Mil Dimonis N°95 (Maig 2012)

N 95 - MAIG DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

AMB LA LLUÏSA - LA MATERNITAT D’ELNA - JOCS - LA PUPUT - PITX I LLEMEC

PARTICIPA! CARNAVAL: ELS ALUMNES DE DUES ESCOLES MATERNALS DEL BARRI SANT GALDRIC A PERPINYÀ VAREN DESFILAR PELS CARRERS DINS L’ALEGRIA. A principis del mes de març, la mainada de les escoles Fénélon i La Bressola es va disfressar per passar una tarda tota dedicada al Carnaval.

Els 200 petits varen caminar pels carrers del barri suscitant a llur pas, el somriure dels habitants.

Els pares i els mestres varen acompanyar amb plaer els nens encantats de tenir els carrers del barri per pati. Desprès, es varen reunir a La Bressola per cantar cançons i espertinar.

Tots els alumnes de Fénélon varen cantar «En Joan Petit» i tots els nins i nines de La Bressola també varen cantar llur cançó.

Guardarem tots un bon record d’aquesta tarda.

LIPDUB: 7153 PERSONES VAN PARTICIPAR AL LIPDUB PEL CATALÀ EL PASSAT 31 DE MARÇ.

HEM ACONSEGUIT BATRE EL RÈCORD MUNDIAL!

La gent se va concentrar al peu del Castellet i fins a la Llotja on alumnes van simular una classe al carrer.

Il·lustració de la portada: Delphine LABEDAN

P.2

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr) Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.

Trad. ABF

P.3

E LS

INFANTS D El museu insòlit

Mai un museu no havia tingut i donat tanta vida: 597 nens i nenes van néixer a la Maternitat d’Elna.

Com una maternitat pot acabar sent un museu? Avui, a l’interior d’aquest també anomenat Château d’en Bardou, ja no s’hi troben els bressols, els estris de la sala de parts o les llargues taules que servien per menjar, planxar, plegar roba i canviar els bolquers dels nadons.

Durant la 2a Guerra Mundial, la Maternitat d’Elna fou «una bombolla d’oxigen necessària per refer-se i continuar vivint», afirmà Elisabeth Eidenbenz, creadora del projecte.

sinó que hi creà una maternitat prou Se cuidava de tot: anava al mercat d visitava les barraques dels camps, dones embarassad ac

E l’i

La ran sade bone meso apren ven u benz i mirave anivers normali sabó per l’hort!!!) a la barbà tasques do treballave mares donaven un cop de mà a la cu havien de tornar a l’atrocitat dels cam

Els camps de la vergonya

L’any 1939 és la fi de la Guerra Civil rós per a moltes famílies republicane quistes 450.000 refugiats arriben a la país d’igualtat de drets. L’onada de fu

El símbol de resistència Elisabeth Eidenbenz era mestra i infermera suïssa que actuà com a voluntària sanitària durant la Guerra Civil Espanyola. No tan sols va descobrir la casa molt a prop dels camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià P.4

D ’E LNA

equipada que ella mateixa dirigí. ’Elna per comprar productes frescos, avituallava amb aliments i llet les des, negociava amb les autoritats, conseguia finançaments a Suïssa...

l tros de paradís enmig de infern

Maternitat d’Elna era l’única espeça que tenien les dones embarases dels camps per poder parir en es condicions. S’hi quedaven uns 4 os, hi rebien atenció psicològica, nien a se cuidar dels bebès i respiran ambient de pau. Elisabeth Eidenel seu equip d’infermeres suïsses en de motivar les mares celebrant els aris, Nadal, Reis… Crear una illa de itat (llits amb llençols nets i planxats, r rentar-se, fruita i verdura fresca de en un país vençut, ocupat i sotmès àrie nazi. També es repartien les omèstiques de la Maternitat, algunes n a la sala dels bressols i d’altres uina. Ara bé, un mes després de parir mps.

HISTÒRIA

tats franceses desbordades improvisaren camps de concentració per col·locar-los.

Aigua salada no potable, manca d’higiene, poques barraques per aixoplugarse, llits de sorra… és sobre la platja d’Argelers, de Sant Cebrià i del Barcarès que s’instal·len els primers camps on el fred, la por, la fam, les malalties, els filferros i les inhumanitats converteixen l’estada en un veritable horror.

El tros d’història retrobada Aquest episodi històric ha estat descuidat durant molts anys. La Maternitat, els noms dels 597 bebès, les fotos, els testimonis han ressorgit i permès a moltes generacions de descobrir els orígens, els recorreguts familiars i la generositat de certes persones.

Text de la Míriam Almarcha París Fotos del llibre Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat Suïssa d’Elna, T. Castanier, Ed. El Trabucaire

Espanyola i l’inici d’un èxode dolos. Sota les bombes dels avions frana frontera. Esperaven entrar en un ugitius va ser tan gran que les autori-

P.5

JOCS

CERCAMOTS

I

E

L

I

Q

A

L

S

B

R

A

G

E

A

P

B

U

G

D

R

U

M

P

P

N

O O

S

A

M

I

L

U M

A

E

R

U

N

R

A

E

Reunint les lletres del mateix color, traparàs 2 mots de 6 caselles, 2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles.

Totes aquestes paraules són en aquest Mil Dimonis.

SUDO

KU

SOLUCIÓ: Guerra (P.6); Empipa (P.3); Mundial (P.2); Plagues (P.7); Picoteja (P.7); Bolquers (P.4)

A

LA LLUÏS

L

SEUA UT LA D R E P HA ORA, REGAD ?

AR-LA ETROB R A S ’AJUDE

NT

RI E B A L

END

EVIN

ALLA

Re sp

o Em llev sol amb el inador; mat c ó s è u vents perq 4 s l a t can el meu l millor és e dor. a t r e p s de os

: ta

all el g

Vi si

P.6

acom - infde Montescot - 66 200 Elna M . laissedeldnoeu - Rou9te4

u itesu n

r 23 Ba 48 e' n 76 d 06 l.

ww w.

Ch mat e ât ea r u Te

te

t ndite’suEisslendelane!.com a t i n ter o@mater

Puput Puput

NATURA

Puput Quin ocell tan preciós i espectacular amb una cresta de plomes erèctils i puntes negres que pot obrir i tancar!

La puput és comuna als Països Catalans on anuncia primavera. La trobem en espais oberts i assolellats, cada vegada més a prop dels nuclis habitats on es mostra molt confiada buscant aliment per parcs i jardins. Li agrada prendre banys de terra, a fi d'eliminar els paràsits. Tot d’una, se pot parar, se posar d’esquenes, quedar-se immòbil com si fos morta mentre que de fet pren el sol.

Fa un niu molt senzill, amb herbes o branquetes, en forats d'arbres vells o de murs. Com a sistema defensiu, té unes glàndules a la vora de la cua que desprenen una pudor insuportable de carn podrida i a més procura guardar el niu com un autèntic femer, ple d’excrements i restes d’animals morts, per tal que ni el més afamat dels seus enemics hi pugui entrar. És bàsicament insectívora però també menja llavors, baies i espècies considerades plagues com les larves de la processionària. Per menjar picoteja amb el seu bec llarg i prim, una mica corbat cap avall, tot caminant, encara que en algunes ocasions s’alimenta en l'aire, tot volant.

La femella pon entre 5 i 7 ous i els incuba entre 16 a 19 dies.

Mentrestant és alimentada pel mascle. Els ous són rodons i de color blau lletós. Les puputs joves esdevenen adultes en 26-29 dies i romanen amb els pares durant una setmana.

Se diu que quan la puput canta primer que el cucut, és un any que manen les dones!

Els darrers anys s'ha observat una disminució de les seues poblacions, deguda a la reducció de zones agrícoles i a l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides.

A la tardor emigra cap a l'Àfrica però en raó del canvi climàtic, cada vegada són més les puputs que passen l’hivern a casa nostra.

Text de la Patrícia Narach Fotos de Luc Viatour

P.7

PITX I LLEMEC ÉS COOL DE SER A L’HORT, EH, PITX? DEMÀ PLANTAREM FLORS...

SÍ, SERÀ MAGNÍF..

PERÒ!

UN TALP!!!

TU QUÈ FAS AQUÍ!

NO TREPITGIS LA MEUA TERRA!!

FORA!!

SH

TO

ÏN

G!

EH... FAS UN XIC CARA DE REBENTAT... VOLS QUE PAREM L’HORT PER AVUI? XÍ...

UI!

FI Trad. MAP