Treballadores. Històries de lluita arreu del món per la igualtat de gènere en el treball

Històries de lluita arreu del món per la igualtat de gènere en el treball

Trabajadoras Historias de lucha alrededor del mundo por la igualdad de género en el trabajo

2-2

Edita: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya Via Laietana, 16, 7a planta 08003 Barcelona Tel. 93 481 2912 Fax 93 481 2857 pauisolidaritat@ccoo.cat www.pauisolidaritat.ccoo.cat

Coordinació del projecte: Michela Albarello Coordinació lingüística: Josep Mª Benito i Bassas Disseny, realització i producció: Ars Satèl·lit

ÍNDEX 4-5 Presentació

Presentación

6-7 CCOO de Catalunya

Introducció a les desigualtats de gènere en el món laboral

CCOO de Catalunya

Introducción a las desigualdades de género en el mundo laboral

8-9 Egipte

Dones que valen com 100 homes

Egipto

Mujeres que valen como 100 hombres

10-11 Balcans

Balcanes

Dones treballadores del sector metal·lúrgic

Mujeres trabajadoras del sector metalúrgico

Històries de Sèrbia, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina, i Macedònia

Historias de Serbia, Kosovo, Bosnia y Herzegovina, y Macedonia

12-13 Colòmbia

De lluna a lluna

Colombia

De luna a luna

14-15 Israel

És el teu darrer dia

Israel

Es tu último día

4-5

Presentació Aquest audiovisual és fruit d’una campanya de sensibilització al voltant de les desigualtats de gènere arreu del món, duta a terme per la Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajuntament de Cambrils i l’Ajuntament de Lleida.

Malgrat la diversitat existent en la situació concreta de les dones als diferents països del món, globalment persisteixen moltes similituds per les causes estructurals que generen les desigualtats de gènere. Els treballs més precaris i menys productius, la temporalitat en la contractació, els salaris inferiors als dels homes, la inserció als sectors informals de l’economia, la càrrega desproporcionada d’obligacions familiars que influeixen en el seu accés al mercat laboral o la seva compatibilitat amb el mateix, l’escassetat o l’absència de protecció social, i les menors probabilitats d’ocupar càrrecs de responsabilitat, són elements definidors de les condicions de treball de les dones al món.

Aquesta discriminació existeix també en el nostre país, on l’educació en igualtat de condicions encara no té el mateix retorn per a les dones que per als homes malgrat l’esforç per part de les administracions, la justícia i la lluita de moltes organitzacions socials i sindicals per fomentar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

Per tal de sensibilitzar la ciutadania al voltant d’aquests temes s’ha volgut oferir, amb aquest audiovisual, conformat per 5 càpsules d’uns deu/dotze minuts cadascuna, un recorregut vivencial, geogràfic, social i sindical, tot mostrant les condicions de vida i de feina de les dones treballadores a diferents sectors productius i a diferents països.

A més, amb les imatges, els sons i els ritmes de cada càpsula, hem volgut reflectir i respectar les diferències culturals de cada país sense donar-li una mirada des del nostre exclusiu punt de vista.

Només ens resta desitjar-vos bon viatge, tot esperant que els continguts us despertin una reflexió; que aquesta augmenti la presa de consciència al voltant de les desigualtats i que, per tant, us mogui a l’acció. Una acció enfocada al canvi de les estructures i de les actituds que conserven i perpetuen les desigualtats de gènere.

Presentación Este audiovisual es fruto de una campaña de sensibilización en torno a las desigualdades de género en todo el mundo, llevada a cabo por la Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, con el apoyo de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Ajuntament de Barcelona, el Ajuntament de Sabadell, el Ajuntament de Cambrils y el Ajuntament de Lleida.

A pesar de la diversidad existente en la situación concreta de las mujeres en los diferentes países del mundo, globalmente persisten muchas similitudes por las causas estructurales que generan las desigualdades de género. Los trabajos más precarios y menos productivos, la temporalidad en la contratación, los salarios inferiores a los de los hombres, la inserción en los sectores informales de la economía, la carga desproporcionada de obligaciones familiares que influyen en su acceso al mercado laboral o su compatibilidad con el mismo, la escasez o la ausencia de protección social, y las menores probabilidades de ocupar cargos de responsabilidad, son elementos definidores de las condiciones de trabajo de las mujeres en el mundo.

Esta discriminación existe también en nuestro país, donde la educación en igualdad de condiciones aún no tiene el mismo retorno para las mujeres que para los hombres a pesar del esfuerzo por parte de las administraciones, la justicia y la lucha de muchas organizaciones sociales y sindicales para fomentar la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres.

Para sensibilizar la ciudadanía en torno a estos temas se ha querido ofrecer, con este audiovisual, conformado por 5 cápsulas de unos diez/doce minutos cada una, un recorrido vivencial, geográfico, social y sindical, mostrando las condiciones de vida y de trabajo de las mujeres trabajadoras en diferentes sectores productivos y en diferentes países.

Además, con las imágenes, los sonidos y los ritmos de cada cápsula, hemos querido reflejar y respetar las diferencias culturales de cada país sin darle una mirada desde nuestro exclusivo punto de vista.

Sólo nos resta desearos buen viaje, esperando que los contenidos os despierten una reflexión; que ésta aumente la toma de conciencia en torno a las desigualdades y que, por tanto, os mueva a la acción. Una acción enfocada al cambio de las estructuras y de las actitudes que conservan y perpetúan las desigualdades de género.

6-7

CCOO de Catalunya

Introducció a les desigualtats de gènere en el món laboral Com a introducció i conclusió del conjunt de l’audiovisual, des de CCOO de Catalunya s’ha realitzat un petit reportatge en el qual s’hi aborden les condicions laborals de les dones i les seves lluites al llarg de la història. El fil conductor són tres persones entrevistades, expertes en diversos camps d’actuació, que parlen sobre assumptes com ara el mainstreaming, l’atur, el sindicalisme, les desigualtats o les diferències salarials, entre altres aspectes relacionats. Tot gira a l’entorn de la dona i la seva situació a Catalunya i Espanya, però sense oblidar la resta de països del món.

Natalia Navarro, acadèmica especialitzada en polítiques de gènere, centra el seu discurs en l’estratègia del mainstreaming, la coresponsabilitat dins de les empreses i la construcció cultural del concepte de gènere femení i masculí. Per la seva banda, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, parla sobre les diferents polítiques públiques i les condicions laborals, donant una visió des del sindicat i de com aquest pot ajudar a la lluita efectiva contra les desigualtats de gènere. La sociòloga i professora de la UAB, Teresa Torns, se centra en la temàtica de les responsabilitats compartides entre homes i dones, la feina reproductiva i les desigualtats que es pateixen encara a dia d’avui, donant així un punt de vista més humà, sociològic i proper al conjunt del documental.

Punt per punt, els experts analitzen la situació actual de la dona en termes de feina productiva i reproductiva, de coresponsabilitat home-dona i de les desigualtats existents, des de conceptes generals fins a dades concretes i reals en el moment actual. Per citar alguns exemples, avui dia la bretxa salarial a l’estat espanyol és d’un 23% i a Catalunya gairebé el 80% de persones contractades a temps parcial són dones. Xifres que, a nivell mundial, es disparen. És necessari tractar el tema de les desigualtats de gènere; cal posar-lo sobre la taula i fer patent la realitat. Amb aquest audiovisual es pretén reflexionar sobre la situació de les dones arreu del món per tal d’adonar-nos que tampoc aquí la situació està tan bé com de vegades se’ns fa veure. Sense caure en la victimització, tant la introducció com les diferents peces audiovisuals mostren la cara més lluitadora de les dones i com elles, des de l’associacionisme, els sindicats i les reivindicacions, reclamen allò que els pertoca, allò que és inherent a la seva condició de persona treballadora.

2011 Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya

® 12 min 30 s VO Català

Direcció - Dirección Guió - Guión Realizació - Realitzación Producció - Producción

Fotografia - Fotografía Edició - Edición So - Sonido Grafismo - Grafisme

Montse Pallarès, Michela Albarello Montse Pallarès Agustí Camps (Ars Satèl·lit) F. Pau i Solidaritat CCOO Catalunya, Ars Satèl·lit Flaviano de Pablo, Istockphoto Agustí Camps (Ars Satèl·lit) Fernando Novillo (Nómada 57) Paulina Vizán (Ars Satèl·lit)

Introducción a las desigualdades de género en el mundo laboral A modo de introducción y conclusión del conjunto del audiovisual, desde CCOO de Catalunya se ha realizado un pequeño reportaje en el que se abordan las condiciones laborales de las mujeres y las luchas de éstas a lo largo de la historia. El hilo conductor son tres personas entrevistadas, expertas en diversos campos de actuación, que hablan sobre asuntos como el mainstreaming, el paro, el sindicalismo, las desigualdades o las diferencias salariales, entre otros aspectos relacionados. Todo gira en torno a la mujer y su situación en Catalunya y España, pero sin olvidar el resto de países del mundo.

Natalia Navarro, académica especializada en políticas de género, centra su discurso en la estrategia del mainstreaming, la corresponsabilidad dentro de las empresas y la construcción cultural del concepto de género femenino y masculino. Por su parte, Joan Carles Gallego, Secretario General de CCOO de Catalunya, habla sobre las diferentes políticas públicas y las condiciones laborales, dando una visión desde el sindicato y de cómo éste puede ayudar a la lucha efectiva contra las desigualdades de género. La socióloga y profesora de la UAB, Teresa Torns, se centra en la temática de les responsabilidades compartidas entre hombres y mujeres, el trabajo reproductivo y las desigualdades que se sufren aún hoy día, dando así un punto de vista más humano, sociológico y cercano al conjunto del documental.

Punto por punto, los expertos analizan la situación actual de la mujer en términos de trabajo productivo y reproductivo, de corresponsabilidad hombre-mujer y de las desigualdades existentes, desde conceptos generales hasta datos concretos y reales en el momento actual. Para citar algunos ejemplos, hoy en día la brecha salarial en el Estado español es de un 23% y en Catalunya casi el 80% de personas contratadas a tiempo parcial son mujeres. Cifras que, a nivel mundial, se disparan.

Es necesario tratar el tema de las desigualdades de género; hay que ponerlo sobre la mesa y hacer patente la realidad. Con este audiovisual se pretende reflexionar sobre la situación de las mujeres en todo el mundo para poder darnos cuenta de que tampoco aquí la situación está tan bien como a veces se nos hace ver. Sin caer en la victimización, tanto la introducción como las diferentes piezas audiovisuales muestran por un lado la cara más luchadora de las mujeres y, por el otro, cómo éstas, desde el asociacionismo, los sindicatos y las reivindicaciones, reclaman lo que les corresponde, lo que es inherente a su condición de persona trabajadora.

8-9

Egipte

Dones que valen com 100 homes El desembre del 2006 milers de treballadors del tèxtil a la ciutat obrera de Mahalla el Kubra van sortir al carrer per reclamar els seus drets laborals. Els treballadors van col·lapsar la ciutat, agafant per sorpresa les forces de seguretat i, de retruc, l’opinió pública egípcia, que no esperava una mobilització d’aquestes característiques. La vaga de Mahalla va suposar el començament d’una onada de mobilitzacions laborals sense precedents que s’han estès, fins al dia d’avui, al llarg de tot Egipte reclamant drets laborals i vida digna, però també, esdevenint peces claus per a la fi del Règim Mubarak, sostingut durant més de 28 anys sense llibertats polítiques ni sindicals.

La mobilització de Mahalla no s’hagués iniciat sense el paper crucial de les dones. Quan milers de treballadors encara estaven dubtant i discutint sobre les mesures a prendre contra la direcció de l’empresa, 3.000 treballadores van deixar els seus llocs de treball i van irrompre en la secció masculina. Sota el crit “On són els homes? Aquí estem les dones!”, milers de treballadores van avergonyir els seus dubitatius companys i van encendre la guspira de la revolta obrera que va canviar el panorama laboral egipci i va posar en escac el règim de Mubarak. Des de llavors, les dones, gairebé sempre sota unes condicions laborals, econòmiques i socials molt més complicades, han estat al centre de les mobilitzacions obreres.

Les dones han estat lluitant des d’aquest moment per les llibertats del poble egipci, participant a les tancades, on eren acusades de prostitutes, participant a les vagues, on se les acusava de dur a terme tasques d’homes, i essent amenaçades per la policia local amb el segrest de la família. Trencant, en definitiva, la important barrera del patriarcat en una societat fortament tradicionalista com la egípcia. Aquest és el cas de les lluites reflectides en aquest treball, com la de les treballadores del Centre de Dades, la mobilització laboral més important de tot l’any 2010 al país o la de centenars de casos sumits en l’oblit. Com el de les treballadores de l’Hospital Públic de Kafr el Dawar, als afores d’Alexandria.

Les dones egípcies, lluny del clixé occidental, no resten submises davant la injustícia. La seva lenta però constant incorporació al mercat capitalista de producció, també dins unes societats àrabs cada cop més absorbides pel mercat global, ha demostrat activament que són individus amb personalitat pròpia i amb una fermesa encomiable davant els abusos laborals i socials. Aquest treball pretén rompre una llança en favor d’aquestes lluitadores.

Un homenatge a aquelles dones que van mostrar als treballadors el camí de la llibertat i la dignitat. Un destacat líder sindical ho deixava clar: “Aquí no parlem d’homes i dones. Les dones han demostrat tenir més valor que 100 homes, lluitant braç a braç amb ells a les vagues”.

2011 Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya

Direcció - Dirección Producció - Producción Fotografia - Fotografía Edició - Edición So - Sonido

Marc Almodóvar Hassan Soleiman Marc Almodóvar, Marc Almodóvar Ton Mentruit, Roger Giménez

® 12 min VO Àrab

Mujeres que valen como 100 hombres En diciembre de 2006 miles de trabajadores del textil en la ciudad obrera de Mahalla el Kubra salieron a la calle para reclamar sus derechos laborales. Los trabajadores colapsaron la ciudad, cogiendo por sorpresa a las fuerzas de seguridad y, de rebote, a la opinión pública egipcia, que no esperaba una movilización de estas características. Esta huelga supuso el inicio de una ola de movilizaciones laborales sin precedentes que se han extendido, hasta el día de hoy, a lo largo de todo Egipto reclamando derechos laborales y vida digna pero también volviéndose piezas claves para el final del Régimen Mubarak, sostenido durante más de 28 años sin libertades políticas ni sindicales.

La movilización de Mahalla no se hubiese iniciado sin el papel crucial de las mujeres. Cuando miles de trabajadores aún estaban dudando y discutiendo sobre las medidas a tomar contra la dirección de la empresa, 3.000 trabajadoras dejaron sus puestos de trabajo e irrumpieron en la sección masculina. Bajo el grito “Dónde están los hombres? Aquí estamos las mujeres!”, miles de trabajadoras avergonzaron a sus dubitativos compañeros y encendieron la mecha de la revuelta obrera que cambió el panorama laboral egipcio y puso en jaque al régimen de Mubarak. Desde entonces, las mujeres, casi siempre bajo unas condiciones laborales, económicas y sociales mucho más complicadas, han sido el centro de las movilizaciones obreras.

Las mujeres han luchado, desde ese momento, por las libertades del pueblo egipcio, participando en los encierros, donde eran acusadas de prostitutas, participando en las huelgas, donde se las acusaba de llevar a cabo tareas de hombres, y siendo amenazadas por la policía local con el secuestro de la familia. Rompiendo, en definitiva, la importante barrera del patriarcado en una sociedad fuertemente tradicionalista. Este es el caso de las luchas reflejadas en esta obra, como la de las trabajadoras del Centro de Datos, la movilización laboral más importante del año 2010 en el país o la de centenares de casos sumidos en el olvido. Como el de las trabajadoras del Hospital Público de Kafr el Dawar, en las afueras de Alejandría.

Las mujeres egipcias, lejos del cliché occidental, no permanecen sumisas ante la justicia.

Su lenta pero constante incorporación al mercado capitalista de producción, dentro de unas sociedades árabes cada vez más absorbidas por el mercado global, ha demostrado activamente que son individuos con personalidad propia y con una firmeza encomiable ante los abusos laborales y sociales. Este trabajo pretende romper una lanza en favor de estas luchadoras. Un homenaje a aquellas mujeres que mostraron a los trabajadores el camino de la libertad y la dignidad. Un destacado líder sindical lo dejaba claro: “Aquí no hablamos de hombres y mujeres. Las mujeres han demostrado tener más valor que 100 hombres, luchando codo a codo con ellas en las huelgas”.

10-11

Balcans

Dones treballadores del sector metal·lúrgic.

Històries de Sèrbia, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina, i Macedònia.

Mitjançant les paraules de diferents dones sindicalistes que van participar a la “Primera Conferència Regional de les Seccions de Dones dels sindicats del metall del Sud-est d’Europa”, celebrada el maig del 2010, podem conèixer les condicions de treball de les dones en el sector metal·lúrgic de Macedònia, Sèrbia, Kosovo i Bòsnia i Hercegovina.

Cadascuna de les entrevistades subratllen els punts dèbils de la situació del mercat laboral del propi país, així com les reivindicacions sindicals per tal de millorar una situació en la qual les desigualtats de gènere són evidents.

2011 Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya

Direcció - Dirección Producció - Producción Fotografia - Fotografía Edició - Edición

Mare Ančeva Mare Ančeva Jane Temelkovski, Petre Capovski Tejan

® 10 min VO Serbi, croata, bosni, macedoni

Mujeres trabajadoras del sector metalúrgico.

Historias de Serbia, Kosovo, Bosnia y Herzegovina, y Macedonia.

Mediante las palabras de diferentes mujeres sindicalistas que participaron en la “Primera Conferencia Regional de las Secciones de Mujeres de los sindicatos del metal del Sureste de Europa”, celebrada en mayo de 2010, podemos conocer las condiciones de trabajo de las mujeres en el sector metalúrgico de Macedonia, Serbia, Kosovo y Bosnia y Herzegovina.

Cada una de las entrevistadas subrayan los puntos débiles de la situación del mercado laboral del propio país, así como las reivindicaciones sindicales para poder mejorar una situación en la que las desigualdades de género son evidentes.

12-13

Colòmbia

De lluna a lluna A dalt de les muntanyes dels Andes, a Colòmbia, quan encara manquen dues hores perquè surti el sol, Mamá Jacinta encén els fogons. Els nens, malgrat estar de vacances, aviat es lleven per esmorzar i ajudar en el camp. Alhora, a la vall del riu Cauca, la Marta, mare de 8 nens, prepara el menjar que durà a la feina en els cultius de canya de sucre.

L’autobús la recull abans de les 6 del matí.

Aquest documental mostra com és un dia en la vida de dues dones colombianes, de les 4 del matí a les 10 de la nit, de lluna a lluna.

Mamá Jacinta forma part de la reserva indígena Misak, una comunitat tradicionalment patriarcal que s’ha destacat en els darrers quaranta anys a Colòmbia per les seves lluites i mobilitzacions per la recuperació de les seves terres i els seus drets, aconseguint que un dels seus governadors fos representant en la reforma constitucional del país, així com senador, i fes visible els Misaks en el país i el món. Les dones han estat suport fonamental i gràcies a la feina de Mamá Jacinta i altres dones líders, s’ha aconseguit que tinguin veu i vot en les decisions del seu poble. Mamá Jacinta fou la primera alcaldessa i secretària general del cabildo. La seva vida gira a l’entorn del camp.

D’altra banda, la Marta pertany a un dels gremis laborals més maltractats de Colòmbia: els talladors de canya. Durant dècades els ingenios els han explotat, aprofitant que són pagesos, en la seva majoria afros i sense organització. Fa uns anys, amb el suport dels sindicats, varen aconseguir estructurar-se i obtenir millores laborals. Les dones, malgrat passar-se hores tallant canya (llavor de canya) no són considerades talladores, per la qual cosa no gaudeixen d’aquests beneficis i tenen salaris inferiors així com una més gran inestabilitat.

Les nostres personatges formen part del gran percentatge de dones cap de família que hi ha a Colòmbia. En aquest país, la dona del camp és qui més càrrega de treball assumeix i la més invisible davant l’Estat i els organismes. A elles se’ls exigeix deures com a dones, mares i membres d’una comunitat; tanmateix, no se’ls reconeix la seva contribució a la subsistència familiar, la seguretat alimentària i el desenvolupament econòmic del país.

No existeixen, estadísticament parlant.

2011 Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya

Direcció - Dirección Producció - Producción Fotografia - Fotografía Edició - Edición So - Sonido

Diana Kuellar Helena Sala Bitrià Andrés Giraldo Elzine Aristide, Luis Felipe Ruiz Joaquín Llorca

® 12 min 23 s VO Castellano

De luna a luna En lo alto de las montañas de los Andes, en Colombia, cuando aun faltan dos horas para que salga el sol, Mamá Jacinta prende el fogón. Los niños, pese a estar de vacaciones, pronto se levantan para desayunar y ayudar en el campo. Al mismo tiempo, en el valle del río Cauca, Marta, madre de 8 niños, prepara la comida que llevará a su trabajo en los cultivos de caña de azúcar. El autobús la recoge antes de las 6 de la mañana.

Este documental muestra cómo es un día en la vida de dos mujeres colombianas, de las 4 de la mañana a las 10 de la noche, de luna a luna.

Mamá Jacinta forma parte de la reserva indígena Misak, una comunidad tradicionalmente patriarcal que se ha destacado en los últimos cuarenta años en Colombia por sus luchas y movilizaciones por la recuperación de sus tierras y sus derechos, logrando que uno de sus gobernadores fuera representante en la reforma constitucional del país, así como senador, e hiciera visible a los Misaks en el país y el mundo. Las mujeres han sido apoyo fundamental y gracias al trabajo de Mamá Jacinta y otras líderes, se ha logrado que tengan voz y voto en las decisiones de su pueblo. Mamá Jacinta fue la primera alcaldesa y secretaria general del cabildo. Su vida gira en torno al campo.

Por otro lado, Marta pertenece a uno de los gremios laborales más maltratados de Colombia: los cortadores de caña. Durante décadas los ingenios los han explotado, aprovechando que son campesinos, en su mayoría afros y sin organización. Hace unos años, con el respaldo de los sindicatos, lograron estructurarse y obtener mejoras laborales.

Las mujeres, a pesar de que pasan horas cortando caña (semilla de caña) no son consideradas corteras, por lo que no gozan de estos beneficios y tienen salarios inferiores así como mayor inestabilidad.

Nuestras personajes hacen parte del gran porcentaje de mujeres cabeza de familia que hay en Colombia. En este país, la mujer del campo es quien más carga de trabajo asume y la más invisible ante el Estado y los organismos. A ellas se les exige deberes como mujeres, madres y miembros de una comunidad; sin embargo, no se les reconoce su contribución a la subsistencia familiar, la seguridad alimenticia y el desarrollo económico del país. No existen, estadísticamente hablando.

14-15

Israel

És el teu darrer dia Segons les xifres oficials de l’Oficina Central d’Estadística d’Israel del 2008, només el 22% de les dones àrabs treballaven. Aquesta és una xifra molt baixa, especialment si es té en compte que entre les dones jueves l’índex de participació en el mercat laboral era del 66,36%.

El divendres és el darrer dia amb feina per a un grup de treballadores àrabs de l’agricultura.

Samah, Faida, Leia i 12 col·legues més no tornaran a treballar a la plantació en la qual ho han estat fent els darrers dos mesos. Tornaran a l’atur fins a nou avís. Es tracta d’un grup de 15 dones, de totes les edats, joves i grans, algunes d’elles adolescents i d’altres ja àvies, totes amb la seva història personal però també amb una de comuna: les dificultats a l’hora de sortir a cercar feina. Després d’haver superat nombroses barreres, personals i socials, són enviades de nou al punt zero, a començar un viatge de tornada cap al mercat de treball. Això no succeeix perquè no hi hagi feina, ni perquè el treball en l’agricultura sigui estacional. Succeeix perquè els pagesos, amb el consentiment tàcit del govern, prefereixen l’abundància de mà d’obra barata basada en treballadors immigrants que arriben amb un visat de cinc anys, els quals estan en deute amb els agents que els han ajudat i alhora aterrats de perdre els seus permisos de treball. De manera que les treballadores àrabs acaben essent sempre el darrer recurs al qual recórrer quan es cerca mà d’obra, però també les primeres a ésser acomiadades quan en sobra.

Malgrat les barreres social establertes per una societat patriarcal, cada cop més dones àrabs d’Israel entren a treballar fins i tot en àrees que no gaudeixen de gaire prestigi social, com per exemple l’agricultura. El simple fet d’anar a cercar feina fa sorgir tot un seguit de conflictes, dels quals el principal és l’enfrontament a casa amb el marit. Va ser només després d’una campanya de pressions que Samah, mestre de professió, va aconseguir el consentiment del seu marit per tal de participar en el sostén econòmic de la família. L’objecció del seu marit es basava en el fet d’haver escollit ésser treballadora agrícola després de no haver pogut trobar feina com a professora. Però per a la Samah, com per a moltes dones àrabs, la situació econòmica és la motivació principal, fins i tot més que el propi desig d’emancipació. La majoria de les dones que treballen en l’agricultura ho fan a través d’intermediaris, els quals s’emporten com a mínim un terç del seu salari. A més, se’ls paga en metàl·lic, sense cap benefici social ni cap nòmina. Saben d’antuvi que seran explotades però no veuen cap altra elecció fins al moment en què es troben amb el WAC-MA’AN, el Workers Advice Center. En aconseguir una feina en l’agricultura a través del MA’AN —amb nòmina, beneficis socials i protecció sindical— adquireixen més conscienciació sobre els seus drets com a treballadores i com a dones.

Malgrat totes les dificultats per les quals han passat abans de poder aconseguir una feina, el mercat laboral no els dóna una gran benvinguda. Ans al contrari: la inestabilitat és la regla; un dia aquí i un altre dia —amb sort— allà. A desgrat d’això, un cop han tastat la independència econòmica, estan plenament decidides a continuar.

2011 Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya Hanitzoz Publishing House Video 48 The Workers Advice Center WAC-MA’AN

Direcció - Dirección Producció - Producción Fotografia - Fotografía Edició - Edición So - Sonido

Jonathan Ben Efrat Nir Nader Gonen Glazer Kineret Hay-Gillor Neal Gibbs

® 11 min VO Àrab

Es tu último día Según las cifras oficiales de la Oficina Central de Estadística de Israel del 2008, sólo el 22% de las mujeres árabes trabajaban. Esta es una cifra muy baja, especialmente si se tiene en cuenta que entre las mujeres judías el índice de participación en el mercado laboral era del 66,36%.

El viernes es el último día con trabajo para un grupo de trabajadoras árabes de la agricultura.

Samah, Faida, Leia y 12 colegas más no volverán a trabajar en la plantación en la que lo han hecho durante los dos últimos meses. Volverán al paro hasta nuevo aviso. Se trata de un grupo de 15 mujeres, de todas las edades, todas con su historia personal pero también con una en común: las dificultades a la hora de salir a buscar trabajo. Después de haber superado numerosas barreras, personales y sociales, son enviadas de nuevo al punto cero, a comenzar un viaje de retorno al mercado laboral. Esto no sucede porque no haya trabajo, ni porque el trabajo en la agricultura sea estacional. Sucede porque los agricultores, con el consentimiento tácito del gobierno, prefieren la abundancia de mano de obra barata basada en trabajadores inmigrantes que llegan con un visado de cinco años, los cuales están en deuda con los agentes que les han ayudado y a la vez aterrados de perder sus permisos de trabajo. De manera que las trabajadoras árabes acaban siendo siempre el último recurso al cual recurrir cuando se busca mano de obra, pero también las primeras en ser despedidas cuando ésta sobra.

Pese a las barreras sociales establecidas por una sociedad patriarcal, cada vez más mujeres árabes de Israel entran a trabajar incluso en áreas que gozan de escaso prestigio social, como la agricultura. El simple hecho de salir a buscar trabajo hace surgir una serie de conflictos, de los cuales el principal es el enfrentamiento con el marido. Fue sólo tras una campaña de presiones que Samah, maestra de profesión, consiguió el consentimiento de su marido para poder participar en el sustento económico de la familia. La objeción de éste se basaba en la elección del trabajo agrícola después de no haber podido encontrar trabajo como profesora. Pero para Samah, como para muchas mujeres árabes, la situación económica es la motivación principal, incluso más que el propio deseo de emancipación. La mayoría de las mujeres que trabajan en la agricultura lo hacen a través de intermediarios, los cuales se llevan como mínimo un tercio de su salario. Además, se les paga en metálico, sin ningún beneficio social ni ninguna nómica.

Saben de antemano que serán explotadas pero no ven ninguna alternativa hasta el momento en que se encuentran con el WAC-MA’AN, el Workers Advice Center. Al conseguir un trabajo en la agricultura a través del MA’AN ­—con nómina, beneficios sociales y protección sindical— adquieren más concienciación sobre sus derechos como trabajadoras y como mujeres.

A pesar de todas las dificultades por las cuales han pasado antes de poder conseguir un trabajo, el mercado laboral no les da una gran bienvenida. Al contrario: la inestabilidad es la regla; un día aquí y otro día ­—con suerte— allá. No obstante, una vez han probado la independencia económica, están plenamente decididas a continuar.

16-16

www.pauisolidaritat.ccoo.cat

Edita:

Amb el suport de / Con el apoyo de: