Mil Dimonis N°130 [Novembre-Desembre 2018]

o

del

2018 - 2€

el NúmerO

-

abONameNt:

10€ l’ aNy

ISSN 1760-1398

N 130 NOvembre - desembre

participa - còmics - pOu de gel - reciclatge - JOcs

participa!

L’article “Escriure les llengües” del Mil Dimonis N°129 va inspirar la mainada de l’escola primària ______________ de pià.

Es van imaginar en faraó i faraona. El nin va dibuixar la nina i la nina va dibuixar el nin. Al costat van escriure nom en jeroglífics. Tothom ha trobat aquest exercici molt divertit - mireu les cares pintades! La darrera setmana del novembre vam exposar els dibuixos al passadís de l'escola. Ens hem cargolat de riure de faraons tristos o amb ulleres, faraons vampirs,faraones modernes.

Cerca el nom d’aquesta escola ajudant-te de la pàgina 6 del darrer Mil Dimonis (N°129)

L’escola de sureda va fer una trobada amb els corresponsals de la Zer requesens (Capmany, Darnius, Espolla, Sant Climent Sescebes) a la vall de les tortugues en el marc del projecte Albera sense frontera.

Van recórrer tot el parc, van poder veure i tocar varis animals: un llangardaix, una serp i tortugues.

Després de la visita, van fer un pícnic i van jugar.

Una sortida molt interessant i divertida!

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

Marisa C.M, intervinent de l’APLEC

Amb el suport de:

Il·lustració de la portada: Cory Petite Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Míriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Impremta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 4600 exemplars.

Bimestral en català.

P.3

viurem eN uN mar d

al món modern tothom compra i consumeix un munt de productes. tots són con deixalles. pol•lueixen el planeta i són nocives per la nostra salut. e da d u e a r q a du tícies l s eixe es bru N O c de l lteN? a d i O v eNv s N e

verif

ica el s teu s cO N eix

Quants anys posen per desaparèixer ?

Vestits sintètics

Bosses de plàstic

4 anys o 40 anys?

15 o 150 anys?

Conserves de metall

Llaunes de begudes

5 o 50 anys?

20 o 200 anys?

Bolquers de bebès

Ampolles de plàstic

45 o 450 anys?

45 o 450 anys?

P.4 Text de l’Alà Baylac-Ferrer

de deixalles?

REPORTATGE

ndicionats en embalatges que gitem i acaben per formar milions de tones de ar… l c i rec Ns uNa i r i tria uràs d a uda raN vi J a t g etO seràs r b xeme i sO quaN alles!

Nts a iNó e deix mb el s d test! mar

Piles

Brics de cartró

150 o 1 000 anys?

3 o 30 anys?

Coberts de plàstic

Veire de cafè

3 o 300 anys?

5 o 50 anys?

Fil de pescar

Calcula quants anys tindràs quan s’haurà destruït completament els brics de llet que comprem.

6 à 600 anys?

P.5

CANTA FORT PER FER CAGAR EL TIÓ, A VEURE SI TENS SORT!

JOCS

“Caga Tió, caga torró d’avellana o de pinyó si no vols cagar sul cul te vindrem a picar!”

s u d O K u f à c i l trOba i eNcercla la bONa Ombra!

P.6

NATURA

la Nevera més aNtiga i ecOlògica CONSERVAR EL FRED Amb l’ajuda de pales portaven la neu als pous de glaç, la premsaven per convertir-la en gel.

En trepitjar-la quedava ben compactada. El bloc de neu esdevenia tan espès que podia conservarse 2 anys! traNspOrtar el gel Les mules havien de transportar els grans blocs de glaç durant la frescor de la nit per evitar que es desfessin (així i tot se fonia el 30 %). Els treballadors de la neu, encarregats de tallar el gel, el venien per porció de 500 grams (lliures). No disposaven de botes o anoracs tèrmics com els d’avui dia. Quin fred!

VENDRE FRED Al segle XVI la conservació i distribució de gel era un bon negoci!

Amb l’arribada de l’electricitat i els primers frigorífics (mitjan segle XIX) desapareix l’activitat d’aquestes geleres.

Con exterior de pedra Obertura Oest

2 m 25 Obertura Est

40 cm

fred útil i fred de luxe Ús medicinal: calmant i antiinflamatori, baixa la febre i para hemorràgies Ús alimentari: conserva aliments i refresca begudes

Obertura Nord Part cimentada Pendís de la muntanya

10 m

Caseta de pedra per treure el glaç altura= 1 m 80 llargària = 4m amplada= 2 m

Pou de gel del Neulós

5m Parament interior de pedra seca (esquist)

1 m 20 2 m 50

Túnel d ’extrac

A Àustria s’utilitzaren els primers pous de gel més grans.

Visiteu els pous de Rià, Sureda, La Roca d’Albera, Belesta o Sant Marsal!

ció

Text de la Míriam Almarcha París

P.7

Tribu

Trad. MAP

SeguirĂ ...