Md n°123

o

dEl

2017 - 2€

El númERO

-

abOnamEnt:

10€ l’ any

ISSN 1760-1398

n 123 - m aRç - J uny

CòmiCs - JOFFRE - llEngua dE signEs - JOCs - haRing - COntE

PaRtiCiPa!

lEs EsCOlEs ROmain ROlland i d'alEmbERt 1 En ClassE vERda a la gRanJa! Durant 3 dies i 2 nits uns seixanta alumnes van viatjar a Sant Esteve de Palautordera (Catalunya Sud).

Van ser acollits a Castell de Fluvià i van descobrir amb alegria els animals de la granja. Al programa d'aquests 3 dies: activitats esportives, pastisseria i contacte amb els animals.

L'estada es va acabar per una festa en la qual els nins, les nines, les mestres i els acompanyants van ballar les cançons del moment.

Una molt bona experiència per aquests petits alumnes que ja reclamen de tornar a marxar.

mil dimOnis a la guinguEta d’ix

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

Il·lustració de la portada: La Marietta

Amb el suport de:

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Míriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 4500 exemplars.

Bimestral en català.

P.3

1917 – 2017: CATALANS AL a 100 anys de la 1 Fa 100 anys els països d’Europa, i bona part del món (32 països), patien una guerra devastadora, engegada per França i alemanya. va produir gairebé 10 milions de víctimes. És la primera gran atrocitat a escala del planeta.

Com a homenatge, molts artistes famosos i gent del poble van fer un gran àlbum que van oferir a Joffre el 1917.

10 000 habitants dels Països Catalans van signar i posar el seu nom dins l’àlbum.

Portada de Pablo Gargallo

P.4

HISTÒRIA

L’ÀLBUM DELS MARISCAL JOFFRE Guerra Mundial al capdavant dels militars francesos, un dels oficials principals va ser el mariscal Joffre, de Ribesaltes.

Catalunya sud va voler participar a la guerra enviant voluntaris catalans a les trinxeres. la guerra va començar en 1914 i va acabar el 1918. l’11 de novembre encara és dia festiu en record de l’armistici.

1917, va ser un dels anys més terribles, amb revoltes i execussions de soldats.

Text de l’Alà Baylac Ferrer

P.5

LLENGUA sabiEs quE… • Al 1890, injustament qualificada de ‘langue des singes’, la llengua dels signes és prohibida a França • S’obliga als sords a parlar mitjançant pràctiques doloroses i a llegir els llavis!

• Al 1991 una llei autoritza l’aprenentatge de la lsF (Langue des Signes Française) amb la creació d’escoles bilingües • Avui és una llengua reconeguda. És una prova més del BACCALAUREAT (2008) • La Universitat Gallaudet d’Estats-Units és la primera facultat per a sords del món que es val de l'ASL (American Sign Language) com a llengua oficial

t’atREvEixEs a signaR En Català?

P.6

ESCOLTA’M SIGNAR la llEngua dEls signEs… • utilitza la vista i l’espai per poder comunicar: 1 o 2 mans + moviments llavis / cara / cos • no mima per reproduir una imatge sinó que signa paraules i conceptes gràcies a la dactilologia (daktilo: dit / logia: ciència) • Empra la gramàtica, el vocabulari i la sintaxi… com qualsevol llengua oral • És una llengua estudiada que evoluciona i amb un sistema lingüístic propi • Cada país té el seu sistema de llengua signada (LSF: llengua de signes francesa, LSC: llengua de signes catalana, LSE: llengua de signes espanyola…)

Text de la Míriam Almarcha París

aprèn a signar els dies de la setmana i els mesos de l’any en llengua de signes catalana escanejant aquest codi qR.

P.7

JOCS

bimaRu Com s’hi juga?

Els números indiquen el nombre de caselles ocupades per un vaixell per cada línia i per cada columna.

Els vaixells no es poden tocar entre ells, estan completament envoltats d’aigua, aquí representada per la X. Els números encerclats et diuen quants vaixells són amagats en el joc.

#1

#2

manualitats saps fer un vaixell d’origami?

Aquí et deixem l’esquema per que puguis fer, per exemple, aquest mòbil decoratiu.

Per fer el mòbil necessitaràs: - 2 fulls A4 - 3 palets de 25 cm - cordill - cola - pompons, cascavells, perles...

P.8

SILUETES EMISSÀRIES

ART

tothom té dret a estimar-se!

Per denunciar tot tipus d’injustícies com el racisme, la violència, la destrucció del medi ambient o l’homofòbia aquest artista americà pintava en espais públics com el carrer o el metro per què fos més accessible i visible per a tothom. l’autoritat i la rebel·lió del gos

molt influenciat pels grafits, haring va començar dibuixant amb guix sobre els rètols publicitaris del metro de nova york.

Creava molt ràpid: 40 dibuixos per dia. també va utilitzar imatges i objectes del quotidià com també ho feien els talentuosos andy Wharol o Roy lichtenstein, grans representants del Pop art als anys 50.

Keith haring al metro, 1981

“Radiant baby” Vida, energia, joia i esperança!

li agradava tant treballar amb la mainada que anava a les escoles per fer-los experimentar la seva visió de l’art. l’any 1986, per celebrar el centenari de l’estàtua de la llibertat, Keith haring i 1000 infants van pintar una bandera gegant.

Text de la Míriam Almarcha París mural al Raval de barcelona, 1989

P.9

CONTE

La llegenda del cor menjat Temps era temps ara fa més de 800 anys, el cavaller Guillem de Cabestany era enamorat de dama Saurimonda, l’esposa del comte Ramon de Castell Rosselló. Guillem, que era trobador, li declarava el seu amor a través de poemes i de cançons. Ella apreciava molt aquest amor cortès i això no agradava gens al comte Ramon, el seu marit, molt gelós i orgullós.

Per venjar-se, va fer matar en Guillem i va ordenar que li portessin el seu cor com a prova.

Com que era un home molt cruel i salvatge, va demanar que cuinessin el cor amb salsa de pebre i que el servissin per sopar a la seua dona.

Després de menjar, el comte va demanar a dama Saurimonda: - Què us ha semblat aquest plat?

- He trobat aquesta vianda molt bona i saborosa, va respondre ella.

- Doncs era el cor de Guillem de Cabestany!, va cridar el malvat comte.

Sentint aquests mots, Saurimonda se va desmaiar. Quan va reprendre consciència, va declarar: - Senyor, m’heu donat un menjar tan bo, que mai més no en prendré cap altre.

El comte Ramon se va enrabiar molt de la reacció de la seua dona i la va voler matar. Però quan avançava cap a ella amb la seua espasa alçada, la comtessa se va gitar per la finestra de la torre del castell i va morir.

La nova d’aqueixa història se va escampar per tot Catalunya i va arribar fins a Barcelona, a la cort del rei que va ser molt descontent d’aquest gest tan salvatge.

Va ordenar que empresonessin el comte assassí dins la mateixa torre de Castell Rosselló, on va morir al cap de poc.

La història del cor menjat del trobador Guillem de Cabestany va recórrer molts països i èpoques. És represa per grans autors de la literatura.

Guillem de Cabestany va viure entre 1162 i 1214.

Qualques poemes que va escriure fa 8 segles han arribat fins a nosaltres!

La llegenda de la seua mort ha esdevingut famosa.

P.10

Il·lustració de la Gemma Capdevila | Text adaptat per l’Alà Baylac Ferrer

Segur que després de llegir la llegenda del cor menjat tens ganes de’n saber més sobre els trobadors de l’edat mitjana!

Els alumnes de 5a bilingüe del col·legi Joan Amade de Ceret han gravat un programa a Ràdio Arrels: “Terra de trobadors”.

Escolta’l escanejant el codi QR.

JOCS

labERint sudOKu baixa la flama del Canigó per encendre la foguera de sant Joan al teu poble.

l’Estiu És aRRibat!

Envia’ns una FOtO dE lEs tEuEs vaCanCEs, PubliCaREm lEs mÉs divERtidEs En El PROPER númERO!

REsERva la data!

Seguim celebrant els nostres 15 anys! dissabte 24 de juny t’esperem per la 2a edició del sant Joan infantil durant la festa major del barri de Sant Martí de Perpinyà. la cita és a les 16h al pàrquing del mercat de sant martí.

Espertinar, jocs de fusta i espectacle amb Rah mon Roma!

P.11