Mil Dimonis N. 88 (Estiu 2011)

N 88 - ESTIU 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

EL SOROLL – CÒMICS – LLEGENDA – LA MEL – ELS MOHICANS – JOCS

Les escoles han celebrat Sant Jordi

PARTICIPA!

El passat 19 d'abril, la classe de gran secció de l'escola maternal Georges Dagneaux a Perpinyà va anar al Departament de Català de la Mediateca per presentar el treball que ha fet sobre el tema de Sant Jordi. Allà, van poder veure també els treballs d'alumnes d’altres escoles, i van rebre dos llibres com a regal per haver participat!

La mainada de l'escola Anatole France ha participat a les celebracions de la festa de Sant Jordi.

Aquí la classe de gran secció fa la reconstitució de la llegenda en català quan el cavaller Sant Jordi deslliura la princesa presonera del drac. Els alumnes estaven impressionats pel drac ferotge, pel coratge del cavaller i per llur pròpia capacitat de decidir les coses.

L'escola de Sant Andreu va celebrar Sant Jordi amb una rosa i un llibre.

Els petits andreuets van representar cada personatge fent un taller teatral.

Gràcies per haver estat fidels a Mil Dimonis i per participar a la seva riquesa amb tots els dibuixos i fotos que heu proposat.

No oblideu pas d’enviar els vostres millors moments de l’estiu (fotos, il·lustracions, vídeos, relats…)

de uip q e ’ l us Tot o nis m i lt M i l D n e s mo ja u es . d es it canc a v e s veur bo ne a em torn br e! m Ens e t e : al s ma e s u l’esti at Tot c.c aple

P.2

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català).

Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà RC 491986659 Tiratge: 3000 exemplars.

Mensuel en catalan.

Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

Il·lustració de la portada: Maëlle Maisonneuve

PITX I LLEMEC

Bon profit!

Miam miam!

Apolit, que crema!

Bufa, tot just si sall del foc!

Tasta la meua sopa, que és bona!

HHHHHHH M’encanten les receptes de la tele.

Te vénen ganes de cuinar!

Ups!

Som bufat massa fort, perdó…

És pas prou bona... o què?

Sí, però has dit que crema, per això som bufat tant…

Ja m’aprendrà a trencar-me el cap per un crític tan llepafils!

Vés a fregir espàrrecs!

Trad. MAP

Trobi que aquest dinar manca de perfecció!

FI

P.3

LLEGENDA

Aquelarre, Sàbat: reunió nocturna de bruixes Sigil·losament: secretament Fetilleries: sortilegis Ferum: flaire forta, olor animal

Segons s’explica des de temps immemorial, la nit de Sant Joan, la més curta de l’any, les bruixes de tot el Pirineu es reunien a

l’Estany d’Engolasters, en un frenètic sàbat presidit pel dimoni. A més a més de les bruixes provinents de les valls andorranes, n’arribaven del Canigó, del Puigmal, del Cadí, de Lanós i d’altres llocs llunyans, desitjoses de participar en una cerimònia caracteritzada pels excessos i la follia.

Abans de començar l’aquelarre, collien les herbes necessàries per a preparar un beuratge màgic que els proporcionaria

poders per a concitar tota mena de sortilegis. Durant aquests preparatius, les bruixes andorranes havien de dormir una

estona, encara que fos amb un ull obert, i mentrestant el dimoni els canviava el cor de costat, a fi de distingir-les de les dones

I, a la mitjanit, sota el clar de lluna, completament nues i aplegades a la vora de l’estany, iniciaven una dansa formant tres

cercles concèntrics amb el dimoni al mig, convertit en boc, tocant el flabiol i el timbal.

Aviat la música diabòlica agafava un ritme desenfrenat i la dansa esdevenia una disbauxa. Les bruixes proferien crits i xiscles

esqueixats mentre es prenien beuratges diabòlics i s’explicaven els maleficis que cada una llançava en el seu territori durant la resta de l’any.

Els joves dels pobles d’Andorra, empesos pel desig voluptuós de contemplar les bruixes, pujaven sigil·losament a Engolasters

per espiar-les. Hi anaven protegits amb branques de llorer per evitar ser objecte de fetilleries. Però, abans d’arribar a l’estany,

eren sorpresos per les bruixes vigilants, que els llançaven un manat de palla encantada que els convertia en rabiosos gats

negres. I, atrets per la ferum que desprenien les dansaires, s’arrapaven a les seves espatlles i així participaven també a la dansa.

L’endemà al matí, la pau tornava a regnar a l’estany, i a la sortida del sol els joves que hores abans havien estat gats negres

P.4

es despertaven, nus i extenuats sense recordar res del que havia passat durant la nit.

Llegendes d’Andorra, a cura d’Àlvar Valls i Roser Carol, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010. Il•lustració original de la Dominik Chaudoir per a Mil Dimonis.

corrents, i els aplicava un ungûent malèfic que els feia créixer pèl abundant als pits.

Escala de decibels

Sabies que els espantadors de Monstres S. A. recullen els crits de nens i nenes per proporcionar energia a Monstròpolis?

La societat d’ara ens farà venir sords?

SOCIETAT

Soroll i molèstia van sempre de bracet?

No forçosament… Si el teu veí escolta la seua música preferida amb el volum a fons és molt possible que sigui agradable per ell, però insuportable per tu. Passa el mateix amb un telèfon mòbil que sona al cinema: destorba encara que la tonalitat sigui feble.

La societat actual és cada vegada més sorollosa. Els cotxes, els avions, els trens, la música, la televisió, els telèfons, les motocicletes… amb tanta pol·lució sonora acabem oblidant el silenci!

Esquema de l’orella Cal reconèixer que estem acostumats a 6. Enclusa 1. Pavelló auricular 7. Estrep 2. Conducte auditiu extern viure amb un lleuger fons sonor constant. 3. Timpà 8. Nervi coclear, del cargol Caixa timpànica 9. Nervi acústic Per entendre millor el nostre sistema auditiu 4.

10. Còclea o cargol 5. Martell cal saber que tres parts componen l’orella humana: l’orella externa capta les vibracions sonores i les amplifica per transmetre-les al timpà; a l’orella mitjana els ossicles (el martell, l’enclusa i l’estrep) propaguen el soroll fins a l’orella interna, on la còclea o cargol actua com a veritable centre acústic. És coberta per 20.000 cèl·lules ciliades no renovables. Cadascuna capta un so de freqüència diferent, so que els nervis auditius reben en forma d’impulsions elèctriques. Aqueix missatge és interpretat pel cervell. Tot i que l’orella té la capacitat d’adaptar-se al soroll de l’entorn no deixa de ser un òrgan molt fràgil.

Entre el xiuxiueig més discret i el reMur antisoroll al pont Aragó de Perpinyà bombori més eixordador, l’escala dels sons perceptibles per l’orella compta amb més d’un miliard de graduacions. La intensitat sonora es mesura en decibels. Tots els sons esdevenen sorolls quan destorben o bé quan el nivell massa elevat els fa nocius per a l’orella. Aqueixes agressions representen doncs un perill per a la nostra salut. Per exemple, passar dels 120 dB (equivalent a l’envol d’un avió) implica la destrucció de cèl·lules ciliades! Els especialistes han demostrat que estar-se exposat a massa soroll pot provocar la reducció del camp visual, la pujada de la tensió arterial i del ritme cardíac, la pèrdua d’atenció i el cansament nerviós.

Més greu encara: alteració del son, depressió, baixada de les defenses immunitàries i trastorns cardiovasculars són algunes de les conseqüències a llarg termini. No volem acabar sords com perols...

P.5 Doncs parem l’orella!

85 decibels

CAPBUSSAR EN AIG ES PROTEGIDES que buiden l’oli dels motors degraden l’entorn aquàtic) representen un excessiu i perillós impacte sobre la natura.

El turisme i els lleures com a promotors de la caça submarina, la navegació esportiva i el submarinisme han provocat desequilibris ecològics insostenibles. La presència de l’home ha estat doncs reglamentada en les 650 ha: protecció avalada per textos reglamentaris estatal, europeu i internacional. L’objectiu, al si de la reserva, és de destorbar el menys possible les espècies i d’afavorir la restauració del medi.

Vista de la Reserva a Banyuls de la Marenda

La Reserva Natural del Delta del Llobregat o el Parc Natural del Montseny són reserves que preserven la fauna i la flora terrestre de llur territori. Però els espais marítims també poden ser protegits legalment. Si bé s’arriben a delimitar en els mapes, no és possible tancar-los. I de totes maneres, tant a terra com a mar, protecció no és sempre sinònim de tancament. Creada el 1974 pel Consell general dels Pirineus Orientals, la Reserva Natural Marítima de Banyuls de la Marenda - Cervera és única a l’estat francès però té el seu equivalent a la Costa Brava: la reserva marítima de les Illes Medes, de cara al poble mariner de l’Estartit.

Des de sempre homes i dones han extret de la mar el que els era necessari per viure. Tant la pesca intensiva (de la petita barca catalana sem passat a la pesca massificada amb grans xarxes d’arrossegament), com la pol·lució (les pintures antioxidació i els vaixells

Un poliquet sedentari: l’espirògraf

P.6

Banc de corballs i un sarg comú

S’han identificat més de 1200 espècies animals i unes 500 espècies vegetals. Els mol·luscs, els poliquets i els peixos són els principals representants de la fauna. Pel que fa la flora, les algues són abundants així com dues herbes marines endèmiques del Mediterrani que formen prades submarines: la posidònia de fulles llargues, onejant com llaços, i la cimodocea de fulles més aïllades i més primes. 49 de les espècies d’aquests 6 km són protegides per un text reglamentari d’abast estatal, europeu o internacional.

El laboratori Aragó, observatori oceanològic de Banyuls, és des del 1882 un pol de recerca, lligat a la Universitat de la Sorbona a París, en el qual treballen investigadors d’arreu del món.

NATURA

Mapa de la Reserva Marina

Posidònia

Ja t’has atrevit, amb familiars o amics, a fer un passeig pel paisatge submarí nord-català?

Tan sols te cal una màscara i un tuba. Si ets un xic fredolic pots posar-te una combinació tèrmica i si vols anar més rabent calça les palmes. Res més agradable que submergir-se en el silenci marí, observar les algues que se Coralls vermells, un florit, l’altre en repòs deixen bressolar pel pas de les ones, ésser sorprès per un banc de peixos, distingir un pop camuflat a la roca, a tocar de les garotes o eriçons de mar, i fins i tot sentir un poc d’angoixa espiant l’horitzó grisenc del fons abismal…

Grans nacres

Poliquet: de poli, diversos i quet, anell. Mena de cuc mòbil o sedentari.

Endèmic, endèmica: que viu exclusivament en una zona determinada.

Posidònia: Veg. foto. El seu nom ve de posidó, deu grec de la mar.

Cimodocea: porta el nom d’una divinitat grega marina.

Text de la Myriam Almarcha París Fotos de la Reserva Marina de Banyuls de la Marenda - Cervera

Alguns reflexos sostenibles del visitant respectuós

- No gitis brutícies a la mar (ni a terra tampoc!)

- Si pesques, torna a llençar a l’aigua els peixos petits.

- Apolit a la posidònia, no l’arrenquis !

- Respecta el silenci de la natura, no cridis ni a la costa ni dins l’aigua.

- Navegant, se pot circular a 5 nusos* màxim a menys de 300 m de la costa i a 8 nusos màxim en la resta de la reserva.

- Pescar en una reserva és relativament fàcil, tot és al teu abast, sobretot animals indefensos i lents com ara el pop: no n’abusis.

- La caça submarina i la collita de marisc són estrictament prohibides. * Mesura de velocitat emprada en navegació i aeronàutica 1 nus = 1 milla nàutica/hora = 1,852 km/h.

P.7

Un insecte intel·ligent

DESCOBERTA

L’abella

Les abelles dins la història: - Un fòssil d’abella recentment trobat en una pedra d’ambre confirma que aquest insecte ja existia fa 70 milions d’anys.

- Una pintura trobada a la cova de l’aranya (Bicorp - País Valencià) data la primera utilització dels productes d’un rusc cap a l’any 9000 aC. - Jeroglífics sobre la tomba de Pabasa, (1500 aC), revelen que els egipcis eren els primers a domesticar les abelles amb ruscs de terrissa per Jeroglífic de la tomba de Pabasa (Egipte) recollir-ne la mel.

La vida al buc o buga o rusc segueix una organització ben estricta. Hi ha quatre tipus d’habitants en el buc: la reina, l’abellot, l’obrera i les larves.

Només hi ha una reina a cada colònia, és la mare de tots, pot pondre entre 1000 i 1500 ous per dia durant quatre anys. Se la reconeix per les seues Mel ales curtes, un abdomen allargat i un tòrax més desenvolupat. Quan es mor, les obreres s’afanyen Pol·len per cuidar-ne una de nova, nodrint una larva de menys de tres dies exclusivament amb gelea reial.

Bresca L’abellot, se’l reconeix als seus ulls més grossos, unes Les abelles obreres treballant de valent antenes més desenvolupades i un abdomen molt més voluminós. L’abellot o abegot no pica, la seua única funció és fecundar la reina.

L’obrera és qui anima la vida al rusc, cada obrera té una tasca segons la seua edat: els tres primers dies neteja les cel·les, del quart al desè se cuida de les larves joves, també nodreix i neteja la reina, de l’onzè al vintè dia produeix cera per a construir les bresques, rep i guarda el nèctar i el pol·len, vigila Naixença d’una abella l’entrada de la buga, si fa molta calor també la ventila. A partir del dia vint recull nèctar i pol·len fins al final de la seua vida. Una abella té una esperança de vida d’uns 40 dies.

Com s’elabora la mel?

Un cop sus de la flor, l’abella aparta els pètals, endinsa el seu cap a l’interior, allarga la seua trompa (llengua) i xucla el nèctar que guarda dintre del seu pap, un cop acabada aquesta etapa torna al rusc i per trofal·laxi (boca a Intercanvi de nèctar per trofal·laxi boca) passa el nèctar a les abelles magatzemeres que el guarden en les alvèols. L’abella magatzemera es cuidarà d’ingurgitar-lo i regurgitar-lo durant uns dos mesos. La ventiladora, farà secar la mel, i la mantindrà a bona temperatura. Un cop acabada aquesta tasca les abelles tancaran l’alvèol amb una capa de cera. És la reserva de menjar del buc.

Les abelles produeixen un munt d’altres productes útils a la vida del rusc. El millor de tots, la pròpolis, és fabricada a partir de la saba que protegeix les poncelles de les flors.

A dins del buc serveix per a tapar els forats, i per a momificar els animalets que hagin entrat a dintre. És un antifúngic, antibacterià, permet que les coses no se podreixin. La cera, serveix per a construir les cel·les i per tapar-les un cop omplertes. La gelea reial, són les abelles joves que la produeixen. Serveix per a nodrir la reina i les larves joves. També és força proteïnic, el pol·len que les abelles porten de les flors dins els pèls de les potes i que activarà el desenP.8 volupament de les larves velles.

Text i fotos de la Xarlena Beltran

EL TEST

Vacances o escola?

COMENCEN LES VACANCES: a. Uix, i ara què faré? b. Clar, és el que toca! c. Uf, ja era hora!

QUAN JA HA PASSAT UNA SETMANA, TE DIUS:

a. I ara què faré les 7 setmanes que vénen? b. Bé, una de passada, ja trobaré més coses per fer. c. Ai! Queden tan poques setmanes!

ELS PARES T’HAN COMPRAT EL QUADERN DE VACANCES:

a. Perfecte, així revisaré totes les lliçons b. M’anirà bé, però no ho podré fer tot c. El deixi al calaix, amagat i ben desat

AMB LA FAMÍLIA ANEU DE VIATGE A ALEMANYA: a. Uaa!, és massa lluny. Mai n’acabarem en cotxe! b. No està malament de descobrir nous països c. Per fi podré veure món i canviar d’horitzons!

DE VIATGE A L’ESTIU, CAL ENVIAR POSTALS?

a. Escriuré a la família, als companys, als veïns… b. Enviaré un parell de postals i mails als amics més propers c. Això és una pèrdua de temps!

UN DIA AVORRIT, PENSES ALS COMPANYS I COMPANYES D’ESCOLA: a. Ai! Quant de temps que no els veig! b. Potser si era a escola, no m’avorriria tant. c. Companys d’escola? Quins companys? Quina escola?

Demà és la rentrada… a. Uf, ja era hora! b. Bé, què hi farem! c. Pf, ja hi tornem a ser!

RESULTATS MAJORIA DE A: Te demanes com és que la gent parla només de les vacances… són llarguíssimes, avorrides, inútils.

T’agrada més treballar, ser a escola, veure els companys. No exageris, tens menester de respirar de tant en tant.

MAJORIA DE B: Aprecies les vacances, però l’escola també et satisfà. Hi ha un moment per cada cosa, de tota manera els dos es completen. Et saps adaptar a cada situació. Apolit de no ser massa conformista amb tot!

MAJORIA DE C: Les esperes en candeletes tot l’any. Cada dia te demanes com és que han inventat l’escola?

Podries viure perfectament amb 11 mesos de vacances sense avorrir-te. Pensa que la vida t’imposarà esforços i que no sempre podràs fer el que t’agradi.

P.9

HISTÒRIA

El darrer dels mohicans Indis i catalans

Els catalans van combatre contra els anglesos i els indis mohicans a Amèrica

Sabies que els catalans havien participat a les guerres d’Amèrica del segle XVIII, amb els indis ? Poca gent coneix aquell episodi en el qual soldats de Catalunya Nord van enfrontar els britànics i els mohicans pel compte del rei de França que mirava d’establir colònies franceses des de la Nova Orleans fins als Grans Llacs americans i el Quebec. Aquests fets històrics són famosos gràcies a la novel·la El darrer dels mohicans, de James Fenimore Cooper, un dels fundadors de la literatura nord-americana. El 1826 transcrivia amb personatges de ficció els esdeveniments històrics d’un país, els Es- Uniforme dels soldats del Reial Rosselló tats Units, acabat de néixer cinquanta anys abans (1776).

Els catalans pertanyen a l’aventura de la fundació de les colònies d’Amèrica del nord gràcies a l’enviament el 1756 del nou Regiment Català Mazarino per combatre els britànics amb l’objectiu de dominar el màxim de territoris americans. Després el van anomenar Reial Català i finalment Reial Rosselló (Royal Roussillon).

El primer batalló comptava 31 oficials i 525 soldats, entre ells una quarantena de catalans. El Regiment, basat a Fort Carillon (actual comtat de Nova York) era acompanyat d’indis hurons, ottawas i abnakis, i comandat per Montcalm, mentre que els britànics eren aliats amb els mohicans.

P.10

Una de les més grans operacions de la guerra va ser el setge, la presa i la destrucció de Fort William, defensat per l’escocès George Monro.

Després de la rendició dels britànics, els soldats del Regiment català van protegir-los dels atacs dels indis. A la novel·la, els hurons són presentats com salvatges sanguinaris mentre que els mohicans, Chingachgoo i el seu fill Uncas, protegeixen les filles del coronel Monro. A la fi de la guerra perduda pels franceALGUNS SOLDATS CATALANS: sos, el 1760, els soldats del RegiFrancesc Bertrons, 19 anys, de Perpinyà ment Reial Rosselló van ser Carles Bourgat, 30 anys, de Montlluís repatriats i alguns es van quedar a Josep Carbonell, 30 anys, de Joncet les colònies britàniques que pocs Francesc Tardieu, 27 anys, de Ribesaltes anys després se convertirien en Ferran Garnes, 24 anys, de Millars Estats Units d’Amèrica.

Text de l’Alà Baylac Ferrer

Mapa autèntic de la batalla de Fort Henry William (1757)

El Fort assetjat i pres pels regiments català i americans

CRONOLOGIA: - Agost 1757: Victòria del Regiment Reial Català i destrucció del Fort William - Juliol 1758: Victòria del regiment català contra els britànics al Fort Carillon - Setembre 1759: Derrota del Reial Rosselló a la batalla de Quebec - Setembre 1760: Derrota definitiva dels francesos a Mont-real INFORMA’T!

· La revista catalana d’història Sàpiens i el «Petit Sàpiens» a: www.sapiens.cat · El llibre El darrer dels mohicans, James Fenimore Cooper, 1986, La Magrana · La pel·lícula Le dernier des Mohicans, Michael Mann, 1992

1) Cerca dins la graella els 20 sinònims de soroll següents: (la llista que hi ha aquí sota)

2) Classifica els mots en negreta segons la intensitat del volum (del més baix al més alt).

rebombori xivarri soroll fressa bram bramul brogit brunzit enrenou grinyol

mormol murmuri remor xerric espetec tro repic dring xiuxiueig xerroteig

!

U E ÈÈ È È È È MÈÈ

JOCS DE

LL ET

ES I X P L T I R L E I R I P R P K D R U J O H D O U L C G O W L U O C K R D B I E U I X X Y Y I M N C G T E B J B I M N E I R E I R T V K K R G P Q O P C U R O A U M S H X X S R J N E M N R B E B T O C V R R Z O N G E E P M E R I I C I C R A G M R I X R T E F R R E R G X D O O F C H I B R E V Z M Q S I J A S L A R N U M F O V A Q O Z O D R B Y M L N W C Y G E X T E W Z R B W W Q E Z V O O U B C O B R Q P X Y G O G L L P I T L M W H W C N B E L R Q

ESCOLTA!

Relaciona el crit i l’animal

lladruc marramèu aïnada bram piupiu quiquiriquic bel bruel cloqueig esgüell rauc parrup rugit udol

SO PA

cabra/ovella gallina granota lleó vaca colom porc llop cavall ca gat pollet ase gall

R

Soluc ion aplec s a .cat

A casa tinc peixos i peixeres.

Si posi un peix a cada peixera, em sobra un peix.

En canvi si fiqui dos peixos a cada peixera, em sobra una peixera.

QUANTS PEIXOS I PEIXERES TINC? (Te puc assegurar que no tinc ni una dotzena de peixos...)

ELS ENIGMES D’EN FREDOLIC

P.11

LLANÇA EL SEU CLUB!

FES-TE’N MEMBRE, TU TAMBÉ!

A S ’ N TA I S I LUB C V / AT C .

C APLE .

W W

W

REP Ofertes i regals UN R EGA Jocs i tests en línia L DE BEN i a més ...

VING UDA! !!

PARTICIPA!

enviant al Club les teues fotos, propostes, dibuixos, idees, jocs preferits!

, embre i m r e s Per rmular o f l e : eta compl lo a l’APLEC iat lec.ca i reenv

b@ap nic: clu al: ò r t c le rreu e u post ns Per co O per corre ïsos Catala a P dels , - Casa ifici P1 APLEC iversitat, ed a ll e V Un Passió ex la e d d í e Cam yà c Perpin 66860

Nom i COGNOM: ………………………….........................

Mail: …………………………............................................

Data de naixença: …………………………………..............

Adreça postal: ………………..................…………..……..

Nom i COGNOM del pare i de la mare: …...................… ……………..……………………………...............................

Mail dels pares: …………………………..……………..…….

Telèfon: …………………………..............................……..

Sí, vull ser membre del Club Mil Dimonis.

També pots fer-ho a través la web del Club, www.aplec.cat/club Entra el teu nom de Dimoni i la teua contrasenya, rebràs un email de confirmació!