Mil Dimonis N°92 Gener-Febrer 2012

N 92 - GENER - FEBRER 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

CÒMICS – JOCS - LES FONTS – ELS LLAMPS – TEST – LLENGÜES – 1 REGAL!

PARTICIPA! A PIÀ, EL DIJOUS, FEM CATALÀ

Tu també envian’s les teues fotos de classe!

Bon dia a tothom, Des del mes d'octubre 2011, a l'escola maternal François Mitterrand de Pià aprenem la llengua catalana.

Sem 140 alumnes de 5 classes de petits, mitjans i grans.

Fem català a l'aula de la biblioteca el dijous.

Les mestresses i els mestres són voluntaris pel que fa a l'aprenentatge d'una nova llengua: han passat el missatge als pares i mares en el Quadern de vida, en el qual, més tard, afegirem cançons, fotos i projectes de les nostres activitats.

De moment, sem començat a aprendre el nom propi.

Ens reunim tots en rotllana per parlar del temps que fa, dels nins que han vingut i dels que no, del dia que sem.

Són els rituals i inicis de l'aprenentatge.

Fem jocs, lectura dels àlbums, cantem, tot per practicar la llengua oral.

Ah! I ja tenim el nostre primer projecte: visitar la casa de jubilats de Pià, on cantarem les cançons tradicionals catalanes amb els avis i les àvies que parlin català.

Gala Chinarro, intervinent de l’APLEC. NADAL CATALÀ A RIBESALTES Sem la Marion, la Lea, la Fanny, l’Elodie, la Vaïani, l’Eloïse, la Laurie, l’Elisa, el Florian, el Romain, el Dylan, el Lucas, el Thomas, el Kévin, el Joffrey, el Pierre i l’Arthur de la classe Monturiol de 3a bilingüe del col•legi Joffre (Ribesaltes).

El desembre passat vam organitzar una rifla de Nadal per les classes de CM1 i CM2 de l’escola Pons i de 6a bilingüe del col•legi. Els alumnes havien escrit cartes al Pare Nadal per demanar menys pol•lució i a menjar per tots els infants del món.

Tres cartes van ser sortejades i premiades.

Per la rifla, hi havia una muntanya de regals a guanyar! Al final de la festa, cada classe va cantar la cançó per fer cagar el Tió que va ser molt generós: un paquet de caramels per tothom.

Aprofitem per donar les gràcies a totes les persones que nos van ajudar.

Els alumnes amb llur professora de català, Bea Ortega.

Il·lustració de la portada: Marta BRÚ

Amb l’ajuda de:

P.2

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr) Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.

Puc venir Papa?

Me portaré bé

Paciència i silenci.

Aixo fa un bon pescaire

Jo pescaré el més gros

Ah Ah Aqui veus l’experiència del pescaire

El més gros què?

Me’n vaig a agafar el més gros

Paciència Paciència

PAPA Pfff m’avorreixi

Es una balena o què?

Si pero jo som pescat el més GROS

Trad. ABF

P.3

ESPORT I LLEURE

T’ENFILES

PER LES PARETS? Zona extraplomada en la qual cal pujar només amb

Saps una disciplina esportiva que permet d’aprofitar la força dels braços.

- Regina de Peramola (Lleida) d’uns paisatges enlluernadors, de retrobar-se “penjat o penjada” a la muntanya i gaudir d’un angle de visió poc comú? És la via ferrata!

T’atreveixes a fer de «ferratista»?

Les vies ferrates són uns itineraris entre l’escalada, l’excursió i l’alpinisme per parets rocoses. Si bé a l’escalada ets sol en front de la roca i pots pujar per on vulguis, a les vies ferrates en canvi, fas una evolució guiada pel món vertical.

Com una llarga escala que dóna una sensació de buit!

Actualment aqueixes vies són equipades per ser accessibles al gran públic; abans les utilitzaven solament els alpinistes que travessaven serralades. Apolit! Els itineraris són segurs però es tracta d’una disciplina extrema que comporta certs riscos. No es pot anar a l’aventura i cal respectar el material utilitzat.

A més es requereix un mínim de condicions físiques: no és una simple passejada a peu!

Exemple de passarel·la o pont nepalès.

Activitat esportiva A diferència de l’escalada clàssica, l’equipament d’una via ferrata fa del ferratista l’únic responsable de la seva seguretat; cap necessitat doncs de tenir una altra persona subjectant-lo des d’a baix. Al costat de l’escala no hi ha un passamà, sinó una cableta d’acer – que se’n diu “línia de vida” – que va del peu fins al cim de la via. Aquesta cableta però és dividida en Ascensió per la «llarga escala» trams de 4 a 6 metres amb la línia de vida de llargada al final dels - Sant Vicenç d’Enclar ( Andorra la Vella) quals es canvien els mosquetons per anar progressant. Segons els trams i les dificultats cal fer un amb la roca de manera a moure’s amb l’habilitat d’una sargantana! Un cop assolit el cim de la via cal desenganxar-se de la línia de vida i, a peu, emprendre el retorn a la part baixa mitjançant un camí de muntanya.

Aquests itineraris han estat preparats i explotats amb un objectiu lúdic i esportiu. Comparades amb les primeres, les vies ferrates d’avui dia són més ben assegurades: ofereixen uns punts d’ajuda metàl·lics que són bàsics, complementats per ponts nepalesos i passarel·les per franquejar trams aeris. Es tracta d’una nova forma de turisme esportiu que començà l’any 1936 quan el club alpí italià posà en plaça la primera via ferrata amb una progressió equipada, d’aquí llur nom internacional.

- Regina de Peramola (Lleida) -

P.4

Ferrata: Subjectada o reforçada amb ferro

Equipament de seguretat individual (calçat adequat + roba còmoda): Arnés

Dissipador Y

Casc

Orígens Les vies ferrates lúdiques d’avui dia no són comparables a les que foren traçades pels soldats austríacs i italians durant la 1a i 2a Guerra Mundial a les Dolomites (massís dels Alps orientals al nord d’Itàlia). Ara bé, el punt comú entre ambdues són les ajudes artificials (grapes, cadenes i cabletes) per enfilar-se muntanya amunt. Les vies ferrates militars permetien un desplaçament estratègic per dominar l’enemic: alçar-se per vigilar el fons de les valls, amagar-se, desplaçar soldats, avituallament i armes, però sobretot travessar un massís alpí per no haver de contornejar-lo ja que no hi havia túnels!

Guants

Procés per passar la unió d’un tram de cableta a un altre.

Les Escaldilles (Llo) i La Pitchona i La Panoràmica (Sant Pau de Fenolhet) són les vies ferrates de casa nostra!

La Regina de Peramola (Lleida), la via ferrata catalana més llarga de l’estat espanyol i la més espectacular.

er ia f la v F i n al d e

r at

Tercer tram

a

Segon tram

Passarel·la

p at òri

ram a 2n t

ri a

1r

t r am

E s ca

Primer tram

E

Text i fotos del Willy Soulié Olivan

a sc

pa

tò

P.5

LLAMP TE FERÎS La qüestió de les energies actualment surt a molts debats i a tots els mitjans de comunicació: hem de reduir el nuclear? Cal privilegiar les energies netes i renovables? És preferible produir electricitat amb el vent, amb l’aigua, amb el sol? I per què no se parla pas mai dels llamps?

clear o hidràulica equival a uns 500 MW, una central eòlica 7 MW. A Catalunya cauen uns 100 000 llamps cada any, sigui l’equivalent de 1,5 MW, l’alimentació de 500 famílies.

Què és el llamp?

Quan se produeix un llamp, és que hi ha un intercanvi d’electricitat entre els núvols i la terra o entre diferents 60% de les núvols. Aquest corrent elèctric és descàrregues acompanyat d’una gran escalfor dels llamps (27 000 °C), d’una forta llum i d’una tenen lloc als explosió (el tro). Són els núvols de núvols temporal, els cumulonimbus, que s’omplen progressivament de partícules negatives i quan se produeix un desequilibri amb les Els llamps (o llucets o llampecs) són uns fenòmens atpartícules positives del sòl, se descarrega el corrent mosfèrics que concentren una potència molt gran. elèctric entre el núvol i la terra.

Ens fem un poc una idea d’aqueixa potència quan un tro peta i ens retruny a les orelles, durant un tempo- Els estudis actuals sobre els llamps prioritzen essenral. De fet un llucet equival a una potència de 20 gicialment la protecció dels humans i de les instal·lagawatts (GW), o 20 milions de milions de watts. cions. I és pràcticament impossible de Les bombetes que ens il·luminen a casa gasmoment de recollir aqueixa energia SAPS COM ten entre 20 i 100 W d’electricitat! L’eelèctrica: perquè cau de manera A QUINA DIS 32 milions de quivalent de 20 centrals nuclears. Però aleatòria, perquè la quantitat • Compte llamps cauen com que de fet un llamp dura solad’energia recuperable és molt separen e cada any al món; • Divideix ment entre un quart de segon i mig feble, produint-se en un temps Obtens a uns 100.000 a segon, la potència real és només d’uns que no va més enllà de mig ment ha t Catalunya i 150 kW. segon. I si arribéssim a captar llampec.

Andorra tota la potència dels llamps, no Exemple: Així amb 1 milió de llamps, es produeixen sabríem com emmagatzemar ni com després d uns 3 km uns 15 MW l’any, o sigui la possibilitat d’alimenintegrar tants watts a les xarxes de distribu[Si el so r tar unes 5000 cases en electricitat. Una central nució de l’electricitat.

P.6

segons e recorregu 10 segon

ENERGIA

Caçadors de llamps Existeixen però diversos projectes de recerca per tal d’arribar a aprofitar els components elèctrics naturals de l’atmosfera. Una de les tecnologies desenvolupades a més de 160 llocs arreu del món, és la instal·lació de parallamps de nova generació que permeten prevenir els llucets (amb un objectiu de protecció) i al mateix temps de generar un petit corrent al sòl que anul·la la formació del llamp. D’aqueixa manera és possible recuperar l’energia del llamp quan encara no s’ha produït i que es troba en l’aire. L’energia així captada seria possible d’estocar en bateries per transformar-la en electricitat compatible amb els usos domèstic i industrial.

JAMES WATT (1736-1819) enginyer escocès que al segle XVIII va perfeccionar la màquina de vapor.

Van triar el seu nom com a unitat de potència • W = (watt) unitat de potència • KW = quilowatt (1000 W) • MW = megawatt (1 000 000 W = 1 milió de watts) • GW = gigawatt (1 000 000 000 W = 1 miliard de watts)

BENJAMIN FRANKLIN (1706-1790) investigador americà que va inventar el parallamps, que permet captar i conduir els llamps dins la terra evitant els danys allà on cauen.

FER QUAN SENTS UN TRO PER AVALUAR

STÀNCIA S’HA PRODUÏT EL LLUCET?

s el nombre de segons que el llamp del so del tro. xes aquest nombre per 3. quants quilòmetres aproximadatingut lloc la descàrrega del

Coure Text de l’Alà Baylac Ferrer

un tro que se sent 10 segons de veure el llucet, s’ha produït a de distància. recorre 300 m per segon, en 10 l so d’un tro haurà ut 10 x 300 m = 3000 m = 3 km; s / 3 = 3,3 km]

Coure

Cargol

Ferro

Extremitat d’un parallamps

Instal·lació d’un parallamps de Franklin

P.7

PATRIMONI

L’AIGUA DE LES FONTS La font Ribalta i els seus tres canalots

Qui avui dia pensa a l’aigua de les fonts? Ben poca gent. Per tothom, les fontanes són monuments, construccions del passat o elements decoratius i de lleure del nostre entorn. Són un poc oblidades, quan durant segles de la nostra història van representar veritables fonts de vida, llocs de trobada indispensables del quotidià. Avui ens divertim amb els raigs d’aigua que salten del terra a la plaça de Catalunya o a la plaça Aragó de Perpinyà. Abans, quan encara l’aigua no arribava a les cases, les fonts eren l’indret on la gent anava a emplenar poals i càntirs per portar a casa.

Per això podem veure fonts escampades a tots els barris de la vila, a tots els carrers de tots els pobles.

En forma d’abeurador on podien anar a desalterar-se les bèsties, o amb escultura, amb raigs o amb aixetes per les més modernes, amb piques o brocals, pompes o bassins.

Les fonts on veiem brollar l’aigua són solament la part visible del sistema de distribució. Totes comporten una part subterrània i són alimentades per un pou, per una cisterna o un canal. Avui, les normes

La Font de l’Hospital a davant de la catedral Sant Joan de Perpinyà, té tres pisos de piques fetes en marbre rosa de Vilafranca. Data del segle XV.

sanitàries (i també la pol·lució!) obliguen a precisar si l’aigua hi és potable o no.

Les fonts són una ocasió immillorable de passejar pels carrers redescobrint el passat. Hi podem fer parades i tastar l’aigua fresca que hi raja. Totes tenen història i encant particular.

Envia’ns tu també fotos, dibuixos i històries de les fonts del teu poble.

P.8

La Font de les Granyotes (1970) davant del Palau de les Corts és de marbre i té un pilar central amb tres granyotes al damunt que escopinyen l’aigua.

La Fontana d’Amor de Perpinyà (segle XIX) a la riba dreta del Ganganell, era un lloc de cites dels enamorats.

Text i fotos de l’Alà Baylac Ferrer

La Font de la Salamandra (1970) de ferro forjat treu l’aigua d’un pou cavat el 1846 a la plaça de la Revolució francesa a Perpinyà.

Les llengües romanes

RACÓ DE LES LLENGÜES

Les llengües romanes o llatines, com ho diu llur nom vénen de la llengua que parlaven els romans, és a dir el llatí. Amb la construcció d’un gran imperi que va durar 1000 anys, els habitants de la península itàlica van escampar la seua llengua: legionaris, comerciants, colons, juristes van ser models i exemples perquè molts pobles l’aprenguessin i la deformessin. Així, a poc a poc, van néixer llengües diferents, però totes germanes i molt semblants.

Les llengües romanes ja s’han diferenciat del llatí al segle IX, en temps de Carlemany. Entre elles, el català té 1200 anys.

Gairebé tot el vocabulari de les llengües llatines prové dels mateixos mots llatins. I per això s’assemblen totes. Cal que fem ben poc esforç quan en sabem una o dues (com el català i el francès) per comprendre un munt de mots de les altres!

Compara les paraules següents, i posa el nom de cada llengua a dalt de cada columna: [català – occità – romanès – italià – llatí – espanyol – francès] 5 1 2 3 4 ............... ............... ............... ............... ............... libro liber llibre libro livre homme uomo homo home hombre temps tempo tempus temps tiempo fleur fiore flos flor flor

6 ............... libre òme temps flor

7 ............... carte om timp floare

Fes correspondre el mateix mot de les diverses llengües: LLATÍ focus • lux • lingua • herba • ridere •

• • • • •

CATALÀ foc • llengua • llum • riure • herba •

Situa les llengües romanes a la seua àrea sobre el mapa:

• • • • •

ESPANYOL luz • fuego • lengua • hierba • reír •

FRANCÈS • herbe • • lumière • • langue • • feu • • rire •

OCCITÀ • ríser • • èrba • • lenga • • lum • • fuòc •

• • • • •

ROMANÈS linguagem luz fogo grama rir

1. Català - 2. Occità - 3. Francoprovençal 4. Francès - 5. Cors - 6. Italià 7. Espanyol - 8. Portuguès - Gallec 9. Romanès - 10. Romanx - 11. Sard

T’atreveixes a dir Adiu, com vas? en 9 llengües romanes?!

Adiu! Com vas?

Salut! Ça va?

Hola! Qué tal?

Ciao! Come stai?

Olá! Como vai você?

Buna ziua! Ce mai faci?

Adiu! Consí vas?

Adiô! Fât-ou?

Salute! Cume stai?

P.9

JOC

HEM PERDUT EL NOM D’AQUEIXES FONTS! SABRIES DIR-NOS ON SÓN I COM SE DIUEN? • A quina ciutat pots trobar aquesta font?

• Quin animal hi és representat?

• Saps quin esdeveniment històric del país representa?

La trobaràs al barri de Sant Joan de Perpinyà.

• Saps com es diu la plaça on es troba?

• Quina és la seua especifitat?

• Saps d’on vé el seu nom?

Aquesta font fou erigida el 1313.

Ha esdevingut el símbol d’un territori marcat per les revoltes.

Al seu sòcol hi és inscrit: "Venite ceretens, leo factus est gallus"

Resposta: ................................................... ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................

A l’edat mitjana, les bèsties de càrrega dels carreters eren aplegades en aquesta plaça, situada a proximitat del mercat del blat, del Pes de la farina i del Pes de l’oli. Els cavalls, les mules i els burros feien servir • A quin barri i aquest abeurador per se desalterar. a quina plaça de

Resposta: ................................................................... ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................

Aquesta font es troba a Perpinyà, però sabies que té moltes germanes arreu del món?

Perpinyà la veuràs?

• Com se diu aquesta font?

Resposta: ................... ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................ ................................................

P.10

• Passejant per quin carrer perpinyanenc la pots trobar?

• Saps què representen les quatre dones?

• Saps perquè el senyor Richard Wallace va decidir implantar aquestes fonts?

Resposta: ..................... ................................................... ................................................... ................................................... ................................................... ................................................... ................................................... ................................................... ................................................

Aquestes fonts van ser dibuixades per Charles-Auguste Lebourg, han esdevingut un dels símbols de la capital francesa, perquè és en aquesta ciutat que se’n troben més. També n’hi ha a Barcelona, a Londres, a Montreal (Quebec), a Donosti (País Basc), a Pau (Occitània), a Burscheid (Alemanya) i a molts més llocs!

TEST

QUINA MENA D’ESPORTISTA ETS? 1. SI FOSSIS UN ESPORT, SERIES: a. Golf b. Marató c. Play Station

3. QUINS SÓN ELS ELEMENTS CARACTERÍSTICS DEL TENNIS? a. Una raqueta, un filat i una pilota b. Un entrenament físic, un bon domini de l’espai i rapidesa reacció c. Una pistola, un arc i uns guants

5. LA XXX EDICIÓ DELS JOCS OLÍMPICS SE CELEBRARÀ A LONDRES? a. Sí, seguiré algunes modalitats per la tele. b. Evidentment, hi pensi anar!

I els de 2018 són a Rio! c. Que no s’acaben de fer a Nova Zelanda?

2.QUAN MIRES UN MATX DE L’USAP

a. Cantes «Els hi fotrem»! b. Coneixes regles, jugaires, nom d’arbitres… c. Te demanes si és rugbi a XV o a XIII

4. QUAN TE PROPOSEN D’ANAR A FER ESQUÍ, PENSES: a. Mira, passaré un bon dia d’esforç físic al mig de la natura b. A veure si bato el meu rècord de baixada en pista negra c. Quin menester de pujar i baixar en una matèria tan freda i lliscant!?

totes Retroba ions dels les soluc imonis Mil D jocs de plec.cat a www.a

COMPTA LES LLETRES SELECCIONADES! TO T S A L LIP DUB PA R L EM CA TA LÀ EL 31 D E MARÇ A P E R PI NY À!

Vine amb tota la família a cantar la cançó de Jordi Barre pel català i intentar batre el rècord mundial de cançó col.lectiva al carrer!

CITA AL CASTELLET A 14 HORES!

Màxim de a: Ets un esportista de bon nivell a qui agrada l’activitat física Màxim de b: Vius, respires i consumeixes esport des que t’aixeques fins que t’adorms. Belleu pots mirar de pensar a altres coses.

Màxim de c: És… què? Quin port ? No deus entendre que arribin a dedicar teles senceres únicament a l’esport!

P.11

PITX I LLEMEC Què és això?

Ai! Però!!

Un poc més tard…

Sí, us he trucat aquest matí perquè vingueu arreglar l’aspiració centralitzada. És per anul·lar-ho, sí, he trapat la pana…

Sí, bon dia, El servei postvenda sisplau, Gràcies, sí, m’esperi…

Hi havia una brutícia «enorme» que… embussava el tub!

Sort que el sistema és potent!

Us deixi, he De buidar el dipòsit, que és ben ple!

Trad. MAP