Mil Dimonis N°111

N 111 -NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2014 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

ISSN 1760-1398

o

PARTICIPA - CÒMICS - GOSSOS - PEDRES DE LLAMP - MUR DE BERLÍN - JOCS

PARTICIPA! CASTANYADA A RIBESALTES

Elaboració dels panellets al restaurant escolar

Il·lustració de la portada: Montse Mayol Mas

Amb l’ajuda de:

P.2

Una publicació de:

A l’escola Josep Sebastià Pons de Ribesaltes, petits i grans han menjat castanyes i panellets!

Amb el suport de:

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (Associació per a l’ensenyament del català).

RC 491986659 Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec@aplec.cat - www.aplec.cat mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any: Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€ Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC. Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00 routagecatalan@wanadoo.fr Tiratge: 3500 exemplars.

Mensual en català.

P.3

ANIMALS

GOSSOS CATALANS

Gos d'atura català

És una raça de ca que prové dels Pirineus i que s'ha estès a les regions de pastures gràcies a la seua capacitat a conduir els ramats. Són els fidels dels seus amos.

Te presentem la Xaia!

Té 2 anys i li agrada molt fer excursions a la muntanya i jugar amb pilotes!

Foto: Florian Mienville

Aqueixos gossos de presa ibèrics -portats durant les conquestes de Mallorca- creuats amb gossos de pastor han donat naixement al ca de bou. La raça es va barrejar amb els gossos de combat (bulldogs) provinents d'Anglaterra. El ca de bou era un gos de guàrdia que defensava les vaques. Avui és un company fidel.

Foto: Małgorzata Miłaszewska

Ca de bou

Anomenat popularment podenc eivissenc. És una de les races més velles del món. Els fenicis l'haurien portat quan van arribar a l'illa. En aquella època eren particularment preuats. Aïllat a Eivissa, aquest ca encara conserva la mateixa aparença que fa 2500 anys. Avui dia, se’l troba essencialment a Mallorca i a Eivissa.

P.4

Text de l’Antoni Coudert

Ca eivissenc

SUDOKU

FÀCIL

Sop a de Lletr es

JOCS

K U I R Z Y L D Y X V E I R I

MITJÀ

A NEM A CAÇAR BOLETS ?

C P D J A W R X N H A R V M T

A A A S V R K P O L O I P O R

J A I P J K A H V T H E R A J

X R F G H P I P I T D D C V A

E E C H U I Z R E I Y N L J E

M T A E C D R X R S A I B B D

D N A B M E A R S T O M J T W

L O L Q T O U F F T I I F O Y

E R Z C K B G X A R E R R A B

T F C I I T M D T M X A P T L

R E U N I F I C A R K D K U I

R P Z F W A C O N T R O L L L

Y R C I Q I O X S W Q R Y X Z

Q U H Q U I Z S Z A F L T L D

BARRERA

MIRADOR

CAIGUDA

REUNIFICAR

CONTROL

SEPARAR

FRONTERA

TANCA

IMPEDIR

TERRITORI

CERCAMOTS

Reunint les lletres del mateix color, trobaràs 2 mots de 6 caselles, 2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles.

Totes aquestes paraules surten en aquest Mil Dimonis.

L

E

S

X

D

Í

C

L

R

O

U

E

E

S

S

P

O

C S

E

C

O

G

G

U

O

J

A

T

L

S

O

T

R

E

N

I

M S

S

A E

P.5

HISTÒRIA

FA 25 ANYS, QUEIA EL MUR DE BERLÎN 2 camps enfrontats: • L’Alemanya de l’Oest, els Estats-Units, el Regne Unit i França: les democràcies occidentals.

• L’Alemanya de l’Est, la Unió Soviètica (URSS) i les dictadures comunistes.

9 de novembre de 1989

Els alemanys assalten el Mur de Berlín (Berliner Mauer en alemany) que separava en dos la capital i el país des de feia 28 anys.

Una ciutat tallada en dos 41 km a l’inEl Mur era una barrera de 155 km entorn de Berlín Est (4 terior de la vila) que tallava 193 carrers i vies.

Un Teló d’Acer El nom ve dels 300 miradors, quilòmetres de filferro espinós, 600 gossos i 15.000 guardes que feien impossible pels alemanys passar d’un costat a l’altre.

La fi de la Guerra Freda en directe a la tele

La caiguda del Mur de Berlín marca la fi de la Guerra Freda que entre 1947 i 1989 oposa les dues superpotències mundials i llurs aliats: EUA i el camp capitalista contra URSS i el band socialista.

Centenars de víctimes El Mur de Berlín prohibia als alemanys de l’Est de sortir de la zona controlada pels comunistes. S’avalua que entre 200 i 1200 persones van perdre la vida intentant saltar la tanca.

P.6

MUR DE BERLÍN

DE

SEGUR QUE TOMBA, TOMBA, TOMBA…

DOS ESTATS SEPARATS

A UN SOL PAÍS REUNIFICAT

El Mur va començar de ser construït al mig de Berlín. Després va envoltar tota la zona oriental. I finalment va tancar la totalitat de la frontera entre la RFA (a l’oest) i la RDA (a l’est).

L e s d u e s pa r t s d e l pa í s v a n s e r reunides el 1990: va ser la reunific a c i ó al e m an y a

mocràcia que van permetre la reunificació de les dues parts d’Alemanya.

Va desaparèixer la República Democràtica Alemanya (RDA) i el seu territori va ser integrat a la República Federal Alemanya band essent controlat per (RFA) que ja era membre Va representar la separa- una de les dues superpo- de la Unió Europea. ció del poble alemany en tències, EUA i URSS. Berlín també reunificat ha a dos estats, després de la 2 Són les reformes a la Unió esdevingut la nova capiGuerra Mundial, cada Soviètica cap a més de- tal.

Altres murs de la vergonya

LÈXIC

GUERRA FREDA: conflicte considerat de menys intensitat perquè les superpotències s’enfrontaven de manera indirecta i que feien servir sobretot l’amenaça i la por.

TELÓ D’ACER: separació lleugera considerada en aquest cas més rigorosa i infranquejable tant pels materials com per la duresa dels controls.

La separació d’un poble i limitació de la llibertat de les persones ha servit de model per altres països. D’altres murs són encara en construcció.

Israel: Més de 700 km de muralla de ciment de 8 metres d’alt per privar els palestins de poder venir al seu territori.

Els Estats Units d’Amèrica: 500 km de mur a la frontera sud amb el Mèxic per impedir que els ciutadans (pobres) d’Amèrica Llatina entrin.

Text de l’Alà Baylac Ferrer

Espanya als enclavaments de Ceuta i Melilla: tanques i murs per impedir que estrangers puguin entrar als territoris que controla al Marroc.

P.7

QUIZZ

EN SAPS D’HISTÒRIA

1. PER TU, LA HISTÒRIA, SÓN: a) Fets passats, vells i inútils b) Contes interessants c) Esdeveniments que expliquen l’actualitat 2. QUAN ELS ROMANS VAN PASSAR EL PIRINEU PER ENVAIR LA PENÍNSULA IBÈRICA? a ) 200 anys abans de Crist b) En 62 després de Crist c ) En 800

3. QUAN CATALUNYA S’INDEPENDENDITZA DEL L’IMPERI FRANC? a) 1979 b) 1492 c) 987 4. CRISTÒFOL COLOM ARRIBA AL QUE SERAN LES AMÈRIQUES EL: a) 485

c) 1789

b) 1492

5. LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS DATA DE: a) 1800

c) 1776

b) 1667

6. A QUAN REMUNTA LA INVENCIÓ DE L’ESCRIPTURA? a) 5300 anys c) 300 anys

b) 3300 anys

7. QUÈ PERMET LA INVENCIÓ DE LA MÀQUINA DE VAPOR? a) La revolució informàtica b) La revolució industrial c) La revolució de la impremta 8. QUINS ESTATS VAN FUNDAR LA UNIÓ EUROPEA? a) Andorra, França, Espanya, Itàlia, Suïssa i Bèlgica b) Benelux, Alemanya, França i Itàlia c) Regne Unit, França, Alemanya, Luxemburg, Bèlgica i Països Baixos 1c; 2a; 3c; 4b; 5c; 6a; 7b; 8b

Solucions :

P.8

Dos pobles i un riu

CONTE

Autor: DAVID CASALS-ROMA Il·lustració: AINA CORDONCILLO

Fa molts anys, dos pobles que fugien la misèria de llur país, es van establir en una plana fèrtil per on passava un riu. Uns eren els fariners i els altres els pomers. Els fariners recollien blat per fer farina i només menjaven pa. Els pomers cultivaven pomeres i només menjaven pomes. Es van instal·lar un a cada vora del riu. Com que es desconeixien, es malfiaven uns dels altres i vigilaven que ningú de l'altre poble creués el riu.

Un dia, un terrible temporal va sacsejar tota la contrada. El vent bufava tant i la pluja queia tan forta que ningú podia eixir de casa. Al cap de nou dies, la tempesta es va aturar. Quan la gent va poder sortir, es van trobar amb un gran desgavell. Per tots dos costats del riu hi havia una escampadissa de sacs de farina rebentats i de pomes macades.

- Com ens ho farem per recollir la farina de l'altre costat del riu? -deien els fariners.

- Qui anirà a buscar les pomes que estan a l'altra vora del riu? -deien els pomers.

Com que no van arribar a un acord, fariners i pomers van decidir fer-se la guerra, car era així que s'arreglaven els conflictes en aquell temps.

Dit i fet, tots dos pobles van preparar-se per la batalla. Quan estaven llestos per enfrontar-se, van

veure dos infants a cavall d’un tronc que havia quedat entravessat al riu. Un d'ells era dels fariners i l'altre dels pomers. Tots dos menjaven una mena de pa ros que tenien a la mà.

- Què dimonis és això que mengeu? – van demanar al mateix temps fariners i pomers.

Els mainatges van deixar tastar el pastís a tothom, i tothom se’n va llepar els dits. La gent volia saber com ho havien fet.

– Amb farina i pomes, és clar! -van respondre els nins.

Així és com els fariners van descobrir el gust de les pomes i els pomers els avantatges de la farina. Llavors van decidir que enlloc de fer-se la guerra, construirien un pont per portar pomes i blat d’un costat a l’altre del riu.

Els forasters que passaven per la contrada, s'aturaven en aquell poble per comprar el deliciós pastís que feia la mainada. Fariners i pomers, ara units, van esdevenir rics i pròspers. Arreu del món, molts pobles seguiren l'exemple i van construint ponts per unir-se uns als altres. Ja us podeu imaginar quins boníssims menjars van confegir els pobles units!

P.9

NATURA

PEDRES DE LLAMP

Una de les creences més populars a Catalunya Nord és que les destrals de pedra de la prehistòria tenien poders sobrenaturals. Eren pedres llargues perfectament polides, amb una vora tallant. Els nostres avantpassats no entenien com podien trobar pedres tan estranyes dins els camps. Si no són tallades pels homes, devien ser màgiques!

Per polir la pedra, els homes del Neolític utilitzaven roques, a les quals fregaven la futura destral. Amb força i paciència (cal entre 15h i 30h per fer-ne una!) podien obtenir instruments tallants i prou bonics. No sempre, les destrals servien d'eines. De vegades, les enterraven amb homes perquè eren símbols masculins. Més tard, a l'edat de bronze, van fabricar les destrals amb metalls.

En temps antics, quan feia temporal, es deia que si un llamp queia, una pedra de llamp s'enterrava a 7 metres de profunditat. Trigava 7 anys a sortir del sòl en forma de destral màgica.

P.10

Les destrals són una invenció del Neolític. Fins fa poc certs pobles de Nova Guinea n'oferien durant els casaments.

«El llamp no pica dos cops al mateix lloc» Quan un pastor trobava una pedra de llamp l'agafava per fer-ne un amulet.

Els pastors tenien por que la pedra tornés al cel. Per evitar-ho, li «trencaven el fil», és a dir en tallaven un tros.

La gent de Dorres van enfonsar pedres de llamp durant la reconstrucció de l'església.

Se'n poden veure 10!

Edat del Bronze: Període que segueix el Neolític i precedeix l’edat del ferro.

Neolític: Període prehistòric -la nova edat de pedra- en què s'inventa l'agricultura i els primers pobles.

Text i fotos de l’Oriol Lluís Gual

P.11

PITX I LLEMEC

Trad. MAP