Mil Dimonis N.90 (octubre 2011)

N 90 - OCTUBRE DE 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

CONTE VIATGER – TABAC – IRLANDA - JOCS – PITX I LLEMEC

PARTICIPA!

Primera part

El conte viatger de Catalunya Nord, com el seu nom ho indica, s’ha passejat per 3 classes de CP de Catalunya Nord. Hi han participat les escoles Arrels i D’Alembert I de Perpinyà i l’escola Jean Clerc de Prada.

Més de 70 mainatges són els autors de la història.

El conte està constituït de 6 parts. En aquest número us oferim les 3 primeres amb il·lustració de l’Aina Cordoncillo.

El llop negre s’amaga a dintre del bosc de castanyers.

Els alumnes també han il·lustrat llur conte!

La Noé de l’escola Arrels ha dibuixat la primera part del conte.

La segona part ha estat imaginada per l’Angèle de l’escola D’Alembert I. I la tercera part ha estat pensada per la Margaux de l’escola de Prada.

Tercera part

Els teixidors, amb un fanal, van al bosc, de nit, per provar de recuperar el fil d’or.

Il·lustració de la portada: Saul Daru

El llop no sap nedar i s’enfonsa, s’enfonsa, s’enfonsa...

Comença a fer bombolles.

P.2

BLUP! BLUP! BLUP! Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català).

Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls Redactora: Myriam Almarcha París

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà RC 491986659 Tiratge: 3000 exemplars.

Mensual en català. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

Segona part

Amb l’ajuda de:

Conte viatger de Catalunya Nord Temps era temps, en un poblet tancat entre muralles a prop del Canigó nevat, vivien un rei barbut i una reina morena de cabells llargs. Era un poble de gent treballadora: eren teixidors i segadors.

Els teixidors teixien draps amb fil d'or pel rei i eren rics. Venien llurs teixits de fils blancs als segadors. Els segadors feien créixer blat per a tenir farina pel pa.

Al voltant de les cases, hi havia un bosc de castanyers. Al mig del bosc s'amagava un llop negre. Tenia les dents grosses i els ulls vermells i foscos. Era dolent, molt dolent.

Els habitants del poble volien entrar dins el bosc per agafar el llop i se'l menjar torrat com una castanya.

Un dia, un ocell teixidor va robar un fil d'or molt llarg i se'n va anar a s'amagar dalt d'un pollancre a la vora del riu al mig del bosc.

L’ocell, volant, va xocar amb un arbre i es va estossar. El fil d’or va caure a terra. El llop es va menjar l’ocell i va agafar el fil.

Els teixidors, amb un fanal, van anar al bosc, de nit, per provar de recuperar el fil.

Mentrestant, el llop es passejava i va trobar una gallina enorme que tenia l’aire de ser molt bona. Va deixar caure el fil d’or per menjar-se-la.

Una granota que passava el va prendre.

Autors: CP de les escoles Arrels, D’Alembert I i Jean Clerc Dibuixant: Aina Cordoncillo

El llop, tot menjant, va adonar-se que la granota robava el fil i li va córrer al darrere.

Els teixidors i els segadors amb la seva falç van perseguir el llop.

La granota és una coquinassa. Per escapar-se del llop, se'n va anar al riu i va saltar dins l'aigua blava. Però abans, va deixar el fil d'or a costat del pollancre.

El llop negre no es va poder parar perquè anava massa de pressa i PLUF!!! va caure dins l'aigua freda del riu. El llop no sabia nedar i es va enfonsar, enfonsar, enfonsar... Va començar a fer bombolles. BLUP! BLUP! BLUP! L'ocell teixidor no era mort; el llop se l'havia empassat sense mastegar. Es va ficar dins una bombolla i va sortir de la panxa del llop, va sortir de l'aigua del riu i va arribar al cim del seu pollancre.

A la vora del riu, hi havia un pescador que pescava truites. Va agafar el llop amb el seu ham i el va sortir de l'aigua.

-AH! He pescat un llop! Socors!

Els segadors i els teixidors el van sentir cridar i van arribar corrents; van perseguir el llop, tot moll i mig ofegat, que va fugir al mig del bosc.

L'ocell ho va aprofitar per tornar a agafar el fil d'or.

Continuarà...

P.3

SOCIETAT

EL TAB

Cultiu de tabac a Andorra

El tabac és probablement una de les plantes que més s’han exportat. Com el blat d’indi, la trumfa i la tomata és una planta pròpia a Amèrica. L’any 1492 Cristòfor Colom descobreix que el tabac, reconegut per les seves propietats màgiques i medicinals, ja és utilitzat pels indis. Considerat al segle XVI com a «herba violenta», arriba a totes les esferes socials del món occidental.

P.4

Campanya de DNF - Droits des Non-fumeurs (2007)

Utilització Moltes són les varietats de consum a Amèrica del Sud: a més de fumar-se, el tabac s’aspirava pel nas, es mastegava, es menjava, es bevia; també hom se’n podia untar el cos.

Tradicionalment els pobles de Veneçuela consumien el tabac sota forma de xiclets, cosa que els permetia de tallar la gana o la set.

Encara que sembli mentida, al segle XVI el tabac és considerat com a planta medicinal!

S’arriba a creure que els efectes assecants i «desinfectants» poden preservar o guarir de la pesta!

Al Mèxic, els maies ja li

atribuïen tota una sèrie de virtuts pro dor de l’asma també calmava les pic fou un remei que calmava el mal d’o cremades. La reina de França Caterin ple, utilitzà el tabac en pols per curar de consum tradicional seran destron novetats de l’època industrial.

Producció El procés de fabricació de la cigarre francès Le Maire crea la cigarettotype En el moment de l’Exposició Unive màquina capaç de produir 3600 cig tabaquisme, recolzada per la publicit bueix a posar de moda aquesta drog Actualment el primer productor de ta tones l’any!), seguida dels Estats Units mesa a fluctuacions que depenen del estat important als Països Catalans pe lleugers, ben drenats i En el cas d’Ando fins a prop de actualment és Les fulles se se (assecadors) tradicion partir de les fulles de les S’hi afegeixen div omplir i per modificar el

Lucky Luke, el cowboy solit la cigarreta per un bri d’herb

Sabies que la cigarreta conté...

BAC

ofilàctiques: el fum, com a apaivagacades d’insectes. Si per algunes tribus orella, per d’altres guaria els talls i les na de Medicis (1519-1589), per exemr les migranyes. Tots aqueixos modes ats per la cigarreta, una de les grans

eta es mecanitza l’any 1843 quan el e, primera màquina de fer cigarretes. ersal a París (1878) es presenta una garretes per hora. Aqueixa forma de tat, la fotografia o el cinema contria arreu del món. abac del món és la Xina (11 milions de s, Índia i Brasil. La producció està sotclima. El conreu del tabac mai no ha er manca de condicions naturals (sòls adobats, regats setmanalment). orra sí que s’hi cultiva i e 1.600 m d'altitud, temps de collita. equen en secaderos nals i el tabac es fa a tabaqueres trinxades. versos productes per a a lligar i unir la barreja, color, el gust i l’olor.

ari, reemplaça ba (1983).

*La persona que fuma 1 paquet / dia inhala 250 ml de quitrà per any en els seus pulmons (equivalent a 2 pots de iogurt)! **La nicotina passa directament a la sang i crea dependència al tabac.

Prohibició Des de fa uns anys, cada cop més països no permeten fumar en espais públics encara que ni el consum, ni la fabricació o venda de tabac no siguin defesos.

Irlanda, França o Itàlia per exemple, n’impedeixen el consum a tots els locals públics relacionats amb el menjar, bars i sales de concerts... a més de les gasolineres, avions o hospitals on la prohibició és evident per mesures de seguretat. A Nova York, una llei (febrer 2011) prohibeix de fumar als parcs, a les platges i a d'altres llocs que són a l’aire lliure!

Els mitjans de comunicació no poden fer més publicitat del tabac després que durant molts anys les indústries amaguessin que hi posaven productes cancerígens que provoquen addicció. Malalties respiratòries, digestives, cutànies i cerebrals, són alguns dels perills mortals del tabac.

A partir de la primera dècada del segle XX es reconeix obertament que es tracta d’un producte perjudicial per a la salut: segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) és la major causa de mortalitat mundial.

Tabac secant en un secadero a Andorra

Text de la Míriam Almarcha París

P.5

JOCS

A) Irlanda és un gran país de rugbi. El seu partit contra Austràlia a la Copa del Món d’enguany a Nova Zelanda, l’ha guanyat 15 a 6.

Sabries calcular quants assaigs i quantes penalitats cal per marcar 15 punts en un matx?

(Dues solucions són possibles) Un assaig val 5 punts.

Una transformació val 2 punts.

Una penalitat val 3 punts.

B) Els tres països citats són illes.

Les pots situar sobre el planisferi?

C) Relaciona el país amb el seu emblema i el color de la samarreta del seu equip de rugbi:

Austràlia País de Gal·les Nova Zelanda França Anglaterra Àfrica del Sud Escòcia

P.6

Irlanda

•

• • •

•

•

•

•

• • •

•

•

•

•

•

•

• • • • • • •

•

• • • • • • •

Trèvol Rosa Cangur Gasela Porro Falguera Gall Card

Irlanda en música

MÚSICA

Ceol tr ai disi únta na hÉi re ann* A Irlanda cuiden molt la música tradicional. És difícil saber com sonava la música 2000 anys enrere, en les terres irlandeses ja poblades de celtes. És a partir de llavors però, que es va desenvolupar la música tradicional a Irlanda. Acompanyava la vida al camp i la vida domèstica, transmetent-se de generació en generació. Els cants eren en gaèlic, la llengua d’origen de l’illa, que tots els irlandesos coneixen avui, encara que pocs la parlin, perquè és llengua nacional d’Irlanda, llengua oficial de la UE, i que tots els alumnes l’aprenen a escola. Moltes de les melodies que es taral·legen avui són molt antigues. Una mateixa cançó té diverses variants de lletra i melodia, depenents del lloc on se la canta.

Els instruments La música irlandesa treu molt caràcter dels seus instruments. El més típic i conegut és la gaita irlandesa, uillean pipe en gaèlic. Com el sac de gemecs català i altres gaites o cornamuses del món prové de l'Índia on ja al segle VIII abans de Crist l'utilitzaven els encantadors de serps.

Una arpa cèltica: Un altre instrument, l'arpa, és un dels cláirseach La gaita irlandesa: uillean pipe símbols d’Irlanda, com ho són també el trèvol, el verd dels paisatges o les creus cèltiques; per això surt encunyada als euros irlandesos.

Se la diferencia de les altres arpes per les cordes perpendiculars a la La torre rodona de Glendalough columna. Amb 78 cordes en tres files paral·leles, l’arpa galesa és un instrument molt difícil de tocar. Però quina harmonia!

Els irlandesos li tenen una gran admiració.

No hi ha ball irlandès sense el violí que s’harmonitza amb aquests instruments, i també amb el bodhrán, el tambor irlandès que es fa sonar amb la mà o un bastonet.

Altres instruments com la Tin whistle (flauta travessera de sis claus) o bé la guitarra s'hi han anat incorporant al llarg dels Tambors irlandesos: bodhráns anys.

La música tradicional és molt viva entre els irlandesos i té molt èxit arreu del món, com les altres músiques cèltiques, de Bretanya, Escòcia, País de Gal·les, Galícia…

Repicada, dóna ganes de ballar, lenta i esllanguida fa somniar.

P.7 Text de la Lara Pubill * Música tradicional irlandesa

PITX I LLEMEC de regalar-nos l’aperitiu el temps que una taula s’alliberi, no Pitx?

Han estat simpàtics…

Senyors, prendreu quelcom més?

Jo, una altra menta amb aigua…

Una hora més tard Pff! Ho fan llarg, estic mort de gana!

És clar

Jo tinc un poc de T’estranya? mal de Amb totes les panxa! cocamoles que t’has empassat!!

I jo una altra cocamola!

Ruuunc Ruuunc

Cambrer?

N’hi ha per temps encara perq…

Poc després

I bé, menges pas?!

No gràcies, estic una mica…

Trad.MAP

…marejat, com tots els altres… O belleu els has espantat amb Afanya-te, la teua manca de abans que delicadesa… qualcú Sisplau!! torni!! Cuita!!

FI