Mil Dimonis N°129 [Setembre-Octubre del 2018]

o

del

2018 - 2€

el número

-

abonament:

10€ l’ any

ISSN 1760-1398

n 129 setembre - octubre

participa

-

còmics

-

tutankamon

-

alfabets

-

Jocs

participa!

L'escola de paretstortes va fer una sortida a Figueres al museu Dalí, es van posar dins la pell del pintor fent tallers amb animals surrealistes, ha sigut una sortida molt divertida i molt interessant per tots els nins i nines de CP fins a CE2.

Nadah, intervinent de l’APLEC El 18 de juny vam celebrar la festa de fi de curs a l’escola maternal Jules ferry de perpinyà.

Una festa 100% catalana amb la presència del grup Jotglars que van acompanyar les representacions de la mainada amb música tradicional rossellonesa. Una estona molt agradable en què pares i familiars van poder gaudir de sardanes, cants i castells protagonitzats pels mateixos alumnes dels diferents nivells de l’escola.

Tamimount, intervinent de l’APLEC

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

Il·lustració de la portada: Albert Pinilla

Amb el suport de:

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Míriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Impremta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 4600 exemplars.

Bimestral en català.

P.3

escriure les llenG JeroGlífics, ideòGrams i altres alfabets Els humans se distingeixen dels animals pel parlar. Al món hi ha més de 6 000 llengües, però totes encara no tenen escriptura.

Les civilitzacions al curs de la història han trobat molts sistemes per guardar una traça del que diuen: són les escriptures.

L’escriptura augmenta la capacitat de recordar-se de les coses i de comunicar. Fa les llengües encara més potents. Per això és tan important saber llegir i aprendre a escriure a escola!

els alfabets El català s’escriu amb vocals (A, E, I, O, U) els sons de la llengua

alfabet ve del nom d

Fa més de 5 000 anys els egipcis van inventar d’escriure la llengua representant sons i mots en forma de dibuixos, el jeroglífics.

Els noms de reis eren inscrits dins cartutxos, com per subratllar-los i protegir-los.

Els egipcis gravaven els jeroglífics als monuments o escrivien en papirs que enrotllaven per desar-los.

L’amazic s’ha inven especial. els ideoGrames Xinesos Els xinesos (i els japonesos) no tenen alfabet. Representen tot un mot amb un dibuix simbòlic fet amb traços: són ideogrames. per saber escriure cal aprendre de memòria uns 2 000 dibuixets!

P.4

Text de l’Alà Baylac-Ferrer

Les tene ond

REPORTATGE

GÜes

b l’alfabet llatí. El fan servir moltes altres llengües: anglès, francès, turc… Té 26 lletres repartides entre ) i consonants (totes les altres). Amb menys de trenta lletres combinades entre elles podem escriure tots a, formant síl·labes (com MA, o RE) i mots (com MARE).

de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: alfa (α) i beta (β).

Abans dels romans, els ibers feien servir un alfabet que s’inspirava molt de les lletres gregues.

Avui són el rus o l’ucraïnès que s’escriuen amb alfabet cirilic inspirat de l’alfabet grec.

L’alfabet grec és el primer conegut. Té 3 000 anys.

El tailandès1, la llengua hindú2 o l’hebreu3 també tenen alfabets originals.

1

ntat un alfabet ben

s lletres de l’alfabet àrab en unes formes molt dulants. No hi ha vocals.

2

Una de les primeres escriptures (més de 5 000 anys) és la cuneïforme inventada a l’actual Iraq. Se feia marcant tauletes d’argila amb signes (de 4 tipus: horitzontal, vertical, oblic o angular) en forma de clau.

3 P.5

JOCS

escriu el teu nom en jeroglífic gràcies al quadre de lletres i transcriu-lo a l’interior del cartutx en vertical. envia-lo a mil dimonis.

envolta les lletres de l’alfabet grec que són les mateixes que les de l’alfabet català.

entra dins la piràmide i ajuda Howard carter a descobrir la tomba de tutankamon!

P.6

HISTÒRIA

t u ta n k a m o n , e l fa r a ó n e n Els panteons gegants, també anomenats piràmides, servien a enterrar grans personalitats d’Egipte. La majoria d’aquestes construccions funeràries se troben a la necròpoli de La Vall dels Reis.

L’interior de les piràmides és un laberint de galeries i la tomba de tutankamon era de les més ben amagades.

Fa 96 anys que l’arqueòleg anglès Howard carter va descobrir on reposava tutankamon, el faraó més jove, que va morir a només 17 anys. Gràcies als objectes que s’hi van trobar sabem que tenia dificultats per caminar (bastons) i li agradava la caça (arcs, bumerangs). Hauria mort d’una infecció a la cama.

Xifres!

• La piràmide del faraó kheops és la més alta (20.000 obrers l’edificaren durant 30 anys) • a tan sols 8 anys tutankamon ja exercia de rei (fa 3352 anys)!

• Van trigar anys en extreure els 3.850 objectes (tron reial, joies, objectes religiosos, baguls…) de la tomba de Tutankamon.

El lloc on reposaven els faraons es mantenia en secret per protegirlo dels lladres. la tomba de tutankamon conservava un gran tresor reial. La seva mòmia era dins de 3 sarcòfags encaixats. Carter també va descobrir dos petits taüts a tocar: els cossos de dos bebès nenes momificats, les seves filles.

panteó: Edifici que conté les tombes dels sobirans d'un país. | necròpoli: Cementiri, especialment antic. faraó: A l'antic Egipte, el rei. | taüt: Caixa on és posada la persona morta per ser enterrada.

Text de la Míriam Almarcha París

P.7

TRIBU

Trad. MAP

Seguirà...