FRUITA SECA I BONS ALIMENTS, SUPERFOODS

PRODUCTES ARTESANS I ECOLÒGICS

FRUITA SECA i BONS ALIMENTS AVELLANES, NOUS, GARROFA, MEL, POL·LEN...

Preu 3,95 e

Núm. 20

Agraïments

Subscripcions

Francesc Ventura Eduard Olivés Jaume Fàbrega Antoni Betran Salvador Ramon Espai Tonyina

subscripcio@art-e-sans.com

Sumari 4 5 6 7 8 10 12 14 16 18 20 22 23 24 26 28 30 32 34 35 36 38 40 42 44 46 48 50 52 54 56 58 60 62 64 66 67

EDITORIAL PRESENTACIÓ PUBLICITAT PUBLICITAT PROFESSIONALS PRODUCTORS ELABORADORS PRODUCTORTS PROFESSIONALS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS PRODUCTORS PRODUCTORS ELABORADORS PROFESSIONALS DOP PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS ELABORADORS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS PRODUCTORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS ELABORADORS PRODUCTORS PRODUCTORS PROFESSIONALS PUBLICITAT

Als setenta, tots volíem ser lliures, als vuitanta ser rics i als noranta…

Borges Carme Ruscalleda Gran interés a Corea i Japó pel pol·len d’abelles Mel i pol·len Rossend Margalef Mels… Alemany Mel Territori La garrofa aliment del futur?

Comercial Garrofa Concentrat de garrofa i figa Pallejà Kerátia Garrofina Es Garrover de Mallorca Xocolata CREO… cacau i garrofa…

Nous Can Llavanera Nouca, les nous naturals de Golmés Fruits Secs Rius Negreta, pauateta, culplana, Gironella, les nostres avellanes DOP Avellanes de Reus Avellanes La Negreta/Avellanes.cat Avellanes Ca Rosset JM Palau Masons Fruits Mas de Mestret Oleander La Trencadora Fruita Seca Paño Salsa de calçots Fruits SP Fruita Seca Emporium Som Corbera Fruits Secs Torra Fruits Secs Tulsà Pistatxos Les Garrigues Castanya de Viladrau Fruita seca, gust mediterrani Petit Luxe, La Piconera

3 01 ABRIL/MAIG 2012

PRODUCTORS

Editorial He titulat aquest número com a Superaliments. Tenim tendència a enlluernar-nos amb modes suggestives vingudes des d’altres indrets del món. La nostra curiositat la satisfem tastant tot allò que ens diuen que és... súper o gairebé miraculós. La veritat és que la natura ens proveeix amb aliments molt rics repartits per totes les latituds del planeta. Justament per aquest motiu he volgut ressaltar la fruita seca: avellanes, nous, pistatxos... i també la garrofa, la mel i el pol·len, que són una bona mostra dels superaliments que podem trobar a casa nostra.

Estic convençuda que amb la precisió de càlcul de la mateixa natura, els aliments que ens envolten són els millors que podem menjar. Però anem a pams, perquè tampoc voldria enviar un missatge equivocat, ja que està molt bé poder gaudir de coses de l’altra banda del planeta, com el cacau, el cafè, el pebre, els anacards... productes totalment imprescindibles en la nostra dieta, que, a més, ja formen part de la nostra vida. Més aviat vull fer una reflexió pel que fa a llançar-nos en massa a consumir coses que provoquen desequilibris en indrets vulnerables on homes i dones sense escrúpols arrenquen boscos o cultius autòctons per cultivar el que està de moda.

La garrofa, juntament amb les avellanes, els pistatxos, les nous... són productes que es conreen a les nostres comarques. La proximitat té molts avantatges; un d’important és el fet de protegir el nostre mercat i el nostre paisatge cultivat, i un altre és que els productes ens arriben sense contaminar el medi ambient i, a més, frescos de la temporada. Malgrat això, la denominació

proximitat no ens garanteix la qualitat. És important saber d’on surten els productes. Les nostres avellanes són més bones per les raons que esmentàvem abans, i perquè les nostres varietats porten més Omega 3.

Les nostres nous són més bones que les que venen de Califòrnia? Les que trobareu aquí segur perquè com veureu les conreen amb molt respecte i no reben tractaments agressius, que són nocius per a les nous i per a les persones. Els pistatxos havien sigut un cultiu abundant fins que algun il·luminat va arrencar els arbres mascles perquè no produïen i la producció se’n va anar en orris. Però el pistatxer és un cultiu de casa nostra.

De la mel i el pol·len, no calen comentaris. Els nostres boscos proveeixen les nostres abelles amb flors molt riques i variades.

Per acabar vull matisar que la denominació superaliment o superfood s’està legislant ja que és un terme nou amb ambigüitats que el màrqueting aprofita. Així que ja sabeu que ens cal anar amb compte perquè ens volen enlluernar. Tot plegat s’aprofita per fer-nos gratar la butxaca. Per anar sobre segur i ben alimentats no cal fer res de nou. A casa nostra sempre hem menjat bons grapats de fruita seca, i en tenim una bona mostra en les postres de músic. Això sí, fins ara hem menjat moltes avellanes i nous ràncies... A partir d’ara, que coneixeu els productors, toca ser molt més exigents amb els productes que comprem. Ens hi juguem molt: la nostra economia de país i la nostra salut! No cal anar gaire lluny: tan sols 2.400 anys enrere Hipòcrates deia: “Fes que els teus aliments siguin la teva medecina i que la teva medecina sigui la teva alimentació.”

Núria Valentí i Arbós, direcció i redacció Maria Forns, assessorament lingüístic Estudi gràfic Vicenç Prims, disseny Sara Puerta, maquetació Gràfiques Ossó, impressió Nordest, distribució

Col·laboradors Noel Martí Antoni Betran Francesc Ventura Jaume Fàbrega Salvador Ramon

Núria Valentí i Arbós 4

SECCIÓ PRESENTACIÓ

Darrers números

Als setanta, tots volíem ser lliures; als vuitanta, ser rics i als noranta... estar sans ANG LEE

Núm. 19

Recordeu la cançó dels Pets? La de Menja avellanes... Doncs no sonava pas en va.

Era un crit, que des de dalt dels escenaris, es volia reivindicar per ell mateix. La crisi de l’avellana pintava un panorama molt negre. Calien ganes de treballar i amor a la terra per suportar el sotrac de l’entrada al mercat comú de les avellanes turques. Aquesta crisi va destruir l’economia de moltes famílies pageses que veient el panorama se’n varen anar a treballar a la indústria. No es pot pas dir que es superés gràcies als consumidors...

Núm. 18

Durant anys hem estat comprant avellanes sense assegurar-nos d’on venen i, sense exigir-ne l’origen. Podem estar contents de no haver perdut aquest cultiu que avui, encara que en molt menor superfície, encara creix a casa nostra i dona bona fruita i, a més, purifica l’aire amb la fotosíntesi. Sort en tenim dels pagesos tossuts i dels seus fills, i ara, dels nets, que s’han posicionat a mantenir la tradició pagesa treballant amb nous cultius, com és la reintroducció de la nou i el pistatxo.

Sovint actuem com si fóssim somnàmbuls, agafem els productes de les lleixes i els posem al cabàs sense mirar més enllà del preu i sense reflexionar.

Núm. 17

Per posar un exemple esmentaré que, el descobriment de la garrofa ve amb el segle XXI, i és gràcies a notícies d’estudis provinents dels Estats Units que divulguen les seves propietats nutricionals, aminoàcids, proteïnes... en fi... una llarga llista de beneficis que la converteixen en un superaliment. Catalunya sempre n’ha estat una de les grans productores mundials. A vegades penso que si haguéssim de fer una anàlisi del vaivé de les tendències, ens agafaria vertigen de com es mouen les coses segons els interessos.

Com és possible que un producte tan i tan bo ens hagi passat desapercebut?

Núm. 16

Postureig! Ara i abans! Abans perquè feia pobre i ara perquè queda bé menjar

Facebook Revista Art-e-sans

tendències. Això mateix passava amb el pa negre i el pa blanc. Fins que la co-

http://issuu.com/art-e-sans

municació i el mercat no van treballar per desacomplexar la població, menjar

CONTACTE

nuriavalenti@art-e-sans.com www.art-e-sans.com Tel. 687 055 346 Prohibida la reproducció total o parcial dels continguts Dipòsit Legal B-5643 2013

llegums també era de pobre i, per semblar o demostrar que no ho eres, havies de menjar marisc a tot drap. D’aquí molt àcid úric, colesterol, tensió alta... i un llarg compendi de malalties provocades a causa d’excessos. En fi... que per menjar cal mirar-nos-hi més. Tots en som conscients, però sovint continuem actuant per inèrcia!

ISSN: 2462-4446 Distribuïda per Nordest Publicació associada:

5

6

www.econaturafoods.com

7

TEXT N. VALENTÍ

Gran interès a Corea i Japó pel pol·len d’abelles Entrevista de la cadena de televisió MBN (Maekyung Media Group, Seül; Corea del Sud) a Francesc Ventura Coll Els estudis de recerca bioquímica sobre el pol·len d’abelles publicats per en Josep Serra Bonvehí i en Francesc Ventura Coll són un referent per a estudis mèdics in vitro i in vivo a Japó i Corea. El pol·len és conegut com a complement nutricional, però no tant pels seus efectes preventius i terapèutics. Per aquest motiu, la cadena de televisió MBN de Corea del Sud, que fa programes sobre vida saludable, va venir a Barcelona per a realitzar la filmació de treball en laboratori i una entrevista divulgativa, el text de la qual reproduïm a continuació.

Equip entrevistador de la cadena MBN Productors: Hae-Yeon Kim (Cadena MBN, www.mbn.co.kr); Kim Sang-Bok (WildNet); organizador, metge i traductor: Choe Taewon (sejin723@mac.com) Entrevistat: Francesc Ventura Coll (FVC) Pregunta MBN: Quins aspectes de composició i qualitat del pol·len destacaria?

Resposta FVC: Les abelles recol·lecten el pol·len de determinades flors com a font nutricional de proteïna, glucòsids i flavonoides, esterols, carotè i licopè, vitamina E i minerals i l’elaboren en la forma esfèrica que coneixem. L’origen botànic és responsable dels tons groguencs, taronges o púrpures. Els pol·lens rics en estepes (Cistus sp) i particularment Cistus ladaniferus són els més

Francesc Ventura Coll fventuracoll@gmail.com Enginyer Agrònom i en Ciència i Tecnologia dels Aliments ACCA - Institut d’Estudis Catalans. Centres de recerca (IRTA) 8

interessants. Contenen pol·len d’estepa, present fins un 80%, però alhora poden arribar a tenir 52 formes pol·líniques diferents, entre les quals Echium plantagineum, Quercus sp (alzines i roures), Erica lusitanica (brucs) i Helianthemum sp. És important el procés d’assecatge per tenir la màxima qualitat de proteïna vegetal. Si no es fa bé, augmenta la prolina, un aminoàcid de poc valor proteic. L’origen botànic determina també la qualitat: el pol·len xinès, per exemple, no pot complir el mínim de 2% d’aminoàcids lliures.

Pregunta MBN: Quins són els components del pol·len que aporten beneficis per a la salut, per exemple els flavonoides, i quins efectes produeixen?

Resposta FVC: El pol·len d’estepes és ric en flavonoides (quercetina, rutina, kaemferol i catequines), els quals tenen efectes sinèrgics amb els fitoesterols, tots considerats hipotensius, antiinflamatoris i antioxidants. La quercetina i la rutina són dos dels principals components sobre els quals s’ha fet estudis mèdics.

Pregunta MBN: Quin principi actiu destacaria com a indicador de qualitat funcional del pol·len?

Resposta FVC: Resulta que la forma del pol·len de Cistus (estepes) es pot confondre molt fàcilment amb la forma del pol·len de Citrullus (cucurbitàcies, síndria), que abunda en el pol·len de Xina, amb el problema que conté menys principis actius. Per això proposem com a indicador de qualitat un mínim de 200 mil·ligrams per quilo del component rutina, valor que es compleix fàcilment en el pol·len ibèric, però no en el pol·len xinès.

Pregunta MBN: Quins efectes produeix la rutina en la salut dels vasos, sobretot capil·lars.

millor. Les mels solen estar entre 2 i 6, i el pol·len al voltant de 17.

Pregunta MBN: Forma d’ús (o possible ús futur) donat el seu gran valor com a aliment funcional?

D’acord amb la legislació europea (EU Regulation 1924/2006) el pol·len d’abelles és considerat un aliment funcional que pot millorar l’estat físic, i també la digestió i el funcionament de l’intestí i el fetge. El pol·len té efecte prebiòtic, i incrementa Lactobacillus spp.

Es recomana prendre entre 20 grams i 50 grams de pol·len diaris, millor abans dels àpats. Dues cullerades de postres abans de l’esmorzar són uns 20 grams.

Pregunta MBN: Breu conclusió, menció o opinió sobre el pol·len.

Pregunta MBN: Parli’ns de l’efecte antiinflamatori que té el pol·len.

En estudis mèdics japonesos es parla de “marcadors cel·lulars”, és a dir substàncies que poden induir un efecte positiu. En aquest sentit, seria molt interessant obtenir un pol·len hidrolitzat, en el qual els principis actius es poguessin alliberar més fàcilment, junt amb el valor nutricional proteic que ja conté.

A Japó treballen fermament en això.

FOTOGRAFIA MONTSE GIRALT VIDAL

Resposta FVC: Els efectes beneficiosos del pol·len sobre el sistema cardiovascular estan relacionats amb els fitoesterols i els flavonoides, sobretot la rutina. Els efectes mèdics s’han demostrat amb hidrolitzats de pol·len, capaços de convertir un enzim del nostre cos, angiotensina I, en angiotensina II (ACE), la qual cosa fa disminuir la pressió arterial.

Resposta FVC: Les estepes no produeixen nèctar, i per això no hi ha mel d’aquest origen, però sí que tenim la gran sort de poder tenir pol·len d’estepes, un producte natural que conté una concentració de principis actius important.

Resposta FVC: Els tests mèdics han determinat el mecanisme antiinflamatori, que és degut a la inhibició de dos enzims, ciclooxigenasa (COX) i lipoxigenasa, responsables de l’aparició d’unes substàncies que ens provoquen dolor i inflamació, prostaglandines i leucotriens. S’han confirmat millores en pacients amb hiperplàsia benigna de pròstata (BPH) que van seguir una dieta suplementada amb pol·len durant 3 mesos.

TEXT FRANCESC VENTURA COLL

Pregunta MBN: Hi ha algun altre efecte del pol·len beneficiós per a la salut? Efecte antioxidant?

Resposta FVC: L’estrès oxidatiu es relaciona habitualment amb desordres autoimmunes, cataractes, artritis i malalties cardiovasculars. El pol·len i la pròpolis de les abelles activen enzims antioxidants glutatió peroxidasa i reductasa del nostre cos. El potencial antioxidant es pot mesurar químicament amb el TEAC (Trolox equivalent antioxidant capacity), que ha de ser com més alt 9

PRODUCTORS

Mel i pol·len Rossend Margalef Les abelles, a més de mel, fan moltes altres De ben segur recordeu el reportatge de Rossend Margalef del monogràfic de mel que vàrem coses. Hi ha altres animals, com les vaques, cafer. En Rossend és un dels grans apicultors de bres... gallines, ànecs... que produeixen llet o ous, Catalunya. Ser fill del Perelló el va fer descobrir però les abelles produeixen cinc productes conl’apicultura, ja que la seva família, i també la majo- siderats dels més nutritius i beneficiosos que ens ria de veïns del poble, feia generacions que mane- pot donar la natura. Un és la mel, i els altres la javen arnes. Per a ell, la mel fa anys que és, a parts pròpolis, la gelea reial, la cera i també el pol·len. iguals, negoci i afició. Fer mel significa tenir mi- Aquest últim el recol·lecten les abelles farratgelions i milions d’abelles de les quals cal tenir cura. res. Com us deia són molt organitzades i cadasEn bona part, gràcies a en Rossend i alguns altres cuna té la seva especialitat, segons convingui.

Les farratgeres surten les primeres del rusc i apicultors apassionats, ja fa temps que jo també soc una apassionada del món de les abelles. Faig van, sobretot, a les flors riques en pol·len: l’estepa aquest petit incís perquè quan dic que cal tenir-ne blanca, la negra, el bruc i altres flors i arbres. Hi van de bon matí perquè les flors encara estan cura sé el que em dic.

Les abelles viuen en una societat tan ben or- fresques i conserven humitat. Això les ajuda a ganitzada que realment és increïble. En Rossend poder-se “enfarinar” tot el cos amb el pol·len de cada flor. Aquesta m’explicava com fan la transhumància amb les arnes per tal LES ABELLES PRODUEIXEN tasca de recol·lecció de pol·len és vital per a la d’obtenir més mel i més mels dife- CINC PRODUCTES pol·linització d’arbres rents, però al mateix temps les abeCONSIDERATS DELS i plantes. Cal tenir en lles poden viure en entorns plens MÉS NUTRITIUS I compte que del 75% de de vida i són molt més felices. la pol·linització de les BENEFICIOSOS QUE ENS abelles obtenim fruita i POT DONAR LA NATURA verdura, i de l’altre 25% altres varietats de plantes no comestibles però imprescindibles per al medi ambient.

Les abelles, una vegada plenes de pol·len, fan una boleta que compacten amb nèctar i així la subjecten a les potetes posteriors i van directes al rusc, on deixen el pol·len al seu rebost. Per a elles és un aliment vital per a la seva alimentació i salut, però per a nosaltres també, així que l’home APÍCOLA ROSSEND MARGALEF se les ha enginyat per poder recol·lectar part Polígon Industrial Pla de Solans, Parcela 20-21 d’aquest pol·len. Per fer-ho posen a l’entrada EL PERELLÓ (Baix Ebre) del rusc una caseta per protegir una safata on apirossend@apirossend.com cauran les boletes que porten. La caseta té una Tel. 977 490 197 www.apirossend.com reixa molt estreta per la qual han de passar per 10

11

TEXT N. VALENTÍ

coses dels beneficis del poder entrar a l’arna; hi passen AQUEST POL·LEN FRESC pol·len i moltes més del tan justes que les boletes cauen pol·len fresc. a la safata i l’apicultor les podrà ÉS UN DELS ALIMENTS Trobar aquest pol·len recollir. Normalment esperen uns MÉS I MÉS RICS DE fresc no és gens senzill. dies per tal que n’hi hagi una cerTOTS ELS ALIMENTS Cal trobar l’apicultor que ta quantitat, que recolliran amb fa pol·len o bé algú, com cura, i portaran a l’obrador, on el IMAGINABLES en Rossend, que fins i tot ventilaran i l’assecaran per poderens el pot enviar a casa amb transport fresc, ja lo guardar.

El pol·len acabat de recollir per les abelles que cal tenir-lo semicongelat i/o a la nevera, perguarda la humitat de la rosada i també la humitat què si no fermentaria.

Jo no l’havia tastat mai fins fa poc. Sabia que del nèctar amb el qual l’han compactat. Aquest pol·len fresc és un dels aliments més i més rics de existia però no sabia on trobar-lo. En Rossend me’l tots els aliments imaginables. Conté els 22 ami- va fer arribar sense problemes a casa i us recomanoàcids essencials que necessita l’ésser humà, a no, més que mai, que el tasteu. Que feu una tanda més de vitamines, minerals, oligoelements i enca- de pol·len i gaudiu dels seus beneficis i també del ra moltes coses més. Imagineu-vos si és nutritiu seu sabor, molt diferent del del pol·len sec.

Encara puc fer-vos una millor recomanació, que tan sols cent grans de pol·len equivalen al valor nutritiu de mig quilo de carn. A més, conté que és la d’anar vosaltres cap al Perelló i gaudir substàncies antibiòtiques naturals, enzims i totes de les Terres de l’Ebre, que són boniques i plenes les vitamines del grup B. Podria anomenar moltes de bona gent!

ELABORADORS

Mels… Alemany Els Alemany són una família arrelada a Os de en la nostra salut i també en el nostre paladar i Balaguer. Són popularment coneguts per la mel i que són un ingredient bàsic dels seus torrons. Per també pels torrons. La padrina Mundeta, fa dèca- això Alemany utilitza l’eslògan “De la nostra mel, des, va començar a fer torronets de mel i fruita els nostres torrons”.

Avui l’accés a la informació és tan immediat seca, una especialitat de la casa que, encara avui, és un dels seus productes més emblemàtics i de que podem trobar qualsevol tema en un clic. La salut ens preocupa. De fet, la salut ens ha preocupat tot l’any.

Alemany té una gran varietat de torrons, que sempre, però mai com ara s’hi ha fet tanta atenció, pels volts de Nadal endolceixen els àpats, però cada i sabem com podem afavorir-la amb l’alimentació.

Ara la informació i l’accés a productes és a vegada més, tenim tendència a desestacionalitzar aquesta especialitat i menjar-ne tot l’any. Abans l’abast de tothom. Hi ha molts aliments que ens els excursionistes i esquiadors ens en posàvem un ajuden a incorporar a la nostra dieta elements molt tall, o dos, a la motxilla. Eren el que ara anomenem beneficiosos, alguns dels quals, a vegades, són una “barretes energètiques”, fetes de fruita seca i mel, novetat a la nostra cuina. Per exemple, la cúrcuque assimilem des de la primera queixalada, sense ma, una espècie provinent de la Polinèsia, que té donar feina al cos, mentre que la fruita seca ens unes qualitats excel·lents per a l’organisme. Durant anirà donant energia més lentament. Vaja, que els dècades l’hem utilitzat, bàsicament, com a espècie torrons són un bon aliat de tota la vida. Alemany, o colorant en una dosi molt petita. El seu sabor, a més dels típics amb fruita seca, ara en fa uns de aromàtic i potent, sovint ens atura de fer-lo servir amb la freqüència i quanbutxaca, petits i molt bufons, que fan il·lusió i tot!

LES MELS MÉS CURATIVES titat que ens beneficiaria.

De fet, però, el tema d’aquest D’ALEMANY INCORPOREN En saber-ne les virtuts, vaig provar de posar-ne article és parlar de les mels enrials plats, però al cap de quides i les mels gourmet que des POL·LEN, PRÒPOLIS I quinze dies tot em semblade fa un temps han creat pensant GELEA REIAL va el mateix. Era complicat renunciar-hi sabent-ne les qualitats antioxidants i antiinflamatòries, que eren molt interessants. Per casualitat vaig descobrir la mel amb cúrcuma que fan els Alemany. Vaig comprar-ne un pot i quan vaig arribar a la feina de seguida vaig fer-ne una cullerada. Ostres, era potent de gust però la combinació amb la mel la feia cremosa i equilibrada. El gust i la textura eren perfectes, i aquell pot de mel amb cúrcuma va passar a formar part del mobiliari del meu despatx; entre hores en faig una cullerada.

Em va perfecte, ja que puc gaudir d’un mos fàcil i TORRONS I MEL ALEMANY sa. Vaig continuar investigant amb la resta de mels Carrer Barcelona, 4 enriquides. La de canyella és perfecta per prendre OS DE BALAGUER (La Noguera) dissolta en infusions: els dona un toc glamurós.

Tel. 973 43 80 72 www.alemany.com La de crema d’avellanes..., aquesta no quedarà bé 12

potser ni tan sols sabem que ens les ha curat, com alguna petita inflamació; per a la salut de la pell i el cabell...

Aquestes mels enriquides també donen joc a la cuina i es poden fer servir per pintar algun rostit o aromatitzar vinagretes. En aquest apartat culinari entre tots podem fer un fòrum d’idees, perquè donen per a molt.

Ah, i per prendre un cafè, una galeta amb mel de taronger amb pell de taronja confitada hi combina de meravella. Suposo que heu pogut comprovar que la mel m’agrada molt, i aquestes grans combinacions són fantàstiques per gaudirne entre hores. El plaer i la salut mai havien estat tan dolços...

13

TEXT N. VALENTÍ

confessar-ho, però escuro el pot com feia amb la Nocilla quan era petita, i me l’acabo en un tancar i obrir d’ulls! Però per a mi la número u és la de gingebre. És tant, però tan bona! És un pecat! I la de ginseng... més!

La mel és un aliment altament nutritiu amb unes propietats molt beneficioses per a la nostra salut. Les versions de mel més curatives d’Alemany incorporen pol·len, un altre producte del rusc amb un potencial brutal; pròpolis, l’antibiòtic natural més eficaç que tenim i que obtenim de la natura, i gelea reial. Aquest còctel és la màxima expressió de nutrició, que va perfecta com a prevenció o com a teràpia, i ens ajuda a guarir moltes coses, algunes evidents, com un constipat, i algunes que

PRODUCTORS

Mel Territori DES DEL PRIMER MOMENT VOLIA QUE LES SEVES ABELLES FOSSIN MOLT FELICES I ELS VA BUSCAR ASSENTAMENTS AMB BONES VISTES, ALLUNYATS DE LA CONTAMINACIÓ En Noel Tatú va néixer al Brasil, fill de pares En Noel ha estat artista i polipoeta fins fa quacatalans que, de menuts, havien hagut de marxar tre anys, que va decidir fer-se apicultor. Sempre li a l’exili, i ara viu a Espolla, a l’Alt Empordà. Tatú havia agradat la natura i la muntanya, i de petit és el seu nom artístic; al DNI es diu Noel Martí. ja tenia un hort al jardí on plantava tomàquets.

Els seus pares tenien una fàbrica de forjats, ja que Aquesta faceta dual, segurament li venia de la inels avis havien tingut una bòbila i en tornar del fluència de la seva àvia, la Palmira, una dona de Brasil varen continuar el negoci. El seu pare, en pagès que va arribar a ser una gran modista a Sao Ramir, pintava. N’havia après a Sao Paulo de la Paulo, on vestia la jet society del moment. mà de Francesc Domingo, un pinEn Noel es va convèntor català que també havia hagut EN NOEL HA ESTAT cer de la importància de les de marxar per no anar a la presó. abelles al medi ambient, molt ARTISTA I POLIPOETA influenciat per les seves estaTot tan antic i tan actual...

FINS FA QUATRE ANYS, des al sud-oest de França, on la protecció de l’abella negra VA DECIDIR FER-SE sensibilitza a tothom. Hi han APICULTOR plantat camins de flors per afavorir la itinerància de les abelles salvatges i, fins i tot, des de les carreteres i autopistes es poden llegir les pancartes que fan saber a tothom el perquè de tantes flors. Vaja, com aquí...

Tot plegat va començar amb l’adquisició de sis arnes i sis eixams. Ser apicultor no és una cosa fàcil ja que quan veiem una abella marxem corrents i no ens hem comunicat mai amb elles.

L’apicultura està inclosa dins el departament de ramaderia perquè, en el fons, els apicultors són pastors d’abelles i com a tals n’han de tenir cura.

Va aprendre el maneig preguntant a altres apicultors, tot i que a vegades n’havia trobat algun de molt gelós de la seva saviesa, però entre els consells dels experts, alguns cursets, moltes hores al Youtube i molta paciència ara ja en sap molt. De tot s’aprèn si se’n tenen ganes.

C/ Feixes, 4 • ESPOLLA (Alt Empordà) Des del primer moment volia que les seves Tel. 603 853 328 • melterritori@gmail.com abelles fossin molt felices i els va buscar assenhttps://melterritori.wordpress.com www.facebook.com/noeldelamel/ taments amb bones vistes en llocs molt allunyats 14

15

TEXT N. VALENTÍ

de la contaminació. Els boscos i els ELS BOSCOS I ELS PRATS que, fins i tot abans de saber què era exactament la mel prats s’omplen de flors, però ducrua, ell ja sabia que volia ren entre tres setmanes i poc més S’OMPLEN DE FLORS, fer això. d’un mes. Així que aquells assen- PERÒ DUREN ENTRE La mel crua és la que taments tan ben orientats de cop TRES SETMANES I POC s’envasa directament, rei volta deixaven de tenir flors i en Noel, preocupat per les seves MÉS D’UN MES galimant dels quadres acaabelles es va fer transhumant. Es bats d’omplir per les abelles, va haver de comprar una pick-up velleta però sense haver-la filtrat ni escalfat gens. En Noel tan ben cuidada, per anar canviant les abelles cada sols la cola amb un colador d’inoxidable i l’envasa. cop que cal. Evidentment el calendari el marca la Aquesta mel és la mateixa que mengen les abemateixa natura. De moment els quatre anys que lles, o sigui... la millor. La que té intacte tot allò fa que és apicultor, els experts diuen que han es- que elles han transformat del nèctar recollit de les tat molts durs: molta i/o poca pluja i molta calor. flors.

Per tot això en diu Mel Territori. Ara ja té molAixí que no té pas temps d’avorrir-se.

A vegades, en Noel té interferències artístiques tes més arnes, tot i ser un apicultor petit. Per a en i d’alguna manera les canalitza amb aquesta nova Noel fer mel és com fer un win-win. Ell cuida les feina. Així que a part de decorar algunes arnes fa abelles buscant sempre un bon entorn i les abelles micromels. Són petites collites on es pot assabo- comparteixen la seva mel amb ell. Els seus clients rir, ben bé, el sabor de cada territori. Ara prepara també fan un win-win, ja que s’enduen un pot de una acció artística dedicada a Von Frish, un etòleg mel boníssima a canvi de donar suport al nou pronascut a Viena el 1886 que va dedicar 20 anys de jecte de Mel Territori. la seva vida a descobrir el llenguatge de les abelles.

En Noel no pretén ser un apicultor amb una Des del començament va voler fer mel crua. gran quantitat d’arnes. Vol tenir les que pot cuidar.

Això també li venia de França, on quan aquí en- Prefereix fer petites collites. Sap que hi ha molta cara no hi havia formatges fets a Catalunya, allà gent que aprecia la seva feina i la seva mel. Ve gent la tradició formatgera li havia fet aprendre que els de ben lluny a comprar-la-hi! Si voleu bona mel, formatges amb llet crua eren molt gustosos. Així ja ho sabeu...

La garrofa, aliment del futur?

Heu menjat mai garrofes? Els qui som d’una cultura rural, com és el meu cas, pensàvem que era un aliment per als animals.

A casa, per exemple, en gastàvem abundantment. Hi ha, però, una dita popular catalana que parla de “guanyar-se les garrofes”, referint-se a les persones que s’han de guanyar el pa. I no es refereix solament a l’alimentació del passat. Això mostra que en el passat les garrofes, a part de servir de pinso per als animals, eren també un significatiu aliment humà, si més no a la Mediterrània, i en el nostre cas, a Catalunya, el País Valencià, les Illes i, de fet, tota la península Ibèrica. I també en algunes illes gregues, on formen part de diverses elaboracions.

El garrofer —o garrover a les Balears—, és l’arbre que té com a fruit la garrofa o garrova. El nom català és similar al d’altres llengües, com l’espanyol (algarroba) o el portuguès (alfarroba), i també al del francès (caroube), l’anglès (carob) o l’italià (carrubo). Altres noms són el romanès roskova o l’alemany Johannisbrot. El seu nom científic és Ceratonia siliqua, del nom llatí siliqua edulis, ‘beina comestible’. A finals de l’edat mitjana el garrofer es va cultivar arreu de la Mediterrània; les garrofes eren exportades a tot Europa per a l’alimentació humana i animal. Amb la revolució industrial es va produir el declivi del cultiu del garrofer, ja que els animals, que n’eren els principals consumidors, van ser progressi-

16

vament substituïts pels ginys mecànics.

L’ús de la garrofa i els seus derivats (farina, garrofí, etc.) va quedar reduït, pràcticament, a la indústria alimentària i a l’alimentació natural i vegetariana. Personalment, tinc un record d’infància que fa palès això. A la meva ciutat, Banyoles, en ple nucli urbà hi havia la fàbrica de xocolates Torras (que encara existeix, si bé ara a Cornellà de Terri i en mans d’uns altres propietaris). Quan passàvem per davant o l’entorn de la fàbrica, se’n desprenia una intensa flaire de garrofa, un producte que la gent de pagès coneixíem perfectament ja que en donàvem als animals.

Ara s’ha girat la torna. Els productes fets amb garrofa, ja sense l’estigma del frau, tenen un valor afegit. Així, als Estats Units, la “xocolata de garrofa” té força èxit com a alternativa considerada més sana que la xocolata, pels seus components excitants. I està naixent una línia de diversos productes que tenen com a base la garrofa: xocolates i bombons, galetes, pastes, pastissos, cremes, gelats, begudes —batuts i licors—, etc.

Aquests productes solen procedir del País Valencià i de Tarragona, zones amb màxima producció d’aquesta tavella comestible.

La garrofa s’utilitza, fonamentalment, en forma de farina. Pel seu gust dolcenc s’adiu particularment amb la pastisseria, però també té la seva utilitat en plats salats.

Es pot afegir a bases i salses, macarrons i

PA NEGRE DE GARROFA

a (homenatge a la novel·la i a la pel·lícul Pa negre) feccionar Amb farina de garrofa es pot con jar sol men pot Es aquest pa negre dolç o coca. te. o per acompanyar un INGREDIENTS

225 g de farina de blat fluixa 25 g de farina de garrofa 137,5 ml d’aigua 15 g de sal 8,75 g de llevat fresc 7 g de sucre 65 ml d’oli d’oliva ELABORACIÓ

farines Barregeu el llevat i l’aigua, afegiu-hi les sal i la i eu-h rpor i pasteu-ho 5 minuts. Inco eu-ho l’oli i pasteu-ho uns minuts més. Deix fi de a tar pas a o eu-h Torn uts. reposar 40 min panets o trencar el nervi. Doneu-hi forma de o al forn u-h Coe . llonguets, una mica aplanats que s’ha u veie que fins o a 180º uns 20 minuts, format la crosta.

NOTES

garrofa, Tot i el baix percentatge da farina de t. aquest pa té un interessant gust torra Apte per a vegetarians i vegans.

17

TEXT JAUME FÀBREGA

pasta en general; es pot barrejar, per exemple, amb la pasta fresca a l’hora de confeccionar-la, tal com s’ha fet amb la xocolata o altres productes, i va bé especialment amb les picades, en substitució de la xocolata. El seu particular gust torrat també fa adient aquesta farina com a condiment o acabament de certs plats, als quals dona un sabor nou i interessant.

Els cuiners i cuineres, altrament, hi han trobat usos tan interessants com sorprenents: rèmol amb garrofa i chutney, mar i muntanya (pollastre amb llagosta o llagostins) amb farina de garrofa afegida a la picada, cargols amb salsa de garrofa i bitxo (recordem els cargols dolços i picants de Lleida), gambes de Palamós amb salsa de garrofa, etc. També s’hi adiuen el conill i fins i tot el xai, i naturalment, és un ingredient important en la cuina d’inspiració vegetariana o vegana.

En el món del dolç la garrofa resplendeix. Se’n fan gelats i cremes, d’un gust tan intens com interessant, pans, brioixos i croissants, galetes i pastes, pastissos, coques i xocolates, que ara es presenten com una alternativa vegana a la xocolata.

Al mercat, en botigues de productes naturals, hi podem trobar la farina de garrofa per poder-la utilitzar a casa o al restaurant.

I també per elaborar batuts, licors, gelats i ratafies. A les botigues vegetarianes en trobareu.

PRODUCTORS

Comercial Garrofa, la farina torrada de garrofa Les meves ànsies llamineres, que s’estenen al dolç i al salat, em mantenen sempre amb un ull obert a coses noves. La farina de garrofa que presentaré no és gaire nova, però de tan oblidada ningú la coneix.

Al nostre país, i també a Mallorca, Eivissa, València, Andalusia i Murcia, el cultiu de la garrofa ha estat el més important del món. Des de fa uns anys, s’han plantat garrofers en altres llocs que ens estan passant al davant.

C/ dels Freginals, 5-7 • MONT-ROIG DEL CAMP (Baix Camp) • comercialgarrofa@yahoo.es • Tel. 977 837 528

18

galetes i brioixos surten espectaculars! Perquè ho proveu us passo la meva recepta: 3 ous, 1 iogurt, 2 mesures de farina, 1 mesura de farina de garrofa, 2 mesures de sucre, 1 mesura d’oli, ½ mesura de llet i llevat de pastissos. Tot plegat al forn una mitja horeta, segons el motlle, i... bestial com a base de qualsevol pastis de postres o aniversari. Si el faig amb el motlle de plum-cake hi poso fruita: plàtan, poma, préssec... el que vulgueu. Us encantarà.

Podeu comprar la farina a Com-Gar, que són dels pocs que la distribueixen, però en podeu trobar a moltes botigues. Animeu els vostres botiguers que en tinguin, i així la tindreu sempre a mà!

Ja estem tardant a tastar les coses fetes amb garrofa! Bones, bones... sanes, sanes... i de casa nostra!

19

TEXT N. VALENTÍ

La garrofa és un aliment molt sa, molt nutritiu i amb moltes possibilitats. De tot això, de moment, a casa nostra, pràcticament només en gaudeixen els animals, però els productes fets amb garrofa s’estan fent un lloc i de ben segur aviat tots en sabrem les excel·lències.

La farina torrada de garrofa es fa servir com a ingredient en la indústria alimentària.

De fora, ens arriben veus que la garrofa es considera un superaliment i llavors tots parem l’orella. No m’estendré en les seves propietats (ja les buscareu), i sí en canvi en les seves possibilitats.

Per exemple, la podeu posar a la llet com si fos un Cola-Cao. Si sou afeccionats a fer pa casolà, una sola cullerada hi donarà un toc molt especial i un color torrat. En podeu fer gelats, i sobretot

ELABORADORS

Concentrat de garrofa i figa Pallejà Aquest projecte, el va començar l’avi Lluís Pa- anomena Xavi i Xell. La Xell és enòloga i té un llejà i Roig juntament amb la seva dona, Joana Pi celler a Gratallops DOQ Priorat.

Els Pallejà són dels únics a fer concentrats i Fortuny. L’avi Lluís havia sigut futbolista i com que havia guanyat uns bons dinerets va comprar les arrop. Ho fan de forma artesanal com ho han fet eines de calderer a l’Antoni Gaudí i es va dedicar tota la vida, o sigui, sense pressa. La figa i la garroa fer de calderer. Amb el temps es va especialitzar fa són molt agraïdes per fer aquesta elaboració, en maquinària per a la indústria enològica i, anant ja que al ser tan i tan dolces es pot fer el procés pels cellers, d’una cosa en va anar venint una altra sense aplicar temperatura. Això és molt important i va començar a fer concentrat de most, que es en qualsevol procés, ja que la temperatura malfeia servir sobretot per corregir el grau dels vins. met bona part dels nutrients, enzims... i, sobretot Ben aviat va començar a fer arrop i concentrat de les aromes. De fet, tant l’elaboració de la figa com la de la garrofa, es podrien considerar rawfood, figa i de garrofa. ja que en cap moment del procés no se superen La garrofa i la figa són molt riques en sucres, i això les fa ideals per fer arrops. A l’avi Lluís i a els 50 °C. A més, no cal cap mena de conservant, perquè amb els sucres l’àvia Joana els varen anar seguint n’hi ha prou. fills i nets fins avui, que l’obrador i ELS PALLEJÀ SÓN DELS En presentar la logística la maneguen en Xavier i la Meritxell Pallejà, a qui tothom ÚNICS A FER CONCENTRATS aquest producte molts de vosaltres, consumiI ARROP. HO FAN DE dors, forners, cuiners, FORMA ARTESANAL COM pastissers, cellerers...

HO HAN FET TOTA LA VIDA, potser us sona com un producte nou de trinO SIGUI, SENSE PRESSA ca, però com podem comprovar aquesta empresa ja té tres generacions darrere.

Una gran part del producte sempre l’han venut fora, fins i tot en països on tenen garrofes —com Xipre, on l’arrop de garrofa és gairebé el producte nacional! I això és perquè la nostra garrofa és de les millors per la seva aroma més suau.

Aquests concentrats són molt útils per substituir el sucre en algunes elaboracions. Els beneficis T-314, Ctra. del Parc Samà, 6 són immensos, inclús, tot i que no és un aliment RIUDOMS (Baix Camp) per a diabètics, aquests sucres són molt més toleTel. 977 85 06 14 rables, ja que l‘absorció és molt lenta i això els fa info@concentradospalleja.com www.concentradospalleja.com molt saludables.

20

21

TEXT N. VALENTÍ

La gran tasca d’en Xavi i la Xell AQUESTS CONCENTRATS SÓN veser artesà. L’arrop de raïm també es fa és popularitzar el producte entre servir en l’elaboració els consumidors. Fins fa ben poc la MOLT ÚTILS PER SUBSTITUIR de vermuts i vins venda era a l’engròs, però el pro- EL SUCRE EN ALGUNES dolços. ducte té moltíssimes possibilitats, a ELABORACIONS. ELS A casa, es pot més de ser molt saludable. fer servir en pastisAmb el concentrat de figa BENEFICIS SÓN IMMENSOS sos i galetes, i si sou podem endolcir i donar aroma, tot substituint el sucre blanc. És fantàstic per a afeccionats a fer el vostre propi pa, una cullerada petita de concentrat de garrofa li donarà un color l’elaboració de licors i en pastisseria...

L’arrop de figa s’utilitza com a additiu en ver- i una aroma que us encantarà.

Jo he començat a experimentar en les meves muts, en vinagres de Mòdena, en vins dolços elareceptes. Estic fent proves per trobar la mesura borats a la zona sud d’Espanya...

El concentrat de garrofa s’utilitza en adient de dolç per a cada cosa. De moment soc l’elaboració de xocolata i crema de xocolata de prudent, ja que massa dolç no em sol agradar. Els garrofa, en rebosteria, com a additiu per donar pastissos i els flams que he fet tenen matisos de color i aroma i com a edulcorant, substitut del sabor molt agradables. També estic fent vinagretes divertides, i per al sofregit és fantàstic. El prosucre.

L’arrop de garrofa és un bon edulcorant també per experiment serà el rostit. Estic seguríssima que un toc de garrofa o de figa hi quedarà molt bé. en rebosteria i per torrar cafè.

Què? Us animeu a provar els arrops de garrofa El concentrat de raïm, que pot ser blanc o negre, és utilitzat com a ingredient per algun cer- i figa?

ELABORADORS

La garrofa era cultivada a tot el mediterrani.

Sabem que era consumida pels egipcis en forma de melassa. Suposem que a la resta del mediterrani igualment en menjaven sobretot les persones.

Personalment penso que, en aquella època, un recurs com aquest no el desaprofitaven com ho fem ara, i una fruita dolça disponible tot l’any i amb un cost tan baix devia ser molt preuada per al consum humà, gairebé com un article de primera necessitat, com la mel, però més fàcil de trobar. L’ús de la garrofa per a alimentació animal és molt posterior, probablement després de la descoberta d’Amèrica.

L’Adrià Gomis fa el que solem anomenar una “Nocilla”, però de garrofa. La crema de garrofes Kerátia (kerátia significa “garrofes” en grec, per fer referència als qui la van dur fins a les nostres terres i al fet que en aquella època ja era a la nostra dieta).

També elabora crema de garrofa i coco i la crema d’avellanes amb garrofa, que té un gust més suau.

Els qui som golafres, com jo mateixa, no ens podem estar de clavar-hi cullerada i, si algú no m’atura, soc del tot capaç d’escurar el pot en un parell de dies.

El pot sencer!

facebook.com/cremadegarrofa instagram: curculio_nucum cremadegarrofa@gmail.com

22

Se li va acudir fer aquesta crema quan treballava en una botiga de productes naturals a Reus. Tot el que tenien elaborat amb garrofa venia d’Holanda.

Per força aquestes empreses havien de comprar la garrofa d’aquí perquè el garrofer és un cultiu mediterrani, així que va pensar que el més lògic seria que consumíssim productes elaborats a casa nostra amb la nostra garrofa, i va començar a fer proves, deixant tastar el que feia als amics, i més endavant als clients. Entre tots el van ajudar a trobar la recepta perfecta.

Elabora amb productes de ben a prop i cultivats sense additius químics. A l’etiqueta hi ha prou informació com per quedar impressionats de la lleialtat del seu productor. Les cremes de garrofa de l’Adrià no contenen res més que el bo i millor de les terres de Tarragona: la garrofa com a ingredient principal, bones avellanes de la Selva del Camp (les millors), bona mel i oli d’oliva verge extra!

El consum de garrofa té molts avantatges. A diferència del cacau, no conté cafeïna. És rica en triptòfan, un aminoàcid precursor de la serotonina, la nostra hormona del benestar i la felicitat. I com tots els llegums conté vitamines del grup B, calci, ferro... i un llarg etcètera de propietats que la fan el superaliment mediterrani! No es pot demanar més, ja que el seu consum ens proporciona plaer i una sensació doblement reconfortant, tant per al paladar com per a les emocions. Els experts asseguren que la garrofa no crea addicció, però crec que ho diuen sense haver tastat Kerátia, perquè a mi em costa resistir-m’hi.

Per a les criatures aquestes cremes d’untar són el millor que els podeu donar per esmorzar o berenar, i si ja sou grans... doncs llavors podeu alimentar el nen que tots portem dins. Fora bromes, però costaria trobar un concentrat alimentari que superi aquest. Així que tant grans com petits, pareu l’orella i mengeu Kerátia!

La garrofa us sorprendrà molt. És un producte aromàtic i dolç per naturalesa!

TEXT N. VALENTÍ

Kerátia

ELABORADORS

La Montserrat Serramia tornava cap a casa amb bicicleta després d’haver viscut i treballat quatre mesos a Alemanya. En aquella època combinava la curiositat per viatjar, conèixer gent i llocs i també veure com treballaven el camp i la terra.

Va fer Wooffing, Bla bla car i couchsurfing, tres maneres de viatjar molt peculiars i enriquidores.

Tenia al cap aprendre de tots per tornar a casa i cultivar les terres de la seva família. Ella va créixer entre oliveres, avellaners, vinya, garrofers i molts ametllers.

Quan viatgem cap a Europa o cap on sigui, descobrim moltes coses, i a vegades, fins i tot, descobrim que bé que es viu i que bé que es menja a Catalunya.

La primera aventura com a productora va ser el 2015. Tornant cap a Alemanya, amb el seu company, l’Stefan, portaven la furgoneta carregada d’oli d’oliva del bo, del que feien a casa seva.

En portava per a consum propi però també per als amics. La Montse diu que mai havia tastat un oli d’oliva tan dolent com el que es menja a Alemanya! Així que, per als amics, era tot un festival quan la Montse pujava carregada amb les coses de la seva terra, d’Aiguamúrcia, un bonic poblet de l’Alt Camp.

De mica en mica, amb la furgoneta pujava avellanes, ametlles i també farina de garrofa, que venien en mercats de productors.

La farina de garrofa creava molta curiositat i la Montse s’esforçava a explicar que era similar al cacau i que se’n podien fer moltes coses bones.

Finalment, va decidir fer una xocolata per vendre.

No va ser pas senzill, ja que no tenia cap coneixement xocolater, però sí que en tenia moltes ganes i la paciència necessària per provar-ho una vegada i una altra. Finalment va sortir la rajola de garrofa. Dolça però sense sucre afegit i molt aromàtica, vegana, sense gluten i sense lactosa, ben aviat va seduir la seva clientela alemanya.

A diferència d’aquí, els alemanys posen les co-

ses molt fàcils als productors, cosa que va molt bé. Ja hi ha prou d’entrebancs fent producció i venda directa, com per a més, haver de salvar burocràcies! Aquest comentari va de regal, però crec que seria molt apropiat que els departaments es fixessin en com fan les coses a fora, i triessin les que fan millor que nosaltres i, simplement, les copiéssim. Estic convençuda que hi sortiríem guanyant tots, tant els productors com els consumidors...

La rajola de garrofa Natural va servir per donar peu a fer combinacions diferents. Té una col·lecció de set xocolates diferents: amb canyella, coco, sèsam, ametlla, avellanes i avellanes i panses... i també fa coses estacionals, com Garrofina amb pètals de rosa pels volts de la primavera i per Sant Jordi, bombons, trufes, i fins i tot torrons d’autora.

El tou, tipus Xixona, el fa amb ametlla i melassa de garrofa, i el cruixent, amb xocolata de garrofa i arròs o quinoa inflada. En fi... tot plegat un producte sa... saníssim i... boníssim, però... boníssim!

orlivamail@gmail.com - garrofinacomandes@gmail.com Instagram: orliva_garrofina - Facebook: orlivaol www.garrofina.eu

23

TEXT N. VALENTÍ

Garrofina

PRODUCTORS

Es Garrover de Mallorca Haver crescut en un paisatge entre garrovers li es podien fer moltes coses. Amb aquesta va crear la havia penetrat al cor. Això passa a algunes perso- crema de garrova per untar o per fer elaboracions nes que són més permeables a valorar la senzillesa com gelats, cremes... La primera la va endolcir amb aparent de la natura. Les garroves només es feien sucre de coco, més endavant en va fer una, única al servir per a l’alimentació animal. A na Juana Verger, mercat, sense gens de sucre. La garrova ja és dolça tercera generació d’una família que sempre han de parsi.

Es Garrover de Macultivat garrovers, se li va posar al cap que havia de trobar la manera NA JUANA VA SER LA llorca és un projecte de poder-la utilitzar-la, com s’havia que la mateixa JuaPIONERA EN ELABORAR fet en èpoques de veritable escasna defineix, com una qüestió d’amor. D’amor sedat pel consum humà. Va decidir PRODUCTES DE GARROVA endinsar-se en el tema i focalitzar A LES NOSTRES CONTRADES a la terra, al paisatge, a la feina del pagès. Un tot el seu temps a fer aquesta recerca. El primer pas va ser reconvertir els camps a homenatge a aquest arbre que viu a Mallorca molt cultiu ecològic mentre anava investigant. El segon, abans que l’illa s’omplís de souvenirs, ensaïmades, viatjar al Perú, un dels indrets del planeta on es sobrassada, pebrots... Segurament la garrova, i també l’ametlla, hauria de ser la icona d’aquesta illa consumeix la garrova.

La idea va sorgir el 2012 i la passió va donar on creixen els millors garrovers. La garrova de Maresultats tres anys més tard. Tres anys intensos de llorca és la més ben valorada i en aquest moment fer proves elaborant i provant diferents idees fins els nous cultius arreu es fan amb varietats de l’illa. a obtenir el primer producte: la farina, amb la qual Na Juana va comptar des del principi amb el suport del seu pare, en Sebastià Verger, mestre de la garrova i la seva família. El seu padrí havia estat el fundador de l’empresa familiar, Productos Martín, visionari, que des dels anys 50, va començar el seu ímpetu per aquest producte. Per tot plegat la marca dels seus productes es diu Johannis, que significa garrova en alemany, país on s’està començant l’exportació dels productes de garrova, i també el nom de padrí i fundadora de la marca. Així que Johannis és el nom perfecte! Ho definia tot, la família, la terra, l’amistat, l’esforç... la garrova!

Na Juana va ser la pionera en elaborar productes de garrova a les nostres contrades. La seva C/ Marina, 107 passió contínuament l’està fent donar tombs, Llucmajor, MALLORCA (Illes Balears) provar i experimentar en fer nous productes de Tels. 971 66 00 59 / 630 27 57 75 garrova i, a les xarxes, no para de donar idees info@esgarroverdemallorca.com www.esgarroverdemallorca.com per fer-la servir. El xarop com endolcidor de cafès 24

25

TEXT N. VALENTÍ

i infusions i també per fer pastiswww.esgarroverdemallorca.

ES GARROVER DE com trobareu què ens aporta sos i gelats. Amb la farina o pols cada producte. de garrova, com ella l’anomena, es MALLORCA ÉS UN Pels més petits, pels espoden fer tantes coses com vul- PROJECTE QUE LA guem: galetes, brioixos, magdaleportistes, per la gent gran i JUANA DEFINEIX, per la gent jove... la garrova nes... Amb la nova salsa està fent és un gran aliment de casa maridatges amb la cuina japonesa COM UNA QÜESTIÓ nostra, de la nostra història, que estan tenint molt bons resul- D’AMOR nascut de la terra que podem tats. Per fer vinagretes el xarop és un recurs que se’ns farà imprescindible, ja que, li trepitjar, de l’esforç de treballar sota el sol i sota dona un toc dolç i gustós que fa que els sabors el cel. La garrova acaronada per l’aire del nostre contrastin i es potenciïn. De fet la restauració ja mar Mediterrani... En fi... Na Juana a fet que la està començant a introduir productes de Johan- garrova sigui nostra per sempre i que en puguem nis als seus plats. I... és que la garrova a més de gaudir i assaborir posant un xic d’imaginació a la ser molt versàtil és un aliment amb unes virtuts nostra cuina, per agafar l’essència de Mallorca.

Benvinguda garrova de Mallorca! molt generoses. Us convid que entreu al web

ELABORADORS

Xocolata CREO… cacau i garrofa…

De bon matí, agafo l’AP-7 i cap a Tortosa. Conduir m’encanta, trigaré poc més del que trigo quan vaig cap a l’Empordà. Així que aniré fent zàping entre el Basté i la Terribes, i en un tres i no res hi seré.

C/ Mas de Barberans, 3 TORTOSA (Baix Ebre) Tel. 626 20 83 99 comercial@xococreo.com xavi.xococreo@gmail.com www.xococreo.com

26

Xocolata CREO és una de les fàbriques de xocolata més antigues de les quals queda testimoni. ¿Recordeu que vàrem ser els catalans els qui vàrem inventar la fórmula de la xocolata sòlida, l’anomenada xocolata a la pedra? Abans, el cacau només es consumia com a beguda. Aquesta nova fórmula de la xocolata sòlida és un invent genuïnament nostre, per més que, encara avui, la majoria associem els xocolaters amb Bèlgica, Suïssa i... un munt de llocs, menys Catalunya. Doncs en aquesta fàbrica de xocolata només fan xocolata amb la recepta original: cacau, sucre, mantega de cacau, vainilla o canyella, farina d’arròs i prou. No em cansaré de dir que si no l’heu tastada ja esteu tardant. La xocolata CREO és absolutament diferent i deliciosa, per menjar desfeta o amb creacions originals, com fan alguns dels millors cuiners de les

XOCOLATA AMB GARROFA, UN ALTRE ALIMENT RIQUÍSSIM EN PROTEÏNES I AMINOÀCIDS

27

TEXT N. VALENTÍ

Terres de l’Ebre. Encara que sola, a queixalades, és boníssima i la seva textura, lleugerament rugosa, la fa encara més especial.

Com sempre, tenim exemples ben propers d’alta autoestima. Sense anar gaire lluny, a Sicília fan una xocolata, tipus a la pedra, que ja ha obtingut l’IGP i forma part dels atractius turístics per visitar a l’illa. Som així... estic segura que hi pot haver més gent que conegui la xocolata de Sicília que la de Tortosa i... no dubteu que la nostra és molt més bona. No perquè sigui nostra, sinó perquè la recepta de CREO és una veritable passada.

El cacau és un gran aliment, a part d’un gran plaer. És pel seu valor nutritiu que la fava del cacau era tan valuosa per als indígenes.

El cacau, evidentment, ha vingut sempre d’altres indrets del planeta, ja que és un cultiu tropical. En hores baixes s’havia fet xocolata amb garrofa, un altre aliment riquíssim en proteïnes i aminoàcids. La garrofa a casa nostra ha estat sempre un cultiu molt abundant. Principalment s’ha fet servir per a l’alimentació animal i per aquest motiu tan bon punt l’economia remuntava només en menjaven la gent molt pobra i el bestiar. Aix... com en som, d’esnobs!

Des de fa un temps podem trobar elaboracions de garrofa que, tot i ser fetes amb bona, però no em cangarrofes de casa nostra, s’han ela- DE XOCOLATA DE saré d’insistir-hi fins que borat en altres indrets d’Europa.

GARROFA SEGURAMENT ho comproveu vosaltres Sovint és quan la informació, i el mateixos. prestigi, ve de fora, que nosaltres ELS SEUS AVANTPASSATS La xocolata CREO no parem l’orella. Però... sigui com si- JA EN DEVIEN HAVER és fàcil de trobar. En la gui, benvinguda la garrofa!

ELABORAT majoria de botigues troEn Xavier Benet fins ara era l’hereu de la tradició xocolatera de la seva família. bareu xocolata de tot arreu menys de Tortosa. No Per sort, la Cinta, la seva filla, després d’acabar la s’explica, però som així... Ara, el que puc assegurar carrera s’ha plantejat d’incorporar-se a la fàbrica i és que qui la tasta, en menja per sempre més. És així assegurar la continuïtat de la recepta genuïna. tan bona que qui la tasta, fins i tot en un tast a Però amb els relleus sempre neixen coses noves i, cegues, se sorprèn.

Val la pena continuar ignorant una de les micomptant amb l’experiència d’en Javi, la Cinta ha creat la xocolata de garrofa CREO en rajola i per llors xocolates del món i, potser, la millor a la pedra? desfer.

Descobriu-la! Aneu a Tortosa i en Javi i la Cinta Segurament els seus avantpassats ja en devien haver elaborat, però pel poc prestigi que sempre us ensenyaran la fàbrica sencera i us endolciran el ha tingut la garrofa, la Cinta i en Javi han hagut paladar amb les diferents xocolates, inclosa la de de crear de nou la recepta. Semblarà reiteratiu garrofa.

Jo, aquí ho deixo... si us dic que aquesta xocolata també la fan molt

PRODUCTORS

Nous Can Llavanera BEN A PROP DE CAN LLAVANERA, ES VAREN TROBAR NOUS PETRIFICADES DE L’ÈPOCA DEL JURÀSSIC

El trajecte va ser tot un privilegi. El Pirineu encara estava ben nevat, però al mateix temps arribava l’airet de mar. Era a Crespià... al Pla de l’Estany, a les comarques gironines.

Els camps de noguers envolten can Llavanera, una antiga masia que va tenir una gran importància. En Josep Maria Guixeras Llavanera, que és la penúltima generació d’aquesta família, ha trobat documents que daten del 1200.

Fa vint-i-sis anys va decidir plantar noguers.

Va plantar Hartley i Pedro, dues varietats anteriors a la Chandler. Jo no ho sabia, però es veu que quan es crea una varietat té, com si diguéssim, uns anys de patent i no es pot vendre fora del país d’origen, en aquest cas Califòrnia, on han sigut pioners a fer planter de noguers i de

LES NOUS, COM QUALSEVOL ALTRA FRUITA CAL CUIDARLA PER TAL QUE ARRIBI EN CONDICIONS ÒPTIMES AL NOSTRE PALADAR

CAN LLAVANERA Veinat de Llavanera CRESPIÀ (Pla de l’Estany) Tel. 616 527 661 - 676 057 018 guixerasllavanera@gmail.com mikirabert@gmail.com

28

arribi en condicions òptimes al nostre paladar.

A vegades ens pot confondre el fet que és una fruita amb closca dura, però malgrat això la nou requereix un procés acurat per obtenir la màxima conservació i qualitat. El primer pas és rentar-la ben neta amb aigua per tal de treure’n la terra que hagi pogut agafar en caure de l’arbre, i separar totes les fulles i pedres que l’acompanyen del camp. Algunes arriben a l’obrador amb el pelló i s’han de pelar a mà o a màquina. Una vegada netes, cal posar-les a l’assecador. A casa nostra les nous són un cultiu de petites dimensions comparat amb Califòrnia i Xile. S’assequen a 30º - 35ºC amb aire calent. Una vegada seques es trien, es calibren i s’ensaquen per arribar bé al consumidor.

Crespià està relativament a prop de la frontera amb França, on hi ha una gran cultura de la nou. Allà es un producte molt apreciat i molt més car que no pas aquí. A finals d’estiu, cada any, hi van francesos a buscar nous tendres, que també faran servir a la cuina. Les hauran de conservar a la nevera ja que l’alt contingut d’aigua les faria malbé en pocs dies; és fruita fresca. La nou a França fa molts anys que es consumeix com a producte diferenciat. Per això la valoren tant. En posen als rostits, amanides i sobretot la utiEn Josep Maria gaudeix amb RENTEN LES NOUS litzen en pastisseria. els camps com si es tractés del seu Abans de marxar hobbie, i per aquest motiu treba- AMB AIGUA PER TAL DE vàrem fer un tast de lla colze a colze amb l’IRTA fent TREURE’N LA TERRA QUE les diferents nous: planificacions mediambientals HAGIN POGUT AGAFAR EN la Hartley, la Pedro i de prevenció de plagues i altres la Franquet, aquesta problemes. El noguer és un arbre CAURE DE L’ARBRE última és la nou dels francament delicat i susceptible que tendeix a emmalaltir amb facilitat, sobretot arbres pol·linitzadors, que tenen una funció per fongs. En Josep Maria ha instal·lat una es- molt important, però produeixen molt poc. Una tació meteorològica, i així pot controlar l’estat a una es nota el sabor diferent, totes molt bones. del sòl combinant diferents dades meteorològi- Potser les Pedro les vaig trobar un pel més dolques. Les dades s’actualitzen diverses vegades al cetes, però totes molt gustoses.

Res... que com les coses de casa no podem dia i li arriben al mòbil. Això li permet optimitzar el volum de reg necessari, la minimització dels trobar res millor. No cal estalviar aquests un o tractaments fitosanitaris i saber el moment idoni dos euros menys que valen les de fora. El que hem de fer és no badar per no quedar-nos sense! per aplicar fertilitzants.

A la tardor ja podeu anar cap a Can Llavanera Els camps de cultiu donen feina tot l’any, però sobretot quan arriba la collita. Les nous, com de Crespià a comprar nous per a tot l’any! Un qualsevol altra fruita, s’ha de treballar per tal que passeig formidable!

29

TEXT N. VALENTÍ

molts altres arbres i plantes.

Crespià té un terreny ideal per als noguers.

El sòl és ric i l’aigua és abundant. Les plantacions de noguers a casa nostra són relativament noves, però el noguer és un arbre que de forma silvestre el trobàvem a molts indrets. A la pedrera d’Intercal, al terme de Crespià, es varen trobar animals prehistòrics petrificats, i també nous del juràssic.

PRODUCTORS

Nouca, les nous naturals de Golmés Feia un dia de cel net i lluent. Amb l’Ivan Ruiz vàrem agafar el seu 4x4 i vam anar cap als camps de noguers. D’aquest arbre, en sabem menys del que pensem; de fet, els qui no som de pagès en sabem ben poc, de tot plegat. El noguer és un arbre de regadiu que, a més, necessita molta aigua. Sempre associem la fruita seca amb un cultiu de secà robust i mesell i ni la nou ni l’avellana ho son.

Estava realment emocionada ja que per fi podria veure d’on surten les anomenades “nous del país”, una denominació en la qual confiem, però tanmateix, la majoria no en tenim ni idea d’on i qui les cultiva.

L’Ivan, amb tan sols vint anys va decidir emprendre una aventura que havia començat el seu avi. En dic aventura, perquè quan van plantar els primers noguers aquest era un cultiu nou a la zona i no podien estar segurs de si s’hi adaptaria bé. Havien tingut camps de fruita dolça i tenien experiència, però el noguer és un arbre delicat, que necessita que l’entenguin i se’n tingui molta cura, perquè si no emmalalteix amb molta facilitat.

L’avi, en Josep Maria, va plantar els primers noguers l’any 1985 fent una aposta de futur. Els consumidors no ens imaginem el que representa ser pagès.

NOUCA Passeig de Mossèn Fidel, 2, GOLMÉS (Pla d’Urgell) - Tel. 627 03 66 11 info@nouca.es - www.nouca.es

30

A més de la incertesa de la collita, quan planten els arbres, si tot va bé, encara els cal esperar entre cinc i set anys abans de poder collir la primera fruita. Us ho imagineu?

Nouca té els camps a Golmés, on a l’hivern fa molt i molt de fred i és un territori molt ric en aigua per poder regar els camps. El fet que faci fred és molt important, ja que, de forma natural, l’arbre atura la seva activitat i reposa. En alguns altres indrets del planeta on es cultiven moltes nous, els cal adormir els arbres artificialment, i jo crec que aquí ja comença la diferència entre les nostres nous i les de fora. Per això la nou de Lleida té tan bona fama. És molt bona.

Les nous de Nouca són de la varietat Chandler, una nou molsuda i gustosa que es trenca bé i en surten les meitats molt senceres. Nouca és l’autèntica nou de Lleida. Sempre les menjareu de la temporada, ja que abans de ser recollides ja estan totes reservades.

Les nous, com la majoria de fruita seca, cauen soles de l’arbre quan estan al punt exacte de maduració.

31

TEXT N. VALENTÍ

baixa temperatura. PrefeA Nouca tenen molta maquinària de L’IVAN, AMB TAN SOLS reix trigar més temps i tenir tota mena per tal que la collita es VINT ANYS VA DECIDIR més feina que malmetre’n pugui fer de forma ràpida, i que les les propietats principals a nous estiguin a terra el menor temps EMPRENDRE UNA causa d’una alta tempepossible. Cada nou, dels centenars AVENTURA QUE HAVIA ratura. L’assecatge és un de tones, és important, o almenys COMENÇAT EL SEU AVI moment molt delicat, en així m’ho transmet l’Ivan, que mentre em va explicant, no treu l’ull dels arbres i de què la temperatura pot malmetre les virtuts de la tant en tant s’atura per mirar i verificar com estan nou. L’Omega 3 i 6, tan beneficiosos per a la nostra salut, i també moltes altres proteïnes, són molt les petites nous.

Una vegada recollides, les nous van cap al ma- susceptibles a la temperatura. Nouca fa bé de no gatzem, on els faran una bona dutxa per treure’ls tenir pressa per assecar-les. Té molt clar que vol que tota la terra. Res... només una esbandida i l’aigua les seves nous siguin d’alta qualitat, però, més imretornarà als camps, on es filtrarà de forma natural. portant encara, vol que tinguin totes les propietats.

L’Ivan sap que malgrat que no els en falta, l’aigua Ara ja ho sabeu, Nouca és un producte cent per és molt important i no pot malbaratar-se’n ni una cent de proximitat i fresc, ja que va directament gota. En altres països, per tal d’obtenir una closca dels camps als supermercats, com el Plus Fresc i lluent i neta, els fan uns tractaments molt agres- l’Spar, a botigues especialitzades, com Fruits Secs sius que, malgrat la closca, entren dins la nou i per- Rius, i també les trobareu a Amazon. judiquen els sabors i les propietats. A Nouca, una A granel o en malla, de les nous de Nouca ja en vegada netes l’Ivan les posarà a l’assecador a molt teniu la garantia de l’origen i de la feina ben feta!

ELABORADORS

Fruits Secs Rius VENEN DIRECTAMENT AL CONSUMIDOR I A L’ENGRÒS, PER A ALTRES BOTIGUES QUE VOLEN OFERIR FRUITA SECA ACABADA DE TORRAR L’avi Joan Rius sortia de Manresa amb el tren cap a Reus a buscar un sac d’ametlles o d’avellanes que trencaria i torraria per vendre. En aquells anys el transport de mercaderies, per als petits comer-

Bruc, 61-67 MANRESA (El Bages) Tel. 93 872 91 31 Ctra. Pont de vilomara, 80 MANRESA (El Bages) Tel. 93 877 29 25 rius@fruitsec.cat www.fruitsec.cat

32

ciants, era tota una aventura. En tren i amb l’ajut del ruc, en Joan portava la fruita seca per a tots els manresans de l’època. Tot això va començar l’any 1945, i ell i la seva dona Dolors, l’àvia Lola, varen consolidar la primera generació de torradors de fruita seca, que sortosament ja va per la tercera generació.

Mentre anava cap a Manresa a tota pastilla, tot escoltant la ràdio, sentia un programa que explicaven que el CRAM, juntament amb treballadors voluntaris d’AENA, deixarien anar a la platja del Prat les cries de tortuga babaua. La notícia em va encantar, tot i que em va fer reflexionar sobre els canvis que vivim sense donar-hi la importància que realment tenen. La tortuga babaua està buscant noves platges per pondre els ous, fugint de les aigües calentes que ara banyen les platges on les seves àvies i mares sempre havien post. De tornada, tot reflexionant sobre el que m’havia explicat en Marcel, el net, que fa tan sols un any i mig que està agafant el relleu del seu pare, que aviat es jubilarà, vaig fer una connexió entre els animals i les persones.

En Marcel és enginyer i electromecànic d’energies renovables. Mentre aquest món boig giravolta alguns han d’enginyar-se-les per arreglar els esguerros que anem fent. En Marcel treballava en gestió de residus en una planta d’alta tecnologia amb la torxa de plasma. Les feines i els oficis sovint es mesuren pels guanys sense tenir gaire en compte la qualitat de vida. En Marcel veia a venir que el negoci de Fruits Secs Rius acabaria tancant tan bon punt l’Àngel, el seu pare, es jubilés i, amb l’afany de conservar el llegat, igual que la tortuga babaua s’arrisca a deixar el seu hàbitat ancestral, en Marcel va deixar la feina per incorporar-se a l’obrador i botiga. De fet, he pogut veure que sempre hi havia

33

TEXT N. VALENTÍ

estat lligat i ja havia fet alguns invents i dissenys per la qual encara treballen plegats fent pluges d’idees poder millorar el torrat de les ametlles i avellanes. per trobar idees noves per a la botiga. L’àvia Lola Els enginyers, de natural, ja ho tenen això de ser sempre està a punt quan en Marcel li ho proposa.

En aquest segle XXI, tal com van les coses, inventors! Amb els anys es van trobant truquets per aconseguir el punt just, gairebé podríem dir la majoria intenta arriscar-se el mínim i conserperfecte, del torrat. var una “bona” feina.

Amb el temps varen anar am- EN MARCEL NO VOLIA QUE Ho poso entre comepliant la varietat de fruita seca, tot ALLÒ PEL QUÈ VA LLUITAR tes perquè tenir caps de setmana, vacances i que la seva especialitat i el que i pagues dobles està distingeix els seus productes és el L’ÀVIA LOLA, I TAMBÉ EL molt i molt bé. Però en torrat d’avellanes i ametlles i, tam- SEU PARE, DESAPAREGUÉS Marcel es va arriscar, bé, el de cacauets i pistatxos. Venen directament al consumidor i a l’engròs, per a altres potser perquè posa la família per damunt de tot, botigues que volen oferir fruita seca acabada de o la tradició familiar, o... simplement no volia que torrar, gairebé com si la torressin ells mateixos. allò pel què va lluitar l’àvia Lola i també el seu pare Trobar proveïdors de confiança és la gran tasca desaparegués i, en el millor dels casos, fos recordat dels bons botiguers. Amb els Rius saben que se’n pels seus clients com uns dels millors torradors de la contrada. Crec que en Marcel va fer molt ben poden refiar.

Fruits Secs Rius tenen dues botigues: la de fet. Les botigues i els botiguers petits et poden Manresa, on tenen l’obrador, i la del Pont de Vi- donar consells i idees de com cuinar i donar un toc personal a uns típics rovellons amb una picada lomara.

L’àvia Lola ara té 96 anys. En Marcel la defineix amb pinyons. Aquest tracte proper, que a més ens com una àvia tot terreny, que està absolutament al permet comentar el producte, a dia d’avui està en dia, parla per WhatsApp i altres xarxes socials i mira perill d’extinció. Almenys amb els Rius els manrecanals digitals amb tanta facilitat com qualsevol de sans i altres botigues de la zona tenen garantida nosaltres. Diu que és una àvia cinturó negre amb bona fruita seca per uns quants anys!

Francesc Ventura Coll fventuracoll@gmail.com Enginyer Agrònom i en Ciència i Tecnologia dels Aliments ACCA - Institut d’Estudis Catalans. Centres de recerca (IRTA) 34

Serrano Rosúa, l’Andreu Farran Codina i jo mateix n’ha estudiat àmpliament els aspectes de qualitat. Així, la varietat negreta, comercialment molt apreciada per la seva rodonesa i homogeneïtat, presenta altes activitats de lipasa i peroxidasa. Sembla que les varietats italianes presenten una activitat enzimàtica lleugerament menor. En qualsevol cas, s’ha comprovat que un bon assecatge amb un percentatge d’humitat per sota del 8% és decisiu per frenar els enzims i en general garantir una bona conservació. L’oli de l’avellana és cardiosaludable, amb presència d’oleic, linoleic i linolènic. Precisament el linolènic està significativament relacionat amb la sensibilitat a l’oxidació.

Les plagues són un factor a tenir molt en compte. Hi ha estudis molt recents publicats a la revista Horticultural entomology (USA) que relacionen uns insectes de la família dels pentatòmids (Nezara viridula, Halyomorpha halys) de color verd o marronós, amb nou de macadàmia. Aquests insectes poden picar el fruit tendre i injectar-hi enzims propis o activar també els de l’avellana.

A la finca de l’IRTA de Mas Bové vam fer la prova injectant nosaltres mateixos l’enzim amb una xeringa al fruit tendre, i vam comprovar l’aparició d’una taca interior en el fruit amb closca ja format a finals d’estiu. Una possible solució a la plaga seria el tractament biològic dels avellaners amb oli de neem (Azadirachta indica).

TEXT FRANCESC VENTURA COLL

El fruit de l’avellaner (Corylus avellana) conté un oli molt saludable, un contingut de proteïna i potassi nutricionalment interessants, i vitamina E, antioxidant natural. Al Priorat (Falset), al Camp de Tarragona (Reus) i a la resta de comarques productores trobem negreta, paueteta, morella, culplana i gironella, però també varietats italianes (tonda romana, tonda giffoni o San Giovanni), i fins i tot alguna de turca (Tomboul). L’estudi de les activitats dels enzims lipasa, esterasa, lipoxigenasa i peroxidasa és clau per garantir l’estabilitat contra l’enranciment i l’aspecte blanquinós interior. La lipasa, esterasa i peroxidasa es relacionen amb l’acceleració de l’enranciment. La polifenoloxidasa actua sobre els compostos fenòlics, i provoca àrees fosques a l’interior de l’avellana. L’equip format per en Josep Serra Bonvehí, la Natàlia

FOTOGRAFIA AINA VENTURA GIRALT

Negreta, paueteta, culplana, gironella, morella, les nostres avellanes

DOP

L’avellaner es va començar a cultivar a casa nostra fa segles, sobretot a l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta. L’avellaner va constituir-se com a cultiu principal i va representar una bona part de l’economia d’aquestes comarques. Des de la ciutat de Reus l’avellana, encara avui, fixa el preu de referència d’aquest producte a tot el món. Al segle passat les avellanes de Reus es venien arreu d’Europa, sobretot a Anglaterra, però tots deveu recordar com va ser de dur per a aquest sector l’entrada de les avellanes de Turquia, quan aquest país va entrar al Mercat Comú. De la nit al dia el preu de l’avellana va passar de ser un preu pel qual valia la pena llevar-se cada mati, a ser una ruïna per als pagesos. Calia fer quelcom per protegir aquest cultiu, que a més de ser d’una qualitat excel·lent, feia segles que generació rere generació s’havia arrelat al territori com a cultiu d’identitat.

Les condicions climàtiques d’aquestes comarques i l’abundància d’aigua de la serra de la Mussara fan que l’avellana de la DOP Reus sigui molt gustosa. Uns quants pagesos varen unir-se per crear la DOP Avellana de Reus, a la qual estan associats els grans i petits productors.

Les DOP són organismes que vetllen per garantir un bon nivell de qualitat dels productes que, a més, estan arrelats en el territori que els dona

les característiques de qualitat. La DOP Avellana de Reus empara les varietats negreta, paueteta, gironella, morella i culplana. Aquestes varietats són les que es consideren autòctones de la zona.

Per aquest motiu, i sobretot per la seva riquesa nutricional i organolèptica, consumir avellanes de la DOP Reus és sa per a la nostra salut, però també per a la salut del nostre territori, pel qual hem de vetllar tant o més que per nosaltres.

La DOP de Reus va ser la primera DOP d’avellana que va constituir-se a Europa. El distintiu ens dona garantia i a més és un segell que identifica les avellanes de Reus arreu del món.

Les nostres avellanes són molt bones i sempre ho han sigut, però entre tots no les hem protegit prou. Mirant altres DOP d’aquesta fruita he pogut comprovar que a Itàlia, que són molt llestos, en tenen dues, i sabeu què diuen? Que les seves són les millors del món! No sé jo si això pot ser cert, però si non e vero e ben trovato.

A casa nostra l’avellana viu en unes condicions òptimes de terreny, clima, reg i professionalitat.

Es recull madura, cosa que no passa a Turquia. La fruita madura té moltes més qualitats nutritives i gustatives, però potser a la botiga costa un euro o un euro i mig més i és clar, per tendència natural sovint comprem avellanes de fora ja que pensem que un euro és un euro... De fet, aquest estalvi ens surt molt més car, ja que empobrim els nostres productors i provoquem molta pol·lució amb el transport. Al final tot s’acaba notant i ara és el moment de fer un escandall minuciós dels costos que suposa gestionar els recursos d’una manera o d’una altra.

Hem de fer com els italians: conèixer, consumir i presumir de les nostres coses. Primer les avellanes de casa nostra, que aquestes sí que són les millors del món, oi?

35

TEXT N. VALENTÍ

DOP Avellanes de Reus

PRODUCTORS

Avellanes La Negreta/ Avellanes.cat

Eren les quatre de la matinada quan en Josep Ferré es va despertar i va saltar del llit disposat a començar el seu projecte. No era una nit d’insomni; de fet eren moltes nits, setmanes i fins i tot anys.

Era l’avellana! En Josep és la quarta generació de famílies pageses per part de pare i mare que havien viscut d’aquesta fruita, però de la nit al dia, el que havia estat un producte, que juntament amb el cultiu de l’olivera els havia donat de menjar, ara era un malson. Varen començar a arribar avellanes d’altres indrets i varen ensorrar el mercat de les nostres.

Molts pagesos varen deixar perdre camps sencers d’avellaners antics i altres els varen arrencar de soca-rel. A casa dels Ferré, tant la Joana, la mare,

JOFESI, SCP C/ Sant Antoni, 25 RIUDOMS (Baix Camp) - Tel. 630 246 352 lavellana@tinet.cat - info@lavellana.cat www.lanegreta.cat - www.lavellana.cat

36

com en Josep, el pare, veien clar que el seu fill no estava disposat a perdre el patrimoni llegat de molts anys i esforç. De fet, en Josep fill és d’una generació per a la qual ser pagès és una opció i la seva tossuderia no era altra cosa que el seu propi arrelament a la terra, al seu entorn i als seus avellaners.

Així doncs, a les quatre va saltar del llit i va agafar bolígraf i paper per començar a traçar el nou full de ruta. Ja tenia el nom: avellanes.cat.

Més adient no podia ser! Però no va ser possible registrar-lo, així que, a un problema una solució: va canviar el nom i va triar-ne un altre igual d’escaient: La Negreta.

Segur que heu sentit anomenar les avellanes del Camp de Tarragona de la varietat negreta. N’hi ha moltes d’avellanes, però la negreta era la més estesa.

Jo d’avellanes no hi entenc, com de tantes altres coses, però com que sempre busco i pregunto vaig aprenent-ne. En Josep em va explicar una cosa que em va semblar interessant i divertida. Em parlava de la negreta 9. El 9 va ser el resultat d’un experiment que va fer l’IRTA. Havien plantat deu avellaners i dels deu, el de millors característiques va ser el nou, i així el varen anomenar.

En Josep ha lluitat molt per l’avellana. És el seu negoci, però us puc assegurar que no era únicament aquest el motiu de la seva lluita i perseverança. Com us deia, tenia l’opció de triar qualsevol ofici i, en canvi, en aquella nit els plans eren de tirar endavant i buscar la manera de fer-ho. Amb la seva marca ja podia començar a vendre avellanes de la seva collita. Estaven molt contents. La primera comanda va ser de cinc quilos i els va semblar tot un

37

TEXT N. VALENTÍ

èxit! No hi ha res com tenir il·lusió, oi? Doncs de novadors. La salsa de calçots és la reina. No podria mica en mica i amb molt esforç varen anar aug- faltar-hi l’avellana! Això mai!

Ja veieu quina sort que tenim tots plegats i no mentant les seves comandes, sempre amb un preu just per a tots, per al pagès i per al consumidor. La ens n’adonem. En Josep ha llaurat un futur creixent, Negreta va néixer amb la voluntat de ser bona i de un patrimoni que és de tots, perquè tenir camps ser nostra. En Josep havia decidit que per avançar productius és molt, molt important. Si haguéssiu estat al tros hauríeu no podia continuar posant les aveentès la màgia. Hi vaig llanes de la seva collita a la pila amb LA NEGRETA, VA NÉIXER estar a primers de fealtres milers d’avellanes i que, de brer. De les branques forma anònima, arribessin a consu- AMB LA VOLUNTAT DE SER despullades tan sols midors desconeguts. Ell sabia que si BONA I DE SER NOSTRA en penjaven els coralguns llaminers tastàvem les seves i dons mig espellifats. D’unes petites i incipients proles trobàvem bones repetiríem. I així va ser.

Al cap d’uns anys varen comprar una petita to- tuberàncies sortien uns petits filaments vermells: rradora on torren les avellanes de forma artesanal. el safrà, en diuen. Això són els pistils del que serà Les envasen bossa a bossa. Aquest procés inclou l’avellana. Tan petit, tan subtil... Els cordons havien la selecció de qualitat. A la Joana, que és qui més espolsat el seu pol·len i havien fecundat les noves avellanes. Quina meravella veure la natura com envasa, no li’n passa ni una de dolenta!

L’avellana és una de les fruites seques més go- s’espavila sola! Només quan hi posem la lupa ens loses. A més, l’avellana és ideal per donar un toc adonem de com de grans són les coses...

Menja avellanes! La Negreta... Nyam, nyam! personal a plats cuinats, ja siguin tradicionals o in-

PRODUCTORS

Avellanes Ca Rosset AL MAS DEL MOLI, UN DELS CAMPS D’AVELLANERS ÉS ON FA LES VISITES GUIADES PER FER ESTIMAR EL VALOR DE L’AVELLANA

Amb l’Ester Gomis havíem quedat havent dinat per anar al mas del Moli, un dels camps d’avellaners on fa les visites guiades per fer estimar el valor del fruit que surt de la terra conreada.

L’Ester és mare i és pagesa a parts iguals. És tan evident la seva passió, tant per una feina com per l’altra, que sempre l’hauríem de descriure amb etiquetes: #EsPagesa, #EsMare, #AvellanersAncestrals, #EstimaLAvellana...

CA ROSSET C/ Pere Virgili, 46 VILALLONGA DEL CAMP Tel. 699 100 901 info@ca-rosset.com www.ca-rosset.com

38

El besavi Anicet Gomis i la besàvia Marina Roig van plantar els avellaners per on l’Ester ens fa gaudir amb la visita als camps i amb un petit tast d’avellanes. Ara, juntament amb el seu pare, en Jaume Gomis, la seva mare, la Maria Fortuny, i la seva germana, la Irene, tenen cura dels avellaners dels seus avantpassats de part de mare i de part de pare.

L’Ester ha crescut entre vellaners, que és com ho pronuncien la gent de la contrada, i plegant vellanes quan és el temps de collita. Recorda perfectament quan les avellanes es recollien una per una amb les mans sense cap ajuda mecànica.

L’avellana és una fruita ben coneguda a casa nostra, però no asseguraria que la coneguem pas tant.

L’avellaner és un arbust, i l’avellana, quan cau a les nostres mans, tot sovint ja és torrada, o crua, que és més nutritiva encara. Tot i sortir de dins la closca que l’ha protegida de gairebé tot, el procés de creixement també és tan fràgil i vulnerable com qualsevol altra fruita i cal tenir cura de l’avellaner durant les quatre estacions de l’any. Les avellanes a la primavera són unes boletes molt tendres i petites, gairebé invisibles, ja que creixen sota les fulles que les resguarden del vent, la pluja i el sol L’avellaner és un arbust de bosc i li agrada la fresqueta, l’aire i l’aigua. Els camps d’avellaners antics, com els de l’Ester, semblen més boscos que plantacions, per la frondositat i l’alçada de les tiges, que pugen rectes buscant el cel i creixen fins a tocarse les unes amb les altres, creant uns túnels entre els rengles, per on la llum del sol s’escola formant mil rajos i creant una màgia única, sobretot de bon mati i cap al tard de la tarda. Sota els avellaners les fulles es mouen suaus com petits ventalls i creen una brisa extenuant; sembla ben bé que regulin la temperatura.

39

TEXT N. VALENTÍ

sinó dels qui volen menjar sa A la comarca del Baix Camp L’ESTER HA CRESCUT i bo i saben que les avellanes m’atreviria a dir que totes les famíde Ca Rosset són qualitat galies de la comarca subsistien gràcies ENTRE “VELLANERS”, rantida. al cultiu d’avellana. Ara és ben a la QUE ÉS COM HO com molts dels proinversa: gràcies a algunes famílies PRONUNCIEN LA GENT L’Ester, ductors que presentem en encara tenim camps d’avellaners. els monogràfics, és una dona Els cultius de cada terra són im- DE LA CONTRADA jove i enèrgica que ha volgut portants, ja que formen part de l’alimentació idònia. Evidentment la natura no des- ser pagesa i no secretària, o infermera, o... mil coses cuidava cap detall per tal que animals i plantes tin- més. Sap que no és una feina fàcil sinó al contrari, guessin un equilibri perfecte a les seves necessitats. és dura i insegura. De la seva feina surten avellanes, Les avellanes són una font increïble d’energia, a més ametlles i també olives i oli, que són els cultius que de contenir molt omega 3, aquest àcid gras que sempre han acompanyat l’avellana. Ella els fa per a no fa tants anys que hem descobert que és molt nosaltres i s’esforça per donar-los a conèixer. Cal important per a la nostra salut, però els nostres vendre la collita, però ella sap que això no és cap avantpassats ja en gaudien fins i tot quan encara problema, ja que la té venuda, perquè la producció de casa nostra és petita i va buscada. El que pretén no tenia nom.

A Ca Rosset conreen avellana negreta i pauateta. La amb el seu esforç de divulgació és procurar que els negreta es va aclimatar molt bé en aquesta comar- consumidors sapiguem què mengem i d’on prové. ca i a les veïnes. De fet, els avellaners són provinents No és el mateix menjar avellanes de Ca Rosset que del nord i centre d’Europa però en canvi allà no es avellanes de Turquia. Per molts motius, però sobrecullen avellanes; les que mengen els europeus exi- tot perquè sabeu que la qualitat de les avellanes de gents són les avellanes de casa nostra. I sabeu per Ca Rosset és garantida i que sempre seran avellanes què? Doncs perquè nosaltres les collim quan cauen, fresques de la temporada, i perquè són el fruit del que vol dir que estan al punt òptim de maduració dia a dia d’aquesta família pagesa que es fa extensiu i, per aquest motiu, són més dolces i gustoses, però a la comarca i a tot el nostre petit país. L’avellana, sobretot, la negreta concretament, és la més rica de casa nostra. De Ca Rosset! #sompagesos, #somen Omega 3 i això ja no és un tema de gourmets delavellana, #sompageses, #somdelcamp...

PRODUCTORS

JM Palau L’AVELLANA DEL MORELL ES VA FER MOLT CONEGUDA PERQUÈ HI HAVIA MOLTA PRODUCCIÓ I ERA D’UNA QUALITAT EXCEL·LENT J M Palau és una de les empreses tradicionals hi ha mai cap collita garantida, va suposar la ruïna i més arrelades del Morell. Es va fundar el 1958, de molts pagesos, que, aprofitant el desenvolupatot i que ja feia anys que treballaven en el món ment industrial de la comarca varen abandonar els de l’avellana. El 1912, el besavi Manuel Palau va camps d’avellaners. Van quedar uns quants pagecomençar a trencar avellanes amb un sistema de sos, i també algunes famílies, que varen conservar pedres que les calibrava per mides. Al cap de pocs part dels avellaners, ben bé per amor a la tradició anys la seva vídua, la besàvia Francisca Llauradó, dels seus pares i avis. J M Palau també es va sentir una emprenedora valenta, va tirar endavant el ne- d’aquest trontoll del sector, però tenia clar que calia goci en un moment de gran creixement, en què fer l’esforç de continuar per poder donar servei a fins i tot les avellanes començaven a exportar-se tots els pagesos de la zona a trencar i comercialitzar les petites, mitjanes o grans collites. a Anglaterra.

Els seus besavis i els seus veïns pagesos havien L’avellana del Morell es va fer molt coneguda superat amb esforç els perquè hi havia molta producdevastadors efectes ció i era d’una qualitat excel·lent.

TENEN UNA COL·LECCIÓ de la gran gelada del L’avellana va substituir les vinyes 1956. Potser per això, després de la fil·loxera, i va ser un D’AVELLANES D’ARREU DEL quan va arribar la crisi cultiu tan ben adaptat i productiu MÓN, I UN S’ADONA QUE, ja estaven entrenats que fins i tot va desplaçar els coCOM TANTES FRUITES, N’HI a superar obstacles. neguts préssecs del Morell, que tePerò, per sort, la quanien molt bona fama. Tot i que la HA MOLTES I DIFERENTS litat de les nostres història sembla de flors i violes, no fa pas tants anys que l’avellana va patir, i encara avellanes, sumada als esforços de tots plegats, va pateix, la crisi provocada per l’entrada de les ave- ajudar a superar el mal tràngol. A Catalunya, les llanes de Turquia. El que en un temps havia sigut avellanes sempre s’han collit madures, encara que un bon negoci, tenint en compte que al camp no això suposi un risc i pugui minvar el volum de collita. Les avellanes turques tenen un preu més baix, però amb els ulls clucs, si fem un tast, qualsevol de nosaltres sabria apreciar les nostres avellanes, perquè són molt més dolces, gustoses i fresques.

Fa generacions que els Palau viuen de l’avellana i són molt amants d’aquest producte. Just a l’entrada de la trencadora tenen una col·lecció d’avellanes J.M. PALAU, S.A. d’arreu del món, i un s’adona que, com tantes fruiFRUITS SECS tes, n’hi ha moltes i diferents. Igual que les pomes, Avda. La Granja, 39 les avellanes tenen mides, colors, textures i sabors EL MORELL (Tarragonés) Tel. 977 840658 - 977 840 997 ben diferenciats. Les més grosses són les ameri40

41

TEXT N. VALENTÍ

Quan vaig rumiant canes. Ja sabem que no s’hi posen ELS PALAU CONSERVEN ELS la manera de donar per poc... Una de les més petites, o potser la més petita, és la negreta, SEUS CAMPS D’AVELLANERS, forma al tarannà i a la història de cada reuna de les avellanes més arrelades a QUE FA UNS ANYS VAREN portatge m’adono que la contrada i sobretot al Morell.

REPLANTAR AMB L’N9 el millor és buscar, Els Palau conserven els seus entre seqüència i secamps d’avellaners, que fa uns anys (NEGRETA) qüència de la història, varen replantar amb l’N9 (negreta) aprofitant la conversió al cultiu ecològic. En Mi- per treure’n l’entrellat. Així com d’una pel·lícula quel —un dels tres germans, amb en Francesc i en ens sorprenen les preses falses per la seva frescor Jordi—, m’explicava que tots els cultius d’Espanya i espontaneïtat, en les petites grans històries que junts tan sols suposen l’1% de la producció mundial vaig documentant el més important és llegir entre d’avellanes. Catalunya és on se’n produeix més. De línies i, com sempre, cal destacar l’empenta de cada fet, Tarragona és la reina de l’avellana, i els Palau nova generació, no només la dels tres germans, sinó tenen clar que cal diferenciar les nostres avellanes quan el seu pare va agafar relleu del seu i l’avi de perquè recuperin la seva importància històrica. Ells, la besàvia. Aquesta empenta de cadascun d’ells, i que treballen amb la majoria de pagesos, els van la perseverança, és el que manté la personalitat de animant a tots a convertir-se a ecològic per po- molts indrets i comarques. Som el que tenim, i no sicionar el prestigi de les avellanes catalanes com sé pas si som prou conscients de la feina feta i si l’avellana ecològica de referència, ja siguin negretes l’agraïm prou.

Al camp passen coses... Són els pagesos qui les o altres varietats. Si són bones i ecològiques, segur que d’aquí a uns anys tothom tindrà clar el seu ori- aconsegueixen i tots en gaudim!

L’avellana és una identitat de la nostra terra! gen: avellanes catalanes!

ELABORADORS

Masons Fruits MASONS FRUITS COMPRA DIRECTAMENT A MOLTS PRODUCTORS I HO VA ELABORANT A DEMANDA AL LLARG DE L’ANY En Ramon Grau és l’ànima de Masons Fruits. És fill del Lloar, un poble del Priorat on cuida vinyes i olivars. Estic ben segura que aquest “entreteniment” (ho poso entre cometes perquè Deu n’hi do la feinada), aquesta manera de desconnectar del tragí diari l’arrela al producte que comercialitza, la fruita seca, sobretot l’ametlla, la seva especialitat, perquè així pot entendre els productors amb els quals treballa. El fruit de la terra té tants imprevistos com dies té el calendari. El que passa és que els qui no som gent de camp veritablement, per més que pensem que en som conscients, no ens n’acabem de fer el càrrec.

Masons Fruits és una gran empresa on tothom Quan obres el web de Masons Fruits ja s’entreveu que l’empresa està disposada a escol- té un lloc. Des d’una botiga de poble que vol una tar i conversar amb els seus clients. Sens dubte, vintena de quilos d’ametlla o d’avellana a torroaquesta és la millor manera de servir bé el client i ners, pastissers o altres professionals que li’n poden comprar tones. alhora dinamitzar sinergies.

En Ramon sap molt bé que les ametlles no són totes iguals, ni de bon tros! A Masons Fruits LA GENT DE L’OFICI, TOT es poden comprar I SABER QUÈ BUSQUEN I per varietats: la llarVOLEN, AGRAEIXEN ELS gueta i la marcona, de Lleida, i la MaCONSELLS QUE ELS DONA llorca. Aquestes són EN RAMON les tres varietats que podem considerar autòctones de casa nostra. A les Balears l’ametlla per excel·lència és la Mallorca, una varietat un xic més molsuda i grossa que la llargueta, i molt dolça i saborosa. També té ametlles comunes, o sigui ametlles de diverses varietats, que van a parar totes a la mateixa pila.

Polígon Industrial AGRO-REUS En Ramon és un gran coneixedor del producAntonio Rubio i Lluc, 34 te que treballa. Això no ens hauria d’estranyar, ja REUS (Baix Camp) • Tel. 977 33 80 11 info@masonsfruits.es • www.masonsfruits.es que és el que s’espera d’un bon professional, però 42

43

TEXT N. VALENTÍ

em refereixo que sap en quin lloc ha de vendre llargueta o marcona i per què. Abans he comentat la seva afició a la vinya i l’olivar justament per justificar amb coherència aquest argument. Quan un toca directament la terra amb els dits de les mans sap que cada cosa té el seu lloc i històricament això era així. Per posar-ne un exemple, les garapinyades a Girona es fan amb avellana, a Barcelona i Lleida per tradició amb llargueta i, en canvi a Tarragona amb marcona. És així perquè era el fruit de la zona i a en Ramon li agrada conservar l’origen de les coses.

La gent de l’ofici, tot i saber què busquen i volen, agraeixen els consells que els dona en Ramon.

Per exemple, un pastisser potser li demana llargueta i quan en Ramon li pregunta per a què la vol li corrobora que li anirà perfecte o bé li recomana que justament per fer allò li aniria millor una altra ametlla.

Masons Fruits compra tot el que pot directament als productors i ho va elaborant a demanda al llarg de l’any per tal de servir el producte nes no tant o... gens. sempre el màxim de fresc possible. A MASONS FRUITS PODEM Quan es compra a No es cansa d’aconsellar que, tant COMPRAR PER VARIETATS: l’engròs passa exacels professionals com a casa, la tament el mateix. Els fruita seca es guardi a la nevera per LA LLARGUETA, LA professionals no se garantir que no perdi aromes.

MARCONA DE LLEIDA I LA la volen pas jugar.

L’ametlla és el seu fort, però MALLORCA DE MALLORCA D’una fruita seca de també l’avellana i les nous de casa qualitat surten bons nostra. A més a més, compra coses provinents de l’altra punta del món, com les nous torrons, garapinyades, pralinés, còctels salats... de macadàmia, els anacards... Per dinàmica co- en fi, aquesta qüestió s’entén de sobres!

De ben segur molts hem menjat fruita seca mença comprant a Reus, Lleida i Girona. Continua per Llevant fins a arribar a Extremadura, fins que de Masons Fruits comprats a la nostra botigueta. tomba l’estació de l’any i s’esgota la producció Sempre està bé investigar el que comprem, ja que les coses a granel no tenen la traçabilitat a la vista. del país.

La qualitat d’una empresa, sempre, sempre la Si us diuen que és de Masons Fruits podeu estar dona la persona, i això es veu de seguida. Els con- ben segurs que menjareu bones ametlles, avellasumidors sabem quines botigues són legals i qui- nes, pipes, cacauets, nous... vaja, un xic de tot!

PRODUCTORS

Mas de Mestret CADA AVELLANA, SURT D’UN TROSSET PETIT DE TERRA TREBALLADA DURANT ELS 365 DIES DE L’ANY I ELS CENT ANYS DE CADA SEGLE!

M’encaminava cap a la Selva del Camp. Havia quedat amb en Xavier Prats, la tercera generació d’aquesta família que sempre ha cultivat l’avellana.

Al llarg d’aquests anys han hagut de superar males èpoques, tant que a vegades semblava impossible aguantar les severes crisis d’aquest cultiu tan arrelat al territori i a la família.

Tel. 977844192 / 615442288 masdemestret@gmail.com

44

En Xavier és topògraf i arquitecte. El pare, que també es diu Xavier i que porta uns quants anys de rodatge en aquest món del cultiu de l’avellana, va dir-li que havia d’estudiar, i ell així ho va fer.

Ara ho té tot, és pagès i també pot fer cases, que li encanta, i alhora replantar terrenys per a nous cultius. Té tots els coneixements topogràfics per adequar el terreny a les necessitats.

Mas de Mestret és el nom d’aquesta empresa d’avellanes. Des del temps dels rebesavis que la família Prats cultiva avellanes, i van ser pioners a fer la conversió al cultiu ecològic. Alguns dels seus camps d’avellaners els va plantar l’avi amb avellana tonda. És una varietat italiana a la qual li va agradar molt el territori de la Selva per créixer i fer avellaners generosos.

Els Prats cultiven i trenquen les avellanes, per cert, amb una trencadora de fusta que han restaurat totalment per mantenir intacta aquesta peça de museu a ple rendiment. La va construir un reu-

45

TEXT N. VALENTÍ

senc, en Salvador Baldrich, tota una institució en el món de l’avellana, ja que gràcies a ell es va començar a comercialitzar les avellanes sense closca.

Les avellanes de Mas de Mestret són unes avellanes privilegiades, com ho és un fill desitjat. Al camp les vigilen i miren de fer totes les accions de prevenció perquè creixin sanes. El trencat, encara que sembli secundari, fet amb la Baldrich és eficient i poc agressiu i la selecció es fa manualment, dues o tres vegades si cal, perquè en alguna collita, per manca o per excés de pluja, algunes avellanes poden estar en mal estat. Així, quan les avellanes estan a punt per vendre tenen totes les garanties de ser una menja excel·lent, bona i sana.

Les avellanes de Mas de Mestret arriben a les millors botigues a granel, a xocolaters que volen avellanes de primera qualitat, pastissers... A més, ben aviat també podrem trobar-les envasades per ells mateixos. Això és una part dels plans de futur d’en Xavier i la seva germana Ariadna. Aquests germans són uns enamorats de l’avellana.

Les trobareu amb el nom d’Ecomestret i, a més de les crues i les acabadetes de torrar, fan unes boletes de xocolata, negra i amb llet que... són bones, boníssimes. La combinació d’avellana i xocolata crec que és una de les millors, però a vegades et cruspeixes una boleta de xocofer de pagès i a més té lata i la sorpresa és que l’avellana HAN PLANTAT, NI MÉS el cap ple d’idees i el cor és rància. Les Ecomestret, de rància ple d’il·lusió de fer-les. ni una! Us ho puc garantir perquè NI MENYS, QUE 20 n’he menjat moltes, però moltes, HECTÀREES D’AVELLANERS No som conscients del valor afegit dels produci de debò que és una exquisidesa, QUE D’AQUÍ A QUATRE tes, però cada avellana, sana i nutritiva, ja que tant la xoi també cada tomàquet, colata com l’avellana són molt sa- ANYS JA DONARAN FRUIT enciam, espiga de blat... ludables.

Vàrem agafar el cotxe per anar cap a l’Aleixar. surt d’un trosset petit de terra treballada durant Allà és on ha plantat, ni més ni menys que 20 hec- els 365 dies de l’any i els cent anys de cada segle! tàrees d’avellaners que d’aquí a quatre anys ja do- La Selva del Camp és una comarca plenament avenaran fruit. Ara ja en tenen 52 hectàrees! Aquesta llanera. Si fos una comarca d’Itàlia, probablement és una gran notícia! I vol dir que el món estarà tots sabríem on és i, fins i tot, presumiríem de temillor, i més sa, amb aquest trosset cultivat sense nir un lloc on històricament hi ha hagut aquest malmetre l’aigua ni la terra amb productes quí- cultiu ben adaptat que, generació rere generació, mics que malmeten la flora i la fauna i deixen les ha mantingut la majoria de famílies amb aquesta aigües plenes de residus. Permeteu-me ser un xic petita joia que creix dins la closca. Ai... no sé pas si bleda, però a mi m’emociona quan veig gent jove, sabem el que tenim!

Ja sabeu, a la Selva del Camp, bones avellanes que està molt preparada per treballar en un ofici amb calefacció i aire refrigerat, però que prefereix i... moltes coses més!

PRODUCTORS

Oleander OLEANDER VA COMENÇAR AMB ELS PRODUCTES DE LA ZONA, AMETLLES I AVELLANES

OLEANDER S.A. ALIMENTS BIOLÒGICS La Font s/n VINYOLS I ELS ARCS (Baix Camp) Tel. 977 768 314 info@oleanderbio.com www.oleanderbio.com

46

Avui he conegut l’Anna i en Tomàs Barriach. El seu pare, en Joaquim Barriach, i en Joan Borja van ser qui va fundar l’empresa Oleander el 1992, gran any! Tot just han passat 27 anys, però les coses eren tan diferents! Per començar no teníem gaire idea de què volia dir bio, i menys encara, del que era un producte bio. Encara no existia cap mena de regulació ni legislació, però tenien entre cella i cella crear una empresa neta, sense pesticides, i que la terra donés el seu fruit sa i natural. No n’hi havia pas prou de tenir la idea i començar a conrear els camps propis sense cap mena de fertilitzant químic, i menys encara pesticides, i ells anaven convencent els pagesos, als quals sempre havien comprat part de la collita, que canviessin la seva actitud vers l’agricultura. S’havia de transmetre molt bé el seu convenciment, perquè no és tasca gens senzilla la de fer canviar d’hàbits a gent que treballen “com sempre s’ha fet”.

Oleander va començar amb els productes de la zona: avellanes i ametlles. De mica en mica nous, pinyons, prunes seques... sempre buscant els millors productors. Mai ha fet de simple comprador, sinó que ha establert vincles de col·laboració amb els pagesos. Imagineu-vos com són que l’any 1995 varen ser els qui primer varen posar al nostre mercat pasta seca sense gluten, amb quinoa i arròs ecològic. La quinoa és un producte provinent d’Amèrica del Sud, i per aquest motiu varen treballar plegats amb una comunitat de pagesos i elaboradors de Bolívia.

Oleander té un extens catàleg de coses boníssimes. Des dels inicis han elaborat la fruita seca sense cap ingredient més. Vull dir que la seva crema d’avellanes és d’avellanes i prou, igual que l’ametlla, sigui amb la fruita crua o torrada. La nostra fruita seca és un aliment excel·lent que tenim a l’abast però el tenim poc explotat. Per exemple, un plat de

47

TEXT N. VALENTÍ

pasta amb una sola cullerada de crema d’avellanes estat fàcil; per fer canvis d’aquest tipus cal fer una torrada transforma el plat, al mateix temps que, tot gran inversió o, dit d’altra manera, una important gaudint, ens beneficiem dels nutrients de l’avellana. reducció de beneficis, que en aquesta ocasió hem Oleander és una empresa plenament implicada d’agrair enormement.

Sovint no sabem ben bé qui hi ha darrere de en la seva pròpia filosofia. És ecològica, va néixer ecològica i continua amb la seva filosofia. Per a les marques que podem comprar. Conèixer aspectes sort nostra, i del nostre planeta, on vivim plegats, com aquests ens ajuda a confiar-hi plenament, ja Oleander està canviant els embolcalls de plàstic que es pot veure d’una hora lluny el convenciment, que és sens dubte la millor per embolcalls biodegradables que garantia de qualitat que ens podrem llençar amb la brossa orpoden oferir. gànica. Aquest gest és molt impor- OLEANDER VA Quan ara compreu un tant, i tant de bo ben aviat totes les COMENÇAR AMB ELS dels molts productes Oleanempreses prenguin aquesta decisió. PRODUCTES DE LA der de ben segur estareu La brossa ens està colgant, i això no més que satisfets d’haverfa cap gràcia, ni una. A Oleander, ZONA: AVELLANES I ho fet! segurament aquest canvi no li ha AMETLLES

PRODUCTORS

La Trencadora LA TRENCADORA DE LA TRENCADORA LA VAREN RECUPERAR EN UNA ANTIGA NAU FOSCA I ENRUNADA

BASORA COMERCIAL C/ Antoni Gaudí, 11 EL ROURELL (Alt Camp) Tel. 977 84 10 38 info@latrencadora.com www.latrencadora.com

48

La Trencadora és el nom amb què la família Basora ha batejat el seu nou projecte. Són pagesos d’avellana i tota la vida s’han dedicat a comercialitzar les seves avellanes i les de pagesos propers. No fa pas gaire temps que els germans Torrens Basora, l’Antoni (Toni), en Josep i l’Ivan estan agafant les regnes del projecte de mans del seu pare en Josep Pere, i canviant-ne l’orientació, amb el consell, treball i paciència d’en Josep Pere, que n’ha cultivat les arrels. Aquest gir donarà a conèixer les avellanes de casa nostra i les possibilitats que tenen per fer coses bones... Nyam, nyam!

49

TEXT N. VALENTÍ

En Toni m’explica que els tres germans, de continuen essent les millors. petits, a l’hivern tenien els dits encetats de lligar La trencadora de La Trencadora la varen troels sacs replens d’avellana. Els dissabtes, amb el bar en una antiga nau fosca i enrunada. Amb seu pare, passaven les tardes a la Selva del Camp, llums frontals, els tres germans se les enginyaven la Riera de Gaià, Ardenya i tot un munt de po- per desmuntar-la, marcant abans les peces per tal blets de les nostres contrades per recollir el fruit de saber-la muntar de nou. El pare se’ls mirava de cada casa de pagès. Els Basora, encara avui, i els preguntava si tota aquella feinada valia la mantenen separades les partides de cada pagès, pena. Aquella vella andròmina tenia la total apai així sempre poden saber en quin camp ha estat rença d’estar sentenciada, però l’empeny d’aquest collida l’avellana i la seva qualitat. L’avellana de somni va tenir un final feliç. Després d’aconseguir casa nostra, insisteixo, és molt bona i la seva qua- treure-la, rebentant el ciment amb el qual l’havien litat no es valora. Ens hem passat anys menjant fixat a terra, la varen restaurar i finalment la vella avellanes mig remollides o ràncies i el maltracta- Baldric, rescatada de l’oblit més absolut, trenca les millors avellanes amb ment d’aquest excel·lent producte tota la delicadesa. ha fet que l’avellana no sigui la L’AVELLANA DE CASA A mi em va emocionar nineta dels nostres ulls, però això veure les fotos que il·lustren està canviant. L’avellana tendra de NOSTRA, INSISTEIXO..., aquesta història, que té un l’any, trencada amb cura i acaba- ÉS MOLT BONA I LA alt percentatge de romanda de torrar és... una experiència SEVA QUALITAT NO celestial! ticisme, i això que no l’he La Trencadora no és un nom ES VALORA PROU guarnida gens, l’he explicaqualsevol; és el nom d’aquesta da tal com va ser. aventura. Sonaria fantàstic i novel·lesc explicarTot aquest esforç era tan sols el primer capíla com el somni d’en Toni i el seu pare, encara que tol; la veritable finalitat de La Trencadora és ferde fet forma part del seu somni, però per fer-lo nos arribar les millors avellanes que es conreen a realitat hi han treballat de valent, però de valent, casa nostra acabadetes de trencar i torrar, i per tota la família. tal que en pugueu estar ben segurs, en cada paReus va ser molt coneguda per l’aiguardent, quet d’avellanes trobareu escrit el dia de la seva en una època en què gairebé tot passava a Reus. torrefacció. En Toni em confessa que de moment Posteriorment cap als anys 20, l’avellana va no estan fent números de tot plegat, no fos cas... prendre protagonisme, ja que les vinyes afecta- M’ho diu i amb la gesticulació involuntària que des per la fil·loxera s’havien convertit en camps fem en parlar, es posa la mà al cor. La passió el d’avellaners i se’n recollien tones i tones que, traeix, és un enamorat de l’avellana i pretén que com que era un producte de luxe, s’enviaven a tots ens n’enamorem.

En Toni és d’aquelles persones que per no avotot Europa. Però la demanda es decantava per les avellanes esclofollades, i això va suposar tot un rrir-se pensen i treballen, i per això no paren de repte que en Salvador Baldric va solucionar fabri- passar coses. Ara, ben aviat, sota la marca de La cant uns models de trencadores que s’adaptaven Trencadora trobarem una crema d’avellana cataals espais i a les necessitats dels seus clients. Les lana. Però aquesta crema d’avellanes portarà un trencadores Baldric, gairebé es podria dir que es- 25% i un 45% d’avellana. Us poso com a deures taven fetes a mida i, en part, es construïen in situ. que descobriu el percentatge de les famoses creEs van construir amb fusta de la bona i ferro mes de marques diverses per veure’n la diferència. forjat. Tot plegat un sistema ben sofisticat conAmb projectes com aquests ben aviat les fasiderant l’època de la seva construcció. Avui en moses avellanes italianes, tan ben tractades pel dia existeixen molts models de trencadores mo- màrqueting, passaran al segon lloc, perquè les dernes que a més incorporen complexos sistemes avellanes catalanes, amb la nostra reina, la varieautomàtics, però per trencar avellanes, les Baldric tat negreta, estaran al capdavant!

PRODUCTORS

Fruita seca Paño LA PAUATET ÉS DE LES AVELLANES MÉS APRECIADES I, EN AQUEST MOMENT, EL SEU CULTIU S’HA ESTÈS A TOT EL MÓN. ALCOVER, PARÍS... LONDRES! Paño és una empresa de referència dins el món Mai havien abandonat el cultiu de l’avellana, i la de la fruita seca. La lidera en Laureà Paño, junta- feina a la cooperativa de la caixa l’unia als neguits ment amb la seva dona, la Francesca Cavallé, i en i les necessitats del sector, i el feia viure de prop les preocupacions dels seus amics, veïns i clients.

Jordà, el seu fill.

Tot va començar com una petita anècdota. JunEn Laureà té bons records del seu origen pagès. Pares i avis havien treballat la terra i així ho ha tament amb la seva dona, varen començar a vendre pogut documentar a l’arxiu d’Alcover, un dels pocs la collita d’avellanes torrades directament al conque van restar intactes sense que es perdés cap do- sumidor. La idea, encara que pugui semblar molt cument en focs i guerres. Els rebesavis d’en Laureà simple, va sorgir en un moment donat en veure un treballaven la terra com la resta de rebesavis de la paquet d’avellanes en un comerç. En Laureà, que zona. Alcover és un indret peculiar, ric en història sabia quin era el preu que es pagava als pagesos, i també ric en aigua, un element clau per al cul- llavors va pensar que el futur de l’avellana era que tiu de l’avellana, que, contràriament al que podem l’elaborés el mateix productor, i que arribés sense inpensar, és un cultiu de regadiu. Quan viatjo per la termediaris al botiguer. Va pensar que era la solució zona, amb l’excusa de fer un cafè, m’agrada fer un a la crisi del sector. Van prendre una decisió valenta tomb per Alcover. Sempre he pensat que si fos una i ell i la seva dona, de mica en mica, van anar creant població de l’Alt Empordà seria molt una xarxa de clients amb els coneguda, però potser ja està bé tal PAÑO VA APOSTAR PER quals s’establia una relació com està. de comerç just tant per al L’AVELLANA PAUATET, En Laureà va estudiar química, botiguer com per al productot i que va dedicar molts anys a QUE SEMBLA QUE TÉ tor: el que ara resumim com treballar a la Caixa Rural del poble. L’ORIGEN A ALCOVER a Km0. La relació directa de productor a consumidor va ser l’aposta d’en Laureà.

Tenia un client dels Estats Units, justament de Nova York, on cada any es celebra la fira Fancy Food. Va animar-lo a anar-hi i, com que qualsevol excusa és bona per fer una visita a la gran poma, se n’hi van anar. Els Estats Units sempre van uns quants anys endavant de les tendències, moltes de les quals neixen allà. Així que, com si hagués viatjat amb el Delorian, va fer un pas cap al futur en la primera PAÑO FRUITS S.L. NEW WAREHOUSE fira, quan van descobrir els productes orgànics, o C/ D, 26-27 sigui ecològics. De tornada li va faltar temps per ALCOVER (Baix Camp) posar-se mans a l’obra i fer la reconversió total dels Tel. 977 84 61 52 www.pano.cat seus cultius.

50

seques, totes ecològiques, que són un recurs per menjar entre hores quan treballem sense gaires pauses, per fer vermuts ben sans i/o per cuinar o enriquir amanides. Paño va apostar per l’avellana Pauatet, l’autòctona, que sembla que té l’origen a Alcover. És una de les avellanes més apreciades i, en aquest moment, el seu cultiu s’ha estès a tot el món. Alcover, París... Londres!

En Laureà és incorregible. Ara, a la nau nova on s’han traslladat, està plantant arbres que ja tan sols es poden trobar en estat salvatge als boscos de la Mussara i altres indrets: ginjolers, cirerers d’arboç, atzerolers... arbres d’una fruita extraordinària que ara anomenem superaliments. Cal donar-li un xic de temps per tal que d’aquest petit planter en puguin sortir nous plançons de fruites tan velles que són noves! Per sort, mai és tard, oi?

Benvingudes siguin les bones i agosarades idees de somiadors com els Paño.

51

TEXT N. VALENTÍ

Paño va ser pioner en la reconversió, i amb la primera collita d’avellanes ecològiques, va obrir un mercat que no existia. On les nostres avellanes passaven desapercebudes, Paño els va fer un lloc.

La petita torradora del garatge, ara, és com una història fantàstica d’aquelles que sonen a novel·la romàntica. Ara mateix, en Laureà comenta, en to ben irònic, que si no s’hagués complicat la vida fent-se pagès, elaborador i, per tant, comerciant, ara estaria prejubilat prenent el sol de dilluns a diumenge. Mentre ho diu se sent orgullós de la feina feta, però també descriu el gran esforç i risc que comporta llançar-se a l’autogestió dels empresaris.

Amb la conversió a ecològic i amb la replantació de camps erms o abandonats tots hi sortim guanyant. Ens beneficia a tots, encara que ni tan sols ens adonem del valor que té l’agricultura.

Paño ens posa a l’abast avellanes i altres fruites

ELABORADORS

Salsa de calçots de Fruits SP La feina els rutllava molt bé i en Jaumet, un dels seus fills, ben aviat s’hi va incorporar, i ja van ser tres persones de plantilla. Més endavant també ho va fer en Francesc, i actualment són més de 40 a treballar.

En Jaume i la Isabel, molts anys abans, havien fet de masovers en una masia del poble. Durant la temporada s’organitzaven algunes calçotades familiars. La Isabel era l’encarregada de fer la salsa.

La feia tal com l’havien fet sempre a la seva família.

Era una recepta molt bona que havia passat de mares a filles i tothom sabia que li sortia molt bona. La Tot va començar el 1994, quan en Jaume Sans tenia apuntada en una llibreta de fulls esgrogueïts i la Isabel Planas tenien una fruiteria i verduleria a que encara guarda. Amb la dinàmica de vendre la Tarragona. Se’ls va acudir de vendre la verdura del verdura a punt, van pensar que podrien fer salsa caldo pelada a punt per posar a l’olla. El món fa de calçots i també vendre-la feta. Al principi la feien per encàrrec, però anys que gira, però des de fa unes dècades ho fa tan ràpid que qual- SALSES FRUITS SP ÉS UNA ben aviat van començar a vendre-la. Els primers sevol ajuda és benvinguda. Tot i ser EMPRESA ENTRANYABLE. de comercialitzar-la van un concepte de vendre tan senzill, ser algunes parades de era molt nou, i la gent ben aviat s’hi ELS SEUS INICIS SÓN BEN Mercabarna, com per va acostumar, sobretot perquè van INESPERATS exemple Fruites i Verveure que no perdien qualitat i en canvi guanyaven temps. dures Montse i Kima Fruits, que 25 anys després continuen venent els seus productes. A poc a poc van començar a fer-se un lloc en el mercat, i no es cansaran mai d’agrair-los la confiança que els van donar en els seus durs inicis. ® Actualment tenen un catàleg ben extens de coses bones: salses diverses, cremes de verdura, truites... però com que parlem de fruita seca he trobat imprescindible remarcar de nou la salsa de calçots de Fruits SP. És tan bona que, fins i tot, alguna vegada he dit que l’he fet jo mateixa. La SALSES FRUITS S&P S.L. veritat és que em sortia molt bona. Ara ja parlo en Ctra. De Cabra del Camp s/n passat, perquè des que vaig tastar aquesta no m’ha FIGUEROLA DEL CAMP (Alt Camp) calgut fer-la mai més.

Tel. 977 63 13 33 jsans@fruitssp.com • www.fruitssp.com El secret de la salsa és l’ingredient majoritari: 52

53

TEXT N. VALENTÍ

les ametlles i sobretot les avellanes. SEMPRE UTILITZEN segons temporada. Per La salsa de Fruits SP és generosa posar-ne un exemple, la AVELLANA DE REUS 100%, crema de carbassa, quan en la quantitat d’avellanes. Sempre utilitzen avellana de Reus 100%, COM S’HAVIA FET TOTA és temps, la fan amb les com s’havia fet tota la vida. La sal- LA VIDA carbasses violí que culsa de calçot és l’ànima de qualsevol tiven els alumnes de la calçotada i, si en sobra, per posar amb l’escarola és secció Agrària-Jardineria de l‘IES Mollerussa. Tamuna festa. De fet, ells n’elaboren durant tot l any. bé col·laboren amb els nois i noies de la Fundació Salses Fruits SP no para i com que fan les coses Ginac. Aquests nois amb capacitats diferents són molt bones quan treuen una novetat els clients ja els encarregats d’etiquetar moltes de les tapes dels hi confien d’entrada. Aquest passat any 2018 varen seus productes al taller que tenen a Valls. Alguns treure una orxata de xufla, una beguda llaminera dels nois també fan pràctiques a les instal·lacions que a més és boníssima i molt nutritiva. La primera de Salses&Fruits. partida els va arribar en ple febrer, i per postres nePer a Fruits SP el territori és important. Ells són vava. A en Francesc se li va posar la pell de gallina, i fills del tros... i per això donen tanta importància a no justament del fred que feia, sinó de pensar què treballar amb productes autòctons. La sort és que faria amb aquella quantitat d’orxata amb aquell les salses i cremes de Fruits SP es poden trobar a fred. Doncs... la hi varen prendre de les mans. Es va petites botigues, però també a grans supermercats.

No us ho podeu pas perdre. I ara que ve l’estiu esgotar! Us ho imagineu? És normal, fan bona feina, treballen amb els mi- ja s’estan posant les piles amb el gaspatxo, que els llors productes de l’entorn, sempre que és possible, surt... de meravella!

ELABORADORS

Fruita Seca Emporium LA PEPI GAUDEIX OMPLINT BOSSETES AMB FRUITA SECA I GUARNINT-LES AMB LES SEVES ETIQUETES PLENES DE DIBUIXOS DE FRUITES I FLORS La Pepi ja fa anys que està al capdavant de la botiga i de l’obrador de torrefacció, rellevant el seu oncle, l’Antoni Martí Gimenez. La gent de Figueres sap que no hi ha res millor que unes avellanes i ametlles acabades de torrar, just al seu punt. Bé, sí que hi ha una cosa millor, que a més siguin de primera qualitat! Això a Emporium ha estat sempre una prioritat, i per això torren cada dia ametlla llargueta de Lleida o Tarragona i avellana negreta de Reus.

La botiga és francament una monada. El sostre té pintat el cel de l’Empordà, que no s’assembla a cap altre cel. La tramuntana el manté d’un blau intens i viu, i els núvols són sempre blancs i passen veloçment TORREN CADA DIA cap al sud. Aquest cel és AMETLLA LLARGUETA on les orenetes fan els balls DE LLEIDA O TARRAGONA més bonics i s’esplaien amb els seus jocs. Les lleixes són I AVELLANA NEGRETA plenes de coses bones, i, DE REUS així com abans la botiga tenia una mica de tot, ara té moltes coses, a més de fruita seca de tota mena.

Hi podem comprar Infusions, vinagres, olis, sals, figuretes de sucre precioses, i també moltes varietats de llegums dels pagesos de la comarca. Emporium continua sent una botiga amb personalitat pròpia.

Durant anys ha volgut el millor per als seus clients i servir-los tal com ells desitgen i necessiten.

La Pepi és tan especial com ho és la seva botiga.

S’envolta de colors, flors, papallones. Li agrada omplir els cistells d’avellanes encara calentes que sap que faran sentir feliç a tot aquell que se les mengi.

La Martiriniana, la besàvia de la Pepi Obanos, va obrir la botiga Els Estalvis, a Figueres, on venia un xic de tot i torrava fruita seca per a tota la comarca de l’Alt Empordà. El seu fill, Pere Martí Mercader, de seguida li va agafar el relleu. La petita botiga de queviures va passar a dir-se com es diu ara: Emporium, per evitar les traduccions obligatòries de l’època.

Això de dir-se Los Ahorros no li agradava gens, i Emporium era l’origen de les primeres civilitzacions de la comarca; a més, vol dir mercat, així que va ser un nom molt encertat.

Carrer Sant Pau, 30 FIGUERES (Alt Empordà) Tel. 972 500 585 emporium.marti@gmail.com www.emporiumfigueres.com/ca/

54

55

TEXT N. VALENTÍ

Pepi us atendrà amb una Feia temps que no trobava una per- FRUITS SECS EMPORIUM, amabilitat que ja no es sona darrere del taulell tan atenta. troba.

La Pepi gaudeix omplint bossetes A MÉS DE VENDRE AL Fruits Secs Empoamb fruita seca i guarnint-les amb DETALL EN AQUESTA les seves etiquetes plenes de dibuixos BOTIGUETA TAN BUFONA, rium, a més de vendre al de fruites i flors. Em va recordar molt detall en aquesta botiAnglaterra, tot plegat. Sabeu què vull TAMBÉ VEN A ALTRES gueta tan bufona, també dir? Aquella estètica que és tan sensi- BOTIGUES ven a altres botigues que no tenen la possibilitat ble com també ho és el jardí que pot de torrar-se ells mateixos la fruita seca però volen haver inspirat els dibuixos.

Les botigues i els obradors són una prolongació oferir un producte garantit als seus clients.

Quan en alguna botiga trobeu avellanes torrade les persones encarregades. Al llarg de tots aquests anys parlant i escrivint de tanta gent, us puc ben des, amb closca i sense, ametlles, cacauets... de Fruits assegurar que el resultat de la feina mai és hipòcri- Secs Emporium sabreu que les avellanes són de Reus ta, sinó al contrari, i els anys acaben sent una bona i les ametlles de Lleida i Tarragona i que estan acabamostra del que dic. Quan algú és exigent amb ell ma- des de torrar. De poques marques sabeu tantes coses.

Ja veieu, si aneu a Emporium sortireu amb un teix, és així com ho vol per als altres. La personalitat està impresa en el producte i a Emporium és així com cabàs de coses bones per al paladar, per als sentits i sobretot per a la salut! ho trobareu: bo i delicadament presentat, i a més la

ELABORADORS

Som Corbera SABEU QUIN ÉS EL SEU DESIG? DONCS ÉS... QUE QUAN TASTEU UNA FRUITA SECA DE SOM CORBERA EN TINGUEU UN BON RECORD!

SANT CUGAT Carrer de Santa Maria, 43 Tel. 93 681 65 65 BARCELONA Comte Borrell, 83 Tel. 93 667 66 14 BADALONA Carrer Pietat, 4 Tel. 93 676 75 58

56

En Joan Corbera, l’avi Joan, que havia nascut a Susqueda, va haver de marxar del poble perquè hi feien el pantà, i casa seva i tota la resta de cases, els carrers on havia jugat i crescut... tot quedaria inundat per sempre. Va arribar a Badalona i se les va enginyar per guanyar els primers cèntims, cèntims de pesseta, venent préssecs un a un. I després altres fruites i també ametlles i avellanes!

Al cap d’uns anys va poder obrir una botiga a Badalona, on venia i torrava cafè i ametlles i avellanes. Aquest seria l’inici d’aquesta veritable nissaga que és tota una referència en el món de la fruita seca.

El seu net, en Xavier Corbera, seguint les passes de la família ha obert diverses botigues, totes molt boniques, on podem comprar fruita seca de molt bona qualitat i també llegums i cafè.

Les noves botigues Som Corbera s’enorgulleixen dels seus orígens, i per aquest motiu posen el “Som” davant.

per a una cosa hi podeu ben bé confiar perquè prèviament s’han assessorat. A més, torren la fruita seca tres cops per setmana per tal que la puguem menjar acabada de torrar.

També és una empresa solidària, probablement per un motiu que porta a la sang ja que, a l’avi Joan, el varen ajudar molta gent que no el coneixien de res i que a la llarga varen ser els seus veïns i amics. Però ell mai va oblidar que sense el suport desinteressat d’aquells desconeguts, ho hauria passat molt malament. Per això, Som Corbera d’alguna manera vol retornar aquella ajuda, i ho fa amb plaer i amb una actitud altruista, i compta amb alguns treballadors de capacitats diferents. És una tasca que cal agrair ja que els qui tenim la sort de no patir aquesta problemàtica no ens podem ni imaginar com és d’important que tothom pugui gaudir d’una feina amb respecluxe. Les postres de músic en són el te i amor.

SOM CORBERA millor exemple, però actualment la Suposo que ja veieu fruita seca, que continua essent un S’ENORGULLEIXEN DELS el perfil de com són la plaer, es menja perquè és realment SEUS ORÍGENS, I PER família Corbera. No calmolt saludable. Tot això en Xavier drà pas que us digui que AQUEST MOTIU POSEN ho té en compte i per aquesta raó bé que us atendran i us la torrefacció la fa un punt lleu- EL “SOM” DAVANT aconsellaran perquè de ben segur ja ho esteu gera, per tal d’alterar-ne el mínim possible les qualitats. També, val a dir, amb la to- intuint. Tampoc caldrà que insisteixi en la qualitat rrefacció es poden amagar molts defectes de la del seu producte, perquè qui fa bé una cosa les hi fruita i/o del cafè. Aquest detall és important de fa totes, oi? Ells personalment torren i elaboren saber perquè és un valor afegit, ja que, com veieu, garapinyades, xips vegetals... i algunes altres esa Som Corbera no els cal torrar per amagar res. pecialitats estacionals.

Som Corbera és una empresa jove, àgil i atenSabeu quin és el seu desig? Doncs és... que ta, com ho és en Xavier. Per això la seva implicació quan tasteu una fruita seca de Som Corbera en en l’esport. La fruita seca és un aliment que ben tingueu un bon record!

Els podeu trobar a la botiga de Sant Cugat, a utilitzat és un bon aliat, i Som Corbera sap aconsellar les millors combinacions, ja que disposa de Badalona, Barcelona i ben aviat a la nova botiga l’assessorament d’un nutricionista. Vull dir que si de Poble Nou! És una botiga diferent, molt més us aconsellen que les nous, les avellanes... van bé oberta, gairebé un showroom. Fantàstica!

57

TEXT N. VALENTÍ

En Xavier va poder gaudir dels aprenentatges que com una pluja fina l’havien impregnat de petit, però amb l’avantatge que ara tenim molt més accés a poder controlar i escollir l’origen i també elaborar al gust els productes. Evidentment escullen entre el bo i millor, i sempre de casa, si n’hi ha, perquè moltes fruites seques ja sabem que venen de latituds diverses.

La fruita seca, a part dels indrets on abundava i se’n menjava per força, sempre ha estat un petit

ELABORADORS

Fruits Secs Torra CADA MATÍ, A L’OBRADOR EL MESTRE TORRADOR POSA LLENYA DINS LA TORRADORA I ENCÉN EL FOC PER FER LA TORREFACCIÓ DIÀRIA D’AVELLANES I AMETLLES Com cada matí, a l’obrador de Fruits Secs Torra elaborar-la i assegurar-se que el client sempre troel mestre torrador posa llenya dins la torradora i baria la màxima qualitat i la frescor del torrat diari. encén el foc per fer la torrefacció diària d’avellanes Fa molts anys que tenen una botiga a Vilafrani ametlles. Fruits Secs Torra sempre ha seleccionat ca. La porta la Remei, una persona realment amable la millor fruita seca per elaborar i servir als seus que sempre està a punt de servir els clients. Es va clients. La torrefacció amb llenya proporciona un adonar que sovint la gent li demanava un grapat sabor autèntic a les avellanes i ametlles: el gust de de diverses coses. Va pensar que seria genial que sempre! ja ho trobessin fet i poguessin agafar la bossa diEls pares d’en Jordi Torra havien emprès la ini- rectament del prestatge. Ho va proposar a en Jordi ciativa d’engegar un petit negoci de venda de fruita que, com sempre, està obert a fer el que calgui per seca. Com que el nou projecte els anava molt bé va- satisfer els seus consumidors. Així que es va crear ren continuar fins que en Jordi, que ja havia acabat el primer còctel salat per picar i la primera barreja els estudis, es disposava a començar d’amanides. a treballar a la banca. Els pares esA casa nostra la fruita LA NOSTRA CUINA taven ben contents però, tot i així, li seca torrada té molta travaren dir que treballar per a un ma- TRADICIONAL ÉS dició, però de mica en mica teix té molts maldecaps però també PLENA DE RECEPTES van sorgint noves idees molts al·licients. En Jordi després de versionar-la per poder AMB BONES PICADES de valorar les possibilitats va dir als donar-li personalitat pròpia, pares que continuaria treballant la GENEROSES D’AMETLLES no tan sols a les postres, fruita seca, però que ell pretenia I/O AVELLANES com era el més habitual, sinó també a l’aperitiu, amb els salats, i entre hores, amb els acaramel·lats o crus.

La nostra cuina tradicional és plena de receptes amb bones picades generoses d’ametlles i/o avellanes, per no esmentar la salsa de calçots, on l’ingredient més important és l’avellana i l’ametlla.

Encara queden els panellets, que ja sabem que si els volem fer bons es fan meitat sucre meitat ametlla.

A Fruits Secs Torra seleccionen les millors ametlles i fan la farina d’ametlla sencera i nova de l’any.

Fruits Secs Torra, apostant per la salut, busca la Carrer la Creu de Sant Pere, 5 manera d’oferir idees per tal d’incorporar a la dieta JORBA (Anoia) diària la fruita seca. Els còctels d’aperitiu, i també Tel. 938 09 40 55 el d’amanides, són el punt de partida perquè cadasinfo@fruitssecstorra.com www.fruitssecstorra.com cú hi posi la seva pròpia creativitat. Molta gent en 58

59

TEXT N. VALENTÍ

posa al pa casolà o també en alguns cakes. sap que, en la fase de l’envasat, el factor artesanal La tradició de menjar ametlles, avellanes, pan- no milloraria pas el producte, al contrari, per això ses i nous actualment es va transformant en una treballa amb la dualitat de tecnificació i tradició. actitud de menjar la fruita seca com un aliment La fruita seca Torra la podem trobar a moltes molt saludable. Per això va tan bé que Fruits Secs botigues i supermercats. Actualment tenen un venTorra tingui tants formats, ja que podem trobar el tall molt ampli de varietats de producte i diferents més adequat a les nostres necessitats. A més, no hi presentacions, sempre anticipant-se a les necessiposa additius ni conservants. Això tats dels clients. suposa una vida útil molt més curBen aviat ens sorprenVAN CREAR EL PRIMER ta, però els clients també agraïm la dran amb una línia de comCÒCTEL SALAT PER qualitat. binacions de fruita seca que L’empresa Torra actualment és PICAR I LA PRIMERA ens aniran molt bé per a la una gran empresa, no en dimenBARREJA D’AMANIDES salut. No hem de perdre de sions, ja que continua essent famivista que la fruita seca, soliar i artesanal, sinó que el que la bretot la crua, és un aliment fa gran és el seu producte i la forma de treballar. altament nutritiu i molt saludable.

Compten amb alta tecnologia per envasar amb pulFruits Secs Torra treballa amb la millor qualitat, critud màxima. En canvi, la torrefacció és del tot i les seves avellanes, ametlles i nous són del territori. manual i amb llenya, i cada dia té el seu repte, ja Sempre ho han fet així: ja els pares venien les aveque la temperatura ambiental, la humitat... són fac- llanes de Reus i les ametlles de Lleida. tors que fan que s’hagi d’estar molt atent en cada Torra torra cada dia amb llenya. Segur que ja us torrada. Torra posa tots els esforços en la qualitat i ha entrat gana!

ELABORADORS

Fruits Secs Tulsà ESTAN MOLT CONTENTS I ORGULLOSOS DE LA SEVA TORREFACCIÓ D’AVELLANES I AMETLLES

GIRONA C/ Santa Eugènia, 165 Tel. 972 24 51 10 Mercat Plaça del Lleó Tel. 615 629 775 BANYOLES C/ Països Catalans, 5 Tel. 972 574 624 CALELLA C/ Sant Joan, 65 Tel. 634 53 78 36

60

A Girona, diuen que el què no trobis a can Tulsà no ho trobes enlloc. I és talment així perquè a les botigues Fruits Secs Tulsà n’hi ha per triar i remenar de fruita seca de tota mena, torrada i crua, salada o dolça. També llegums, farines de moltes varietats que fan goig de veure totes amb el blanc propi del blat del qual provenen. Per no dir que també tenen moltes espècies, tes i també algunes llaminadures.

Tot plegat ho va començar la Remei Tulsà, una dona emprenedora que, fes fred o calor, muntava una parada a diferents mercats per vendre fruita seca. Durant els estius i les vacances s’enduia els seus CAN TULSÀ MAI cinc fills: l’Albert, en Ferran, HA PERDUT EL SEU Eduard, Narcís i l’Anna Per ORIGEN DE PARADA ells la parada era com jugar a vendre i ajudar a la mare.

DE MERCAT Tot plegat s’entrellaçava.

La parada anava molt bé. Tot i ser una parada de mercat, sempre, des dels inicis, havien apostat per vendre qualitat i talment la clientela sempre ho agraeix. Està claríssim que cap de nosaltres tornaríem a comprar, i molt més ens faríem clients, d’una botiga o parada, que ens enredessin. Així que al cap de pocs anys varen obrir la primera botiga a Girona. Actualment en tenen vuit! Dues a Girona, una a Banyoles, una a Calella, una a Figueres, la FIGUERES de Sant Feliu de Guíxols i l’ultima que han obert Plaça del grà, 4 a Sant Celoni. Cada germà en porta una o dues de Tel. 972 51 22 35 botigues i ja fa anys que dins el món de la fruita seca els Tulsà són un referent.

SANT CELONI Amb la incorporació de la nova generació vaC/ Major, 91 ren començar a torrar ells mateixos la fruita seca.

SANT FELIU DE GUÍXOLS Era la millor manera de poder-la vendre al gust del Mercat municipal client, que a Girona els agrada més torradeta!

ROSES La torrefacció la fan amb llenya d’alzina. Estan Mercat municipal, 72 molt contents i orgullosos de la seva torrefacció i també de com els surten les ametlles i altres frui-

61

TEXT N. VALENTÍ

més, tots plegats, la contes seques salades. Tenen el punt TULSÀ HA CONTRIBUÏT aquell que els fa ser reconeixibles. sumim per què és molt La torrefacció amb llenya no és A FOMENTAR, LA saludable. A més, sempre programable i es poden establir SOSTENIBILITAT, és un plaer menjar nous, paràmetres de cocció. Amb la llenya L’ECOLOGIA, avellanes, ametlles i també tan sols hi val no distreure’s ni un altres varietats de llocs més moment. Com que tenen l’obrador REUTILITZACIÓ... meridionals. La fruita seca ben a prop de Figueres ja sabeu com crua s’ha transformat en un les gasta la tramuntana, oi? Doncs els dies que bufa complement, consumit sobretot, per la gent que fa amb ganes la torrefacció queda diferent i als clients esport. Els Tulsà varen demanar consell a un nuels agrada que sigui així. Que es noti la part artesa- tricionista per tal que els ajudés a equilibrar una nal, i sempre els hi comenten: aquestes avellanes o barreja ben variada i saludable. Cal que tinguem en compte que desconeixem moltes de les propieaquestes ametlles tenen gust de tramuntana!

Can Tulsà mai ha perdut el seu origen de pa- tats dels aliments, en alguns casos, per obtenir-ne rada de mercat. Trobem els sacs ben plens tal com benefici, cal menjar-ne moderadament. Ja sabem els arriben dels productors. Fa un parell de dècades què diu la dita: menjar poc i pair bé o aquella altra estic segura que vendre així, a granel, feia antic del poc i sovint.

Els Tulsà són un establiment al detall però tamperò ells, tot i ser molt joves, varen mantenir-se en aquesta línia. Als seus clients no els ha costat bé venen al major. A can Tulsà trobareu sempre la pas gens d’entendre els avantatges de comprar a qualitat que desitgeu. És ben senzill, tenen moltes granel i dur-se de casa la carmanyola i fins i tot botigues, per tant tenen molts clients, siguin conla bossa de plàstic d’alguna altra compra anterior. sumidors o bé botiguers. No es poden pas arriscar a Els Tulsà amb aquesta actitud han contribuït enor- malbaratar la seva fama de tenir el millor producte mement a fomentar, això que ara, té tants noms: al preu que realment val. En fi... queda ben clar que la feina ben feta sempre té futur. Els Tulsà són una sostenibilitat, ecologia, reutilització...

Tenen molta fruita seca ecològica. Cada dia bona mostra!

PRODUCTORS

Pistatxos Les Garrigues

Els pistatxers ja s’havien conreat a casa nostra en l’època de la invasió musulmana. La història explica que es varen arrencar aquells arbres que no donaven fruit i..., sorpresa, com que eren els arbres masculins, imprescindibles per pol·linitzar els femenins, aquests no podien donar fruit i es va perdre aquesta varietat a les nostres comarques.

MAIALS (Segrià) Tel. 973 130 611 / 637 705 401 www.les-garrigues.com - www.pistachos.org

62

Havien passat molts, però que molts anys, quan la família Altet va plantar el primer camp de pistatxers de Catalunya. Això passava el 1982.

En aquell moment aquest cultiu era del tot desconegut a casa nostra. Calia restar a l’espera dels riscos que es poguessin esdevenir, a més de ser un arbre de creixement molt lent. Havien passat set anys quan varen poder fer la primera collita. En Joan, el fill del fundador de l’empresa, havia crescut i ja s’havia incorporat a Foment Agrícola de les Garrigues, el nom amb el qual podem distingir els pistatxos de casa nostra.

El pistatxer és un arbre molt resistent, tant o més que l’ametller. Les Garrigues treballen els dos cultius i els comercialitzen de formes gens habituals.

El pistatxo, o festuc, com us agradi més, quan és tendre és molt bo i atractiu per als grans cuiners que volen sorprendre els seus clients. Les

63

TEXT N. VALENTÍ

Garrigues proveeix de pis- DE CATALUNYA AL 1982 mes possibles: tendres, crus tatxo tendre i d’ametllons. amb closca i sense, torrats al LA FAMÍLIA ALTET VA Quins records, els ametnatural o amb un pessic de llons! És tan diferent men- PLANTAR EL PRIMER CAMP sal, en pasta, en trossets... jar un ametlló, una amet- DE PISTATXERS A TOTA LA Són els reis del pistatxo! lla tendra o una de seca!

El pistatxo com a fruita PENINSULA IBÈRICA Avui si no tens un ametller seca no fa pas tants anys que és gairebé impossible de poder gaudir d’aquest es va introduir a la nostra dieta. Encara molta plaer. Per sort, Les Garrigues ens poden satisfer gent no sap que se’n cultiven molts a casa nosaquest plaer i ens poden servir tant els pistatxos tra i que els Altet varen ser els pioners. Menjar tendres com els ametllons. pistatxos de casa té molts avantatges, i el més Els pistatxos són un aliment increïble. No important, a part de no generar pol·lució amb m’hi entretindré gaire, perquè podeu trobar la transport de llarga distància, és la frescor. Les informació a Internet. Tan sols vull dir que els Garrigues cull els pistatxos el dia exacte a l’hora pistatxos són rics en vitamina E, vitamina A i C, exacta en què es troben al punt just. Aquí rau la minerals, greixos saludables, contingut proteic, seva qualitat. Són pistatxos que han crescut senfibra i sucres. No cal dir que com tota fruita seca se pressa i que, per raons òbvies, tenen un procés és millor consumir-la crua. Per aquest motiu Les de conservació i elaboració a demanda. O sigui, Garrigues serveixen els pistatxos en totes les for- que els torren quan els han de servir!

PRODUCTORS

Castanya de Viladrau

Carretera de les afores, s/n, MASVIDAL, VILADRAU (Osona) Tel. 938 84 83 95 info@castanyadeviladrau.cat www.castanyadeviladrau.cat

64

Catalunya és terra de castanyes, però la tradició ens dura una setmana, a molt estirar dues o tres.

Les castanyes omplien el rebost a l’hivern i a falta de patates o llegums servien per guisar, per fer farina, per menjar bullides... Jo encara recordo la meva àvia bullint castanyes per acompanyar un bon tall de carn.

De castanyes, n’hi ha de moltes varietats. Segons la zona i la pol·linització, els castanyers amb els segles canvien algunes característiques. He dit segles, perquè el castanyer és un arbre que pot viure mil·lennis. Al Montseny hi ha arbres que tenen més de set-cents anys! La majoria vivien o, encara viuen, rodejats de bardisses i altres arbustos de sotabosc que els han anat ofegant i els castanyers no han tingut prou aire per respirar ni prou nutrients per donar fruit.

Ara fa uns quants anys, en Joaquim Solé va començar un gran projecte, el de recuperar els

65

TEXT N. VALENTÍ

i vendre durant tot l’any. arbres més antics del Montseny. UN GRAN PROJECTE, Tenen melmelada, cervesa Recuperar un arbre no és com fer EL DE RECUPERAR ELS de castanya, farina, marron un reset a l’ordinador, o instal·lar glacé, licor de castanya, un software nou. L’arbre necessita ARBRES MÉS ANTICS puré de castanya, xocolata, recuperar la confiança en ell mateix DEL MONTSENY castanya deshidratada o sei la força per continuar la simbiosi amb la terra de la qual s’alimenta i tornar-la amb callona... botifarres crues amb castanya, vi...

En altres indrets, amb més o menys la producfruits. Aquesta revolució que provoca en Joaquim per fer reviure els arbres dura pel cap baix cinc ció de casa nostra, com per exemple Còrsega, es anys, després dels quals l’arbre ja dona bones co- té molta més tradició i coneixement del producte.

Nosaltres ens conformem amb la castanyada, que llites de castanyes.

Les castanyes d’aquests arbres antics són dife- a més cada any perd anomenada com a tal. Us rerents dels altres castanyers, perquè conserven la comano fermament que feu una visita al Centre genètica primària i les castanyes són mitjanes, però de Manipulació de la Castanya. Serà una matinal molt dolces i gustoses, molt més que les d’altres increïble, perquè entendreu moltes coses del bosc, i això és tan apassionant! En Joaquim us farà vibrar indrets.

Castanya de Viladrau elabora castanyes en amb tot el que us explicarà, però no us penseu que totes les versions possibles: fresques durant la la Castanya de Viladrau és un parc temàtic, eh! La temporada, en guarden una part per poder torrar feina que fan és molt important!

Qui dubtaria que una de les postres més típiques de Catalunya és la fruita seca? Un simple grapat d’ametlles o de nous, una embosta de figues, han estat, durant generacions, el més simple llevant de taula, i sovint un gustós esmorzar o berenar, ja que es menjaven amb pa.

La llegenda ho diu bé: una senyora molt gormanda va acabar els ossos del Pirineu, ja que els feia caçar per a menjar-ne només el moll de l’os, i es va arruïnar. Passava captant per les cases, i a Lleida, a la Garrotxa o a l’Empordà va descobrir la bondat d’aquesta menja: “Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara seria la senyora de Tous” (o encara seria la senyora de Can Noguer del Segueró, o de Quermançó, o d’Avià, a la Catalunya Nord, o de Tous, al País Valencià).

Encara avui, travessant la nit dels temps —perquè ja a l’edat mitjana, com podem veure en Francesc Eiximenis, es menjava fruita seca per postres— mengem “postres de músic”, “grana de capellà” (com es diu a la regió de Girona) o “nyoca”. Els dos primers noms es deuen referir a la qualitat substanciosa i bona d’aquestes postres, capaces d’atipar un capellà o un músic de festa major, que abans era convidat a menjar a les cases (recordem l’”olleta de músic” d’Alcoi).

Hi ha, però, dues cuines mediterrànies que excel·leixen en la utilització de la fruita a la cuina, incloent-hi la seca: la del Marroc —i

66

del Magrib en general— i la dels Països Catalans. Sense descartar-ne d’altres de més llunyanes, com la iraniana (codonys, magranes) o la hindú (chutneys, farcits, etc.), i la turca, la “mare de totes les cuines” àrabs.

Particularment, recordo com un moment gastronòmic inoblidable, un tagín (guisat) de xai amb prunes i ametlles aromàtic, perfumat, menjat al Marroc, prop de la marroquina ciutat de Fes, patrimoni de la humanitat i capital gastronòmica del país.

Les aplicacions de la fruita als plats cuinats poden ser múltiples. Formen part de les salses, i en la nostra cuina n’hi ha magnífics exemples: la picada (ametlles, avellanes, pinyons...), els alliolis compostos (de codony, de pera o de poma), la salsa de magrana de les Balears, etc.

S’inclouen en certs farcits —els clàssics de panses i pinyons, que retrobem a tota la Mediterrània; les prunes, cascavellics, orellanes, pinyons...; el pollastre, capó o gall dindi farcit amb aquestes fruites—, o bé s’integren en algunes guarnicions: truita de riu amb ametlles o nous, peix o coliflor a la mallorquina amb panses i pinyons, sopa de nous basca, pastissos de nous orientals —com el baclaua— o galantina amb pistatxos (o festucs), que ja apareixen a la nostra cuina medieval, com explico al llibre La cuina medieval i renaixentista. Moros, jueus i cristians.

TEXT JAUME FÀBREGA

Fruita seca, gust mediterrani

Cases de lloguer d’alt standing

TANT SI ETS DELS QUE ESTÀS LLUNY DE CASA PER FEINA COM SI ETS DELS QUE HO ESTÀ EN EL SEU TEMPS LLIURE, VINE A GAUDIR DE PETIT LUXE

reserva@petitluxe.cat I www.petitluxe.cat I Tel. 695 507 985

2