Mil Dimonis N°79

N 79 - JUNY DEL 2010 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY o

INCL OU EL SU P ESPE LEMENT CIAL ESTIU Ens r ! etrob

ISSN 1760-1398

setem em al bre!

ELS DINOSAURES DEL PIRINEU

ACTUALITAT

OBJECTIU LLUNA!

El mes de març passat, nosaltres, alumnes de 5a i de 4a dels col·legis Pierre Fouché (Illa),

la Garrigola (Perpinyà) i Jean Moulin (Arles) vam despenjar la lluna.

Per aconseguir-la vam anar tot primer a la Ciutat de

l’Espai

L’últim dia: Barcelona i

(Tolosa)

per

trapar

necessitàvem: un coet.

el museu de la ciència: el

que

Saturn

voltar de caps per avall

com veritables astronautes. Era genial!!!

L’endemà visitàvem els escorxadors, un

les experiències… Des de les il·lusions

museu, sí sí!

d’òptica fins a l’observació d’un bosc

A

tropical inundat… una meravella!!!

l’entrada,

un

enorme

elefant

s’aguantava sus de la trompa amb les

Abans de marxar vam saludar la

quatre potes enlaire. Ei, potser ell

Sagrada Família i ens vam fer algunes

també vol viatjar a la lluna!!!

fotos al Parc Güell.

Emprés,

Al vespre arribàvem als nostres col·legis respec-

direcció

Àger,

Astronòmic del Montsec.

tius, un xic cansats, però amb el cap ple de somnis...

vehicle

Uns nois molt simpàtics ens van fer caminar i

Cosmocaixa. Súper divertit!!!

Els profes ens van deixar fer totes

el

al

Parc

De nit i amb un telescopi gegant vam

Escultura de bronze de Miquel Barceló anomenada "Elefant dret".

observar el planeta Saturn i els seus

anells, a més del planeta Mart i moltes

constel·lacions. Fantàstic!!!

Aqueix apartat t’és reservat! Aprofita-lo! Envia’ns fotos de les teues activitats amb un petit comentari!

SUMARI P. 3 Còmic: Fredolic P. 4 Natura: El Canigó P. 5-8 Quadern d’estiu P. 9 Descoberta: Solsticis, equinoccis i festes populars P. 10-11 Descoberta: Els dinosaures de Coll de Nargó P. 12 Còmic: Pitx i Llemec P.2

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà - www.aplec.cat aplec.catala@hotmail.com - revista.mildimonis@gmail.com Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París - Comissió editorial, trad., correc. M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

FREDOLIC

EL FILÒSOF VA DIR: "BANY MATINER, CARA DE MARINER."

QUIN DIA TAN BO QUE FARÀ AVUI!

EL FILÒSOF SÍ QUE EN SABIA DE FILOSOFIA!

!

C I L O D E R F PARA DE PINTAR!!

I DIGA'M ON ÉS EL MEU FORAT DE VERITAT!!

EEH... ARA NO ME'N RECORDI... TINC COM UN ...FORAT!

AQUEST NIN SÍ QUE SAP GUARDAR LA SANG FREDA!

JA VINC, JA VINC!

CADASCÚ SE FA EL FORAT ON POT! ES PL OTX!

Trad. ABF.

P.3

MU NT A NYE S DE L C ANI G Ó NATURA

F re s q u e s s ó n i r e g al a de s

el C anigó

Catalunya i la plana del Rosselló no serien pas ben bé les mateixes sense la presència de la seua majestat.

Sovint ha estat comparat a l’Olimp o al Fuji Yama perquè inspira admiració, respecte o meravellament, amb els seus colors clars i constrastats, la seua posició immillorable i màgica: entre cel i terra, envoltat de núvols i il·luminat de neu com un cim del Pirineu que domina la mar.

El desnivell impressionant (2785 m) tan a prop de les platges mediterrànies (tot just a uns 45 km de distància) li havien donat fins al segle XIX la fama de ser el pic més alt del Pirineu. Els estudiosos romans i grecs de l’Antiguitat ja l’havien descrit com una muntanya excepcional. I a una època més recent (1911), l’escriptor Rudyard Kipling, autor del Llibre de la jungla explicava el seu encantament després de l’estada que hi va fer.

El Canigó marca els esperits dels qui És envoltat de misteri i supersticions: el contemplen i els catalans l’han les fades i encantades s’hi estan convertit en enmig de símbol d’identiboscos i llacs, tat, en far de les seues flors i llur terra, en herbes reunides bressol de la en ramallet de nació. Cada Sant Joan guaany, és el lloc de reixen de molts retrobament mals, el ferro de dels que hi les seues mines, Taurinyà, a la falda del Canigó vénen a revitadiuen que pot litzar la flama haver provocat de Sant Joan, escampada des del foc els accidents dels avions que s’hi van encès a la cima fins a tots els pobles estavellar (en 1943, 1961, 1967), el pridels Països Catalans. mer rei català Guifré el Pilós s’hi va Mig història i mig llegenda, el retirar per morir, a l’abadia de Sant gegant muntanyenc provoca Martí que havia fet construir ara fa devoció i temences. Diuen mil anys. El 1943 va saber amagar que se els resistents de Vallmanya persen’arriba a veure el guits pels nazis. reflex des de Marsella!

El Canigó és a la vegada altura El rei català Pere II inaccessible i ascensió a l’abast de ja n’explica tothom. La pujada és fàcil des del l’ascensió a la seua Xalet dels Cortalets o més dura pels crònica del 1285. Els qui parteixen dels peus de la seua La escriptors n’han tret falda. relats com El Canigó de Sempre la passejada és un viatge Josep Ribas, poemes com Canigó floral enmig de la riquesa botànica excepcional de les 9.941 hectàrees de de Jacint Verdaguer, o cançons com reserva natural.

Muntanyes regalades. pi ca d

«La muntanya sagrada dels catalans i del Pirineu». Així és com un munt de gent veu el Canigó.

Baixant pel Barbet s’endevina Prada

P.4

Per llegir: - Canigó. La muntanya mítica catalana, Didier Payré Roig, Farell, Barcelona, 2005 - El Canigó. Història i mite, Josep Ribas, Eumo, Vic, 1996 - Canigó, Jacint Verdaguer (i traducció en francès de Miquela Valls), Terra Nostra, Prada, 2003-2004

Text i fotos de l’Alà Baylac Ferrer

Quadern d’estiu 7

6 7

9

1 3 9 5 8 6 4

2 4 7 3 9 1

3

2

US K DO SU

8 5

4 5

7

T T I F W M A M Q A L L X A H

G O S Y I W G N E E G Z X G S

C E V M E V G S I G A K J E U

B N L A U B E B X C T C C G C

P T C A L P E C M E S N S A S

H V O P T L O G O Z A I L L Q

I M N T T V J L A Z R M S S M

D A N F L A J V A E E W Z A T

B A N Y A D O R L R S C Z R K

Z A S C R Y K R P V T N G A N

8

5 3 2 1 8 9

7

9

4

OTS M A C R CE Reunint les lletres del mateix color, traparàs 2 mots de 6 ca-

selles, 2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles del mateix color. Totes aquestes paraules surten en aquest Mil Dimonis.

PISCINA PLATJA SORRA TOVALLOLA VACANCES

A C Q B M F O M J C H O P O E

3

6 4 1 5 9 2 6 1 4 8 6 1 4 7 9 9 5 3 9 4 8 3 8

4

1

3 7

SOPA D E LLET RES Estiuegem!

BANYADOR CALOR ESTIU GELAT PARA-SOL

4

1

3 7 8 5 9 6 6 4 1 3 7 8 9 5 7 8 2 2 7 4

8 2 6 9 4

5

G V F W B Q T R F L I G W P V

Z R D P V J K K S V U O K X U

I A J T A L P P S O R R A Y J

E N X F B F R W T U T Z M H T

I

T

O U

S A I

L

S

E

B

N

G

E

L

I

E

I

L

N

F

C C

T

S

R

A

R

R

A

S

C

C

O

I

E

S

U

E

A S A

VISCA LES VACANCES! P.5

EL GALL DE BOSC

Literatura de les nacionalitats soviètiques l·lustracions de Dany Soulié

Una vegada, una oca i un ànec van -Vola amb nosaltres cap al sud, gall de bo moriràs de fa -No, no volaré amb vosaltres Si me’n vaig, la gent ho pa -Doncs nosaltres ens n’anem. No passare L’home no es morirà sense nosaltres. A l’h peix no se’n va mai enlloc; és aquí, a A més, l’home té encara En sentir això, el gall de bosc d -Quan vinguin les fortes gelades es glaçar d’una gruixuda capa de gel. Aleshore tats per pescar. Sense mi, e -I tu què menjaràs l’hiv El gall de bosc res -De menjar en tinc molt. L’hivern, m -Amb aquest nodriment no viur volar amb nosaltres, nosalt L’oca i l’ànec agafaren el gall pe a terres més tèbies. El gall plorà li enrogiren les plometes de le abandonaren el gall i volaren cap al s de bosc té les celles roges

Conte ket* Els kets (que vol dir «els homes») són un poble d’un el riu Ienissei (Riu de Rússia, a la Sibèria central, t siberiana d’origen desconegut. El conte tra És el testimoni de l’actitud de l’èpo dominades del seu imperi. L’edi Perpinyà de diversos escriptor

P.6

C, L’ANEC I L’OCA

s del Gran Nord. Ed. El Trabucaire (1987)

Conte ket*

trobar un vell gall de bosc. osc –li van dir–, si no a l’hivern et am.

–respongué el gall-. assarà malament. em pas l’hivern aquí. Hi fa fred. hivern pot pescar i menjar peix. El als llacs, hi viu estiu i hivern. altres aliments. digué a l’oca i a l’ànec: ran els llacs i els rius, es cobriran es, la gent tindrà grans dificules moriran de fam. vern? Digues. spongué: menjaré agulles de cedre. ràs pas gaire. Si no vols tres t’hi obligarem. el pap i se l’emportaren à tant que les llàgrimes es celles. L’oca i l’ànec sud. D’aleshores ençà, el gall s de les llàgrimes.

ns 1500 habitants vivint a Sibèria, vora té 4 092 km de longitud!) i parlen una llengua anscrit aquí ha estat traduït des rus al català. oca soviètica d’intentar recuperar i assimilar les cultures itorial del Trabucaire els va publicar arran d’una visita a rs de nacions minoritàries, el 1985.

P.7

Activitats d’estiu Com ho fem això?

T’animes a fer un gelat?

Preparació:

Què te cal?

Ingredients: - 3 ous - 200 g de nata muntada - 3 cullerades de sucre (si la nata és dolça, posar només 1 cullerada)

3. Afegir la nata i remenar-ho bé.

1. Separar els rovells de les clares.

2. Afegir el sucre als rovells i remenar fins que s'hagi fos el sucre (sortiran bombolles).

4. Afegir les clares

a punt de neu i remenar.

5. Buidar-ho en un motlle i posar-lo al congelador.

Consells: Posar el motlle buit en fresc, a la nevera, una horada abans d’emplenar-lo.

Variacions: es pot afegir cacau en pols o cafè soluble per fer gelat de xicolata o de cafè.

Fabrica el teu joc de rengleta Com t’ho fas?

Què te cal - Un cartró o una fulla espessa de 20cm x 20cm com a mínim - Fulls de colors o paper blanc pintat - 6 taps d’ampolla de plàstic (3 d’un color, i 3 d’un altre color)

1. Pinta el teu taulell de joc (cartró de 20cm x 20cm) d’un color que t’agradi, o enganxa-hi un full de paper de color per sobre.

2. Agafa un full de color diferent i retalla 9 rodones de 3cm de diàmetre.

3. Pren un altre full amb color diferent i retalla 6 tires de 19cm per 1cm i 2 de 26cm per1 cm 4. Enganxa tots aquests elements seguint el model i a jugar!!

Com jugar a rengleta?

Cada jugador té 3 fitxes d’un mateix color alíneats sobre un costat oposat.

Cada ú al seu torn desplaça un peó per anar cap a una base lliure.

Les fitxes poden ser desplaçades d’una base cap a tots els sentits i poden saltar una base (i només una) ocupada per una altra fitxa.

Qui guanya és el que reix alinear les seues 3 fitxes sobre qualsevol línia.

L’avantatge d’aquest joc és que te’l pots fer seguir fàcilment a pertot on vagis, sinó també hi ha dues variants per jugar a la platja o al carrer!

Per jugar al carrer: Per jugar a la platja: • 3 petxines d'una mena • Un guix • 3 petxines d'una altra mena • 3 pedres de mateixa mida o color • Sorra!

• 3 pedres de mida o color diferent Dibuixar amb el guix un grand quadrat al sòl, • Dibuixar un gran quadrat sobre la sorra, les 2 • les 2 diagonals a l’interior del quadrat, les 2 mediagonals a l’interior del quadrat, les 2 dianes, i les 9 bases sobre les interseccions. medianes, i les 9 bases sobre les interseccions.

P.8 Les regles del joc són les mateixes!

Equinoccis, solsticis i festes populars

Ara que arribem cap a l’estiu el dia es fa més llarg. Aviat arribarem al solstici d’estiu, que és quan el sol passa pel primer punt de Càncer, cap al 21 o el 22 de juny, el dia més llarg de l’any!

I això també passa al desembre però a l’inrevés, quan arribem cap a l’hivern els dies se fan més curts, quan el sol passa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o el 22 de desembre, el dia més curt de l’any.

L'equinocci és cada un dels dos moments de l'any en què el sol creua l'equador celeste.

Durant els equinoccis, la nit i el dia duren igual en tot el món, excepte en els pols.

Marquen el pas de l’hivern a la primavera i de l’estiu a la tardor.

L’equinocci de primavera cau cap al dia 21 de març i l’equinocci de tardor cap al 22 de setembre.

Durant l’equinocci de privamera, el dia de Sant Josep se celebren les falles a València, una festa també relacionada amb el foc. L'origen de la festa és pagà i és semblant al de les Fogueres de Sant Joan, puix que prové del costum llatí d'encendre fogueres per a donar la benvinguda a la primavera.

Aquests dos solsticis marquen el pas de la primavera cap a l’estiu i de la tardor cap a la primavera.

Coincideixen amb la festa de Sant Joan i de Nadal totes dues arrelades d’una certa manera al foc.

A l’origen la festa de Sant Joan era una festa pagana, se diu que feien fogueres perquè no es faci mai fosc durant la nit més curta de l’any!

Nadal és una festa cristiana també que a l’origen era pagana. Existia sota formes diferents per celebrar el solstici, per exemple a Catalunya, la tradició del Tió, originàriament consistia en un tronc encès de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava.

La Terra durant el solstici d’hivern La Terra durant el solstici d’estiu

La Terra durant els equinoccis

A la ciutat de València, la tradició mil·lenària va derivar en cremar els trastos vells al final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, llur sant patró.

Antigament se celebraven dues festes de Sant Miquel, una el 8 de maig i l’altra el 29 de setembre. Aquestes dues havien marcat per la pagesia dos moments importants, eren les portes d’entrada i sortida dels treballs d’estiu, i marcaven l’anada i tornada dels ramats a la muntanya. Avui, mentre per Sant Miqueló quasi s’ha deixat de celebrar, la “santmiquelada”: a finals de setembre, assenyala encara l'inici del període de celebrar moltes fires agrícoles i ramaderes.

Solstici: del llatí solstinium compost de sol i status, participi de stare 'estar dret; aguantar-se'.

Equinocci: del llatí aequinoctium, compost de aequus 'igual' i nox, noctis 'nit'.

Fixa’t en aquesta foto feta a Turquia per Tunc Tezel, 2 astrofotògraf turc.

Ha fotografiat el Sol a cada hora durant el dia més llarg de l’any1 (solstici d’estiu), durant el dia més curt2 (solstici d’hivern) i durant un dels dies on la nit dura igual que el dia3 (equinocci).

1

3 P.9

Text de la Xarlena Beltran

La durada del dia i de la nit al llarg de l’any és pas sempre igual, ho sabíeu?

Sabeu què són els solsticis i els equinoccis?

Aquests quatre esdeveniments astrològics ritmen el nostre any, marcant-lo amb les 4 estacions.

FA 65 MILIONS D'ANYS

DESCOBERTA

Gràcies a la prospecció, l’excavació, la restauració, l’estudi i la classificació, la paleontologia ha identificat restes d’organismes que van viure a la Terra en èpoques passades. S’han conservat en les roques preservant tota traça de vida del nostre planeta fa milions d’anys… com ara la dels dinosaures.

El Límit K-T és el nom que els científics donen al període entre les eres secundària i terciària, fa 65 milions d’anys!

Després d’haver viscut més de 180 milions d’anys, els dinosaures del cretaci desapareixen deixant la plaça als mamífers a l’era terciària.

La biosfera és totalment renovada. Fins llavors la Terra era ocupada per aquests rèptils amb columna vertebral, quatre extremitats i una pell impermeable recoberta d’escates, anomenats dinosaures. Es caracteritzen per llur coll flexible en forma de essa, el caminar digitígrad o l’os sacre que com a mínim té 3 vèrtebres.

El jaciment de dinosaures de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, és un dels tres més importants del món.

S’hi han trapat petjades, restes fòssils vegetals, ous i nius de dinosaure! El gran protagonista d’aqueixa zona és el titanosaure... un herbívor que podia arribar a mesurar entre 9 i 12 m de llargària i pesar unes 17 tones. Utilitzava les urpes de les potes davanteres i la seua llarga cua per defensarse dels depredadors. El seu crani era petit.

Reproducció del crani d’un tiranosaure, l’original és al Museu Americà d'Història Natural.

Les femelles es reunien i feien la posta d’ous en grup.

Algunes excavaven un forat a la sorra, d’altres construïen monticles de branques i fang.

Les planes al·luvials de Coll de Nargó eren ideals per posar ous que no eren incubats. L’abundant i diversa fauna i flora marina acompanyava els mars que recobrien un terç dels continents actuals. La proximitat de l’aigua i la vegetació contribuïen a fer-ne un indret segur i propici per dipositar els ous.

Recreació d’un embrió de dinosaure.

La majoria dels ous mesuren 20 cm de diàmetre.

Els ous fòssils que s’han trobat feien entre 4 i 45 centímetres.

Alguns tenien els embrions al seu interior, el que n’ha permès un estudi detallat. Podien ser esfèrics, ovoides o el·líptics allargats.

Recreació d’ou rodó i d’ou ovalat

P.10

Text i fotos de la Myriam Almarcha París

A COLL DE NARGÓ

Fòssils d’ous aïllats.

( A LT U R G E LL )

Alguns estudis confirmen que com més gruixuda és la closca, més gros és l’ou.

Zona de postes a Coll de Nargó.

L’estructura acostuma a ser rígida i és formada per unitats de carbonat càlcic, és perforada per canals respiratoris que permeten l’intercanvi de gasos, raó per la qual la closca no pot ser gaire espessa i varia entre 1 i 5 mil·límetres.

La sensació en tocar-la és d’una superfície que pot ser llisa, rugosa o nodular. Les troballes en el jaciment paleontològic d’aquesta vall del riu Sallent demostren que es tracta d’una vertadera zona de posta en grup ja que els nius són molt propers els uns dels altres. S’han arribat a troPrincipals àrees pirinenques amb jaciments de dinosaures: bar 25 ous reagrupats.

La gran extinció es produí fa 65 1. Àrea del sinclinal de Vallcebre milions d’anys amb la desaparició (Berguedà) del 75% de les espècies animals 2. Àrea de Coll de Nargó (Alt Urgell) 3. Àrea de Tremp-Isona (dinosaures, rèptils marins i (Pallars Jussà) pterosaures).

Cap animal de més de 30 quilos no va sobreviure. Fou un gran asteroide o cometa que va envestir contra la terra causant un gran desastre ambiental, teoria avalada pels científics recentment.

4. Àrea del sinclinal d’Alger (la Noguera) 5. Àrea d’Arèn (Osca) 6. Àrea de les Corberes orientals 7. Àrea de l’Auda (El museu dels dinosaures -11260 Espéraza www.dinosauria.org) 8. Àrea de l’Arieja Mapa extret del llibre "Els Dinosaures dels Pirineus" - Zenobita edicions (2006)

Paleontologia: del grec paleo (antic), ontos (vida, ésser), logia (estudi, ciència), ciència que estudia els fòssils.

Límit K-T: abreviació referent a l'extinció del Cretaci-Terciari.

Cretaci: darrer període de l'era secundària, situat abans del juràssic i després del paleocè (era terciària). Tots hem vist o sentit parlar del film Jurassic Park de Steven Spielberg on l’ésser humà i el dinosaure comparteixen pantalla. En la història de la humanitat l’home i els dinosaures no van coincidir mai!

Biosfera: conjunt dels éssers vius a la Terra.

Dinosaures: prové del grec deinos (terrible, poderós) i de sauros (lluert o llangardaix).

Digitígrad: del llatí digitus (dit). Mamífers terrestres que en caminar posen només els dits sobre el sòl i deixen la planta enlaire.

Titanosaurus: prové del grec titani (gegant) i de sauros (lluert).

Pterosaures: dinosaures amb ales membranoses aguantades per un sol dit, crani molt desenvolupat, dents punxegudes i bec molt fort.

MUSEU LÍMIT K-T Carrer de la Unió nº 10 25793 Coll de Nargó - Alt Urgell www.collnargo.com

Del 14 d’abril 2009 al 14 de febrer del 2011 el Museu d’Història Natural de París presenta l’exposició “Dans l’ombre des Dinosaures” (www.mnhn.fr/dinos)

P.11

PITX I LLEMEC

BON DIA PITX! EPS

GANES DE

FER PUBLICITAT… O

D’ESDEVENIR UNA STAR

I

DE MAGAZINE?

ÉS CLAR! AU, FES-ME UN POSAT ATRACTIU…

T’EXPLIQUI DONCS…

BÉ…

F L A I X

AIXÍ?

GENIAL!

FAIG UNA SÈRIE DE FOTOS, "UN BOOK", NO? L’ENVIÏ A UN EDITOR DE PUBLICITAT I QUÈ JA ESTÀ, ETS FAMÓS!!

DIUS?!

FLA IX

TENS

LLEMEC

I ARA, SORPRÈS, RADIANT DE FELICITAT… SÚPER BÉ!

PER

ACABAR…

VA,

FES D’ESNOB…

PERFECTE!

ME’N

POTS FER UNA DE L’ESTIL

"SERIAL KILLER", O "HALLOWEEN"?

2

I EL SEDUCTOR… AI! ET SALL BÉ! ETS UN PROFESSIONAL EH!

A FL

MESOS MÉS TARD…

EL

TIU C TE STRE DE ON M

L DE IÓ RA C I EG AR N P A ELVA S LA

DE

!

!!

RA U NI C BS IMO IO ST UN

TE

LIC EXP

A…

IX

IMPECABLE!

LLEMEC!

QUÈ VOL VULL SER

DIR AIXÒ!

CÈLEBRE I

NO PAS UNA MALA BÈSTIA HORRIBLE I PERILLOSA!

JA

HO SÉ,

MES…

Trad. MAP

BÉ

CAL

QUE T ’HI FACIS A LA IDEA! AVUI JA NO FUNCIONA ALLÒ DE TENIR CARA DE BONA PERSONA!