MD N°128 [Estiu 2018]

o

del

2018 - 2€

el número

-

abonament:

10€ l’ any

ISSN 1760-1398

n 128 estiU

foto

misteri

-

el

planeta

mart

-

conte

-

Jocs

participa!

Enguany, degut a la participació de l'escola d'Oceja i de la Guingueta d'Ix als Jocs Florals de Cerdanya, aquests han decidit obrir una nova categoria destinada a les produccions de les escoles en les quals el català no és llengua vehicular.

Els guanyadors d'aquesta categoria dels XXXV Jocs florals de la cerdanya, celebrats el 23 d'abril a Alp són: 1r classificat: rony liciardi, poesia: El bruixot 2a classificada: sibil·la ferrer, poesia: Les encantades 3r classificat: brUno sUrroca, poesia: La primavera

1r premi el brUiXot El bruixot per Sant Xavier transforma en aranyes a tots els nens i a les musaranyes.

Per Sant Bernabé un bruixot gentil prepara una poció només amb un fil.

2 n pre Una bruixa per Sant Galdric les encantades mi diu un encanteri a tots els animals N´hi ha de bones i dolentes que fan temperi. i també de “repelentes” les bones et concedeixen desitjos Però per Sant Frederic i els hi encanten els “bitxos” tot és màgic i bonic. les dolentes et llencen malediccions rony licciardi - CM2 amb moltes pocions Escola primària de la Guingueta d’Ix sibil·la ferrer CM2 Escola d’Osseja

A la fi hem trobat moltes flors, hi ha moltes varietats i molt colors.

Hem anat a la barana del balcó i hi feia molta calor.

la primaVera Ja ve la primavera, les flors ja l’esperen.

I ara ve l’estiu, que és molt festiu.

Quantes flors!

Tenen molts colors, quins camps més bonics!

Estan verds i florits.

Els meus amics són aquí, anem a jugar al meu jardí.

Il·lustració de la portada: Carlos Lluch

bruno sUrroca ramÍreZ - CM2 Escola primària de la Guingueta d’Ix 3 r pre mi

A mi m’agraden molt les flors de color vermell.

Però també m’agraden molt els ocells.

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

fe

l t es o m cions ita c i l

!

Amb el suport de:

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Míriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Impremta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 4600 exemplars.

Bimestral en català.

el divendres 18 de maig va tenir lloc la primera edició de la festa implicats!

Aquesta festa va reunir alumnes bilingües i d'opció català de 6a i 5a.

Venien de vuit col·legis del departament: prada, ribesaltes, sant llorenç de la salanca, perpinyà, ceret, elna, sant esteve i tuïr.

Al matí, van realitzar moltes activitats sobre el palau dels reis de mallorca.

A la tarda, van ballar tots junts!

Tothom era molt content. ens veiem l'any que ve?

Gràcies a l'APLEC i al Consell Departamental per organitzar aquesta festa.

foto misteri Què és això? envia’ns la teua proposta a mildimonis@aplec.cat o per correu postal a:

Mil Dimonis - aplec Casa dels Països Catalans - UPVD Camí de la Passió Vella 66860 PErPINyà Cedex

P.3

a l a c o n Q U e s ta d e l els humans, gairebé 50 anys després de posar els peus a la lluna, s’han fixat com a objectiu mart és un desert de roques, muntanyes, cràters, volcans i sorra. Un volcà s’aixeca fins a 25

Han trepitJat la llUna! És el crit que va fer molta gent quan els astronautes americans, el 20 de juliol de 1969, van posar per primer cop els peus sobre la Lluna. Havia durat 4 dies per fer el viatge de 400 000 km. Avui són els xinesos que volen enviar-hi homes, d’aquí al 2036.

Un planeta on no se pot ViUre A Mart els vents violents arrosseguen pols i poden bufar durant mesos. L’aire de Mart és ple de productes tòxics i li manca oxigen perquè els humans i els animals puguin respirar. A més les temperatures són molt més fredes que a la Terra: 63 °C sota zero de mitjana i poden baixar fins a 140 °C sota zero.

Els robots d’exploració han confirmat la presència dels elements indispensables a la vida: components químics i aigua, detectada sota terra i als pols.

El cràter Hellas Planitia és gegantesc. Fa 2 000 km de torn i fins a 6 000 km de profunditat.

anada simple per colonitZar mart Les agències espacials (d’Europa i dels Estats Units) fan projectes de viatges per explorar el planeta Mart. També, per primer cop, hi ha empreses privades que preveuen d’organitzar la colonització del planeta. els humans que hi anirien, s’hi instal·larien per no tornar. el projecte Mars One estudia fer el viatge cap al 2032. més de 200 000 persones ja s’han apuntat!

P.4

Text de l’Alà Baylac-Ferrer

Els llançadors que podran portar de 100 a 250 passatgers cap a M

CIÈNCIES

l p l a n e ta r o i G d’anar a la conquesta del planeta mart, el «planeta roig». km d’altitud (gairebé 10 cops el canigó!).

Ui QUe llUny! Tan a prop i tan lluny. Enviar humans a Mart és complicat.

Mart és un dels 8 planetes del sistema solar, els planetes més a prop de la Terra. Però és a 56 milions de km! Això vol dir que el viatge durarà entre 6 i 9 mesos!

Plantacions subterrànies.

La superfície de Mart.

Els nous habitants de Mart, caldrà que trobin la manera de cultivar llurs propis aliments, produir la pròpia electricitat i fabricar-se l’aire per respirar. els habitants viuran sota hivernacles o dins coves o túnels de lava que hi ha al planeta.

Mart.

Joc vídeo Surviving Mars que imagina el poblament de Mart.

els marcians, petits Homes Verds Els «marcians» són els habitants de Mart. els humans sempre han pensat que mart era habitat per unes creatures verdes. S’imaginava que els extraterrestres eren simpàtics o dolents. Però ara sabem que no hi ha ningú a Mart i que P.5 els primers marcians seran homes i dones de la Terra…

JOCS

bimarU

sopa de lletres E L C A N R E V I H D A V À P

C W G S N Y U R L S J B C G O

L R O E U T J L I N O L S S G

I L P N U N A Ú R A O L P G N

Ú G L N Ç A T V Ç I L M R D J

U A Z A A A U A M S T W V M Q

P A D L S P R E E B L E D V W

E O Z T U L À K R A T I R E L

R Z J T O U A R C M R Z L W N

mart mercUri neptú planeta plUtÓ pols satUrn

P L A N E T A E U B A E Y W J

A R R E T Ó A T R N M O G D L

L L A S T R E À I V T N E V O

U N M F G Z F R Q N P G I I O

R K A Z C E G C Z Q K O U O G

• Els vaixells no es poden tocar entre ells, són completament envoltats d’aigua, aquí representada per la X. • Els nombres encerclats et diuen quants vaixells són amagats en el joc.

sol terra UrÀ Vent VenUs VolcÀ

sUdoKU

aire astre crÀter HiVernacle Júpiter llançador llUna

Q T U T Z N E U P V X O O M X

com s’hi juga?

• Els nombres indiquen el nombre de caselles ocupades per un vaixell a cada línia i cada columna.

Solució:

laberint

Solució:

P.6

La patota Carlota $

# !

#

CONTE

"

% El dia 25, a l’hora d’obrir els regals, el Biel va descobrir amb entusiasme el que havia demanat. Estava tan feliç que no parava de cuidar-la. Li’n va dir Carlota.

El dilluns després de les vacances, tant el Biel com la resta de companys, van portar el seu regal de Nadal.

Asseguts en rotllana, cada mainatge el va presentar.

Quan va ser el torn del Biel, va ensenyar la seva joguina amb molta il·lusió.

A l’hora del pati alguns companys se’n van riure dient-li que era un joc de nines. Quan el Manel, un nin de l’altra classe, ho va sentir, va agafar la seva patota, que se deia Janota, per anar a jugar amb el Biel.

Davant de tanta naturalitat i de tanta tranquil·litat, els companys van entendre que les nines també poden jugar a futbol, bàsquet, amb camions, cotxes, anar amb patinet… i que els nins també poden fer dansa, jugar amb patotes, a cuinetes…

Nines, nins, jugueu sense barreres!

text de: Clàudia Aché, Claudia Call, Laia rossell (Bàtxelor Ciències de l’Educació 2n any, Universitat d’Andorra) il·lustració: Viuleta

P.7