Arriola & Fiol urban civic projects_català

Andreu Arriola & Carme Fiol

Mallorca 289

08037 Barcelona

T +34 93 4570357

arriolafiol@arriolafiol.com

www.arriolafiol.com

A&F projecte urbà cívic, definició i exemples / A & F 10 principis / A&F creació de projectes cívics, la construcció de la ciutat a través d’episodis / Cas d’estudi: el nou centre de la ciutat de Liverpool, Sydney, NSW, Austràlia

Arriola & Fiol urban civic projects

A&F urban civic projects

2

Arriola & Fiol urban civic projects identificarà les zones de conflicte de la ciutat i recomanarà solucions pràctiques per transformar aquestes sectors en barris cívics.

S’establirà un nou projecte per a la regeneració urbana, fundada en els principis d’excel·lència en el disseny, el benestar social i la responsabilitat ambiental dins d’un marc econòmic i legislatiu viable.

Per a nosaltres l’espai públic és el tema principal de la forma urbana. L’espai públic com una estructura combinada de diferents carrers i places és l’essència, la substància de la convivència i la interacció que porta la vida compartida.

El disseny de l’estructura dels espais per a la mobilitat, l’oci i la representació que enllacen espais d’activitat és del que tracta la planificació urbana tradicional. Quan parlem d’ ‘espais públics’ tenim en ment l’escala del conjunt urbà.

INDEX 1_ A&F PROJECTE URBÀ CÍVIC

4

. Definició i exemples 2_ A&F 10 PRINCIPIS

12

3_ A&F CREACIÓ DE PROJECTES CÍVICS

14

. Geografia, art i ciutat . Referències rellevants pel projecte CAS D’ESTUDI El nou centre de la ciutat de Liverpool, Sydney, NSW

22

La superfície connectiva de les ciutats, el seu teixit intersticial de carrers i passatges, de jardins i places, és el que més estructura l’espai urbà. Els espais públics proclamen el paper central de la interdependència. Amb els nostres projectes resolem les dificultats topogràfiques i la complexitat temàtica en trobades cíviques.

No tot l’espai públic implica qualitat urbana només perquè s’ha organitzat amb èxit. Un projecte pot valorar les característiques del lloc i pot expressar qualitats paisatgístiques i utilitàries sense aconseguir donar forma material a qualsevol noció d’urbanitat. Es tracta de donar identitat cívica a l’entorn col·lectiu, expressió de la ciutadania pura. L’espai públic és la condició per a l’existència de la ciutat.

Amb el suport de AIA Droga Architect in Residence 2014 Carme Fiol Costa

arriolafiol.com

1_A&F PROJECTE URBÀ CÍVIC

Creació d’un marc pel desenvolupament i la implementació reeixida de projectes catalitzadors claus per un context urbà cívic.

Es defineixen com projectes catalitzadors aquells projectes que tenen un efecte transformador del barri on estan situats.

Aquest marc és el ‘A & F 10 Principis’ i mentre que poden ser aplicats de forma individual, la veritable força dels Principis rau en la seva aplicació col·lectiva.

El que és comú a cadascun dels deu principis és l’enfocament en la importància del lloc, la topografia i els sistemes naturals, en tots els projectes independentment de la seva escala.

Juntament amb aquesta comprensió intrínseca d’un lloc, és necessari el desenvolupament de tipologies edificatòries flexibles que tinguin el potencial d’adaptar-se i transformar-se amb el temps, en resposta a les necessitats canviants de la població i de les persones que utilitzen l’espai.

1_Un A&F projecte urbà cívic és un projecte a l’escala de la ciutat que quan es construeix transforma una àrea radicalment, no és tracta d’una figura de planejament. Les persones se senten atretes per la nova àrea, els hi agrada viure allà, ja que és un lloc bonic, còmode i respectat.

2_Hi ha tres elements constitutius que conformen un A&F projecte urbà cívic: els edificis, el sistema de carrers i l’espai obert. Es tracta d’un projecte complex i el seu programa és específic, definit per a cada lloc en particular, barri o sector. No es tracta d’una superestructura.

3_La mida d’un A&F projecte urbà cívic depèn de l’escala de la ciutat.

Si el projecte ha de ser un lloc simbòlic, amb especial rellevància significativa, la mida del projecte pot ser petita, entre 500 - 1000 metres quadrats.

Si el projecte està destinat a ser un catalitzador pel barri, l’àrea d’estudi seria més gran, entre 15 a 20 ha.

4_Les qualitats dels A & F projectes urbans cívics són, estar arrelats a terra, ser sostenibles i sensibles a la topografia; accessibles a peu i en transport públic i privat, amb èmfasi en les particularitats simbòliques.

Proposem un enfocament geomorfològic que se centra en l’escala i en el lloc més que en el programa i la zonificació.

5_Exemples de projectes A&F ucp són el Fossar de les Moreres, el Parc Central de Nou Barris, La Granvia de les Corts Catalanes de Barcelona i La Rose de Cherbourg, a París.

3

A&F urban civic projects

4

Fossar de les Moreres 1_El A&F projecte cívic urbà: Establir un monument per commemorar la batalla de l’11 de setembre de1714 on Catalunya va perdre la batalla per preservar el seu propi Govern. El projecte crea un monument i alhora un espai públic pel barri.

2_Els tres elements constitutius d’un projecte complex: - L’edifici.

La Basílica de Santa Maria del Mar. La demolició d’un pont que connecta l’església a la façana marítima de la ciutat i el bloc d’habitatges descobreix la magnífica façana de Santa Maria del Mar. - La infraestructura del carrer.

L’obertura de l’entrada del carrer Malcuïnat a la façana marítima.

- L’espai obert.

La demolició d’un bloc d’habitatges construït sobre l’espai obert original, va donar lloc a una plaça plana quadrada amb una àrea central poligonal sense pavimentar.

3_La mida: Fossar de les Moreres a la ciutat medieval de Barcelona. Un espai lliure d’alrededor de 1000 m2 de superfície davant de l’església de Santa Maria del Mar que havia sigut l’antic cementiri.

4_Les qualitats: - Topogràfica. Un espai continu esculpeix el memorial i es connecta amb les façanes de la plaça.

- Simbòlic - Accessible La remodelació del Fossar de les Moreres atorga i restitueix el caràcter simbòlic de Memorial dels fets de 1714, a l’espai adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar. La nova configuració del lloc permet alhora l’ús públic quotidià i veïnal de la placeta i la seva significació simbòlic.

Els elements més significatius que incidiren en el projecte són la magnífica façana de Santa Maria i perpendicularment a aquesta el carrer del Malcuinat que connecta el Pla de Palau.

El marc físic del Memorial es cenyeix a la intervenció en la superfície interior definida pel límit poligonal del paviment existent, recollint-lo com a traça recent de la història del Fossar. El caire simbòlic que es confereix al lloc s’assoleix amb la manipulació topogràfica d’aquesta superfície.

En el límit de la plaça amb el carrer de Santa Maria un pedrís de 30 m. de longitud i 60 cm. d’alçada determina l’accés a l’interior de la plaça als dos extrems, i protegeix l’espai del tràfec del carrer atorgant-li un caràcter més tranquil.

arriolafiol.com

Parc Central de Nou Barris 1_El A&F projecte cívic urbà.

Crear un nou centre cívic reorganitzant els diferents usos d’acord amb la geomorfologia del lloc. Restaurar edificis antics i construir els equipaments la infraestructura de serveis i nou habitatge al voltant d’un parc.

2_Els tres elements constitutius d’un projecte complex: - Els Edificis.

L’Antic Hospital Mental. Els barris del seu voltant. Les noves tipologies d’habitatge social, per a famílies, per a joves o per gent gran. Els edificis i els espais oberts es relacionen entre si formant un paisatge cubista.

- El sistema de carrers.

L’obertura d’un eix principal nord sud per connectar amb la ciutat central. Establir un carril vehicular per fer accessible tot el parc d’est a oest. La nova xarxa de camins dins del parc connecta amb els carrers adjacents del barri.

- L’espai obert.

Sòl fragmentat amb espais triangulars de diferents tipus, des de zones verdes fins a illes fora d’ordenació.

3_La mida: Un espai lliure de 17 ha. rodejat per torres d’habitatge a la perifèria nordoest de Barcelona.

Una gran escala a on el cel i la dimensió dels edificis demanava una configuració rotunda.

4_Les qualitats: - Topogràfica Una superfície continua esculpeix el sòl i relaciona la plataforma de l’antic hospital fins al nivell més alt 40 metres per sobre on es troba La Ronda de Dalt i els turons.

- Simbòlic - Accessible

5

A&F urban civic projects

6 La percepció arquitectònica aplicada a l’espai urbà ha produït un cert grau d’originalitat a la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o encara més en els nous territoris de la perifèria urbana.

L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatge durant els anys 60’ i 70’ en una part de Barcelona que fins aquell moment no eren res més que camps de cultiu.

A desgrat del grandària del problema la superfície de l’àrea quasi no es pot apreciar com a conseqüència de la organització caòtica dels blocs.

El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no tant sols un parc urbà en el centre d’un barri densament poblat sinó també integrar el skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.

arriolafiol.com

Gran Via 1_El A&F projecte cívic urbà: La principal sortida de Barcelona cap al nord, cap a Girona i França, era una autopista que fins a l’any 2000 arribava al centre de la Plaça de les Glòries.

El projecte transforma l’autopista en una avinguda urbana.

2_Els tres elements constitutius d’un projecte complex: - Els edificis.

Les façanes dels alts edificis d’habitatge flanquegen l’autopista.

- La infraestructura del carrer.

Una nova secció per a l’avinguda manté el trànsit central al mateix nivell i a la mateixa posició i reposiciona els carrers laterals urbans llindant amb l’eix central. Noves passarel·les per a vianants es col·loquen cada 100 metres com a la resta de la retícula de la ciutat central per connectar la banda nord amb la del sud.

- L’espai obert.

Un parc lineal en continuïtat es van superposar a l’autopista al llarg dels dos costats dels edificis residencials.

Una sèrie de places i zones verdes, juntament amb una via de servei es van establir a cada costat.

3_La mida: Una autopista de 2,5 quilòmetres de longitud i una secció de 100 metres amb un tram central de 150 metres d’ample.

Es tracta d’una àrea de 250.000 m2 ó 25 ha.

4_Les qualitats: - Topogràfic - Simbòlic - Accessible

7

A&F urban civic projects

8

El projecte millora les condicions de la Gran Via, més coneguda com l’autopista A-19.

Es proposa una nova secció, una projecció de les calçades laterals formant volades de 3,5 m per damunt del tronc central de circulació. Aquesta solució permet minorar la contaminació acústica i atmosfèrica.

Les proteccions acústiques, situades als extrems de les volades laterals, protegeixen els edificis de la Gran Via del soroll produït per la circulació del tronc central.

Les passarel·les, situades al final de tots els carrers transversals, reforcen la relació entre les dues bandes.

La vialitat s’organitza en tres nivells de tràfic: (1) tronc central que acull la circulació de major velocitat, (2) calçades voladissos,

laterals

damunt

dels

(3) dues línies de circulació i una banda d’aparcament on es troben amb servituds (accessos al tronc, accessos als aparcaments, reserves de càrrega i descàrrega, parades de bus), i uns vials de servei sense continuació de 3 m per a la circulació de veïns al llarg dels habitatges, amb vorera de 4 m i carril bici.

arriolafiol.com

La Rose de Cherbourg 1_El A&F projecte cívic urbà: Proposta per l’espai públic i edificis comercials, la infraestructura i el parc del sector sud-occidental de La Défense per connectar el districte de negocis de París amb els barris adjacents de Puteaux i Boieldieu.

2_Els tres elements constitutius d’un projecte híbrid: - Els Edificis Posicionar i definir els edificis comercials i integrar tres altes torres d’habitatge i una d’oficines a l’esquema.

- La infraestructura del carrer Transformar la infraestructura viària existent en un passeig mirador. El viaducte circular es manté com un símbol del sector.

- L’espai obert Definir un parc en continuïtat amb les zones residencials.

3_La mida: La primera fase del projecte és una àrea d’aproximadament 14 hectàrees adjacents al Boulevard Circulaire i a l’intercanviador de la Rose de Cherbourg flanquejant l’Avinguda General De Gaulle. El Boulevard Circulaire està sent remodelat per donar lloc a una via que connecta les principals avingudes perpendiculars de La Défense a l’eix central de París.

4_Les qualitats: - Topogràfica. Demolint el carril de sortida de la infraestructura aèria de Boieldieu, es reestableix un nivell de terreny pla que crea una plaça de 200 metres de diàmetre que connecta amb Le Grand Arche, Puteaux i Boieldieu, les tres àrees principals del voltant.

- Simbòlic. La infraestructura de Rose de Cherbourg existent es transforma en un passeig mirador on les baranes són ‘pétales’ que s’utilitzen com bancs i altres “pétales” més grans que anuncien la nova àrea cívica a la nit.

- Accessible. Al nivell superior s’hi arriba amb rampes accessibles des del parc i la plaça. Un passeig continu connecta tots els nivells. Des dels edificis d’habitatges que tenen accés directe a la plaça i el parc, tot en continuïtat.

9

A&F urban civic projects

10

2_ A&F 10 PRINCIPIS

Proposem que els següents principis siguin aplicats de forma individual, en un projecte urbà cívic o episodi urbà, o aplicats col·lectivament, quan el projecte és un desenvolupament urbà en la seva totalitat. En aquest cas, els 10 principis es converteixen en actius.

I Estratègia blava & verda Llegir el territori i tenir en compte la geomorfologia del lloc. La consciència del canvi climàtic implica la sostenibilitat en el disseny dels sistemes d’aigua i de drenatge que treballen en conjunt amb els cinturons verds i els dits verds per augmentar la biodiversitat. Els espais públics de la ciutat estaran integrats al paisatge. El teixit urbà, construït a una cota més alta que el sòl original, amb arbres plantats als carrers, contribuirà a la integració de la ciutat amb el territori.

II Singularitats del lloc Definir el que és particular en relació amb la forma espacial, disseny urbà, teixit edificat, morfologia, tipologia, edificis i llocs simbòlics. El lloc mai és un full en blanc, sempre hi ha un palimpsest per descobrir, fins i tot si només hi ha una urbanització feble. El context és més un potencial que una restricció. Els edificis nous s’integren amb els existents. Una bellesa significativa emergeix de la confrontaciò entre edificis, infraestructura i paisatge. Fer un dibuix sinòptic del lloc i definir el programa.

III Un esquema obert a múltiples perspectives Estructurar el detall de la forma construïda com una resposta a l’escala més àmplia del contexte. El projecte forma part d’un sistema de geometria fractal, mai és tancat i sempre permet fases posteriors de creixement. El procés de disseny es basa sovint en una geometria tridimensional, establerta mitjançant l’ús de les eines del canvi d’escala i la rotació per integrar el nou disseny al barri adjacent.

IV Arquitectura topogràfica Establir continuïtat topogràfica entre els vestíbols dels edificis i el sistema adjacent de domini públic, places, carrers i parcs del voltant, on la comunitat pot anar caminant a tot arreu. Treballar amb la topografia existent i transformar les barreres en una continuïtat d’accés que portarà al lloc una àmplia multiplicitat d’usos.

V Connectivitat integrada Proposar que els nous carrers i camins esdevinguin els principals elements estructurants i connectin amb el sistema de carrers del districte. Identificar cruïlles significatives amb alta accessibilitat d’entrada i sortida, i garantir la continuïtat dels carrers amb el sistema de carrers adjacent. En el cas d’una retícula planificada existent, és important mantenir tot el sistema de carrers de la quadrícula inicial. Les activitats de la ciutat estan basades en l’accessibilitat i l’intercanvi. Les línies de transport públic han d’estar integrades en el sistema d’espai públic.

arriolafiol.com

11

VI Precinte d’alta densitat Definir la densitat en el centre de la ciutat, situant-la en relació amb la geometria del lloc. Pot estar a tot el centre, a la perifèria del centre o en determinats eixos o bandes del centre. Definir un recinte al centre de la ciutat on la densitat residencial estigui assegurada i mantinguda. Sense densitat, el desenvolupament cessarà, el que resulta en grans extensions de sòl lliure utilitzat per a estacionament. Treure usos secundaris, com vies de servei i aparcaments i substituir-los per usos de ciutat bàsics com habitatge, oficines i comerç.

VII No a las àrees de zonificació Donar prioritat a les activitats d’ús mixt al centre de la ciutat per sobre dels agrupaments d’usos funcionals singulars. A les zones comercials, reforçar les oficines i habitatges.

A les zones de negoci, reforçar l’habitatge i el comerç. A les zones residencials reforçar les oficines i els usos comercials. El centre de la ciutat ha de ser un lloc vibrant d’usos múltiples, activa tant de dia com de nit. S’ha de definir un programa específic pel projecte cívic urbà, elaborant els usos per edificis, places, carrers i parc.

VIII Forma edificada, tectònica, racional i flexible Establir una forma flexible, neutra, que no estigui relacionada intrínsecament amb funcions específiques. Això permetrà que es desenvolupin diferents usos al llarg del temps. Permetre tipologies d’edificis complexes. Integrar els edificis històrics amb els nous edificis.

IX Variacions del teixit urbà Definir l’estructura de l’espai obert i de l’espai construït i establir varietat dins del sistema. Situar les noves obres a l’escala i complexitat de significats de la ciutat.

La forma urbana ha de basar-se en les noves tipologies de torres residencials o d’oficines, blocs i edificis amb pati obert. No hi ha d’haver més expansió urbana on cases individuals o cases adossades depenguin dels vehicles particulars. Crear un alt nivell de carrers i carreteres, de sistemes d’espais lliures i de teixit construït. Definir marcs flexibles i dibuixar reglaments gràfics.

X Un lloc simbòlic al mapa Fomentar l’orgull cívic, l’apropiació i la ciutadania entre els habitants del lloc. Una àmplia participació i consulta amb les autoritats i la comunitat és necessària. Els mètodes i tècniques del projecte no són suficients, és essencial la participació col·lectiva de les parts interessades en el marc polític existent. El projecte ha de ser convincent, obligatori i viable financerament perquè una transformació es realitzi. Dibuixar una vista tridimensional de la proposta que mostri el potencial de canvi, com la ciutat pot ser transformada, com és la imatge que la ciutat vol donar.

A&F urban civic projects

12

3_A&F CREACIÓ DE PROJECTES URBANS CÍVICS

La construcció de la ciutat a través d’episodis urbans Es necessita temps per afegir significat i complexitat a la forma d’una ciutat. Per construir un projecte cívic específic en un determinat lloc de la ciutat, es requereix imaginar un nou centre d’activitat que irradiï urbanitat al voltant. L’àmbit d’influència és molt més gran que el que es construirà. L’obra es converteix en útil per a la ciutat i la societat.

Si ens fixem en els plànols d’una ciutat per a entendre els seus canvis històrics, ens adonem que la construcció d’un cert nombre de projectes d’arquitectura, els que anomenem projectes cívics urbans, han estat els que han marcat els punts d’inflexió de la seva estructura.

Una ciutat és un lloc d’intercanvi actiu i contrast de morfologies urbanes. A la ciutat contemporània, trobem sovint diferents sistemes funcionals que estan inacabats o que no es relacionen amb el conjunt de la ciutat. En la majoria dels casos només existeix funcionalitat.

Trobarem solucions imaginatives per millorar la ciutat, per crear peces apropiades de teixit urbà, episodis urbans que transformin radicalment el barri o districte.

Geografia, art i ciutat El paisatge és el patrimoni bàsic d’una ciutat, una singularitat que s’ha d’enfortir per tal de crear una ciutat cívica que constitueixi una referència a escala mundial.

Per tal de reestablir una relació entre art i ciutat, cal entrenar la mirada i observar el territori a vista d’ocell per examinar la seva estructura, topografia i geometria.

La geografia constitueix la base de la bellesa d’una ciutat i la raó de la seva

arriolafiol.com

riquesa. En la majoria dels casos el creixement ha ocupat tot el territori al voltant del centre original. En aquest moment el que es necessita no és construir sinó prioritzar la qualitat sobre la quantitat. Alguns elements del paisatge s’hauran enfortir i altres atenuar.

En una ciutat on la seva estructura territorial està densament construïda, el primer exercici seria descobrir el territori original. És a dir, les lleres dels rius, les carenes de les serres i les línies dels torrents; identificar orientació i vents principals, per tal de trobar punts neuràlgics, encreuaments, llocs especials o eventuals promontoris on basar un traçat urbà estratègic.

L’objectiu és definir una peça d’assentament urbà, un projecte cívic urbà, que incentivi els objectius econòmicsocials i les característiques culturals de la comunitat.

La ciutat és un entorn complex, diferents activitats i funcions es duen a terme tant a l’interior dels edificis com en els espais lliures públics o privats. És un lloc per a la interacció comunitaria i l’intercanvi.

Com a resultat del funcionalisme, en una ciutat contemporània trobem àmplies zones amb la mateixa tipologia edificada barrejada amb accidents geogràfics com rius i meandres. Les principals àrees que trobem són naus industrials, cases unifamiliars, edificis de gran alçada i póligons d’habitatge social.

Cal introduir nous elements com ara els carrers majors, les zones d’ús mixt i el paisatge conreat, reintroduint horts i terres agrícoles, tot això basat en la forma del territori i també en els edificis significatius que tenen la capacitat d’adaptar-se a noves funcions.

Ens proposem investigar la relació contemporània entre el territori i la ciutat a través del dibuix a mà i les maquetes.

Cap a un territori esculpit A la perifèria de les ciutats, els elements construïts es col·loquen seguint un patró de distàncies, s’interrelacionen entre sí com signes, altures i volums, com imants.

Elements esvelts metàl·lics, transparents rètols il·luminats o bombolles de plàstic de colors expressen la seva identitat a través de la seva distància relativa. I

13

A&F urban civic projects

14

la distància entre ells no està plena de contingut, sinó que es tracta d’un buit urbà, un espai buit que no té significat fins que s’arriba a l’altre element.

El reconeixement d’aquest fet i la seva acceptació ha estat, per una banda, el reconeixement de la continuïtat dels fenòmens urbans perifèrics i de les seves qualitats espacials, però per altra banda, ha representat una rendició a l’esperit de l’època, és a dir, a l’apreciació dels fragments en sí, sense cap intent d’orientar l’expansió suburbana.

Els constructivistes russos van intentar destruir la ciutat europea clàssica a través dels seus artefactes constructius, els condensadors d’habitatge Narkomfim, les torres d’acer o els prototips de teatre comunitari. Wenders va elogiar el terrain vague de Berlín, i Basilisco va sublimar la perifèria de Milà. Sota la influència del lideratge nord-americà i la societat de consum, fotògrafs, arquitectes i altres artistes, van aprendre a veure la ciutat amb ulls reals. Aquesta mirada ja no està deformada per la visió tradicional d’admirar només la ciutat històrica i els seus monuments.

En els anys 60 i 70 la ciutat medieval emmurallada i la ciutat burgesa del segle XIX estaven disminuint la seva superfície relativa en relació a la ciutat en el seu conjunt. Les perifèries de les capitals d’Europa estaven creixent a una velocitat ràpida, però res en comparació amb les ciutats en creixement d’Àsia i Amèrica del Sud. No obstant això, els visitants només paraven atenció a la ciutat històrica original.

Al començament del nou mil·lenni, les idees revolucionàries del constructivisme rus i fins i tot el pop - art s’havien tornat reaccionàries o obsoletes. Les perifèries o barris limítrofs de les nostres ciutats ja eren un extens i lúgubre paisatge, un malbaratament insostenible de sòl i de temps per anar a la feina. La superfície de la ciutat original és petita en comparació a la superfície dels suburbis del voltant. La resta s’ha convertit en la identitat comuna. I sorprenentment, des del nostre punt de vista, en aquest context descrit, la majoria de promotors i administracions continuen centrantse en aconseguir edificis alts d’oficines en els centres urbans CBD’s, o parcs empresarials aïllats, o es conformen amb les anomenades àrees d’ús mixt.

Per contra, creiem que és el moment adequat per reorganitzar la ciutat, revitalitzant els suburbis amb una nova centralitat perquè no siguin simplement llocs per dormir, sinó que siguin revitalitzats com a centres urbans també per viure. Proposem un enfocament holístic integral on la ciutat forma part del paisatge i on els edificis i els espais oberts tenen el mateix valor. Els nous

arriolafiol.com

projectes enllaçaran els fragments urbans existents i proporcionaran la densitat necessària per poder transformar els objectes inconnexos en un territori esculpit.

Densitat en el centre de la ciutat Activitats, altura i densitat.

L’arribada de persones de diferents països del món porta nova vitalitat i creixement a la ciutat. El creixement de la població demanda nous edificis d’habitatge, comerços i edificis d’oficines.

Possiblement es requerirà un augment d’altura per tal de desenvolupar un nou centre amb densitat suficient per allotjar tota la varietat d’activitats ciutadanes.

Caldrà respondre a les condicions del mercat, en termes i valors del mercat del sòl. La iniciativa privada ha d’estar guiada per les institucions de la ciutat i del govern per tal de prioritzar l’interès públic i garantir la riquesa comuna.

S’establiran patrons estratègics com precintes o bandes que facin possible la densitat. Alhora, dins d’aquestes àrees es fomentarà el creixement espontani de noves tipologies, com torres d’habitatges o oficines de diferent planta i alçada.

En lloc d’aplicar una zonificació, seria millor establir àrees de densitat amb característiques volumètriques específiques que permetin construir diferents tipologies arquitectòniques amb flexibilitat, especificant els usos permesos.

Retícula, teixit urbà i ordenances.

Mentre que algunes ciutats no tenen normatives que dirigeixen el desenvolupament urbà dels seus districtes, és essencial que tota ciutat tingui un pla adequat per guiar el seu creixement.

Aquest pla pel creixement s’ha d’adaptar a la varietat de condicions del terreny, ha de ser topogràfic i proporcionar línies d’accés gratuït a tothom, carrers per a vianants i tot altre tipus de circulació.

Cap a un barri cívic urbà Tenint en compte la propietat del sòl, caldrà establir un patró geomètric per estudiar la millor ubicació en la qual construir torres d’habitatges o oficines i on deixar places o espais oberts. L’art del segle XX ens ha ensenyat que la figura i el fons tenen igual importància, hem d’aplicar aquest coneixement a l’arquitectura de la ciutat.

Aprendre de la natura, basada en la geometria fractal, a fi de construir la ciutat actual és una investigació oberta i aventurera. L’art no és una imitació de la naturalesa sinó una interpretació humana, una arquitectura de la ciutat que es funda en el terreny serà una expressió humana de la relació tectònica entre ciutat i paisatge.

Un desenvolupament d’ús mixt vs. un barri cívic urbà. En la majoria de les ciutats europees la complexitat de la forma urbana és el resultat de la suma de diferents nivells de civilització. En una nova ciutat és important connectar les diferents zones funcionals i les diferents tipologies arquitectòniques per tal de barrejar activitats i permetre la interacció de les persones.

Les nostres ciutats contemporànies es basen en el dinamisme i en la infraestructura (línies de transport i comunicació digital) la noció de ‘lloc’ ha perdut rellevància. És important identificar estratègicament cruïlles clau de la ciutat i altres nodes per ser desenvolupats com a nous centres de comunicació.

Els projectes han de ser intrínsecament sostenibles i adaptats al clima. Han de respondre a un programa funcional però això és secundari a la integració amb el medi ambient. Entenem ús mixt com una guia d’activitat d’un edifici que demostra la possibilitat d’aquest per albergar diferents funcions. També advoquem per edificis neutres que s’adapten a diferents funcions al llarg del temps.

La història de la ciutat ha demostrat que una quadrícula que defineix la disposició dels carrers i la mida de les illes és una eina perfecta per a aquest propòsit.

Exemples de diferents tipus de retícules, són l’eixample Cerdà de Barcelona, ​​la retícula Quaroni de Bari, Chandigarh de Le Corbusier, la retícula de Tòquio o la quadrícula de Milton Keynes.

Un desenvolupament d’ús mixt és un disseny complet en si mateix. S’estableix una plataforma, com un full de paper en blanc, per construir un barri d’ús mixt per a una ciutat utòpica. Com una marca comercial, es tracta d’una ciutat producte que podria convertir-se en una icona i que es defineix per un logotip.

D’altra banda, per tal de crear un teixit urbà, és important comptar amb una sèrie d’ordenances estratègiques obertes.

Per contra, l’enfocament de barri cívic integra la trama urbana existent i busca una relació antropomòrfica amb el paisatge.

15

A&F urban civic projects

16

Refèrencies rellevants pel projecte L’objectiu és identificar els projectes determinants per l’estructuracion de la ciutat. Es tracta d’escollir una àrea geomorfològica específica per establir un nou projecte cívic.

Amb l’ajuda de la lectura d’esquemes urbans i altres referències arquitectòniques rellevants en relació amb els sistemes urbans.

En relació al teixit urbà Crear l’estructura d’un nou centre-ciutat amb referències a elements de ciutats històriques, que inclouen: . Límits de la ciutat, circuits, rondes i cinturons enjardinats vs. la ciutat emmurallada. Pla Burnham de Chicago.

E. Hénard ‘Les Transformacions de Parìs’. . Les entrades o punts de trobada vs. les portes de la ciutat emmurallada. El Mercadal de Girona. . Principals carrers vs. cardus i decumanus, fundació d’una ciutat romana. Barcelona de Cerdà. Paris Champs Elisées - Bv. Sébastopol-St. Michel. . Carrers principals en continuïtat amb el territori. Broadway, Nova York; Diagonal, Barcelona. . La retícula vs. ciutats històriques amb retícula. Aigües Mortes, Bcn, Chicago. . Ciutat lineal. urbanistes russa.

Arturo

Soria.

Des

Llegir el teixit urbà a diferents escales . Els edificis vs. la plaça, el carrer. Fossar de les Moreres. . El barri vs. el parc. La Rose de Cherbourg. . La ciutat vs. el territori. Pla Jaussely 1907.

Establir la millor pelsedificis públics

ubicació

Els edificis cívics són els equipaments que fan visible l’estructura de la ciutat.

No són només els edificis públics, sinó també tot tipus d’edifici que actuï com a centre d’activitat per a certs grups de persones, oberts a tota la comunitat, per exemple, estació de transport, mercat, escola de música, centre d’art, museu, teatre, església, centre comercial,

arriolafiol.com

infraestructura.

Barcelona, ...

Exemples:

Cerdà

Fabricar el teixit urbà Estudiar l’efecte de les tipologies edificatòries en les variacions del teixit urbà. Edificis pati formant un tapís urbà, Mies van der Rohe; Tipologia mixta d’habitatge, James Gowan, Londres; habitatges pati i edificis Edge City, Steven Holl; Maison-domino Pessac, Le Corbusier.

En relació amb el sistema d’espais públics Establir una relació sostenible entre ciutat i paisatge en una ciutat contemporània. . Accés públic, connexions vials.

Integració ciutat-territori. Exemples de retícules. L’establiment d’una quadrícula.

Mesures de la malla de Barcelona.

Mesures de la malla de Chicago. . Estudiar la relació territorial amb la ciutat global, estructurar la mobilitat en relació amb la geografia. Integrar les infraestructures lineals de carreteres i ferrocarril amb les serpentejants lleres dels rius i els corredors verds. En general, dissenyar les línies de transport d’acord a la topografia del terreny, ja sigui en els circuits paisatgístics o en els bulevards d’accés a la ciutat. Pistes per a bicicletes.

Exemple: Pla de Chicago, Burnham. . Preservar les àrees de terrenys buits per a parcs naturals. Preservar les àrees de la quadrícula per camps, parc, agricultura.

Quadrícula de Chicago, cas d’estudi. . Transformar un lloc industrial en un parc. Quin tipus de parc? ¿Un parc verd, un parc tecnològic o un parc temàtic?

Concurs Pirelli, Milà. . Preservar, integrar o crear camps agrícoles. Expo Hannover 2000; Expo Saragossa 2008. . Transformar parcs de golf a parcs naturals. Jardí Botànic, de Vancouver. . Transformar El Parc Anglès a El Parc Local. Rio di Janeiro, Burle Marx. . Considerar l’agricultura i els boscos com el parc més genuí, establir continuïtat entre l’espai obert i els espais lliures de la ciutat. . Fer visible el paisatge a la ciutat a través del sistema d’espai públic. . Enllaços topogràfics. Construir en

17

A&F urban civic projects

18

continuïtat als plànols del sòl dels espais oberts i posar aquests en relació planar amb els vestíbuls dels edificis circumdants. Assegurar que l’accés de vianants està disponible per a tothom, a tot arreu. Granvia de Les Corts de Barcelona. . Examinar els patrons de vida de les persones que vénen de l’estranger i la seva relació amb la terra. Compararlos amb les tradicions històriques dels primers pobladors, pintures i obres d’art. . Crear ciutats fractals. Una ciutat, dins d’una ciutat, dins de la Ciutat: centre de la ciutat de Liverpool, Liverpool, Sydney. Un centre de barri cívic, dins d’un districte, dins de la Ciutat. El Parc Central de Nou Barris, Nou Barris, Barcelona.

Coordinar la forma urbana del UCP amb les necessitats de la comunitat Inventar el lloc, crear un paisatge urbà simbòlic La primera visita al lloc és fonamental, no només per absorbir el context urbà específic sinó tambè les seves característiques atmosfèriques. Val la pena observar la ciutat en relació amb el paisatge i el territori del voltant.

Seguirà una lectura acurada del Fotoplànol i una investigació històrica a través dels mapes antics.

L’estratègia consisteix a descobrir les singularitats per assegurar que el futur projecte destaqui les qualitats cíviques urbanes i atenuï les característiques no desitjables.

Aquest enfocament ens permetrà desenvolupar i dissenyar una lectura particular del lloc.

El programa específic del projecte urbà cívic seria desenvolupat juntament amb un procés de participatiu amb l’administració i la comunitat. Un cop construït s’afegiria una altra capa de significat a la ciutat i el lloc es transformaria en un lloc vibrant. . Identificar les singularitats del lloc (cíviques), els llocs de reunió (esplanades, places), les fites visuals, les cruïlles de camins, els nusos urbans. . Trobar els llocs apropriats per localitzar els nous assentaments. . Definir la mida i l’escala del projecte.

Analitzar la densitat del gra existent i la geometria fractal del territori vs. la nova estructura de l’Urban Civic Project proposat. . Integrar el dibuix conceptual del lloc

arriolafiol.com

vs. una maqueta tectònica conceptual del projecte UCP. Comprovar l’estructura complexa del projecte en relació al lloc; analitzar la seva mida, composició, accessibilitat i usos per que irradiï com un condensador social.

Definir usos i el programa del projecte cívic urbà mitjançant un procés participatiu Establir valors i símbols de la comunitat Demanar als ciutadans quins llocs agraden.Què és singular a la ciutat?

Quin és l’origen de la ciutat? Quins van ser els usos originals, quines Indústries, quins usos agrícoles?

Què és bell, una font, una escultura, un llum? On agrada anar en el temps lliure?

Què agrada fer el diumenge? Cinema.

Mercat. Plaça. Teatre. Ballar. Pintura.

Coral. Jugar als escacs. Parc infantil.

Subratllar la diferència i l’orgull cívic.

Camps fèrtils a les afores. Art Local.

Menjar Local. Festival de Música. Tradició local. Esdeveniments esportius. Mobiliari Urbà. Macro Mercat alimentari. Mercat artesà. Gran Discoteca. Estació de Tren.

Hotel. Cinemes. Festival de Cinema.

Ciutat de la Salut, Hospital. Habitatge social.

Escriure i dibuixar un còmic del projecte, una narrativa que expliqui clarament la visió i el procés del projecte per fer-lo possible.

19

A&F urban civic projects

20

CAS D’ESTUDI: EL NOU CENTRE CIUTAT A LIVERPOOL, SYDNEY

El cas d’estudi del centre ciutat de Liverpool s’utilitza per explicar l’A & F enfocament conceptual. El nou projecte descobrirà les singularitats del lloc i es basarà en l’organització física de les expectatives favorables de creixement.

Liverpool està tant en les agendes de l’estat com del govern federal a causa del recent anunci de l’obertura del segon aeroport a Badgerys Creek, i també pel creixement significatiu que es preveu de la població de Liverpool, amb una infraestructura social i física deficient per donar suport a aquest creixement. A més, a Liverpool existeixen importants desigualtats socials. Liverpool s’enfronta a una significativa segregació espacial com a resultat de la manca d’accés al transport i l’ocupació. Com a resultat de l’escassetat d’oportunitats laborals, el 80% dels treballadors locals no viuen i treballen a Liverpool. L’accés al transport públic al centre de Sydney i a altres centres d’ocupació dels voltants és pobre en conseqüència hi ha una alta dependència dels vehicles privats en els desplaçaments diaris.

Nous projectes cívics a la ciutat de Liverpool L’Ajuntament de Liverpool està treballant actualment amb l’Oficina de l’Arquitecte del Govern de NSW i la Universitat de Sydney en el desenvolupament de projectes estratègics amb l’objectiu de crear un canvi catalític al centre de la ciutat Participants en projectes cívics urbans pel centre de Liverpool: City of Liverpool, Government Architect’s Office NSW, Stakeholders, Urban Design Consultancies City of Liverpool, University de Sydney, Arriola & Fiol Droga Residence Architect AIA.

arriolafiol.com

Principals singularitats de ciudat de Liverpool, Sydney

la

Principal nus de comunicacions: l’estació de tren / terminal d’autobusos/ Wi-Fi / Hotel / Riu /Zona Pirelli.

Hub Mercat: Reorganitzar-lo com un centre comercial de qualitat, és un bon mirador del paisatge del voltant. Deixar carrers que passin. Mantenir les vies públiques de la xarxa Hoddle original.

Organitzar els estacionaments.

S’integra amb la ciutat mitjançant el traçat dels carrers.

Hub Hospital: Aplicar un enfocament similar al cub de mercat. S’integra amb la ciutat mitjançant el traçat dels carrers. La Investigació Mèdica del Districte Electoral ha de ser desenvolupat com una sèrie de places.

Retícula - Avingudes / Carrers: Establir diferents tipus de seccions en relació a la seva orientació i la posició dins la quadrícula. Organitzar els fluxes de vianants, de bicicletes, el transport en comú, el tràfic privat, la càrrega i descàrrega i el transport per carretera.

Plantar arbres als carrers.

Mall: Main Street. Organitzar una Rambla, un espai públic central allargat on la gent pot passejar al llarg i recollir i jugar a escacs. Els nens juguen es permet però no hi ha estructures de joc han d’estar localitzats en el medi, que podria ser col·locat al jardí de l’església o en altres places o jardins adjacents.

Sostenibilitat: verd i blau (agricultura) + Accessibilitat / Comunicació

El paisatge de Liverpool Prop d’un Parc Nacional i flanquejat pel riu Georges, Liverpool és una ciutat perifèrica a l’oest de Sydney. Hi ha un interès limitat per visitar-la, excepte si vostè viu en ella i normalment es desplaça cada dia per treballar fora de la ciutat.

L’Ajuntament de Liverpool té la visió de remodelar el CBD (Central Business District) i afegir un nus de centralitat a la metròpoli de Sydney, per tal de col·locar Liverpool al mapa per a tot ciutadà o visitant.

Des del nostre punt de vista, és una gran idea el construir un centre ciutat, dins d’una ciutat, dins de La Ciutat.

L’establiment de nodes de referència permet una orientació clara i trobar la situació dins del territori.

21

A&F urban civic projects

22

Com a tal, la ciutat principal és Sydney, la ciutat és Liverpool i el nucli de l’estació i el centre de comunicació es convertirà en el principal projecte urbà de Liverpool. Aquest centre cívic principal es complementarà amb altres activitats, com ara hotels, apartaments, oficines, centre de convencions, galeria i parc i museu d’escultures al llarg del riu.

Newbridge és la principal porta d’entrada a Liverpool i conduirà als visitants a la ciutat a través d’una nova plaça flanquejada per nous edificis de gran alçada.

Estudi volumètric del centre-ciutat Liverpool com a ciutat està repensant el seu futur. Mirar amb ulls nous les característiques comunes del riu, turons, portes, ponts i carreteres que connecten el territori del voltant podria permetre una refundació de la ciutat.

L’estructura de la ciutat ja existeix; es va fundar un cop mitjançant l’establiment de la seva retícula.

La ciutat existent s’hauria d’integrar a la nova visió. La geometria rectangular del CBD o downtown, si es construís en alçada en tot el seu perímetre, essent només penetrable pels carrers que defineixen els blocs de la ciutat, apareixeria visible a qualsevol distància, i des de qualsevol punt de vista que un s’acosti a la “nova “ciutat de Liverpool.

Com una ciutat romana amb carrers principals Card i Decumanus, com una ciutat medieval amb portes que donen entrada als camins, el nou Liverpool es destaca esvelt enmig del paisatge del riu i de pujols.

Opinió de Hannah Bolitho (Government Architect’s Office) En el disseny del centre ciutat la proposta respon a la vegada als reptes socials i del lloc. Es centra en la importància dels passatges entre illes i connexions clau, en situar la història i el caràcter de Liverpool, en la topografia - especialment representada en el quadre de la contraportada - i en els sistemes naturals amb èmfasi en el riu. Aquests elements clau han de ser reintroduïts en el teixit urbà de Liverpool, amb la finalitat de construir

arriolafiol.com

tipologies arquitectòniques flexibles que contribueixin a l’èxit al lloc.

En cap moment es fa referència a la necessitat d’edificis alts que facin el paper d’escultures urbanes sense referir-se al lloc. El veritable èxit d’un projecte urbà està en la seva relació amb el lloc. Aquesta és una filosofia que la comunitat arquitectònica a Austràlia pot aprendre. És una filosofia que s’aprèn a través del model Barcelona d’ensenyament on el planejament, l’arquitectura, el paisatgisme i l’urbanisme s’ensenyen junts en harmonia. La comunitat d’arquitectes de Barcelona és forta com a resultat d’aquesta metodologia d’ensenyament integrat, exhibint respostes de disseny sensibles al lloc que s’integren en el paisatge.

Discurs de l’Ambaixador Mike Rann en la inauguració de l’exposició d’Austràlia a la Biennal de Venècia d’Arquitectura el 5 juny 2014 A Austràlia, hi ha un renovat interès nacional en les ciutats i en la política urbana, en una millor planificació, una major inversió en infraestructures, així com una major celebració de l’arquitectura excepcional. Això és apropiat perquè, malgrat la nostra imatge i una psique tan influenciada per l’escala i diversitat del nostre continent - i per les nocions de ‘bosc’,‘arbust’, `interior‘i el ’mai més‘- Austràlia és un dels països més urbanitzats del món.

La mineria i l’agricultura segueixen sent de vital importància per a la nostra economia, però el 75% dels australians viuen a les ciutats, que són els nostres majors generadors econòmics que representen el 80% del PIB i 3 de cada 4 treballadors. Quatre de les ciutats d’Austràlia - Melbourne, Adelaida, Perth i Sydney - estan en el top 10 de les ciutats més habitables del món. Però les nostres ciutats - com la majoria de les del món - estan sota una pressió creixent, envelliment de la població, la disponibilitat d’habitatges, l’expansió urbana, la congestió i altres desafiaments.

Així que ara hi ha una major atenció en el millor planejament i en l’excel·lència del disseny arquitectònic.

23

A&F urban civic projects

24