Mil Dimonis N.89 (setembre 2011)

N 89 - SETEMBRE DE 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

FREDOLIC – HELICÒPTERS – JOCS – PITX I LLEMEC

PARTICIPA!

TROBADA DE GRANS I PETITS A ILLA El passat dilluns 18 d'abril, els CE2 bilingües de l'escola Pasteur i els mitjans i grans de l'escola maternal Torcatis es van trobar per a treballar junts.

T ALLER 1: lectura d'àlbums pels CE2 als maternals T ALLER 2: aprenentatge de la sardana pels CE2 als maternals

El Victor i l’Emeline a punt per ballar la sardana!

El Gabriel llegeix al Richard el conte: QUE VE EL LLOP! T ALLER 3: realització de pa amb tomata

gusta ... i de

P.2

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català).

Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París

ció!!

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167.

Tiratge: 3000 exemplars.

Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

Una trobada per desenvolupar i afavorir els intercanvis en llengua catalana!

FREDOLIC

PAPAK!

Quan comptes tornar a pintar el sostre?

Mm… sííí?

Vull una resposta clara, ara!!!

… M’hi posi tant bon punt s’aixequi el sol!!

Saps, pare… que el sol tornarà a sortir d’aquí sis mesos…

Sí… Tenes raó…

Decidit…

D’acord … Va bé …

Ja ho sé…

Fredolic, ja ho sé…!!!

Trad. ABF P.3

REPORTATGE

Exercici de rescat amb grua

DRAGÓ 66, LA SEGURE

Si teniu sovint el cap pels núvols, és molt probable que un dia veieu un helicòpter groc i vermell: és l’helicòpter EC 145, el “Dragó 66”. Vola ràpid cap a una missió per la muntanya.

(Eu gre l’Eu bar l’ap Una mica d’història... El 1947, en Frédéric Curie va tenir de la idea d’utilitzar els helicòpters en tota mena de rescats. seg La primera missió de rescat a la muntanya va ser el 1957. de El mateix any es va crear l’Agrupació d’Helicòpters de la licò Seguretat Civil, de la qual Curie n’era el pioner. La Segurel’ap tat Civil és assegurada per la gendarmeria, els bombers i mà els submarinistes. Els helicòpters tenen com a missions (s’o L’helicòpter vola sobre la zona de rescat ma L’helicòpter permet rescatar víctimes en principals de socórrer en urgència, lluitar corristes i un metge.

El Dragó 66 pot llocs de díficil accés contra els focs forestals, preun helicòpter s’enlaira cap a un resca venir i assistir tècnicament reconeixement del terreny per assegu operacions policíaques i adBaixant per a recollir les víctimes ministratives. Cada any, els 40 helicòpters de la Seguretat Civil francesa, amb els seus 210 pilots i mecànics de rescat, socorren unes 10.000 persones.

Des de la seva creació, l’Agrupació d’Helicòpters ha efectuat 500.000 hores de vol i ha rescatat unes 280.000 persones. La base de Perpinyà és una de les 22 repartides a tot l’estat per a poder intervenir arreu.

P.4

El Dragó 66... Varis models d’helicòpters s’han succeït al llarg dels anys. L’Alouette III ha estat l’helicòpter de referència durant més de 40 anys, i, des del 2001, l’Helicòpter EC 145

ETAT CIVIL DE L’AIRE

rocòpter) l’està remplaçant prossivament. Fa gairebé 5 anys, urocòpter 145 Dragó 66 va arrir a Catalunya Nord. “Dragó” és pel·lació comuna dels helicòpters la Seguretat Civil i el número que ueix correspon al departament cada base: així, el nostre heòpter és el Dragó 66. A bord de parell trobem el pilot (condueix la quina), el mecànic de rescat ocupa de la ràdio, de l’argue i del nteniment de l’aparell), dos sot portar fins a 10 persones. Quan at a muntanya, primer efectua un urar la seguretat de les víctimes,

Exercici de rescat contra una paret

Argue: aparell de tracció per elevar la càrrega amb un cable.

isa La div tes: corris dels so r per “Servi er” socórr Text de la Lara Pubill Rodríguez.

Fotos: www.helicodragon.com i Pelotó de Gendarmeria d’Alta Muntanya –PGHM– d’Oceja.

els socorristes i el metge. Després, els socorristes han de descendir de l’helicòpter penjat de l’argue.

Aquesta delicada maniobra permet d’arribar fins al ferit, i poder pujar-lo per la grua a l’helicòpter amb el mateix sistema.

Dades i xifres... L’Eurocòpter 145 Dragó 66 pesa 3,5 tones i mesura 13 metres de llarg (com un autobús!).

Les pales del rotor tenen un diàmetre d’11 metres. La cua és el punt més alt de l’aparell amb quasi 4 metres! El dipòsit de gasolina té una capacitat màxima de 860 litres (15 vegades més que per un cotxe!). Una hora de vol costa 3.000 euros i consumeix 300 litres de querosè (gasolina per a helicòpters). Les pales del rotor principal fan 260 voltes per minut! Així, l’helicòpter pot assolir una velocitat de 245km/h. I quan bufa la tramuntana a 100km/h, la màquina pot arribar fins a 345km/h, gairebé com un cotxe de fórmula 1! És gran com un autobús i corre com un F1!

Dragó 66 en una missió d’entrenament

P.5

M? E T P COM

JOCS

L’HELICÒPTER PORTA 860 LITRES DE GASOLINA. 1 HORA DE VOL COSTA 3000 € I GASTA 300 LITRES DE CARBURANT.

Solucions: a) 2h [860 l / 300 l gastats en 1 hora = 2,86] b) 9000 € [3000€ x 3 h] c) 15.600 torns [260 voltes x 60 minuts que té 1h]

a) Quantes hores completes pot volar l’helicòpter Dragó 66 si té el dipòsit ple? b) Si vola durant 3 hores, quant costarà?

CERCAMOTS

c) Si les pales del rotor giren a la velocitat de 260 voltes per minut, quants torns hauran fet en 1 hora de vol?

Reunint les lletres del mateix color, traparàs 2 mots de 6 caselles, 2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles.

Totes aquestes paraules surten en aquest Mil Dimonis.

I

T

L

S

V

R

A

E

C

N

A

E I

A

B S

T

Z

A

A

P

R

V

O

T

N

A

A

M

N

A

L

A

A

R

O M

A

R

SUDO KU

L

R A

SOLUCIÓ: Pintar (P.2); Rescat (P.4); Navalla (P.7); Esmolar (P.7); Maniobra (P.5); Atzavara (P.7)

T

EN PITX S’HA PERDUT ENMIG D’UN LABERINT, AJUDA’L A RETROBAR EN LLEMEC!

i camin a carrega t de dia i nit, no és ca p bou i porta b anyes ni és ov ella ni é s cabrit .

Res po st

P.6

Piiitx!

On t’has ficat??

END EVIN ALLA No té c ames

l rgo ca el a:

LABER IN

ATZAVARA I ÀLOE: PICS I DOLÇOR

BOTÀNICA

Atzavares i ginestes al Serrat d’en Vaquer (Perpinyà)

Una bonica defensa d’atzavares a Peirefita (Cervera)

Per les mateixes terres de secà on se plau la figuera de moro (veg. Mil Dimonis, n° 83) hi solen créixer d’altres plantes grasses i picants: les atzavares. Qui no ha vist mai aqueixes grosses corones de fulles espesses d’un verd blavós amb vora espinosa? Al mig d’algunes s’alça com un pal d’un parell de metres, dret o de gairell, verd o sec: és la tija floral, que sembla un espàrrec gegantí quan creix a la primavera. A l’estiu posa flors grogues al cim, disposades com en platets alternats i després se va assecant. Diu la gent, i els botanistes ho confirmen per certes espècies, que l’atzavara triga cent anys a florir i que, un cop desflorida se deixa morir. Quin destí més trist i bonic, tot un símbol!

L’atzavara doncs, no pot passar de cap manera desapercebuda als pendissos de vora mar, dels Aspres o altres llocs àrids del nostre país. Hi creix espontàniament, com a la resta de regions mediterrànies d’ençà que al segle XVI navegadors la portaren de Mèxic.

Per als mexicans és una planta bàsica, puix que entre les 350 espècies d’atzavares que tenen, n’hi ha que forneixen el sisal, una fibra per fer cordes, tapissos, i d’altres el pulque, la beguda nacional, elaborada a partir de la saba.

Tapís d’àloes a Cotlliure Els catalans també s’han apropiat l’atzavara. La pua ben aguda del cap de la fulla fa un punxó de primera per treure el cargol de la closca els dies de Atzavares poncellades cargolada. Una renglera d’atzavares vora la propietat és d’allò més dissuasiu! a Sant Andreu Un tros sec de pal floral servia per esmolar la navalla del temps que els homes s’afaitaven amb aquest ganivet molt tallant. També s’untava el cap dels dits de la mainada amb «xuc d’atzavara» perquè no se roseguessin les ungles. Però en aquest cas, es tractava de fet d’una planta diferent encara que prou semblant de forma, fulla i pal floral: l’àloe.

Avui, l’àloe, sobretot la mena aloe vera, no és més sinònim d’agressivitat sinó de dolçor. Amb el suc extret de les fulles, el sèver, se’n fan suavitzants, en particular per als bebès. Última precisió: la paraula «sèver» prové de l’àrab «sabbara» que també és a l’origen de l’«atzavara».

Un cas espinós, fa?

Atzavara de rivet groc a la Costa

Text de la Miquela Valls Fotos d’en Joan-Lluís Valls

Esmolar: Fer més tallant.

Suavitzant: Substància que fa més suau, més dolç.

P.7

PITX I LLEMEC

T’asseguro que… quan m’han dit això al telèfon…

No m’ho creia!! Què t’ha passat pel cap!?

Ho sento!!

Estava terroritzat!!

Imagina, ets ben instal·lat, esperes que comenci, tranquil, i… de cop…

T’arriben criatures!!

Vénen de pertot arreu!! I, i, són gegants! Pel davant, per l’esquerra, per la dreta!!

Era flipant!!

I, és clar!

El director té raó d’enfadar-se, i voldria que me perdonés!!

I bé sí! M’ha entrat pànic!

Sí! He cridat i he agafat l’extintor per me defensar. Sí, ho confesso, he disparat escuma contra la primera fila.

Imagina’t eren sis per me calmar!!

Per cert pagaràs tu les destrosses!

I la pròxima vegada, limita’t a una projecció «normal», que ets massa emotiu per la 3D en relleu!!

Au va!

Anem-hi

Trad. Estudiants de Llicenciatura de català de 1r any (2010-2011)

FI