MD n°104 (Estiu 2013)

o

ISSN 1760-1398

N 104 - ESTIU DEL 2013 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

PARTICIPA - CÒMICS - EL CAUTXÚ - L’OCCITÀ - JOCS - XARXES SOCIALS

SORTIDES AMB L’APLEC! COLÒNIES A LA BISBAL I ENCONTRE AMB ELS CORRESPONSALS SUD-CATALANS La setmana del 8 al 12 d’abril, tres classes de CE2, CM1 i CM2 de l’escola H. Rigaud de Perpinyà van encontrar llurs corresponsals de l’escola Bel Air de Sant Pere de Ribes a Catalunya sud, més precisament a la Bisbal d’Empordà.

Durant aquesta estada, nins i nines van poder practicar el català i participar junts a diferents tallers manuals (rajoles, ceràmiques,…) o esportius (excursions, jocs d’orientació).

També van experimentar amb el magnífic Pou de glaç on van preparar granissat de llimona. Aqueixa setmana molt rica en activitats es va acabar per un «joc de pista» a la ciutat de Girona on, tot passejant, tothom va poder descobrir la riquesa i els nombrosos monuments de la vila.

Intercanvi realitzat per E. Margail, M. Teixidor i L. Reynaud

CLASSE BLAVA A L’ESTARTIT

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

Enguany, els alumnes bilingües com els alumnes monolingües de l’escola d’Alembert 1 de Perpinyà han marxat de classe blava al “Centre Marcel Maillot de L’Estartit”. Han descobert estrelles de mar, crancs, eriçons de mar, petxines… Han fet jocs sobre la platja i fabricat conserves d’anxoves. Sense descuidar que han pogut jugar als pirates i fer la festa. L’estada els ha agradat molt i han estat contents. Moltes gràcies a l’APLEC, al Consell Regional, al Servei dels Afers Catalans i a l’ajuntament de Perpinyà d’haver subvencionat aquest projecte. Moltes gràcies també als monitors i acompanyants que han fet una excel·lent feina d’animació i que han permès una immersió dins la llengua catalana.

Classe blava realitzada per L. Casals i C. Bernadi

Amb el suport de:

Il·lustració de la portada: Carles Ballesteros Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars.

Mensual en català.

FREDOLIC

Trad. ABF

P.3

RACÓ DE LES LLENGÜES

L’OCCITAN, QU’ES AQUÒ O en català: «L’occità, què és això?» Ja pots veure la gran proximitat entre les dues llengües! Sovint se diu que és una llengua «germana» del català. De fet, dues persones que parlen, una en occità i l’altra en català, se poden comprendre. «Occità» ve del mot que serveix per dir «sí»: òc, en occità.

L’occità existeix des de fa més de mil anys i és una llengua que cobreix un gran territori. És present a 7 regions franceses: Llenguadoc (Montpeller), Migdia-Pirineus (Tolosa), Provença (Marsella), Aquitània (Bordeus), Roine-Alps (Valença), Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), Llemosí (Llemotges). També és llengua parlada a Itàlia i a la Catalunya Sud (Vall d’Aran) on és llengua oficial.

TROBADORS L’occità té una de les primeres grans literatures d’Eu uropa amb elss escriptors de ortès amb una l’Edat Mitjana. Són els trobadors occitans que van inventar l’amor co poesia refinada. A l’any 1000 tot Europa llegeix i escriu en occità. A una època més recent, un escriptor de llengua d’oc, el provençal Frederic Mistral, obté el premi Nobel de Literatura el 1904. És autor de Mirèia i del diccionari més ric occità-francès, Lou Tresor dóu Felibrige.

Guillem de Cabestany, A casa nostra també se parla occità: a la comarca del trobador català famós per la Fenolledès (Fenolhedés en occità), la regió de Sant llegenda del cor menjat.

Pau. Frederic Mistral (a dreta) a costat d’Alfons Daudet.

Bandera occitana

P.4

TROBA ELS EQUIVALENTS CATALANS

Veire

JOCS

Enguany

DELS MOTS OCCITANS SEG ENTS

Orella N’i a pro

Adishatz

Comprar

Casa Malaut

Aquò

Mai

Diluns

Petit Bon dia

Bonjorn

Got

Pichon Fuòc

Ostal

Hospital

Foc

Veu

Carrièra Espital

Ongan

Això

Malalt

Trobar

Aurelha Raïm

Trapar Votz Crompar

N’hi ha prou

Adéusiau Carrer

Rasim

Més

Dilluns

1

2 1 4 3

4 2 5

5

6 De qui són aqueixes banderes Escriu el

3

6

nom del país

P.5

NATURA

L’ARBRE Q De cautxú n’hi ha a pertot! N’hi ha en els pneumàtics de les votures, els mobles, els vestits, els joguets, els guants, els isolants per als aparells elèctrics i dins d’una gran quantitat de coses que utilitzem cada dia.

Ara bé, per recollir el làtex, cal saber tallar com cal la rusca de l’hevea: se’n diu “fer sagnar” l’arbre. Una hevea pot produir durant una trentena d’anys. El làtex s’obté líquid o coagulat.

D’ON VE EL CAUTXÚ?

Aquest arbre que plora llàgrimes de líquid blanc és l’hevea, “cao tchu” en llengua quítxua, que vol dir arbre que plora. D’aquí el nostre “cautxú”

El cautxú se fabrica amb el làtex que raja de l’hevea. L’hevea és un arbre d’Amèrica del Sud que pot arribar als 30 metres d’alçada a l’Amazònia. Per obtenir el làtex, cal fer un tall a l’escorça (o rusca) de l’arbre i el làtex raja. Però el làtex no és pas saba. La saba nodreix l’arbre, mentre que el làtex, produït per l’escorça, el protegeix com ho fa la reïna per als pins o els avets. Si l’escorça és nafrada el làtex, o la reïna coagulen, impedint els paràsits d’endinsar-se en el cos de l’arbre.

P.6

QUÈ SE’N FA?

Les peces de cautxú dins d’un vehicle són nombroses.

N’hi ha força dins dels motors. Arreu del món se’n consumeixen 22 milions de tones cada any, la meitat amb lààtex natural.

El primer productor de làtex d’hevea és Tailàndia. La major part de la producció de làtex arriba del sud-est d’Àsia (Indonèsia, Malàisia), però també n’hi ha al Brasil i a l’Àfrica. A Tailàndia són sobretot petits propietaris i petits productors que Hevee s’hi dediquen. Molta gent viu gràcies a a Birmàn aqueixa producció.

QUE PLORA PRODUCCIÓ ANTIGA Les poblacions d’Amèrica del Sud utilitzaven el làtex molt abans de l’arribada dels europeus.

Amb la indústria s’ha transformat el làtex i s’ha inventat el cautxú que ha permès fabricar els primers vestits impermeables, els guants, les botes i sobretot els pneumàtics.

L’any 1770 es fabriquen les primeres gomes de cautxú per esborrar. Els primers teixits impermeables arriben el 1790: se submergia el teixit dins un bany de làtex mesclat amb trementina. És a la fi del segle XIX que s’inventa el pneumàtic inflable. Calia molt de cautxú per proveir la indústria de l’automòbil. Llavors el cultiu de l’hevea es va desenvolupar.

Durant la primera guerra mundial, com que el làtex era rar, s’inventa el cautxú sintètic. No té les mateixes qualitats que el natural i no el pot reemplaçar a pertot arreu.

Text del David Grosclaude Fotos de la Christine Maddalena

El làtex és treballat i secat

s nia P.7

P.8

TECNOLOGIA

LA GUERRA DE LES XARXES SOCIALS Les xarxes socials són cada cop més nombrroses a Internet i tenen molt ompetència, les altres han decidit d’especialitd’èxit. Les unes es fan co zar-se. Ara bé, el principi és sempre el mateix: posar la gent en relaompartir informacions, fotos, vídeos… ció, agrupar els amics per co LES XARXES SOCIALS ESPECÍFIQUES Per tenir menys concurrència, algunes xarxes socials han decidit de cobrir un domini específic. Myspace, per exemple, és més conegut per la seva xarxa d’artistes musicals. D’altres s’han especialitzat en el suport multimèdia. Per You Tube, per exemple, és el vídeo. Per Flick R és la foto. D’altres han trobat una utilitat particular, com ara Twitter que serveix per a compartir actualitats, o també Viadeo i Linkedin que són les xarxes de relacions professionals. Sovint, les xarxes especialitzades s’associen entre elles o amb les xarxes socials més generals.

LES XARXES SOCIALS GENERALS La missió d’aquestes xarxes socials és que els amics mantinguin relació via Internet. Copains d’avant o trombi.com, per exemple, ajuden a retrobar amics d’infància o que s’han perdut de vista. Habbo Hotel és destinat als adolescents i proposa jocs i xats.

ELS PERILLS DE LES XARXES SOCIALS La primera causa preocupant amb les xarxes socials és la protecció de la confidencialitat.

Una noia alemanya de 16 anys es va enganyar a l’hora de convidar els seus amics, ja que va fer una invitació pública i 1600 persones es van presentar a casa seva! Els infants hi poden fer trobades perilloses. Per exemple, un adult es pot fer passar per un altre infant per aconseguir ser el seu “amic”. En definitiva les xarxes socials poden amenaçar la vida social: hi ha gent que se pot limitar a tenir amics virtuals sense mai sortir al carrer per fer trobades de debò.

L A GUERRA DE FACEBOOK I GOOGLE+ Facebook és actualment la xarxa social més coneguda. Va ser creada l’any 2004 i a hores d’ara hi hauria més de 300 milions de persones inscrites. Al juny de 2011 es va llençar Google+. Aquesta nova xarxa social està fent concurrència a Facebook. Diuen que uns 20 milions d’usuaris ja s’hi havien inscrits un mes després de la creació.

Text de l’Aure Seguier

P.9

HISTÒRIA

TRINXERIA, ANGELET O BANDIT Un dels personatges més coneguts i també mitificats de la història catalana és Josep de la Trinxeria. És la gran figura de la resistència catalana que durant deu anys va menar la guerrilla, les armes a la mà, contra les tropes franceses de Lluís XIV. El rei de França s’acabava de posar d’acord amb els espanyols, sense consultar les autoritats catalanes, per invadir i ocupar el nord de Catalunya.

L’espurna que va provocar la revolta va ser la imposició d’una taxa sobre la sal, la gabella, de la qual els catalans sempre havien estat exempts.

Trinxeria va encapçalar l’acció, des de Prats de Molló, i va estendre la Guerra de la Sal a tot el Vallespir i una part del Conflent, amb uns Imatge de Josep de la Trinxeria - Casa Trinxeria - Olot guerrillers anomenats Angelets de la Terra perquè pretenien defendre el país, els seus interessos econòmics, les seues llibertats i les institucions catalanes suprimides pel rei de França. Llur clam al moment dels atacs era: “Visca la Terra!”.

L’home, nascut en una família benestant de pagesos i paraires, va haver de transformar-se en guerriller i acabà fent una carrera militar.

Era considerat com una espècie de Robin dels Boscos català A Prats de Molló li han dedicat una plaça pels habitants i un bandit per les autoritats franceses. Avui dia, segur que seria qualificat de terrorista...

Els alumnes del Liceu de Ceret els anys 1980 van escriure una novel·la on Trinxeria és un dels herois.

El seu nom té l’origen en una serradora o “trinxeria” comprada per un avantpassat seu, en Pere Ponsie o de la Ponseria, que llavors feia de fuster. L’activitat, com sovint, va acabar donant nom a tota la família.

Trinxeeria i els Angelets arribaren a prendre les viles de Prats de Molló, Arles i Ceret. I solament van ser vençuts quan se va enviar contra ells una enorme tropa de 4.000 soldats professionals.

P.10

Text de l’Alà Baylac Ferrer

Guerrilla: acció armada en forma d’atacs i de retirades successives contra una autoritat o una tropa militar regular.

Mitificat: transformat en heroi imaginari i simbòlic.

Paraire: productor de llana, draps i teixits.

Serradora: lloc on se serren els arbres per fer-ne fusta destinada a la fabricació de mobles o bigues de construcció. Els obrers són els serradors o serraires (o trinxaires).

SUDOKU

Sop a de Lletr es

JOCS

FÀCIL

EL

D K E O Z B D I L G R M S F M

X E T À L O P M X P A H B J Z

A N H B I T N P V B N K L Z G

G E B G J E P E I R G F M Q W

U R V L O S C R S M A H G G N

T R S E D M B M X A S T D F A

V R K P H K A E N S W P Ú T O

L L E J V G L A J E S X C T S

D L L M U K G B R W T Y Y Z D

J E B A E R C L I U A W Z D J

V S N S J N A E A K C K Y V L

H T P O V N T C S J A P B M N

P N E U M À T I C A X N D O I

CAUTXÚ

G D Q D L T T R N C Q L K O U

I C K F W R H Y V A C B F I J

IMPERMEABLE

CAUTXÚ

LÀTEX

GOMA

PNEUMÀTIC

GUANT

SAGNAR

HEVEA

TREMENTINA

MITJÀ

BOTES

CERCAMOTS

Reunint les lletres del mateix color, trobaràs 2 mots de 6 caselles, 2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles.

Totes aquestes paraules surten en aquest Mil Dimonis.

La tieta Mercè viu al costat de la biblioteca amb el seu gos, els seus 4 gats, les seves 7 gallines i els seus 5 peixos vermells.

Hi ha més potes que ulls o més ulls que potes?

T

T

M

L

X

R

H

A

E

E

E

A

A

B

S

N

P

R

V

N

I

I

G

I

C

T

T

E

A

B

E

N

E

I

N

I

G

L

E

S

N

A

TE DESITGEM UNES BONES VACANCES

P.11

PITX I LLEMEC

Trad. MAP