Mil Dimonis N°98 (Octubre 2012)

N 98 - OCTUBRE DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

INTERCANVIS - FREDOLIC – DESCOBRIM ELS AVIONS - BOLETS - JOCS

PARTICIPA!

CLASSE BLAVA DE LA BRESSOLA DE NILS A L’ESCALA (ALT EMPORDÀ)

El mes de maig passat durant l’estada a l’Escala, els alumnes de La Bressola de Nils es van trobar amb llurs companys de l’escola “Empúries” amb els quals havien iniciat, a principi d’any, un intercanvi. Els nins i nines de les dues escoles van ser molt contents de poder compartir conjuntament algunes activitats ja que entre ells es van acabar d’enfortir noves relacions d’amistat.

A més d’experimentar un encontre enriquidor, els nostres bressolaires van fer nombroses visites en aquesta comarca: una passejada amb un vaixell de fons de vidre per la Badia de Roses, una visita al parc de papallones i d’aus de Castelló d’Empúries, una gimcana a les ruïnes d’Empúries per acabar amb la descoberta del surrealisme visitant el Museu Dalí.

Els intercanvis es realitzen amb el suport financer de la Regió i l’APLEC.

es m l e esp

ELS MAINATGES DE LA MATERNAL DE PARETSTORTES HAN CREAT EL SEU TEIXIT

P.2

Amb l’ajuda de:

L’Agnès, és intervinenta a l’APLEC però també és artesana tèxtil.

Amb tires de roba i un teler, els infants han pogut realitzar llur propi teixit.

Il·lustració de la portada: Franck Guillem Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars.

Mensual en català.

FREDOLIC

Trad. ABF

P.3

C ORDEU - VOS

ns els avio s, d a n i b rant La ca e quad anyes, d a n e l tr és p ques es s són n la a p t i botons xos instrumen ixer la i è e n u tots aq er pilotar i co metres parà ris p necessa rell, els cions a p a ’ l de ondi posició r i les c , o t o m rologia o del e t e m rs ( ó exterio , pressi a r u t a r A l’esquerra del tau uler d’instrutempe èrica). atmosf

E

QUE ENS ENLA

ments el pilot ha de verificar en L’horitzó arrtificial és permanència les dades bàsiques per un instrument cabdal. fer volar el seu aparell en bones condiIndica la posició de l’avió respecte a l’exterior: si puja, cions: velocitat, posició, altitud, l’avionet del quadrant se situa en el règim d’ascens i descens, tots blau i si baixa en el marró. Quan ells disposats en forma de L’anemòmetre indica gira, les marques blanques de T, situats just al davant la velocitat de l’avió l’instrument indiquen de respecte a l’aire dins del qual es dels ulls del pilot i per quants graus s’inclina. mou, amb diferents colors: blanc damunt de la palanca de quan baixem els flaps (alerons mòbils comandament que permet inque es baixen al moment de l’aterclinar l’avió i girar. ratge i de l’enlairament), verd per la velocitat normal, groc per l’alta velocitat i roig pel límit màxim.

El variòmetre mesura la intensitat de la pujada o del descens de l’avió en peus per minut.

P.4

El giròscop de rumb, com la brúixola, situa l’aparell respecte a l’est, l’oest, el nord i el sud.

d L’indicad viratge most està derrapan d’un costat o funció de si cap a esque a dre

EL CINTURÓ ,

AIREM

DESCOBERTA

Adiu dimonis!

Sóc la Sílvia, pilot de línia, em recordeu? Us vaig explicar com vola un avió, avui seurem

L’altímetre ens pera les comandes! met de saber l’altitud de l’avió respecte a un punt de referència (altitud de l’aeroport, nivell de la mar o del lloc de destiA la part dreta del nació). Se basa en la pressió de taauler queden reagrul’aire al lloc de referència seleccionat. Els pilots mesuren pats els instruments i l’altitud en peus: 3 peus comandaments relacionats amb el fan 1 metre. motor, temperatura i pressió de l’oli,

nivell de carburant, bateria, funcionament de l’electricitat, ràdio i instrumen nts de radionavegació.

La torre de control ens autoritza a remuntar la pista d’enlairament tan bon punt acabem de repassar la “check list”, és a dir, verificar que funcionen bé tots aquests instruments!

M’hi ajudes!?

dor de tra si l’avió nt dins l’aire de l’altre en la bola va erra o cap eta.

P.5 Text de la Sílvia Hernández Fernández

EL

MÓN FASCINANT DELS BOLETS

Creixement instantani, en llocs amagats, formes, colors i olors variats, els bolets intriguen, no?

Dins moltes obres populars i literàries com «Alícia al país de les meravelles», «Els barrufets», «Tintín», «Viatge al centre de la Terra» i també dins jocs electrònics com «Súper Mario», els bolets fan de decorat exòtic i màgic.

QUÈ SÓN? Els bolets no són classificats ni com a animals, ni com a vegetals, els científics els consideren com un regne a part. La ciència que estudia els bolets és la micologia.

QUAN I ON CREIXEN ELS BOLETS??

Les temporades més propícies per als bolets van de la primavera fins a les primeres gelades de la tardor. Però tot depèn del temps: cal pluja, sol i no gaire vent.

Segons els nostres avantpassats, la lluna influenciaria El cama-sec forma grans erols en els prats. l’erupció i la conservació dels Abans, s'atribuïa a les fades i les nimfes de les muntanyes. bolets: el cicle favorable seria el de lluna creixent, cosa que encara els micòlegs no expliquen! El bolet també es resisteix al cultiu: l’home en sap cultivar unes 30 espècies (xampinyó de París, gírgola o bolet de soca, tòfona…) del milió ó i mig que n’existeixen pel món.

Es fan molts bolets a les nostres comarques, de la muntanya a la plana: els trobaràs en els prats i els boscos.

I ARA, ANEM A “ACAÇAR” BOLETS? ACAÇAR segons Pompeu Fabra, l’autor del primer diccionari català modern, significa «perseguir insistentment, afanyar-se a obtenir». Aquesta definició convé de primera a la gent que busca bolets, els boletaires: recerquen els bolets amb afany i insistència. Els Països Catalans són terra de boletaires, anar a acaçar bolets hi és una veritable passió, com ho notava l’escriptor Josep Pla un 5 de setembre dins El quadern gris:

“En P.6

el país l’olor nacional en aquest temps és l’olor de bolets.”

Micologia: del grec, • mico: bolet • logia: estudi • òleg: que estudia

Text de la Marisa Campi Mateo

COM COLLIR-LOS? La millor manera de collir els bolets és tallant-los amb un ganivet arran de terra, sense arrencar-los ni remenar la fullaraca amb rasclets, per no fer malbé el miceli, uns filaments arran de sòl que constitueixen l’aparell vegetatiu del bolet.

om p t e am c b m a b e Vés ls • Uns bolets comestibles

NATURA

b

s et ol

La ginestrola o rossinyol “L’Or groc” dels nostres boscos!

El camperol o rubiol És el xampinyó de París a l’estat salvatge!

El cep o sureny “El Rei” dels nostres boscos!

El rovelló Els catalans en són llaminers.

La corrioleta o carrerola o carrereta o cama-sec Sol créixer en claps circulars, uns rotllos que s’atribueixen a les bruixes.

La múrgola o marigola És el bolet de primavera.

La tòfona negra o “Diamant negre”!

Creix sota terra i només l’olfacte dels gossos, porcs o mosques la pot localitzar!

• Uns bolets “folls” o tòxics A POLIT UN BOLET MORTAL La farineda borda (amanita phalloides) És un bolet gros, el barret, de 5 a 15 cm de diàmetre, pot ser groguenc o verd oliva però hi ha una varietat completament blanca. Les làmines són ben blanques. Té un anell. El peu és blanc amb taques grises amb una volva que embolica la base.

L’oriol foll o reig vermell Excitatiu, provoca al·lucinacions.

D’aquí l’expressió “TOCAT DEL BOLET”.

L’amanita muscaria ha entrat a formar part del món màgic, dels follets i dels contes de fades.

P.7

ASSOCIA

UNA D’AQUESTES PARAULES AMB EL SENTIT DE LES

EXPRESSIONS QUE CONTENEN EL MOT

A- TOCAT

B- BOLET

“BOLET” 1- INDIGESTIÓ

DEL BOLET

AMB BEINA I CORBATA,

2- HABITUAL

ÉS SEGUR QUE ÉS DELS QUE MATA

C- ANY

DE BOLETS,

3- RAPIDESA

ANY DE POBRETS

D- DE

4- BOIG

BOLETS,

POQUETS

E- LLADRES,

BOLETS I CONILLS,

PER LA VORA DELS CAMINS

6- PLUJA F- CRÉIXER

COM BOLETS

ANEM

A ACAÇAR BOLETS

Posa al teu cistell els bolets comestibles

DIBUIXA’NS

En sabries dir

LA

el nom

TARDOR

Envia’ns el teu dibuix a mildimonis aplec cat

APLEC - CASA DELS PAÏSOS CATALANS - P1 Camí de la passió Vella 66860 Perpinyà

Solució: A 4 – B 5 – C 6 –D 1 - E 2 – F 3

5- ENGANYÓS