1714
DIBUIXANT EL MITE
Un recorregut per la iconografia del catalanisme
L’onze de setembre de 1714 és una data significativa per a la història dels catalans. La caiguda de Barcelona després de mesos de setge posava fi al conflicte successori entre Felip d’Anjou i Carles d’Àustria que havia començat l’any 1700, amb la mort de Carles ii. Per a la historiografia castellana, la caiguda de Barcelona no passa de la categoria d’anècdota, ja que considera que el problema successori es resol un any abans, amb la signatura del tractat d’Utrecht. Però per als catalans, la derrota d’Almansa i la caiguda de les ciutats catalanes, especialment Barcelona i poc més tard Cardona, revesteix una importància singular, car implicà la pèrdua de gran part de les institucions polítiques i històriques, la derogació de lleis, i la prohibició d’usos i costums, com ara la interdicció de l’ús del català. El catalanisme polític s’articula cap a la fi del segle xix i es consolida durant les primeres dècades del segle xx. En el seu calendari, juntament amb el set de juny –quan es reivindica el Corpus de Sang de 1640–, també s’assenyala l’onze de setembre com a data per homenatjar els màrtirs caiguts en defensa de les llibertats de Catalunya.
Al llarg dels darrers tres-cents anys, entorn d’aquesta data s’ha bastit una iconografia simbòlica –focalitzada majoritàriament en la figura del llavors conseller en cap de la ciutat de Barcelona, Rafael Casanova– que ha ajudat a gravar en l’imaginari col·lectiu el mite del setge de Barcelona. Però, amagades entre els fulls de la premsa popular i els prestatges de les biblioteques, hi ha moltes altres aproximacions gràfiques a aquell fet històric. Fins a la irrupció de la fotografia, el dibuix ha estat una eina perfecta per a la difusió d’idees entre les masses, ja sigui en estampes, cartells, revistes o llibres. Dibuixos reivindicatius, il·lustracions històriques, vinyetes satíriques, historietes amb voluntat pedagògica…; autors anònims i artistes importants, tots han contribuït amb el seu talent a construir i difondre la iconografia d’aquell moment històric i tota la seva càrrega simbòlica. Aquesta exposició vol mostrar com s’ha dibuixat el mite, però alhora reivindica la força de la imatge dibuixada, el talent dels nostres artistes i els tresors gràfics que hom pot redescobrir a les lleixes de les nostres biblioteques i arxius.
TRICENTENARI DELS FETS DE 1714 Recordant la nostra història amb la mirada posada en el futur Aquest 2014 es commemora el tres-cents aniversari dels fets de 1714, un dels moments més decisius de la història de Catalunya. “1714, dibuixant el mite” s’emmarca en els actes de la commemoració d’aquesta efemèride. El Tricentenari suposa una ocasió única per promoure la memòria dels orígens i les causes del present a través d’una mirada de futur, inclusiva i global. La commemoració vol posar en relleu el vincle persistent entre 1714 i 2014, el fil que uneix qui érem, qui som i qui serem. www.tricentenari.cat
Organitza
Projecte
Continguts i realització Jaume Capdevila Coordinació Alfons López
Col·laboració Josep Maria Cadena Antonio Martín Pepe Gálvez Jordi Riera Disseny i producció Ars Satèl·lit
Prestadors d’imatges Biblioteca de Catalunya Museu Nacional d’Art de Catalunya Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Museu de Ceràmica de Barcelona, MUHBA Francesc López-Sala Lluís Busquets Dins de la programació de
1938 Antoni Clavé Publicat al llibre La Guerra Civil en 2000 cartells, editat per Postermil. Imatge cedida per: Biblioteca de Catalunya. © Antoni Clavé, VEGAP, Barcelona, 2014.
1