Mil Dimonis N°76

ISSN 1760-1398

N°76 - Mensual - MARÇ DEL 2010 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 12 NÚMEROS L’ANY

L’ESCULTOR DE DONES

El joc de Catalu nya Nord

ACTUALITAT

EL JOC DE CATALUNYA NORD

PARTICIPA AL JOC DE CATALUNYA NORD (PÀG. 6 I 7) I GUANYA UN TRÍVIAL DELS PAÏSOS CATALANS!

Modalitats de participació: Abans de final de mes envia totes les respostes a: revista.mildimonis@gmail.com

INTERCANVI ENTRE ELS NINS I NINES DE BAIXÀS I DE SANT CLIMENT

Els alumnes de les dues escoles encara que no s’hagin vist mai han compartit ja moltes coses. Regularment s’envien contes, dibuixos, receptes de cuina...

Per Nadal els de Baixàs

han enviat cartes als de Sant Climent amb la recepta de les

crepes. Aquí teniu un parell de fotos del taller de cuina!

O per correu ordinari a l’adreça següent: APLEC Casa del Països Catalans Camí de la Passió Vella 66860 Perpinyà Cedex

No oblidis d’afegir una foto teua amb el nom, la classe i la teua adreça i el teu telèfon!

Recompensa: Les millors respostes també seran seleccionades i guanyaran un àlbum de pintar Mil Colors!

“

Vam rebre la vostra carta i les

receptes el primer dia en tornar de les vacances de Nadal (8 de

gener). Com sempre, ens ha fet molta

”

il· lusió. La setmana següent ens vam

posar les 4 classes a cuinar crepes (72

criatures a l'hora!) i per la tarda les vam acabar i ens les vam menjar. Hi va haver

“

nenes i nens que en van menjar dues i fins

i

tot

tres.

divertida.

L'experiència

”

va

ser

A Baixàs hem fet cagar el tió i ens ha portat caramels!

El racó de català a la sala de la guarderia amb els dibuixos enviats pels nens i nenes de Sant Climent

Vosaltres també envieu-nos una ressenya amb fotos de les vostres activitats!

SUMARI P. 3 Còmic: Fredolic P. 4-5 Societat: Les monedes P. 6-7 Art: Aristides Maillol; Maillol pedagògic; El joc de Catalunya Nord P. 8 Còmic: Pitx i Llemec P.2

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associació per a l’ensenyament del català). Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà www.aplec.cat - aplec.catala@hotmail.comrevista.mildimonis@gmail.com Direct. public.: Miquela Valls - Redactora: Myriam Almarcha París - Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

PLUF!

Ara ja n’hi ha una fart!!!

PLATX!

Escolteu! Des que seu tornat a sàller els vostres clubs de golf, viure a la banquisa s’ha tornat insuportable!!!

… Però bé cal que m’entreni per als campionats del Pol !!!

Trad. ABF.

Letrio

FREDOLIC

P.3

Abans que s’inventés la moneda feien servir el sistema de la barata: calia canviar un bé en contra d’un altre mirant que tinguin aproximadament el mateix valor.

Amb la moneda, es pot intercanviar fàcilment qualsevol material i pagar una persona per un treball.

La moneda és un objecte al qual tothom reconeix un valor comú. Molts productes han servit de moneda al curs de la història: sal (d’aquí el salari dels legionaris), perles, pebre, metalls preciosos (or, argent, bronze, coure), petxines (els cauris utilitzats a la Xina 1.000 anys abans de Crist i en circulació a P.4

Perp inyà [MP]

de

Les primeres formes de monedes, molt variades, remunten a la prehistòria, quan els humans ja havien trobat solucions per comptar els béns que posseïen.

Així les primeres escriptures inventades, els caràcters cuneïformes de la Mesopotamia gravats en rajoles d’argila, són comptes que permetien als propietaris i comerciants de recordar què devien a canvi de materials o mercaderies intercanviades.

LA MONEDA CAT Les monedes cata d’arreu del món t valors molt difer català (imitat del diner, el croat barc l Vi creu al revers), el ra a el Moneda d lliura, l’escut, el marav Al segle XIV, el rei Pere III crea fabricació de monedes –una seca – encunyar les monedes reials d’or la vila, al barri de Sant Jaume “Carrer de la Seca Vella”.

Petit de la Moneda i el Ca den encara aqueixa activi La pesseta, l’antiga mone deu el seu nom al nom ca d e amb el diminutiu “-eta”. I l Mon eren peces gairebé sense valor s’utilitzaven com a moneda peti canvi. a

La moneda és una de les invencions més importants de la història de la humanitat.

l’Àfrica i l’Índia fins al segle XIX cap als anys 1300)… i fins i tot ca servir els italians els anys 1960 p als peatges!

Al món occidental, els grecs, els tar la moneda metàl·lica fa 2.800 peces fabricades –es diu encunya Lídia (l’actual Turquia) entre els Crist. Les peces portaven un lleó aliatge d’or i d’argent. Els roman monedes anomenades as, sesterci 10 asos) i el solidus d’or que dona soldat. La moneda és l’eina que p comerç i de l’activit

ib e r [MP]

Tots sabem què són els sous, els diners, els euros o els dòlars: són bitllets, peces que permeten de pagar, comprar, cobrar.

El sistema de la moneda és tan normal que ens és difícil de concebre el món sense ella. Com anar a comprar caramels, per exemple, sense qualques sous a la butxaca?

“BA RCE QUA N L

a

iber Diner

SOCIETAT

ELONA ÉS BONA, LA BOSSA SONA!”

td (car e Pere III ic reu) [MP]

Croa

o je do cte d’euro an

fa

Pell o

TALANA alanes, com les tenien noms i rents: el florí l de Florència), el celoní (amb una a al, el sou, la vedís, el dobler... un taller de – a Perpinyà per r. Un carrer de , encara se diu De la mateixa manera el Carrer arrer Gran de la Moneda recoritat. eda espanyola atalà “peça” les pellofes que ita per al

$

arreu del món: el dòlar americà ( ), nom derivat de la primera moneda internacional encunyada a Àustria, el 1750, el Thaler. L’euro (€) és l’altra gran divisa internacional, moneda comuna a molts ciutadans de la Unió Europea. Va ser creat el 1999 i les primeres monedes van aparèixer el 2002. Ha reemplaçat moltes monedes com ara el deutschmark, la lira, la pesseta, el florí, el franc, la corona…

Pr

b l’anyell de S am tJ

s primers van inven0 anys i les primeres ades– van circular a s anys 680 i 560 abans de ó i eren un ns imiten els grecs i fabriquen is i diners (que significa peça de arà el nom sou, i els mots saldo i permet el desenvolupament del tat econòmica.

MONEDES INTERNACIONALS Algunes monedes són més famoses i més acceptades rrà

X), cacau (els asteques aramels que feien per tornar el canvi

] [MP n oa

Les monedes metàl·liques van ser ràpidament completades per objectes més pràctics: els bitllets de paper. Inventats a la Xina al segle XI, desenvolupats a Amsterdam i pels bancs de Suècia i d’Escòcia al segle XVII, s’estenen ràpidament a la resta del món.

Avui, s’han inventat sistemes encara més àgils de pagar: la moneda electrònica amb targes de crèdits o via internet.

Els diners així circulen encara més ràpid, de manera segura… sempre i quan els banquers no n’abusin i no provoquin crisis monetàries enganyant els clients… com va passar el 2008 !

Bitllet de 100 F vell amb efígie de Corneille

ll Pe

an epre t Jo sentant S

Les fotos amb la menció [MP] ens són amablement fornides pel Museu Puig de Perpinyà.

Text de l’Alà Baylac-Ferrer

o

fa r

Visiteu les 45.000 monedes i medalles del MUSEU PUIG de les monedes al número 42 de l’avinguda de Gran Bretanya a Perpinyà!

Visita gratuïta per a la mainada telefonant al 04 68 62 34 64.

P.5

“S’entra en una escultura com en una casa”

Aristides Maillol

eb r i à de San t C ia

te r rà n

di La M e

sM ristide na altra de les seues creacions que l’artista consi de rava com de les més perfectes és La Mediterrània de Perpinyà.

U

La pensada, sobre la tomba d’A

Q

ui no coneix les dones esculpides pel banyulenc Aristides Maillol (1861-1944)?

Tots sem vist l’estàtua de la deessa de la bellesa i l'amor a la plaça de la Llotja a Perpinyà…

Maillol passa quinze anys a treballar el guix d’aquesta Venus.

Insatisfet per les formes, reconeix que li és difícil fer una dona dempeus.

Existeixen dues versions de la Venus: amb i sense collar. Si bé l’ornament apareix entre les mans del guix ori ginal, l’es tàtua de bronze, a la Llotja de Mar, no el porta.

Simple i bella, la model que inspirà la mirada i els trets de la cara fou una catalana de Ripoll, la Teresa.

La silueta és rodona i lleugera a la vegada; la puresa del cos nu sembla capturada per una cadència que ens transmet pau i harmonia.

Retrobem la mateixa sensació observant els gravats de Maillol, ja que l’escultor català és també il·lustrador, pintor, tapisser i ceramista!

La

i ny à e l a L l o t j a - Pe r p aç a d l p a l a s u n Ve

ART

En féu donació a la Vila de Perpinyà que l’instal·là al pati de l’ajuntament. Anterior a la Venus, aqueixa estàtua seguda és exposada per primer cop l’any 1905 a París.

“És una obra silenciosa”, digué l’escriptor André Gide. De corbes simples i impecables, la Mediterrània de Perpinyà és la primera escultura moderna de l’art esta tuari del segle XX. Cap emoció exagerada ni músculs prominents, el rostre no manifesta expressions... La imatge resta cargo la da en si mateixa, un conjunt del qual solament sobre sur ten un peu i una mà. Sembla reposar en estat de meditació, no és pas estrany que també se la conegui com 1. A quina vila va celebrar-se el sínode que va instaurar la Pau i Treva de Déu?

2. On passa l’estiu la mare de Déu de l’església d’Odelló?

3. Qui viu a les gorges de la Fou de Sant Pau de Fenollet?

4. Quin és el color tradicional de les barretines?

HISTÒRIA I GEOGRAFIA

P.6

LLEGENDES I TRADICIONS

1. Quina fira es fa cada any, a l’octubre, a Pi?

de c o a j ny El u l ta Ca ord N

aillol - Banyuls de la Marenda

2. A quin massís hi ha les fonts de la Tet? 3. Quin motiu va provocar la Revolta dels Angelets?

4. On es troba la Reserva Natural Marina?

Del treballa mas on vivia i va l’arti sta s un muse e n’ha fet Museu M u: ail Vall del lol R om Ba La seva nyuls de la Ma re musa m oldaves nda a, morta any, va fa un crear a la Funda París: ció Dina Vie rn y – M useu Ma www.mu illol seemail lol.com

MAILL OL P ED AGÒ GIC

La Pensada i se l’hagi llestada per posar a la tomba de Maillol, vora el seu mas a Banyuls.

R

Monument als morts

Port Vendres

REFLEXIÓ * Diferents estàtues de Maillol són monuments als morts de Catalunya Nord.

- Quin aspecte de la mort destaca cadascun: Banyuls de la Marenda, Ceret, Portvendres i Elna? Per exemple a Portvendres i Elna dues al·legories ofereixen vegetals als morts: quins?, què simbolitzen?

- Qui era Pomona? * Per què de La Mediterrània de Perpinyà la gent n’ha dit La Pensada? * Una altra manera de veure i entendre: quins elements realistes es desprenen de cada estàtua? I quins més simbòlics? Per exemple La Pomona és una hortolana, la Venus de Portvendres és una deessa…

SÍNTESI * Representa i localitza en un mapa de Catalunya Nord totes les informacions trobades i les reflexions. No descuidis que un mapa té menester d’un títol i que la llegenda explica la significació dels colors i símbols. Envia’ns el mapa realitzat!

Miquela Valls La minyona estirada Banyuls de la Marenda

Text de la Myriam Almarcha París Fotos del Joan-Lluís Valls

1. On és l’abadia més antiga de Catalunya Nord?

2. Qui va crear el 1950 a Prada el Festival Pau Casals?

3. Qui ha escrit: « La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan... »?

4. Com es diu la dansa ballada per una filera d’homes que es donen la mà?

2. Qui va posar la primera pedra de Sant Martí del Canigó?

3. Quin monument és la seu de la Casa Pairal a Perpinyà?

4. Què hi ha al lloc de l’opidum de l’antiga ciutat ibera Il·liberis?

Respo n a to tes les pr egunt es!

Si vol s part icipar concu al rs seg u eix les mo dalita ts de la plana 2.

Aquest concurs és inspirat del Joc del nostre país (Associació InfoRoussillon)

1. Quina professió tenia el poeta de Vinçà Francesc Català?

MONUMENTS

ART I CIÈNCIA

etrobem el llenguatge delicat del moviment en les seves escultures amb La minyona estirada, de plom. Si aneu a la passejada de Banyuls de la Marenda, a vora mar, la veureu i sereu sensibles a la força i a la vitalitat d’aquestes ondulacions femenines, com una onada calma que apaivaga.

RECERCA * Consulta enciclopèdies (Gran Enciclopèdia Catalana, Universalis...), pàgines d’internet, webs dels vilatges... per trobar informació sobre l’escultor Aristides Maillol.

- Cerca quines estàtues són de pedra, de bronze o de guix.

- Cerca informació sobre com se fa una estàtua quan no s’esculpeix directament la pedra.

- Posa les tres matèries dins l’ordre de fabricació d’una estàtua.

- Cerca quines estàtues són duplicades i en quins llocs se troben les còpies.

A OSTES P S E R ES RÀS L RAPA at

T

plec.c a . w w w

P.7

PITX I LLEMEC DILLUNS...

PFFF! Plou.

DIMARTS...

Encara plou?!

I bé sí!

DIMECRES...

Continua plovent?

I ò!

DIJOUS...

Tota aqueixa aigua… és de bojos!

Ara en tinc una fart!

Salli!

Fa sis dies que plou!

En puc pas més!

Me cal prendre l’aire!

I hauries de fer parió, en comptes de quedar-te plantat davant la finestra!

Els peixos!

Aqueixa sí que és bona!

Trad. MAP.

Uaaa!

Quin humor!

Au, ad…

La casa és totalment hermètica, això sí!

BLU BLU

Ai, m’espiï els peixos que van passant per aquí davant, me distreu…

S B L A M !

FI