MD N°108 Març-abril 2014

o

ISSN 1760-1398

N 108 - MARÇ-ABRIL DE 2014 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

PARTICIPA

-

CÒMICS

-

JOCS

-

LAOS

-

CONTE

PARTICIPA! SE TORNA A CELEBRAR LA FESTA DE "L'ÓS PETIT" A ARLES DE TEC Enguany, les associacions d'Arles de Tec implicades dins la festa de l'ós han ajudat i emmarcat la manifestació de "l'ós dels petits" amb la col·laboració activa dels alumnes del col·legi Jean Moulin, catalanoparlants o no. Vist el públic que s'ha desplaçat (malgrat un temps no gaire primaverenc!), aquesta festa ha sigut un èxit.

Quins són els temps forts que han viscut els nostres protagonistes?

Vet aquí, les paraules dels actors: • L'ós Simon Martinez: "El moment en què la pressió puja molt per l'ós, és quan sent la música i la veu del menaire que incita a començar la caça."

es m l e esp • El menaire Guilhem Bouzages: "El més difícil per jo va ser el moment de fer la primera prèdica en català, encara que jo me sabia molt bé el text."

• La Roseta Nicolas Busquets: "Per jo va ser sempre un moment molt divertit ja que havia d'atraure l'ós del seu cau, i vam acabar ballant tots junts."

Molt bona festa doncs, i .... per molts anys!

Montse Ayats

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

Fotos del Joan-Lluís Valls

Amb el suport de:

Il·lustració de la portada: Barbara Sansó Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars.

Mensual en català.

P.3 Trad. ABF

SAWADEE PE

Al voltant dels 13 i 15 d’abril se celebra el cap d’any budista. És la festa mÊs important a Tailà ndia (Songkran), a Birmà nia (Thingyan), a Cambodja (Chaul Chhnam), però tambÊ a Laos, on celebren el Pimay. Durant les festes que duren tres dies, la gent surt al carrer a llençar aigua als altres. Cal saber que Ês el període mÊs calent de la temporada seca, pot fer mÊs de 40°C!

Fem la maleta i ens enlairem cap a l’antic reialme del miliĂł d’elefants: el Laos o RepĂşblica DemocrĂ tica Popular Lao. Anomenat “Pathet Laoâ€? pels laosians.

Laos estĂ situat entre 5 estats: TailĂ ndia, BirmĂ nia, la Xina, Vietnam i Cambodja, al sudest asiĂ tic.

Laos, país del milió d’elefants?

Avui dia hi ha uns 2000 elefants a Laos, dels quals uns 800 són salvatges. És una de les poblacions mÊs importants d’Àsia.

XINA

B IRM ÀNIA

•L

REPĂšBLICA DEMOCR POPULA

Superfície: 236.800 Nombre d’habi 6 477 211 Moneda: Kip (1₏= 10.80 Llengua oficia Gentilici: Laosià , lao

Flor de frangipani (Dok kC flor na

El banc mundial classifica Laos com un dels paĂŻsos meny sud-est asiĂ tic. MĂŠs del 75% de la poblaciĂł viu amb mee

Foto: Darren Donahue

La cuina Ês molt perfumada però tambÊ molt picant!

P.4 Foto: Wikimedia Commons

REPORTATGE

EE MAI

Bon any nou

VIETNAM

Lua ng pra b a ng 1865, són els quilòmetres recorreguts pel Mekong a Laos. • VIEN TIAN E LAOS

RĂ€TICA

LAO

0 km² tants: 1 hab.

00 â‚­) l: Lao osiana

AR

El Kataw T A I L À ND I A

El kataw ĂŠs una mena de volei acrobĂ tic, que se juga amb els peus.

CA MB ODJA

Champa en lao), acional de Laos.

El Patuxai a Vientiane.

L’arc de triomf de la capital ha estat edificat amb ciment americĂ que havia de servir per construir un nou aeroport, per això els laosians l’anomenen “pista verticalâ€?.

Text i fotos de la Xarlena Beltran

ys desenvolupats del enys de 1,45â‚Ź al dia.

Š FREDRIK VON ERICHSEN

P.5

CONTE

COMPROMÍS Un dia un petit cranc rondava prop d’un enorme i preciós cargol de mar.

Semblava que tenia por i estava espantat. Cada vegada que una gavina s’apropava, el petit cranc s’amagava darrere del cargol. Aquest, en veure’l així de neguitós li va dir: - Fa dies que veig que estàs sol i que tens por, si vols, pots utilitzar la meva closca per a protegir-te, ja veus que és prou gran per tots dos.

Jo també estic sol i ens podem fer companyia.

- Demà? Ja serà tard –va dir el cranc –Ara ja sóc gran, les meves pinces són poderoses i les meves potes ràpides, crec que ja no necessito la teva protecció. És hora que visqui la meva vida.

- Marxes? –va preguntar el cargol veritablement disgustat– Però…

- I doncs, què et passa cargol?

- No ho sé pas –va contestar el cargol– em sento molt cansat i tinc fred.

- Vaja –va dir el cranc– avui venia amb ganes de parlar i d’explicar-te com m’havia anat el dia.

- Doncs potser haurem d’esperar a demà que podré escoltar-te amb tota la meva atenció –va respondre el cargol.

I va sortir tranquil·lament de la closca sense mirar ni un sol cop enrere i deixant el cargol sol i malalt.

El cargol va morir uns dies després…

- No em vinguis amb retrets ara tu cargol. Jo no tinc cap compromís amb tu i no et vaig dir mai que t’estimava –va dir el cranc amb orgull.

Conten que quan el cranc va adonarse del seu mal acte va tornar a la closca penedit, però ja era massa tard. El sentiment de solitud el va acompanyar des d’aquell dia i des de llavors, cada dia torna a la closca i cada dia troba a faltar el seu gran amic i enyora els dies feliços en què tots dos es feien companyia.

i il·lustr ació de la J Text

udi tR ob er t

Ma cià

El petit cranc es va posar content i va acceptar de grat allò que li oferia el cargol.

Van anar passant els dies i el cranc va créixer, com és llei de vida. Com més gran era el cranc, menys espai li quedava al cargol que s’havia d’arronsar ben endins de la closca.

El cranc entrava i sortia quan li venia de gust. Ara era un cranc adult, més ràpid i més valent. Es desplaçava per les roques amb l’agilitat d’un expert i gaudia del sol i de l’aigua del mar.

Un dia, al tornar a la closca, va trobar que el cargol estava malalt.

REFLEXIONEM • Creus que el cranc va actuar bé deixant el cargol precisament quan més el necessitava?

• Saps què vol dir la paraula compromís?

P.6

SHAKESPEARE PER SANT JORDI

ART

Un 23 d’abril de 1616 desapareixen tres escriptors de renom: l’anglès William Shakespeare, l’espanyol Miguel de Cervantes i el peruà Garcilaso de la Vega. D’aquesta data simbòlica per a la literatura universal, la UNESCO en fa el Dia Internacional del Llibre.

Coneixes les seues obres més famoses?

• El mercader de Venècia • El somni d’una nit d’estiu • Romeo i Julieta • Macbeth

Comèdia, tragèdia, peces històriques, poemes… l’obra de Shakespeare és considerable en el teatre anglès del segle XVI. Recordes «To be or not to be: that is the question*.»? És extret de la cèlebre tragèdia Hamlet.

*

L’absència d’obres manuscrites, la manca d’homogeneïtat en els seus escrits i una ortografia canviant en el seu cognom, són alguns dels misteris que alimenten el debat:

Shakespeare va existir realment?

Al segle XVI, les peces es feien als patis dels hostals. L’aparició del teatre isabelí com a edifici es concretitza l’any 1576 a Londres amb la construcció de «The Theatre», on Shakespeare treballà.

Un referent de la literatura catalana, Josep Pla, també va morir un 23 d’abril.

Sant Jordi és la festa catalana del llibre i de la rosa, a més de ser el patró de Catalunya.

Text de la Míriam Almarcha París

Ser o no ser: aquesta és la qüestió

P.7

PITX I LLEMEC

Trad. MAP