Mil Dimonis N°86 (abril 2011)

ISSN 1760-1398

N 86 - ABRIL DEL 2011 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY o

PARTICIPA!

P.2

M

I AR

I tu?! Com has celebrat Sant Jordi?! Envian’s fotos!

Tens fac ebo Fes amis ok? t Mil D at amb imon i p er s er al corren s t de TOTS els concurs os!

s cove s e a: L om logi alent c o e -5 G Ets v ?

P. 4 l test: s i E Jord rmigue t 6 n .

P Sa c s fo : Le i Lleme a r u t x Na Pi t P. 7 Còmic: P. 8

SU

Il·lustració portada: Dominik Chaudoir

A RIBESALTES HAN RIFLAT! El mes de gener els alumnes de la tercera Monturiol del col·legi Joffre de Ribesaltes van organitzar la Rifla dels Reis pels CM1 i CM2 bilingües de l’escola Pons i per la sisena Pons del col·legi.

80 alumnes hi van participar.

Ens han enviat aquestes fotos amb una carta que ens ha fet molt de plaer!

Felicitats!

à de Cornell a 2 E C en L’Elvire ixat una u ib d a ah cint la Riber nal: el ja r e iv h a plant

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català).

Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls - Redactora: Myriam Almarcha París Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167.

Tiratge: 3000 exemplars.

Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

Classe verda a l’escola D’Alembert 1

Al principi del mes de febrer, les classes bilingües i les classes monolingües (que fan iniciació), van marxar al Castell de Fluvià a Sant Esteve de Palautordera.

Cada secció, era composta de grups que feien activitats al voltant de la granja i del cavall.

Els alumnes es van cuidar dels animals, van fer activitats esportives com la tirolina o l’escalada i també van passejaren un carro arrossegat per un enorme cavall.

A les nits, van organitzar jocs per tal de trobar el tresor del Serrallonga i de la Joana.

Aquesta estada va agradar molts als nens.

EL REI CARNESTOLTES A L’ESCOLA MATERNAL JOAN AMADE DE PERPINYÀ.

Cada dia de la setmana el rei Carnestoltes ens ha fet fer una bestiesa, el dia de la foto ens havíem de pintar el nas de roig, però també hem hagut de nos despentinar, de nos posar un gomet a la galta...

Ens hem divertit molt!

ELS ALUMNES DE PALAU DE CERDANYA I OCEJA VAN BALLAR A LA DIADA DE LA CERDANYA 2010.

Amb motiu de la Diada de la Cerdanya 2010, els alumnes de l'escola de Llívia, de l’escola d'Oceja i Palau de Cerdanya i els balladors i balladores de Riu de Cerdanya, es van reunir per ballar i celebrar junts aquesta diada.

L'escola de Llívia va ballar el Ball Pla i les Corrandes de Llívia.

Oceja i Palau van ballar El Virolet i els balladors del Riu de Cerdanya, el Ball de Rentadores.

P.3

GEOLOGIA

Concrecions en forma de teixits a la sala de les banderes.

(Fullà - Canaletes)

COVES, CA

Coves, grutes, avencs, caunes, cavernes, galeries, tots aquests mots designen forats, excavacions, espais soterranis que tenim sota els peus i que ens amaguen muntanyes i vessants abruptes. Els humans els han explorat, els han fet servir per arrecerar-se dels perills del món salvatge i de les intempèries. Sempre també els associem a un univers misteriós, inquietant, màgic a vegades. I és que tot el que no veiem tendeix a fer córrer amb gran facilitat la nostra imaginació…

Estalagtites (tomben) i estalagmites (munten) associades.

(Fullà - Canaletes)

Gran sala dita del temple d’Angkor amb concrecions en forma de macarons.

(Grans Canaletes)

P.4

Catalunya és un país de coves i les nostres comarques n’estan farcides: n’hi ha a Talteüll, a Corbera, a Arles, a Perellós, a Fullà, a Vilafranca, a Font-rabiosa.

La major part deuen el seu origen al fenomen anomenat càrstic. Que senzillament vol dir l’acció excavadora (o esculpidora) de l’aigua que conté gas carbònic damunt les roques solubles: els terrenys calcaris se dissolen al contacte de l’aigua.

Amb les coves, s’hi relacionen històri traordinàries i molt antigues. La més ressenya d’una exploració i descripció cova, la publicà Ramon de Perellós (a cant d’Òpol), que el 1396, en el Viat Purgatori de Sant Patrici, explicà com fins a Irlanda perquè en una gruta, la Cova de Sant Patrici, se podia veure l’ànima dels difunts i ell volia entrevistar-se amb el rei Joan 1r que acabava de morir en un accident de c misteriós.

Algunes van veure allotjar-s’hi els pri humans, com ara a Talteüll (fa 450.0 anys), més recentment a Corbera (cam ment neolític de més de 6000 anys) o Fullà amb objectes i pintures del pale (15.000 anys). Però el temps de la Te encara més remot, i és en milions d’a que cal comptar l’edat de formació d sòl. Així les coves i galeries de les entranyes del Conflent s’han anat excavant a partir del final de l’era terciària i començament de la quaternària (ara fa entre 1 milió i mig i 2 milions d’anys), aprofitant les escletxes i fractures de les roques, actuant l’aigua com a agent químic de dissolució o concreció del calcari.

Niu d A: VISIT atalunya (F C sort a isitar amb s: a l m i er v ran Teni e pod ors subter d d r No te s res litat t les Canale . i c a f prou coves de ilafranca V atala le s tera a tes.com/c s a B o ot w.3gr w w / / http: WEBS: http://conflentsubterrani.org http://www.3grottes.com Text de l’Alà Baylac Ferrer Fotos del Col·lectiu Conflent Subterrani i de les coves Canaletes

AUS I CAVERNES

ies exvella ó de a totge al m anà a

El món subterrani és connectat amb els rius que li donen vida: a les galeries del Conflent se troben pous, llacs, zones inundades per les aigües de la Rotjà o del Cadí.

Les coves, en les seues parts més profundes han revelat veritables meravelles naturals esculpides amb el lent degoteig de l’aigua que cau inexorablement i tossudament al mateix lloc. I així forja estalagtites i estalagmites, teixeix ‘banderes’, plecs de draps com brodats de mil perletes. Sembla que dins les coves els colors més vius i encesos vulguin rivalitzar amb les formes de concrecions més delicades i elaborades: dents, flors, agulles, cristalls i coralls encanten els ulls dels privilegiats espeleòlegs que s’han pogut endinsar en les laberíntiques i inquietants galeries.

caça

imers 000 mpaoa eolític erra és anys del

de perles de caverna.

Fullà - Canaletes)

Concreció massiva de color blavosa.

(Fullà - Canaletes)

Les coves del Conflent sovint se citen perquè són entre les més extenses de Catalunya: el Col·lectiu Conflent Subterrani ha mesurat que la complexa xarxa de les coves de Fullà mesura més de 28 km de llarg i compta més de 450 galeries!

I encara s’hi podrien afegir dos altres grans conjunts, les coves d’en Gorner i les coves Lachambre al nord i a l’est de Vilafranca.

Les sales i galeries poden arribar fins desenes de metres d’alt i han rebut al curs de les successives exploracions noms tan exòtics o divertits com sorprenents: la galeria de la Bruixa o del Serpent, la Sala d’Angkor i dels Gastrònoms, la galeria de la Dona Nua i dels Macarrons.

El C LECTU onfl RA: Cov ent sub te a Can alete de Fullà rrani. s Con flent , Col·le c t S Terr a No ubterra iu stra n i, 2008 , Prada , .

CALCARI: roca blanquinosa i porosa que conté carbonat càlcic de mateixa natura que el guix i que se desintegra al contacte de l’aigua.

CÀRSTIC: de ‘Karst’, regió d'Eslovènia, típica pels seus terrenys calcaris. Fenomen consistent en la filtració de les aigües en els massissos de roques calcàries, que porta a la formació d'un relleu d'avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.

CONCRECIÓ: acumulació de partícules que s'uneixen i formen masses minerals constituïdes per capes superposades, formades gairebé sempre per acció de l'aigua.

ESPELEÒLEG, ESPELEÒLOGA: del grec ‘spélaion’, gruta, caverna i ‘lógos’, explicació, teoria. Persona que practica l’exploració científica o esportiva de les coves i dels avencs.

ESTALACTITA: del grec ‘stalaktós’, que degota. Forma calcària que penja de les fissures del sostre de les coves on creix per les gotes d’aigua que tomben d’una en una.

ESTALAGMITA: del grec ‘stalagmós’, acció de caure gota a gota. Forma calcària que munta lentament del sòl de les coves per l'aigua que cau de les estalactites.

P.5 SOLUBLE: sòlid susceptible de ser desfet, desintegrat per l’acció d’un líquid.

EL TEST Superman, Batman, Spíderman són… a) Uns súper herois capaços de tot! b) Uns paios que et distreuen una estona. c) Una colla de farsants!

1

Xerrant amb amics ets l’únic/a a tenir idees diferents dels altres.

Sant Jordi, quin valent!

I tu?

Esports de risc?

2

a) M’encanta el trial! b) Jo, la bici… de l’escola a casa i de casa a l’escola. c) Sofà, telecomanda i el parapent a la pantalla.

a) Demano sisplau que em donin la paraula per poder expressar-me. b) Parlo més fort que els altres 4 per imposar-me.

Durant una formació de supervivència c) Escolto, però m’agradaria en un bosc topes amb una serp verinosa… dir la meva.

3 a) La distrec i l’acabo escanyant ! Sóc tot un/a Indiana Jones. b) Agafo un bastó per pegar-la si ataca, i Vas pel carrer i veus que una colla de provo d’escapar-me. poca-soltes empipen un amic: c) Faig dos passos enrere i fujo ràpidament. a) No t’ho penses dues vegades, saltes a

5

defensar-lo. b) No intervens, però des d’una cantonada truques per demanar ajuda. c) Fas com si no res i passes de llarg.

No vols problemes. No se sap mai.

Quan no has fet prova de coratge… a) No sóc fidel als meus principis. b) Tant és, la pròxima vegada ho faré millor. c) Em sento culpable.

7

Has de fer un exposat davant de la classe:

a) No he preparat res però com que sóc tan bon/a orador/a... b) Llegeixo els apunts i sense pensar-m’ho gaire em llenço a l’aigua. c) Faig exercicis de relaxació, respiro tranquil•lament i som-hi, hi cal anar de tota manera.

RESULTATS: Majoria de A: Coratge inconscient! No t’ho penses gaire a l’hora de llançar-te a l’acció però no sempre tens consciència del que fas i de les conseqüències.

Majoria de B: Coratge prudent! No manques de valentia però mesures els pros i els contres de les situacions abans de prendre una iniciativa.

Majoria de C: El coratge és bé, però fa massa por! Te costa afrontar el perill.

P.6

6

Amb l’ajuda de la boca la formiga transporta fins a 60 vegades el seu pes, és així que prepara la seua hivernació.

NATURA

Cal·ligrama de Joan Salvat Papasseit "L'irradiador del port i les gavines" (1921)

El color? Negre, roig, marró…

Les mides? Un cos entre 0,8 i 30 mm… El pes? Entre 1 i 150 mg segons l’espècie… Pèls per tot el cos… Un parell d’antenes al cim del cap…

Són les formigues. Si et diem que se n’han identificat més de 10.000 espècies diferents, t’ho creus?

La capacitat que tenen les formigues de comportar-se i de s’organitzar en societat és impressionant. El formiguer, fet d’un entramat de galeries i de cambres subterrànies (magatzems, golfes, sales comunes, guarderies per als ous, larves i nimfes en les parts més obscures), constitueix el centre de la vida comunitària. Saps com s’ho fan les formigues per retrobar el camí del formiguer a l’hora de transportar-hi el menjar i les reserves? Secreten una feromona, una substància química que els permet de marcar el camí i d’ensumar el traçat per tornar.

La societat de les formigues se divideix en tres grups: les reines, els mascles, les obreres.

Les reines són les úniques que poden fecundar.

Vénen a ser les fundadores de les noves colònies.

Els mascles, alats, s’aparellen amb les futures reines i poc després moren.

La runa Les obreres, força nombroses, sense ales i molt acumulada a l’extesovint incapaces d’acoblar-se, participen a rior del formiguer totes les activitats socials (coven els ous, conforma un monticle strueixen i defensen el niu, l’avituallen de proprotector que manté visions). la humitat i Tant les reines com les obreres, segons les espèla calor. cies, poden arribar a viure entre 10 i 15 anys!

La formiga adapta el seu règim alimentari als recursos del medi natural.

Posseeix dos estómacs: el que se troba a tocant de la boca és «l’estómac social», un veritable dipòsit! Un cop omplert la formiga obrera torna al formiguer per regurgitar el contingut. Practica la trofal·laxi (boca a boca) per alimentar les seues companyes i les larves.

Aquest acte, molt més que un simple intercanvi d’aliments, és tot el símbol d’una organització social.

Formiguer

I tu què fas amb les formigues? Les observes, les aixafes, les empipes, les segueixes, les agafes… o simplement tens formigues a les cames... de cops?

Text i fotos de la Myriam Almarcha París

Les reines se distingeixen per llur corpulència (10 vegades com les altres).

P.7

PITX I LLEMEC

Mmmmm, sí, quin dia era ahir?

Era bé el dia d’ahir, oi, Pitx?

I bé… diumenge!

Ah sí! Era genial!

Jo, és el dilluns que m’agrada pas! Sempre me passa quelcom de desagradable el dilluns.

I bé què hi ha?!

Què he dit?

Sí, sí, sí…

És nul, el dilluns!

Digues Pitx, quin dia ve…

… després del diumenge?

El dilluns?

Molt bé Pitx… molt bé…!

Vas progressant!

Trad. MAP

FI