Md n°102 - Abril 2013

N 102 - ABRIL DE 2013 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY o

EL

BALL DE LES

ISSN 1760-1398

ABELLES

MAINADA

I

LECTURA

-

CAMP

DE

RIBESALTES

-

CÒMICS

-

JOCS

PARTICIPA!

"M'agrada perquè és la història d'una nena que a vegades es porta malament i d'altres bé. Com jo, que a vegades no recullo la taula i d'altres sí que ajudo la mama. M'agrada perquè la Zoe vol ser amable i al final tens un diploma! " Abril (6 anys)

La Zoe no és educada - Ed. Fleurus Panini "M'agrada molt aquest llibre perquè tracta d'un gos que té molts amics animals i un d'ells és un peix com el meu. El gosset em recorda molt el de la meva amiga.

M'agradaria molt tenir un gos com el del llibre per poder jugar-hi tot el dia."

“M’agrada molt aquest llibre perquè puc jugar amb els forats tot cantant i ballant “Joan Petit” la meua cançó preferida.”

Yohan (2 anys)

En Joan petit - Ed. Baula

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

Bon Sant Jordi a tots i totes!

Ada (5 anys) Vols ser el meu amic? - Ed. Susaeta es m l e esp

“ Aquest llibre és molt divertit!

M’agrada perquè aprenem tots els passos per se rentar les dents tot jugant.”

Mathis (6 anys)

T’has rentat les dents? - Ed. Combel Amb el suport de:

Il·lustració de la portada: Alba Domingo Basora Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars.

Mensual en català.

FREDOLIC

Trad. ABF P.3

C AMP

DE R IBESALTES ENTRE VERGONYA I M A CASA NOSTRA TAMBÉ

Distribució d’arròs al

”Camps de concentració”, “camps de refugiats” o “camps d’internament”: amb aqueixes expressions se sol designar el reagrupament en una zona tancada de poblacions considerades com a enemigues o indesitjables.

No ho cal confondre amb els camps d’exterminació nazis per això, on la destrucció de persones estava organitzada amb afusellaments, cambres de gas i forns crematoris.

Encara avui les guerres arreu del món obliguen els refugiats, com ara els sirians, palestins o tunisencs, a aplegarCamp d’Argelers se en camps.

Després de 72 anys el camp de Ribesaltes, al Rosselló, encara manté dempeus alguns dels illots que veieren passar de gener 1941 a novembre 1942, unes 21.000 persones de 16 nacionalitats diferents. I no va pas ser el sol camp instal·lat a Catalunya Nord.

D’altres, improvisats, sense cap infraestructura eren situats a la platja d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. Avui ja no en queda cap traça.

PRESONER DEL CAMP Tanca els ulls i per molt difícil que sembli, imagina la situació: sem en temps de guerra, arriben a casa teua uns desconeguts que us obliguen, a tu i a tota la teva família, a abandonar precipitadament el domicili. Sense tenir cap informació, us envien a un lloc que no coneixeu. Només arribar a un camp ple de barraques on s’amunteguen centenars de persones, et separen de ta mare i de ton pare, no Nins del Camp de Ribesaltes saps si els tornaràs a veure.

Fred, gana, tristesa, menyspreu i injustícies fan part del maltractament que uns humans imposen a altres humans com si fossin animals. No és cap film… Milers de persones van ésser sotmeses a aquest infern durant la Segona Guerra Mundial i després de la Retirada.

P.4

confitura. Fins i t les necessitats del A l’estiu de 194 com tu que fore breviure a la barb saltes serà transfo

Auschwitz: És el camp d’exterminació de massa més gran instal·lat per l’Alemanya nazi a Polònia. Entre 1940 i 1945 uns 1,3 milions d'homes, de dones i d'infants hi foren assassinats.

Caquèxia: Carència alimentària, fam.

Illots: Grups de barraques que formaven el camp.

Retirada: Èxode de la població després de la Guerra civil a Espanya (1939), per escapar a les persecussions.

Segona Guerra Mundial: Conflicte armat a escala mundial que durà del 1939 al 1945.

S EMÒRIA Camp de Ribesaltes

HISTÒRIA CAMP DE RIBESALTES • També conegut sota el nom de Camp Joffre.

• 4 km de llarg i 2 km d’ample (600 hectàrees, l’equivalent de 600 terrenys de rugbi).

• El Museu Memorial de Ribesaltes s’obrirà l’any 2015.

EL DIA A DIA AL CAMP

El camp de Ribesaltes, on el vent bufa tan fort que arrencava les plaques de xapa que servien de teulat, era infestat per les rates. Els internats, que dormien sobre la palla, emmalaltien a causa de la manca d’higiene i de tot tipus d’infeccions: l’aigua no era potable i no hi havia clavegueres. Centenars de persones podien morir a causa de la caquèxia. Organitzacions de socors suïsses ajudaven al camp a través d’Elisabeth Eidenbenz de la Maternitat d’Elna. Havien de lluitar per poder distribuir llet, queviures i sabates als infants. Aconseguien reunir tots els infants al centre del camp, a l’illot J (el de la mainada i de les dones) per fer-los menjar arròs i tot es muntà una casa bressol amb infermeres per prendre cura de ls bebès amb llet, bolquers i roba.

41, 3000 dels 8000 internats al camp van ser nens i nenes Distribució de sabates al Camp de Ribesaltes en posteriorment deportats a Auschwitz o que van reeixir sobàrie. Per recordar aqueixes víctimes i per evitar que se reprodueixin semblants ignomínies, el camp de RibeText de Míriam Almarcha París ormat en Museu Memorial.

Fotografies en blanc i negre extretes del llibre Femmes en exil, mères des camps de Tristan Castanier i Palau

P.5

REPORTATGE

EL

BALL DE LES ABELLES 1. Les abelles exploradores marxen a la recerca de nèctar.

Una vegada que han trobat un lloc prometedor, tornen al rusc i realitzen una dansa.

2. Les abelles recol·lectores ballen darrere de les exploradores fins que aprenen la localització del nèctar. Llavors volen per recol·lectar el nèctar.

3. Les abelles que tornen continuen el ball fins que no hi hagi més nèctar. Les recol·lectores continuaran volant cap a la mateixa font tret que trobin una abella nova amb un ball més atractiu.

Les abelles es lliuren a una veritable dansa per ensenyar a les companyes on són les millors flors o bé on poden trobar el nèctar per fer la mel que tant ens agrada. El ball és un llenguatge que, per exemple, els permet de transmetre que a 6 metres del rusc hi ha un mata de flors plenes de nèctar.

COM S’HO FAN? Si una abella exploradora troba un clap de flors convenient, però situat lluny del rusc o buc o buga, darrere un turó, no es desanima per això. Al contrari se’n torna a explicar a les companyes el lloc on són les flors. Arribada al rusc pren plaça enmig de les altres abelles i es posa a ballar.

COMENÇA L’ESPECTACLE! Quan l’abella balla, fa un dibuix similar al de la il·lustració: comença en línia recta un moviment de l’abdomen, de dreta a esquerra. Tot seguit fa una mitja volta cap a la dreta i repeteix el moviment de l’abdomen d’un costat a l’altre.

Finalment, torna a fer una altra mitja volta cap a l’esquerra. Pot arribar a voltar fins a 100 veP.6 gades!

PER QUÈ TANTES VOLTES? El moviment de l’abdomen significa dues coses: la direcció i la distància de la flor. La direcció en la qual es troba la flor segons la posició del sol es manifesta a través la línia recta que dibuixa l’abella movent l’abdomen. I el temps que passa movent el cos representa la distància a la qual es troba.

Si la flor és cap al nord i a un quilòmetre del buc, l’abella farà una dansa on la línia recta assenyalarà el nord i pel que fa al temps, 1 segon de ball representarà 1 km de distància. Les semivoltes que fa l’abella separen les parts del ball. Amb llur llenguatge ballat les abelles són capaces de trobar qualsevol flor a muntanya!

Text del Marc Villasevil Almarcha

Nèctar: Líquid sucrós que secreten moltes plantes a través dels nectaris i que atreu els insectes i els ocells nectarívors.

Rusc: Cilindre de rusca (Escorça de l'alzina surera no treballada també anomenada buc) que permet fàcilment l'aprofitament de la mel i de la cera.

Sop a de Lletr es

JOCS CASTELL CAVALL DRAC ESPASA

E U O I L U H I B E E S O L L

Q S W N L K X B H G I N P D L

A E X C A P X N E V S Z P U F

O A M E V E U N Z T T J W C F

Q X V S A T D B Z M A P Z P U

U R T A C A I V C A R D S I H

L L I B R E Z V H Y X V N H I

D X V A D E H K F L O K T W C

S U D O W L A B Y M G H U W X

S V W Q J M P G J X X R L B C

JORDI LLEGENDA LLIBRE PRINCESA REI ROSA

END

EVIN

ALLA

M’obri i tanqui i guardi a dins Històries, consells i lliçons...

Hi ha qui em guarda amb molt bons fins I qui em deixa pels racons.

Què sóc? e libr

F S Y R M Q J R W B R L E E J

l un

G R P P T O U U Q D M T L S V

: ió

E M E A R M F U N D S E O C F

c

V Q H D S W L X P A S E U Z Y

So lu

G H I B V A Q N C U I M J G J

NT

RI E B A L

Ves a www.a plec.cat i trobar às més activita per San ts t Jordi ( punts d llibre, m e anualit ats, jocs en línia ...)

P.7

PITX I LLEMEC

Trad. MAP