ALFONSO LÓPEZ
ALFONSO LÓPEZ –Lleida, 1950–
És un projecte de:
La Fundació Pau i Solidaritat és l’instrument de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya per fer cooperació internacional i per sensibilitzar els treballadors i les treballadores del nostre país. Els seus espais d’intervenció prioritaris són: Amèrica central i el Carib, Sud–amèrica, el Magrib i els països àrabs i l’Europa de l’Est, encara que també intervé puntualment en zones en situacions d’emergència. Vol construir la universalització dels drets econòmics i socials i assegurar un model de relacions socioeconòmiques més sostenible i democràtic, partint del fet que no pot haver-hi desenvolupament socialment just sense uns mínims de drets laborals.
Amb el suport de:
ALFONSO LÓPEZ | LA POBRESA NO ÉS RENDIBLE - ELS OBJECTIUS DEL MIL.LENNI | PASSIN I VEGIN
Periodista i dibuixant, alterna la seva activitat entre l’humorisme gràfic, la historieta i la il·lustració. La seva obra s’ha publicat en diversos diaris (La Vanguardia, Diario de Barcelona, Avui, El Periódico...), revistes d’opinió (Oriflama, Canigó, Posible, Mundo, El viejo Topo...), d’humor (El Papus, El Jueves, Fluide Glacial...) i de còmics (TBO, Patufet, Star, Rambla, Cimoc, Tótem Italia, U-Cómix...). Membre del comitè promotor del Saló del Còmic de Barcelona (1981) i coordinador d’exposicions. Ha creat i dirigit diverses publicacions, com ara Butifarra! (1975-1978), Culde-sac (1982), ¡Más Madera! (1986) o Angelitos Negros (1999-2000). El 2005 va rebre el premi Serra i Moret, de la Generalitat de Catalunya. Els seus darrers llibres publicats són: La saga de Chaves (2004), a partir d’un argument de Manel Fontdevila, Paula (2005), amb guions de Xavier Roca, Políticamente Incorrecto (2005) i Silencios: la juventud del Capitán Trueno (2005), amb guió de Pepe Gálvez. El 2002 inicia una nova experiència: el llibre d’assaig polític amb clau d’humor, sobre temes contemporanis, en què és el responsable dels textos i dels dibuixos. Es tracta de la col·lecció Pasen y vean, el primer títol de la qual va ser La globalització.
LA POBRESA NO ÉS RENDIBLE
Passin i vein
ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI
Amb el suport de:
Comissió Barcelona Solidària
ALFONSO LÓPEZ
És un projecte de sensibilització de la Fundació Pau i Solidaritat CCOO Catalunya Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya Via Laietana 16, 1a PLANTA 08003 BARCELONA Tel. 93 481 29 12 - Fax 93 481 28 57 fpauisoli@ccoo.cat www.ccoo.cat/pauisoli
1a. edició 2006 2a. edició 2007
Direcció, guions i dibuixos: Alfonso López Textos oficials dels Objectius del Mil·lenni (p. 26 a 40) Naciones Unidas Disseny gràfic i producció Ars Satèl·lit Coordinació i supervisió Michela Albarello Traducció i normalització Servei Lingüístic de CCOO Catalunya © 2006-2007 Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya © 2006-2007 Alfonso López Impressió: Agpograf D.L.B. 000000
L’autor i els editors recorden que no pot reproduir-se cap part del llibre sense el seu permís. Els detalls sempre són importants. imprès en paper ecològic 100% lliure de clor
Amb la col·laboració de: Jordi Sabater Pi, psicobiòleg Arcadi Oliveres, economista Javier Martínez Peinado, economista Irene Maestro, economista Eudald Carbonell, arqueòleg
6
7
PRòleg Bons propòsits a l’inici del Mil·lenni. L’any 2000, 189 països membres de les Nacions Unides es van comprometre a aconseguir 8 objectius prioritaris per eradicar la pobresa en el món. Per primera vegada es consensuava una agenda que recollia, parcialment, els acords de la cimera de Rio el 1992 sobre Medi Ambient, el Caire el 1994 sobre la Població Mundial i Pequín el 1995 sobre Dona i Desenvolupament, entre altres. Per aconseguir aquests objectius, que afecten més de 1.000 milions de persones, es va plantejar una necessària aliança entre països en desenvolupament i països desenvolupats. No obstant això, mentre que els països pobres o receptors d’ajuda quedaven obligats a retre comptes i obtenir resultats, els països rics o donants estaven subjectes… a la seva bona voluntat. Mentre no es produeixi un canvi en profunditat de les polítiques econòmiques de les zones riques (EUA, Europa, Japó…). Mentre el pensament neoliberal sigui el dominant (ALCA, directiva Bolkestein…), és possible que aquests objectius no responguin més que a una compensació que pugui atenuar les demandes dels moviments que reclamen un altre tipus de globalització. No obstant això, i malgrat les seves limitacions, els Objectius del Mil·lenni no deixen de ser un instrument útil per mesurar el camí que falta perquè tants habitants del món aconsegueixin una vida digna i, en conseqüència, exigir responsabilitats i actuar. Serveixi aquest treball, adreçat específicament en aquesta edició als treballadors i treballadores del nostre país, com a eina de reflexió per acostar-nos de forma distesa però rigorosa a la realitat de la pobresa i a uns objectius que, molt probablement, aniran més enllà del 2015. Amb tota seguretat, tothom qui conegui les problemàtiques del món del treball a la nostra societat comprèn millor els arguments per lluitar per una societat més justa i igualitària arreu del món, inclòs el nostre.
Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya www.ccoo.cat/pauisoli
8
9
els clients acostumen a venir al meu despatx…
És vostè el senyor Felip Marlou?
10
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Aquest m’espiava al passadís…
Si és un atracador es farà un tip de riure…
La vaig notar desconfiada i la intuïció em deia que la seva situació i els seus papers eren una mica precaris.
Mm, vingui amb mi i no tingui por.
Tampoc no semblava un inspector d’hisenda.
Necessito els seus serveis.
La solidaritat en la irregularitat no és un fet estrany.
Com si fos a casa seva.
11
Va començar parlant-me del motiu de la seva presència al meu país.
Em va dir que, a través de la parabòlica màgica, havia vist que aquí la gent menjava, fins i tot, diversos cops al dia.
Elemental
I les gaseles ja arriben caçades en una safata de porexpan.
També havia observat que teníem una targeta de plàstic meravellosa que, quan la fregaves, et donava la felicitat eterna.
No sabia que ja hi hagués canals temàtics de publicitat… Mm…
Mm…
En definitiva, que sóc una negreta de l’Àfrica tropical, que “cultivando cantaba la canción del cacao”, fins que els preus se’n van anar en orris… I vaig venir aquí.
Elemental.
12
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Una ONG caritativa l’havia acollida i al diari amb què embolicava l’entrepà del matí hi sortia la meva adreça.
M’han robat…
Els diners, la salut i la història.
I en què us puc servir?
He d’advertir-li que si entrem en el terreny de la metafísica, haurà de pagar un suplement.
Em va contestar, entusiasmada, que per a ella la quantitat no tenia importància i que estava disposada a pagar-me portant-me aigua i llenya del bosc tantes vegades com fes falta.
Mm Temptador, però…
13
Es va quedar molt sorpresa quan vaig indicar-li que aquí els boscos s’incendien in situ i que l’aigua sortia per un tub (encara…). De debò?
La meva clienta sospitava que recuperar el que havia perdut no seria fàcil, però almenys volia conèixer-ne els culpables.
Tal com li dic, però no s’amoïni. Ja em faré ric en una altra reencarnació.
De moment, vaig inscriure-la en uns cursets gratuïts, que organitzava l’Administració, sobre punt de creu i física quàntica; no se sap mai… Mm…
Mm…
Mentrestant, jo avançava unes quantes feines pendents per subvencionar el nou cas.
Definitivament, la dona l’enganya… Sí…
Comprovat empíricament.
14
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Tota investigació necessita una visita a l’escena del crim, així que abans de sortir… I per acabar…, recorda cap pista?
Això potser li servirà…
15
Es tractava d’una pastilla de xocolata de comerç injust. Amb això, les obres completes del PNUD* i altres best-sellers, vaig embarcar-me rumb al seu país.
SUMARI I
La pobresa extrema........................................................................................17
II
Hi havia una vegada 8 objectius.........................................................25
III L’ajuda oficial al desenvolupament..............................................43 IV Els orígens de la pobresa.........................................................................53 Gens i marginalitat 54 Etnocentrisme 58 La riquesa i la cobdícia 62 El desequilibri colonialista 65 El deute que no cessa 69 Neoliberalisme bàsic 72 V
i llavors, què fem?...........................................................................................75 L’egoisme intel·ligent 76 Objectius per anar una mica més enllà 84
* Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament
16
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
El seu país era un país “pobre” com podia ser-ho Afganistan, Bolívia, Etiòpia, Nicaragua o Cambodja…
CAP. I
La pobresa extrema Camà de casa seva, l’absència de benzineres, hamburgueseries i centres comercials ja em va fer sospitar alguna cosa.
18
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Efectivament, era, és:
LA TÍPICA ALDEA DE SUBSISTÈNCIA com moltes altres al món
Per començar, a l’aldea no s’hi pot accedir per una carretera asfaltada i no té un transport motoritzat de línia regular.
Tampoc no té electricitat, ni aigua potable, ni cap canalització de les aigües residuals...
Com a conseqüència es contaminen els aliments i les fonts d’aigua. Resultat: Els nens emmalalteixen de diarrees.
Però també de pneumònia i paludisme. Mentrestant, els adults moren de sida o tuberculosi sense cap tractament.
CAP. I - La pobresa extrema
19
làldea amb prou feines pot subsistir amb la producció pròpia d’aliments o amb els salaris que es paguen a l’agricultura industrial. La terra està exhaurida.
Les pluges cada cop són més escasses a causa de la desforestació i la desertització i, per descomptat, no es disposa de cap sistema de regadiu.
Les famílies tenen més fills dels que voldrien per culpa de l’escàs accés a l’educació, que és un luxe, com la salut.
Això implica que les dones, que són la base de l’economia local, morin sovint de part: 100 per cada dona que mor al nord.
Mm… Tot indica que vostès no resulten rendibles per al mercat.
I, a sobre, no sortim a les notícies perquè som pobres sense glamour.
Ni huracans, ni tsunamis… I un volcà que teníem se’ns va apagar… Ja és mala folla…
20
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
No tinc gaire tendència al masoquisme ni a altres disciplines, però de retorn a la capital del país vaig decidir complementar el meu estat d’ànim amb la informació de què disposava.
Mm.
Xifres no tan fredes
ii 1.200 milions de persones subsisteixen, ii Cada minut mor una dona per complicaaproximadament, amb 1$ al dia i 2.700 milions, amb 2$.
ii El 2005, 130 milions de persones havien
sortit de l’extrema pobresa, però 18 dels països més pobres (amb 460 milions d’habitants) havien empitjorat el seu nivell de vida respecte al 1990: l’Àfrica subsahariana i l’àrea de l’ex Unió Soviètica.
ii En el món hi ha 200 milions d’emigrants, la majoria per causa de la pobresa.
ii Unes 100.000 persones moren de fam diàriament.
cions durant l’embaràs o el part. I s’estima que tots els anys mor un milió de nens petits a conseqüència de la mort de la mare, la immensa majoria a l’Àfrica subsahariana i a l’Àsia meridional.
ii 2,5 milions de nens i nenes menors de 15 anys estan infectats de SIDA.
ii La desertificació afecta el 70% de les terres seques que s’utilitzen per a l’agricultura.
ii El 20% de la població, el món ric, consumeix el 80% dels recursos de tot el planeta.
ii 114 milions de nens en edat escolar no ii Quan la Xina i l’Índia consumeixin la van a l’escola (63 milions són nenes).
ii 584 milions de dones són analfabetes. ii 36 estats discriminen la dona en les seves lleis.
ii 2.200 milions de persones en el món no disposen d’atenció sanitària.
mateixa quantitat de paper, aigua, petroli, fusta, etc., que els habitants del Primer Món, es necessitaran dos planetes com la Terra.
ii Els països pobres paguen, en concepte
de deute extern, 7 vegades més del que reben com a ajuda al desenvolupament.
CAP. I - La pobresa extrema
No hi havia cap dubte. La meva clienta tenia raó. Tot allò era delicte. I un delicte no es produeix perquè sí.
Vaig decidir començar amb els sospitosos habituals, així que em vaig dirigir al govern. Mm… Ministeri de Parapsicologia i Cibernètica… Aquest servirà…
El ministre era un dels 500 cosins del president i vaig fer-me el viu.
Ho se tot. vosté és un corrupte que ven el seu país.
Sí? Torniho a dir!
Sorprenentment, va confessar de seguida. Quina il·lusió! Em pensava que no vindria mai ningú. Per fi!
21
22
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Però no tenia gaire per oferir. Tenim tot el gènere col·locat, però si li interessa em queden un munt de negres d’una ètnia veïna…
Mm… Sé que se sorprendrà, però em fa l’efecte que l’esclavitud fou abolida fa temps (oficialment).
Massa senzill. M’ho va confirmar aquella trucada a l’hotel, que semblava de telemàrqueting. Senyor Marlou? Tinc una informació per a vostè.
Ella havia superat amb èxit tots els càstings.
Vaig començar a sospitar en veure el manual.
Tinc els culpables de la pobresa al món.
Els comunistes!
Ja no en queden…
El terrorisme islamista!
Massa vist…
Canti per mi. L’escolto.
CAP. I - La pobresa extrema
Quan vam arribar als extraterrestres vaig decidir que, definitivament, no era la meva noia. I la internacional filatèlica?
L’endemà vaig arribar a la conclusió que qui més coses sabria sobre un problema mundial era un organisme internacional.
nxt…
Em va atendre un jove del nord, voluntariós i vitaminat. Ha sentit parlar de la campanya dels Objectius del Mil·lenni?
23
Si es tracta de renovar l’automòbil, no en tinc. Pel que fa a la rentadora…
És un pla de l’ONU perquè la seva clienta i uns quants milions més com ella puguin recuperar el que han perdut cap a l’any 2015.
No foti…
24
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
El noi voluntariós va insistir i em va deixar l’acord perquè m’il·luminés l’esperit.
CAP. II
Hi havia una vegada
8 objectius
Al començament del mil·lenni, 189 estats, membres de l’ONU, es van comprometre a fer que el món fos una mica menys injust. Mm…
26
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
1
Eradicar la pobresa extrema i la fam aconseguint: • Reduir a la meitat el percentatge de persones els ingressos de les quals siguin inferiors a 1$ per dia. • Reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam.
POBRE
(VIU AMB MENYS DE 2$ AL DIA)
POBRE EXTREM
(VIU AMB MENYS D’1$ AL DIA)
MOLT PIJO ÉS EL QUE HI HA…
Com a punt de partida, el Banc Mundial considera que amb 1$ diari es pot sobreviure (viure és una altra cosa) però fins i tot això és molt relatiu, perquè depèn de si s’és pobre en un país desenvolupat o subdesenvolupat, i de les zones dins un mateix país (camp o ciutat).
ii El problema (si només fos un…) és que el referent per entrar o sortir del club dels pobres
acostuma a ser el sacrosant creixement econòmic, és a dir, el Producte Interior Brut (PIB) del país. Recorden allò de, si jo tinc dos pollastres i vostè cap, entre els dos tenim dos pollastres? Doncs això. Així que hi ha països amb enormes desigualtats internes, com Brasil o Estats Units, amb pobres de solemnitat (el IV món) que no tindran ni gos que els lladri.
CAP. II - Hi havia una vegada 8 objectius
I després hi ha la fam Complement indispensable de la pobresa. Com que la majoria de la població empobrida (tres de cada quatre persones) viuen en àrees rurals (o pesqueres) afectades en major o menor mesura per la desertització o la imposició de monocultius per part de les transnacionals, sembla que el més urgent seria:
ii Enfortir la producció local d’aliments de subsistència tradicionals, (el cotó o semblants, són bastant indigestos).
ii Allò tan clàssic d’accedir a la propietat de la terra. ii Que homes i dones puguin obtenir crèdits barats. ii Afavorir el control de la transformació i la comercialització dels propis productes. (Recorden?: Un país sòlid és aquell que té petites i mitjanes empreses)
—Se suposa que ja hi treballen— A MI M’HAN MATAT PERQUÈ POGUÉS SER DEMÒCRATA.
QUINA SORT!, A MI, PERQUÈ PUGESSIN LES COTITZACIONS DEL CACAU A LA BORSA.
Dades per a la vergonya* Actualment, la pobresa millora en certes regions de Xina i Índia, es manté en la resta d’Àsia i Amèrica llatina i augmenta a Àfrica subsahariana. Però si als d’1$ els sumem els potentats que no arriben als 2$ diaris, resulta que tenim el 50% de la població total d’aquestes regions en una pobresa més que contundent. Per tant les metes de l’objectiu resulten bastant limitades. Total: 840 milions de persones passen fam, i 6 milions de nens moren de malnutrició a l’any. Per cert, a Espanya el 20% de la població és pobra amb sostre, que no arriba a fi de mes. * Totes les dades corresponen a informes oficials publicades entre els anys 2002 i 2006
27
28
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
2
Aconseguir l’ensenyament primari universal vetllant perquè tots els nens i les nenes puguin acabar un cicle complet d’ensenyament primari.
QUAN LI VAIG DIR AL PATRÓ QUE VOLIA UNA ESCOLA PER ALS MEUS FILLS, ES VA DESMAIAR.
I QUAN LI VAIG INSINUAR QUE FOS LAICA EM VA ENTREGAR A LA CIA.
QUAN LI VAIG DEMANAR QUE FOS GRATUÏTA VA AVISAR AL FMI.
ARA ESTIC PRES PER TERRORISTA.
ÉS CLAR, SI ÉS QUE ANEU PROVOCANT..
Sense educació, el peix de la pobresa es mossega la cua. Sense formació, els últims de la fila difícilment sabran per què són pobres i, sobretot, gràcies a qui. Sense coneixements, no hi ha desenvolupament, i a la llarga tampoc democràcia. Com s’exigeix, si un no sap ni llegir ni escriure ni calcular? Per cert, un PIB elevat no significa necessàriament que el comú de la gent estigui escolaritzada: vegeu els països àrabs.
CAP. II - Hi havia una vegada 8 objectius
29
ii Curiositats. El sistema de control d’això de l’escolarització són les matriculacions, però realment ningú no sap els que acaben el cicle. Actualment la situació millora a Amèrica llatina i al Carib, però tot indica que en algunes regions com l’Àfrica subsahariana els nens escolaritzats són molt pocs i encara menys (ho han endevinat) les nenes. Nenes que ajudaran a la mare en les tasques de la cabanya, en el supòsit que la mare no hagi mort de sida.
Per cert, què passa amb els adults?
Amb el neoliberalisme l’escola va deixar de ser gratuïta, després la van subcontractar al millor postor i ara sembla que han externalitzat el profe d’aritmètica… I qui és?
El paio que ens empaita.
Dades per a la ignorància En els països més pobres del món, un de cada cinc nens en edat escolar no sap el que és una escola. Sierra Leone, un país no especialment ric, va invertir el 2001 el 3,6% del seu PIB en defensa, mentre que en educació l’1,14%. I així…
30
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
3
Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dóna, eliminant les desigualtats entre els gèneres en l’ensenyament primari i secundari, preferiblement per a l’any 2005, i en tots els nivells de l’ensenyament per al 2015.
vaig A BUSCAR LLENYA A 5 QUILÒMETRES DE DISTÀNCIA I CAMINANT, DESPRÉS AIGUA A 7, DESPRÉS M’ENCARREGO DEL DINAR, ELS NENS, LES GALLINES, L’HORT FAMILIAR, I A LA NIT ESTUDIO ENGINYERIA AERONÀUTICA.
AHIR, JUST QUAN M’ANAVEN A DONAR EL TÍTOL, EM VA DESPERTAR EL MEU MARIT PER FER UN QUIQUI.
ii Ser pobre en un país pobre és mala sort, però a més a més ser dona ja és una heroïcitat.
L’evolució biològica i cultural ha fet una mala passada històrica a les dones. Els indicadors de l’objectiu, centrats bàsicament en l’educació, però també en l’ocupació i la participació política, possiblement no són suficients.
CAP. II - Hi havia una vegada 8 objectius
El pensament dominant diu (i de vegades no sols en el Sud) que ser dona és igual a cura de la casa i els fills més agricultura familiar, mentre que a l’home se li reserva el poder públic i la propietat. Està escrit profundament en els costums i, de vegades, fins i tot en les lleis. Seria un detall que els legisladors de molts països comencessin per aquí.
HEM ARRIBAT A UN PACTE: LES NENES TAMBÉ TINDRAN UNA EDUCACIÓ, QUÈ CARAM!
NATURALMENT, ESCOMBRARAN LA CLASSE I FARAN EL DINAR A TOTS ELS ALTRES.
Dades per a la injustícia Les dones, en els països pobres, produeixen entre el 60% i el 90% dels aliments de subsistència. Només el 2% accedeix a la propietat de la terra i a l’1% dels crèdits destinats a l’agricultura. Per rematar-ho, les dues terceres parts de la població analfabeta del món són dones del camp.
31
32
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
4
Reduir la mortalitat infantil, reduint en dues terceres parts la taxa de mortalitat dels nens menors de 5 anys.
I SI SOBREVIUS AL PART, A LES MALALTIES, A LES GUERRES, A LA FAM, A LES CATÀSTROFES NATURALS I A LA CORRUPCIÓ, QUÈ FARÀS QUAN SIGUIS GRAN? AVORRIR-ME.
ii Ràpid i claret. Cada dia moren aproximadament uns 30.000 nens i nenes, la majoria de
malalties totalment curables al nord (diarrees, grips…) i altres perfectament previsibles (malària, xarampió, sida…). Les paraules màgiques són, com sempre, diners i polítiques públiques d’atenció sanitària: Atenció als parts, les vacunacions i els centres de salut bàsica. La regió que menys avança, per variar, és Àfrica Més dades per a l’horror Encara que no hi ha un registre fiable (és a dir, serien més) a l’any moren 10,8 milions de nens de menys de cinc anys. En un país com Angola, amb el 65% de la població al camp, només un 15% dels metges són rurals, i a Cambotja, amb el 85% de la població rural, el 13%… Podríem seguir…
CAP. II - Hi havia una vegada 8 objectius
5
33
Millorar la salut materna, reduint la taxa de mortalitat materna en tres quartes parts.
AI NOIA! AVUI M’HE ASSABENTAT QUE, SI ET QUEDES EMBARASSADA EN AQUESTS PAÏSOS DE POBRES, NO TENEN CAP TIPUS DE CLÍNICA…!
ÉS TERRIBLE, QUI ELS TRACTARÀ LES ESTRIES I LA FLACCIDESA, LLAVORS?
ii EL DETALL ESCANDALÓS
Què passa amb la salut sexual i reproductiva de les dones, que no es preveu? El dret humà fonamental del 50% de la població mundial, que possiblement no li basta amb no morir-se i que, segurament, desitjaria tenir alguna alegria sexual i decidir quants fills vol i en quines condicions. ¿Com és que en els Objectius del Mil·lenni no apareix el control de la natalitat, que alguna relació té amb la pobresa…? Segurament caldria preguntarho al masclisme cultural i religiós. Més dades per a la injustícia 350 milions de dones no tenen accés a mètodes segurs de contracepció. Una quarta part dels embarassos no són desitjats. A l’any es produeixen 46 milions d’avortaments, el 50% en el Tercer Món, els mètodes insegurs del qual causen el 13% de morts maternes.
34
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
6
Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties, aturant i començant a reduir la propagació del VIH/SIDA; aturant i començant a reduir la incidència del paludisme i altres malalties greus.
CONTRA LA SIDA CASTEDAT, CONTRA LA MALÀRIA TANCAR LES FINESTRES ALS MOSQUITS, CONTRA LA TUBERCULOSI TOSSIR CAP A UN ALTRE COSTAT, I CONTRA LES FARMACÈUTIQUES… Bé…
QUE DIPOSITIN ELS SEUS BENEFICIS EN LA BANCA VATICANA, QUE JA ELS ABAIXAREM EL TIPUS D’INTERÈS COM A PENITÈNCIA.
QUINA IDEA! QUINA IDEA!
ii Una població malalta és una població pobra. El 20% dels ciutadans en edat de treballar de Bostwana, Swazilàndia, Lesotho i Zimbabwe tenen sida, la qual cosa rebaixa la mitjana de vida actual dels seus habitants a 34 anys.
Mentre en els països desenvolupats el VIH/SIDA s’ha convertit en una malaltia crònica, gràcies als tractaments retrovirals, la cobdícia de la indústria farmacèutica internacional fa que només accedeixi a ells el 5% de la població mundial afectada. Però també ajuda a la catàstrofe la falta de despesa pública en atenció primària dels països implicats. Segueixen les dades de l’horror Cada any moren més d’un milió de persones per causa de la malària i (només el 2004) es van produir 3,1 milions de morts per motiu de la SIDA (i va creixent, especialment entre les dones). Però, per un cop, bones notícies El programa ONUSIDA, i sobretot Brasil, amb un servei universal de tractament de retrovirals, ha abaixat la mortalitat un 73%.
CAP. II - Hi havia una vegada 8 objectius
7
Garantir la sostenibilitat del medi ambient a través de la incorporació dels principis de desenvolupament sostenible en les polítiques i els programes nacionals, i invertint la pèrdua de recursos del medi ambient, tot reduint a la meitat el percentatge de persones que no tenen accés a l’aigua potable i millorant considerablement la vida d’almenys 100 milions d’habitants de barris marginals per a l’any 2020.
CANVI CLIMÀTIC, CANVI CLIMÀTIC… JA ESTÀ EL BO DE NOÈ AMB ELS SEUS DESVARIS…
SÍ, LES MALES LLENGÜES DIUEN QUE LI dona al MOST…
ui! uI!
A, DE PRESS … A DE PRESS
ii S’entén per desenvolupament sostenible aquell que conserva el medi natural no sols satis-
fent les necessitats de les generacions actuals, sinó evitant comprometre les de les generacions futures. O sigui, que no s’hi val a allò que després de mi el diluvi, perquè possibement serà veritat. Gairebé res… es tractaria de revertir les tendències del model de creixement econòmic global: més cotxes, més autopistes, més segones residències, més deforestació, més consum elèctric, més residus, més emissions de CO2. Amb EUA al capdavant, que, a sobre, subsidia la gasolina perquè puguin consumir més i més… residus, que ni l’aire, ni l’aigua, ni la terra poden absorbir indefinidament. Degradació mediambiental que no repercuteix en els costos de producció, que ningú no paga, ni, per tant, ningú reposa. (i no parlem de les multetes de rialla) Per què?
35
36
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Indicadors de la urgència, que es reparteixen entre el Nord i el Sud i que no paren d’avisar
FF El canvi climàtic: Sequeres aquí i inundacions allà, noves malalties…
FF La pèrdua de biodiversitat: Menys animals, menys plantes, menys coneixements, menys futures medecines, menys saber de nosaltres mateixos…
FF La degradació dels sistemes agrícoles: Més fam, més desertització, més pobresa…
FF La pèrdua dels boscos: Més CO2, més despreniments de terres i desertització, més pobresa…
FF La degradació dels ecosistemes marins i d’aigua dolça: Menys pesca, més fam, més pobresa….
FF El creixement demogràfic: Més deforestació, més contaminació, més pobresa, més emigració forçosa… … I PER CADA MOBLE DE FUSTA TROPICAL, REGALEM UN Jíbar, I SI ES PORTA TOT EL CONJUNT, UN PACK D’ANACONDES I CAIMANS.
AL JARDÍ LI QUEDARÀ preciós.
L’absència inexplicable La falta de referències, dins aquest objectiu, a les energies alternatives i renovables, absolutament útils per frenar la deforestació i la desertització, tals com l’energia solar i l’eòlica, per no parlar de les dessaladores, etc. Dades per a l’esglai Entre 1970 i 2000 s’han perdut el 37% dels ecosistemes, i hem desbordat la natura en un 20% sobre la seva capacitat de regeneració. Actualment hi ha 10.000 espècies en vies d’extinció.
CAP. II - Hi havia una vegada 8 objectius
I ara, l’aigua. Com que la desertització avança per tot arreu, però especialment en el Sud, l’aigua serà un bé escàs i el que és escàs val diners, molts. Així que no és casual que, el 2002, el Consell Econòmic i Social de l’ONU s’afanyés a declarar que l’accés a l’aigua potable i al sanejament són un dret humà (com l’alimentació, o com l’habitatge…). Opinió que contrasta vigorosament amb la del Banc Mundial o l’Informe Camdessuss, segons els quals l’aigua i el sanejament són un bé econòmic subjecte a les regles del mercat (i aquí benefici i després glòria…).
L’altre dia, buscant per la xarxa, em vaig assabentar que antigament l’aire era silvestre i de franc.
I era sencer, semi o desnatat?
Dades per a la rematada Actualment, hi ha més de 1.000 milions de persones sense abastament d’aigua potable i 2.600 milions sense sanejament. Ho han endevinat: majorment en els països pobres. El 70% de la població urbana d’Àfrica i del Sud-est asiàtic viu en barris marginals. Si les coses segueixen així, per a l’any 2030 el 86% de la humanitat viurà en el Tercer Món, i el 60% ho farà a les ciutats. En quines condicions?
37
38
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
8
Fomentar una associació mundial per al desenvolupament a través de: • Desenvolupar encara més un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori. Això inclou el compromís d’aconseguir una bona gestió dels assumptes públics i la reducció de la pobresa, a cada país i en el pla internacional. • Atendre les necessitats especials dels països menys avançats. Això inclou l’accés, lliure d’aranzels i quotes, per a les exportacions dels països menys avançats, el programa millorat d’alleugeriment del deute dels països pobres molt endeutats i la cancel·lació del deute bilateral oficial i la concessió d’una assistència oficial per al desenvolupament més generosa als països que hagin mostrat la seva determinació de reduir la pobresa. • Atendre les necessitats especials dels països en desenvolupament sense litoral i dels petits Estats insulars en desenvolupament. • Encarar de manera general els problemes del deute dels països en desenvolupament amb mesures nacionals i internacionals a fi de fer el deute sostenible a llarg termini. • En cooperació amb els països en desenvolupament, elaborar i aplicar estratègies que proporcionin als joves una feina digna i productiva. • En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials als països en desenvolupament. • En col·laboració amb el sector privat, vetllar perquè es puguin aprofitar els beneficis de les noves tecnologies, en particular els de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
FANTÀSTIC! A PARTIR D’ARA SEREM AMICS I TREBALLARem PLEGATS. PER COMENÇAR NO CORRI…
SIMPLEMENT AL TROT.
CAP. II - Hi havia una vegada 8 objectius
39
Solucionar les necessitats concretes de cada àrea geogràfica o país I com funciona, això? En primer lloc, els països pobres (també coneguts graciosament com a receptors o socis) elaboren un pla de prioritats bàsiques i una agenda de realització, que hauria de ser consensuada entre els governs i les organitzacions de la societat civil (hauria de ser…) per a després, en segon lloc, ser assumits pels països rics o riquíssims membres de l’OCDE (també coneguts com a donants) i que, se suposa, actuen en conseqüència.
LLAVORS ENS CANCEL·LARAN EL DEUTE?
NO, PERÒ ELS EL CEDIREM COM A PATENT D’APRIMAMENT.
Es faran d’or
FORA ELS MICHELINS!
ii L’organització de cooperació i desenvolupament econòmic (OCDE) Es va fundar per reconstruir Europa després de la II Guerra Mundial. Després, i com que no era qüestió d’anar-se’n a l’atur, va seguir orientant la humanitat sobre com havia d’autorealitzarse segons les sagrades escriptures del mercat.
ii Aranzels. Dineret extra que els països del Sud han de pagar si volen que les seves
mercaderies, generalment productes agrícoles i tèxtils, arribin als mercats del Nord, mercaderies ja de per si limitades per les quotes. Què succeeix? Que, davant d’aquesta barrera, els països en desenvolupament no tenen més remei que malvendre les seves primeres matèries a les transnacionals del Nord que actuen en el seu propi país.
40
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
ii
Subsidi o dúmping. Els estats dels països rics subvencionen les seves produccions extensives i els seus excedents que exporten al Sud, de manera que resulten més barats que el seu cost de producció i fins i tot més que els produïts als mercats de destí. Amb la conseqüent ruïna (més encara…) de l’economia dels països pobres. És la perfecció de la perversió i de la contradicció, perquè cal no oblidar els treballadors i petits agricultors del Nord.
I NO OBSTANT AIXÒ, LA BALANÇA COMERCIAL ENTRE EL NORD I EL SUD ESTÀ EQUILIBRADA.
I COM ÉS AIXÒ?
COMPTEM ELS EMIGRANTS COM A MERCADERIA.
ii
Per què deu ser? Resulta que, des de 1990, l’Ajuda Oficial al Desenvolupament dels països rics (indispensable perquè, suposadament, es compleixin els objectius) ha baixat al 0,25%, i això que llavors ja estava en una mitjana insuficient del 0,33% del PIB (recordem que el que es va demanant des de 1969 és el 0,7%…) Quina casualitat que baixés, just en el moment que es va enfonsar el bloc socialista i, per tant, quan els sentinelles d’Occident ja no necessitaven guanyar-se l’amor d’algun d’aquests països, per pobre que fos.
CAP. II - Hi havia una vegada 8 objectius
Després d’analitzar-los, seguia sense creure en els miracles, però tot allò semblava possible. Al cap i a la fi, era un acord de mínims. Mm… i encara gràcies.
Així que vaig tornar a anar a veure el noi vitaminat. No era al despatx. Per tant, vaig anar al lloc on, de vegades, van a parar els nois voluntariosos. Hip… Un glopet?
Res, és un problema transitori de fe… Es recuperarà…
41
De tota manera, hi havia una cosa que no em quedava clara: com es controlava el tema de la pasta? Dubto; doncs, investigo…
Qui havia parlat era membre d’una ONG local. Semblava practicar un escepticisme lúcid. Potser vostè em podrà ajudar…
Pregunti, em sobra paciència i informació.
42
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Amb els temps que corrien, la seva oferta no estava malament i vaig decidir aprofitar-la. Digui’m la veritat. Tal com està el pati, es compliran els objectius?
CAP. III
L’ajuda oficial al desenvolupament
Per començar, ha de saber com funciona això…
Mm…
44
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Els diners es mouen mitjançant l’ajuda al desenvolupament, que pot ser privada, és a dir, la que desgrava a Bill Gates, Rockefeller i unes quantes sectes nord-americanes potents… I que va allà on ells volen. Els posarem una escola i una embotelladora de sargantanes, però, a canvi, haureu d’adorar el Gran Armadillo. L’únic!
Però és que a casa som agnòstics…
Mala sort.
O pública. És a dir, l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD), quantitativament molt més important, que s’articula a través dels països rics (i algun convidat més…) que habiten l’OCDE* i pot ser bilateral o multilateral. Robert, t’he de dir que, a l’hora del noticiari, van tornar a morir-se un munt de pobres i la nena no em va menjar res.
* pàgina 39
nxt… Béee… Haurem de pensar alguna cosa…
CAP. III - L’ajuda oficial al desenvolupament
45
La bilateral és la que va de país ric a país pobre, i que pot funcionar a través de les ONG (la majoria es financen amb diners oficials)… Les ONG lluiten contra la pobresa i els mercenaris, contra els pobres. Però no hi ha tanta diferència…
Tots dos són serveis externalitzats dels estats.
… O a través de les mateixes oficines de l’ajuda al desenvolupament de cada país. I, això sí, en tots dos casos els diners van cap al projecte pactat i només per a aquest projecte. I, tenint en compte que som un país sense costa, no els va sorprendre que el nostre antic primer ministre (abans d’ingressar al sanatori) volgués muntar un parc marí?
Calla i bufa, que ens enxamparan les pluges!
46
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
L’ajuda multilateral no es dóna directament als països, sinó que és una aportació a organismes internacionals com les mateixes agències de l’ONU (UNICEF, FAO, etc.)… Bé, signi’m aquí, i després, per triplicat, porti-ho a la planta 15, llavors baixi al soterrani i …
Per ingressar els diners?
No, és per demanar tanda. Això altre és més complicat…
… El Banc Mundiala través de l’Associació Internacional per al Desenvolupament– o la Unió Europea…, i tots, en funció dels seus interessos, decideixen on va a parar… El fet que part de l’ajuda vagi actualment a l’Iraq o l’Afganistan no s’ha de considerar com una situació de favoritisme.
Ho farem igual amb qualsevol altre país que envaïm
CAP. III - L’ajuda oficial al desenvolupament
47
I tot això es pot fer en dues direccions: el país susceptible de rebre ajuda pot fer un programa i posar-lo en mans dels d’abans (ONG, organismes internacionals, governs…)… Així ho estrenarem tot alhora.
Benvolguts Reis Mags d’occident: ens hem portat bé amb la llibertat de mercat i, pel que fa al certificat de democràcia, si no els agrada, ja ens poden bombardejar vostès mateixos quan portin l’hospital…
O bé l’organisme internacional o el país ric pot buscar on poder fer-hi bones obres… Bé… I els homes blancs ja saben que el descobriment fòssil d’alt valor energètic que hem fet es refereix a uns ossos d’uns dinosaures molt atlètics?
No, però quan se n’adonin, ja hauran construït la carretera i el port.
48
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
La meva valoració de tot allò estava en terreny de ningú, però la noia lúcida semblava disposada a decantarme.
El problema és que els objectius no són un programa, no són de compliment obligat; són… una recomanació.
Vaja…
L’OCDE, a través del seu Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) fa un seguiment, avalua, però no reclama res… I sempre declara: Comparat amb què?
“Està en procés de millora.”
Amb l’extinció dels dinosaures.
Els objectius, encara que es compleixin, són insuficients per eradicar la pobresa, perquè consisteixen, teòricament, a fer pujar els d’1$ al dia al fantàstic estatus dels de 2$.
Sí, senyor. Des d’aquí les coses es veuen d’una altra manera.
LLAR, DOLÇA LLAR
CAP. III - L’ajuda oficial al desenvolupament
Es basen en el total de riquesa generada al país (el PIB), en lloc d’apostar pel concepte de desenvolupament humà, més precís que el de desenvolupament econòmic.
Mm… Allò dels dos pollastres…
49
El desenvolupament humà Es mesura basant-se en l’esperança de vida, la salut, els èxits educacionals i els ingressos reals ajustats. El 2005 el líder mundial era Noruega i a la cua hi havia Níger (que estrany...). Últimament s’hi han afegit els índexs de contaminació.
Però, fonamentalment, perquè no ataquen la desigualtat ni qüestionen les causes de la pobresa. En certa manera, podríem dir que són la caritat laica. Mama, els pobres són pobres perquè els castiga el mercat?
Però, a més, difícilment es compliran. I no només per la corrupció, la burocràcia de l’ajuda oficial o la valoració deficient dels objectius…
Exactament, perquè no resen a l’índex Dow-Jones.
Cosa força habitual…
50
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Sinó perquè només s’ho prenen seriosament Dinamarca, Noruega, Suècia, Holanda i Luxemburg, els únics que aporten el 0,7% del seu PIB anual!
I la resta dels països rics?
(Que, per cert, ja és insuficient segons el creixement de la riquesa actual.)
I, sobretot, perquè són com una vagoneta contra el tren actual del neoliberalisme Don’t worry, be happy!
Consens de Washington: “El finançament al desenvolupament ha de respondre a les regles del lliure mercat.”
Per la qual cosa, tot i que un programa funcioni, com que té un temps limitat d’actuació (de 2 a 4 anys), quan s’acabi és possible que tot torni a ser com abans. Escola gratuïta!
Ho diré a l’OCDE!
L’escola és un servei públic que cal privatitzar!
Ho diré a l’OCDE!
CAP. III - L’ajuda oficial al desenvolupament
La situació actual estava clara, però… només hi havia pobres al món perquè els nois de la internacional ultraliberal eren com eren?
51
En els casos difícils acostumo a recuperar els clàssics i Primo*, un vell conegut del zoo, m’havia passat un contacte.
Mm…
Mm…
* Vegeu el llibre La globalització, de la mateixa col·lecció.
Responia al nom de Darwin, la qual cosa ja era tota una declaració de principis.
Ves per on, l’espècie sobrevalorada es digna a visitar la família…
Necessito una informació de base.
Tot té un preu.
52
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Recollia firmes perquè els ximpanzés fossin declarats, d’una vegada per totes, prehomínids. Mai no m’he resistit a ningú en vies d’extinció. Som-hi, canti…
CAP. IV
els origens DE LA POBREsA
La pregunta és: sempre n’hi ha hagut, de pobres?
Mm…
54
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Em va contestar que sempre hi havia hagut desigualtat.
Els gens i la selecció natural fan que no nasquem iguals.
Mm…
Però tampoc superiors ni inferiors. Som diferents. Li he de dir, senyor mascle dominant, que en un futur els meus gens seran Einstein.
Això no treu que, en gairebé totes les espècies, els més forts i agressius dominin en el grup. I en els primats, que la desigualtat porti a la marginalitat i a les castes
Sí, però mentrestant (uns quants milions d’anys…), amb qui creus que anirà la Maripili a veure la posta de sol?
Ja em temia una cosa així.
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
55
Quan la coalició de ximpanzés dominants cacen, reparteixen la carn segons els seus interessos… I no a tots. Ug! (Per què no puc tenir proteïnes, jo?)
Gu! (Perquè ets de l’Atlètic.)
Els mateixos marginats “serveixen” per alleujar els moments de tensió del grup. Hu, hu! (Que graciós és el nostre cosí i líder!)
Endevineu qui va inventar l’assetjament escolar?
Els homínids havien de ser diferents? Nyu, nyu! (Que graciós és el nostre etc, etc...)
Estaca de 8 cm Parabellum. (Notin l’evolució?)
56
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
De tota manera, no es pot dir que els possibles marginats dels ximpanzés, dels primers homínids o dels caçadors recol·lectors del paleolític fossin ben bé pobres, perquè no hi havia cap propietat per posseir i l’aliment depenia de la capacitat personal i del grup. Algú hauria d’avisar el nostre marit que els mastodonts es van extingir fa unes quantes temporades…
Sí, però està tan mono quan exagera el que ha caçat…
Ug, ug, aurg!
Ooh!
Aah!
Però tornem als gens, aquestes bases químiques tan entranyables i tossudes que han tingut milions d’anys per adaptar les seves estratègies evolutives al medi ambient, fent que en sobrevisquin uns i d’altres morin. Tinc una idea… En lloc d’hivernar, enguany faré un curs de parapent i emigraré al sud amb les oques!
Ah, doncs, ara que ho penso… Allò d’aparellarnos ho deixarem córrer, que tinc hora per a la manicura.
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
57
Potser semblen poc subtils, però tenen una idea clara: la permanència. I un pla: afavorir els que són més iguals a ells mateixos (nosaltres) i, per tant, garantir-los el millor accés al menjar i a la reproducció. Això que, en certes espècies, s’anomena poder. I això de l’accés als canals de TV de pagament?
Espera’t que inventem la cultura.
Així, doncs, els gens egoistes dels primats (nosaltres) de tots els temps han tendit a afavorir primer la seva família bàsica (pares, fills, germans…), després l’extensiva (avis, oncles…) i, finalment, el clan i la tribu (cosins i cunyats col·ligats…). Vostè no ho faria? Oi que és preciós el meu petitó? Li hem posat de nom Nepotisme.
Res, ni cas, una altra moda que passarà de seguida…
58
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Clan o tribu que domina un territori on els llaços de parentiu, tot i que més diluïts, persisteixen. Això ha fet que, al llarg dels segles, el diàleg amb els veïns (els “altres”) sigui una mica tens… Ug-gú! (He d’insistir-li, Mallofré, que les figueres són nostres!)
Em va dir que havíem arribat a la base de l’etnocentrisme, una característica que la nostra espècie havia perfeccionat culturalment… Per saber-ne més, li recomano que parli amb Pedretes i Ossets. No se’n penedirà.
Urg! (I la nostra festa major, molt més maca, però de llarg!)
Tres baobabs més avall i tan bon punt arribat al guepard, a la dreta, vaig trobar el campament. Mm…
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
59
En realitat, Pedretes i Ossets eren un arqueòleg i una antropòloga, supervivents de l’esquerra i del Vaticà II que treballaven en un jaciment de fòssils. Deixant de banda la crueltat de la metàfora, em van il·lustrar amablement.
L’etnocentrisme és la preferència inconscient pels nostres gens més pròxims.
Fa que es consideri els “altres”, els que no són de la “nostra tribu”, com a inferiors.
L’han practicat totes les cultures al llarg de la història i ha fet que els veïns de la nostra mateixa espècie puguin ser considerats comestibles… Un altre cop garcia per esmorzar?
Si menges proteïnes de menut, de gran seràs un home ben forçut.
60
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Sense el més mínim problema esclavitzables… (En alguns moments de la història fins i tot van poder tenir propietats; per tant, els esclaus no es podien definir exactament com a pobres.) Depenia de l’amo que et tocava.
El meu, per exemple, a banda de la cadena, m’ha posat una hipoteca a 50 anys.
Després colonitzables… Assassinarem els indígenes, després exterminarem la fauna i, per fi, plantarem blat de moro transgènic
Ai, Jonathan, sona tan bonic…
I, ara per ara, explotables (o prescindibles…). Bé, mica en mica… Anem avançant, no? Aaahhh… Proteïnes!
Com diu, senyor conseller delegat?
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
Des d’aquesta perspectiva, quedava clar que la sort econòmica dels “estranys” afectava poc la sensibilitat de l’homo sapiens, però, i a dins de casa?
61
Deu fer uns 10.000 anys va tenir lloc un fet decisiu per a l’evolució de la nostra espècie…
Arran dels canvis climàtics i de la mateixa observació de la natura, algunes bandes de nòmades van deixar de ser-ne. Van aprendre a domesticar animals i a conrear la terra. Necessàriament es van fer sedentaris, menjaven millor i la població va augmentar. Era el neolític. Acabo d’inventar una cosa; es diu treball.
Fatiga, estrès i fibromiàlgies.
I què fa?
Ai, senyor, quin horror! És millor que ho deixem per a la tribu del costat i després els robem.
62
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
En aquest context, la divisió del treball es va aguditzar. Les dones, que abans (bàsicament) es dedicaven a la recol·lecció, van quedar subjectes a l’hort familiar, a la casa i a les criatures, mentre que els homes, abans (bàsicament) caçadors, van continuar vagant i negociant, lliurement, amb els ramats. Sabeu si falta gaire per a la píndola anticonceptiva?
Com qui no vol la cosa, comences encerant la cabana i t’acaben comprant un burca.
En l’àmbit econòmic va passar un fet revolucionari. En algunes àrees geogràfiques, per primer cop, va començar a sobrar menjar, pells, gra… de forma substancial. Va aparèixer l’excedent, és a dir… la riquesa. Primer em va dir que em guardava la cabra i, a canvi, em donava 3 pedres. Després jo podria canviar les 3 pedres per 3 gallines, que ell també em guardaria a canvi de 4 pedres…
I aquí ja el vaig estovar de valent.
(Ni et passi pel cap comentar això dels mercats de futurs.)
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
63
I amb l’excedent va arribar una de les aportacions culturals bàsiques de la nostra espècie, fonamental per entendre l’objectiu d’aquest llibre. Es tracta de la hipertròfia de l’instint de conservació, que s’inicia emmagatzemant cada vegada més, possiblement per sobreviure als hiverns d’Euràsia. És a dir, la cobdícia. S’ha acabat fer de hippy i patir gana tots plegats! Ara que en som més, només patireu gana vosaltres!
I mira que semblava simpàtic el nou cap dels graners…
Per tal que hi hagi rics, és força convenient, si no imprescindible, que hi hagi pobres. Així, doncs, per començar, van aparèixer les diferències socials. Ara les castes dominants controlaven el poder i la riquesa. Bé, no es nota gaire: els rics són pocs… i mal de molts…
64
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Durant segles, el treball es va distribuir entre la ramaderia i l’agricultura d’autoconsum i els gremis artesans de les ciutats. Els pobres extrems de la societat eren els marginats: els impedits, els bojos o els borratxos. (I la població seguia augmentant.) La collita de naps, a fer punyetes…
Vaja, 5 segles més menjant castanyes.
Tinc unes ganes d’anar a Amèrica i descobrir la patata i el quetxup…
Però va arribar el segon gran tomb de la història: la Revolució Industrial d’Europa i Amèrica del Nord. Una gran majoria d’artesans i d’agricultors van passar a ser obrers assalariats sense cap mena de control sobre el seu lloc de treball. La pobresa a occident va assolir la seva edat d’or. Era el segle XIX. Menjar, menjar …Només pensen a menjar…
Que no s’adonen que el colesterol no dóna pas la felicitat?
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
65
Aquí sí que les diferències econòmiques es van disparar. Amb la irrupció de la burgesia, les classes socials van començar a substituir les castes. I una novetat: es podia ascendir de classe! Llavors, si treballo nit i dia, consumeixo i sóc obedient... seré com vostè, patró?
Sí, fill meu. (Ostres, acabo d’inventar el màrqueting social!)
Així estaven les coses en els països industrialitzats, però, com van arribar els països del sud a això de ser pobres?
És fàcil si t’hi ajuden. Tot comença amb el colonialisme.
Quan les potències europees van envair primer Amèrica i després Àsia i Àfrica, van causar dos grans desequilibris.
66
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Primer l’econòmic, en obligar els agricultors locals a substituir la producció que els servia per a l’autoconsum per nous cultius extensius de matèries primeres: cafè, sucre, cotó, copra…
I això què és?
Diners. Els els donem per la feina i després els els canviem per menjar.
Això sí, des d’avui estan a règim.
Matèries primeres que, a més, majoritàriament no es transformaven al seu país i que, almenys, haurien produït indústria, llocs de treball i infraestructures. Pare, tinc un grup d’indis que em demanen una carretera i no sé si és pecat o simplement sedició.
hauré de consultar-ho amb el bisbe…
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
67
El segon gran desequilibri va ser l’identitari (i polític). Destruïdes, en part, les seves cultures originals, només va faltar que a l’hora de la descolonització es creessin països enganxant per aquí i retallant per allà, sense tenir en compte ni ètnies ni tradició (Recordeu allò de l’etnocentrisme?). Resultat: Per l’amor de Déu! Ara que són lliures, no es matin com salvatges!
Han sentit parlar del fusell d’assalt M-16 i de les seves múltiples i increïbles prestacions?
se’ls va concedir la independència, sí, però els monocultius van continuar. Així, aquells països, avui, continuen depenent els uns del cacau, els altres del cautxú i… de les transnacionals que els compren les matèries primeres, a uns preus que ni tan sols no es poden negociar, ja que es decideixen en els mercats de Londres o Chicago.
Avui et pago pel cafè menys que ahir, però molt més que demà, xata.
Almenys s’ha de reconèixer que quan un neoliberal se’t declara, generalment manté les seves promeses.
68
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Són gent tendra, aquesta de les grans corporacions. Creen riquesa i beneficis, sí…, que repatrien fins al 80%, com en el cas de les empreses espanyoles a Amèrica del Sud.
I ara, què fan?
Recollir la suor del teu front, fill. Que l’or i la plata ens els vam endur fa segles…
Especialment entranyable, però, va ser el cas del Banc de Santander, que, en plena crisi argentina (el 2001), va veure reduït el seu benefici al país i, com que aquell any només va guanyar uns 1.600 milions de$, què va fer? L’any següent va reduir fraternalment la plantilla del país americà un 20%.
Bé, és que ens va semblar una injustícia: el país fet un nyap i ells, au!, tres àpats al dia i els diumenges, festa. Quina poca solidaritat!
No cal que ens donin les gràcies…
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
69
Però anem una mica enrere. Quan la majoria de les colònies van accedir a la independència, es van trobar que no tenien res de res, així que van demanar crèdits (al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional, entre d’altres) gairebé regalats. Uns diners que molts dels seus dirigents van invertir en comptes privats a Suïssa, en obres faraòniques i inútils i… Tancs? Però si havíem demanat una indústria conservera… Protestarem!
Els regals han de ser útils i pràctics…
Ho veu com seran útils?
En els anys 70 del segle passat els crèdits van vèncer i en van haver de demanar més (no tan barats) per pagar els anteriors. Aquests diners els els va prestar la Banca Comercial Nordamericana. Per què? Perquè els en sobraven un munt (fruit de les pujades del petroli àrab) i se’ls estaven devaluant. També tenim una petició de l’associació Ludòpates i Orgullosos i una altra de la Confederació Malaia de Pirates que…
No segueixi…
70
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Tot va esclatar en els 80. Els morosos no podien pagar i la banca (ara sí) va exigir la pasta prestada. El govern dels EUA va trobar la solució: si no hi havia diners, es cobrarien en espècies (boscos, empreses estatals, serveis públics…). S’ho haurien de vendre tot. I quina culpa tenim nosaltres de la inutilitat dels nostres dirigents?
Però si era una dictadura! Els hi van posar vostès!
No els haguéssiu votat.
Es diu el pecat, no el pecador.
El deute es va convertir en una nova forma de colonialisme que no s’acaba mai, en la pèrdua de l’escassa sobirania nacional i el sotmetiment al neoliberalisme*, que començava a arrasar. Havia començat, per a tothom, l’era de les privatitzacions i l’obertura forçosa de mercats… per al sud. El pitjor d’això de les privatitzacions és que, de vegades, té un mal retorn.
* Vegeu Neoliberalisme bàsic d’aquí a dues pàgines.
Jo, per exemple, era un cocodril públic i ja em veuen…
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
71
En aquest sentit, el neoliberalisme de què gaudim avui no és res més que una nova recreació salvatge de la vella cobdícia, que ha suposat l’augment de les desigualtats, ara, a escala global. No sé què criden; no els entenc.
Llença’ls unes quantes accions. Si se les mengen, és gana.
Una mundialització que, això sí, gràcies a l’avanç dels transports i de les comunicacions, ha comportat la reconversió de molts pobres de solemnitat en una nova categoria: el treballador insegur o el pobre a temps parcial. ¿ la Maquila ve, la maquila se’n va?
¿Soy un truhán? ¿Soy un señor?
¡Quina bogeria la deslocalització!
72
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Neoliberalisme bàsic El neo és perquè aquest tipus de capitalisme torna, en gran manera, a la seva incontinència original, un cop superat el parèntesi, més o menys amable, de la postguerra mundial. Però avui, desaparegut en essència el bloc socialista, ressorgeix amb unes característiques clarament revengistes i una renovada ideologia fonamentalista, en la qual no caben matisos, i que han fet seva des de conservadors clàssics fins a socialdemòcrates conversos. A saber:
ii El mercat lliure mundial Gairebé tot es pot comprar i vendre (El capital especulatiu inversor ja és el primer del món…). I la lliure competència, per si sola, solucionarà els problemes de la humanitat. D’aquesta manera, el mercat —que és una de les aportacions culturals més importants de l’espècie-— s’hipertrofia i es desnaturalitza, en elevar-lo a una categoria redemptorista.
ii Desregulació L’Estat ha de deixar de tutelar els ciutadans (preus, serveis bàsics…).
A excepció dels ciutadans membres de les grans corporacions, quan aquestes estan en dificultats…
ii
Liberalització de la competència Tots els països del món han de poder comerciar lliurement entre si, sense aranzels, quotes ni dúmping (vegeu p. 39 i 40). De moment, el comerç sense trava només existeix per als països rics…
ii Privatitzar Els monopolis i les empreses estatals han de vendre’s al capital privat, a fi
d’afavorir la lliure competència, que farà feliç el consumidor. Que després la tendència natural sigui formar un monopoli privat no ha de considerar-se una contradicció, són coses de la vida…
ii Impostos S’han de reduir, especialment als rics. Així modernitzaran les seves empreses i potser acomiadaran menys els seus treballadors.
ii Serveis públics Han de privatitzar-se. A la pràctica es tracta de desmuntar, o limitar, l’Estat de benestar. Educació, salut i serveis socials no han de ser deficitaris. La qual cosa, si es redueixen els impostos, és impossible. No hi ha problema: la caritat o les sectes religioses s’encarregaran dels pobres…
CAP. IV - Els orígens de la pobresa
73
ii Ocupació És convenient mantenir una taxa controlable d’atur, així com una considerable temporalitat i una alta rotació. Això facilitarà els salaris baixos i dificultarà la feina sindical.
ii Deslocalització La producció s’ha de portar a qualsevol lloc del món on els costos laborals (salaris, seguretat laboral i mediambiental…) siguin els més favorables. I si no existeixen, millor…
ii Una societat dual Els països desenvolupats poden permetre’s una societat de dues
velocitats: d’una banda, les classes altes i mitjanes, amb gran capacitat d’hiperconsum, i d’una altra, els prescindibles: immigrants, àmplies capes de la joventut i ancians (viudes…), és a dir, pobres amb sostre sense capacitat adquisitiva. (És el Quart Món, que mereixeria un estudi a banda.) Encara no han calculat bé les presons que es necessitaran per contenir tanta frustració.
Camí de l’hotel em va assaltar un dubte: què li explicaria, a la meva clienta? Els culpables eren molts i repartits… De sobte, em vaig veure immers en un tumult interior…
Em permet, mestre?
Era la veu de la consciència? No, era la xocolata injusta que m’havia donat la meva clienta abans de marxar… Me n’havia descuidat i, amb aquell clima tropical, estava a les acaballes.
un frigorífic d’urgència, si us plau!
74
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Mm… I per què l’anomenen així? és que enganya en el pes?
No, és per la misèria que paguen als que cultiven el cacau.
CAP. V
I LLAVORS, QUÈ FEM?
Però li’n dec una, i si m’acompanya a veure uns parents, potser tindrà respostes als seus dubtes… Mm…
76
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Era el magatzem d’una cooperativa. Hi havia de tot: productes tèxtils, xocolata, cafè, artesania… Vaja, ha tornat el cacau negre de la família!
Hola, colla de beneits!
I entre aquests pocs, la noia escèptica però lúcida. Seguim buscant, tafaner?
Aquella gent comercialitzava, gairebé sense intermediaris, amb el nord i, a més, amb preus justos. Efectivament, eren una esperança, però encara n’hi havia pocs.
Em va dir que encara hi havia una possibilitat… L’egoisme intel·ligent.
Mm…?
CAP. V - I llavors, què fem?
Em va dir que era l’opció més rendible. Em va recordar que quan s’és pobre en un país pobre, el bosc s’exhaureix per obtenir combustible.
Si es viu en un indret que s’ha convertit en desert, una de dues: o s’hi mor o se n’emigra.
Aleshores, sense arbres, no plou, i si no plou tot es desertitza, i els cultius i els animals es moren.
Quan n’emigren molts, n’hi ha que també moren i, a sobre, quan arriben els que sobreviuen, passa allò a l’inconscient dels nadius…
77
78
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Que està programat per “defensar el territori” davant de qualsevol estrany (els hi sona?) i les contradiccions surten a la llum…
Amb l’augment de les temperatures es produeixen més huracans, més inundacions, més sequeres…, que es reparteixen per tot el planeta.
Quan un país es desertitza i no hi ha arbres, no s’absorbeix CO2 i l’efecte d’hivernacle augmenta sense tenir en compte fronteres. Es globalitza.
Quan s’és pobre i no es té accés a una formació, és més difícil (molt) demanar drets democràtics i associar-se.
CAP. V - I llavors, què fem?
Sense sindicats els treballadors del sud no obtindran millors salaris, ni drets de salut laboral ni de protecció del medi ambient…
Per això, egoistament, pel bé de tothom, ser pobre no és rendible per a ningú.
Mm…
79
I el que produiran serà sempre més barat, i aleshores, ja ara, molts treballadors del nord veuran perdre els llocs de treball.
Va insistir que les neurones es podien utilitzar d’una forma diferent de l’habitual. Sembla mentida, però al llarg de la història s’han donat casos…
80
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Això em va fer recordar un altre punt de la conversa que havia tingut amb Pedretes i Ossets: L’evolució de la nostra espècie es basa en dos pilars:
Al cap i a la fi, tot havia començat amb un microorganisme que, un bon dia, va decidir associar-se amb d’altres per prosperar.
La competitivitat i la cooperació.
Esperi, que se m’acut una idea!
Els nostres avantpassats homínids no haurien sobreviscut sense la cooperació del grup familiar. Però no havíem quedat que et posaves a vigilar per si venia el lleó?
Exacte, lleó. Vas dir lleó!
CAP. V - I llavors, què fem?
81
I els primers humans no haurien evolucionat socialment si no haguessin après a cooperar amb altres bandes i tribus establint aliances i bescanvis que van evitar moltes luxacions. El mercat també té les seves coses… Mallofré, ara se’n riurà… He canviat d’idea i he pensat que si intercanviem els meus formatges per les seves olives, potser promocionem la dieta mediterrània…
Euh… Mallofré?
Va ser la mateixa evolució la que va crear la capacitat de reflexionar i de reproduir amb estranys la vella cooperació genètica. Sense el “Jo t’ajudo si tu m’ajudes” no haurien aparegut comunitats religioses, sindicats, la Il·lustració francesa o la lliga de futbol anglesa. “El pensament s’utilitza, generalment, per justificar els instints, però, de vegades, per regular-los en benefici propi i del grup.”
Aquesta frase s’atribueix al contramestre de Darwin quan es van quedar sense provisions i van estar 5 setmanes a règim d’iguana confitada.
82
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Ni, per descomptat, el que a Europa s’entén per estat del benestar i que, després de la II Guerra Mundial, va temperar una mica el capitalisme.
Bautista? Estava reflexionant quan, de sobte, he tingut una visió… Muntarem serveis públics per a obrers i pobres.
Va ser la reflexió la que va evolucionar en la compassió, una resposta compulsiva de suport cap als nostres gens en dificultats, primer cap a la caritat… Jo, abans, tenia uns pobres fixos en plantilla, però ara estan deslocalitzats i ocupant terres.
Maleïda teologia de l’alliberament…
CAP. V - I llavors, què fem?
83
actualment, gràcies en bona part als mitjans de comunicació (Internet, la televisió…), cap a la solidaritat i la cooperació internacional.
Ostres, aquesta que està feta pols podria ser la tieta Enriqueta!
Però aniria bé que avui la solidaritat i la cooperació entre el nord i el sud fessin un pas més enllà del desenvolupament econòmic…
I el ministre del seu país és igualet que el meu director de recursos humans.
Cap a uns quants objectius polítics i que van més enllà d’una data preestablerta.
Mm…
84
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Un Estat de benestar global La clau s’anomena redistribució de la riquesa i de la renda. És habitual que les zones més pobres d’un país acabin rebent transferències econòmiques de les més riques, a través de la gestió de l’Estat.Només fa 50 anys semblava una quimera, però avui els països menys rics d’Europa (Espanya, Portugal…) han rebut fons de cohesió dels rics (Alemanya, Dinamarca…), gràcies als quals el seu nivell de vida ha prosperat. Qui ho regula?: les autoritats de Brussel·les. Per què no succeeix el mateix en un àmbit global, on uns països rics, com Canadà o Austràlia, hagin de pagar per Mali o Hondures? Perquè no hi ha cap estructura mundial que hi obligui. Encara…
Una forma incipient, i encara imperfecta, de redistribució de la riquesa…
Què volen… és el que passa per no haver fet la formació bàsica… I després hi ha la desestructuració familiar…
CAP. V - I llavors, què fem?
85
Democratització dels organismes internacionals De l’anterior, es desprèn l’escàs o nul entusiasme autènticament democràtic dels organismes mundials que, se suposa, vetllen pels interessos de tots els països. Començant per les Nacions Unides, el Banc Mundial (BM), el Fons Monetari Internacional (FMI), i no parlem de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), encarregada de fixar les línies del neoliberalisme en l’àmbit global. I és fàcil de comprendre per què: en la seva majoria, aquests organismes van ser creats pels països vencedors de la II Guerra Mundial, amb EUA al capdavant, a imatge i semblança dels seus interessos. Així, en el Consell de Seguretat de l’ONU, aquests països (més la Xina) tenen dret de veto. I en els organismes econòmics (FMI, BM…) les seves decisions es prenen en funció de la quota que es paga, i EUA paga més… És a dir: hi ha països que valen menys. Ja hi ha qui defensa la necessitat de buscar un altre organisme mundial amb seu en algun país emergent del Sud (ja sabem on està domiciliada la seu principal de l’ONU). En qualsevol cas no serà un camí fàcil.
Que sigui un bistec amb dos ous ferrats i amanida del temps!
Com diu?
Però, senyor… Si jo sóc el secretari general…
El bistec, molt fet o volta i volta?
86
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Sindicats per al Tercer Món Menys difícil hauria de ser aconseguir l’organització dels treballadors del Sud, encara que l’atomització dels petits agricultors i la gran quantitat de jornalers sense terra no ho afavorirà. El principal obstacle el representen les estratègies de l’actual procés de globalització, però no ha d’oblidar-se que tant o més malvat era el capitalisme europeu del segle XIX, amb horaris de 16 hores, insalubritat total, treball infantil…, i no obstant això va veure néixer el sindicalisme. L’Organització Internacional del Treball (OIT) reclama per al Sud unes reivindicacions bàsiques:
ii La llibertat d’associació sindical i el reconeixement del dret de negociació col·lectiva. ii L’eliminació de totes les formes de treball forçós (esclavitud en la pràctica). ii L’abolició del treball infantil. ii L’eliminació de la discriminació en l’ocupació. “… I això de les fuetades, acceptem reduir-les un 20% i mai durant la digestió.”
(No sé com acabarà la productivitat amb aquests convenis abusius…)
CAP. V - I llavors, què fem?
87
Sobirania alimentària El model actual d’agricultura industrial no és sostenible ni per al satisfet Nord ni per al famolenc Sud. El consum d’aigua, la deterioració dels sòls, la utilització massiva de plaguicides, productes químics i, ara, l’apropiació de la vida a través dels transgènics, són un despropòsit que reclama un model agroecològic d’àmbit mundial. Des de 1996, Vía Campesina —un moviment internacional que agrupa organitzacions de 120 països de cinc continents— promou el concepte de sobirania alimentària, considerant-la com un dret humà més (com l’aigua), que garanteixi una reforma agrària en què la producció d’aliments per als mercats domèstics i locals estigui per sobre de l’exportació massiva, i que aposti per la diversitat biològica. Tot el contrari del model neoliberal, que embogeix per patentar o privatitzar fins a l’últim gra. La cobdícia és infinita.
La mala notícia del nostre últim transgènic és que no alimenta…
La bona, que va de primera contra la calç de la rentadora.
88
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
I encara vam parlar de moltes coses més. La injustícia no s’acaba en tan poques pàgines.
El que se m’acabava era el temps, així que em vaig acomiadar, però abans els vaig comprar una “xil·laba” justa, és a dir, que no m’entrava.
camí de trobar-me amb la meva clienta, vaig pensar que, almenys, li podria donar una esperança amortitzable a llarg termini.
Em va escoltar atentament una bona estona i al final em va dir:…
CAP. V - I llavors, què fem?
¿ Llavors vostè creu que un dia, al sud, deixarem de ser pobres i tindrem tres cotxes per família, tres televisors i produirem un quilo diari de residus no reciclables per persona?
Cosa que, fins a cert punt, ens acabaria fent iguals, però potser com a mètode era un xic discutible.
Em va donar les gràcies i ens vam dir adéu.
89
Vaig contestar-li que si nosaltres seguíem per aquest camí i ells ens imitaven, tots plegats i el planeta ens aniríem a fer punyetes…
No la vaig tornar a veure.
90
La pobresa no és rendible - Els Objectius del Mil·lenni
Però, de tant en tant, me la imagino tornant a la seva aldea, ja amb energia elèctrica...
I afluixant-li una cuina de quatre fogons a la primera cunyada que se li posés al davant
91
Epíleg Aquest és un llibre sobre la pobresa, però també sobre les desigualtats imposades que al llarg de la història l’han produït, i, molt especialment, sobre les característiques pròpies de la natura humana que la fan possible. Fora de nosaltres, no hi ha animals pobres: és una de les nostres aportacions culturals més negatives i, no obstant això, sí que compartim amb moltes altres espècies el fet de la marginalitat i la desigualtat, però també la cooperació. Som excepcionals però no tant, i una certa humilitat biològica no ens aniria malament. Amb aquesta perspectiva de treball, he pretès acostar-me, suposo que amb insuficiències i tartamudejos, a una línia de pensament que pretén unir les importants aportacions de la biologia moderna amb les ciències socials i les humanitats i que ja es defineix com sociobiologia. Durant massa temps s’ha anat mantenint una dicotomia entre l’innat (el genètic…) i el que hem après (factors ambientals, culturals…), i s’ha sobrecarregat la importància d’aquest últim. Crec sincerament que és necessària una nova reflexió i un reequilibri, amb el qual pugui enriquir-se un nou tipus de pensament alternatiu, que ha d’entendre que la lluita de classes no ho explica tot. Entre altres coses perquè és sabuda la capacitat d’apropiació que la ideologia conservadora, més pretesament natural i, per tant, depredadora, fa de la condició humana, quan afirma, sense rubor, que el seu principi és que el peix gros es mengi el petit, i que així ha de continuar. Obliden, segurament amb premeditació, que un dia un peix va sortir de les aigües, va caminar i amb el temps va aprendre a tenir consciència de si mateix. Ni Darwin s’escapa dels fonamentalismes. Permetin-me insistir en la necessitat de comprendre que també hi ha uns mecanismes interns que poden portar-nos a la desigualtat i a la injustícia, i que sense aquesta consciència difícilment podrem actuar-hi i corregir-los. Per acabar, m’agradaria citar unes paraules del prestigiós etòleg Richard Dawkins, que, crec, sintetitzen perfectament l’esperit d’aquest llibre: «Si hi ha una moralitat humana que puguem extreure, és que hem d’ensenyar als nostres fills l’altruisme, ja que no podem esperar que aquest formi part de la seva natura biològica». Alfonso López alfonslopez_bcn@yahoo.es
92
BIBLIOGRAFiA Recomanable per saber alguna cosa més de les desigualtats socials i sobre moltes altres coses que les produeixen.
llibres / INFORMES Objetivos del milenio ¿Se puede acabar con la pobreza? Pablo j. Martínez Osés - PPC Editorial, 2005 Contra la Fam i la guerra. Arcadi Oliveres - Angle Editorial, 2004 100 Imágenes de un mundo desigual Bob Sutcliffe - Icaria Editorial / Intermon Oxfam, 2005 Sobre la naaturaleza humana Edward O. Wilson - Fondo de cultura económica, 1997 El gen egoista Richard Dowkins - Salvat/Ciencia, 1997 Aún no somos humanos Eudald Carbonell y Robert Sala - Editorial Península, 2002 Informe sobre desarrollo humano. Programa de las Naciones Unidas para el desarrollo. PNUD .Ediciones MundiPrensa, 2005 Associació per a les Nacions Unides, Document final de la Cimera Mundial 2005. ANUE 2005 Alianzas contra la pobreza: La acción de las ONGD para alcanzar los objetivos del milenio. Tercer Informe Anual. Plataforma 2015 y más, - Los libros de la Catarata, Madrid, 2005.
93
Internet Campanya del Mil·lenni a Espanya ☞ www.sinexcusas2015.org Campanya del Mil·lenni. Veus contra la pobresa ☞ http://spanish.millenniumcampaign.org/ Nacions Unides i ODM ☞ www.un.org/spanish/millenniumgoals/ PNUD i ODM ☞ www.undp.org/spanish/mdgsp/ Millenium Project ☞ www.unmillenniumproject.org/reports/fullreport_spanish.htm Canal Solidario ☞ www.canalsolidario.org/web/noticias/ OIT OIT Organització Internacional del Treball ☞ www.ilo.org Alianza de pueblos del Sur ☞ www.deudaecologica.org Unicef ☞ www.enredate.org
i una campanya Pobreza cero ☞ www.pobrezacero.org Promoguda per les organitzacions no governamentals per al desenvolupament espanyoles, pretén fer un seguiment especial dels compromisos oficials i promoure la participació ciutadana. Segur que no s’avorriran.
Només per començar, després caldria fer-hi alguna cosa més.
ALFONSO LÓPEZ
ALFONSO LÓPEZ –Lleida, 1950–
És un projecte de:
La Fundació Pau i Solidaritat és l’instrument de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya per fer cooperació internacional i per sensibilitzar els treballadors i les treballadores del nostre país. Els seus espais d’intervenció prioritaris són: Amèrica central i el Carib, Sud–amèrica, el Magrib i els països àrabs i l’Europa de l’Est, encara que també intervé puntualment en zones en situacions d’emergència. Vol construir la universalització dels drets econòmics i socials i assegurar un model de relacions socioeconòmiques més sostenible i democràtic, partint del fet que no pot haver-hi desenvolupament socialment just sense uns mínims de drets laborals.
Amb el suport de:
ALFONSO LÓPEZ | LA POBRESA NO ÉS RENDIBLE - ELS OBJECTIUS DEL MIL.LENNI | PASSIN I VEGIN
Periodista i dibuixant, alterna la seva activitat entre l’humorisme gràfic, la historieta i la il·lustració. La seva obra s’ha publicat en diversos diaris (La Vanguardia, Diario de Barcelona, Avui, El Periódico...), revistes d’opinió (Oriflama, Canigó, Posible, Mundo, El viejo Topo...), d’humor (El Papus, El Jueves, Fluide Glacial...) i de còmics (TBO, Patufet, Star, Rambla, Cimoc, Tótem Italia, U-Cómix...). Membre del comitè promotor del Saló del Còmic de Barcelona (1981) i coordinador d’exposicions. Ha creat i dirigit diverses publicacions, com ara Butifarra! (1975-1978), Culde-sac (1982), ¡Más Madera! (1986) o Angelitos Negros (1999-2000). El 2005 va rebre el premi Serra i Moret, de la Generalitat de Catalunya. Els seus darrers llibres publicats són: La saga de Chaves (2004), a partir d’un argument de Manel Fontdevila, Paula (2005), amb guions de Xavier Roca, Políticamente Incorrecto (2005) i Silencios: la juventud del Capitán Trueno (2005), amb guió de Pepe Gálvez. El 2002 inicia una nova experiència: el llibre d’assaig polític amb clau d’humor, sobre temes contemporanis, en què és el responsable dels textos i dels dibuixos. Es tracta de la col·lecció Pasen y vean, el primer títol de la qual va ser La globalització.
LA POBRESA NO ÉS RENDIBLE
Passin i vein
ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI