Md n°107

o

ISSN 1760-1398

N 107 - GENER - FEBRER DE 2014 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

PARTICIPA

-

CÒMICS

-

ELEFANTS

-

JOCS

-

GENERALITAT

PARTICIPA! 1r d’octubre a Tuïr: mestres i alumnes de les classes bilingües de les escoles Jean Jaurès i Jules Ferry presenten La rateta que cercava un marit. Del conte, escrit i il·lustrat per ells se n’ha fet un àlbum traduït a totes les llengües de la mainada. També s’han elaborat jocs, quaderns interactius i el tot s’ha posat en una bonica motxilla taronja perquè cada setmana, un nin o una nina s’ho endugui a casa. Hi ha 12 motxilles més, fetes per classes occitanes i de la Vall d’Osta, gràcies al projecte europeu Comenius.

DE S LE S XI T LE O N M S S E E E G T N N LE CO L S RE T S NO

es m l e esp

Una publicació de:

Il·lustració de la portada: JoAn TuRu

Amb l’ajuda de: Amb el suport de:

P.2

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars.

Mensual en català.

FREDOLIC

Trad. ABF

P.3

QUÈ EN SABEM D ALGUNES WWF fa una crida a les institucions per què reaccionin ràpidament contra la caça industrial dels elefants a Àfrica.

Queden 500.000 elefants al continent africà i en moren entre 22 i 25.0000 cada any, és a dir uns 60 elefants cada dia.

DADES

• Els elefants són els animals terrestres més grans que existeixen en l’actualitat, és l’últim sobrevivent dels proboscidis, un grup que va aparèixer fa més de 30 milions d'anys.

• Tenen el període de gestació més llarg de tots els animals terrestres. L’elefant es queda 22 mesos a la panxa de la seua mare, quan neix ja camina i pot pesar 120 kg!

• Viuen entre 50 i 70 anys, el més vell conegut tenia 82 anys.

Proboscidi: del grec proboskis que significa «trompa»

dors naturals però estan amena• Els adults no tenen depredad çats de desaparèixer per culpa dels humans que el cacen per l’ivori dels seus ullals.

UNA COMUNITAT

Els elefants viuen en grups molt estructurats, d’un costat les femelles amb les cries i de l’altre els mascles adults. H ha un vincle molt fort entre ells. Per exemple quan es retroben els membres d’un mateix clan després d’una serparació, són molt demostratius, bramulen, sacsegen les orelles, se fan carícies amb la trompa.

L’ALIMENTACIÓ

Un elefant pot ingerir en un dia entre 15 porades seques i entre 200 i 280 kg en t ge Però sabies que els elefants també meng Ho fan per tal de suplir les carències min en bona quantitat, també els ajuda per a consumeixen.

Quan nosaltres necessitem beure 1,5 litree uns 80 litres!

A més dels seus ullals l’elefant té 6 queix permanent. El gast complet de l’últim qu pot mastegar més el que menja i no pot P.4

DELS ELEFANTS

n

Hi

TÉ

REPORTATGE

NAS, LA COSA

La probòscide, o trompa, és l’apèndix més important de l’elefant, és una fusió del nas i del llavi superior.

Els elefants africans tenen dos dits situats a la punta de la trompa, mentre que els asiàtics només en tenen un, els serveix, entre altres coses, per agafar i arrencar herba per alimentar-se.

La trompa d'un elefant pot tenir més de 40.000 músculs individuals!

La trompa també serveix per beure. Els elefants poden aspirar fins a 14 litres d’aigua d'una vegada amb la trompa i llavors se la porten a la boca.

Quan l'elefant neda, la trompa es converteix en un respirador subaquàtic excel·lent.

Fins avui dia han sobreviscut dues espècies d’elefants: l’elefant africà, Loxodonta, i l’elefant asiàtic, Elephas maximus.

Te donem unes pistes per què puguis reconèixe’ls!

L’ELEFANT

Té les orelles més llargues i més grans

És menys pelut que l’asiàtic

És el més gran, mesura uns 4m de mitjana

Els mascles i les femelles tenen ullals externs Pot arribar a pesar fins a 5,5 tones pels mascles i fins a 3,7 tones per les femelles

CURIOSITAT

El fang és indispensable per llur higiene.

• forma una crosta que destrueix els paràsits que viuen a sobre la seua pell.

• els refresca quan s’evapora.

• mantè i fa més dolça la seua pell • serveix de protecció solar.

50 i 170 kg de menjar durant les temtemporades humides. en terra? nerals de la seva dieta, i en mengen a la digestió dels vegetals fibrosos que

AFRICÀ

L’ELEFANT

ASIÀTIC

Té dues bosses al front

Té el llom més arquejat cap enrere

És el més petit, mesura entre 2 i 4 metres

es d’aigua al dia ells n’han de beure

xals, 4 dels quals són en funcionament ueixal anuncia la seua mort, ja que no alimentar-se correctament.

Text de Xarlena Beltran

La femella no té ullals

Pot arribar a pesar fins a 4 tones pels mascles i fins a 2,75 tones per les femelles P.5

Es diu que els elefants tenen molta memòria, i que els peixos en tenen poca. Fem el test, ets elefant o peix?

Memoritza durant un minut aqueixes 10 paraules, tapa-les i escriu el màxim de paraules recordades.

FÀCIL

SUDOKU

JOCS

PARLAMENT ESTENDRE FANG ADMINISTRACIÓ PASTÍS RATOLÍ MOTXILA ULLAL GOLAFRE TROMPA

MITJÀ Sempre ens han dit que els elefants tenien por als ratolins, porta l’elefant fins al seu refugi.

T’agrada la papiroflèxia Visita la nostra web, hem penjat un vídeo per fer un elefant d’origami www aplec cat

P.6

HISTÒRIA

LA GENERALITAT

DE

C ATALUNYA

L’administració d’un vell país d’Europa Catalunya és un dels països més vells d’Europa. Va tenir uns prínceps que formaven una dinastia catalana de governants des del segle 9, amb Guifré el Pilós, comte de Conflent, Cerdanya i Barcelona. El Principat de Catalunya és independent des del segle 10, quan se trenca el pacte feudal amb el rei franc.

El comte Guifré de Rià, creador llegendari de la bandera catalana.

Amb Anglaterra, Catalunya és un dels primers països a posar en plaça un sistema parlamentari, al segle 13: les Corts que reuneixen representants de la societat i voten els impostos i les lleis del reialme. Quan els diputats no són reunits, és una delegació de les Corts generals o Generalitat, que administra el país amb el rei.

El Palau de la Generalitat a Perpinyà

Representació de les Corts catalanes (segle 15)

La independència de Catalunya s’acaba al segle 18, després de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i amb l’ocupació del Principat per les tropes franco-espanyoles.

Artur Mas, l’actual i 129è president de la Generalitat de Catalunya

L’escut oficial de la Generalitat de Catalunya.

n regional autònom dins Espanya. L’electorat Avui, al segle 20, la Generalitat és solament un govern català, però, tres segles després, reivindica de tornar a esdevenir un estat independent. El 2014, la Generalitat de Catalunya té previst organitzar un referèndum per això. El darrer sondeig indica que un 55% de l’electorat és favorable a la independència, el 70% si se pren en compte l’abstenció.

Manifestació d’un milió i mig de persones a Barcelona el 2012: «Catalunya nou estat d’Europa» Abstenció: fet de no anar a votar quan

hi ha una elecció.

Príncep: títol d’un senyor feudal que governa un territori. D’aquí ve el nom de «principat».

Referèndum: consulta de l’electorat per aprovar o rebutjar una proposta, com ara l’autodeterminació d’un poble que vol esdevenir país independent.

P.7 Text de l’Alà Baylac Ferrer

PITX I LLEMEC

Trad. MAP