Rehabitar: el projecte des de dins by Arnau Boix

REHABITAR, EL PROJECTE DES DE DINS. ESTUDI INTERIOR PER A PROJECTE DE LLAR PRÒPIA.

TESINA DEL MÀSTER DE DISSENY D’INTERIORS (CURS 08/09) FUNDACIÓ UPC, UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA AUTOR: ARNAU BOIX I PLA

Índex

Pròleg

pàgina

Introducció

pàgina

REHABITANT, CAPÍTOL ZERO pàgina

pàgina

[conclusions]

pàgina

Recull de recursos

pàgina

[el lloc: la casa i la història]

REHABITANT, CAPÍTOL U [mudança i observació crítica]

REHABITANT, CAPÍTOL DOS [els noms de l’interior]

REHABITANT, CAPÍTOL TRES [estratègies d’intervenció interior]

REHABITANT, CAPÍTOL QUATRE [l’exterior i altres operacions als marges]

REHABITANT, CAPÍTOL CINC

Pròleg El títol d’aquesta tesina deuria haver sigut El superhabitant, haver versat sobre les teories de la percepció directa de J.J.Gibson i incloure una col·lecció d’entrevistes a persones amb discapacitat. En lloc d’això, és una anàlisi polièdrica de la casa on vivim avui jo i la meua parella. Què ha motivat aquest canvi? No he perdut ni un bri d’interés al tema de la percepció dels interiors, de fet, el treball realitzat al respecte entre juny i setembre de 2009 m’ha estimulat de gran manera. Però les circumstàncies m’han portat a un projecte imminent i igual d’il·lusionant: el projecte de reforma de la nostra pròpia casa. L’agost de 2009 s’ens apareix la oportunitat de comprar un habitatge, i decidim tirar endavant. El dia 14 d’octubre signem el document de compravenda, amb la hipoteca corresponent, d’una antiga caseta d’estiueig al Passeig de Sevilla nº 77 de Sant Cugat del Vallès, al districte de Mira-sol. La caseta necessita alguna cosa més que una mà de pintura, però decidim mudar-nos allà i posar-nos mans a l’obra. Volem transformar-la en la nostra nova llar vivint a dins. I allà que anem! Per descomptat què la dedicació a la nova casa ens anava a ocupar una bona part diària de temps i esforç, com a mínim, els primers mesos. Com tindria temps per fer la tesina? La solució la tenia davant dels nassos. Millor dit, estava vivint dins la solució: havia de fer la tesina sobre la casa, sobre tot el procés i els canvis que anava a experimentar l’interior de la nostra llar. Heus ací el treball realitzat. Abans però, voldria deixar constància escrita d’alguns agraïments a les persones que m’han ajudat. Gràcies, doncs, a Coque pels valuosos consells i els llibres recomanats; a Petru per haver executat la reforma inicial de la casa, a Pedro i a Paco per ajudar-nos a construïr l’altell, traure la uralita i serrar els arbres; a Cristina i Raíza per ajudar-nos amb el jardí; a Teresa per totes les fotografies antigues i pels plànols i informació sobre la casa; a Jordi per la seua bona disposició i per totes les històries explicades sobre la seua família; a Domènec per la seua sinceritat; i a Pere, Mari i Esteve, cadascú ja sap perquè. Però sobretot, gràcies a Julie, per la paciència i pel suport donat durant tot aquest temps.

Sant Cugat del Vallès, 23 de maig de 2010

Introducció La tesina és un registre de les reflexions i les troballes què el procés de canvi de casa ens ha brindat. La intenció de compilar tota aquesta informació és que servisca de base per a plantejar un projecte d’arquitectura interior per a aquest nou hàbitat. El contingut s’estructura en sis capítols, i cadascun d’ells comença amb un text, en primera persona, de reflexions personals al voltant del procés de rehabitar1 la casa objecte (o fins i tot subjecte) d’aquest estudi. El text de cada capítol s’ha anat publicant regularment al meu blog personal (<http://plaiboix.blogspot.com>) durant el temps que ha durat l’estudi. A partir de les inquietuds a cada text, s’enceta un apartat gràfic que analitza o sintetitza, depén del cas, la variació dels distints elements que composen el món interior de la casa. Aquest apartat gràfic consta d’imatges i fotomuntatges (realitzats a partir de fotografies o plànols), diagrames i esbossos. L’apartat gràfic també conté textos relacionats, que o bè expliquen la informació disposada o bé n’aclareixen punts específics. A tall d’exemple, la maquetació d’aquesta pàgina es correspon amb la de l’inici de cada capítol esmentat. A la pàgina del costat hi ha les imatges de localització geogràfica del present estudi, i conté els recursos generals emprats a cadascun dels posteriors apartats gràfics. Per últim, voldria aclarir que els personatges centrals d’aquest estudi són tres: jo mateix, la meua parella, i la casa. Arnau, Julie i Ca la Julie, que és com hem batejat oficialment el nº 77 del Passeig de Sevilla a Sant Cugat des de què hi residim.

8 8 1

En aquesta part de la pàgina aniran les notes aclaridores de determinats conceptes, així com les referències bibliogràfiques més rellevants. Ara no té sentit que explique el mot rehabitar doncs és la pròpia tesina la què va explicant-lo. Però intuïtivament és fàcil aproximar el significat amb què s’empra.

Imatges de localització geogràfica de l’àmbit d’estudi

MAPA 1 [mar enllà] Relació geogràfica entre l’origen de Julie Chrysler i l’àmbit d’estudi.

MAPA 2 [Mediterrània] Relació geogràfica entre l’origen d’Arnau Boix i l’àmbit d’estudi.

MAPA 3 [Barcelona] Relació geogràfica entre els llocs de residència compartida de Julie Chrysler i Arnau Boix a l’any 2009 (eixamplde de Barcelona) i 2010 (àmbit d’estudi).

9 SANT CUGAT, TERRA ENDINS I MAR ENLLÀ Les referències geogràfiques d’un lloc per a cadascun dels seus habitants depenen molt de les vivències personals de cadascú. El mateix passa amb la noció de distància i amb el sentiment de pertanyença a un territori o a un altre. En l’estudi d’un lloc, que és indestriable del moment en què es duu a terme, conflueixen tot un conjunt d’objectes, subjectes i esdeveniments d’origens dispars. La casa del Passeig de Sevilla nº 77 sempre ha estat a Sant Cugat del Vallès, però els seus habitants i tots els objectes que ha acollit no. Julie ve de mar enllà, del far far west nord-americà; Arnau té els seu orígens a la vora de la Mediterrània, Aquest serà el tipus de text que hi haurà als peus de les pàgines gràfiques. A mode de narrador extern posarà en relació els gràfics a què acompanya amb el fil de la tesina.

REHABITANT, CAPÍTOL ZERO* És una casa anegada de memòria. Tota ella era plena de records closos en objectes de viatge, estris de cuina, ferramentes d’un aficionat a les motocicletes... Hem trobat unes cintes de casset que ja no les voríeu ni a la benzinera més canyí que vos pugueu imaginar! I vés a saber què va passar en aquesta habitació l’estiu de 1972... Ara és ben difícil d’esbrinar. Tot aquest univers interior dóna per inventar mil històries possibles, però quina és la certa? Com éren els anteriors habitants d’aquesta casa? I els seus predecessors? Ai... si les parets parlaren... La casa té 62 anys. Amb aquesta crisi ja l’haurien prejubilat fa temps. Hi ha què fer alguns canvis per a què ara, a l’any 2010, els nous hostes s’hi puguen acomodar. En primer lloc, va vestida d’estiu, per a res preparada per a uns geners que freguen els 0º. Això sí, té una llar enfront de la qual es deu haver escalfat més d’un cop alguna parella d’amants, a la recerca d’amagatall a les primaveres efervescents del passat... Una altra limitació es la compartimentació: de tres habitacions que tenia, dos eren xicotetes i l’altra minúscula. Clar que els habitants passaven molt més de temps al jardí que a dins de casa... només hi éren a l’estiu! L’interior que nosaltres necessitem s’ha de conformar amb alguna cosa més que el lleure... També és molt cert que les cases envelleixen si no són habitades, i aquesta portava més de tres anys sense allotjar ningú. A dins hi havia un paisatge aturat en el temps, abandonat, però alhora enllestit (almenys aparentment) per a la propera visita: els armaris ordenats, les taules amb mantelet de punt a sobre, cadires i sillons ben arrenglerats, electricitat, aigua,... Començava a tindre animalons diversos com a okupes: un niu d’oronetes al porxo, pardalets a les golfes (es col·laven pels forats de ventil·lació), un gat que visita regularment i puntual el racó assoleiat de la parcel·la a les deu del matí; i altres de més problemàtics, com ara la carcoma del fals sostre, o les aspres aranyetes del garatge.

10 10 1

MONTEYS, X. i altres autors. (2009) Habitar. [en línia]. [Consultat: 1 desembre 2009] Disponible a Internet: <http://www-etsav.upc.edu/habitar/> 2

Dita popular valenciana per encoratjar algú que va fent un treball constant per assolir un objectiu a llarg termini.

Ara la casa torna a ser ocupada per persones. Algunes empremptes del passat s’esborraran per sempre i altres es mantindran. Són les conseqüències de rehabitar1. Però rehabitar és un procés que es pot perllongar durant anys, és gairebé impossible apropiar-se completament d’un espai com aquest. Poquet a poquet arriba l’aigua a Canet2.

11 11 *BOIX,

A. (2010) Plaiboix. [en línia]. [Publicat: 5 gener 2010] Disponible a Internet: <http://plaiboix.blogspot.com> MONTEYS, X. (2009) “Rehabitar. L’art d’aprofitar les sobres”. Quaderns d’arquitectura i urbanisme, núm. 259: 58-69.

Plànol d’emplaçament [escala aproximada 1:12000]

2 3

1 Ca la Julie 2 Parada de Ferrocarril (FGC): Mira-sol 3 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) 4 Parada de Ferrocarril (FGC): Sant Cugat

12 12

EMPLAÇAMENT, REFERÈNCIES TERRITORIALS I TEMPORALS La casa objecte d’estudi, Ca la Julie, és una vivenda unifamiliar aillada situada a una parcela del barri residencial de Mira-sol, districte pertanyent al municipi de Sant Cugat del Vallès. Mira-sol va nàixer com a urbanització de post-guerra civil, a partir de 1940. Anteriorment, l’única construcció existent a la zona era la casa de Can Gatxet, que donava nom a la finca matriu de la urbanització. Com passa habitualment, el nom sol canviar amb els propietaris (s’ha anomenat també Can Villar del Prat, o Can Pasqual), no obstant la zona rep genèricament el nom d’El Prat, i les zones més baixes, properes al torrent, Les Marines, ja que abans era una àrea propensa a inundar-se a causa de l’aigüerol. En paraules de Domènec Miquel, historiador de Sant Cugat: ...ningú de Sant Cugat amb dos dits de front s’hauria construit una casa allà, però els de Barcelona... Evidentment, per no llençar-se pedres a la teulada, l’urbanitzador imposà el nom comercial de Mira-Sol.

Distàncies a peu a distints punts de referència [en temps]

Supermercat

22’

Aeroport

5h28’

Montserrat

7h 50’

ETSAV

Correus

14’

16’

Ferrocarril

4’

Quiosc

4’

Forn

5’

Collserola

29’

Centre històric

Ca la Julie

25’

Camp d’esport Parc Central

3’

10’

Biblioteca

12’

Videoclub

19’ Barcelona

2h 40’

Tibidabo

1h 43’

13 13 Així, l’urbanització promoguda per Manuel Borràs, i de nom comercial Mira-sol, và nàixer com una zona residencial d’estiueig al bosc, fóra del poble de Sant Cugat. Amb el pas dels anys i l’espectacular creixement econòmic i demogràfic dels anys 60, el districte de Mira-sol va anar integrant-se progressivament en la xarxa urbana de Sant Cugat. A l’actualitat, es pot arribar des de Ca la Julie fins al centre històric de Sant Cugat sense deixar la trama urbana de la ciutat.

Diagrama de vida de la casa Mar enllà

Terra endins

Mediterrània

Barcelona

El Vallès

1948

1949

1950

1951

1952

1953

1954

1955

1956

1957

1958

1959

1960

1961

1962

1963

1964

1965

1966

1967 1968 1969 1970 Ampliació constructiva

1971

1972

1973

1974

1975

1976

El Vallès

Barcelona

Mediterrània

Terra endins

Mar enllà

Butaca negra

Bagul besàvia d’Arnau

Rellotge paret

14 14

SI LES PARETS PARLAREN Si les parets parlaren, si poguérem fer el diagrama de flux de mobles, i esdeveniments que han passat a i per la casa de Mira-sol durant tota tindríem una idea prou completa dels seus interiors. Com que açò no és diagrama d’aquestes pàgines mostra una selecció i una simplificació al

objectes, habitants la seua història, possible, el respecte.

L’eix de les abscisses representa l’edat de la casa, i l’eix de les ordenades la distància espacial a aquesta. La relativització dels paràmetres de les ordenades permet escalar el gràfic amb àmbits geogràfics i no una unitat aleatòria qualsevol del sistema mètric decimal. Les unitats geogràfices utilitzades són, de més propera a més llunyana: comarcal, metropolitana, cultural, continental i transcontinental. La part superior del diagrama conté la relació espai-temps entre la casa i les unitats familiars que l’han habitada, i la part inferior la relació espai-temps amb alguns dels seus mobles. És molt significatiu adonar-se de la complexa conjunció espai-temps que composa un interior a un moment determinat si mirem, per exemple, el sector del diagrama que va de l’any 2009 al 2011,

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

Taula menjador

Cadires de cànem

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Llit de matrimoni

15 15 Manuel Macià

Pilar Roig

Joan Vidal

Remedios Tarradas

Teresa Vidal

Isabel Morón

Julie Chrysler

Wenceslao Morón

Jordi Morón

Alex Morón

Susana Vilches

Nil Morón

Arnau Boix

1958 Vista frontal (nord) de la casa i de l’accés a la parcel·la

1 1958 Vista lateral (oest) de la casa

16 16

LA IMATGE EXTERIOR Originàriament, es tractava d’una caseta d’estiueig de 65 m2, amb teulada a dues aigües i un porxet que indicava l’entrada a l’interior. Es situava al centre d’una parcel·la d’uns 300 m2. Es podia dir que era una caseta de camp, doncs a la zona no hi havia carrers sinó més bé camins. A principis dels anys 70 la caseta va patir l’unica reforma documentada fins a l’any 2009: es va afegir un nou volum a la cara nord de la construcció. Aquest volum, a mode de torre, ampliava l’espai interior de la llar, però també afegia dos elements molt importants: un garatge amb accés independent des de l’exterior, i un terrat. Més enllà del tractament de la imatge número 2, val la pena notar el color aplicat a l’exterior de la casa que s’aprecia en la imatge número 4. La diferenciació cromàtica d’alguns dels elements constructius la faria, en terminologia contemporània, accessible a persones amb discapacitat visual.

1969 Vista frontal (nord) de la casa i de l’accés a la parcel·la

3 1970 Vista lateral (nord-est) de la casa

17 17 Imatges 1-4 a partir de fotografies originals escanejades propietat de Teresa Vidal i Tarradas.

3 1

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

5 1958

Juan Vidal posa a les escales d’entrada

6 1970

Taula i cadires sota el porxo d’entrada

7 1969

Porxo d’entrada buit de mobiliari

18 18

EL PORXO, EL LLOC ESTRELA El lloc més extensament fotografiat de la casa ha sigut el porxo. El porxo conté un espai protegit de la pluja i del sol, a la coronació de la modesta escalinata, tothora flanquejada per vistosos tests amb plantes diverses segons el designi dels habitants de cada època. És també la zona de transició entre l’interior i el jardí, i el lloc des d’on es pot controlar qui entra o ix de la propietat o qui va i torna pel carrer. És l’interior que es vol mostrar a l’exterior, l’emblema de la casa. No debades Juan Vidal es fa fotografiar, ben pagat, de la seua recent adquisició. Però si aquest lloc ha sigut alguna cosa, és el menjador de la casa. Gairebé 40 anys amb la taula fóra, preparada per fer petar la xerrada o per sopar a la fresca. Només ara, amb l’arribada dels darrers habitants, ha quedat despullat de les traces de la quotidianitat: ni taula, ni cadires, ni discòbol retroiluminat, ni plats decoratius. Només l’arbre de nadal i les caixes de llenya han acompanyat el porxo durant el primer hivern habitat de la història de la casa.

8 2000

9 2000

Taula i cadires sota el porxo d’entrada

Teresa Vidal despara la taula després de sopar

10 2000

Kristin vigila una paella marinera abans de dinar

2009

Arnau i Julie posen al porxo amb l’arbre de nadal al fons

19 19 Imatges 5-10 a partir de fotografies originals escanejades propietat de Teresa Vidal i Tarradas. Imatge 11 a partir de fotografia pròpia.

5-9,11

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

13 1964

Jordi Morón posa a les escales d’entrada

14 1997

Ombratge de parra a l’exterior de la casa

17 2010

Julie posa a les escales d’entrada

18 2010

Hortet d’espècies a l’exterior de la casa

20 20

AHIR, AVUI Encara que parega mentida, en mig segle hi han coses que no canvien i d’altres que no podrien ser més diferents. L’escalinata i el porxo, una vegada ampliada la casa, han guanyat privacitat, mentre que el jardí de la vora nord ha encongit tant que s’ha convertit en un simple lloc de pas. La mort de la parra del marge est ha esfumat el recer del seu l’ombratge, però ha permés el creixement d’altres plantes igualment valuoses. Ningún no ha pogut fer fóra la nissaga més longeva d’habitants de la casa: les oronetes. Per les dates de realització de les fotografies, ben bé podria ser que la protagonista de la imatge número 20 eixira també a la imatge número 16.

15 1958

16 2000

Jardí a la vora nord de la parcel·la

Niu d’oronetes a l’entrebigat del porxo

19 2010

Jardí a la vora nord de la parcel·la

20 2010

Niu d’oronetes a l’entrebigat del porxo

21 21 Imatges 13-16 a partir de fotografies originals escanejades propietat de Teresa Vidal i Tarradas. Imatges 17-20 a partir de fotografies pròpies.

15 19 14 18

16 20

13 17

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

1969 Vista de la llar amb el menjador

21 1969 Vista parcial de la sala d’estar

22 22

INTERIORS, EL COR DE LA CASA El cor de la casa no fou la llar. I no ho fou, senzillament, perquè la major part de la seua vida s’ha habitat durant els calorosos estius mediterranis. Cert és, que a alguna escapada d’hivern, la llar ha esdevingut centre de converses, músiques i altres afers, però han sigut les menys. La variació de l’amoblament en aquest lapse de 20 anys (de 1970 a 1990) ha donat una imatge força diferent a l’interior, tot i què la pauta de disposició d’objectes ha sigut la mateixa des d’un inici: mobiliari ordenat, aparadors de vaixella, i parets progressivament colonitzades per objectes de viatge, els souvenirs. L’afició de Joan Vidal per la caça i la pintura també hi està ben representada. Aquest espai era el primer que veien els nouvinguts, i havia de demostrar la solvència i la classe dels habitants de la casa. Com reflecteixen les imatges, a partir dels anys 80 la casa experimenta un cert recarregament formal, front a la relativa austeritat anterior, degut al gust de l’època i a la necessitat social generalitzada d’aparentar, però també degut a l’acumulació de mobles i objectes pel propi pas del temps.

1989 Vista de la llar amb les butaques de la sala dâ&#x20AC;&#x2122;estar en primer pla

23 1989 Vista de la sala dâ&#x20AC;&#x2122;estar

23 23 Imatges 21-24 a partir de fotografies originals escanejades propietat de Teresa Vidal i Tarradas.

21 23

1950

1960

1970

22 24

1980

1990

2000

2010

25 1989

Habitació doble (sud-est)

26 2003

Habitació doble (sud-est)

27 2003

Habitació de matrimoni (sud-oest)

28 2003

Habitació simple (est)

24 24

INTERIORS, LES ESTANCES AMB PORTA Cap habitació tenia rastre de luxe. Llit, tauleta de nit i un armari i, com a molt, una calaixera addicional. És contant també una lampareta a cada taula i alguna fotografia penjada a la paret. Queda clar però que aquestes habitacions s’usaven el temps estructament necessari. L’ordre immaculat i la fredor que es mostra a les imatges és del tot artificial: la majoria d’elles van ser fetes per mostrar la casa a possibles compradors. Les imatges de la cuina i de la cambra de bany són les úniques que, a través dels objectes i estris que es reconeixen, denoten alguna traça de quotidianeïtat. La cuina, xicoteta i funcional, no estava feta per ser ensenyada, per això és una peça protegida dels visitants amb porta pròpia. L’única cambra tancada que sí està pensada per ser mostrada és la cambra de bany, ja que és la d’ús més probable per la majoria de les visites.

29 1970

Cambra de bany

31 2009

30 1970

Cuina

2003

Cuina

Cambra de bany

25 25 Imatges 25-30,32 a partir de fotografies originals escanejades propietat de Teresa Vidal i Tarradas. Imatge 31 a partir de fotografia prĂ˛pia.

27 25 26

1950

1960

29 31 30 32 28

1970

1980

1990

2000

2010

26 26

LA BASE DE L’HABITAR ACTUAL: EL PROJECTE DE 1968 Ben poc ha variat, constructivament parlant, la casa del Passeig de Sevilla 53 fins a esdevenir Ca la Julie. Reixes a algunes finestres i un sostret d’uralita sobre el terrat que es veu al dibuix és l’única cosa que s’ha afegit. Quasi tota la casa ha seguit el llibre d’instruccions que escrivia l’arquitecte al 1968. Fins i tot les plantes que hi ha als ampits de l’escala es poden trobar a les fotografies. Però els habitants, tard o d’hora diuen la seua. O més bé, la fan directament. La prova més flagrant és la del porxo, que l’arquitecte tipifica de vestíbulo, a saber, peça d’una casa situada a l’entrada, que dóna accés a les peces interiors. Per a Teresa i la seua família, l’accés a les peces interiors era circumstancial, sempre va ser el lloc ideal per seure a menjar.

27 27 Imatge a partir de plànol original del PROYECTO DE CHALET PARA D. JUAN VIDAL PAGES, EN MIRASOL, Pº SEVILLA 53, SAN CUGAT DEL VALLES, realitzat a Barcelona per un arquitecte desconegut l’any 1968. Els plànols existents d’aquest projecte han sigut cedits per Teresa Vidal i Tarradas.

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

28 28

PREHABITAR - I, INTERVENCIÓ INICIAL A CA LA JULIE Els habitants actuals, Arnau i Julie, sempre han considerat la operació de compra de la casa com un projecte personal a mig termini. Han assumit que la casa havia de canviar per adaptar-se a les seues necessitats actuals i a les futures. L’abordament del projecte s’assumeix amb caràcter progressiu, i la intervenció inicial es centra, sobretot, en no condemnar l’habitar futur a la llar, doncs les properes intervencions hauran de sorgir de l’apropiació real de la casa. Es prioritza la instal·lació de calefacció (terra radiant), en un primer pas cap a l’acondicionament tèrmic de l’habitatge. La decisió d’enderrocar el fals sostre existent però, fa mig pas enrere en aquesta direcció, doncs el sostre ventil·lat era un element força important d’estalvi energètic i comfort interior. Però les biguetes de fusta corcades no van deixar moltes més opcions.

29 29 Imatge a partir de plànol original del PROYECTO DE CHALET PARA D. JUAN VIDAL PAGES, EN MIRASOL, Pº SEVILLA 53, SAN CUGAT DEL VALLES, realitzat a Barcelona per un arquitecte desconegut l’any 1968. Els plànols existents d’aquest projecte han sigut cedits per Teresa Vidal i Tarradas.

Instal·lació de calefacció per terra radiant i substitució de paviment

Enderroc de fals sostre

Construcció de panys de mur de coronació

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

30 30

PREHABITAR - II, INTERVENCIÓ INICIAL A CA LA JULIE També es decideix alleugerir l’excessiva compartimentació anterior. D’esta manera, Ca la Julie passa a tindre una única estança tancable, a part de la cambra de bany. Les conseqüències d’aquesta decisió no tenen tant a veure amb la disposició de cambres resultant, com amb les finestres preexistents: al projecte de 1968, cada finestra s’associava a un marge de la parcel·La i per tant a una part de jardí diferent. La nova distribució interior ha canviat també la distribució exterior, doncs la percepció del jardí s’ha ampliat considerablement. La intervenció més radical de totes no és però cap de les plantejades fins ara. La què ha suposat un canvi més gran ha sigut la neteja interior de les parets. No només s’han deixat nues d’objectes penjats, sinó que s’han tret tots els recobriments de paper anteriors i s’ha emblanquinat. En altres paraules, s’han esborrat totes les empremptes del passat que hi penjaven, colors inclosos. Ha certificat la defunció de la Torre de Mira-sol (així l’anomenaven abans) alhora que l’engendrament de Ca la Julie.

31 31 Imatge a partir de plànol original del PROYECTO DE CHALET PARA D. JUAN VIDAL PAGES, EN MIRASOL, Pº SEVILLA 53, SAN CUGAT DEL VALLES, realitzat a Barcelona per un arquitecte desconegut l’any 1968. Els plànols existents d’aquest projecte han sigut cedits per Teresa Vidal i Tarradas.

Enderroc d’envans

Construcció de panys de mur de coronació

Neteja de parets

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

REHABITANT, CAPÍTOL U* Tots i cadascú de nosaltres tenim satèl·lits al voltant. Ho dic en sentit literal i cenyint-me estrictament a les dades obteses de l’observació i l’experiència vitals. Es tracta d’un sistema que anomenaré COSA1 (Conjunt d’Objectes Satèl·lit Antropocentrats), i tractaré d’explicar-vos a continuació. Quan eixim de casa portem una sèrie d’objectes al damunt que ens acompanyen durant tot el dia, tant si ens dirigim al treball com si anem a fer una cervesseta amb els amics. Així, abans de deixar la llar, ens assegurem de portar roba, claus, diners,... Doncs bé, aquestos objectes conformarien la COSA nostra. Val a dir però que la COSA de cadascú pot ser molt més extensa segons l’ocasió o cas particular. Pot incloure, entre altres: ulleres, paraigua, bicicleta, mistera, llibre de butxaca, condó, agenda,... L’extensió màxima de cada COSA depén de dos variables bàsiques: la tara admissible de l’individu (càrrega que és capaç de desplaçar) i dels artefactes auxiliars de transport què utilitze (butxaques, bosses de mà, motxilles,...). No obstant, poques vegades s’acostuma a carregar amb una COSA excessiva i cadascú se l’ajusta com pot. Varia molt entre diferents individus, i està íntimament lligada amb la seua personalitat i amb les activitats diàries que desenvolupe, així com amb circumstàncies externes específiques (com ara l’oratge). Però és indefugible: tothom té una COSA. La COSA orbita amb trajectòries i cicles específics per a cadascun dels elements que la composen, pero en general es situen a distàncies d’entre 1 i 500 milímetres de cadascú de nosaltres. En moments puntuals poden arribar a allunyar-se alguns metres, però sempre en espais controlats o durant lapses de temps concrets. Per exemple, podriem deixar la bossa al treball mentre fem un descans, però no abandonariem el telèfon mòvil a la taula del bar si anàrem dos minuts a fer un riu. En definitiva, d’una manera o altra, els objectes que carreguem segueixen al nostre voltant permanentment.

32 32 1

COSA: aquest acrònim farà referència a partir d’ara i en l’àmbit d’aquesta publicació al conjunt d’objectes que hom transporta diàriament durant els trajectes rutinaris fóra de la llar. 2

PA: aquest acrònim farà referència a partir d’ara i en l’àmbit d’aquesta publicació a la superfície exclusiva total que ocupa la COSA a la llar quan hom la hi diposita en la seua totalitat.

Quan els elements de la COSA es van dipositant al nostre entorn aquestos ocupen espais i llocs diferents. El total d’aquestos espais s’anomena PA2 (Petjada d’Aterratge), i es refereix a la superfície hipotètica que ocuparien fóra de l’estat de càrrega. El PA de la COSA nostra es fa visible de manera palesa en arribar a casa -un espai controlat- doncs descarreguem literalment la major part dels elements que hem arrossegat durant tot el dia. De vegades aquesta descàrrega es concentra en un lloc, i en altres ocasions cada objecte satèl·lit té assignat un racó precís de l’habitatge: el prestatge de l’entrada, el penjarroba, la taula de l’estudi, el sofà,... La meua COSA ha canviat des que he arribat a Mira-sol. Principalment perquè passe la major part del dia fóra de Sant Cugat, al treball, en desplaçaments més llargs que quan vivia a Barcelona. L’any passat constava de: carteraclausimòvil (per a mi és un sol objecte disgregat), agenda, bolígraf vermell, bolígraf negre, portamines i jaqueta. Ara, ha incorporat l’ordinador portàtil, un llibre, raspall i pasta dentífrica, Ipod, carregador de mòvil i caramelets per a la tos, guants, bufanda, barret, entrepà per esmorzar i carmanyola per dinar. Massa! El PA de la meua COSA ha augmentat considerablement, i he hagut d’adquirir una nova bossa per poder transportar-ho tot! Si acabe el dia amb agülletes per l’esforç! Cuideu doncs la vostra COSA, doncs en moltes ocasions carreguem diàriament objectes innecessaris. Quan menys PA tingueu més feliços viureu!

33 33 *BOIX,

A. (2010) Plaiboix. [en línia]. [Publicat: 19 febrer 2010] Disponible a Internet: <http://plaiboix.blogspot.com> DRUOT, F.; LACATON, A; VASSAL, J. (2007) Plus: large scale housing development. Barcelona: Gustavo Gili.

Estudi dels objectes carregats diàriament [Arnau]

La roba d’abric per al ciclomotor és necessària perquè ara combina aquest vehicle amb el transport públic.

El temps de desplaçament amb transport públic l’aprofita per llegir llibres.

Ara es queda a dinar al treball, i necessita l’ordinador personal per aprofitar les estones entre hores.

Sant Cugat

TRAJECTE LLAR<>FEINA [Arnau]

ITINERARI PASSAT

ITINERARI ACTUAL Barcelona

Variació de COSA [Arnau]

Variació de PA [Arnau]

34 34

LA COSA I EL PA: DE L’EIXAMPLE A MIRA-SOL Els objectes que transportem amb nosaltres diàriament no només defineixen la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn, sinó que tenen un impacte directe sobre l’interior del nostre habitatge. La manera de gestionar aquest conjunt d’objectes influeix en l’habitar diari, i no només en funció de si ocupen o no un lloc assignat a la llar. A Ca la Julie, la major part de la COSA dels seus habitants té a veure amb els respectius treballs de cadascú. En la mesura en què el PA faça més present la tasca professional d’ells, menys podran desconnectar de la feina al arribar a casa. La COSA és una decisió, el PA n’és la conseqüència. I el mode de distribuïr els objectes quan els descarreguem és part de l’habitar. La variació més important d’aquestos paràmetres l’ha experimentat Arnau, fonamentalment perquè ha augmentat considerablement el temps que inverteix als seus desplaçaments. La seua COSA indica que llig més, que cuina per les nits, que va menys amb bicicleta i que tracta d’optimitzar les hores mortes de què disposa a cada jornada.

Estudi dels objectes carregats diàriament [Julie]

Els guants per anar amb ciclomotor ja no els necessita perquè es desplaça a la feina amb transport públic.

El temps de desplaçament amb transport públic l’aprofita per llegir llibres.

Sant Cugat

TRAJECTE LLAR<>FEINA [Julie]

ITINERARI PASSAT

ITINERARI ACTUAL Barcelona

Variació de COSA [Julie]

Variació de PA [Julie]

35 35 El tímid augment de COSA en Julie pareix contradir la lleugera davallada que ha experimentat el seu PA. Ara Julie treballa més a casa, però no disposa d’una cambra o taula específica per a aquest ús. La necessitat de que els seus estris de treball no entren en conflicte amb altres esdeveniments de l’habitar que comparteixen espai, l’ha forçat a una dispersió de la COSA molt menor, reduïnt conseqüentment el seu PA. El pas d’un habitatge a l’altre s’ha fet sense variació de la resta de condicions: tot l’univers relacional i professional amb centre a la ciutat de Barcelona segueix estant allí. Es podria dir que Arnau i Julie s’han allunyat 14 quilòmetres del seu entorn. No és molta distància, però sí molta quantitat de coses: dos móns interiors complets. Empíricament es tracta només d’objectes, però objectes són els objectes que defineixen el seu hàbitat. Tractem doncs de fer el mapa d’aquest rehabitar.

Diagrama de mudanรงa i registre de canvis

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

TORRE DE MIRA-SOL [amoblament]

36 36

PIS EIXAMPLE [amoblament] 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

1950

1960

1970

1980

Enderroc de fals sostre

1990

2000

2010

TORRE DE MIRA-SOL [intervenció]

Enderroc d’envà Obertura de pas

Enderroc d’envà

Instal·lació de terra radiant

37 37

CA LA JULIE [amoblament] 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

12 de desembre de 2009

6 de gener de 2010

8 de gene

6 de gener de 2010

13 de gen

Sèrie 1: la COSA i el PA

12 de desembre de 2009

Sèrie 2: transformacions

38 38

SEGUIMENT INTERIOR A CA LA JULIE - I Les sèries d’imatges d’aquestes pàgines s’han realitzat a partir de fotografies preses des d’un mateix punt de la casa. Aquestes fotografies s’han anat fent cada dia, des de que es va començar a rehabitar. Hi ha documentació fotogràfica des de novembre de 2009 fins a l’abril de 2010. A la Sèrie 1 s’han marcat els diferents objectes que conformen la COSA, de manera que es comença a dibuixar el PA dels habitants de Ca la Julie. Hi han localitzacions que es repeteixen, però s’intueix una tendència que el pas del temps fa fixa: el PA es concentra al matalàs blanc i al quart estant de la prestatgeria de fusta de pi. La Sèrie 2 mostra el procés de plegat i desplegat que va ocórrer a la casa amb motiu del repintat interior de gener de 2010. La majoria d’objectes i mobles tornen al lloc d’on s’havien mogut, però hi ha alguns que es recoloquen: s’ofereix una superfície per a acollir la COSA, i la prestatgeria de fusta de pi es veu obligada a canviar de posició.

er de 2010

9 de gener de 2010

11 de gener de 2010

ner de 2010

14 de gener de 2010

20 de gener de 2010

39 39 SĂ¨ries dâ&#x20AC;&#x2122;imatges 1 i 2 a partir de fotografies prĂ˛pies.

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Sèrie 3: els esdeveniments

14 d’abril de 2010

10 de d’abril de 2010

E 24 de gener de 2010

F 29 de gener de 2010

40 40

SEGUIMENT INTERIOR A CA LA JULIE - II Han tingut lloc esdeveniments molt diferents a aquest espai interior. En quatre mesos s’ha pogut constatar que la llibertat d’ús genera en un mateix espai situacions completament diferents, i que cada acció d’habitar va més lligada als objectes i als mobles que al simple nom d’una cambra. A: B: C: D: E; F: G: H:

Oficina de Julie Retransmissió popular del R. Madrid-Barça Dormitori d’emergència Taller de maquetes Sopar de gala Sala privada de cinema Racó de lectura Habitació de convidats

28 de gener de 2010

4 d’abril de 2010

G 5 de gener de 2010

H 1 d’abril de 2010

41 41 Sèrie d’imatges 3 a partir de fotografies pròpies.

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Fotomuntatge 1: la vida de la tortuga

42 42

SEGUIMENT INTERIOR A CA LA JULIE - III Repassant totes les fotografies preses han hagut també algunes revelacions inesperades. Un dels avantatges de generar aquesta base de dades de fotografies, és precisament la consulta posterior, passat un temps. Això permet variar el punt de vista com a observador, i fixar-se en comportaments particulars a partir de variables no imaginades al moment de realitzar les fotografies. El cas que millor ho exemplifica és el de la vida de la tortuga. Un ésser en aparença decoratiu demostra que no para de moure’s: és un participant actiu de les coses que ocorren al lloc, de fet, és part d’aquest interior. Un altre gran descobriment el protagonitzen les tauletes negres. Són les més xicotetes de tota la casa, en canvi la seua intensitat d’ús és superior a qualsevol altra gràcies a la seua mobilitat. Són en realitat la gran taula de la sala d’estar, que apareix i desapareix a voluntat.

Fotomuntatge 2: les tauletes

43 43 Fotomuntatges 1 i 2 a partir de fotografies prĂ˛pies.

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Fotomuntatge 3: fusió

octubre 2009

abril 2010

44 44

SEGUIMENT INTERIOR A CA LA JULIE - IV Els canvis espacials i de distribució realitzats a la casa no són molts, a jutjar per la fusió de les dues fotografies mostrades en aquesta mateixa pàgina. Arriben a superposarse mobles amb idèntica funció abans i després d’iniciar el procediment de rehabitar: les butaques antigues amb el sofà actual; la taula vella i la taula nova, les estanteries del marge esquerre, els objectes sobre la lleixa de la llar,... Al rehabitar, no es va fer una substitució peça per peça, ni molt menys, el cert és que, poquet a poquet, els nous mobles pareix que hagen tendit cap a la posició dels antics. En canvi, les correccions, per xicotetes que hagen sigut, sí que han activat un espai interior utilitzat per les persones, com mostra l’altre fotomuntatge. Ací és on més palesa es fa la desviació de la realitat interior que provoquen els instruments de mesura, en aquest cas la càmera. Arnau, l’autor de la inmensa majoria de les fotografies, és un habitant habitual de la casa, però aquest fet no queda explícitament enregistrat.

Fotomuntatge 4: les persones

45 45 Fotomuntatges 3 i 4 a partir de fotografies prĂ˛pies.

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

REHABITANT, CAPÍTOL DOS* Garatge: m. [LC]

[TRG] Local on hom guarda vehicles.

El garatge és un dels llocs més curiosos de la casa. L’hem trobat identificat amb una col·lecció de manisetes amb motius de vehicles antics penjades a la llinda d’una porta corredissa de doble fulla, que deixa un pas folgat al seu interior. La paret del fons fa de contenció a les terres de la parcel·la, i les laterals tenen uns finestrons modestos de peces translúcides, algunes de les quals es poden obrir per a ventil·lar. Des dels anys 60, sempre ha acomplit una funció primària o secundaria de magatzem, acumulant estris de jardineria, productes de neteja o bricolatge en general. El vam trobar encara replet de trastets que omplien a vessar armaris vells de fusta, i tot un seguit de materials de construcció i objectes dispars amuntegats i arrenglerats al perímetres de l’estança, en un tipus d’ordre que només els anteriors habitants sabrien desxifrar. El primer cop d’ull a l’interior va catapultar la meua memòria als estius de la meua infància, quan anàvem a la casa de la muntanya del meu iaio. Ell tenia a una paret del garatge un tauler de fusta amb fileres de claus a mig entrar, d’on penjava d’una forma quasi majestuosa, una completíssima col·lecció de ferramentes per fer qualsevol tipus de reparació que el desgast quotidià exigia a la casa. En aquesta però, les eines i la ferralla del garatge més bé indicaven que algú arreglava motocicletes. També vam trobar dues rentadores. Una era portàtil, del tipus antic, l’altra era una rentadora automàtica dels anys 80 instal·lada per fer-la servir allà mateix. Per tant, Mª Teresa1 anava i tornava de la casa al garatge carregada de roba, doncs era ella qui, amb tota probabilitat, s’encarregava de la bugada. Aclarisc que el garatge no es comunica interiorment amb la casa, és per tant l’únic espai amb entrada pròpia. És probablement per aquesta raó que Jordi, el fill de Mª Teresa, es va apropiar aviat d’aquest racó.

46 46 1

En referència a Mª Teresa Vidal Tarradas, anterior propietària de la casa, i una de les persones que més temps l’ha habitada. 2

En referència a Jordi Morón Vidal, fill de Mª Teresa,l’única persona que ha habitat la casa pràcticament des de que và nàixer.

Jordi2 va arribar a la casa amb un anyet, al 1959, i va crèixer amb ella. Des que tingué ús de raó el garatge va ser el seu santuari. Allà va muntar amb el seu amic, un zoològic d’insectes de camp. Eixien a caçar-los pels voltants de la casa, que llavors era feréstec, i els guardaven i classificaven en potets de vidre reutilitzats, que disposaven arrenglerats sistemàticament, d’una manera quasi fetitxista. Quan van esgotar el passatemps, van passar a organitzar obres de teatre: avisaven als xiquets del barri de l’event, i per un preu mòdic (5 pessetes) muntaven una funció a les portes del garatge. Feien seure als nanos a fóra, a terra, i muntaven l’escenari a dins i, entre bambalines, feien dansar les titelles. He dir que el garatge també ha tingut vehicles. Bicicletes. En Jordi i els seus amics feien i desfeien allà amb les seues bicicletes, que eren els béns més preciats de la infantesa, doncs els permetien d’anar a qualsevol lloc que necessitaven. Més tard, quan la moto va substituir la bici i la pubertat va reordenar les prioritats d’en Jordi, el garatge va passar a taller mecànic. Allí engalanava Jordi la Puch Minicross de 50 cc, i la posava a punt per passejar com cal pel poble. Era quasi imprescindible per ser respectat i atreure les mirades del jovent santcugatenc... Des que nosaltres vam adquirir la casa, el garatge ha sigut un pulmó d’emmagatzematge. El primer que vam deixar allà van ser les nostres bicicletes, i setmanes més tard, la pràctica totalitat de les nostres pertinences encaixades i etiquetades, és a dir, l’univers objectual supervivent que hem arrossegat de pis en pis el que portem de vida. Tota la mudança ha cabut al garatge. Quinze metres quadrats. S’ha hagut d’estar allí, hivernant, durant un mes. Exactament el temps de retard acumulat per les obres de reforma que hem dut a terme a la casa. Exactament el temps d’acollida a casa d’amics que hem necessitat en deixar el pis de lloguer de Comte d’Urgell. Encara ara, 3 mesos després, ens serveix de magatzem. És per tant l’espai on es pleguen i des d’on es despleguen totes aquelles coses que ens permeten rehabitar la casa.

47 47 *BOIX,

A. (2010) Plaiboix. [en línia]. [Publicat: 13 març 2010] Disponible a Internet: <http://plaiboix.blogspot.com>

Fotomuntatge 3: objectes i activitats al garatge

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Bambalina per a representar obres de teatre amb titelles.

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Motocicleta a punt per realitzar-ne el manteniment i la neteja

48 48

LES TRACES DEL GARATGE La peça que tothom de ser l’única amb del carrer i és la converteixen en la

que ha habitat a la casa l’ha anomenada garatge té la particularitat accés propi i únic des del jardí. A més, està a la cota de les voreres més propera a l’entrada a la parcela. Totes aquestes circumstàncies la cambra millor relacionada amb la vida exterior a la casa.

A pesar de la introducció massiva de les pertinences d’Arnau i Julie, el lloc es resisteix a abandonar els seus trets identitaris i històrics. Donat que l’ús que en fan els nous habitants fins al moment és continuista amb el què ha tingut els darrers anys d’existència, no ha perdut les traces que l’identifiquen. Revisant la història del garatge es pot apreciar lo valuós i particular que és aquest espai, dada molt a tenir en compte a l’hora de repensar l’habitatge. Potser és el lloc on convé deixar la màxima llibertat a l’ús quotidià per a modelar el seu interior.

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Estanteries utilitzades per a disposar pots de vidre amb insectes capturats al camp.

1950

1960

1970

1980

Origen objectes [Garatge]

1990

2000

2010

Rentadora automĂ tica per fer la bugada de tots els habitants de la casa

49 49 Fotomuntatge 3 a partir de fotografies prĂ˛pies.

Objectes aportats Objectes preexistents 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Diagrama de flux al garatge [2010]

Roba temporada

Aliments despensa

Reparacions i construcció (eines i materials)

Amoblament progressiu

Bicicletes

Materials per a reutilitzar

Jardineria Aliments per a estoc

anual

Flux amb l’interior

Flux amb l’exterior

Freqüència diària

50 50

EL GARATGE I LA RESTA DE LA CASA Ja fa anys que al garatge no hi han esdeveniments pròpiament dits: no ocorre res que els habitants de la casa puguen remarcar o tenir a la memòria. Més bé funciona com un gran armari, que abasteix diferents punts de l’interior de l’habitatge però també de l’exterior. De fet, ha sigut un element clau per permetre el rehabitar progressiu de Ca la Julie. No és un espai per mostrar, i açò li confereix un estatus de practicitat molt important ja que admet mobles, productes i altres objectes en espera: els habitants no es veuen obligats a trobar un lloc específic per a cadascuna de les seues pertinences de manera immediata. Aquest fet facilita pensar, provar i experimentar amb els diferents modes d’apropiar-se de cadascuna de la resta de cambres de la casa. Sense el garatge, la mescla de mobles i objectes preexistents amb els aportats pels nous habitants haguera sigut més violenta. O bé els objectes aportats es guanyaven un lloc a la nova llar, o bé els preexistents demostraven que eren capaços d’adaptar-se als nous inquilins.

Proporció d’objectes per estances segons origen [2010]

Origen objectes [Est 1]

Origen objectes [Est 2]

Origen objectes [Est 3]

Origen objectes [Est 4]

Origen objectes [Est 5]

Origen objectes [Est 10]

Origen objectes [Est 9]

Origen objectes [Est 8]

Origen objectes [Est 7]

Origen objectes [Est 6]

51 51

Objectes aportats

Objectes preexistents

Proporció d’objectes segons origen [Total Ca la Julie] 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Diagrama de denominacions i etiquetatge ACCIONS dormir vestir-se llegir

HAB. PARES ACCIONS dormir vestir-se intimar llegir

ACCIONS cuinar guardar vaixella

HAB. AVIS ACCIONS usar inodor endreçar-se dutxar-se

ACCIONS prendre la fresca veure les estreles guaitar ACCIONS pintar veure TV siesta llegir

SALETA GARATGE

ENTRADA RENTADORA HABITACIÓ ESTUDI BALCÓ

ACCIONS guardar vaixella rebre visites endreçar-se ACCIONS

ACCIONS usar inodor endreçar-se dutxar-se

rentar roba ACCIONS dormir intimar estendre llegir

MENJADOR

ACCIONS dinar sopar conversar

ACCIONS dormir vestir-se llegir

ACCIONS fumar endreçar les plantes

PORXO CORREDOR HAB. JORDI

ACCIONS jugar estendre cuinar conversar endreçar jardí pintar

JARDÍ

BANY ACCIONS cuinar conversar

CUINA ACCIONS sopar conversar

ACCIONS treballar dibuixar internet

CUINA TERRAT

ACCIONS rentar roba museu teatre ACCIONS taller jugar a cartes magatzem rebre visites

ACCIONS mostrar vaixella

BANY

ACCIONS vestir-se

MENJADOR VESTIDOR

ACCIONS

CORREDOR ACCIONS dinar veure TV llegir conversar

SALA D’ESTAR

52 52

ELS NOMS INTERIORS El diagrama d’aquestes pàgines tracta d’analitzar el grau de correspondència entre la denominació dels espais i els esdeveniments que acull. Els noms de les diferents cambres són els que han emprat els propis habitants de cada llar, i la diversitat d’accions s’ha agrupat en termes més genèrics per tal de poder comparar les diferents maneres d’habitar, Els llocs es nomenen, les accions l’habiten. Al rehabitar les accions es dispersen, els habitants testen conscient o inconscientment els espais amb l’activitat diària i amb els esdeveniments extraordinaris. Poquet a poquet va minvant la dispersió i els llocs adquireixen un nom específic, però aquest no va necessàriament aparellat a les accions que acull. És molt significatiu revisar l’etiquetatge de les caixes de mudança, doncs s’ha donat nom al grup d’objectes que es guarda a cadascuna per transportar-los al nou habitatge. El seu desplegament reconstruirà els interiors desmuntats a partir de noms de cambres, noms d’objectes, d’esdeveniments, de mobles i de persones. Aquestes nomenclatures dónen pistes de com es rehabitarà la nova llar.

ACCIONS dormir vestir-se endreçar-se intimar llegir estendre

HABITACIÓ

ACCIONS usar inodor endreçar-se dutxar-se ACCIONS

BANY CUINA VELLA

cuinar guardar vaixella ACCIONS dinar sopar guaitar fumar conversar

ACCIONS treballar internet dinar sopar

TERRASSA ACCIONS treballar dibuixar internet veure TV siesta dinar intimar conversar

SOFÀ-ESTUDI ACCIONS magatzem

GARATGE MENJADOR

ACCIONS rebre visites cuinar

ENTRADA

ACCIONS cuinar guardar vaixella conversar sopar

CUINA NOVA

ACCIONS dinar endreçar jardí

JARDÍ

ACCIONS guardar llenya

Ropa Verano Julie Màster Tesina +MAC+perifèrics Arxivadors Bossa Cables Coses Arnau Papeles importantes J

PATI DEL DARRERE

Libros Viaje, Mapas, papeles J Juegos de mesa, libros grandes J

Cocina importante PAELLAS Cosas Cocina

Marcos, fuentes cristal

Cocina importante

ESTUDI

Ropa J

ARNAU! Escriptori +paperassa personal

Estudi-impressora

Cosas Bici+Caja Arnau

Llibres ARQ+CDs

Mueble Negro

Jaquetes, sudaderes, perxa entrada Libros est. estudio, tortuga, ventilador. Llibres ARQ, CTE, Accessibilitat

53 53

CASA MIRA-SOL PIS EIXAMPLE CA LA JULIE ETIQUETATGE A CAIXES DE MUDANÇA

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

REHABITANT, CAPÍTOL TRES* Permeteu-me el símil científic: les nostres activitats a la llar es comporten com un gas. No parle de pets, tot i que he estat llegint darrerament sobre el tema en un altre magnífic assaig d’Eduardo Mendoza: El asombroso viaje de Pomponio Flato1. Recomane però adquirir certs coneixements previs a la lectura, tant sobre flatulències com sobre els personatges bíblics que habitaren Jerusalem. Seguint doncs amb el tema del gas, les nostres activitats a la llar tendeixen a ocupar el total del volum del contenidor on s’hi desenvolupen. Ho ocupem tot.És igual que a una casa visquen dos persones, sis quatre o una. I estos números no els he etzibat alegrement, sinó que corresponen a la fluctuació d’habitants que ha tingut la nostra casa al llarg de la seua vida. Per tant, l’espai on han arribat a conviure sis persones en el passat és -quantitativament- el mateix que estem ocupant Julie i jo en aquestos moments. Comptant amb els dits, aquesta vivenda ens serà útil fins a que tinguem el cinqué fill. Però evidentment hi han altres variables que fan adeqüat o no el volum habitat per a cada unitat familiar. No podem comparar a la brava les necessitats espacials de l’antic nucli familiar de sis persones amb el nostre actual, doncs trobem dos grans canvis a l’habitatge des de que hi hem arribat: el fet que s’haja convertit en vivenda habitual, i la circumstància de treballar eventualment des de casa. Abans, Jordi i la seva família venien només a estiuejar, época que a Mira-sol permet expandir la quotidianitat al jardí i al carrer, tant per la bonança climàtica com per la distensió que facilita l’oci vacacional. No debades el porxo de la casa era en realitat el menjador, i la cuina es traslladava al jardí els diumenges de paella (eren d’ascendència valenciana, i ni pensarien en cometre el sacrilegi de fer paella en dijous). I per descomptat, els xiquets es passaven el dia al carrer. Podem doncs entendre clarament que l’hivern requerirà més estances a recer que l’estiu. Si a açò afegim la circumstància esmentada del treball al domicili per part dels dos habitants actuals, és fàcil intuïr que probablement necessitarem ampliar l’espai interior de la llar a mig termini.

54 54 1

MENDOZA, E. (2010) El asombroso viaje de Pomponio Flato. Barcelona: Seix Barral. 2

En original (anglès) Knight Rider, mítica sèrie dels anys 80 importada de la televisió estatunitenca. 3

En original (anglès) Super Pursuit Mode, el vehicle es transformava exteriorment desplegant alerons i altres gadgets per assolir una major velocitat, i tornava a la seua forma anterior quan ja no calia desplaçar-se tan ràpidament. 4

Manera en què el personatge de la sèrie, Michael Knight (David Hasselhoff), alertava a KITT, l’automòvil, quan requeria la seua arribada.

Creuant aquesta conclusió amb l’actual normativa urbanística del barri ens trobem amb un problema o, millor i més encoratjador, un repte. Per començar, les façanes sobrepassen la mínima distància legal als límits de parcel·la, o siga que moure-les només significaria fer la casa més xicoteta. Per altra banda, ja s’ha exhaurit la superfície construida permesa per a la vivenda. És la limitació que pateixen les parcel·les com la nostra, que són les xicotetes del barri, pertanyents a la legalització de l’any 1953: 12 metres d’ample per 25 de llarg, amb casetes d’uns 80 o 90 m2. El “punt cec” de la normativa és l’alçada permesa a assolir (considerablement més amunt que el que fa avui la caseta). Amb això, i alguns invents al plantejament interior, n’hi ha tot un camp de possibilitats a explorar. No hi ha res que em pose més que entaforar-me en la recerca d’enginys al·legals. Ara mateix m’ha vingut a la ment la imatge d’El Coche Fantástico2, en el seu pas del mode Cruiser al de Super Persecución3. Potser la ressolució d’aquest repte arquitectònic no està massa allunyat de la transformació de l’automòbil de Michael Knight. KITT, TE NECESITO!4

55 55 *BOIX,

A. (2010) Plaiboix. [en línia]. [Publicat: 29 març 2010] Disponible a Internet: <http://plaiboix.blogspot.com>

Síntesi de paràmetres normatius a la intervenció constructiva

Aquest és el volum d’edificació màxim permés. Quantitativament podria acollir dues plantes habitables, però una altre paràmetre, la superfície màxima construida permesa, limita aquesta expansió.

Hi ha una bona part de l’habitatge que està fóra de normativa. En aquesta part només es permeten intervencions de manteniment.

PARÀMETRES

permès

existent

OCUPACIÓ DE PARCEL·LA

30%(85m )

32%(91m2)

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA

125m2

97m2

7,00m(PB+1)

7,40m(PB+1)

7,00m(PB+1)

4,56m(PB)

ALÇADA MÀXIMA

(2010)

TIPUS ZONA

unifamiliar aïllada 20a/10

SEPARACIÓ MÍNIMA

SUBZONA

A LÍMIT DE PARCEL·LA

EDIFICABILITAT

VII 0,75

laterals

3,00m

1,30m

ANY DE CONSTRUCCIÓ

1948

front/fons

5,00m

3,50m

ANY D’AMPLIACIÓ

1968

56 56

LIMITACIONS NORMATIVES I ESTRATÈGIA D’APROPIACIÓ La parcel·la de Ca la Julie es regeix pel Pla General de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, segons els paràmetres expressats en aquesta síntesi. Aquest Pla es va aprovar més de 20 anys després de la construcció de la casa i, com es pot comprovar, la casa no s’ajusta del tot a allò estipulat a la referenciada normativa. La intensitat i diversitat d’accions que els nous habitants realitzen a la casa junt amb la possibilitat de tenir fills, fan pensar en la necessitat d’una intervenció arquitectònica d’ampliació i reordenació de les activitats interiors. A partir dels criteris normatius indefugibles, es proposa una estratègia de reocupació global, a tenir en compte en les operacions de cirurgia interior particulars. Aquestes operacions es projectaran a partir de les reflexions dels habitants, que es fonamenten en l’experiència i l’observació dels interiors. La detecció del rastre dels esdeveniments quotidians donarà les pautes per rehabitar l’interior.

La part de casa fóra dels marges de l’ampliació volumètrica es manté, i s’incorporen zones d’afectació d’accionament de gadgets.

El sostre de la casa s’eleva fins a l’alçada de 6 metres sobre la planta baixa al perímetre màxim permés. La sustracció del front de la planta baixa ajusta la ocupació permesa de la parcel·la.

El garatge s’amplia per permetre acomodar més accions. El terreny avança ampliant el jardí del nivell superior i convertint la planta baixa del garatge en una planta sòtan. Açò implica que no consumirà superfície construïda.

Amb la superfície construïda esgotada, l’estratègia d’ocupació interior es basa en el mobiliari. L’ampliació del volum interior en alçada, permet un tipus de mobles on hom pot pujar per apropiar-se del seu sostre i, conseqüentment, del nivell superior de la casa.

57 57 2010 Fotografia pròpia. Open Bare Biliotheeke Amsterdam (OBA at OD) Els estants de la Biblioteca Central d’Amsterdam són mobles als que es pot accedir a través d’una escala de caragol. Els visitants s’apropien tant dels espais de sota com dels de sobre, ja siga per llegir, per guaitar, o simplement per jugar.

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Anàlisi particular: l’habitació-vestidor

1 2

29 de desembre de 2009

28 de març de 2010

8 d’abril de 2010

3 1 1 1

4 4

3 D

Sistema de classificació de roba: organitzar, triar, emprovar, comprovar.

Independència de la zona de llit: separació visual, il·luminació pròpia.

Emmagatzematge “arxiu”: canvis hivern-estiu, roba especialitzada.

Inserció al cicle de la roba: usar, rentar, secar, planxar, guardar.

58 58 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Proposta: moble-vestidor

L’estructura és capaç de suportar pes al seu damunt, de manera que hom pot pujar al moble per apropiar-se de l’espai de la part superior.

Els buits entre les bandes d’estructura s’ocupen amb un sistema d’emmagazemament addicional que funciona com a arxiu. Absorbeix, per exemple, els cicles de roba de temporada. A qualsevol punt del sostre es poden penjar coses, afegint un grau de llibertat a la classificació personal de les peces de roba.

L’interior és un armari al qual s’hi pot entrar, pensat per a la roba de dues persones. Cadascú s’organitza la roba a un lateral amb el sistema STOLMEN [sistema d’emmagatzematge modular comercialitzat per IKEA]

59 59 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

A,B,C D,E,F

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Anàlisi particular: la cuina

2 1

1 1

24 de gener de 2010

29 de desembre de 2009

19 d’abril de 2010

1 3 4

Organització mental inconscient: ordre constant, processos sistemàtics.

Fet social: estris mínims, participació imprescindible, antropoexcèntric.

Inserció a un sistema dual: abastiment-preparació, consum-manteniment.

Externalitats discompatibles: rentadora, emmagatzematge d’estris de neteja.

60 60 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Proposta: nova cuina

Cuinar és el centre de la cuina, i l’espai permet la participació múltiple en l’esdeveniment. S’ha de proveïr de suficient espai d’emmagatzematge, però no tot ha de quedar tancat. El temps serà qui coloque més a l’abast els estris o els aliments més usats.

El finestral del pati es pot obrir cap a la zona de jardí on es cultiven espècies. La pissarra i el vi volen ser mostrats, com si es tractara d’un aparador de vaixella. El conjunt és quasi una declaració d’intencions dels habitants.

D 25 d’abril de 2010

61 61 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

A,C

E,G F

B,D

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Anàlisi particular: la cambra de bany

3 1 2 1

1 A

29 de desembre de 2009

10 de novembre de 2009

8 de maig de 2009

4 1

4 I

Ús intensiu: espai col·lectiu, endreç individual, hores punta.

Espai insuficient: unificació d’enginys, concentració dels objectes dispersats.

Concepte cotxe a boxes: culte al cos, envolvent funcional, antropocèntric,

Objectes polaritzats: personalitzar disposició, independitzar interaccions.

2 K

62 62 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Proposta: cambra de dutxa

La banyera es trau al jardí, i el bany es converteix en una cambra de dutxa. Tots els objectes i aparells sanitaris es concentren en un mur d’emmagatzematge, que allibera la cambra de la rigidesa habitual.

L’espai té una gran capacitat de transformació gràcies al finestral i a la possibilitat de moure la cortina en dues dimensions (per qualsevol punt del sostre). Els graus de llibertat afegits permeten tant la generació de l’espai de boxes individual, com l’experiència de dutxar-se en companyia.

63 63 1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

I,J,K F,G,H

A,B,C,D

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

REHABITANT, CAPÍTOL QUATRE* El passat 27 d’abril vaig anar amb el meu amic Paco a un sopar-tertúlia al Terra Dolça1, un restaurant xicotet situat al centre de Sant Cugat. Al soparet estava convidada la Zaida Muxí2, una arquitecta que jo situava a la crítica de les asimetries socials derivades de la planificació urbana, doncs he llegit diversos articles seus on explica com els espais urbans es pensen des d’una minoria i per a una minoria: la classe dirigent, benestant i de génere masculí. La sobretaula va derivar cap a l’estat actual de la urbanitat de Sant Cugat, destacant les diverses àrees de vivenda unifamiliar de baixa densitat que cobreixen el municipi: La Floresta, Les Planes, Valldoreix, Mirasol,... Des dels meus ulls és un fet insòlit que les anomenades “urbanitzacions” d’extrarradi estiguen tan a prop del centre de Sant Cugat i, a més, disposen de transport públic suficientment efectiu. Des del punt de vista urbanístic, una ciutat dispersa és molt poc eficient, molt poc sostenible, i la vida al carrer es pareix molt poc a la d’un poble, on l’activitat fóra de casa és constant. A Mira-sol no hi ha gaire activitat a l’exterior dels habitatges. Com a mínim de moment. El fet què els carrers de Mira-sol són generalment buits està relacionat en gran mesura amb les tanques de les cases. Hi ha que tenir en compte que, en un barri on tota construcció és o ha sigut una vivenda amb jardí, els carrers no són més que, precisament, l’espai entre tanques. Fa anys, éren més baixetes i més diàfanes. Es pot veure fàcilment observant les tanques de les cases més antigues. En aquell temps, una tanca expressava un llindar, i un moment separava el carrer de la casa familiar. Obrir una porteta i passar -com tan bé explica en Norberto Chaves- després d’encaixar la mà amb l’edifici, en aquest cas amb el pom de la porta de la tanca. Les tanques han anat creixent i incorporant elements. Ni tan sols diria que només es plantegen com a elements de protecció de la propietat privada, són més bé elements de disuassió dissenyats a partir de la pressumpció de culpabilitat dels ciutadans d’un lloc. Si no férem les tanques com l’ex-mur de Berlín, en qualsevol moment podria passar algú, furtar-nos els objectes

64 64 1

L’espai gastronòmic Terra Dolça es troba al carrer Enric Granados nº 8, a Sant Cugat del Vallès. Disposa de plana web: <http://www.terradolca.cat/> 2

Zaida Muxí és crítica urbanística i directora al màster Laboratorio de la vivienda del siglo XXI, Fundació UPC. 3

Norberto Chaves és professor i dissenyador, expert en imatge corporativa y assessor d’empreses i institucions en estratègies y programes d’identitat i comunicació.

de valor, violar les mestresses de casa, raptar els xiquets o assassinar una família sencera. Les cases són un búnker amb aspecte de búnker, impenetrables. Fins i tot intocables. Vos heu fixat que avui en dia prémer un botó és pràcticament l’unica cosa que es toca per a entrar a casa d’algú? De vegades al timbre no posa ni el nom, és més, has de teclejar un codi per a què sone a l’interior d’una casa o d’un apartament! Però no patiu, si vos oblideu del codi sempre podeu usar el telèfon mòbil: -Ja estem ací, quin codi té el timbre? -Hola! Tecleja “265A” i després “*”. -Gràcies!- ding-doooong!!! - Som nosaltres!! Els carrers s’han convertit en túnels, camines entre tanques, millor dit, entre murs. Els carrers només són un conjunt de trajectes finalistes, o siga que per a l’unic que serveixen és per anar d’un lloc a l’altre. A Mira-sol no et trobes xiquets jugant al carrer, ni el peixater oferint el seu génere, ni et creues inesperadament amb aquell amic que tant de temps fa que no veus. Vas de l’estació a casa i de casa a l’estació. Si la vida al carrer és el què passa mentre ens movem entre dos punts de la ciutat, Mira-sol està més bé prop de la defunció. Val a dir però que, com sempre, no tot és blanc o negre. Moltes construccions de Mira-sol s’han convertit en negocis de barri “camuflats” en forma de vivenda. A prop de la nostra casa hi han dues Llars d’infants, un fornet, un colmado, un taller de cotxes xicotet, un quiosc, un estudi de disseny,... tots ells havien sigut o encara són els habitatges d’algú. Les tanques però, segueixen creixent, i fan cada vegada més opaca l’expressió de l’habitar. Crec que si les tanques deixaren de ser una frontera, el barri guanyaria en salut i felicitat. Si aconseguirem que passaren coses en aquestos límits entre la propietat privada i l’espai públic, els carrers de Mira-sol començarien a ser un poc més barri. Però quina tanca és capaç d’aconseguir açò?

65 65 *BOIX,

A. (2010) Plaiboix. [en línia]. [Publicat: 3 maig 2010] Disponible a Internet: <http://plaiboix.blogspot.com>

Anàlisi de tanques al barri 2010 Julie passeja per un carrer a Mira-sol. Les tanques de la seua esquerra, opaques, la superen en alçada durant tot el trajecte.

2 d’abril de 2010 2010 A i B: Les tanques originàries de les cases de Mira-sol. Les cases més velles encara les conserven. C: Una tanca més actual. L’ametler fa un esforç per emergir del darrere.

D: La vegetació és molt present a les tanques, però no varia el seu hermetisme envers la vida interior.

Afegit pels habitants posteriorment Pany entre muntants Mur i muntants resistents

DIAGRAMA MORFOLÒGIC DE TANQUES. TRAJECTE CA LA JULIE<>FGC MIRA-SOL.

66 66

PROPIETAT I APROPIACIÓ Potencialment, els marges dels espais són les línies amb major possibilitats d’interacció d’un lloc. La divergència dels interiors que separen (per això són límits) és tal, que la tensió entre banda i banda és molt elevada. Què empeny sinó a algú a mirar pel forat d’una tanca? Aquest potencial està totalment desaprofitat doncs la tendència a l’hermetisme és una realitat. No solament perquè les tanques a àrees residencials com Mira-sol tendisquen a créixer i a fer-se més opaques. Si poguérem asomar-nos a l’altra vora veuriem que no hi ha res, no s’esdevé res. L’àrea interior adjacent a les tanques forma part del perímetre de seguretat que hom ha construït mentalment al voltant de sa casa. Operar als marges no és només una qüestió de perforar. La clau és l’activitat que pot desenvolupar-s’hi, els esdeveniments que puguen ocórrer. Només així tornarà a aparèixer la interacció espontània, permetent l’atzar de la troballa i l’art de la coincidència.

Anàlisi de tanca a Ca la Julie

6 d’agost de 2009

15 de novembre de 2009

SUD El marge sud és un mur de contenció que aterrassa la parcel·la de la vivenda veïna. L’alçada d’aquest límit no permet cap interacció amb els veïns.

OEST El marge oest el conforma un muret de menys d’un metre d’alçada. La relació amb el jardí del l’altre costat la defineix la vegetació, que varia en alçada i densitat.

EST Al marge est només hi ha una tela metàl·lica com a element separador. La tupida vegetació a la zona baixa d’aquest límit dificulta l’interacció, però hi ha una part, la més elevada, on sí permet veure el jardí del costat.

SUD

OEST

NORD

NORD La entrada es troba a la cara nord, a la vora del carrer. L’alçada de la tanca és molt favorable per a permetre la relació amb els esdeveniments del carrer, però la vegetació impedeix aquesta interacció. La porta s’erigeix com a única finestra a la vida interior.

EST

67 67 ESTRATÈGIA D’APROPIACIÓ D’UN LÍMIT AMB TANCA

Hermetisme

Contacte visual

Activitat > Interacció

Petits grans canvis: la barana

A 2 de desembre de 2009

B 12 de desembre de 2009

C 10 d’abril de 2010

68 68

OPERAR ELS MARGES - I Durant les primeres setmanes de rehabitar la casa va haver una xicoteta intervenció que, a jutjar pels esdeveniments posteriors, va resultar un gran encert. La operació va consistir en desfer-se de la barana metàl·lica que protegia el canvi de nivell a la zona de la casa front a la llar. La barana no era molt alta ni molt opaca, però feia de límit. Separava els esdeveniments que ocorrien a banda i banda i no permetia activar aquest marge. Paradoxalment, l’eliminació d’aquesta protecció no va provocar caigudes o entropessons d’una banda a l’altra, sinó que va generar esdeveniments molt diversos que han enriquit la vida interior. La proposta doncs és la d’apropiarse d’aquest marge com a zona d’estar front a la llar de foc, incorporant una correcció d’ubicació dels graons d’accés al nivell superior.

Proposta: les grades

L’apropiació del marge es fa efectiva a partir de la instal·lació de superfícies toves que permeten sentar-se i jeure a dos nivells. L’absència de proteccions verticals permet tant esdeveniments centrípets com centrifugs des d’allí.

Les escales d’ascens canvien de posició, completant l’eix imaginari que comunica totes les àrees de la casa. Aquesta intervenció allibera la zona front a la llar dels freqüents trajectes d’ascens i descens entre els dos nivells de planta baixa.

69 69

B,C

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Petits grans canvis: la uralita

15 de novembre de 2009

27 de març de 2010

C 27 de març de 2010

70 70

OPERAR ELS MARGES - II Tot i el cobriment que protegia el terrat de les inclemències de l’oratge, no ha sigut fins que s’ha tret què s’ha començat a rehabitar aquest espai. La descomposició galopant de les peces industrials d’uralita que el conformaven contrastava en excés amb el caràcter bucòlic d’un espai exterior en la natura. El contacte dels rajos de sòl al paviment pareix haver sanejat aquest lloc semi-abandonat, i des del mateix dia en què es va dur a terme la intervenció, ha acollit esdeveniments quotidians. El cobriment però complia funcions climàtiques en el passat, on el rigorós estiu exigia ombratges per a aconseguir un mínim comfort a l’habitar. El problema d’aquesta uralita rau en què era un ombratge fix, òptim per a una sola estació de l’any. Un element més versàtil per a condicionar climàticament el terrat amb accions intencionades li atorgaria un valor d’ajust afegit: permetria apropiar-se no només del nivell superior de la casa sinó també del cel, dels arbres i de les muntanyes llunyanes.

Proposta: terrassa activa

La intervenció constructiva a la terrassa es limita a dos elements clau: una tarima flotant a nivell i un sistema de persianes amb replegament doble. La tarima proporciona un terra estable per al mobiliari, i les persianes prenen el control climàtic de sud i d’oest.

La resistència dels perfils metàl·lics existents permet utilitzar-los com a suport de mobles o luminàries, el que li atorga unes possibilitats de transformació molt elevades. La vegetació proposada acosta els habitants al paisatge dels voltants, contribuïnt a la percepció multisensorial de l’entorn.

71 71

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

Petits grans canvis: els filtres de les finestres

20 d’agost de 2009

22 de maig de 2010

C 29 de maig de 2010

72 72

OPERAR ELS MARGES - III Les obertures d’una casa sempre són una oportunitat amb l’exterior. La grandària de la perforació o del marxapeu, l’alçada de l’ampit i la seua superfície interior i exterior, o els mecanismes que en regulen l’obertura o el pas de llum, aire, colors, insectes; condicionen els esdeveniments a aquestos límits. Finestra o porta són substantius massa genèrics per descriure tots els matissos que són capaços d’admetre. El dispositu existent a les finestres de la casa per a regular la relació de l’interior amb l’exterior està composat per mecanismes monofunció disposats en capes. És a dir que cada mecanisme té una únic propòsit i funciona com un sistema binari: tot o res. Aquest sistema, probablement resultant de l’addició progressiva de capes en resposta a necessitats immediates, permet una gran combinatòria però una baixa fluidesa d’ús. La porta d’accés de la casa, en canvi, tenia inicialment un dispositiu molt més àgil en només dues capes: la fulla de la porta integra la seguretat amb el pas de llum i aire, i la cortina de tires la imprescindible protecció a l’entrada d’insectes amb la preservació de la intimitat a l’interior.

Proposta: façana-cortina

A mode de cortina antimosques, el sistema envolta la casa i funciona com un cabell protector. Mitjançant un sistema d’ancoratges, els cabells es poden enretirar per permetre el pas a l’interior de llum, radiació o paisatges sense cap mena de sedàs.

Els buits de façana de les antigues habitacions de la casa estaven protegits de l’exterior amb fins a cinc filtres diferents: cortina interior, finestra de vidre, mosquitera, persiana i finestrons de fusta. En conjunt, un mecanisme força complex, que redueix les grans possibilitats d’interacció de les finestres a una funció de mera ventil·lació.

Amb una ressolució adient dels detalls del sistema, la proposta simplifica extremadament la manipulació dels mecanismes de control dels buits, i enriqueix la relació interiorexterior de la llar amb el jardí. És un sistema que admetria modificacions futures a les façanes de la casa sense necessitat d’alterar aquest recobriment.

73 73 20 d’agost de 2009 La senzillesa de mecanismes a l’accés de la casa ha donat les pautes per a la proposta global de façana: porta, cortina i cadeneta.

A,C

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

INSTALAR LA BÚSTIA 7 de novembre de 2009

La instal·lació de la bústia era fonamentalment una tema pràctic, donat que la casa no en tenia abans. Però els nous habitants necessitaven un lloc on rebre la correspondència a partir de deixar el seu habitatge anterior. La col·locació de la bústia i, en particular de l’etiquetació de la mateixa amb noms i cognoms significava desvetllar al barri qui éren els forasters, i fins i tot donar pistes sobre el seu origen. Però sobretot era el símbol exterior de la imminent arribada dels nous veïns: Julie Chrysler i Arnau Boix.

PENJAR LES CLAUS 13 de febrer de 2010

Penjar les claus al costat de la porta no expressa propietat, expressa pertanyença. Hi havia molt de treball a fer a la casa des que els nous ocupants van arribar a principis de desembre de 2009. Més de dos mesos després de l’arribada, quan ja hi havia el gros de la feina feta, quan les coses començaven a prendre el lloc, els ocupants comencen a sentir-se habitants, i penjen les claus dels ganxos que els han acompanyat als distints pisos de lloguer on han conviscut amb anterioritat.

74 74

ELS GESTOS MÍNIMS Rehabitar és moure els mobles fins a acomodar-los a una situació òptima, és tornar a col·locar els llibres del pis anterior als prestatges de la nova casa, reorganitzar els estris de cuina per a tenir-los més a mà que abans, és tirar una paret i posar-ne un altra, pintar tota la casa i plantar gira-sols i tomateres en nous tests de colors. Però hi han també uns gestos què, per la relació quantitativa entre la mínima transformació material que requereixen i les seues conseqüències interiors, són extremadament poderosos. Hi han gestos mínims que afirmen, altres que demostren o que acullen, que conviden que presenten i que representen, que enorgulleixen i que agraeixen. És però difícil detectar-los abans que ocórreguen. La dificultat per projectar amb aquestos gestos, o el mateix, preveure’ls, rau en que van íntimament lligats al món interior de cada habitant. Descobrir-los és enriquidor i didàctic perquè parlen directament desde les nostres ments.

BENVINGUDES ORONETES 21 d’abril de 2010

Els antics propietaris deien que van desistir de treure el niu d’oronetes que hi havia al porxo perquè sempre hi tornava a aparéixer. La reconstrucció de la llar d’aquestos ocells era descaradament persistent. Finalment s’hi van acostumar i van conviure-hi durant anys. Els habitants humans actuals han acceptat que comparteixen casa amb altres éssers i n’hi dónen la benvinguda amb un flamant plat artístic de ceràmica (alhora que solucionen la caiguda constant d’excrements d’oroneta sobre el terra del porxo).

EL BATEIG DE LA CASA 8 de maig de 2010

Les lletres Ca la Julie són unes peces artesanals modelades per la mare de l’Arnau i regalades a la parella. Tenen un alt valor simbòlic, ja que és un reconeixement, quasi un homenatge, a la valentia de prendre decisions importants. És un símbol de projecte comú, una prova de què es van assolint fites a l’aventura de rehabitar aquesta casa i un recordatori que encara hi ha molt a fer en el millor sentit de l’expressió: rehabitar és una oportunitat constant de gaudir de la llar pròpia.

75 75

1950

1960

1970

1980

1990

2000

2010

REHABITANT, CAPÍTOL CINC* Ja he Acabat la tesina. Ho anuncie així, amb a majúscula1, per aclarir que les reflexions al voltant del terme “rehabitar” ja no monopolitzaran els escrits d’aquest blog, tal i com han anat fent des de començaments de 2010. I també recuperaré el plaer de llegir i respondre, amb interés i parsimònia, les dèries que teniu a bé escampar pel ciberespai. Vull però, tancar cicle amb una última missiva, no siga cas que algú esperara una mena de conclusions. Al món del disseny, hom entén per projecte un compendi complet de directrius i instruccions inequívoques orientades a produïr o construïr alguna cosa nova, o modificar-ne una d’existent. Aquest compendi sol descriure’n les característiques amb precisió i finitud, com un objecte acabat. Però un objecte, gran o xicotet, inalterable o caduc, és quelcom material que s’ofereix als nostres sentits, és a dir, què hi estem relacionats a través de la percepció. Qui? Doncs nosaltres, els subjectes. Éssers amb capteniment individual, i amb un bagatge cultural, una experiència i unes capacitats tan variades com persones hi ha al món. En un sentit purament euclidià2, podríem dir que les nostres llars són contenidors d’objectes i subjectes, i que a través del disseny d’interiors es pot plantejar un projecte a través de la geometria plasmada en paper. El resultat podria ser un interior extremadament bell, clàssicament bell diria jo. Quan la Wiener Philarmoniker3 interpreta magistralment una òpera de Mozart, el públic s’alça de les butaques i aplaudeix amb vehemència per la bellesa de l’espectacle. Però el public no participa al concert, només opina: escolta primer, i expressa després el seu nivell de satisfacció en relació a la qualitat de l’obra interpretada.

76 76 1

Les majúscules jerarquitzen les classes de paraules. En aquest cas, la importància recau en l’acció, i no en un substantiu o adjectiu. AICHER, O. (2004) Tipografía. València: Campgràfic. 2

En referència a l’espai físic de tres dimensions: longitud, amplada i alçada.

Denominació original (alemany) per a l’Orquestra Filharmònica de Viena.

Jeff Mills (The Wizard) és un DJ consagrat que va començar la seua carrera musical a la década dels 80. Part de l’anomenada segona onada del Detroit Techno, va ser pioner en algunes tècniques de barreja. 5

Una Jazz Band és una formació orquestral de música jazz. Els principals elements d’aquesta música són la improvisació i el ritme. Qualsevol membre del grup té la llibertat d’improvisar amb un cert grau de variació a partir d’un tema musical concret. 6

Gal·licisme que fa referència a les aptituds i habilitats que té algú i que són particularment distintives per desenvolupar una tasca específica.

En una aproximació un poquet més antropològica, una llar està habitada per subjectes, que estableixen unes determinades relacions entre ells i amb els objectes que els envolten. El dissenyador d’interiors pot aspirar a aprofundir en el coneixement d’aquestes relacions i fer participar els subjectes al procés creatiu del projecte. El DJ nord-americà Jeff Mills4, al seu Mix-Up Vol. 2, combinava dos canals en les seues barrejes: un amb la música en si, i l’altre amb la resposta de l’audiència. En aquest cas, els aplaudiments i els crits del públic formen part de la composició, els subjectes participen a la música enregistrada. Però a una llar, i especialment si és rehabitada, són els subjectes qui construeixen l’interior. La matèria prima pot ser objectual, però el modelatge el fan els propis habitants, amb les seues accions, amb els seus records. Allò que s’esdevé a una llar és fruït de l’habitar, així que un bon disseny és el que ho permet amb fluïdesa. Com encertar? Fàcil, proporcionant als subjectes maneres d’operar el projecte d’arquitectura interior. El dissenyador d’interiors ha de composar i tocar la bateria, però els habitants de la llar són la resta de membres de la Jazz Band5, virtuosos del saxo la guitarra i el contrabaix. Un projecte per rehabitar una casa existent ha de ser capaç de canalitzar el savoir faire6 dels subjectes. Clar que és avantatjosa una planificació global, però no ha de ser necessàriament un llibret d’instruccions de muntatge. Els habitants són part de l’interior i tenen la capacitat absoluta de transformar-lo, per tant, no és que tinguen molt a dir sobre un projecte, és que tenen molt a fer.

77 77 *BOIX,

A. (2010) Plaiboix. [en línia]. [Publicat: 30 maig 2010] Disponible a Internet: <http://plaiboix.blogspot.com>

78 78

RE-HABITAR ÉS RE-CONÈIXER

79 79

80 80

RE-HABITAR ÉS RE-CONSTRUÏR

81 81

82 82

RE-HABITAR ÉS RE-CÓRRER

83 83

84 84

RE-HABITAR ÉS RE-PRENDRE

85 85

86 86

RE-HABITAR ÉS CON-VIURE

87 87

88 88

RE-HABITAR ÉS LA PETJADA DE LA VIDA

89 89

Recull de recursos bibliografia AICHER, O. (2004) Tipografía. València: Campgràfic. BUENO, M. (2009) Tu huerto ecológico en casa. Barcelona: Scyla Editores. CUITO, A. (2000) Espacios pata vivir y trabajar. Barcelona: Gustavo Gili. DRUOT, F.; LACATON, A; VASSAL, J. (2007) Plus: large scale housing development. Barcelona: Gustavo Gili. LOVELOCK, J. (1979) Gaia. Oxford: Oxford University Press. MENDOZA, E. (2010) El asombroso viaje de Pomponio Flato. Barcelona: Seix Barral. MONTEYS, X. (2009) “Rehabitar. L’art d’aprofitar les sobres”. Quaderns d’arquitectura i urbanisme, núm. 259: 58-69. PETTERSON, E. (1999) The anonymous architect. Århus: Werks Offset A/S. TANIZAKI, J. (2006) Elogi de l’ombra. Manresa: Angle Editorial.

adreces web BOIX, A. (2010) Plaiboix. [en línia]. [Consultat: 8 de juny 2010] Disponible a Internet: <http://plaiboix.blogspot.com> MONTEYS, X. i altres autors. (2009) Habitar. [en línia]. [Consultat: 1 desembre 2009] Disponible a Internet: <http://www-etsav.upc.edu/habitar/> SARAVIA, M. (2004) El significado de habitar. [en línia]. [Consultat: 8 de juny 2010] Disponible a Internet: <http://habitat.aq.upm.es/boletin/n26/amsar.html>

ImprĂŠs a Sant Cugat del VallĂ¨s, el 8 de juny de 2010.