Treballadores. Qüestions entorn de la situació social i laboral de les dones al món by Ars Satellit

Treballad res Q眉estions entorn de la situaci贸 social i laboral de les dones al m贸n

Edita: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya Via Laietana, 16, 7a planta 08003 Barcelona Tel. 93 481 2912 Fax 93 481 2857 pauisolidaritat@ccoo.cat www.pauisolidaritat.ccoo.cat

Coordinació del projecte: Michela Albarello Redacció dels textos: Míriam Nicodemus, Michela Albarello Coordinació lingüística: Josep Mª Benito i Bassas Disseny i producció: Ars Satèl·lit © Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya DLB-34350-2011

Amb el suport de:

Índex 2 Introducció 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Qüestions entorn de la situació social i laboral de les dones al món Promoció professional. Dones en càrrecs directius Representació política Feminització de la pobresa Coresponsabilitat familiar. Feminització del treball parcial Usos del temps. Economia de la cura Sindicalistes en femení Violència de gènere en l’entorn laboral Feminització de les professions. Segregació. Precarització laboral Cadenes globals de cura Esquerda salarial Educació i formació Empoderament Salut laboral. Protecció a la maternitat en l’àmbit laboral DDHH sexuals i reproductius Ocupació Plans d’igualtat

Sobre la legislació vigent…

En vols saber més?

22 Bibliografia 22 Webgrafia 23 Referències

Introducció La consecució de l’accés de les dones a l’educació, al treball i als processos d’empoderament repercuteix directament en la disminució de l’esquerda salarial de gènere, la millora de l’educació de fills i filles i la generació de beneficis per a la societat en general. L’augment de la sindicalització femenina serveix per: a) fer visibles les desigualtats de les dones en el món laboral; b) reivindicar i millorar les seves condicions de treball, així com establir aliances amb associacions de dones; i c) garantir que l’agenda de les dones s’incorpori a les prioritats sindicals. No obstant, el fet de saber que la contribució de les dones a l’esfera pública serà beneficiosa per a la societat en general, no pot desencadenar únicament una sobrecàrrega de rols que tradicionalment s’han assignat a la dona, sinó que ha d’anar de la mà d’una coresponsabilitat real en tots els àmbits, especialment en l’esfera privada, però també en l’àmbit del treball.

Q眉estions entorn de la situaci贸 social i laboral de les dones al m贸n

Promoció professional. Dones en càrrecs directius Poc a poc algunes dones van trencant l’esquerda dels «sostres de vidre», que es defineixen com les barreres invisibles que impedeixen l’accés de les dones als llocs superiors o de direcció de les empreses i organitzacions. No obstant això, la major part d’elles experimenta els efectes del que es coneix com a «terra enganxifós», que els dificulta la promoció professional i les manté a les escales més baixes de la seva ocupació.

Més dades

Segons un informe elaborat per la Generalitat de Catalunya l’any 2009 10 perquès per a la igualtat. A la feina iguals, les dones a Catalunya ocupen el 33,7% dels càrrecs directius enfront del 66,3% dels homes, tot i que les persones graduades universitàries són majoritàriament dones (58,8%).1

A l’Amèrica Llatina i el Carib, segons estudis nacionals realitzats pel “Centro Interamericano para el Desarrollo del Conocimiento en la Formación Profesional” (CINTERFOR), les dones només tenen el 20% de les posicions executives a les empreses. I si ens centrem en les empreses i organitzacions més grans i poderoses, aquest percentatge cau fins al 2% o el 3%.2

La persona que ocupa el càrrec directiu o superior al teu lloc de treball, és un home o una dona? I per damunt d’aquesta persona, hi ha un home o una dona?

Passes cap a la igualtat de gènere

A Noruega, el passat 1 de gener del 2008 es va crear l’obligació que les empreses tinguin pel cap baix un 40% de dones en els seus llocs directius. Les companyies que cotizin en borsa i que no compleixin amb aquest requisit, poden ser clausurades. Actualment, les dones ocupen gairebé un 38% dels 1.117 llocs en juntes directives de companyies registrades a la borsa d’Oslo, en comparació amb menys del 7% l’any 2002 .3

A Espanya, l’article 75 de la LO 3/2007, amb el títol Participació de les dones en els Consells d’Administració de les societats mercantils, diu que: “Les societats obligades a presentar compte de pèrdues i guanys no abreujat han de procurar incloure en el seu Consell d’Administració un nombre de dones que permeti assolir una presència equilibrada de dones i homes en un termini de vuit anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei”. El que preveu el paràgraf anterior s’ha de tenir en compte per als nomenaments que es duguin a terme a mesura que venci el mandat dels consellers designats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Representació política Una de les fites de la Plataforma d’Acció de Beijing (1995) per a l’any 2000 era aconseguir una representació mínima de dones del 30% en els parlaments de tots els països del món. En canvi, actualment les dones ocupen de mitjana un 19,2% dels escons de les assemblees nacionals de tot el món, i en només 24 països excedeixen el 30% dels i les representants en les respectives assemblees nacionals.4 Així, tot i els avenços, es calcula que la “zona de paritat” en la qual ni els homes ni les dones tenen més del 60% dels escons, no estarà a l’abast dels països en vies de desenvolupament fins l’any 2047.

Creus que les lleis tindran una visió de gènere equitativa si els qui les redacten són sempre majoritàriament homes?

Més dades

Com explicava la directora del Departament de la Dona del sindicat CUT (Central Unitaria de Trabajadores, de Colòmbia), pel maig del 2010, “és preocupant veure com per a les eleccions al Senat hi ha 809 candidats/tes inscrits/tes, dels i les quals només 143 són dones, la majoria amb poc pressupost i gairebé sense cap suport. És a dir, el Senat de la República estarà conformat per un percentatge femení inferior al 17%.” 5

Segons exposa la cofundadora i coordinadora de “Dones de Negre” a Sèrbia, dins la publicació Els ODM davant el repte de la igualtat de gènere, en el parlament serbi hi ha només un 21% de dones. 6

A les eleccions generales celebrades a Kènia el 2007, hi va haver un nombre sense precedent de dones candidates competint per escons al parlament: 269 dones, d’un total de 2.548 candidats (a diferència de les eleccions del 2002, quan només hi va haver 44 candidates). En aquestes eleccions, però, també hi va regnar un nivell de violència sense precedents. A Nairobi meridional, una dona va ser assassinada a trets després d’haver sortit perdedora, i una altra candidata va ser torturada per un grup de cinc homes. Malgrat aquesta atmosfera d’hostilitat, moltes candidates van persistir durant les seves campanyes en la necessitat de crear una plataforma de drets de la dona i igualtat de gènere.”7

Passes cap a la igualtat de gènere

En l’informe del PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) del 2010 sobre l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), i en referència a un dels indicadors de l’Índex de Desigualtat de Gènere (IDG)*, podem veure com l’any 2008 Rwanda es va transformar en el primer país de tot el món en tenir majoria femenina en el nombre de representants al parlament. 8

* Aquesta mesura pretén captar les fites no assolides degut a les disparitats entre homes i dones en les dimensions de salut reproductiva, empoderament i participació en la força laboral.

A les eleccions celebrades a Libèria l’any 2005, l’UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona) va ajudar diferents grups de dones i els va proporcionar transport des dels mercats fins a les oficines d’empadronament que s’ubicaven lluny d’aquests darrers, solucionant així les limitacions de mobilitat i temps que sovint pateixen quan volen anar a votar. 9

A Tunísia, a començaments del mes d’abril del 2011, l’Alta Instància per a la Realització dels Objectius de la Revolució†, va decidir per quasi unanimitat “la paritat d’homes i dones en les llistes de les que seran les primeres eleccions democràtiques en els 55 anys d’independència del país.”… No solament les llistes de candidats/tes comptaran amb el mateix nombre d’homes i dones sinó que seran a més del tipus cremallera: En elles, s’hi alternaran els aspirants d’ambdós sexes. 10 † ôrgan representatiu de totes les forces polítiques, composat per 155 membres

Feminització de la pobresa Segons dades de l’OIT (Organització Internacional del Treball): • Dels 1.400 milions de pobres absoluts al món, el 70% són dones. • Les possibilitats que una dona, en arribar a la vellesa, visqui en pobresa són més grans que les dels homes. • Les dones constitueixen el 60% dels 550 milions de pobres que treballen.

Més dades

Segons dades extretes de l’Anuari Estadístic de Catalunya de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), el 2009 a Catalunya la taxa de risc de pobresa afectava un 20% de dones, enfront d’un 16,7% d’homes. I si ho mirem per franges d’edat, el grup més afectat és el de les dones majors de 65 anys, on la probabilitat d’entrar en aquesta situació de risc de pobresa afecta un 28%, enfront d’un 21,3% en el cas dels homes en la mateixa franja d’edat.11

A Sud-àfrica, les dues terceres parts de les llars que tenen per cap de família una dona són pobres, en comparació amb només una tercera part de les llars que tenen per cap de família un home.12

Passes cap a la igualtat de gènere

Si es desitja tractar des de l’arrel el problema de la feminització de la pobresa, a més d’atacar directament tots els punts tractats en aquest document, s’ha d’establir una definició del concepte de pobresa que no estigui fonamentada exclusivament en la seva percepció econòmica. Així, hem de deixar de veure el problema de la pobresa com el de la manca d’ingressos, i passar a associar-lo a la manca de desenvolupament humà. Aquesta concepció fa referència a la pobresa com a impossibilitat d’assolir un mínim acceptable de realització vital en veure’s un/a privat/da de les capacitats, possibilitats i drets bàsics per fer-ho. Només des del reconeixement d’uns problemes compartits i llur cerca de solucions per tal de millorar tots els indicadors de desenvolupament humà, es generaran noves pràctiques socials que afavoriran el reconeixement dels propis recursos i capacitats personals de les dones.

A Malawi, per cada home pobre hi ha tres dones pobres, i aquesta proporció està augmentant.13

És possible eradicar la pobresa sense tenir en compte la situació laboral de les dones?

Coresponsabilitat familiar. Feminització del treball parcial Les polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar són abordades generalment des dels governs i els òrgans de decisió com un tema exclusivament de dones. A Espanya, segons dades de l’extingit Ministeri d’Igualtat, en un informe presentat el juliol del 2010, els homes només representen el 7% del total d’excedències per a la cura de familiars. En canvi, les dones superen el 90% del total d’abandonaments de la carrera professional per atendre necessitats i atenció a familiars.14

Si el treball a temps parcial s’accepta majoritàriament per tal de poder-lo compaginar amb tasques de cura, a qui penseu que afectarà principalment?

Més dades

A l’Argentina, del total de dones que viuen amb els seus fills, el 30% no viu en parella, en comparació amb només un 6% dels homes que viuen sols amb els seus fills.15

Segons s’indica en l’estudi Davant la crisi les dones som clau, sobre la situació sociolaboral de la dona a Catalunya, publicat per la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya el passat 8 de març del 2011, el 21,4% de les dones ocupades ho està amb contractes parcials, en contraposició a només un 4,7% dels homes que tenen aquests tipus de contractes.16 A més, com també es diu a l’estudi, les estructures de les famílies han registrat un augment de famílies monoparentals, que en més del 90% dels casos tenen una dona com a cap de família.

Passes cap a la igualtat de gènere

L’Ajuntament de Granada compta amb una Casa-Escola, un espai que reprodueix una llar i en el que es pot adquirir formació teòrica i pràctica sobre la gestió de responsabilitats domèstiques. Per no conformar-nos amb l’adquisició d’“habilitats tècniques”, del saber fer tasques domèstiques, la possibilitat de crear i incentivar l’ús d’iniciatives com aquesta per part d’estudiants i treballadors/es seria una bona mesura que fomentaria la coresponsabilitat real i la reflexió sobre la importància de la mateixa entre els homes: nens, joves i adults.17

El gener del 2004, el Parlament marroquí va aprovar una sèrie d’esmenes profundes de la Moudawana (Codi d’Estat Civil del Marroc), incloent-hi el dret de família que regeix la condició de la dona, tot formulant un nou Codi de la Família que va establir la igualtat de la dona en el si familiar. Entre les principals disposicions cal mencionar la responsabilitat mancomunada sobre la família, que passa a ser compartida per igual entre el marit i la muller, l’eliminació de l’obligació jurídica de la muller d’obeir el seu marit, la igualtat entre homes i dones pel que fa a l’ edat mínima per contraure matrimoni, i importants avenços relatius a l’obligació de l’Estat de fer aplicar la llei i protegir els drets de la dona.18

Usos del temps. Economia de la cura Totes les tasques realitzades per les dones en l’àmbit domèstic representen una enorme quantitat de treball que crea riquesa i que sustenta i reprodueix la vida en societat. Aquest treball és el denominat treball reproductiu que durant segles ha estat, i encara ho és, invisibilitzat, així com desconsiderat des del punt de vista econòmic. Com sabem, el sistema econòmic actual està fonamentat en la economia monetària com a única forma de mesurar el treball. Però l’únic treball que es mesura és el conegut com a treball productiu, adjudicat tradicionalment als homes, que es caracteritza per estar remunerat, ser exercit com una professió i anar acompanyat d’una protecció legal. Aquesta divisió provoca que l’absència de dignificació i remuneració en el treball reproductiu es tradueixi en la seva inexistència en el balanç de la riquesa nacional, i per tant en el Producte Interior Brut (PIB), la qual cosa perpetua la seva invisibilització.

Saps quantes hores al dia calen en molts poblats de la regió africana per anar a buscar aigua? Imagines qui hi va?

Més dades

Les dones realitzen el 70% de les hores treballades al món, però reben només el 10% dels ingressos salarials, encarregant-se, a més, de la major part del treball familiar, domèstic i de cura no remunerat. 19

Segons dades oficials de la “Comisión Económica para América Latina y el Caribe” (CEPAL), les dones mexicanes treballen de mitjana un 30,6% d’hores més a la setmana que els homes.

A Colòmbia, cada setmana les dones treballen de mitjana 15 hores més que els homes. I si ens centrem en les persones que treballen en el sector informal, elles treballen 23 hores més que ells. A l’Estat espanyol, de cada 100 hores de treball no remunerades, 80 les fan les dones. I de cada 100 hores pagades, només 31 corresponen a les treballadores.20

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2006, les dones a Catalunya dediquen 21,3 hores setmanals a les responsabilitats domèstiques, mentre que els homes en dediquen 7,9. Alhora, les dones destinen diàriament 7,06 hores al treball de mercat, mentre que els homes hi dediquen 8,26 hores.

Passes cap a la igualtat de gènere

El valor del treball invisible no pagat que fan les dones és d’aproximadament 11.000 milions de dòlars a l’any al món. Si s’inclogués aquest treball no remunerat en el càlcul del producte global, aquest seria entre un 40% i un 50% superior que en l’actualitat.21

Si ens basem en les dades de l’informe “Comptes satèl·lit de producció domèstica” de l’IDESCAT, realitzat amb l’objectiu de fer una estimació del valor econòmic de la producció de béns i serveis generada a les llars de Catalunya, el valor afegit brut de l’economia estesa l’any 2001, considerant la producció de mercat i la producció domèstica, s’elevava a 190.181,5 milions d’euros, 54.473 dels quals corresponien a la producció domèstica realitzada per les llars.22 Un dels indicadors bàsics dels comptes satèl·lit de producció domèstica és la relació del treball domèstic amb el PIB, que en el cas de Catalunya se situava, l’any de l’estudi, en un 40% del total.

Sindicalistes en femení Tot i que les dones representin el 40% dels membres de la Confederació Sindical Internacional (CSI)*, i malgrat que la nova secretària general de la Confederació, elegida el passat 21 de juny del 2010, sigui una dona (l’australiana Sharan Burrow), molt poques dones ocupen càrrecs directius sindicals electes a tot el món. 23 * La CSI és la central sindical més gran del món. Va ser creada l’1de novembre del 2006, a partir de la fusió de la Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures (CIOSL) i la Confederació Mundial del Treball (CMT).

Creus que la presència de les dones en els sindicats pot influir en la millora de les condicions del món laboral?

Més dades

CCOO va tancar el 2010 amb un total de 1.171.860 afiliats/des, dels i les quals 454.947, el 38,82%, eren dones.

L’Associació de Dones Treballadores per Compte Propi de l’Índia (SEWA), congrega gairebé un milió de dones i actualment està reconeguda oficialment com a sindicat, així com afiliada a la CSI. En un país amb una alta taxa d’economia informal com l’Índia, la SEWA, que acull la majoria de les treballadores d’aquest sector, ha elaborat un model d’organització sindical que inclou i considera en les seves polítiques el treball no remunerat de la dona.24

Passes cap a la igualtat de gènere

1 El 8 de març del 2008, la CSI i les Federacions Sindicals Internacionals (FSI) van llançar la campanya mundial “Treball Decent, Vida Decent per a la Dona”, que tenia com un dels seus dos objectius fonamentals “aspirar a la igualtat de gènere en les estructures, polítiques i activitats sindicals, amb un significatiu increment en el nombre de dones afiliades als sindicats i de dones en càrrecs de responsabilitat”. L’octubre del 2009, en ocasió de la “Primera Conferència Mundial de la CSI per a la Dona” es va publicar l’informe “El Programa de Treball Decent: una perspectiva de gènere”, amb l’objectiu d’examinar en quina mesura s’havien acomplert les fites del programa anterior, i en el qual es va concloure que el fet que les dones estiguin afiliades a un sindicat té, d’una banda, un efecte especialment positiu en llur salari i, de l’altra, juga un paper positiu a l’hora de reduir l’esquerda salarial de gènere. 25

CCOO destina a la promoció de la igualtat de gènere el 30% dels recursos dedicats a cooperació sindical internacional.

Aconseguir la representació paritària d’homes i dones en tots els òrgans i avançar en el treball en pro de la igualtat entre ambdós gèneres, constitueix un objectiu prioritari del moviment sindical internacional.26

Violència de gènere en l’entorn laboral En el cas de les víctimes de violència de gènere, per tal de trencar el vincle amb el seu agressor i aconseguir la seva recuperació integral és necessària la seva independència econòmica i personal. I per aconseguir aquesta independència, és essencial el treball i la disponibilitat de recursos que proporciona. Segons indica l’OIT, existeix una íntima relació entre, d’una banda, la violència en el treball i, de l’altra, la precarietat laboral, el gènere, la joventut i certs sectors ocupacionals d’alt risc.

Més dades

1 –– –– –– ––

Segons revelava un estudi realitzat per la Secretaria Confederal de la Dona de CCOO, en el marc del programa comunitari DAPHNE, l’any 2000: 27 El 54% dels i les treballadors/es creuen que l’ambient laboral en el que es troba és sexualment hostil. Quasi un 30% dels casos d’assetjament han tingut com a víctima una treballadora sense contracte. El 35% dels casos d’assetjament sexual acaben quan les dones deixen el treball. Només el 3% dels casos arriben als tribunals, ja que aquesta via és vista per les dones como una solució llunyana, dolorosa o amb poques possibilitats d’èxit.

Si veus que la teva companya de feina està patint abusos, discriminació o assetjament per part del teu cap, series prou valent/a per denunciar-ho?

Passes cap a la igualtat de gènere

El desequilibri de poder i una precarietat més gran en les condicions d’ocupació de les dones, són factors de risc per al sorgiment de manifestacions de violència en els llocs de treball, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe. Per tant, l’àmbit laboral és un espai més on promoure canvis en les actituds socials, així com prevenir, detectar i actuar davant situacions de violència sexista. 28

Des de la Secretaria de la Dona de CCOO Catalunya, s’ha elaborat un mòdul formatiu per a membres dels comitès d’empresa i per a delegats i delegades de personal sobre els mètodes més eficaços per intervenir en situacions d’assetjament sexual. Amb aquest mòdul es pretén dotar els i les sindicalistes dels coneixements, la consciència i la capacitat d’entendre les situacions de risc, tot implicant-los/les i fent-los/les intervenir per tal d’assistir la persona afectada.

Feminització de les professions. Segregació. Precarització laboral Segons afirma Richard Anker en una publicació editada recentment per l’OIT, d’entre tota la força laboral activa del món no inclosa en el sector agrícola, aproximadament un 60% està en alguna ocupació en la que com a mínim el 80% dels i les treballadors/es que s’hi dediquen són d’un mateix gènere, ja sigui homes o dones. Això significa que la majoria dels

i les treballadors/es del món exerceixen ocupacions que l’anterior dada permet considerar com a “femenines” o “masculines”. 29 En un altre informe del mateix organisme internacional (OIT), s’hi afirma que les dones exerceixen a tot el món la major part dels treballs mal pagats i menys protegits.

Més dades

A l’Estat espanyol, les dones ocupades es concentren majoritàriament en els següents sectors d’activitat: :30

Comerç al detall: 14% Sanitat i serveis socials 13% Educació 9% Hostaleria 9% Personal domèstic 8% Administració pública 8% Industria manufacturera 7% Activitats administratives 6% Activitats professionals, científiques i tècniques 5% Altres 20%

Agricultura: Indústria: Serveis:

Segons va publicar l’OIT en l’informe “Tendencias mundiales del empleo de las mujeres. Marzo del 2009”, a tot el món les dones treballen en els següents sectors: 35,4% (enfront d’un 32,2% d’homes) 18,3% (enfront d’un 26,6% d’homes) 46,3% (enfront d’un 41,2% d’homes)

El mateix informe també indica que les dones que treballen a tot el món en el sector informal representen un 52,7% del total, enfront d’un 49,1% d’homes.

Si ens centrem en els països en vies de desenvolupament, veiem que dues terceres parts de les dones actives d’aquestes zones treballen en l’economia informal. A l’Àfrica subsahariana, aquesta proporció es dispara fins al 84%.31

Si haguessis de contractar una persona per fer la neteja de casa teva, seria un home o una dona?

Passes cap a la igualtat de gènere

L’1 de maig del 2006, les organitzacions de treballadores a domicili a l’Àsia, Europa i Amèrica Llatina van anunciar la formació de la Federació Mundial de Treballadores a Domicili amb la finalitat d’exigir igualtat de tracte amb els i les treballadors/es en ocupacions del sector formal de l’economia.32

És fonamental la sindicalització de les treballadores i els treballadors de l’economia informal com a mecanisme de defensa contra la vulneració de drets a la que es veuen subjectes aquestes persones cada dia que passa. 33

Cadenes globals de cura

Series capaç de deixar la teva família per emigrar a un altre país a dedicar-te a la cura d’altres persones? I si això suposés que algú hagi de cuidar dels teus?

Les darreres dades de l’OIT indiquen que segueix augmentant el nombre de dones que emigren, tant legal como il·legalment, en circumstàncies de vulnerabilitat, explotació i abusos. La migració de dones provoca un buit en la provisió de cures, que moltes vegades ha de ser cobert per altres dones que es troben en una situació de desavantatges socials i econòmics més grans, encara que acostuma a ser freqüent que sigui alguna altra dona de la família la que assumeixi aquesta responsabilitat.34 Més dades

L’any 2004, fins a un 78% de les remeses de diners al país d’origen de la població dominicana que treballava a Espanya van ser enviades per dones, encara que elles constituïssin solament el 61,4% de la migració dominicana en aquest país.

Les dones migrants a Filipines envien als seus països d’origen, de mitjana, un 45% del total dels seus ingressos.

Segons el Fons Multilateral d’Inversions (FOMIN) del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), l’any 2009 el conjunt de països d’Amèrica Llatina va rebre 58.800 milions de dòlars dels llatinoamericans residents fora dels seus països. En alguns d’ells –com ara Guatemala, Nicaragua, El Salvador i Hondures–, aquest tipus de remeses suposen més del 10% del seu PIB. En altres suposen entre el 2% i el 5% del PIB, però tot i així són una font fonamental d’ingressos per a milions de famílies llatinoamericanes. 35

Passes cap a la igualtat de gènere

Les migrants en condició irregular pateixen agudament l’impediment de visitar els seus fills i filles, als qui poden passar anys sense veure. És urgent i necessari per a aquestes dones poder regularitzar la seva situació administrativa i, d’aquesta manera, permetre’ls entrar i sortir lliurement del país de destí com a forma d’enfortir els vincles transnacionals amb les seves famílies i reduir els efectes negatius de la separació.36

Amb el propòsit de lluitar per una protecció més gran cap a les dones migrants, a Hong Kong es va constituir el “Sindicat de Treballadores Domèstiques Asiàtiques”. .37

També a Hong Kong, les dones ﬁlipines han establert vàries ONG vinculades amb xarxes transnacionals, com per exemple la denominada Filipinos Unidos, que monitoritza les condicions de treball de les empleades domèstiques estrangeres i a la vegada ajuda a treballadores de l’Índia, Indonèsia i Sri Lanka a establir els seus propis sindicats. 38

Esquerda salarial La diversificació professional perpetua l’esquerda salarial de gènere, ja que sobre la base dels estereotips associats als diferents llocs de treball s’atribueix a les activitats feminitzades menor valor i, per tant, menor retribució que a les activitats masculinitzades.

El 8 de març del 2008 la CSI va publicar un informe en el que indicava que l’esquerda salarial a nivell mundial, obtinguda a través de les xifres oficials proporcionades pels governs, era del 16,5%. No obstant això, l’any següent, i amb les dades obtingudes de l’enquesta realitzada a 300.000 dones i homes de 20 països, tant industrialitzats com en desenvolupament, l’informe “(Des)igualtat de gènere en el mercat laboral” va revelar que l’esquerda salarial entre homes i dones en el món podria ser molt més gran i situar-se en un 22%. L’informe també confirma que les dones amb qualificacions educatives més altes experimenten en realitat una esquerda salarial més gran en comparació amb els homes amb qualificacions similars; a més, l’esquerda salarial augmenta amb l’edat. 39

Més dades

A Colòmbia, en el sector formal de l’economia, trobem que les dones reben de mitjana un 27,58% menys de salari del que reben els homes pel mateix treball i categoria.

A les comunitats àrabs d’Israel, que sumen el 15% de la població total del país, hi ha molt pocs treballs disponibles a causa de l’absència de zones industrials, oficines governamentals, hospitals, universitats, etc. I els pocs llocs de treball disponibles per a dones en els pobles tenen un sou inferior al 50% del salari mínim establert. 40

Les dades d’un estudi, publicat per la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya el passat 8 de març del 2011 amb el títol “Davant la crisi les dones som clau”, sobre la situació sociolaboral de la dona, indiquen que a Catalunya l’esquerda és del 24%, superior a la d’Espanya, la qual se situa en un 22% (basant-se en dades de l’Instituto Nacional de Estadística del 2008). L’informe també analitza l’evolució d’aquesta diferència salarial els darrers anys, que a Catalunya ha passat d’un 32,2% el 2004 a un 24,4% el 2008. Aquesta evolució sembla lògica si considerem que són els elements “objectius” (característiques personals) de la diferència salarial els que s’han anat reduint a mesura que les dones han millorat la seva integració i presència en el mercat laboral, tot restant encara per eradicar els elements estructurals i més subjectius de la diferència, vinculats sobretot a la discriminació indirecta.

Passes cap a la igualtat de gènere

El Servicio Nacional de la Mujer del Gobierno de Chile (SERNAM), preocupat per una esquerda salarial que oscil·lava entre el 30% i el 50%, va iniciar l’any 2008 una campanya de sensibilització pública, mitjançant un espot televisiu, relativa a les discriminacions laborals que pateixen les dones i a problemes com ara l’esquerda salarial. La campanya buscava restablir el debat a l’entorn de les bones pràctiques laborals, matèria que el SERNAM aborda a través del seu “Programa Iguala.cl”. Aquest és un programa al qual s’hi havien adherit voluntàriament fins al moment unes 40 empreses. En aquest sentit, la directora del servei va constatar que “tant empresaris como dirigents sindicals han tingut la gentilesa d’iniciar un treball en aquesta línia per, d’aquesta manera, conduir una experiència que serà molt bona per a ells però també per a la regió, si reconeixem i assumim que les bones pràctiques amb enfocament de gènere milloren la competitivitat de l’empresa i els climes laborals”. El 2009 es va aprovar a Xile una llei històrica que prohibeix l’existència d’esquerdes salarials.41

Si tinguéssis un fill i una filla, ¿li donaries el 60% de la paga setmanal al fill i la resta a la filla, únicament per raons de gènere? 13

Educació i formació Els organismes internacionals diuen que: Dues terceres parts dels 876 milions d’analfabets del món són dones.” Nacions Unides. “Dels 121 milions d’infants no escolaritzats al món, 65 milions són nenes.” UNICEF (Fons de Nacions Unides per a la Infància). “Les dones tenen menys accés que els homes a la formació contínua a les empreses.” OIT (Organització Internacional del Treball).

Si no sabessis llegir ens seria més difícil fer-te arribar aquesta informació…

Més dades

La taxa d’alfabetització de dones joves, d’entre 15 i 24 anys, en alguns països segueix essent molt baixa, com ara el Txad (2009: 39%), Etiòpia (2008: 33%) o Benin (2009: 43%).42

Passes cap a la igualtat de gènere

Les nenes que han rebut com a mínim sis anys d’educació escolar tenen més possibilitats de protegir-se contra el VIH/SIDA i altres malalties.

Les dones que han rebut educació porten a vacunar els seus fills i les seves filles un 50% més sovint que les dones sense escolaritzar, i la taxa de supervivència d’aquests infants és un 40% més gran. A més, les mares amb un nivell bàsic d’estudis tenen més del doble de possibilitats d’enviar els seus fills i les seves filles a l’escola, en comparació amb les mares que no han rebut una educació formal.

A Gàmbia, les taxes de matrícula escolar de les nenes es van duplicar entre els anys 1980 i 2000, mentre que a Guinea van augmentar pronunciadament entre els anys 1990 i 2001, passant d’un 19% a un 63%.43

Empoderament En els països empobrits les dones produeixen entre el 60% i el 90% dels aliments de subsistència, però tan sols el 10% d’elles poden accedir a la propietat de la terra, i només l’1% té accés als crèdits destinats a l’agricultura.44

Més dades

Segons dades oficiales de la CEPAL, vuit de cada deu microempresàries mexicanes van iniciar el seu negoci sense ajuts públics; la meitat d’elles amb els seus estalvis i gairebé un terç amb l’ajut financer de familiars i amics/gues. El 53% de totes aquestes dones fan servir els beneficis per completar l’ingrés familiar.

Un estudi cadastral realitzat a cinc països d’Amèrica Llatina va comprovar que tan sols entre un 11% i un 27% dels propietaris de terres eren dones.45

A Uganda, les dones s’encarreguen de la major part de la producció agrícola, però són propietàries de només un 5% de les terres i la tinença d’aquestes terres per les dones és summament precària.46

T’imagines que quan un home anés a demanar un crèdit al banc li exigissin l’autorització de la seva dona?

Passes cap a la igualtat de gènere

A les Filipines, els consells locals de desenvolupament tenen representació obligatòria de les organitzacions de la societat civil amb la finalitat de donar espai a les preocupacions de les dones en l’adopció de decisions locals.48

A Rwanda, les dones s’han organitzat per advocar pel dret a l’herència.49

3 A l’Amèrica Central, el programa d’UNIFEM titulat “Agenda econòmica de la dona” es centra en l’anàlisi, des d’una perspectiva de gènere, dels intercanvis comercials i els seus efectes sobre les oportunitats econòmiques de les dones. A més, promou el lideratge femení en la planiﬁcació econòmica i la seva inﬂuència sobre les noves negociacions al voltant de l’intercanvi comercial.50

Salut laboral Protecció a la maternitat en l’àmbit laboral De les 530.000 dones mortes a l’any durant l’embaràs o el part, la majoria (3/4) es podrien evitar amb intervencions de baix cost. A més de la protecció a la maternitat en l’àmbit laboral, s’ha de destacar la concentració de les dones en determinats sectors professionals, exposats a una casuística de riscos molt concreta, així com el factor addicional de l’assumpció casi exclusiva, per part de les dones, de les càrregues familiars que s’afegeixen a la jornada laboral. Aquesta doble jornada i el tipus de riscos als quals s’exposen generen una sèrie de trastorns de la salut laboral molt feminitzats, poc investigats, sense anàlisi, valoració ni tractament adequats per part dels Serveis de Vigilància de la Salut. Això és principalment degut a que estan encoberts sota l‘aparença de malaltia comú, per la qual cosa es destina poc temps i recursos per poder gestionar, prevenir i controlar aquest tipus de malalties.

Creus que les malalties laborals més comunes entre les dones estan prou contemplades per tots els agents implicats?

Més dades

L’Iran té un ingrés per càpita més alt que Costa Rica, però el seu coeficient de mortalitat materna és 4,5 vegades més alt.

En el cas d’Indonèsia, l’ingrés és lleugerament més alt que el de Mongòlia, però moren 9 vegades més dones durant el part.

Als Estats Units, la mortalitat materna és 11 vegades la d’Irlanda.50

Passes cap a la igualtat de gènere

A Hondures, després d’un estudi realitzat el 1990, segons el qual la taxa de mortalitat materna era gairebé quatre vegades superior a les estimacions prèvies, un grup de funcionaris governamentals va realitzar gestions per abordar el problema. Gràcies a aquestes iniciatives, es va incorporar la maternitat sense risc a l’agenda política: un nou Ministre de Salut va assumir el desafiament, va recaptar recursos i va ampliar significativament la infraestructura de salut i maternitat sense risc, prestant especial atenció a les zones més greument afectades. Al cap de set anys, el 1997, la mortalitat materna a Hondures havia disminuït en un 40%.51

L’Article 26 de la Llei 35/1995 de l’Estat espanyol, de Prevenció de Riscos Laborals, amb el títol de “Protección de la Maternidad”, assenyala que l’avaluació de riscos haurà de comprendre la determinació de la naturalesa, el grau i la duració de l’exposició de les treballadores en situació d’embaràs, part recent o període de lactància, a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores, el fetus o el lactant. Aquesta avaluació s’haurà d’estendre a qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic.

DDHH sexuals i reproductius S’estima que cada any 46 milions de dones arreu del món recorren a l’avortament induït per acabar amb un embaràs no desitjat. Actualment, el 62% de la població mundial viu en 55 països on l’avortament induït està permès, mentre que el 25% de la població mundial viu en països que el prohibeixen i penalitzen.52 El cos de les dones en les zones en conflicte és vist com botí de guerra per tots els bàndols, i les violacions contra les dones, en guerra o no guerra, són vistes com expressió de virilitat i com a conquesta d’un altre territori.53

Encara penses que el dret de les dones a decidir sobre el propi cos passa per l’aprovació dels homes i de les institucions religioses?

Més dades

1 –– –– ––

Segons dades obtingudes de la Plataforma Estatal de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución: 54 4 milions de dones i nenes són incorporades al mercat mundial de la prostitució. Cada any ½ milió de turistes sexuals arriben a Tailàndia, als quals cal sumar-hi els 4,6 milions de tailandesos que fan ús sexual de les dones. A Espanya, s’estima que 1.200.000 d’homes acudeixen a diari al mercat de la prostitució.

L’UNIFEM indica que més de 2 milions de nenes són mutilades genitalment cada any a tot el món. En la majoria dels casos, qui ordena realitzar aquest tipus de pràctiques ho fa convençut que compleix amb un precepte religiós.55

A Egipte, una declaració conjunta de 17 ONG denuncia que un grup de dones van ser detingudes el passat mes de març del 2011 quan es van unir a les manifestacions de la plaça Tahrir del Caire. A més de ser torturades, els militars van sotmetre les dones que no estaven casades a “exàmens de virginitat”, mentre les filmaven amb càmeres i les amenaçaven amb acusar-les de prostitució si es resistien56

Passes cap a la igualtat de gènere

A Espanya, tot i que la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs ja s’ha començat a aplicar des de juliol del 2010, la Secretaria de la Dona de CCOO Catalunya en reclama el seu desenvolupament complet, ja que s’hi han detectat algunes mancances de desplegament.

El tractament legislatiu que s’ha donat a l’avortament varia enormement d’un país a un altre. No obstant, es pot observar una tendència cap a l’adopció de lleis més liberals: des del 1985, 19 nacions han liberalitzat les seves lleis sobre l’avortament.57

Al Senegal i a Burkina Faso, les dones s’han congregat per sol·licitar canvis en la legislació sobre mutilació genital femenina.58

A Sud-àfrica, vàries ONG van iniciar el passat 2010 una campanya de recollida de signatures per aturar els “crims d’odi”. En aquesta petició es demana al govern que condemni públicament les “violacions correctives”, realitzades per agressors que pretenen “curar” les seves víctimes de ser lesbianes. El passat 14/03/2011 es van reunir per primer cop al Parlament de Ciutat del Cap i van acordar l’adopció d’un pla d’acció i una comissió de treball per tal d’afrontar els perills que suposa ser gai, lesbiana o transsexual en els guetos de les ciutats sud-africanes.59 17

Ocupació Amb la crisi, a tothom li preocupa l’augment de les xifres d’atur a nivell mundial. Passaria el mateix si aquestes xifres fossin només d’atur femení?

L’any 2009, segons dades de l’Eurostat (Oficina Estadística de les Comunitats Europees), la població ocupada a la UE era d’uns 20 milions menys de persones en el cas de les dones (98.636,7 milions) que en el dels homes (119.176,3 milions). 60 L’ONU (Organització de les Nacions Unides) informa que, si bé al principi de la crisi la pèrdua d’ocupació entre els homes va augmentar més ràpidament que entre les dones, la taxa de desocupació masculina s’està ara alentint, mentre que per a les dones segueix en creixement. Més dades

Entre la comunitat àrab a Israel hi ha mig milió de dones, el 90% de les quals viuen en localitats perifèriques i segregades. El 83% d’elles no participen en el mercat laboral.61

Passes cap a la igualtat de gènere

A Costa Rica, entre el 1990 i el 2008, la participació femenina en l’àmbit laboral va passar d’un 30,3% a un 41,7%. En aquest període es van generar, de mitjana, 52.000 llocs de treball, dels quals el 46% van ser per a dones. D’aquesta manera, tan sols durant el 2008, el 78,3% de les noves places de treball van ser ocupades per dones; no obstant això, en aquell any també es va incrementar la desocupació i la subocupació femenina, segons les últimes dades de l’Estat de la Nació. 64

A Bulgària, el febrer del 2009 el Govern va admetre que el país estava essent afectat per la crisi. En aquest mateix any, 44.000 persones (96% de les quals eren dones) havien perdut les seves feines degut a aquesta situació.62

Encara actualment i a casa nostra, les dones no només ocupen les pitjors feines, sinó que hi ha una considerable diferència entre un 46,8% de dones ocupades i un 56,6% en el cas dels homes, segons dades registrades el quart trimestre del 2010 a Catalunya. En les mateixes dates, a Espanya les dones ocupades eren el 41,7%, mentre que els homes el 54,2%.63

Plans d’igualtat Els Plans d’Igualtat són una de les grans novetats de la Llei d’Igualtat (LO 3/2007) de l’Estat espanyol, que els introdueix com una eina per a l’adopció de mesures adreçades a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes. Només en alguns supòsits és obligatòria la creació i implantació del pla d’igualtat: • A les empreses amb més de 250 persones treballadores. • A les empreses on el conveni col·lectiu en vigor així ho estableixi. • En aquells casos en que l’autoritat laboral, previ procediment sancionador administratiu, ho hagués acordat com a substitució de les sancions accessòries. No obstant, per a la resta de les empreses, la implantació d’aquest pla serà voluntària. En qualsevol cas, el pla d’igualtat haurà de ser objecte de negociació. Per impulsar l’adopció voluntària d’aquests plans, la Llei preveu que el Govern estableixi mesures de foment, especialment adreçades a les petites i mitjanes empreses, que inclouran el recolzament tècnic necessari.

Són suficients els Plans d’Igualtat per assolir l’equitat de gènere en el treball?

Més dades

A nivell europeu, segons va publicar a la seva pàgina web el setembre del 2009 la Comissió d’Ocupació, Assumptes Socials i Inclusió de la UE, s’ha adoptat una estratègia a cinc anys per promoure la igualtat entre dones i homes a Europa. L’estratègia té per objecte fer un millor ús del potencial de les dones, tot contribuint així als objectius generals econòmics i socials de la UE. L’estratègia d’igualtat de gènere explica una sèrie d’accions a l’entorn de cinc eixos prioritaris: economia i mercat de treball, igual salari, igualtat en llocs de responsabilitat, lluita contra la violència de gènere, i foment de la igualtat més enllà de la UE.

Aquestes accions inclouen en la seva planificació: –– Proposar iniciatives dirigides a aconseguir que hi hagi més dones en alts càrrecs en les decisions econòmiques; –– Promoure l’ocupació femenina i la lliure iniciativa empresarial; –– Instaurar un informe anual europeu, “Equal Pay Day”, per crear consciència sobre el fet que les dones segueixen guanyant una mitjana de gairebé un 18% menys que els homes a tota la UE. –– Col·laborar entre tots els Estats membres en la lluita contra la violència contra la dona, especialment l’eradicació de la mutilació genital femenina a Europa i a tots els llocs del món.65

Passes cap a la igualtat de gènere

Dins el Pla de Polítiques de Dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, s’han dut a terme convocatòries d’ajuts destinats a les empreses de més de 30 persones treballadores per a l’elaboració i la implantació de plans d’igualtat, i a les empreses de més de 100 persones treballadores per a la incorporació de la figura de l’Agent d’Igualtat. Falta per veure, però, quin serà el nou ús que es fa d’aquestes polítiques a partir del 2011.

Sobre la legislació vigent… A nivell mundial, hi ha diferents instruments que reconeixen els drets de les dones, des de la Carta de Nacions Unides del 1945 (primer instrument internacional que estableix el principi d’igualtat entre homes i dones), passant per la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 i la Convenció sobre Drets Polítics de les Dones del 1952, fins a la I Conferència per a l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra les Dones (CEDAW), adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1979, que és l’acord internacional més complert sobre drets humans bàsics específics de les dones. La Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing (1995) continua avançant en els marcs estratègics i els compromisos normatius internacionals anteriors, i, entre d’altres, reflecteix les desigualtats persistents en les conclusions fetes sobre el seguiment dels Objectius del Mil·lenni. A nivell europeu, existeix també un marc normatiu bastant ampli que, des de l’any 1975, recull els drets humans laborals de les dones (amb les seves especificitats) i reflexa la progressió en la inquietud social i institucional per tal d’estendre la protecció de les dones en l’àmbit laboral. A nivell de l’Estat espanyol, el març del 2007 es va aprovar la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes. És una llei que ha comptat amb les aportacions i el suport dels sindicats CCOO i UGT en la Taula de Diàleg Social en matèria d’ocupació, i que es marca els següents objectius: • Fer efectiu el principi d’igualtat de tracte • Eliminació de tota discriminació per raó de sexe • Erigir-se en la llei-codi de la igualtat entre homes i dones També cal remarcar, a nivell estatal, la Llei Orgànica 1/2004, del 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. I, a nivell autonòmic, la Llei 5/2008, aprovada per la Generalitat de Catalunya el 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

En vols saber més? Si t’interessa el tema i vols tenir més informació, pots comptar amb nosaltres. Demana’ns els nostres materials. Tens a la teva disposició: L’exposició “Treballadores del Món”. Aquesta exposició consta de 10 panells (mides: 100cm d’amplària x 205cm d’alçada), fàcilment transportables i de muntatge senzill. Es pot demanar a la Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya per tal d’exposar-la a centres de treball, seus sindicals, escoles i universitats, centres cívics, etc. L’audiovisual “Treballadores. Històries de lluites arreu del món per la igualtat de gènere en el treball”. D’una hora de duració, desprès d’una introducció general a la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral, mostra les condicions de treball de les dones a Colòmbia en el sector de l’agricultura, de les dones àrabs a Israel, de la lluita de treballadores de diferents sectors a Egipte i de les dones que treballen a la indústria metal·lúrgica a la regió dels Balcans. El llibre “Els ODM davant el repte de la igualtat de gènere. Dones, treball i desenvolupament. Reflexions des de la perspectiva dels drets humans”, editat el 2010 per la Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya.

Pots cursar les teves peticions a: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya Via Laietana, 16, 7a. 08003 Barcelona Tel. 934 812 912 pauisolidaritat@ccoo.cat

Bibliografia “Els ODM davant el repte de la igualtat de gènere. Dones, treball i desenvolupament. Reflexions des de la perspectiva dels drets humans”. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2010. “Trabajo decente, vida decente para la mujer”. Brussel·les: CSI, Febrer 2008. “Informe sobre la brecha salarial de género”. Brussel·les: CSI, Febrer 2008. “El Programa de Trabajo Decente: una perspectiva de género”. Brussel·les: CSI, Octubre 2009. “Estrategias y líneas de actuación en la RSE con perspectiva de género. Dirección General para la Igualdad en el empleo y contra la discriminación”. Madrid: Ministerio de Igualdad, Julio 2009.

Webgrafia CCOO de Catalunya www.ccoo.cat

Comisión Europea. Empleo, Asuntos Sociales e Inclusión http://ec.europa.eu

Confederación Sindical de CCOO www.ccoo.es

Banco Mundial www.bancomundial.org

Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya www.pauisolidaritat.ccoo.cat

Centro de Documentación y Estudios www.cde.org.py

Centro Interamericano para el Desarrollo del Conocimiento en la Formación Profesional www.oitcinterfor.org

Instituto Internacional de Investigaciones y Capacitación de las Naciones Unidas para la Promoción de la Mujer www.un-instraw.org

Central Unitaria de Trabajadores. Colombia www.cut.org.co

Plataforma 2015 y Más www.2015ymas.org

Comisión Económica para América Latina y El Caribe www.eclac.org

ONU Mujeres. Oficina Regional para México, Centroamérica, Cuba y República Dominicana www.unifemweb.org.mx

“¿Quién responde a las mujeres?”. Nova York: UNIFEM, Febrer 2009.

Ministerio de Igualdad www.migualdad.es

“Estrategias de género de la cooperación sindical de CCOO”. Madrid: CCOO, Juny 2010.

Unicef www.unicef.es Mujeres en Red. El periódico feminista www.mujeresenred.net Plataforma Estatal de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución www.aboliciondelaprostitucion.org Federación Estatal de Organizaciones Feministas www.feministas.org

Inter-Parliamentary Union. Women in parliaments www.ipu.org/wmn-e/world.htm International Trade Union Confederation www.ituc-csi.org Observatorio de la Violencia de Género www.observatorioviolencia.org

Referències 1.

GARRACHÓN, Rosa Escapa; TEN, Luz Martínez (2009). 10 perquès per la igualtat. Barcelona: Generalitat de Catalunya Departament de Treball.

2. OIT/CINTERFOR. Género, formación y trabajo. Mujeres en puestos directivos (Article a Internet a www.cinterfor.org.uy) 3. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 4.

IPU, (2011). Women in National Parliaments (Article a Internet a www.ipu.org)

5. ALZATE A., Ligia Inés (2010). Género y Política. Bogotá: CUT (Article a Internet a www.cut.org.co) 6. AAVV (2011). Els ODM davant el repte de la igualtat de gènere. Dones, treball i desenvolupament. Reflexions des de la perspectiva dels drets humans. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya. 7.

UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas.

8. PNUD (2010). Informe sobre Desarrollo Humano. Nova York: PNUD. 9. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas.

10. CEMBRERO, Ignacio (2011). “Túnez opta por la paridad en sus primeras elecciones”. El País, versió digital www.elpais.com 11. IDESCAT (2009). Taxa de risc a la pobresa. 2005-2009. Per sexe i grups d’edat. A: www.idescat.cat 12. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 13. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas.

20. Exposició “Treballadores del món”. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2011 21. Estadística Social. Comptes satèl·lit de producció domèstica 2001 22. CSI (2008). Trabajo decente, vida decente para la mujer. Brussel·les: CSI. 23. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 24. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas.

14. LARA R., José Antonio (2010). Estrategias y líneas de actuación en la RSE con perspectiva de género. Madrid: Ministerio de Igualdad.

25. CSI (2009). El Programa de Trabajo Decente: una perspectiva de género. Brussel·les: CSI.

15. CSI (2009). El Programa de Trabajo Decente: una perspectiva de género. Brussel·les: CSI.

26. Exposició “Treballadores del món”. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2011

16. CONCEJALÍA DE IGUALDAD DE OPORTUNIDADES. Casa Escuela: Tareas y Cuidados Familiares Compartidos. Ayuntamiento de Granada. (Document online a www.granada.es)

27. AAVV (2000). El acoso sexual en el trabajo en España. Secretaría Confederal de la Mujer CCOO: Madrid.

17. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 18. Exposició “Treballadores del món”. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2011

28. Exposició “Treballadores del món” Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2011 29. OIT/CINTERFOR. Género, formación y trabajo. Mujeres en puestos directivos (Article a Internet a www.cinterfor.org.uy)

19. Exposició “Treballadores del món”. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2011 23

30. INE. Encuesta de Población Activa 2009. Población de 16 y más años por relación con la actividad económica, sexo y grupo de edad. En www.ine.es 31. Exposició “Treballadores del món”. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2011 32. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 33. Exposició “Treballadores del món”. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2011 34. Centro de Documentación y Estudios (Paraguay 2010). El rol social de los cuidados. (Presentació a Internet a www.cde.org.py) 35. CORES, Rafael (2010). Guía para enviar dinero a América Latina. Univision.com 36. PAIEWONSKY, Denise (2008). Impactos de las migraciones en la organización social de los cuidados en los países de origen: el caso de República Dominicana. Ponència presentada en el curs “Mujeres que migran, mujeres que cuidan: la nueva división sexual del trabajo”, 1, 2 y 3 de decembre de 2008, Madrid. Organitzat per UN-INSTRAW i ACSUR Las Segovias 37. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas.

38. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas.

46. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas.

39. COMFIA CCOO (2009). (Des)igualdad de género en el mercado laboral. (Article a Internet a www.comfia.net)

47. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas.

40. “Els ODM davant el repte de la igualtat de gènere. Dones, treball i desenvolupament. Reflexions des de la perspectiva dels drets humans”. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2010. 41. EL DIVISADERO (Chile 2008). Brecha salarial y buenas prácticas laborales: Sernam inicia nueva campaña contra la discriminación laboral. (Article a Internet a www.eldivisadero.cl) 42. BANCO MUNDIAL (2008-2009) Tasa de alfabetización, mujeres jóvenes. 20082009. http://datos.bancomundial.org 43. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 44. Exposició “Treballadores del món”. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya, 2011 45. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas.

48. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 49. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 50. PNUD (2010). Informe sobre Desarrollo Humano. Nova York: PNUD. 51. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 52. MUJERES EN RED, Campaña 28 de septiembre: Aborto legal para no morir (Article a Internet a www.nodo50.org) 53. ALZATE A., Ligia Inés (2010). Género y Política. Bogotá: CUT (Article a Internet a www.cut.org.co) 54. Pàgina web “Por la abolición de la prostitución”. www.aboliciondelaprostitucion.org 55. SÁNCHEZ-VALLEJO, M.A. Sometidas en el nombre de Dios. A la pàgina web “Mujeres en Red”. www.mujeresenred.net

56. Mc GRATH, Cam (2011). ‘Exámenes de virginidad’, la última forma de tortura del ejército egipcio. Periodismo Humano.

64. REVISTA PERFIL. “A ponerse en los zapatos de las trabajadoras”. Costa Rica. (Article a Internet a www.perfilcr.com)

57. MUJERES EN RED, Campaña 28 de septiembre: Aborto legal para no morir (Article a Internet a www.nodo50.org)

65. COMISIÓN EUROPEA: New strategy on gender equality. http://ec.europa.eu

58. UNIFEM (2008). ¿Quién responde a las mujeres? Género y rendición de cuentas. 59. AVAAZ.ORG, Sudáfrica: paren las ‘violaciones correctivas’. (Article a Internet a www.avaaz.org) 60. COMISIÓN EUROPEA, EUROSTAT. http://epp.eurostat.ec.europa.eu 61. AAVV (2011). Els ODM davant el repte de la igualtat de gènere. Dones, treball i desenvolupament. Reflexions des de la perspectiva dels drets humans. Barcelona: Fundació Pau i Solidaritat CCOO de Catalunya. 62. AAVV (2009). Igualdad de género y crisis financiera. Plataforma 2015 y Más. (Article en Internet www.2015ymas.org) 63. AAVV. Efectos de la crisis actual en las mujeres trabajadoras de Catalunya y el Estado español. (Article a Internet a www.feministas.org)

Reduïm l’impacte mediambiental En aquesta edició, en utilitzar paper reciclat Igloo en comptes de fer-ho amb paper no reciclat, l’impacte mediambiental s’ha reduït en l’equivalent a un d’aquests marcadors:

179 Kg d’escombraries

35 Kg

de CO2 de gasos d’efecte hivernacle

253 Km

de viatge en automòvil europeu estàndard

4.098 L d’aigua

379 KW/h de d’energia

291 Kg de fusta

Font: European BREF (dades de fibra virgen) Dades de l’emprenta de carboni auditat per Carbon Neutral Company © Arjowiggins Graphic