Md n°105 baixa

N 105 - SETEMBRE - OCTUBRE DE 2013 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

PARTICIPA

-

CÒMICS

-

JOCS

-

BIO

-

MÚSICA

PARTICIPA! Dimonis a l’aigua!

"Com m'agrada l'aigua!"

Eloïse Núria (3 anys) al Llané petit -Cadaquès-

”Quan sóc a la mar m'encanta cercar pops!“ Julien Pau (4 anys) a La Cueta -Cadaquès-

" Peus en remull durant la revetlla de Sant Joan!"

Pau (6 anys) i Aniol (3 anys) a Sant Quirze del es m l e Vallés. esp Il·lustració de la portada: La Marietta - www.lamarietta.cat

"Una petita pausa durant la passejada a la badia de Paulilles!"

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

Nena (10 anys) a Portvendres.

Amb el suport de:

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars.

Mensual en català.

FREDOLIC

P.3 Trad. ABF

Homer tocant cítara per Philippe-Laurent Roland, Museu del Louvre

Elvis Presley, el “King ”

William Christopher Handy Mozart

P.4

S°XVII

1910

Des de sempre l’Home ha fet música. La música pot expressar les emocions i reunir tothom cantant i ballant.

EDAT MITJANA

ANTIGUITAT

• Avantpassat de la guitarra o el violí (Europa i Àsia) • Instruments de vent i de percussions com tambors (Àfrica, Amèrica i Oceania) • Festes i esdeveniments religiosos

El jazz va ser acceptat arreu del món. També va néixer en els barris pobres de la Nova Orleans on la part cantada era menys important que la música.

S°XIX

• Música clàssica • Grans compositors, concerts, orquestres, òpera

• Mississipí (Estats Units) • Blues i Jazz • Cants dels esclaus negres americans

El músic la triste de la p No t accep era c

Scott Joplin al piano Trobador a l’Edat Mitjana

• Trobadors, joglars i ministrils • Cants poètics i divertiments a la societat feudal

• Amèrica del Nor • Ragtime, música ritmada al piano

David Guetta

ABBA

1980

1970

1990

• R&B, inspirada del rhythm and blues

• Heavy metal, Pop, Funk • Inici de la música electrònica

1960

1950

• Rock n’ roll • Un estil de música revolucionària que barreja la “música negra” (blues i jazz) i “la música blanca” (country: tradicional dels Estats Units) • El rock marca l’arribada de la televisió, els discos a gran escala...

• La música electrònica es popularitza, feta amb ordinador • Els músics es fan anomenar DJ

2000

IAM

l blues és una ca centrada sobre esa i la melancolia persona que canta. tota la població ptarà aquest estil, considerat com a “diabòlic”.

rd a

ART

Mary J. Blige

Jackson Five

• Els Beatles • Cançons compromeses, cantautors

The Beatles • Rap i música hip hop

Bob Marley • El reggae • Primer estil musical nascut en un país pobre, Jamaica

ESCOLTANT MÚSICA Text de Julien Léone

P.5

NATURA

VIU BIO i esi gn a en m el t en e n e u a q erv s j ons o c s to io Les C gus s b s é s m m u na , mé mi en leg n a l p nes ó t i ï i ue s s t e l v a , E o ot 3 q s i r r é r a a p m u fe s eg el aig mé nen ’om e s l n t y e s n é en con me tic s t es l c t à a i l e l fru s cer i e l s n e r sso Si ca o a l els per ca i f El producte biològic ha idi sol

La paraula “bio” designa un producte que prové de l’agricultura biològica. És a dir produït de manera natural sense utilitzar pesticides o herbicides químics, ni fertilitzants artificials o hormones de creixement. Se dóna la prioritat a matèries orgàniques naturals reciclades i a la rotació de les cultures. L’esperit bio és indissociable de produccions locals. És una aposta ecologista que limita les emissions de gas carbònic lligades al transport.

ASSABOREIX

de mencionar la sigla AB (Agricultura Biològica).

LA PELL Les fruites bio poden ser consumides amb la seva pell, mentre que les fruites tradicionals han de ser pelades a fi d’evitar

Catalunya Nord: • 1r productor BIO de l’estat francès!

• 15% de la superfície agrícola destinada al BIO. • 515 productors nord-catalans cultiven Bio. • Algunes cantines escolars han introduït menús bio (Col·legi de Toluges, Escola de Cànoes...).

la ingestió de productes químics Els nutrients i les vitamines se retroben principalment en la pell

HERBICIDA Substàncies químiques per eliminar les males herbes HORMONA

EL BIO NO NOMÉS ES MENJA Existeix una gran varietat de productes bio des de vestits amb cotó, cànem, llana, seda i

Substància orgànica

lli, tot bio fins a productes de

que activa el desen-

neteja per la casa com antical-

volupament dels

caris, desinfectants i detergents

cossos vius

passant per cosmètics o sabons

FERTILITZANT

També se cultiven flors bio que

Adob que enriqueix la

es poden menjar i tot

terra PESTICIDA

P.6

Producte químic per combatre les plagues

Text de l’Aurora Roca

JOC

REGLES

DEL JOC

de l

Di mo ni

1. Pots jugar amb un o dos daus.

2. Dimonis: amb dos daus, es torna a moure la quantitat tirada als daus. Si es juga amb un sol dau, s'avança fins a la següent casella on hi ha dibuixat un dimoni i es torna a tirar.

3. Ponts: si es cau a una casella de pont, es va fins a la següent casella de pont i es torna a tirar.

4. Pou: dues jugades sense moure's. Si un altre jugador hi cau, se surt al següent torn.

5. Presó: no es pot moure fins que un altre jugador hi cau i el substitueix o passen tres torns.

6. Daus: en caure-hi es va a l'altra casella amb daus i es torna a tirar.

7. Intenta evitar les trampes per arribar primer a la casella 50! Hi has de caure amb el nombre de punts justos, sinó hauràs de tornar enrere fins aconseguir el nombre exacte!

c o J

P.7

PITX I LLEMEC

Trad. MAP