Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

N 97 - SETEMBRE DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

CÒMICS

–

ENERGIA

HIDRÀULICA

-

JOCS

-

RATOLÍ

TROMPETA

PARTICIPA!

Mi Di m l onis ha fet 10 anys Hem e spe rti nat

fat bu es lm em e H esp ·lustrat l i taine m He ula de La Fon a f a n u

creat m He revista a n u es m l e esp El mes d’abril passat la revista Mil Dimonis ha celebrat els seus 10 anys organitzant un espertinar d’aniversari a la Llibreria Catalana de Perpinyà.

Il·lustració de la portada: Els nins presents han Blanca Martí pogut crear la seua Amb l’ajuda de: revista i il·lustrar la faula de la cigala i la formiga.

També s’han endut un lot de regals entre els quals el badge col·lector dels 10 anys!

Si tu també vols el teu badge només ho has de fer saber enviant un mail a Mil Dimonis : mildimonis@aplec.cat

P.2

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.cat Direct. public.: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC. Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr) Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.

FREDOLIC

Trad. ABF

P.3

L’ ELECTRICITAT , L’aigua avui dia ja no és només un element bàsic per la vida al nostre planeta, sinó que és l’origen d’un dels pilars que sosté la nostra societat, l’energia elèctrica. Alguna vegada us heu preguntat què és i d’’on ve l’electricitat que surt dels endolls de casa? L’energia és un fenomen natural que no podem ni crear ni destruir, només la podem transformar en un altre tipus d’energia.

Què és l’electricitat?

Com tot en aquest món comencem amb els àtoms. Els àtoms són uns elements molt petits dels quals totes les coses estan constituïdes (a la punta d’una agulla de cosir hi ha milions d’àtoms).

Els electrons en moviment orbiten al voltant del nucli i creen el corrent elèctric quan els fem passar per un material conductor. Com en un tub per regar: si agafeu moltes boles petites i les poseu d’un cantó, un cop ple, sortiran de l’altre costat i així tindrem un corrent.

D’on ve l’electricitat hidràulica?

La cadena comença amb l’aigua, que anirem transformant fins a obtenir l’electricitat. A l’estany, l’aigua és una energia potencial 1 . Quan aquesta la feu passar per la canonada forçada es transforma en una energia cinètica 4 . Aquesta picarà a la turbina de la central hidroelèctrica i així es transformarà en energia mecànica 5 .

A continuació l’alternador serà l’encarregat de transformar-la en energia elèctrica 5 : és la que surt dels endolls de casa.

E SQUEMA D ’ UNA

P.4

CENTRAL HIDROELÈCTRICA

1 Aigua

6 Turbina

2 3 4 5

7 Eix

Presa Reixes de filtratge Canonada forçada Conjunt turbina - alternador

8 Generador 9 Línies elèctriques 10 Transformadors

UN

Com funciona tot?

L’estany o pantà amb una presa s’alimenta de l’aigua que porten els rius i els canals. La canonada forçada, que ens ajudarà a portar l’aigua de l’estany fins a la central hidroelèctrica, n’augmenta la pressió (com el tub de regar: si poseu el part de davan mentareu la l’aigua). I l que picarà damunt.

L’alternadorr produeix l’ele tricitat gràci Tur bina de Pelton la turbina qu girar. Un cop prod l’electricitat l’hem de distribuir i ho fa mitjançant totes les línies que formen xarxa elèctrica 9 .

CIÈNCIES

N CORRENT D ’ AIGUA Turb i

A consumir immediatament! na de Kaplan

Energia neta i renovable

dit a la nt auga pressió de la turbina girarà gràcies a l’aigua à al

Aquest tipus de producció d’electricitat amb aigua, és una font d’energia renovable ja que el cicle natural de l’aigua fa que la podem utilitzar una i altra vegada. El que no vol pas dir que la podem malgastar, al contrari, hem d’estalviar els recursos del nostre planeta. Així que la pròxima vegada que encengueu el llum o feu servir un electrodomèstic, penseu tot el que costa de produir aquesta electricitat i utilitzeu-la amb cura.

Tu rbina e Franci d

s

r ecies a ue el fa duïda arem n la

Potser us pregunteu per què no guardem l’electricitat? I aquí és on arribem a un dels problemes més grans. És una energia que no es pot emmagatzemar en grans quantitats, s’ha de consumir en el moment que es produeix.

L’alternador és com la dinamo d’una bicicleta però molt més gran.

Text de Ludwig Dingeldein Museu de l'Electricitat (Andorra) www.museumw.ad

P.5

JOCS

Joc de

les 7 d

es er if è n ci

Sop a

de Lletr es

ALTERNADOR

MAMÎFER

ANIVERSARI

PELATGE

BUSSEIG

PROTEGIR

CENTRAL

RATOLÎ

ELECTRICITAT

REGAL

ENERGIA

RENTRADA

ESPERTINAR

TALPA

ESTRELLA

TROMPETA

FAULA

TURBINA

IRLANDA

VACANCES

P.6

A N I B R U T A N M H D B U A

I V A C A N C E S T F W U V F

P R Q X N N F A R A Y O S O K

I R A J I U D O U E W T S Y U

T Q O S T A M L Y S A E E K B

A R L T R P A E V T I X I A T

L P Z T E E C S I R G Q G D G

P L N T P G V C X E R O J N M

A E A R S F I I X L E J X A H

R P L R E R F R N L N U M L X

E N H A T G R Z B A E Í K R P

I N K C T N A R Y G F U Z I S

V B E X L G E L N E M A M R T

Í L O T A R E C R B M T I X Z

E R O D A N R E T L A Q A E C

EL

NATURA

RATOLÎ-TROMPETA, QUIN ANIMAL

S’anomena ratolí-trompeeta però no és un ratolí! Té una trrompeta però no és un músic! Quin estrany animalot! Fa part dels mamífers protegits. Els cien ntífics en saben poc sobre la seua vida perquè és rar i difícil d’observar. I n’hi ha a Catalunya Nord. Cal descobrir-lo!

Un campió de natació!

Aquest mamífer neda molt bé gràcies a potes palmejades amb ungles llargues. La cua planera verticalment fa ofici de governall. Durant el busseig, els narius de la trompeta es tanquen gràcies a membranes d’obstrucció. I el pelatge és impermeable a l’aigua.

Amb una trompeta!

Com la seua cosina, la talpa, el ratolí-trompeta té la vista baixa, amb ulls petits recoberts de pèls.

Però té una trompa mòbil -un nas llarg amb òrgans tàctils- per explorar el fons dels rius. Hi troba petits crustacis i larves. Els menja fora de l’aigua. Per lluitar contra el fred, n’engoleix uns 25 grams: la meitat del seu pes!

Família: de la talpa Longitud: 25 cm amb la cua (12 cm pel cos).

Especificitat: animal semi-aquàtic sobretot nocturn.

Medi: rierols, rius i llacs des de 200 m fins a 2.000 m com els del Pirineu català!

Un mamífer amenaçat amenaa çat Necessita aigües de bona qualitat amb una fauna rica: hi troba el seu menjar, els insectes aquàtics. La principal amenaça és deguda a les activitats humanes com les preses d’aigües, les pol·lucions, els esports d’aigua viva, etc. Per això, el seu hàbitat es va reduint sobretot als rierols muntanyencs com els del Pirineu català. La seua presència és considerada com un excel·lent indici ecològic.

Cua per nedar

Potes palmades Trompeta per tocar i cercar el menjar

Ulls petits amb poca visió

Per protegir el ratollí-trompeta cal conserrvar el seu medi aquàtic!

Text de l’O. Auri

P.7

PITX I LLEMEC

Trad. MAP