Can60 by Arquitectos de Cabecera

ARQUITECTOS DE CABECERA 07. 2015

Can 60

de la producciรณn fabril a la producciรณn cultural

.equipo AC 1

.usuarios 35

.manifiesto 2 .mapa de expansión y captación

.propuesta sostre cívic 4 .cartografia actual 5 emplazamiento 5 camino a can 60 6 evolución histórica del barrio 7 axonometria histórica c/riereta 8 planta baja histórica c/riereta 9 evolución histórica can 60 10 alzado principal 11 sección emplazamiento 12 planta baja 13 planta primera 14 planta segunda 15 planta tercera 16 planta estructural tipo 17 axonometria general 18 sección longitudinal 19 sección transversal 20 alzados interiores 21 patologias (I) 22 patologias (II) 23 patologias (III) 24 patologias (IV) 25 patologias (V) 26 patologias (VI) 27 patologias (VII) 28 patologias (VIII) 29 patologias (IX) 30 patologias (X) 31 patologias (XI) 32 patologias (XII) 33 patologias (XIII) 34

axonometria usuarios 35 quirze serradell 36 factoría heliográfica 37 posada europa 38 annette merrild 39 inca 40 riereta2bis 41 estaca 42 apip-acam 43 la poderosa 44 can fanga 45 pisos 46

.cuatro puntos de gala pin

.pasaje abierto 48 pasajes 48 axonometria espacios vacios 49 planta baja histórica c/riereta 50 un flyer, una invitación 51 secuencia construcción 52 planta propuesta 53 alzados propuesta 54 photocall 55

.informe paldimonio 56 .linea temporal 60 .agradecimientos 62

índice

Arquitectos de Cabecera La situación del tejido construido de las grandes ciudades, con un conjunto de edificios que en muchos casos superan los 50 años de antigüedad, sugiere la necesidad de un técnico: el Arquitecto de Cabecera. Conocedor de primera mano tanto del edificio como de sus habitantes, es capaz de analizarlo en toda su globalidad constructiva, social e histórica y puede plantear así la solución a sus problemas atendiendo a su prioridad. En un ambiente de hiperactividad colectiva, mejorar los espacios comunes como el vestíbulo, la escalera o la azotea potenciando su uso vecinal; detectar barreras arquitectónicas y buscar soluciones; atender las demandas particulares de los vecinos que afecten a sus viviendas, etc … son algunas de las acciones a plantear. Todo dependerá del pacto entre los estudiantes y los vecinos del Raval. Desde la ETSAB ya se hizo una primera incursión en este proyecto dentro de la asignatura de tercer curso de Grado “HIC_Habitatge i Ciutat (Vivienda y Ciudad)” en junio de 2013. Con un formato de workshop de dos semanas de duración, fue uno de los eventos que se llevaron a cabo en la acción OPEN ETSAB-ETSAV como oportunidad de abrir las Escuelas de Arquitectura públicas a la ciudad. Después de iniciar el curso académico desde “Habitatge i Ciutat” por tercer año consecutivo con “Arquitectes de Capçalera”, ahora se da la oportunidad de llevarlo a su máxima capacidad dentro de Piso Piloto, siendo esta, la actividad estrella de la exposición.

Profesores: Ibon Bilbao . Josep Bohigas . Carlos Hernández . Marta Peris Asistentes: Alba Alsina . Albert Casas . Juan Diego . Oriol Ferrer . Manuel Rodríguez . Marc Sánchez . Frederic Vilagrasa Alumnos: Clara Esclarín . Anna Cabrera . Albert Renau . Ricardo Gaitán . Alejandro Villamil . Leonardo Velásquez . Valeria Castro . María Alejandra Franco . Teresa Rodríguez . Oriol Gelabert . Ventura Godoy . Gerard García . Angela Osorio . Camilo Guerrero . Jacob Suárez . Camila Méndez . Valeria Clavijo . Javier Salvador . Irene García . Zhengyu Xu . Miren Agirre . Camila Bohórquez . Margarita Amórtegui . Daniel Bríñez . Felipe Ariza . Roberto Muñoz . Saray Bosch . Júlia Brull . Miquel Figueras . Cristina García . Alejandro Barrera . Alejandro Escobar . Melisa Pachón . Diego Herrera . Juan Osorio . Clara Guillot . Adrià Martín . Adriana García . Cristina Villanueva . Maryline Crochet . Paulina Lenis . María Patricia Vidal . Maria Alejandra Quintero . Ricardo López . Jenny Rodríguez . Jordi Malet . Lucía Sanz . Mireia Gilabert . Tania Cortez

.equipo AC

ANTECEDENTES

MANIFIESTO

Nosotros, los arrendatarios de la antigua fábrica Can 60, ubicada en los números 18, 20 y 22 de la calle Riereta del barrio del Raval de Barcelona escribimos este manifiesto con el objetivo de dar a conocer a la ciudadanía la dificil situación que el edificio está atravesando.

Nosotros advertimos:

Esta fábrica es un testimonio de la revolución industrial del Raval, por ser el último ejemplo correspondiente a la tipología de Casa-Fábrica; un patrimonio único industrial que debemos conservar entre todos.

- Que se quiera especular con el patrimonio cultural del barrio - Que ante el cambio de propiedad, se intuya la desarticulación de la esencia de Can 60 - Que con esta venta se siga fomentando el proceso de gentrificación del Raval

Desde hace 30 años, Can 60 ha albergado diferentes entidades y proyectos socioculturales y artísticos arraigados al tejido social del barrio y también a la actividad cultural de la ciudad. De tal forma, que el edificio se ha convertido en una colmena de actores artísticos y/o socio-culturales muy variados y de gran nivel, tanto locales como internacionales debido a la diversidad de sus gentes.

- Que sin estos espacios, se perjudica la actividad social y cultural del barrio

Durante el mes de julio de 2015, este emblemático recinto fabril ha sido vendido a dos promotoras inmobiliarias; por tanto, las actividades llevadas a cabo, que son el vivo ejemplo de un barrio en movimiento, se ven directamente afectadas.

Por eso, queremos:

CAN 60 somos

- Conservar y promover las actividades ligadas a este espacio

- Una escuela de Capoeira (Asociación CapoeiraPalmares); - Un centro de danza contemporánea (Asociación, La Poderosa); - Un Laboratorio de Arte e Interculturalidad (Asociación Inca); - Un taller de cerámica (Can Fanga); - Un espacio para la investigación y la producción fotográfica (Plataforma Cultural Factoría Heliográfica); - Una asociación para la formación y la reinserción laboral ( Fundación Apip-Acam); - Varios talleres de pintores, escultores, fotógrafos, ceramistas, restauradores, marionetistas; - Y familias que viven en las viviendas de la fábrica.

- Preservar la última Casa –Fábrica del Raval

- Que durante los años que hemos estado en Can 60, la propiedad no se ha encargado del mantenimiento de la fábrica, asumiendo los inquilinos tal responsabilidad

- Conservar y dignificar este antiguo edificio industrial

Y por tanto, pedimos el soporte de la ciudadanía y de la administración para desencallar esta situación de incertidumbre y vulnerabilidad. ¡SALVEMOS CAN 60!

Además debemos tener en cuenta que los Proyectos en Can 60, los apoyan tanto instituciones públicas como privadas; y que formamos parte del tejido asociativo del barrio, trabajando con la Fundació Tot Raval.

.manifiesto

e ar te rías d gale

en es ion

cip

30 y

rti

pe r es

ya ación, agitación c u e cre l t ura os d l e

a gr

ció n os

ás

co l e c c i ó n d e 1500 foto gra fía se in st es e l n a u r e n i a n ru s e rc i nas o m s ó r n e p lab en 0 0 o to ral .0 0 1 s

de 1980 des

e sd

ex p

ic i

s, b

ect

lida

vi mo

rc e l o n a de Ba

a s fo r m a d a

d o s e e n a rt e s e s c é n i c a s

rs o n

rea

cin

c zas de e rámi ca c

oc i

án fo r m

.mapa de expansión y captación de 10 ie 0p

nica

de c e té d n sió u f i yd , X XI

CAN 60. POTENCIAL D’ECONOMIA, ART I HABITATGE COOPERATIU. LA SUMA D’EXCEPCIONS D’AVUI CREEN EL BARRI I LA CIUTAT DEL FUTUR. ANÀLISIS DE LA SITUACIÓ La ciutat de Barcelona i els seus districtes necessiten exemples d’economia cooperativa, innovació social i noves formes d’accés a l’habitatge assequible permanent en el temps i no especulatiu, basades en la societat organitzada i la col·laboració público-privada. Si aquests conceptes coexisteixen en un mateix espai i a més a més es manté la riquesa patrimonial arquitectònica estem creant una excepció a la política realitzada fins ara, que si les sumem en diferents districtes creen un suma d’excepcions que amb el temps conformen la normalitat. Aquesta és la normalitat que pot ser excepcional i diferencial de la ciutat de Barcelona. Estan en marxa Can Batlló al districte de Sants, Can Picó al districte de Poble Nou, Can 60 pot ser el de Ciutat Vella – Raval. Can 60 és actualment un grup d’autònoms que estan creant treball i art per a ells mateixos i pel barri, un sostre d’habitatge per a famílies i la conservació d’un patrimoni únic en el districte. Però si no actuem es perdrà tot i això, es gentrificarà més el barri i a la llarga serà un nou hotel o similar. Si actuem podrà ser una cooperativa que potencií més l’activitat econòmica actual i generi més treball, que torni a ser sostre de les persones del barri i que conservi l’arquitectura que fa diferent la ciutat de Barcelona. PROPOSTA Vam veure en el cas de la Violeta a la Vila de Gràcia, que si ha calgut la ciutadania ha protestat i s’ha organitzat per capgirar una situació en la que un immoble comprat per un fons immobiliari va tornar a ser de sobirania i gestió ciutadana, on la resposta de l’Ajuntament va estar a l’alçada. El cas de Can 60 podria ser similar, però apostant pel cooperativisme i la gestió ciutadana directa. - L’Ajuntament pot arribar a un acord amb l’actual propietat per la compra i/o permuta del patrimoni. - Fer una cessió de dret de superfície a 75 anys a una cooperativa existent o nova, formada pels actuals treballadors i habitants, i entitats col·laboradores. - Aquesta cooperativa rehabilitarà i gestionarà l’espai amb funció pública, economia cooperativa, creació de treball, habitatge de cessió d’ús cooperatiu i nou especulatiu, expressió artística i treball per la igualtat d’oportunitats.

.propuesta sostre cívic

.cartografia actual

Emplazamiento

.cartografia actual

Camino a Can60 e: 1:3000

Evolució nombre tallers tèxtils

1800

1850

2015

Evolució nombre tallers tèxtils

1800

.cartografia actual

1850

2015

Evolución histórica

.cartografia actual

Axonométria histórica calle Riereta

.cartografia actual

Plantas bajas casas-fรกbrica e: 1:1000

.cartografia actual

Evoluciรณn histรณrica Can 60

.cartografia actual

Alzado principal e: 1:150

.cartografia actual

Secciรณn emplazamineto e: 1:400

.cartografia actual

Planta baja e: 1:200

.cartografia actual

Planta primera e: 1:200

.cartografia actual

Planta segona e: 1:200

.cartografia actual

Planta tercera e: 1:200

.cartografia actual

Planta estructural tipus e: 1:200

.cartografia actual

Axonometria general

.cartografia actual

Secciรณn longitudinal e: 1:150

.cartografia actual

Secciรณn transversal e: 1:200

10m

.cartografia actual

Alzados interiores

.cartografia actual

Patologias (I)

.cartografia actual

Patologias (II)

.cartografia actual

Patologias (III)

.cartografia actual

Patologias (IV)

.cartografia actual

Patologias (V)

.cartografia actual

Patologias (VI

.cartografia actual

Patologias (VII)

.cartografia actual

Patologias (VIII)

ESQUEMA DE PATOLOGIAS AlZADO FACHADA PRINCIPAL

PATOLOGíA 1

La planta baja posee zonas en donde la colocacion de anuncios deterioran la fachada y generan condiciones de humedad.

fotograaa 1 (deterioro en fachada principal)

La fachada principal de can 60 posee variaszonas con con alto nivel de humedad en la planta baja. no existe desconchamiento debido a la humedad porque el material construido es piedra sin ningun recubrimiento.

fotograaa 2 (condicion de humedad en fachada principal)

existen a lo largo de la fachada varios arreglos que responden a ﬁsuraciones o grietas presente en su mayoria en las esquinas de los vanos de las ventanas.

ALZADO FACHADA LATERAL CAN60

AXONOMETRIA DE FACHADAS

fotograaa 3 (grietas y suración en fachada principal)

LA PLANTA BAJA DE LA FACHADA PRINCIPAL EN CAN 60 POSEE LOS CASOS MAS GRAVES DE DETERIORO DE LA EDIFICACION, COMBINAN CONCENTRACION DEHUMEDADES COMO DE FALLAS COMO GRIETAS Y FISURAS.BRINDA UNA IMPRESION DETERIORADA DE LA EDIFICACION.

El goteo de algunas bajantes de agua lluvia y de los balcones de can 60 acumulan humedad sobre la planta baja.

fotograaa 4 (deterioro y humedad en puerta principal pasaje)

.cartografia actual

Patologias (IX)

PATOLOGIA

ESQUEMA DE PATOLOGIAS ALZADO FACHADA INTERIOR

Sobre el primer piso la fachada ha ido perdiendo color y la pintura se desprende creando cumulos y manchas que exponen una condicion deteriorda.

fotograaa 1 (desconchamiento en fachada interior)

El constante goteo de las bajantes de aguas lluvia y las ﬁltraciones sobre los bordes del revestimiento de con creto, generan un estado de humedad.

fotograaa 2 (humedad en recubrimiento de fachada interior)

El muro de la fachada lateral interior queda expuesto debido al desprendemiento del recubrimiento de cemento

ALZADO FACHADA LATERAL 1 CAN60

AXONOMETRIA DE FACHADAS fotograaa 4 (agrietamiento y exposicion de fachada interior)

La utilizacion de elementos rudimentarios para la conﬁguracion de recolectores de agua lluvia,causa humedad en las zonas donde el agua se ﬁltra,causando que la fachada se oscurezca y se deteriore sobre todo en la zona de cubiertas y el tercer piso.

La colocacion de elementos anexos a la fachada generan cargas extra spbre la estructura y plantea una serie de escuerzos que peden generar grietas en la fachada.

fotograaa 5 (inserción de elementos externos)

.cartografia actual

Patologias (X)

ESQUEMA DE PATOLOGIAS AlZADO FACHADA POSTERIOR

PATOLOGÍA

Condicion de humedad sobre las bajantes de agua lluvia y en los bordes de la cubierta sobre la fachada posterior.

fotograaa 1 (desconchamiento en fachada interior)

Rastros de humedad debajo de los vanos de las ventanas y existe agrietamiento de los bordes con pequeñas ﬁsuras.

fotograaa 2 (humedad en recubrimiento de fachada interior)

Se presentan arreglos por agrietamiento en las estructuras anexas al ediﬁcio principal.

ALZADO FACHADA POSTERIOR CAN 60

AXONOMETRIA DE FACHADAS fotograaa 3 (agrietamiento y exposicion de fachada interior)

LA PLANTA BAJA DE LA FACHADA PRINCIPAL EN CAN 60 POSEE LOS CASOS MAS GRAVES DE DETERIORO DE LA EDIFICACION, COMBINAN TANTO CONCENTRACION DE HUMEDADES COMO DE FALLAS COMO GRIETAS GRIE I FISURAS. BRINDA UNA IMPRESION DETERIORADA DE LA EDIFICACION.

Las estructuras anexas a la ediﬁcacion generan condiciones de deterioro de muros, causando daños en estructuras de madera e instalaciones provisionales.

fotograaa 3 (agrietamiento y exposicion de fachada interior)

.cartografia actual

Patologias (XI)

PATOLOGIA

ESQUEMA DE PATOLOGIAS AlZADO FACHADA INTERIOR 2

Irregularidades en el tono de la fachada debido al desconchamiento de la pared.

fotograaa 1 (Caida de pintura en fachada interior)

Zonas de deterioro y agrietamiento de de la fachada sobre los balcones interiores de can 60.

fotograaa 2 (Desconchamiento en fachada posterior))

la falta de un sistema de evacuacion de aguas lluvia causa que el agua genere umedad en las zonas superiores de la ediďŹ caciones.

ALZADO FACHADA INTERIOR 2 CAN 60

AXONOMETRIA DE FACHADAS fotograaa 3 (Aparicion de humedad en cubierta)

la fachada posterior ha tenido con el paso del tiempo, transformaciones que han deteriorado con el paso del tiempo la integridad de los muros.

Sobre el primer piso la fachada ha ido perdiendo color y la pintura se desprende creando cumulos y manchas que exponen una condicion deteriorda.

fotograaa 4 (Grietas horizontales en vanos de ventanas)

.cartografia actual

Patologias (XII)

PATOLOGIA

ESQUEMA DE PATOLOGIAS ALZADO FACHADA INTERIOR 3

la falta de un sistema de evacuacion de aguas lluvia causa que el agua genere umedad en las zonas superiores de la ediямБcaciones.

fotograaa 1 (humedad en recubrimiento de fachada interior)

A3 2

Agrietamiento presente en los vanos de las fachadas. Existen constantes reparaciones con cemento.

ALZADO FACHADA LATERAL 1 CAN 60

AXONOMETRIA DE FACHADAS

LA PLANTA BAJA DE LA FACHADA PRINCIPAL EN CAN 60POSEE LOS CASOS MAS GRAVES DE DETERIORO DE LA EDIFICACION, COMBINAN TANTO CONCENTRACION DE HUMEDADES COMO DE FALLAS COMO GRIETAS I FISURAS.BRINDA UNA GRIE IMPRESION DETERIORADA DE LA EDIFICACION.

fotograaa 4 (Grietas horizontales en vanos de ventanas)

.cartografia actual

Patologias (XIII)

.usuarios

Patologias (XIV)

.usuarios

LOS CUATRO PUNTOS DE GALA PIN Hacer ruido Mediar para unificar fechas de finalizaciรณn de contrato Iniciar proceso de catalogaciรณn Resolver desconexiรณn entre usuarios .los cuatros puntos de gala pin

.pasaje abierto

Los Pasajes

El Raval es un barrio histĂłricamente muy denso. A

partir del P.E.R.I del Raval se abren grandes espacios

urbanos como la Rambla del Raval con el objetivo de

mejorar las cualidades de confort del barrio y la conec-

tividad interna. En este sentido, tambiĂŠn son de gran

importancia los pasajes, espacios con una presencia

historica en el barrio y que son de vital importancia por

el hecho que cortan transversalmente las grandes is-

las del Raval, creando recorridos alternativos a los que

ofrecen las calles.

Emplazamiento e: 1:3000

.cartografia actual

Axonometria espacios vacios

.pasaje abierto

M SO UÈ RQ

PER QUÈ SaLVEM can 60?

M : SO UÈ PE RQ

SO UÈ PE RQ

DE La PRODUcciÓ FaBRiL a La PRODUciÓ cULtURaL

M : EntitatS DE can 60

habitatge i ciutat

HOUSING & CITY DPA E T SAB U PC P ROJ E CT E S 3R CU RS

DE La PRODUcciÓ FaBRiL a La PRODUciÓ cULtURaL a PaRtiR DE LES 14:00 PaELLa POPULaR, PERFORMancE aRtÍStica i EXPOSiciOnS a cÀRREc DE LES EntitatS DE can 60

PER QUÈ SaLVEM can 60?

L’herència de la revolució industrial al Raval amb una tipologia única:

carrer Riereta 18, 20 i 22

aQUESta ÉS Una inVitaciÓ aL PaSSatGE OBERt DE can 60 c/ Riereta 18, 20 i 22 18.07.2015

hiStòRia

cULtURa

hiStòRia

L’herència de la revolució industrial al Raval amb una tipologia única: la casa fàbrica

associacions culturals i de suport social s’agrupen sota el paraigües de can60

PatRiMOni Projectem un futur on l’ús d’aquest antic complex fabril també sigui patrimonial.

Un flyer, una invitación

.cartografia actual

Proceso constructivo

.pasaje abierto

Planta baja e: 1:150

.pasaje abierto

Alzados interiores e: 1:125

.pasaje abierto

Photocall

PERGOLA:

FIESTA:

PAELLA:

BEBIDA:

18 perfiles de aluminio de 181cm* 6 perfiles de aluminio de 251cm* 6 perfiles de aluminio de 301cm* 4 perfiles de aluminio de 120cm* 2 perfiles de aluminio de 80cm* 2 perfiles de aluminio de 740cm* 3 telas de 180x250cm de color gris con ribetes de plástico* 3 telas de 180x300cm de color gris con ribetes de plástico* 1 tela de 80x120cm de color blanco con ribetes de plástico* 1tela de 180x120cm de color blanco con ribetes de plástico* 1 tela de 180x740cm de color blanco con ribetes de plástico* 31 mosquetones 32,55€ 20 escañacables de dos roscas 6€ 19 escañacables de una sola rosca del número 4 4,75€ 94 metros de cable trenzado de acero de 1,5mm de diametro cedido por el CCCB 14 tornillos expansivos con anilla 5,60€ 2 discos de corte 9,30€ 1 taladro con percutor cedido per Imulsem 3 escaleras cedidas per Impulsem

10 cartrón pluma tamaño A1 reutilitzado de la ETSAB 22 metros de tela verde reutilitzada del CCCB 80 flyers informativos de la fiesta 4 mesas de exposición de 60x80x300cm cedidas por el CCCB 25 metros de cable de electricidad 18 sillas de aluminio blancas 2 amplificadores de sonidos cedidos por David Juárez 1 mesa de sonido 1 ordenadores portatiles 16 esprais de graffity 60 euros

2 cuchillos de cocina 4 palas de cocina de madera planas 4 drapos de cocina 1 mortero de cerámica 1 paella de 100cm de diametro cedida por Coque 1 paella de 50cm de diametro 1 fogónes 2 bombonas de butano de 12,5kg 33€ 15l de caldo de pescado 15,70€ 9l de caldo vegetal 8,55€ 1 rollo de papel de aluminio 1,49€ 200 servilletas de papel verde 6,21€ 6,5kg de tomate triturado 4,68€ 5l de aceite de oliva suave 13,95€ 3 paquetes de 5kg de arroz bomba 32,55€ 200 platos de plástico medianos 7,50€ 200 tenedores de plástico 3,30€ 5kg de cebolla cortado congelada 7,38€ 2,5kg de zanahoria cortada congelada 2,98€ 1kg de pimiento rojo a tiras congelado 2,05€ 2,5kg de pimientos mixtos congelado 5,25€ 1kg de alcachofa cortada congelada 3,75€ 2,5kg de champiñones cortados congelados 3,25€ 800gr de carne de almeja congelada 6,15€ 2kg de anillos de calamar congelados 8,80€ 1kg de gamba pelada congelada 7,75€ 900gr de mejillones congeladoss 6,79€ 800gr de perejil fresco 1,45€ 1kg de brocoli congelado 2,89€ 1kg ajos pelados 2,95€ 500gr de sal marina 0,63€ 200gr de colorante alimentario 1,45€ 150gr de mix de especies para paella 1,69€

384 latas de Estrella Damm 149,76€ 24 latas de Coca-cola 10,08€ 24 latas de Coca-cola zero 10,08€ 24 latas de Fanta de naranja 6,96€ 24 latas de Fanta de limón 6,96€ 6 botellas de Ron de 0,75l cedidas por Carlos 30kg de hielo 12,45€

*reutilizados de la exposición Pantalla Global del CCCB

PRECIO TOTAL: 58,20 euros TRABAJADORES: 8 estudiantes+ 3 professores HORAS TRABAJO TOTALES: 208 horas

PRECIO TOTAL: 60 euros TRABAJADORES: 5 estudiantes + 1 professor + 1 graffitero HORAS TRABAJO TOTALES: 40 horas

PRECIO TOTAL: 196,29 euros TRABAJADORES: 3 estudiantes HORAS TRABAJO TOTALES: 18 horas

PRECIO TOTAL: 195,54 euros TRABAJADORES: 4 estudiantes HORAS TRABAJO TOTALES: 25 horas

.pasaje abierto

Receta para un pasaje abierto

Can 60: patrimoni històric i social del barri del Raval Arquitectes de capçalera

gran porta d’entrada a un recinte organitzat al voltant d’un gran pati de treball2.

És de suposar, per la manca de dades documentals, que fins aleshores utilitzava, com era habitual a la majoria de les fàbriques, motors “vogi” amb mules per moure la filatura mecànica. L'any 1844 s’havia iniciat el procés de vaporització de la casafàbrica Tarruella encaminat a introduir el filat mecànic per “mull-jennies”. El 15 de novembre de 1844 Magí Tarruella sol·licità llicència per a instal·lar una màquina de vapor de 14cv, sota la direcció de Narcís Nuet, mestre d'obres de Sant Ferran.

CAN 60: PATRIMONI HISTÒRIC I SOCIAL DEL BARRI DEL R AVAL

Actualment protegit en el catàleg de patrimoni amb un nivell D, és a dir, qualificat com a bé d’interès documental, Can 60 és un complex fabril situat al barri del Raval de Barcelona en els números 18, 20 i 22 del carrer Riereta. El nivell de protecció que té no n’impedeix el seu enderroc sempre hi quan es presenti i s’aprovi un estudi historicoarquitectònic. Aquest nivell de protecció creiem que és insuficient i el present informe pretén posar en valor aquest complex fabril. Cal completar aquest text amb la informació del document resum del programa Arquitectes de Capçalera desenvolupat en el workshop del mateix nom organitzat per l’ETSAB al CCCB durant el mes de juliol de 2015.

1. CAN 60 COM A FÀBRICA DINS LA CIUTAT Coneguda com a Fàbrica Tarruella pel nom del primer propietari i impulsor de la construcció d’aquesta casa-fàbrica: Magí Tarruella (o Torruella) va ser construïda l’any 1832. Magí Tarruella era comerciant i durant els anys 30 del segle XIX es va convertir en un dels més grans fabricants de teixits de Barcelona. La llicència per la construcció de la fàbrica va ser presentat el dia 4 d’Octubre de 1832 tot hi que probablement les obres de la façana ja devien estar iniciades a jutjar per la inscripció gravada a la porta principal al número 22 del carrer amb l’any 18331. La llicència de construcció concedida el 29 de novembre de 1832 pels números 18, 20 i 22 indica que es tracta d’una edificació amb un destí clarament industrial. Dissenyat per un mestre de cases desconegut presentava una composició indiferenciada d’obertures, només alterada per la presència en planta baixa d’una 1

Jaume Artigues, Francesc Mas, El model de casa-fàbrica als inicis de la industrialització. Volum II. Barcelona, 2005

.cartografia actual

Dos anys desprès d’aquesta primera instal·lació, sembla que la potència de les màquines ja era insuficient, perquè el 1846 sol·licità la instal·lació d’una segona màquina de vapor d'una potència superior, 40cv, en substitució de l’anterior, presentant Tarruella els plànols de planta i alçat, sota la direcció del mateix mestre d'obres Narcís Nuet. L’emplaçament de les màquines era el mateix dels dos anys anteriors, la qual cosa fa pensar més aviat en una substitució. Una lectura del plànol de planta de 1846, permetia visualitzar les següents conclusions: L’estructura parcel·laria i edificatòria era pràcticament coincident amb la parcel.la dels números 18, 20 i 22 del carrer de la Riereta. L'edifici tenia una tipologia de casa-fàbrica amb un front de parcel·la de 38 metres, dels quals el cos de casa de tres plantes de l’esquerra, residència dels Tarruella, només ocupava uns 20 metres, mentre que la resta consistia en uns magatzems interiors en planta baixa. Les "quadres" de 6 metres d'estructura tradicional, s'estenien a banda i banda d'un gran pati on estaven situades les calderes i màquina de vapor donant servei a la filatura. Segons les estadístiques de la Junta de Fàbriques, la fàbrica de filats Tarruella, com ja hem vist, comptava l'any 1850 amb les dues fàbriques en funcionament: la filatura amb una potència declarada només de 8cv, amb 20 màquines de preparació, 1440 fusos de “mull-jennies” i una ocupació de 32 operaris, i el tissatge amb 65 telers, 12 telers compostos i 125 operaris. Es a dir un establiment de grans dimensions que cobria el cicles de filatura i tissatge amb una força de treball total de 157 operaris. Magí Tarruella, tot i estar inclòs en les Estadístiques de la Junta de Fàbriques de 1850, aquests anys ja estava situat a la cua dels fabricants barcelonins, i ofegat pels creditors, va fer fallida entre els anys 1847 i 1848. La fàbrica de teixits i filats Tarruella devia tancar, però no es va perdre la propietat de l’immoble de la família, ja que es va destinar al lloguer de l’espai industrial per a petites empreses. Durant la dècada dels anys 50, l'edifici va ser llogat a diverses fàbriques menors del ram de la filatura: "Manuel Molines", "Pedro Juvé" i "José Lladó y Recolons". Entre 1846 i 1858 es devia construir la quadra del fons de la parcel.la, tal com ho indica el plànol Quarteró de Garriga i Roca de 1858, completant el pati de treball de la fàbrica. Es probable també, que en aquestes mateixes dates es construís el cos d’edificació el carrer Riereta, situat al costat dret de la casa dels Tarruella, destinat a habitatges dels majordoms i operaris qualificats, continuant la mateixa composició de les 2 Jaume Artigues, Francesc Mas, El model de casa-fàbrica als inicis de la industrialització. Volum II. Barcelona, 2005

Informe patrimonio

Can 60: patrimoni històric i social del barri del Raval Arquitectes de capçalera

parts edificades i aixecant l’edifici fins a l’alçada de 6 plantes.

barri del Raval i va permetre que durant la primera meitat del segle XIX es convertís en una de les zones de concentració de producció industrial més important dins de la ciutat. Fins el segle XVIII el Raval era una zona majoritàriament agrària i de convents. El fet que la primera muralla no envoltés el barri li va donar una condició perifèrica que la construcció de la nova muralla el segle XIV no va permetre trencar. La densitat i la falta d’espai lliure que tenia la zona central de la ciutat va propiciar, però, que amb la aparició de les primeres fàbriques d’indianes a finals del segle XVIII gran part d’elles ocupessin les parcel·les agrícoles no construïdes del Raval. Això marcà l’inici del creixement del barri. Els mateixos industrials van finançar la urbanització de nombrosos carrers i la zona es va convertir en la principal àrea industrial del municipi. Les fàbriques d’indianes primer i posteriorment les filatures a vapor ocupant grans parcel·les a l’interior del barri s’intercalaven amb parcel·les fraccionades i estretes de cases de veïns donant al barri un paisatge urbà molt característic. El creixement humà que la ciutat va experimentar fruit de la industrialització va ser absorbit en gran part pel Raval que va passar de representar només un 16% de la població total de la ciutat a la fi del segle XVIII, a acollir, el 1859 més del 40% de la població barcelonina6. La major part d’aquesta població, allotjada tradicionalment en cases de baixa densitat, va passar a habitar majoritàriament cases altes, amb elevats índex d’amuntegament, fet que durant molts anys ha estat característic del Raval. Cap a finals del segle XIX, però, la necessitat d’espai que tenia la nova industria i l’enderrocament de les muralles va portar-la a establir-se en altres zones de la ciutat lluny del Raval.

Degut a la subdivisió de l’espai per a diverses empreses, la fàbrica arribà a comptar amb tres màquines de vapor instal·lades que no seran legalitzades fins l'any 1878, sota la direcció de l'enginyer Camilo Catalan. L’hereva de la fàbrica, Teresa Tarruella (s. XIX), el 1879 sol·licità la instal·lació d'un altre generador de reserva sota la mateixa direcció de l'enginyer Camilo Catalan. Actualment l'edifici conserva el traçat original lleugerament transformat. La casa del carrer de la Riereta ha sofert moltes modificacions, fins a colmatar el front edificat de forma homogènia. Les "quadres" interiors tenen una alçada de tres plantes i formen un pati ple d'edificacions de diverses èpoques, però totes elles són posteriors a 1858. L’activitat industrial però, sembla que devia continuar sota altres denominacions, ja que aquesta finca encara estava enregistrada com a indústria en el “Plan de la Ordenación de Barcelona” de 1953. Durant els anys 80 del segle XX va ser ocupat per la seu del sindicat de les Arts Gràfiques de la CNT. 3

2. CAN 60 COM A EXEMPLE D’UNA TIPOLOGIA: LA CASA-FÀBRICA La casa-fàbrica és un edifici entre mitgeres compost per varis cossos. En el cos que s’obre al carrer allotja l’habitatge del propietari i del director o tècnics de la fàbrica que vetllaven pel manteniment de l’ordre, l’economia i la millora dels procediments. La resta de cossos o parts, des a les que s’accedia a través d’un pati interior estaven destinades a la producció. En el pati s’ubicava la màquina de vapor i la seva corresponent xemeneia. És una tipologia lligada a la producció que es desenvolupà a finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX com a transició entre la manufactura del segle XVIII i la indústria de vapor del XIX i tingué lloc tant a Catalunya com a la resta d’Europa. Manté una forta influència de la cultura menestral de l’antic règim: es conserva la relació entre habitar i fabricar i es mantenen actituds, tradicions i formes de producció gremials. El control personal del negoci, la preservació del secret de fabricació i l’economia de mitjans són, per tant, els eixos bàsics al voltant dels quals es desenvolupa la producció4. És una tipologia íntimament lligada a la mecanització del treball i al desenvolupament dels motors vogi de cavalleries i posteriorment al de la màquina de vapor. De fet, la paraula fàbrica té a veure amb la introducció del sistema organitzatiu fabril, marcat per la concentració de màquines en un nombre superior al que tradicionalment estava acostumat el sistema gremial5. Es tracta d’una estructura de producció vertical. La casa-fàbrica tingué un pes especialment important en el desenvolupament del 3

Extret directament de Jaume Artigues, Francesc Mas, El model de casa-fàbrica als inicis de la industrialització. Volum II. Barcelona, 2005 4 Mercé Tatjer, La industria de Barcelona (1832-1992). Factores de localización y de cambio en las áreas fabriles. Universitat de Barcelona, 2006. 5 Jaume Artigues, La fàbrica d’indianes com a model d’espai fabril. Barcelona, 2005

.cartografia actual

Les cases-fàbrica són especialment característiques en el Raval d’aquest període de finals del segle XVIII i principis del XIX i encara avui, malgrat moltes d’aquestes ja han estat destruïdes i reparcel·lades, el parcel·lari encara dona mostres de la seva existència en el barri amb un teixit format per una mescla de parcel·les grans on hi ha o havia les cases-fàbrica i parcel·les estretes i petites típiques de les cases de veïns on vivien els obrers. El Raval com el coneixem ara, doncs, és fruit d’aquest procés d’industrialització i seria impossible d’entendre sense conèixer el paper que tingueren les cases-fàbrica. Per les característiques de la zona la major part de les cases fàbriques es va situar en els carrers de la Riereta, Carretes i Reina Amàlia, i de fet aquests carrers foren urbanitzats paral·lelament al desenvolupament de les primeres indústries. La pressió urbanística que ha experimentat la ciutat des de llavors i especialment en els últims anys, però, ha fet que la major part d’elles fossin enderrocades deixant la ciutat pràcticament orfe d’aquests conjunts. Al Raval en conjunt, per exemple, hi havia a mitjans del segle XIX 55 cases-fàbrica7 mentre que actualment ja només en podem comptar 208 la gran majoria d’elles, però, convertides en habitatges i amb un rastre molt discret del seu passat com a espais industrials. 6

José Luis Oyón, El Raval: un barri obrer i d’immigració dins del Text refós pel Projecte d’intervenció integral pel Raval Sud. Ajuntament de Barcelona 7 Jaume Artigues, La fàbrica d’indianes com a model d’espai fabril. Barcelona, 2005 8 Indianes 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. MUHBA, 2011.

Informe patrimonio

Can 60: patrimoni històric i social del barri del Raval Arquitectes de capçalera

3. CAN 60 COM A EXPRESSIÓ No és només el valor que la casa-fàbrica té en el barri del Raval com a testimoni de la seva història que dona importància al complex de Can Seixanta. Can 60 també és protagonista d’una de les expressions més conegudes i esteses de la llengua catalana. El seu nom, fruit segons alguns historiadors de la suma dels números que formen les tres parcel·les que ocupa en el carrer Riereta (18+20+22) és, en la cultura popular, sinònim de desordre i caos. A Històries i Llegendes de Barcelona9 Joan Amades es refereix a l’expressió de la següent manera:

Resulta gairebé històrica la casa coneguda per can Seixanta, famós personatge esdevingut protagonista de comparança popular i prototipus del desordre i la desorganització. En Seixanta era un fabricant de teixits, membre important de la vella colla de l’Arròs, home panxacontent i divertit més amic de xefles i d’alifares que de curar del negoci, el qual li devia anar tan ben ordenat com suposa la comparança. Quant al seu nom pintoresc, la veu popular l’explica de diverses maneres. Hom diu que la seva fàbrica estava assenyalada amb la numeració del carrer amb els números 18, 20 i 22 que fan un total de seixanta. La fàbrica de can Seixanta era de construcció vuitcentista i encara tardana. En el terreny que ocupava hi havia un hort del qual era propietari un pagès molt avar. Un any que les mongetes van anar a un preu molt alt l’hortolà es va entossudir a no voler-les donar si no arribaven a seixanta, preu molt excessiu. Com que no hi van arribar, mentre esperava la puja se li van corcar i les hagué de llençar. Portat per l’avarícia, es desesperava i s’estirava els cabells. D’aquesta feta coneguda per tots els pagesos del Raval, derivà que hom apliqués a l’hortolà el qualificatiu de Seixanta, i després es va estendre a la fàbrica que es va construir en el mateix terreny. Conten encara que el fabricant de qui parlem, tenia una gran fillada i, portat pel seu humorisme, quan trobava algun dels seus fills fora de casa, hi entaulava un diàleg més o menys així: «No sé per què em sembla que et conec. Com te dius? On vius? Mira, no sé perquè em sembla que ets fill de la meva dona. Com es diu el teu pare? Ja ho he dit jo que era fill meu. No en feu pas cas, perquè com que de fills en tinc seixanta, ni jo mateix me’ls conec.» I per això li van treure en Seixanta. Jose Maria Huertas Claverías10 escriu sobre l’expressió de la següent manera:

A mitjan segle XIX al petit carrer de la Riereta s'hi concentraven vint-itres fàbriques tèxtils, entre les quals algunes de tan famoses com La España Industrial, que després aixecaria una gran fàbrica a Sants, i la de Jeroni Juncadella. Diuen que n'hi havia una que ocupava els números 18, 20 i 22 ─tots tres sumen seixanta, si s'hi fixen─, i que estava molt mal organitzada perquè el propietari s'ho passava més bé fent xerinola a Montjuïc; formava part de l'anomenada Colla de l'Arròs, dedicada a muntar tiberis i festes a la muntanya. El desordre de l'empresa era tan 9

Can 60: patrimoni històric i social del barri del Raval Arquitectes de capçalera

gran que per indicar qualsevol mena de desori es va acabar encunyant l'expressió «semblar Can Seixanta». Hi ha qui diu que l'origen d'aquesta expressió era un altre. Això era un home amb molts fills, i quan li preguntaven quants eren, com que tenia un sentit de l'humor acusat, començava a pensar i responia: «Mira, comptant, comptant em sembla que arriben a una seixantena...». Fins i tot la capçalera d'un romanç avala aquesta suposició, ja que dibuixa un munt de criatures davant d'una parella. Per un origen o altre la expressió dona a la fàbrica del carrer Riereta un reconeixement innegable a nivell nacional. Si fem cas de la procedència que Jose Maria Huertas apunta, l’expressió i la fàbrica també servirien de testimoni de l’existència de la Colla de l’Arròs, un grup gastropolític que tingué bastanta influència a finals del segle XIX. La expressió és actualment utilitzada en moltes zones de parla catalana i cercant a internet podem veure que ha servit per donar nom a empreses, estudis, restaurants...

4. CAN 60 COM A CASA-FÀBRICA, UN SUPORT FÍSIC IMPRESCINDIBLE PER ACTIVITATS SOCIALS I CULTURALS Per l’origen fabril que té, Can 60 té unes característiques físiques úniques que, degut a la desaparició de conjunts d’aquest tipus, difícilment podem trobar en cap altre lloc del Raval. Això ha permès que a llarg de 20 anys s’establissin aquí nombrosos col·lectius i entitats que, moltes elles sense ànim de lucre, han pogut desenvolupar una activitat social i cultural molt important i necessària dins del barri. Entre aquestes activitats, col·lectius o entitats trobem:

Apip-Acam, dedicada a la reinserció laboral i de lluita contra l’exclusió social mitjançant la capacitació, el foment de l’assertivitat, l’empoderament de les persones i la recuperació de llurs xarxes socials. Des de 1985 han treballat amb més de 10.000 persones a Can 60. La Poderosa, un espai de creació i agitació artística al voltant de la dansa i els seus contaminants que porta desenvolupant la seva labor al complex de Can 60 des de l’any 2000. Can Fanga, dedicat a la investigació i creació amb ceràmica i fangs amb més de 12 anys aquest espai. Capoeira Palmares, que treballa per la difusió i l’ensenyança d’aquesta dansa a nens i adults. Des de 1980 han participat en les seves classes més de 5.000 persones, la majoria nens i nenes del Raval. La Factoria Heliográfica, que treballa per la recuperació, producció i investigació amb tècniques de fotografia del segle XIX. Amb un important reconeixement en el món de la fotografia i responsables de

Joan Amades, Històries i Llegendes de Barcelona vol. 2. Edicions 62. Josep Maria Huertas Claveria (2006), La quinta forca, dins Mites i gent de Barcelona. Edicions 62.

.cartografia actual

Informe patrimonio

Can 60: patrimoni històric i social del barri del Raval Arquitectes de capçalera

la restauració d’algunes de les peces més interessant de la fotografia del 1800. Des de 1998 estan a Can 60. Inca dedicada a la difusió de les arts escèniques de carrer i part d’una xarxa internacional de centres de creació. Treballen amb la cultura com a vehicle de millora social i la creativitat com a eina de desenvolupament humà. Riereta 20bis dedicat a la reparació i a la promoció del transport amb bicicleta. A part de totes elles, a Can 60 trobem nombrosos tallers d’artistes i creadors. Pel seu paper social i cultural, moltes d’aquestes entitats i activitats reben ajuts de l’ajuntament de Barcelona i/o la Generalitat, fet que en valida el seu caràcter i la seva importància en la societat. Les característiques que té Can 60 com a conjunt fabril són les que fan que totes aquestes activitats es puguin dur a terme: •

•

Els espais que formen les antigues ales productives situades en tres dels costats del pati central tenen altures lliures de 3,8 metres o més fet que en un moment va permetre la manipulació de materials de grans dimensions i avui dia activitats com la ceràmica, la dansa... Les llums estructurals grans que eren imprescindibles per desenvolupar les activitats fabrils a mitjans del segle XIX permeten que els espais on es desenvolupen actualment totes les activitats tinguin una crugia lliure de més de 6 metres, imprescindible per activitats com la dansa, les arts escèniques... Com a casa-fàbrica que és l’edificabilitat del conjunt està concentrada en el perímetre de les parcel·les i l’espai interior resta buit com a espai per la maquinaria i l’emmagatzematge. Aquest fet permet dotar tots els espais tinguin llum natural. En el cas de l’habitatge, per exemple, que la profunditat no sigui de més de 13 metres és un cas excepcional en el Raval i que permet que no faci falta patis interiors per ventilar i que, depenent de la configuració dels pisos, es pugui fer ventilació creuada. Això permet que tant habitatges com espais de creació tinguin unes condicions de salubritat úniques en un teixit tant dens com el del Raval. La separació entre habitatge i producció en blocs diferents (fet característic de les cases-fàbrica) permet, a més, que les activitats que actualment es realitzen en els antics espais productius no interfereixin amb els usos domèstics, tant els que té el propi conjunt de Can 60 com els de la resta de blocs veïns. Això permet que es puguin realitzar usos que per les seves condicions (soroll, olors...) no podrien donar-se en zones on residència i activitats estiguessin més mesclades. La existència d’un passatge interior accessible per vehicles rodats imprescindible en un conjunt fabril com aquest per l’entrada de la

.cartografia actual

Can 60: patrimoni històric i social del barri del Raval Arquitectes de capçalera

•

matèria prima i la recollida de la producció permet, avui dia, realitzar un tipus d’activitats, relacionades sobretot amb la càrrega i descàrrega de mercaderies, sense interferir amb el pas de vehicles en el carrer, fet poc comú en el Raval. Aquest mateix passatge interior que fou en un moment un espai per a la manipulació i la distribució dels materials per tota la fàbrica esdevé actualment un espai comú que permet la interacció entre els diferents col·lectius, la realització d’activitats conjuntes, el creuament d’ idees i activitats i també, en cas que es vulgui, una major visibilitat de totes elles de cara cap a fora. En definitiva, fa del conjunt un viver de creació social i cultural.

Sense un suport físic com Can 60 moltes d’elles no haguessin pogut existir. La pèrdua d’un espai com és aquest conjunt fabril abocaria a la gran majoria a la desaparició, contribuint a la pèrdua de teixit cultural.

5. ELEMENTS CONSTRUCTIUS ORIGINALS DE CAN 60 Com a elements constructius a destacar tindríem el paviment de llambordes del passatge d’accés en planta baixa. És un paviment original i és un testimoni dels paviments que durant molt temps cobriren tots els carrers del Raval i dels que actualment ja no en queda gairebé cap resta a part d’aquest. Tangent a aquest mateix passatge, en el vestíbul que dona accés a l’escala, trobem també columnes dòriques de pedra, típiques d’una construcció d’aquest tipus de 1830. En algunes de les sales que formaven part dels espais productius trobem restes de eixos de transmissió originals de la fàbrica. També queden restes dels forats de pas de les corretges que transmetien el moviment de les màquines de vapor a la zona on hi havia les filatures. Tots aquests elements són especialment característics del passat industrial de la fàbrica. També ho són, i deixen testimoni de la forma de construir les cases fàbrica, els gruixuts murs que formen l’estructura muraria de l’edifici, que tenen fins a 70cm en la planta baixa i secció decreixent com més amunt ens trobem en l’edifici. En nombroses sales també queden restes de les bigues de fusta originals i dels enormes finestrals, que permetien donar claror a tots els espais productius.

6. RAONS PER PROTEGIR-LO El nivell D que actualment té és insuficient per protegir-la de la pressió immobiliària que té el barri. Els motius són molts però en destacaríem els següents:

1 Can 60 és un dels pocs exemples restants de Casa-Fàbrica de mitjans del segle XIX. És fonamental per entendre el

Informe patrimonio

Can 60: patrimoni històric i social del barri del Raval Arquitectes de capçalera

desenvolupament de la industrialització en el nostre país i element imprescindible de la memòria del Raval com a barri industrial, popular i obrer. És un dels pocs exemples existents en carrer de la Riereta, que durant molts anys fou un dels de més concentració de fàbriques de Barcelona. A més, és una de les poques peces del primer període de la revolució Industrial que es produeix en una ciutat en l’àmbit mediterrani i un cas singular al sud d’Europa. 2 Can 60 no és només una peça important de la història sinó que forma part del paisatge cultural i del teixit edificat del Raval. 3 Dóna nom a una de les expressions catalanes més conegudes. 4 Les associacions que formen part de Can 60 tenen totes elles, des de vessants molt diferents, un paper fonamental en el barri i en la ciutat. Des la reinserció laboral a les activitats artístiques totes elles donen servei als habitants del barri i serveixen per donar a conèixer el barri a la ciutat i al país. Totes elles es realitzen a Can 60 per les característiques físiques úniques que té el conjunt. La elevada pressió immobiliària que té el barri, immers en un procés de gentrificació pot abocar a la desaparició de les activitats (i a la substitució per d’altres més lucratives) que s’hi duen a terme per la manca d’altres espais amb les característiques físiques necessàries per desenvolupar-les. 5 Actualment està catalogada amb el nivell D, el més baix, fet que no el protegeix de un possible enderroc o reconversió en habitatges com ja ha passat en la gran majoria de les cases-fàbriques de la ciutat perdent aquest testimoni com ja ha passat amb tants d’altres a la ciutat de Barcelona. Mantenir la fàbrica amb usos socials i de memòria permetria disposar d'un referent pel que fa a la història social i tècnica de Barcelona i un record pels milers de persones que hi han treballat al llarg de gairebé dos segles (18322015). 6 La seva conservació integral permetria establir vincles amb les fabriques del Poblenou, Sants (Can Batlló) i Sant Andreu (Fabra i Coats) que serviria per transmetre aquest llegat del Raval fora de les muralles, relat que explica el que som com a país.

Can 60: patrimoni històric i social del barri del Raval Arquitectes de capçalera

7. BIBLIOGRAFIA Arquitectes de capçalera. Resum del treball realitzat a Can 60 Àlex Sánchez, Jaume Artigues, Francesc Mas, Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2013. Jaume Artigues, Francesc Mas, Xavier Suñol, El Raval: història d’un barri servidor d’una ciutat. Barcelona: Consell Municipal del Districte Vè, 1980. Jaume Artigues, Francesc Mas, El model de casa-fàbrica als inicis de la industrialització. Volum I. Barcelona, 2005 Jaume Artigues, Francesc Mas, El model de casa-fàbrica als inicis de la industrialització. Volum II. Barcelona, 2005 Jaume Artigues, Francesc Mas, El model de casa-fàbrica als inicis de la industrialització. Volum III. Barcelona, 2005 Jaume Artigues, Francesc Caballé, Mercé Tatjer, El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2013. Francesc Caballé i Antoni Nicolau, Indústria i ciutat a la primera meitat del segle XIX: Anàlisi

comparada de localització industrial a la Barcelona de 1820, 1846 i 1856 a partir de les fonts fiscals, dins III Congrés d’Història de Barcelona (Barcelona, 20-22 d’octubre de 1993), II, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal d’Història, 1993, pàg. 481-497. Carta arqueològica de Ciutat Vella. Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897 José Luis Oyón, El Raval: un barri obrer i d’immigració dins del Text refós pel Projecte d’intervenció integral pel Raval Sud. Ajuntament de Barcelona Mercé Tatjer, La industria de Barcelona (1832-1992). Factores de localización y de cambio en las áreas fabriles. Universitat de Barcelona, 2006.

POSSIBLES FIRMANTS DE L’INFORME DE PATRIMONI Mercè Tatjer - mtatjer@ub.edu – Ja està al corrent de l’informe Jaume Artigues - arr@arquired.es – Ja està al corrent de l’informe Alexandre Grimal - alexandregrimal@yahoo.es - Ja està al corrent de l’informe Antoni Ramon – 696559633 – No coneix l’informe. Cal dir que heu parlat amb la Mercé Tatjer Francesc Caballé – 600241250 - No coneix l’informe. Cal dir que heu parlat amb la Mercé Tatjer Antoni Vilanova – 678340440 - No coneix l’informe. Cal dir que heu parlat amb la Mercé Tatjer José Luis Oyón – jose.luis.oyon@upc.edu - 93 4017877 - No coneix l’informe. Cal dir que heu parlat amb la Mercé Tatjer

.cartografia actual

Informe patrimonio

Visita Can 60

10.30 Visita a Heliografica

Llamada a Quirze que nos expone el caso

Junio

Contacto con Tot Raval

Reunión con 16.00 Visita Sostre Cívic a Can Fanga

Primer encuentro con Quirze

Inicio workshop: Presentación de casos

13.00 Visita a Quirze

Reunión con 14.00 Jolanda Visita a La Marrone del Poderosa Fènix

Julio

Visita a las associaciones del Raval

Cartografia dels patios i nucleos

Visita a Kubik i fàbrica Lehman

Lunes

Can 60 està 13.30 Visita a Paco vendido

Carta anunciando la no renovacion del alquiler

06 07 08 09 10 Propuesta Passatge Obert

9.45 Reunió amb Mercè Tàtjer

Visita Arxiu Amidamientos històric al complejo de Can 60

Corrección 16.00 con Ignacio Reunió amb Paricio, CrisAlexandre tina Pardal, Grimal Jordi Badia i Pere Joan Ravellat

Amidamientos al complejo de Can 60

.cartografia actual

Passatge Obert

16.00 Visita Inca 10.00 2a reunión con los vecinos 16.30 Reunión y Sostre con Quirze Cívic

17.00 1a reunión amb els veïns

29 30 01 02 03

Entrevista BTV

09.00 Visita Apip-Acam

La fàbrica esta a la venta

Lunes

Reparto de Visita al casos y primer museu contacto con d’història el caso para conseguir documentación

12.00 Reunión Apip-Acam

Los pisos estan vendidos a través de Idealista

16.00 Reu12.00 Comida nión con la Heliográfica en Inca

Reunion entre vecinos de Can 60 para 16.00 Reuredactar nión con La Poderosa manifiesto

15.30 Paella popular

Lunes

13 14 15 16 17 18 17.00 Reu17.00 nión de Correccion estudiantes con David de Can 60 Juárez y Santi Cirugeda

10.00 Reunión con Quirze

14.00 Exhibición de capoeira

Montaje de la pérgola

17.00 Reu- Montaje de Recogida de nión de la pérgola firmas estudiantes de Can 60

Preparacion de carteles y tripticos

Preparacion Entrevista BTV de carteles y Montaje de tripticos la pérgola

Lunes

20 21 22 23 Recogida del Dossier material del /entrega Passatge Obert

Dossier /entrega

Dossier Acte de clausura /entrega i entrega de dossiers

Storyboard de la entrega del dossier

Preparacion de carteles y tripticos

Planta baja e: 1:500

.pasaje abierto

Foto final

Esto ha sido posible gracias a todos vosotros:

. CCCB . Vecinos Can 60 . Vecinos Gernika . APIP-ACAM . Carme Alestuey . María Martínez . Sarah Mauriaucourt . Rosangela Correia . Rosa Ros . SOSTRE CÍVIC . Jolanda Marrone . Elisenda Poch . Eva Gimeno . Pinturas Valentine . PUJ . Cristina Vila . Chova . BTV . Mario Corea . Raúl Robert . Mateo Ferroni . David Juárez . PISO PILOTO . Santiago Cirugeda . Pere Joan Ravetllat . Bárbara Noguerol . TOT RAVAL . Jordi Badia . Anna Ramos . Cristina Pardal . Coque Claret . HABITATGE I CIUTAT . Ignacio Paricio . HP . Aureli Santos . LaCol . ARRELS . Daniel Cid . Quirze Sarradell . Rebecca Mutell . Martí Llorens . Judith Carrera . Mónica Ibáñez . Rosa Ferrer . Francesc Plà . Curro Claret . Anna Vergés . Mercé Tatjer . Jaume Artigues . Alexandre Grimal . Pol Massoni . ETSAB . David Bravo . Álex Giménez . Guillem Augé . Yolanda Fresnillo . Ernest Morera . IMPULSEM . Montse Avellaneda . y a todos los que habéis creido en el proyecto desde el principio... habitatge i ciutat

HOUSING & CITY D PA E T S A B U P C PROJECTES 3R CURS

.agradecimientos

IDENTIDAD

PROYECTOS GRATUITOS DE MEJORA DE LA VIVIENDA Acción que permite a los vecinos del Raval la posibilidad de colaborar con (futuros) arquitectos para cartografiar, proyectar y estudiar la viabilidad de mejoras en sus viviendas y comunidades.

ARQUITECTOS DE CABECERA LEMA

FRASE