Mil Dimonis N°81

ISSN 1760-1398

N 81 - OCTUBRE DEL 2010 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY o

1

2

3

4

5

6

7

8

ÉS INDOMABLE LA NATURA? 9

10

11

12

13

14

15

16

METEOQUIZZ

1. La meteorologia és la ciència que estudia: L'aire L'espai El temps

2. El termòmetre mesura: La pressió atmosfèrica La direcció del vent La temperatura de l’aire

3. El baròmetre permet de mesurar: La pressió atmosfèrica La velocitat del vent La humitat de l'aire 4. L’anemòmetre mesura: La velocitat del vent La direcció del vent La humitat de l'aire 5. El pluviòmetre mesura: La pressió atmosfèrica La temperatura Les precipitacions

6. Què indica la direcció del vent?

El penell El paneu El palmell

7. Els marins saben la força del vent a través de l’escala de: Contrafort Beaufort Babord 8. Un higròmetre és útil per: Calcular la velocitat del vent Mesurar la humitat de l'aire Mesurar la temperatura exterior

9. Les observacions i els resultats obtinguts pels aparells de mesura són reportats sobre un: Mapa físic Mapa geogràfic Mapa meteorològic 10. A proximitat dels aeròdroms i de l’autopista sovint flota una estranya bossa sense fons roja i blanca de tela, és...: El tub troncocònic La mànega de vent La boca d’aire

Bufa ventet

Des de sempre els humans han mirat d’utilitzar l’energia, altra que la pròpia de l’espècie, per desenvoluparse o per fer evolucionar la Molins que pouen aigua dels camps (Mallorca) - balearsculturaltour.com societat. La força animal n’és una, a través de les sínies per exemple, i l’aigua o els llamps en són unes altres. El vent i el solar s’estenen com a alternatives a les energies fòssils.

Durant segles el vent s’és aprofitat per a l’alimentació i la locomoció, fent girar les aspes dels molins de farina i inflant les veles de les barques. Aquí sem en un país prou servit en energies renovables: de sol -3000 hores l’any- i de vent -predominen la tramuntana i la marinada- en manca pas!

Avui dia els aerogeneradors són les màquines que permeten transformar l'energia cinètica del vent en energia mecànica: l’electricitat. Vénen a ser una altra font d’energia sostenible.

N’hi ha per a tots els gustos, amb un eix vertical o horitzontal, amb forma d’hèlice o de fuet gegant (de cuina), sobre terra o

Extracte Atles de Catalunya Nord, J.Becat.

A què correspon cada imatge de la portada? Envia’ns una resposta curta per cada número. El joc del SAVI com a recompensa!!! T’ajudem... mit aquí un parell de respostes correctes! n° 12: Erupció solar, n° 15: Central nuclear...

SUMARI P. 2-3 Tecnologia: Energia eòlica

P. 4-5 Conte: La petita Anís P. 6-7 Natura: L’Aiguat del 40 P. 8 Comic: Pitx i Llemec P.2

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà - www.aplec.cat aplec.catala@hotmail.com - revista.mildimonis@gmail.com Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París - Comissió editorial, trad., correc. M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

de garbí...

al mar... fins i tot n’existeixen d’aeris aguantats per un globus d’heli a 100 metres d’altitud! Construïts de cara al vent, es componen de tres parts principals: la barqueta que conté els sistemes mecànics, elèctrics i de control entre els quals cal destacar el multiplicador, el generador i el sistema de fre. Emprés la torre i les fundacions.

A 60 metres del sòl, les pales, d’una trentena de metres, comencen de girar als 20 km/h. És un molí informatitzat, no tan sols és capaç d’aturar-se si el vent bufa a 100 km/h, sinó que les pales (19 torns/min) s’orienten soletes. És a dalt de tot que l’eix del rotor transmet la força del vent a un sistema de canvi de marxes que multiplica per 78 la velocitat de la rotació per obtenir 1500 torns per minut. Aquesta conversió la fa el transformador que se troba a baix de la torre. Són connectats a una xarxa que a través de cables d’alta tensió i d’una estació d’enllaç distribueix el corrent elèctric per a ésser consumit. Finalment les fundacions són de ciment armat amb blocs de més de 100 tones enterrats a 6 m de profunditat. De què aguantar aquests gegants!

A Catalunya Nord s’han implantat una quinzena d’aerogeneradors des del 2003.

Se’n compten 8 a Ribesaltes, 6 a Òpol Perillós i 1 a Centernac. Si des de llavors se n’han refusat 70 altres fa ben bé un any que 3 projectes de ZDE (Zona de Desenvolupament Eòlic) reprenen: s’instal·larien 41 aerogeneradors (130 MW) Molí aeri (Canadà) - ©Magenn

Sínia: Màquina d'elevar l'aigua d’un pou que consisteix en una roda horitzontal accionada per un animal que dóna voltes estacat a l'extrem d'un pal.

Llamp: Descàrrega elèctrica produïda entre els núvols i la Terra que pot transportar una intensitat de corrent fins a 100.000 vegades superior a la de les instal·lacions elèctriques de les cases i assolir temperatures entre 8.000 i 30.000 °C (6 vegades la temperatura de la superfície del sol). A muntanya és un fenomen freqüent. Actualment a Andorra s’està desenvolupant una teoria i una tècnica per recuperar l’energia del llamp. La mitjana anual de llamps registrats a Andorra és de 700.

Energia fòssil: Recurs de la Terra en quantitat limitada... preveuen que el petroli s’acabarà d’aquí 50 anys.

TECNOLOGIA

Aerogeneradors del Parc de Ribesaltes (Catalunya Nord) - WSO

entre Salses, Òpol, Ribesaltes, Estagell i Montner; 41 més entre Pesillà, Vilanova, Calce i Baixàs; 15 altres al Fenolledès! El contrast amb l’Auda -2n departament on hi ha més molins després de Guadalupe- és palès ja que en tenen 159 (xifres del 2008) disCada aerogenerador de Ribetribuïts a pertot! Si saltes produeix 2,6 milions de alguns pensen que KWh/any, així la totalitat del parc encara resta per exarriba als 15 milions de KWh. Aqueixa energia correspon al consum elèctric plotar el 95% del teranual de 3500 habitants (no arriba ritori de casa nostra en a l’1% de la població total de matèria d’energia eòlica, Catalunya Nord). d’altres s’oposen fermament a l’impacte visual que aquests molins de vent ultramoderns tenen sobre el medi ambient. A més de la degradació estètica del paisatge sostenen el perill que representen per als ocells, el soroll 1. Fundacions 2. Connexió a la pels qui hi viuen xarxa elèctrica a tocant o les 3. Torre 4. Escala d’accés ones que pertor5. Sistema d’orientació ben els radars i 6. Barqueta la televisió.

7. Generador 8. Anemòmetre El debat és 9. Fre d’actualitat.

10. Transmissió 11. Pala 12. Inclinació de la pala 13. Boixa del rotor

Esquema d’un aerogenerador

Tramuntana: Vent fort i sec del nord-est que escombra els núvols. Catalunya Nord viu amb 132 dies (1 de cada 3) de vent superior a 60 km/h i 16 dies per damunt dels 100 km/h.

Marinada: Vent humit de llevant que ve de mar i pot portar pluja.

Aerogenerador: Del grec aer que significa 'aire'. Tipus d'aeromotor capaç d'aprofitar l'energia eòlica per a generar electricitat.

Energia sostenible: Energia il·limitada i neta que permet de preservar el medi ambient i els seus recursos.

Anemòmetre: Del grec ánemos que significa 'vent'.

Instrument per a mesurar la velocitat d'un P.3 corrent d'aire.

Text i fotos de la Myriam Almarcha París

CONTE

LA PETITA ANÍS

C

Una vegada hi havia una nena que es deia Anís. Era orfe de pare i mare El seu amo, que era molt ric, i els parents de la casa, tractaven malame ella treballava sense parar. Portava aigua des del forat del glaç. Feia L’aigua, però, aviat estava beguda, la llenya es cremava fàcilment. T fes llenya sense parar.

A l’hivern, a la tundra no hi ha sol. No hi ha dia. La lluna nocturna lluna freda. Tan blanca com la neu. La lluna il·luminava la gelada bastida sobre unes bigues com a patins, lleugeres, que un ren un altre. Però a dins s’hi estava calent. Les tibades pells de re donaven bona escalfor. A dins s’hi estava calent, però a f çava. Els amos poques vegades la deixaven entrar a ca Un dia, Anís agafà la galleda i se n’anà al forat del gla gera: així s’escalfava. Arribà al forat, s’inclinà per po veure la lluna molt a prop, sobre l’aigua. Tant a pro que segurament la sentiria si li parlava. Anís es pos a queixar-se a la lluna de la seva vida.

-Visc molt malament. Tothom m’ofèn. Em nodreixe l’escalf de la llar, i a mi, com a un gos, em llencen el meus vestits són vells i foradats. L’hivern tinc fred. No trineu. M’arredosso a ells i dormo. Tampoc no els ob menjar. I els gossos m’estimen. Però de la gent no Treu-me, lluna, treu-me d’aquí!

La lluna s’acompadí de la nina i ençà, hom veu a la lluna una sembla com si anés a cercar a

Cont

Il·lust

Cont Els d (Rúss (lleng

P.4

Conte dolgà*

e. Treballava en una casa. ent la nena, per bé que llenya amb les mates.

Tragina que traginaràs,

a il·lumina la neu. És una a tundra i la petita caseta, podia traslladar d’un lloc a en, que feien de paret, fora gelava. Anís se glaasa. aç. Caminava lleuuar l’aigua i va op estava la lluna sà a plorar i començà

n poc. Tots mengen a menjar al llindar. Els omés m’escalfen els gossos de blido. Comparteixo amb ells el rebo cap manyagueria.

la prengué amb ella. D’aleshores nena amb dues galledes a les mans: aigua una nit d’hivern. I els gossos miren la lluna, veuen la nena i udolen. L’enyoren.

te extret de: Literatura de les nacionalitats soviètiques del Gran Nord. Ed. El Trabucaire (1987).

tracions de Dany Soulié.

te dolgà* olgans són un poble que viu a la península de Taimir sia). Llur llengua és un dialecte del iacut gua del grup turc).

P.5

L’ A I G U A T A L PA Í S O N « L A

HISTÒRIA I NATURA

Regularment l’aigua fa parlar d’ella. En els països mediterranis fa part de la violència natural dels elements. La meteorologia ens mostra que les pluges hi són concentrades en pocs dies, que poden ser violents, especialment a la tardor.

L’Aiguat del 40 en va ser un exemple desmesurat.

L’aigua quasi toca el pont Joffre, l’octubre 1940, a Perpinyà.

En qualques Els ponts no van resistir als rius enfurismats.

De les bogeries que poden fer els elements naturals, el hores va caure més que la quantitat de pluges que baixa foc i l’aigua són de les més terribles. Però l’aigua més; normalment en un any! sempre se diu que el foc encara se pot atudar, mes Quanta raó que té el cantant valencià Raimon quan l’aigua cal que passi! I això vol dir que res la pot diu que en aquest país “la pluja no sap ploure”». arrestar, que tot s’ho emporta al seu pas, i que les soAqueixa pluja del 1940 té encara el rècord europeu de cietats humanes, malgrat tota la seua ciència, poc hi la més gran quantitat d’aigua caiguda en un sol dia: es poden fer res. van mesurar 840 mm d’aigua per metre quadrat el dia Casino i hotel Ibrahim Pacha de 17 d’octubre a A ra f a Vernet abans (esquerra) i després setanta anys, del Sant Llorenç de (dreta) del pas de l’aiguat al Cadí. dia 16 al 20 d’ocCerdans, a l’Alt tubre, va tocar al Vallespir i en solament 3h, nord de en van baixar Catalunya (de 335 mm.

Perpinyà fins a Això significa Girona) de viure dos litres d’aigua cada minut a cada metre quadrat… un episodi tràgic amb l’aigua com a culpable de totes les maldats: « l’Aiguat del 40». Un veritable diluvi centrat al Canigó es va abatre sus del Conflent i del Vallespir. El país va PROPOSTES PEDAGÒGIQUES: ser torturat, llaurat i des«L’Aiguat, thème de base pour une classe de troisième / L’Aiguat, tema trossat per la Tet, pel de base per a una classe de tercer», Miquela Valls, pp. 184-194, L’aiguat del Tec i tots els aflu40. Inundacions catastròfiques i polítiques de prevenció a la Mediterrània nordoccidental, a cura de J. Becat i G. Soutadé, Generalitat de Catalunya, 1993. ents embogits, hi Per llegir: van haver unes - La Crue, Michel Maurette, 1971, L’amitié par le livre, Le Chiendent, 1982.

200 víctimes i - L’aiguat, Miquel Maurette, Trad. J. Oller Rabassa, Barcino, 1989. l’Aiguat ha marcat - L’aiguat, les inondations de 1940, R. Gual, M. Batlle, Terra Nostra, 1990. les memòries per - Les inondations d’octobre 1940 dans les Pyrénées-Orientales, G. Soutadé, Arxius departamentals, 1993. generacions!

P.6

A PLU JA NO SAP PLOURE» Avui, quan se produeixen inundacions, les darreres catastròfiques al Var al maig 2010, ens adonem La força de l’aigua va destruir vies de tren. que a més de les conseqüències directes que tenen les crescudes d’aigua, és la poca preparació, la imprudència o la inadaptació de les construccions humanes que agreugen situacions extremes encara que lògiques.

No s’escolta prou la natura. Les urbanitzacions cobreixen zones inundables, els permisos de construir s’atribueixen malgrat els avisos negatius, les rutes i vies de tren aixequen barreres a l’escolament de les aigües…

A Catalunya Nord, l’Aiguat del 1940 va afectar particularment Vernet, Prats de Molló, els Banys i Palaldà: el cabal, la potència i els volums enormes de l’aigua en moviment van arrossegar centenars de cases, van destruir camins, carreteres, ponts i camps, Qu a nti t a ts de pre ci pi ta ci on s me sur a des

Sant Llorenç de Cerdans 1600 mm / m² El 17 d’octubre 1940 840 mm / m² El 17 d’octubre, de 17h a 20 h 335 mm / m² Els Banys d’Arles 759 mm / m² Camprodon 866 mm / m²

El llit major ocupat per l’aigua quan el riu desborda.

1

El llit menor del riu.

2

3 van fer desaparèixer boscos, van emportar-se animals, i fins i tot van remodelar, en Amb el subpoques hores, llits de rius, sòl saturat, l’aigua surt del llit major. riberes i paisatges amuntegant tones de roques, terra i sorra. Els fenòmens naturals enfurismats han inspirat por, terror i un sentiment barrejat de respecte i impotència davant d’uns elements indomables. L’impacte sus dels esperits és talment fort que genera creació, com ara l’obra de Miquel Maurette, La crue, publicat el 1971 i editat en català el 1989 (L’aiguat). Tant de bo poguessin aquests fets excepcionals servir als homes a posar més seny a l’hora de respectar el seu entorn natural!

Esquemes extrets de www.riquesmajeurs.fr

Del 17 al 20 d’ octu bre de 1 940

Ceret Els Cortalets (Canigó) Perpinyà El Pertús

336 mm / m² 1052 mm / m² 327 mm / m² 426 mm / m²

Text de l’Alà Baylac Ferrer

Aiguat: Ploguda forta que produeix torrentades i inundacions.

Diluvi: Inundació, desbordament, per acció d’una pluja extremament intensa.

Afluent: Curs d'aigua que se reuneix en un altre de més important.

840 mm: La mesura de les precipitacions que cauen se calcula en mil·límetres (o litres) d’aigua per cada metre quadrat (una àrea quadrada d’1 metre de costat).

Crescuda: Augment del cabal d'un riu degut a fortes precipitacions o a la neu que fon.

Cabal: Mesura en m3 (metres cúbics) de la quantitat d’un fluid (com l’aigua) que, en 1 segon, travessa el conducte pel qual circula.

Ribera: Riba, marge d’un riu; també pot tenir el sentit de riera o curs d’aigua.

Llits de rius: Espai del riu per on corren les aigües. El llit major és l’espai cobert per l’aigua durant una crescuda o un aiguat.

P.7

Ei Pitx…

Digues…

No diries que hi ha un quelcom que va pas bé en els colors…

Sí, tenes raó…

Ja t’ho diré jo, això és el dibuixant que feia tard per tornar el còmic a l’editor!

Mit aquí com ha acabat el treball!!

Pff!!

…i en el dibuix també…

Ai ai ai!

Aqueixos artistes!

Ho sé prou jo, com que són mal pagats fan diverses feines i SE saben pas organitzar.

Sempre fan tard! És patètic!

Vols dir?

Són més aviat uns somniatruites!

Passen massa Temps a pensar, en comptes de ser constructius!

Sí!

Sí!

Trad. MAP