o
ISSN 1760-1398
N 93 - MARÇ DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY
AMB LA LLUÏSA - LES OLORS - JOCS - PITX I LLEMEC
PARTICIPA!
Vet aquí les fotos del primer Caga Tió a l'escola maternal François Mitterand de Pià. A l'aula de motricitat les mestresses i els mestres van organitzar tot perquè cada classe pugui fer cagar el Tió. Els alumnes van cantar la cançó demanant els regals. Al final de la festa fins i tot els mestres van cantar a l'entorn del Tió però només van tenir carbó!!. El nostre tió no era pas massa gros, però sí que va ser molt generós.
LIPDUB? Què és això? El 31 de març, tindran lloc a tot arreu mobilitzacions per a defensar els drets de les llengües. Enguany Perpinyà també se mobilitza organitzant un lipdub. Un lipdub és un vídeo clip sense muntatge i sense talls, és a dir que el vídeo es fa amb una sola presa. En un lipdub la gent ha de sincronitzar els llavis amb la lletra de la cançó que està sonant als altaveus, i va fent el relleu amb altra gent fins que s’acabi la cançó. Una altra particularitat d’un lipdub és que la gent sempre camina reculant. Un cop s’ha aconseguit gravar el vídeo d’una sola presa, s’edita i s’afegeix la cançó original. L'organització del LipDub ha triat, per votaIl·lustració de la portada: Violeta CRESPO ció popular, la cançó Parlem català del cantant nord-català Jordi Barre. Ha estat revisada i modernitzada pel DJ Raph Dumas. Us invitem doncs a venir nombrosos el 31 de març del 2012, a les 14h al peu del Castellet. Volem batre el rècord mundial, fins ara detingut per la gent de Vic!
P.2
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París. Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr) Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.
P.3 Trad. Antoni, Antoine, Arnau, Hugo, Joan, Joana, Julià, Lara i Laurent (Llicència 1 d’Estudis Catalans)
QUINA FLAIRE Dels nostres 5 sentits, l’olfacte ens permet de detectar les olors, és el més misteriós. Tots els moments de la nostra vida quotidiana són amarats de flaires i sentors.
Què és una olor? Les substàncies químiques s’escampen dins l’aire. El nas les aspira i el cervell les interpreta com senyals. Les flaires són un llenguatge, un mitjà de comunicar. Una olor de cremat s’escampa per la cuina: «Ui! se fa malbé el dinar!» Un carrer fa pudor de gas: «Alerta! Hi ha perill d’explosió!». Fins i tot els gossos delimiten el seu territori escampant qualques gotes d’orina a tot arreu on passen.
Quina bona flaire! També hi ha flaires agradables, sinònimes de bones coses. El perfum d’una coneixença que ens estimem, l’aroma d’un plat o d’un pastís que ens agrada (i encara més quan tenim fam!). El bebè que reconeix la flaire de sa mare en un vestit, se tranquil·litza o per mamar es guia per l’olor de la llet materna. L’olor serveix a seduir: hom s’apropa d’una persona segons el que sent. No és cap atzar si la gent se perfuma i fa servir desodorants! Un mecanisme que garanteix la reproducció de les espècies.
Sentir des d’1 km lluny! Existeix una gran quantitat d’olors diferents, amb barreges infinites de productes químics. Una tassa de cafè calent en compta unes 450! El cervell humà reconeix entre 3.000 i 10.000 olors. Els animals tenen un olfacte encara més potent. La femella de la papallona de nit (la cuca de seda) emet una substància (la feromona) perquè el mascle la senti fins a un quilòmetre lluny! I els coloms viatgers s’orienten sentint la regió on passen.
Com detectem una olor? Els dos narius aspiren l’aire (i els productes químics) i els canalitzen cap al fons de la cavitat nasal. Allí, una zona sensible, l’epiteli olfactori, coberta de pèls minúsculs capta les substàncies. Són transformades en senyals nerviosos i trameses al cervell, a l’àrea de la memòria i de les emocions. Els productes químics han esdevingut olors, bones i dolentes. Un refredat que ens «tapa el nas» pot paralitzar el sistema olfactiu: no sentim pas res pus. La boca comunica amb el nas. Percebem les olors quan mengem: quan masteguem, olorem els aliments per la boca. P.4
El sistema 1: Bulb olf 3: Os - 4: E 5: Glomèr
CIÈNCIES Quina pudor? Sentir olors és un mecanisme innat però també un costum après allà on vivim. És el resultat de l’educació que sem rebut. Una persona acostumada a una certa flaire no la sentirà pas més, mentre que una altra la trobarà força desagradable. Les olors han evolucionat al curs de la història i llur percepció també. En segles passats, la gent no se rentava pas cada dia, i sovint ni cada setmana! Pobres i rics, pagesos i reis, tots produïen una ferum, una flaire molt forta. Les males flaires eren diferents: ara l’aire pol·luït de les viles fa pudor de gasolina o de contaminants industrials, abans carrers i places exhalaven fortors d’excrements, animals i humans, que s’evacuaven al mig dels carrers.
Text de l’Alà Baylac Ferrer
a olfactiu humà: actori - 2: Cèl·lules mitrals Epiteli nasal ruls - 6: Cèl·lules receptores olfactives.
La Torre dels perfums a Mosset Al Conflent podem descobrir el món de les olors i dels perfums: a la Torre dels Perfums de Mosset. Un museu educatiu i lúdic, amb tot d’experiències, jocs i una exposició: «Perfum d’oficis en País Català». es proposa una passejada olfactiva per a reconèixer plantes, flors i fragàncies de la natura. Contacte: Tel. 04 68 05 38 32 tour.parfums.mosset@wanadoo.fr
P.5
Situa
JOCS
aquests
SOPA DE LLETRES
mots en la
Les olors
F U T V H E V F D P I P G I U
G W W N R O Z A L S R U C M Q
S F A O C F P H W M U F R E P
Y E D I L D H P E O I I W M M
A U N A C G R X Q L P Y U U Q
P M I T T N N B J D R C W R L
P R O F O N À C E T R U N E N
E U F R D R I G H R F T W F I
F J I E A M J T A V P P E C T
O A C Y Q Y R Z G R C Z T U D
R J B S K K S I Q A F E E Z P
T L K H W O D B F C N B H B Z
O F V K B W Z Z X U Q S Y G P
R K O K N H C E O G I O P Y P
AROMA EFLUVI FERUM FLAIRE FORTOR FRAGÀNCIA PERFUM PUDOR SENTOR TUF
E F L U V I D G R Y V U L D J
PROVA-HO TU Pren un tros de xicolata i tapa-te el nas mentre el comences a mastegar.
Qui s’ha disfressat de bruixa?
MOTS ENCREUATS Cada número correspon a un element de disfressa d’aquests personatges.
graella
1 2 3
Troba els mots de la graella seguint els números.
B
4
O
T
E
S
5
Ajuda-te de la llista! (Ex. N°4 = BOTES)
6 1
5 És la _ _ _ _ _ _ que s’ha disfressat de bruixa! 3
6 P.6
4 2
BOTES CAPA CORONA MÀSCARA PISTOLA VESTIT
MÚSICA
CASALS, C ASALS, PAU UNIVERSAL Pau Casals Defilló fou un dels millors violoncel·listes del segle XX. Ja de ben petit va mostrar una gran sensibilitat per la música: a tan sols 5 anys estudiava piano, flauta i violí! Aquest fill del Vendrell (Baix Penedès, Catalunya Sud) que a 23 anys actuava ja en els millors auditoris del món, va desenvolupar una tècnica innovadora per tocar el violoncel. El seu talent com a músic i la seva humanitat esdevingueren internacionals l’any 1958, quan Pau Casals tocà per primera vegada a la seu de l’ONU (Organització de les Nacions Unides), als Estats Units. Hi farà un segon concert l’any 1963 i un tercer el 1971 quan se li atorgà la Medalla de la Pau, moment en què improvisa un discurs històric que debuta així: «I’m a catalan». Tenia 95 anys! És per aquesta ocasió que va compondre, tocar i dirigir un himne de les Nacions Unides, himne no oficial amb lletra del poeta anglès W. H. Auden. Amb el desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el 1939 i l’arribada al poder del dictador Franco, s’exilia. Va viure a Prada (Conflent) durant 6 anys. Refusava de tornar a Espanya i de tocar en països en guerra. Al final dels seus concerts interpretava l’adaptació d’una cançó de Nadal catalana, El Cant dels Ocells, que ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món.
Text de la Míriam Almarcha París
Va organitzar nombrosos concerts benèfics per ajudar els seus compatriotes. Una destacada i discreta acció humanitària de Casals fou el seu suport a la Maternitat d’Elna. El músic enviava diners a les mares que havien estat retirades momentàniament dels camps de concentració del Rosselló per poder parir a la Maternitat suïssa d’Elisabeth Eidenbenz.
Músic internacional , català universal , home de pau, defensor de la llibertat, professor i compositor de grans qualitats humanes… Pau Casals, encara ens fascines! Festival Pau Casals (estiu) a Prada. Va ser fundat per Casals l’any 1950. Museu Pau Casals al Vendrell des de 1974. Festival Internacional de Música Pau Casals (estiu) al Vendrell des de 1981. P.7 Museu Pau Casals a Prada, des de 2004.
PITX I LLEMEC DE QUÈ VA AQUEST SOMRIURE? QUÈ T'HA PASSAT ALS QUEIXALS? TE'N FALTEN PAS AQUÍ DAVANT?!
AIXÒ SÍ! PARLEM-NE DE LES MEUES DENTS! RECORDES QUAN ME DEIES QUE NO EXISTIA PAS LA RATETA, QUE ERA UN CONTE PER CRIATURES…
AHHHH SÍ!? I AIXÒ QUÈ!? ÉS EL BABAU DE RIBESALTES, AIXURIT D'EN PAMPIS?! CARAI!
ÉS VERITAT QUE M'HI SOM DEIXAT LES BARRES SENCERES... HE MENJAT FROMATGE PUDENT, UN TOC TECNOLÒGIC, MOLTA PACIÈNCIA I...
BEN ENTÈS QUE ÉS DE PER RIURE. ÉS PER DONAR CONFIANÇA A LA MAINADA DURANT ELS CANVIS DE LA CREIXENÇA!! ESPIA LA ROBAIRE!!!
... JUSTAMENT NO M'HA DEIXAT RES PER LES MEUES DENTS! LA PALATRECA! PER CASTIGAR... LA ...
I QUÈ T’HA DEIXAT A CANVI?
AL GANXO!! ACABARÀ PAGANT LO QUE ME DEU!!
FI
Trad. Antoni, Arnau, Cédric, Faní, Hugo, Joana, Joan, Julià, Laurent, Oriol, Wojciech. (Llicència 1 d’Estudis Catalans)