Mil Dimonis N°83

ISSN 1760-1398

N 83 - DESEMBRE DEL 2010 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY o

INUITS

PARTICIPA!

JOVES MÚSICS El Marc (18 anys) és un apassionat de la guitarra.

Fa 3 anys que la Cristina (10 anys) toca el piano. Ara assaja melodies nadalenques.

El Martí (12 anys) fa dos anys que ha començat a tocar la guitarra.

La Salomé, la Laura i la Gwladys formen part de la colla grallera del Riberal (Bao).

ENS FAS UN DIBUIX?

Dibuixa quelcom relacionat amb la temporada d’hivern (uns esquís, flocs de neu, un vegetal d’ hivern, un menjar del temps, una activitat de temporada…), i envia-ho a Mil Dimonis.

Organitzarem una votació i els dibuixos més bonics seran premiats!

SUMAR

P.2

I

c : Fredoli ic m ò C ón: P. 2 s del m le b o P 5 P. 4s Els Inuit ats i activit s c o J 6 P. tànica: P. 7 Bo o de mor a r e u ig F

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català).

Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec.catala@hotmail.com - www.aplec.cat revista.mildimonis@gmail.com Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167.

Tiratge: 3000 exemplars.

Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

FREDOLIC

Submarí enfonsat!!

Ah, te’n rius...

Espera un poc!

A l’aigua!

Encara mancat!

Aquest joc electrònic, segur que és en contra meu!

Ara prou!

Ja veuràs, màquina del dimoni!!

Torpediner enfonsat!

Heiii!!

papak enfonsat!

Trad. ABF P.3

POBLES DEL MÓN

ELS INUITS, HOMES I On s’està en Fredolic amb la seua família? I bé en un dels indrets més freds del món. Allí on les temperatures han registrat un rècord de 71,2 °C sota zero (República de Sakha - Sibèria) i on la superfície se gela fins a 1km i mig terra endins (Riu Yana - Sibèria)!

Infants sobre un trineu al Nunavut (Canadà)

Els INUITS viuen a les regions àrtiques del Pol Nord: nord d’Alaska i del Canadà, Sibèria i Groenlàndia. Qui diu inuits, diu esquimals? La primera denominació tendeix a substituir la segona que prové de la designació pejorativa «devoradors de carn crua» en llengua cree.

Si bé durant la calor abrasadora al desert els tuaregs i els beduïns se protegeixen del sol amb VESTITS amples i superposats, els inuits també prenen mesures per combatre les baixes temperatures exteriors. Roba interior de pell d’èider -ànec salvatge nòrdic-; pantaló i anorac de caribú -ren de la regió-; un segon anorac, amb el pelatge a l’exterior”; caputxa envoltada L’ós blanc, és amb l’ós kodiak, el més gran dels carnívors terrestres.

Fredolic: Molt sensible al fred. Ara, no sem sentit dir mai, al protagonista del nostre còmic que era kaner (glaçat)!

(Yup’ik Eskimo dictionary, Steven A. Jacobson’s -1984-).

Inuit: En la llengua d’ origen (l’ inuktitut), “inuit” vol dir poble, és el plural de “inuk” (home). En adoptar el mot, el català ha fet d’ ”inuit” un singular (nom o adjectiu), plural “inuits”: el poble inuit, els inuits. El yubic és una altra P.4 de les llengües parlades en aqueixa regió (vegeu el títol del diccionari, a sobre).

per un doblec de pell de golut carnívor del gran Nord amb l’únic tipus de pèl que no se gela quan entra en contacte amb l’alè humit de l’home-. L’aire retingut entre les diferents capes de roba serveix d’aïllant contra la fred. Ho completen les manyoples i les botes impermeables de pell de foca. Mit aquí un exemple prou representatiu que deixa entreveure una vertadera població de caçadors!

Bebè pingüí a

El 80% dels Foca inuits practiquen LA CAÇA i LA PESCA com a base alimentària, activitat que els permet sobreviure al nord del cercle polar. Els és doncs imprescindible d’adaptar-se a les condicions extremes d’un dels climes més hostils del planeta ja que l’agricultura és impossible. El mamífer marí més capturat és la foca. El greix en gran quantitat protegeix del fred, a més el fetge cru i encara calent d’aquest animal acabat de caçar procura un munt de vitamines.

La pell de foca serveix per confeccionar El Golut se coneix al Canadà com a l’animal més feroç del Grand Nord.

Cree: Individu d'una tribu índia del Canadà.

Parlar de la tribu cree del Candà; una de les llengües ameríndies nord-americanes més importants.

Iglú: De l’esquimal iglo, ‘casa’.

Utvak: ‘Blocs de neu’.

(Yup’ik Eskimo dictionary, Steven A. Jacobson’s -1984-).

Umiac: Embarcació d’uns 9 metres d’amplada que con d’una armadura de fusta folrada amb pells de foca cosid

I DONES DE L’ÀRTIC

Els IGLÚS són més que un símbol esquimal. Cal que la neu utilitzada sigui prou compacta per ésser tallada (utvaks amples d’1 m) i empilada.

Disposats del més prim al més gruixut, a mesura que es va aixecant la construcció, els blocs se placen en espiral fins a arribar a una estructura tancada en forma de cúpula. Els iglús poden ser petits i de durada curta, com a ús puntual dels caçadors. També n’hi ha de gegants i duradors, capaços d’albergar 20 persones i dividits en diferents espais.

Els orificis de ventilació són imprescindibles per evacuar el diòxid de carbó produït per la respiració humana ja que l’acumulació provocaria l’asfíxia dels ocupants. Es cava un túnel com a entrada i el més baix possible per mor de filtrar la fred.

Si la temperatura interna varia entre els -7 °C i 16 °C, es pot augmentar fins a 20 °C folrant les parets del refugi amb pells animals i cremant greix de balena!

Cal saber que si defora el termòmetre marca -40 °C, dintre de l’iglú la temperatura és 35 °C més elevada.

nsta des.

Construcció d’un iglú en espiral

Contràriament a nosaltres, per a ells la neu i el gel són materials que els permeten escalfar l’ambient! De dins estant podríeu comprovar que les propietats aïllants de la neu són sorprenents. Encara un gest quotidià que treu profit dels recursos naturals.

El PROGRÉS també ha arribat als inuits. Alguns han reemplaçat els tradicionals mitjans de transport en caiac, umiac i trineu de gossos per motos de neu. Els patins d’ivori o d’ós de balena són ara de ferro.

Alguns problemes d’epidèmies o de fam han incitat la població a sedentaritzar-se. S’han anat construint veritables ciutats que estan canviant totalment el mode de vida inuit. Ara bé, no oblidem que les companyies internacionals contra la massacre de foques han negligit que la caça juga un paper important en llur economia principal; aqueixa prohibició dels occidentals ha frenat la vida tradicional dels inuits. El rescalfament climàtic com a fenomen provoca la fosa precoç de la banquisa pertorbant els inuits, i amenaçant espècies d’animals com ara l’ós blanc. Fins i tot la ruta marítima que comunica l’Atlàntic i el Pacífic podria mancar de gel durant 5 mesos de l’any! ma Esque n d’u lateral iglú

Text de la Myriam Almarcha París

peces de roba ben calentetes. Les agulles d’os i el fil dels tendons animals són per cosir. També en treuen el combustible per enllumenar-se i escalfar-se. Res no es malgasta, s’aprofita la matèria primera dels recursos animals!

Durant els desplaçaments campen en tendes de pell de morsa i quan baixen les temperatures amb sa mare construeixen casots de gel anomenats iglús.

P.5

ACTIVITATS FABRICA REGALS A PARTIR D’OBJECTES RECICLATS Nadal sinònim de festa, regals i bons àpats o sinònim de maldecaps?

Què regalarem enguany als nostres germans, pares, cosins o avis?

Te donem una idea ecològica i econòmica!

Primera etapa: busquem els tresors amagats!

Troba a casa: ampolles de plàstic, brics de llet, llaunes, taps de plàstic, cartrons, pots de iogurt...

Hi ha una quantitat de coses impressionants que es poden reciclar i que tenim a proximitat!

TE PROPOSEM DE FABRICAR UN MARC DE FOTOS!

Segona etapa: imaginació!

Amb tot el que has trobat imagina què podries fabricar... I un cop tens la idea passa a l’última etapa!

Pot ser un joc, un ninot, un monstre, un objecte de decoració, una joia...

Tercera i última etapa: fabricació!

Envian’s fotos de les teues creacions!

Cal utilitzar: cartró, unes tisores, un regle, un llapis, un feltre negre, cola, pintura, un pinzell gros, pasta màgica per enganxar la foto, una vintena de taps d’ampolles de plàstic de diferents colors. Fes servir paper de diari o velles revistes per embolicar-ho..

Cal tallar un tros de cartró de 21 x 17 cm.

Cal pintar la part visible del marc, i deixar-la secar.

Cal colar un a un els taps per fer el contorn del marc i deixar-lo secar.

Cal crear el peu que aguantarà el marc dret.

Cal tallar un tros de cartró de 12 x 8 cm.

Cal fer una marca a 2 cm del rectangle, en el sentit de l’amplada. Com això: Cal plegar-ho sobre la ratlla però pas completament. Cal girar el marc i fer una marca en el sentit de la llargada a 5 cm de la vora superior. I finalment cal enganxar amb cola el peu tot just plegat sota la marca.

5

Un cop la cola seca, podem posar el marc dret, s’aguanta sol!

cm

SOPA DE LLETRES: ELS INUITS ail .co m

g @ s i revi sta.mildimon

VINA E D N E ALLA N I V E END

P.6

or re ua

rn a l'hive ib r r a n matí, Qua s cad a e z it il t ell, m'u a na o p . ll e d r etit puc se o més p n a r g més

Te ns la r

m

JOCS

c er esp p o sta? Envia-la

Àrtic Anorac Banquisa Caiac Cree Esquimal Fredolic Inuktitut Trineu Umiac

B C F E B H J Z H V R U E D C

A S I U Q N A B A Z H S S D W

Y N U L U V N R Q P Q T H U I

X D O K O Q P W P U Z R Q Q G

G C C R U D F Z I C C I S O F

B C A I A C E M T I C N V S Y

U N I K T C A R U T F E G Y E

A U Y Q U L P E F R A U C T P

C M B W T X R D E A Q A Z S S

C F C M I L U D B R I W I Z B

I W K Z T G U W A M C F I B E

V D V U K C M U U I S F F W S

X S L I U M F J G Q Y E B C C

K W W S N T U Q A V H M J S C

I H F R I C L Y M R Y F P Q S

BOTÀNICA

Figuera de moro Per evitar el contacte amb les minúscules espines, quasi invisibles, collim la fruita amb unes pinces.

La fruita és dolça, delicada i inaccessible!

La planta és molt resistent, viu sense poda i sense rec...

Pot arribar als 3 metres d’alçada i és originària de Mèxic... És un veritable cactus, el més freqüent a la regió mediterrània!

De figues de pic o de moro n’has vist un grapat, mes les has tastades?

La també anomenada figuera de pala o figuera de moro pertany a la família de les cactàcies, molt ben adaptada a climes de pluges escasses.

A l’estiu floreix per donar un fruit comestible cobert d’una cuirassa de diminutes espines.

Si bé no podem agafar-lo amb la mà, és possible collir-lo sense punxar-se.

El gust és dolç, se’n poden fer sucs o confitures.

Porta vitamines dels grups B i C, però té un gran poder de restrenyiment...

Apolit doncs si te’n vols fer una fart! Llevat de l’ús culinari també se’n fa un ús terapèutic i cosmètic: a Mèxic forma part de la medicina popular, val a dir que les propietats de l’oli de la figa de moro actuen contra l’envelliment de la pell.

Traiem la pell punxent amb l’ajuda d’una forquilla i d’un ganivet.

Comencem per tallar les extremitats, un tercer tall ens permet fer girar el fruit fins que s’acabi separant de la pell.

Mit aquí una fruita saborosa i dolça, amb un bon grapat de pinyols (una mitjana de 300 per un fruit de 160g).

Ara sí que la pots agafar amb els dits!

3

Text i fotos de la Myriam Almarcha París

2

1

P.7