Nยบ 2
GROP DE TRABALH: Enseñat Beso, Cristina Madrid Penetró, Agustina Salgueiro Pujós, Ròsa Maria Santacruz Alís, Lourdes Vergés Bartau, Frederic ACONSELHAIRE: Boix Pociello, Jordi
COLLABORADORS: Amiell Solé, Jusèp Boya Busquets, Jose M Calbetó Calbetó, Arturo Morelló Calbetó, Antòni Vidal Mola, Francesc Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Servici Educatiu Val d’Aran- Alta Ribagorça
CRP Val d’Aran
Activitat deth Plan de Formacion de Zòna dera Val d’Aran deth Departament d’Ensenyament dera Generalitat de Catalunya
2
ENSENHADOR
0. Introduccion 1. Era Querimònia 2. Eth banditisme 2.1 Guèrra Civila Catalana ( 1462-1472) 2.2 Visites en Aran entà estudiar era situacion de violència 3. Cronologia e evolucion deth fenomèn dera violéncia 4. Es institucions dera tèrra: un poder locau 4.1 Es Terçons 4.2 Es Comunautats 4.3 Privilètges politics 4.4 Es ordinacions 4.5 Plan d’Arrem 5. Era administracion reiau ena Val d’Aran 5.1 Eth convent de Mijaran 5.2 Representants dera Generalitat 5.3 Eth Baron de Les 6. Administracion dera Val d’Aran ena Edat Modèrna 6.1 Era defensa dera termièra 6.2 Sistèmes de defensa 7. Eth Conselh Generau d’Aran 8. Era guèrra des Segaires ena Val d’Aran 9. Era guèrra de Succession 10. Genealogia des reis de França e d’Espanha (1598-1715) 11. Era gùerra dera Quadrupla Aliança (1719-1721) 12. Modernizacion deth reiaume. Carles III 12.1 Beneficis entà Catalonha e Aran 12.2 Es recensaments: estudi dera poblacion 12.3 Floridablanca – Francisco de Zamora 13. Era Val d'Aran aucupada pera tropa francesa de Napoleon 13.1 Es Corts de Càdis 14. Ferran VII e es Guèrres Carlines 15. Darrèra acta deth Conselh Generau d'Aran 16. Pascual Madoz 17. Economia en desvolopament en sègle XIX 17.1 Cases fòrtes araneses 17.2 Çò deth senhor d’Arròs 18. Es Guèrres Coloniaus 18.1 Mn. Jusèp Condò Sambeat 19. Es Mancomunitats 20. Dictadura de Primo de Rivera 20.1 Cronologia basica deth regnat d’Alfons XIII
3
5 6 10 13 16 18 20 22 22 23 23 23 25 27 28 28 30 30 31 36 38 41 48 50 53 53 53 54 58 59 60 62 64 67 67 68 72 73 75 77 78
21. Era II Republica e era guèrra civila ( 1936-1939) 21.1 Aran 21.1.1 Ensenhament 22. Es Maquis ena Val d’Aran 23. Es tempsi actuaus 23.1 Era transicion politica: es prumèri ans entara democracia 23.2 Eth dusau govèrn d’Arias Navarro 23.3 Eth govèrn d’Adolfo Suarez 23.4 Era Constitucion e Estatut d’Autonomia 23.4.1 Era constitucion de 1978 23.4.2 Er Estatut de Sau de 1979 23.5 Era crisis deth petròli tuste era economia espanhòla 23.6 Eth còp d’estat deth 23 de hereuèr de 1981 23.7 Resultats des eleccions autonomiques
81 81 82 84 86 86 87 87 88 89 89 90 91 93
BIBLIOGRAFIA
95
4
INTRODUCCION
Vos presentam eth dusau volum d’Istòria d’Aran. Ei un ensem de materiau didactic que compren deth sègle XIV ath sègle XX, des dera Queremònia enquiàs tempsi actuaus. Er objectiu d’aguest trabalh a estat aportar entàs professionaus der ensenhament ena Val d’Aran un materiau avient e plan util entà conéisher e ensenhar era Istòria d’Aran laguens deth contèxte europèu. Eth desvolopament d’aguest prètzhèt s’a hèt per miei d’un Grop de trabalh, que s’a despartit era responsabilitat ena elaboracion d’un determinat periòde istoric, qu’a estat revisat per un especialista ena materia, e fin finau un viatge amassat tot aguest materiau, s’a hèt era sua darrèra composicion qu’ara auetz enes vòstes mans. Non a estat pas un trabalh de bon hèr pr’amor que i a moments dera nòsta istòria en qué manque era sua documentacion en Aran, mès qu’auem trapat en documents dehòra d’Aran. Tanpòc auem sajat de qu’açò sigue un trabalh exaustiu, mès òc ric en informacion e que cadun de vosati saberà restacar es eveniments istorics d’Aran en contèxte catalan, espanhòu e europèu, e vicevèrsa, es eveniments d’aguesti tres contèxtes era sua repercussion en Aran.
Es autors
5
1. ERA QUERIMÒNIA Era paraula querimònia ven deth latin queror que signifique queishar-se, planher-se . Ath long dera Edat Mieja se tiege devant deth jutge entà planher-se des grèuges costats per ua auta persona. Era sua istòria Era Querimònia ei un document a on vien amasssadi es drets e deuers deth pòble aranés en sègle XIV. En 1283 Aran ei aucupat pes tropes deth senescau de Tolosa (Lengadòc, França), Eustaqui de Beaumarchais que bastís un castèth ena junhença deth Garona tamb eth Juèu que vierà èster eth futur Castèth-Leon (1284). Aguest envadiment estèc entà pr’amor de premanir era crotzada contra Pèir (II) eth Gran d’Aragon predicada peth papa Martin IV que l’avie escomenjat (1285). En 1298 Aran passèc en sequèstre ath papa de Roma e domeni deth rei Jaume II de Malhòrca. Se respectèren es institucions tradicionaus araneses. Eth governador Arnaut de Sant Marçal a requeréncia des vesins d´Aran, confirme documentaument en 1298 es usatges e costumes des aranesi. En 1313 , Aran torne a hèr part dera Corona catalano-aragonesa per decision pontificia. Eth 25 de junhsèga de 1313 es cònsuls aranesi, amassats ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha, determinen de jurar fidelitat ath rei Jaime II d´Aragon e Catalonha e , ath delà, suplicar-li era confirmacion des sòns fòrs, privilègis e libertats. Eth 12 d´agost de 1313 , ena capèla deth Palai Reiau de Lheida , es representants aranesi, Guilhèm de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnaut de Castelhars, Guilhèm de Santa Maria de Cap d´Aran, Guilhèm de Montanèr, Bernat de Castelhvaquèr, e Sanç de Canal, balhen jurament a Jaime II d´Aragon e Catalonha, en tot reconeisher-lo com a Rei e Senhor naturau. Eth rei autregèc era Querimònia de Lleida estant eth 23 d´agost de 1313. Eth privilètge dera Querimònia siguec confirmat ath pòble aranés pes reis enquia 1834. Actuaments eth document (en pergamin) se trape depausat en Archiu Istoric Generau d´Aran , ena Casa deth Senhor d´Arròs , en parçan de Marcatosa. Resumit deth contengut dera Querimònia Ei compausada de tres apartats DRETS • Es aranesi possediràn es sues tèrres, vinhes, cases, casaus, frutèrs, aigües, mòles, adaiguatges e profitaments des bòsqui e de peishèus complètament liures. • Reconeishement dera Mieja Guanhadaria , segontes era quau es que se mariden hèn un pacte des sòns bens. • Se reconeish eth dret de Tornaria . Quan ua persona vòu véner ua proprietat sua , prumèr l´a d´aufrir as sòns frairs o parents mès pròches. • S´anullèc eth Fogatge , tribut que se pagave ath rei en moment de hèr ua dòt o ua eretat.
6
•
Un aranés que deishave eth pòble a on auie neishut e se plaçave en un aute, non podie pas hèr usatge des bens comunaus ( bòsqui, peisheus, mòles…) enquia que non auesse pas era sua demorança fixa.
DEUERS •
Eth rei se sauve eth dret a percéber eth fogatge deth galin reiau qu´arrepresentaue un sextèrç (uns 10 litres ) de horment annau per casa o huec.
LÒC E DATA : Lleida, 10 des calandries de seteme der an deth Senhor 1313 SAGÈTH REIAU SIGNATURES : Jaime II pera gràcia de Diu, rei d´Aragon, de Valéncia, de comde de Barcelona.
Cerdenha e de Corsega e
Era de 5 testimònis ath delà dera deth escrivan.
Pergamin d’Era Querimònia de 1328, ei còpia literau deth document originau de 1313 Hònt: La Vall d’Aran. Aproximació a la vicissitud i trajectòria històrica que ha influït la singularitat del poble aranès. Llorenç Sànchez i Vilanova..
7
a) Galin reiau, mesura de granatge d’uns 10 litres de contenéncia b)Pecotin, mesura equivalenta ara quatau part deth galin. Hònt: La Vall d’Aran. Aproximació a la vicissitud i trajectòria històrica que ha influït la singularitat del poble aranès. Llorenç Sànchez i Vilanova
Pendent eth sègle XIII era monarquia catalano-aragonesa vedec eth besonh de captrèir es importacions deth sud de França (Occitània) pes de Catalonha e Aragon. Aguest ahèr non estèc pas bric aisit dades es dificultats geografiques, ath delà des rivalitats des aranesi tamb era gent deth Pallars e era Ribagòrça. Soent i avie rambalhs contra es traginèrs per part des vesins. Es bandes de bandolèrs e contrabandistes tanben creèren plan de problèmes. Toti eri operaven des deth Pla de Lleida, arriu Noguera Ribagorçana ensús enquia arribar a blocar eth pòrt de Vielha tamb era fin de produsir crisis economiques e atau aumentar es prètzi. Aguestes actuacions, ath delà des conflictes tamb eth Pallars (Ribagorça) e sustot tamb es senhors de Boí (Erill), amièren a qu’es mercadèrs aranesi a despiet des privilètges comerciaus dera Querimònia, acabèren coma ac avien hèt enquia alavetz de comerçar tamb eth Comenges, Tolosa e tèrres laguens de França
8
ACTIVITATS
1.- Restaca es hèts istorics ath cant dera sua cronologia .
1298
Aran passe ara Corona d´Aragon.
12/8/1313
Es aranesi balhen jurament a Jaime II d´Aragon e Catalonha.
1312
Aran passèc ath domeni de Jaime II de Malhòrca.
23/08/1313
Ei abolida era Querimònia.
1834
Jaime II autrege era Querimònia as aranesi.
2.- Escriu ua petita istòria ubicada ena Edat Mieja ena qu´es sòns personatges hèn a servir eth dret dera Mieja Guanhadaria.
3. Diboisha un galin reiau e escriu bèra frasa sus era sua valor istorica.
4.- En punt 3au dera Querimònia liegeràs er apartat data e lòc . Escriu-lo de nau tamb paraules d’aué. 5.-Calcula era valor deth galin reiau en sòn pes en quilograms.
9
2. ETH BANDITISME 1. CARACTERISTIQUES DERA EPÒCA.
Era origina dera paraula bandolèr ei ligat ça’m par ath dret de ban, ei a díder, as drets sus es persones qu´eth senhor feudau s´autrejave . Eth mon dera Edat Mieja ère un mon de violéncia e de guèrra constanta a on qui auie era fòrça ère qui auie era rason. Era màger part des pagesi que viegen a èster lèu tota era poblacion, se trapaue insegura pr’amor dera violéncia que de contunh chivalièrs e senhors feudaus prebotjauen. Aguest estat de causes amièc a qu’era poblacion desvaluda cerquèssa empara as madeishi senhors feudaus, plan qu’aguesti dispausaven d´òmes armats e de lòcs acasterats. Atau es senhors des castèths se convertien en senhors banaus, ei a díder, senhors des persones. Ath delà, comencèren d’exigir drets economics (com eth deime o detzea part dera cuelheta deth pagés) e drets juridics , ei a díder, servituds personaus de tota sòrta. En Catalonha era majoritat des tèrres èren en mans des senhors feudaus e entà mantier es sòns drets banaus les calie bandes armades que hègen possible eth domeni des pagesi. Aguesti n´auien pro tamb era fòrça dissuasòria des armes, dera preson deth castèth, deth cotèth e era horca entà acceptar resignadament era sua condicion de sèrvs. Aguesti exèrcits tanben li servien ath senhor entà conquerir mès tèrres as auti senhors : tostemp guanhave eth que mès fòrça auie. 2. ES BANDITS/BANDOLÈRS
Eth bandolerisme siguec un fenomèn sociau , qu´en Catalonha demore enquadrat de miejans deth s. XIV enquia miejans deth s.XVII. Era màger part des bandolèrs ère gent austèra, campanhards e espelhandrats. A de còps possats pes entremieges, passauen longues tempsades isoladi ena montanha en tot subervíuer en un estat plen de penúries. Mès era sua prauba vestimenta auie uns trèts caracteristics : Sus eth vestiment portauen tostemp era eisharpa, qu´ère ua faisha ampla de cuer crotzada d’esquèrra tà dreta sus eth piech, a on i portauen dues o tres sòrtes d’arcabuses penjades. Se caperaven tamb ua capa gascona o de pastor qu´ère longa e ampla e qu’amagaue era eisharpa e es pedrenhaus, qu’ei per aguesta encausa qu’es autoritats reiaus pensèren qu´aguesta vestimenta aurie d’aver auut estada interdita. Ua auta airina que non descuedaven pas es bandolèrs ère un pichon guinhauet (cotèth) o punhalet. Es bandolèrs amiauen es sues activitats en grop. Formaven bandes armades comandades per un capdèth (capdau) e agarrien persones , proprietats, bastisses , viles...entà panar. Aguesti corròps de gent descontenta an existit de tostemp ath long dera istòria dera umanitat, ne coneishem documentaument ja en tempsi der Empèri Roman e ei entàs darreries dera Edat Mieja quan reapareishen tamb mès viroléncia e en tot méter en constant perilh era seguretat des Estats.
10
Es encauses dera sua existéncia èren tostemp es madeishes : a) Eth malèster economic e sociau motivat pera miséria que patie eth pòble. Era descompensacion entre era demografía e era economia hec qu´era gent non auesse trabalh e desesperadi se lançauen pes camins a panar entà poder subervíuer. Era banda les daue seguretat e fòrça. Aguesta siguec era origina deth bandolerisme popular, eth mès espandit e important. b) Era existéncia de manca d´orde sociau per part des governants qu´auien d´auti ahèrs prioritaris e qu´es bandolèrs aprofitaven entà hèr-se fòrti enes parçans. Atau succedic en Aran. c) Eth descontentament politic de bères classes sociaus : . Es chivalièrs de montanha tamb pògui recorsi economics . Es clèrgues que tanben demorèren arroïnadi quan eth rei (Carles I, Felip II, Felip IV) aufric es lòcs de poder a cargues de Castelha. Aguesti dus grops sociaus formèren eth nomentat bandolerisme aristocratic qu´ath long deth temps s´anèc amassant tamb eth bandolerisme popular. Eth desvolopament maximum deth bandolerisme durèc un sègle , entre es regnats de Carles I d´Espanha e es 30 prumèri ans deth s. XVII. En aguest periòde se dèren es actes mès violents per tota Catalonha. Se pòden remercar un pialèr de causes qu´ac motivèren : de caractèr geografic, economic, sociau, politic e ideologic. Plan solide qu´era agricoltura ère insufisenta, en generau, entà satisfar es besonhs dera poblacion. Er aument e era devarada deth bandolerisme ei restacat tamb era obtenguda de bones e males cuelhetes. Es bandes de bandolèrs , coma persones dehòra dera lei, s´auien d´amagar. Era sua localizacion ère tostemp enes parçans a on er Estat non ère assolidat: es montanhes e es frontères. Es montanhes dificultauen era acaça per part der exèrcit. Catalonha ère eth lòc ideau entath desvolopament deth bandolerisme pr’amor d’aguestes caracteristiques: a) Eth relèu montanhós. b) Es frontères que la termien tamb Aragon, França e Valéncia. c) Era zòna de pas der argent american, carrejat pes nomentadi “ carros de moneda”, que transitauen entre Lleida e Barcelona a on embarcauen tamb destin entà Genòva. d) Era organizacion política catalana hège lèu imposible lutar contra es bandolèrs: es leis catalanes referentes as termiaris des baronies , deishauen infructoses es percaces des vice-reis ena captura e acaça des bandolèrs. En passar d´ua jurisdiccion entà ua auta , eth bandolèr demoraue protegit e es tropes auien d’arrestar es sues accions. Es vice-reis sagèren es “unions”, “concòrdies” e “germandats” (frairies) entre es desparièrs organismes entà lutar contra es bandolèrs, mès totes resultèren ineficaces. e) Era dualitat de poders qu´ existie en Catalonha: - eth vice-rei ( representant deth rei d´Espanha ) - era Generalitat hège plan malaisit era responsabilitat der orde public.Quan gessie bèth problèma ère repompit des uns entàs auti. Plan per açò era luta contra es bandolèrs siguec tostemp
11
discontunha e ineficaça. Aguesta repression, plan siguesse aplicada pes militars deth vice-rei o pes somatents dera Generalitat, se caracterizèc tostemp pera sua duresa brutau que non respetaue privilègis, intèresi ne sentiments. Açò hèc a susmautar era opinion publica qu´ara longa , auie mès páur as soldats que non pas as pròpris bandolèrs. Aguesti hèts comportèren qu´eth pòble e es pròpris somatens dèssen proteccion, armes e informacion as bandolèrs. f) Era entrada des huganauts de França estant, entà espandir es sues idèes religioses (calvinisme) hèc a créisher es atacs reiaus enes termières. En Aran , en 1579, arriben enquia Salardú d’a on aueren de hèr repè devant es soldats de Felip II. Eth vice-rei Manrique de Lara ordene ath capitan governador de Castèth–Leon, Miquèu Ferrer, de refortilhar era bastissa deth castèth entà poder lutar contra es naui envadiments. VISCA ERA TÈRRA! Aguest ère un des crits des bandolèrs quan s´amassaven e arreconeisher-se entre eri. Aguesta consigna arribèc ath poble catalan e se convertic en crit entà demostrar eth sòn descontentament devant des actuacions des vice-reis e es sòns boni uelhs envèrs es bandolèrs. 3. ES GROPS O PARTITS
En Catalonha existien dus partits: es nyerros e es cadells. Es prumères mencions de nyerros e cadells campen en 1580, ath torn des comdats de Rosselhon e dera Cerdanya abantes d´estener-se per tot eth Principat. Ena sua origina , es nyerros èren es partidaris de Tomàs Bañuls, senhor deth castèth de Nyer, en Conflent (Catalonha Nòrd). Es cadells èren es partidaris de Cadells, senhors d´Arsèguel ( Alt Urgell) e de d´auti lòcs dera Cerdanha . Era participacion d´aguesti partisans ena guèrra de Ribagòrça enes ans 1580 estèc a on s’escampilhèren aguestes denominacions . Darrèr d’eri se pòt descurbir ua ideologia ( patriotes catalans–foralistes contra pro-castelhans-centralistes) . Es grops s´organizen en foncion de ligasons familhars, de solidaritats verticaus o d´obligacions feudovassalhatges, com es aranesi ath torn des bailes. Es dus partits auien simpatia pes francesi donques en toti dus s’i trapaven gascons. Es dus senhors ne sigueren capdèths enquiàs darreries deth s. XVI. A despiet de que semble qu´aussen interèsi desparièrs –es nyerros èren aventurèrs (garibaldièrs), indisciplinats e qu´es cadells lutèssen pes fors (drets ) ancestraus- se reconciliaven quan calie lutar contra ua operacion premanida, plan siguesse peth vicerei, pera Deputacion o pera Union des ciutats , contra eri. 4. SITUACION ARANESA
En 1389 eth rei Joan I de Catalonha-Aragon integrèc definitivament Aran laguens deth Principat de Catalonha. Era Deputacion deth Generau (Generalitat) ac confirmèc en morir eth rei Martín I en 1410. En 1390 es francesi sagèren , un còp de mès, d´anexar-se Aran; sigueren rebohats pes fòrces de Berenguer Arnal de Cervelló e Ramon de Bages, ajudadi pes aranesi .
12
En 1396 eth comde de Foish, vescomde de Castellbó e pretenent ara succession dera Corona d’Aragon, amièc ath long des Pirenèus un envadiment tamb era fin d’afortir era sua pretension ara predita corona. En 1460 Aran queiguec en mans deth comde de Cardona (alliat de Joan II) en tot profitar era manca de contraròtle per part des monarques catalans qu´èren aucupats en lutar contra eth comde deth Palhars , N´Hug Roger III. Es accèsi entà Aran èren contrarotladi pes bandolèrs Capdèth Ramonet e Matxicòt. 1462-72. Guèrra Civila catalana : nòbles catalans amiats peth comde de Pallars amassa tamb era Generalitat e es ciutats contra eth rei Joan II d’Aragon e eth sòn hilh Ferran II. 1471. Enes lies e patzeries redigides en aguesti tempsi s´evòquen “es marchas, pilhes, panatòris, omicidis, huecs e d’auti maleficis des males gents... 1472. Joan II guanhe era guèrra e es nóbles catalans signen era capitulacion de Pedralbes. Hug III de Palhars demorèc excludit dera amnistia reiau e se refugie en sòn comdat . Entamene eth sòn saunei de crear un estat en còr des Pirenèus en tot atacar es sòns nobles vesins entà unificar es sòns territòris . 1477. Camonet o Ramonet Capdèth de Vilac e Matxicòt gascon entren ath servici de Loís XI de França ena guèrra deth Rosselhon, dempús passen a èster mercenaris deth comde de Pallars (1472-80) ; mès enlà Matxicòt passe a èster capitan des Cardona e viguièr de Castellbó (comdes de Foish) e lute contra eth comde de Pallars (1484-87). 1482-91 Eth comde de Pallars s´enfronte ath rei. Ferran II d’Aragon aucupe e pacifique era Val d’Aran. Es Cardona devien comdes deth Pallars e es comdes de Ribagorça govèrnen era Val d’Aran. 2.1. GUÈRRA CIVILA CATALANA (1462-1472) Era Generalitat de Catalonha , ath cap de Hug Roger III com capitan der exèrcit catalan, liure guèrra contra era monarquia deth rei Joan II d´Aragon e eth sòn hilh Ferran , eth futur Ferran II. Ath long d´aguest periòde Aran demorèc en mans d´audaci bandolèrs e cabecèrs, mercenaris pagadi per Loís XI de França, qu´aprofitèc era guèrra civila catalana entàs sòns interèsi. Pes passi d´Aran entraue bona part dera lan de besonh entàs obradors textils de Barcelona. Loís XI hèc ua politica maquiavelica : tan lèu pactaue tamb es nobles catalans suslheuats contra Joan II , com , ara seguida ac hège tamb eth rei aragonés . Peth Pacte d´Olite (1462), eth rei francés se comprometec a non entrar en territòri aranés , en escambi d´ajudar-li militarament contra es enemics catalans. Atau , eth rei francés s’atarnic dera Cerdanha e eth Rosselhon. En 1463 , es catalans elegiren ar enfant Pèir de Portugau que moric en 1466. Alavetz aufriren era corona ath comde de Provença qu´ère parent de Loís XI de França. Aguest se metec ath cant des nobles catalans : eth sòn objectiu ère annexar-se Aran . Trinquèc es pactes tamb Joan II. En 1472 hèren es patz es catalans e Joan II. Eth comde de Palhars, aliat deth rei de França e enemic de Joan II, non artenhèc d’aguest eth perdon, causa que hec impossible eth domeni reiau en Aran, donc, eth comde compdèc tamb era ajuda des bandolèrs. Atau Joan II expausèc en sòn parlament enes Còrts de Perpinhan, eth 21 de hereuèr de 1473 , eth banditisme existent pes tèrres de Lleida, Seu d´Urgell, Alguaire 13
2.1.1 Eth banditisme en Aran ath long dera Guèrra Civila Catalana (Matxicòt e Capdeth)
Aguesta guèrra amièc a ua situacion caotica que hec propici que bandolèrs e cabecèrs mercenaris se hèssen tamb Aran. Aguest estat de causes perdurèc ath long des regnats de Ferran eth Catolic e Carles VIII de França que seguiren en luta pera egemonia des passi deth Pirenèu. Entre aguesti bandolèrs e mercenaris se nomente a Capdèth Ramonet, aranés de Vilac e a Matxicot (lòctenent deth comde de Foish), semble èster d´origina gascona. Es dus èren pagadi per Loís XI tà lutar contra Joan II en tot ajudar ath comde deth Palhars. Capdèh e Matxicòt dispausauen d´òmes armats pagadi que mestrejaven es pòrts de Vielha e de Pèires Aubes (Bonaigua), entremieges aguestes que les convertic enes mèstres des passi e territòri d´Aran.
En 1473 Loís XI invadic Aran entà ajudar ath comde deth Palhars tamb un exèrcit de 300 chivaus e 5000 fantassins, mès siguèren rebohats pes tropes manades de Lleida estant per Alfons VI, comde de Ribagorça , hilh de Joan II d’Aragon, amassadi tamb es aranesi. Es francesi auren fòrça baishes , mès Capdèth e Matxicòt seguiren manant ena montanha tan lèu se retirèren es tropes de Joan II. En ostiu de 1477 es dus cabecèrs lutèren contra es frairies dera vigaria de Lleida , ara quau apertienie eth Palhars. Matxicòt moric en Ager a on es sòns poblants aué amuishen era sua hòssa. (J. Lladonosa pag. 9-13; 1.9...)
En 1479 morís Joan II e Ferran II ei eth nau rei dera Corona d’Aragon. En 1482 Hug Roger III de Pallars envadic Aran e era Alta Ribagorça. Era luta contunhèc enquia 1491 , quan eth comde deth Palhars metut en derrota, hugec tà França en tot seguir lutant contra Ferran II as ordes de Carles VIII de França enquia 1503 en qu’estèc hèt presoèr en Castell Nou de Napols ( en mans de Ferran II) pes tropes deth Gran Capitan . Era pena de mòrt li ei comudada per preson perpètua e ei embarrat en castèth de Xàtiva , a on moric lèu dempús . En 1491 Ferran II aucupèc e pacifiquèc Aran e eth Palhars de faiçon definitiva.
Tanben nomentam a Arnau Moreu, gascon dera Val d´Aran qu´auie estat bandolèr as ordes deth comde deth Palhars amassa tamb d´auti e qu´auien portat a tèrme un gran nombre d´assauts e panatòris pes tèrres de Catalonha (1472-79). 2.1.2. Banditisme en Aran deth S. XVI ath XVII
Entàs darreries deth s. XVI e debuta deth XVII en Aran existic un banditisme locau : es documents e era creacion d´ua union contra es bandolèrs ac confirme. Causes Era proximitat dera termièra afavorís aguestes situacions : - escorrubandes protestantes pr’amor des guèrres de Religion, - eth conflicte francoespanhòu, - era contrabanda de chivaus, - refugi e aligances matrimoniaus e familhars en França ( eth baile de Vilac, maridat aquiu).
14
2.1.3. Estaments sociaus
A despièch deth títol deth baron de Les, en mans dera familha Marc e de Sapena, en Aran non i existic pas jurisdiccion senhoriau. En abséncia de senhors, es bailes avien eth títol ereditari, en tot jogar eth ròtle d´ua noblesa en sòn terçon e manar es bandes peth sòn compde. Atau , Aran participe en aguest fenomèn deth banditisme pirenenc e son notables toti aqueri que i an quauquarren a veir. En sègle XVII èren dividits en dues faccions o familhes : 1. Era prumèra faccion son es de Miquel Santagèma de Vilac manades per Pèir de Miquel nomentat “Amorós” e Joan Pèir de Miquel, capitan d´infantaria e baile perpetuau de Vilac e que contraròtlen Vielha e Marcatosa. Pèir de Miquel de Vilac, maridat tamb era dauna Jerònima de Bardaixí dera pichona noblesa dera val de Benasc e implicada en banditisme ena guèrra de Ribagorça ath cant des nyerros. De 1622 a 1632 era situacion en Aran ère agitada , com ei consignada ena carta qu´eth capitan Juan de Ibarra escriu ath Conselh d´Aragon , e que descriu com es terçons deth baish e miei Aran non arreconeishen era sua autoritat e nomente ath capdau des rebèls : “Pèir de Miquel Amorós que s´a hèt , en 1626 , nomentar sindic enes Corts Catalanes pes rebèls sense passar peth Conselh Generau, ne per decrèt deth jutge, contra era volentat des auti terçons qu’a jo m’aubedissen. Non pòt èster sindic pr´amor que viu en Benasc e ei cap des grops de bandolèrs.” Pèir de Miquel aperat “Amorós” contraròtle Vielha e Marcatosa contra eth nomentat governador d’Aran qu’ei aucit en1633, obten eth perdon reiau e ei nomentat capitan en 1632, intervenguec coma filipista en Castèth-Leon (1643) enquia que trapèc era mòrt en Garòs aguest madeih an. Amoròs e era sua banda , ath cap dera quau s’i trape eth , Joan de Miquel e Pèir Joan de Miquel , es sòns frairs e cosins “caps de banda de bandolèrs” heren a regnar eth terror ena Val: auciren plan de persones (baile, soldats, ...) , assetgèren Castèth-Leon, lancèren fòrça trèts d’arcabusa contra eth governador e eth jutge Josep Sarroca e la Torre. Per toti aguesti delictes son declaradi enemics de sa Majestat e hòrabandits de tota patz e trèva. En 1632, Amorós possedie sèt privilègis reiaus amassa tamb Joan de la Devesa. Ère ua persona importanta en Aran e avie desvolopat foncions politiques abantes de 1632. En 1633, eth e es vint-e-quate compausants dera sua banda son acusadi dera mòrt deth capitan Juan de Ibarra, governador d’Aran, pr’amor d’açò es sòns bens sigueren requisicionats. En 1638 de trenta membres deth grop, sies individús portaven eth patronim de Miquel. Es de Miquel mantiegen ua certana fidelitat envèrs era monarquia. Çò qu´eri retrègen as governadors ère eth sòn abús personau de poder : justícia, confiscacion de bens, contraròtle non exercit pera taula de justicia.... e non pas per èster representants deth rei. Luten per ua mielhor administracion. Plan fòrça des condemnadi dera banda d´Amoròs auien jogat un important ròtle ena Val e en pròpri Conselh Generau. Ei eth cas de Joan de la Devesa, marchant qu´amiec ahèrs dera Val (1624-44); Laurenç Joan de Miquel, notari de Vilac 1620-1640; Joan Benosa de Joanuc , capitan deth terçon de Bossòst en 1635 e Sindic generau en 1637 e a qui era Val li deuie sòs talament com ei registrat enes compdes deth Conselh Generau de 1634 e 1642.
15
2. Era dusau faccion ei amiada peth baile perpetuau d´Unha e prior de Pujòlo, Jaime Sant Germés serie, alavetz un cadell , mès non apareish documentacion sus eth tèma.
Existís ua grana relacion entre es bandolèrs aranesi e es guèrres de Religion en França dera fin deth s. XVI pendent es quaus es huganauts heren encorregudes en un Aran catolic mès a on tanben i auie ua partida d´aranesi protestants qu´auien panat e profanat glèises araneses. Eth trebolum aranés preocupave as autoritats vicereiaus , aitant catalanes com aragoneses. Sagèren d’interdíder er usatge d´armes e manèren visitaires-inspectors tara Val entà trapar era encausa de toti aguesti malastres. Era interdiccion de portar armes ei delicada : per ua part , eth hèt ei arreconeishut pes Usatges e Constitucions catalanes , mès per ua auta part , es excèsi son a toti uelhs vedents. En 1599 era interdiccion siguec generau; alavetz , es somatens privadi d´armes non podien pas lutar contra es bandes ; aguestes ,coma qu´èren dehòra dera lei , les seguien auent-les. Era lei siguec de mau aplicar e auec de hèr autrejaments fòrça còps. Segontes es actes deth Conselh Generau de 1643 en plea guèrra des Segaires, es grops auien costat mès de cent mòrts , e que n’èren autors es nyerros e cadells .
Era sua fin Es nomentadi bandits moriren en Garòs eth 30 d´abriu 1643 , estacadi amassa ena plaça deth suplici : Peire Amorós y de Miguel, Juan de Miguel e Jaime Sant Germés . Juan Pablo Bruguerol ( notari perpetuau dera Cort en Aran e de Castèth-Leon) ; Alfonso e Juan Pablo Brugarol, es sòns hilhs ; Juan Fedussa Ademà, cònsol de Vielha. Escanadi o mòrti a arcabusades per Margarit, governador de Catalonha qu´en 1643 participèc ena reconquesta d´Aran pes franco-catalans. Eth testimòni hèt per Francesc Pasqual de Panno en “ Motines de Cataluña “ sus era susmauta de 1640 , mos a deishat un ric testimòni d´Aran entre 1640-1643 . Toti aguesti personatges moriren pera sua adesion a Felip IV, tamb mès de 100 mòrts e desastres com a consequéncia dera sua apertenéncia as dus partits o grops , nyerros e cadells. 2.2 VISITES EN ARAN ENTÀ ESTUDIAR VIOLÈNCIA
ERA SITUACION DE
- 1613. Francisco de Gracia de Tolba en 1613 - 1636. J. Luís de Armella, catedratic d’Osca Andues coincidissen tamb periòdes fòrça trebolants: era oposicion as governadors Carlos de Mendoza e Miguel de Cardona. - 1642-1643. Jean Forcaud, jesuïta evangelista. Francisco de Gracia ère assessor deth comdat de Ribagorça e eth 22 de junshèga de 1612 escriu ua carta de Barbastre estant en tot anonciar era sua visita per orde reiau coma responsa ara carta manada peth Conselh Generau d´Aran ath vice-rei d´Aragon 16
entà assabentar-se des damnatges qu´a costat Joan d’Arró , eth quau a bastit un molin harièr sus eth castèth de Castèth-Leon. Enes sues “Ordinaciones pragmáticas y edictos reales del Valle de Aran “ torne a compilar eth renovament des drets d´Aran. En aguest document hè ua exaustiva revision ara situacion d´Aran e, vista aguesta, redigís es normes que s´an de complir. Entre eres i son es que concernissen ar usatge des armes e as penes que s´aplicaràn as bandits o bandolèrs e as que les ajuden: “ De la prohibicion de las Armas........Pedreñales, y pistolas...en 12 años han resultado más de 46 muertes..tantos bandos y disensiones........persecucion de los bandoleros, delates....y ordenamos que ningun vecino ..se atreva a llevar...pedreñal,escopeta,arcabuz,pistola o ballesta.......le sea cortada la mano conforme las Reales Pragmaticas..o pena de remar por 5 años en las galeras de S.Majestad ,sin sueldo.......pueda tener en casa ..........cuyo cañón sea menor de 4 palmos.......destierro de 10 años........privadas de los oficios “........De los receptadores de los vandoleros y delates........acusados sino dan noticia al baile........so pena de 60 sueldos .....” Aguest informe siguec redigit en 1613 e estampat en Saragossa en 1616. Portada deth informe sus er estat dera Val d’Aran que manèc ath rei Felip III coma visitaire reiau J. F. de Gracia. Hònt: La Vall d’Aran. Aproximació a la vicissitud i trajectòria històrica que ha influït la singularitat del poble aranès. Llorenç Sànchez i Vilanova
Loís de Armella a autorizacion reiau entà jutjar es delictes cometudi peth governador Miguel Juan de Cardona, peth notari reiau d´Aran, Joan Pau Brugarol e peth jutge Joseph Sarroca entre d´auti oficiaus. Es tres cargues sigueren acusats per Pèir Amoròs de Miquel d´auer usurpat 70.000 rals en Aran tant en composicions de justícia, en bens de comunautats o particulars. Armella les condemne as tres a remborsar çò qu´auien panat . Eth paire Jean Forcaud visitèc Aran en nòm deth avesque de Comenges en 1643 e descriu un verai clima de resvenja en Aran . Hè singulara mencion deth problèma tamb era administracion dera justícia “ei de costum qu´es governadors receben sòs des criminaus tamb era fin d’adobar es actes punitius en tot remplaçar o captrèir era pena per miei d’ua indemnizada” . Ère eth cas deth baile de Vilac, que pes delictes de passar chivaus entà França siguec desliurat peth capitan Paraje en 1594. En 1676 ei assassinat Carles de Miquel e Castellvaquèr a mans de bandolèrs o mossos deth governador Rafael de Sobirà.
17
3. CRONOLOGIA E EVOLUCION DETH FENOMÈN DERA VIOLÉNCIA ARAN
CATALONHA
1389 Joan I 1462-1472 Joan II : Guèrra civila catalana
1390-1396-1470 Ensagi francesi d´aucupacion
1472 Aran en mans des bandolèrs Capdèth Ramonet e Lutes entre Joan II, eth comde de Palhars e Loís XI de França. Matxicòt
21/02/1473 Parlament de Joan II a Perpinhan en tot hèr allusion a Matxicòt e Capdèth Ramonet en demanar ajuda tà lutar contra eri. 1473 Loís XI invadís Aran 1477 Des.hèta des bandolèrs: Matxicòt e Capdèth
1479 Ferran II , rei d’Aragon e Catalonha
1482 Invasion deth comde deth Palhars, Hug Roger III 1491 Ferran II d’Aragon pacifique Aran.
1503 Mòrt d’Hug Roger III, comde Palhars.
1529 Perdon generau as bandolèrs qu´accèpten d´enrotlar-se enes tèrci de Flandes e d´Itàlia.
1539 Pragmatica de Carles V contra eth banditisme.
1543-1685 Hèts , execucions de bandolèrs enes Païsi Catalans
1580 1ª Denominacion des neyrros e cadells 1599 Interdiment des armes en Catalonha. 1613 Visita de F.de Gracia. “Ordinaciones ... “ 1622-1643 Pèir de Miquel aperat “Amorós” 1633 Capitan Juan de Ibarra assassinat pes aranesi.
1634 Procès e execucion de Joan Sala e Serrallonga.
1636 Visita de Loís d’Armella 1643 Mòrt de felipistes en Garòs.
1640-1652 Guèrra des Segaires 1643 Visita paire J. Forcaud 1676 Assassinat de Carles de Miquel e Castellvaquèr
18
1692 Informe sus era desaparicion des bandolèrs.
ACTIVITATS
1.- Campa eth diboish deth prototip d´un bandolèr. Escriu eth nòm des elements dera sua vestimenta.
2.- Explica era diferéncia entre nyerros e cadells.
3.- Resumís era vida e hèts de Pèir de Miquel Amoròs en forma d´auca. 4.- Escriu ua narracion d´un bandolèr imaginari pes tèrres araneses en tot tier en compde es hèts istorics qu´as estudiat. Lieg es hèts deth bandolèr catalan Tocasons o de Matxicòt.
19
4. ES INSTITUCIONS DERA TÈRRA: UN PODER LOCAU En parlar des institucions dera tèrra vòu díder qu’apertien as aranesi, e ei de dempús deth sègle XIII qu’era Val d’Aran possedís ues institucions pròpries que li permeten d’aver ua certana autonomia ena gestion des sòns ahèrs. Mos basaram ena recuelhuda documentau que siguec amiada a tèrme entà començaments deth sègle XVII per Juan Francisco de Gracia (manat comisionat en 1613 peth rei Felip III) que jos eth títol “Ordinaciones, pragmáticas y edictos reales del Valle de Aran” mos balhe ua vedença dera organizacion dera Val era quau siguec en vigor enquiath 1830 (entre 1833-1834 estèren suprimides pr’amor dera creacion dera província de Lleida). Enquiath sègle XIII era representacion institucionau aranesa ei expausada pera cort, mès eth rei Jaime II impausèc eth nòm de “conselhèrs” o “conselh” entà non balhar lòc de confusion tamb eth nòm de corts deth reine. Eth Conselh Generau dera Val d’Aran ei era mès nauta institucion aranesa e ei a compdar des Ordinacions de 1616 que se descriu eth sòn foncionament: Composicion: Eth Conselh Generau ei compausat per sies conselhèrs, cadun d’un terçon diferent , d’un Sindic Generau (abantes nomentat prior) e de sies prodòms alistats pes terçons. Entà poder formar part d’eth calie èster de casa vielha o apertier ara comunautat des “vesins”, aver mès de 36 ans e aver ua experiéncia politica, aumens aver estat còsso d’ua localitat, sens era possibilitat d’acomolar dus cargues en madeish an. Renauiment: Era renovacion de cargues se hège toti es ans eth dimenge de Marteror (Totsants) en Vielha, a on i èren sauvats es saquets que contiegen es nòms des candidats tath Conselh Generau. Aguesti saquets èren sauvadi ath laguens der armari aperat de sies claus (abantes tres), cada conselhèr representant de terçon, ne possedie ua. Alistatment o causida: Eth Sindic Generau e es sies conselhèrs des terçons èren alistats peth sistèma d’insaculacion que consistie en inserir eth nòm des candidats as cargues en redolins e caladi laguens uns saquets o bosses e extrèti ara sòrt. Toti avien d’acceptar eth cargue en ueit dies. Entà çò qu’ei eth Sindic se procedie ath tiratge enes bosses d’un terçon tamb rotacion annau segon un orde establit pes “Ordinacions”: Pujòlo, Arties-Garòs, Vielha, Marcatosa, Lairissa e Bossòst. E entàs sies conselhèrs des terçons era extraccion ère hèta, tanben en tot començar peth terçon de Pujòlo e tamb rotacion annau. Era vila de Les non avie pas representacion en Conselh, era rason ère pr’amor dera sua dependéncia deth baron de Les. Tanben podem díder qu’es pòbles de Casarilh e Escunhau en terçon de Vielha, atau coma Benós e Begós en Lairissa, foncionaven amassa entara representacion en Conselh Generau. En Benós, Begós e Es Bòrdes de Castèth-Leon se’n didie eth “Conselh dera Ribèra”. Era causida ère realizada per un mainatge tamb era preséncia dera administracion reiau e des conselhèrs gessents. Ath delà i avie sies prodòms designadi un per cada conselh de terçon entà acompanhar eth conselhèr.
20
Foncions deth Sindic: Eth Sindic Generau ère eth responsable e exercie era administracion e era gestion des bens dera Val qu’avie de representar tant en França coma en Espanha (non podie pas gésser dera Val sense eth permís des conselhèrs). Es sues foncions èren executives e representatives e ère eth defensor e qui garantie es privilètges e era bona administracion. Mès eth Sindic Generau se non podie pas encuedar-se’n personaument de quauque ahèr, se nomentaven sindics o deputats entà questions particulares, per ex., eth 25 d’abriu de 1660 se nomentèc a mossen Guilhèm Espanha entà que representèsse era Val en París. Eth Conselh s’amassave per peticion deth sindic o pera demanda d’aumens de dus membres e entà escadences particulares o entà questions d’interès generau (privelètges, defensa, etc) Es questions debatudes en Conselh viegen ja debatudes enes conselhs de cada terçon e ère eth conselhèr representant eth que expausave era decision prenuda en terçon. Ère de besonh era aprobacion, aumens, de quate des sies terçons entà que siguesse majoritat. Eth lòc des amassades podie anar cambiant, mès eth mès soentejat ère ena crasta de Vielha, ena glèisa de St. Aurenç e ara fin ena glèisa de St.Miquèu. Sedença des amassades: En eveniments plan importanti se hègen en convent de Mijaran, talament coma ère entath jurament des governadors qu’entraven en foncion. Oficis o cargues: Laguens deth Conselh i auie uns oficis o cargues coma: . Eth procuraire des praubi, que se n’encuedave des praubi e visitave es presons entà conselhar es presi. En 1641 n’estèc Joan Soler de Gausac. . Eth mèstre de gramatica, ensenhave a servir a Nòste-Sénher, a liéger e escríuer, sustot es mainatges. Auie de demorar en Vielha e auie casa de loguèr de franc. Entàs praubi ère gratuït e es auti pagaven ua quantitat. Eth 20 de deseme de 1634 açò siguec plan discutit pr’amor que non èren pas toti d’acòrdi d’èster sonque en Vielha, donc se demanèc tanben entàs autes places reiaus: Salardú e Bossòst, e autanplan n’i auec que ne demanèren un tà cada pòble. Generauments es que hègen de mèstre èren es madeishi caperans: Gaspar Escala (1784), Pau Sabi (1788), ... -
Eth mètge, aguest n’ère de tota era Val e auie era sua demorança en Vielha. Desconeishem eth lòc a on auien hèt es sòns estudis. Eth 8 d’octobre de 1635 se contratèc a Pèire Penya d’Arròs entà quate ans, mès tanben se presentèc ath madeish temps Joan Guilhèm Blanc, gessut d’Unha, toti dus aranesi e per aguesta rason eth Conselh contratèc toti dus, mès en torn d’un periòde de quate ans siguec de tres e s’auien de despartir era paga. Tornam a trapar a Pèire Penya en mai de 1642.
-
Eth apoticari, mestièr de linhatge sustot de Vielha que passave de pairs a hilhs. Se coneish eth nòm de quauqu’uns: Ramon Fontanet (1634-1640), remplaçat per Andrieu Gares e per mossen Joan Rodés de Vielha. Crubaven annaument.
21
-
Eth notari e/o secretari, eth Conselh Generau auie de besonh de quauquarrés entà transcríver e autentificar es sues deliberacions. Tanben formaven linhatges com es Soler de Gausac, Lacau de Vila, Morelló e Arjò de Vielha, Estampa d’Escunhau, Estrada de Bagergue, Miquèu de Vilac (1632-1662), Blasi Moga e Pont de Gessa (1641-1655). Plan de viatges exercien de notaris es madeishi caperans des parròquies.
Atau madeish i auie es cargues d’archivèr, de tesaurèr e Francisco de Gracia tanben cree un auditor de compdes. 4.1 ES TERÇONS Enquiath sègle XV era Val d’Aran se trapave despartida en tres bailies reiaus o sectors nomentats cadun “terçon” e qu’èren: Garòs Ensús, Romincosa e Lairissa. Entath sègle XV o començaments deth XVI se subdividiren en dus, en tot sauvar eth nòm de terçon e que sigueren aguesti: - Pujòlo, tamb Tredòs, Bagergue; Unha, Gessa e de cap-lòc Salardú (documentat per prumèr còp en 1429). - Arties e Garòs, tamb Garòs e de cap-lòc Arties (documentat per prumèr còp en 1547). - Castièro, tamb Gausac, Casau, Casarilh, Escunhau, Betren e de cap-lòc Vielha. En un començament ère aperat Vielha e Castièro (1547) e per simplicitat demorèc en Castièro. - Marcatosa, tamb Mont, Montcorbau, Betlan, Aubèrt, Arròs, Vila e de cap-lòc Vilac (1547). - Lairissa, tamb Arres de Sus, Arres de Jos, Arró, Benós, Begós, [Es Bòrdes de Castèth-Leon] e de cap-lòc Vilamòs (documentat per prumèr viatge en 1547). - Bossòst, tamb Canejan, Bausen e de cap-lòc Bossòst. Entà 1629 campe documentat tamb eth nòm de Quate Lòcs amassa ja tamb Les. Cada terçon a un conselh compausat de cònsols (còssos), prodòms e d’un conselhèr en Conselh Generau. Cadun d’aguesti conselhèrs auie d’aver un libre blanc, ei a díder, un libre de deliberacions e decisions corresponentes ath sòn respectiu terçon, dera madeisha faiçon qu'era Val auie eth sòn. Es terçons desvolopaven tanben un papèr ena gestion des bòsqui des pòbles, pr’amor que n’èren coproprietaris. 4.2 ES COMUNAUTATS En cada comun i auie cònsols. J. F. de Gracia ne nomente dus e en Vielha quate. D’aguesti cònsols n’i auie un en cap e èren assistits per un nombre variable de prodòms o conselhèrs. Coneishem era composicion d’un Conselh Ordinari o de Vesiau, per ex. ena amassada deth Conselh de Lairissa en 1699: - Cònsols (1 per nuclèu) - Prodòms o conselhèrs - Conselhèr deth Conselh Generau - Baile deth terçon en totau vint-e-tres membres que, viege a èster naut o baish era madeisha composicion entà toti es auti Conselhs Ordinaris. Es pòbles qu’èren amassa a tocar coma GausacCasau, Vila-Arròs, Salardú-Tredòs, amiaven a tèrme es sues amassades en comun. 22
Entà èster membre dera comunautat calie èster cap de familha e proprietari. Se podie eretar o per ahilhament entà hèr-ne part. Eth cònsol de Gessa ère aperat Prior. Avien foncion de polícia (seguretat enes mercats) e gestion de bens comunaus (tauèrna, bòsqui). 4.3 PRIVILÈTGES POLITICS Era Val d’Aran gaudís de privilètges politics qu’amassa tamb es institucions li asseguren ua autonomia. Autrejats pes sobeirans catalans e generaument respectadi e confirmadi pes sòns successors es reis d’Espanha. De tostemp era basa legau des privilètges estèc era “Querimonia” autrejada peth rei Jaime II en seteme de 1313, e qu’ei un compilament de costums, libertats e usatges. 4.4 ES ORDINACIONS Es “Ordinaciones, pragmáticas y edictos reales del Valle de Aran hechas en el año de mil seiscientos diez y seis por el doctor Juan Francisco de Gracia”, son eth resultat deth trabalh de copilament e d’innovacion deth dret e era organizacion des institucions araneses. Eth sòn objectiu o tòca ère era de mielhorar eth foncionament des institucions e esvitar es problèmes enquia alavetz constants. Un viatge acabades es guèrres de religion (hugonauts) Felip III nomente a F. de Gracia coma visitador reiau, en tot obrar a compde deth sobeiran e en veir eth naut nombre de privilètges que gaudien es aranesi, li inspirèc era causida des Ordinacions. Aguest tèxte se passèc ath Conselh Generau e aguest lo passèc ath doctor Jaime Pont de Gessa, canonic dera catedrala de Seu d’Urgell, ath licenciat Bartolomè de Binòs, oficiau representant der avesque de St. Bertran de Comenges, a frair Agustin Julio, prior deth convent de Mijaran e a cinc caperans o rectors aranesi. Toti eri persones letrades e calec tres ans d’amassades de trabalh entà qu’ara fin de seteme de 1616, es Ordinacions per un costat e es Pragmatiques, Edictes, . . per un aute, siguessen presentades e acceptades peth Conselh Generau eth 31 d’octobre de 1616. 4.6 PLAN D’ARREM Ei un des acòrds o convenguts nomentats de lies e patzeries entre vals, destinadi entà reglar eth dret de pastura, de passatge e cabanères de bestiar, etc. mès tanben entà preservar era patz. Eth 23 d’abriu de 1513 en Plan d’Arrem, plaçat enter St. Beat e era Val d’Aran (ath cant de Pontau), s’amassen entà signar un pacte entre es desparièrs representants des vals gascones, catalanes e aragoneses. Redigit en lengua occitana, aguest tractat ei compausat de 14 articles e qu’a coma tòca era prenuda d’acòrdis d’assegurança (susvelhança de guèrra, des peisheus e de comèrç). Eth sòn airau d’influéncia s’espandís ath long des Pirenèus Centraus e qu’estèc mantuns còps ratificat peth cant de França e peth Parlament de Tolosa (Enric IV en 1594, Loís XIII en 1634, Loís XIV en 1664 e 1671).
23
Aguest tractat siguec plan important entad aguesti territòris ena mesura que reglave es questions de comèrç e des relacions en temps de guèrra, d’embargs o sasides, de represalhes e de conflictes pastoraus o atermiament de peisheus, dera justícia. Era sua durada ère illimitada. Un aute tractat se signèc en 1654 entre es Vals d’Àneu, era Val d’Aran, eth Coseran e Castelhonés, just dempús der envadiment francés qu’auec coma resulta era cremada de quauqui pòbles deth baish Aran pendent era Guèrra des Segaires en confrontament franco-espanhòu. Entara sua signatura aueren era autorizacion des sòns sobeirans respectius, Loís XIV prumèr, eth 12 demarç de 1653 e Felip IV eth 27 de març deth madeish an. Eth document tanhent ara Val d’Aran se datèc en Montgarri, eth 8 de junh de 1654 e lo signèren eth Sindic Generau, tres conselhèrs deth Conselh Generau, eth capitan de Castèth-Leon com atau madeish tanben aqueri deth castèth de Valéncia d’Àneu. En eth i demore er esperit de contunhar, a despiet dera guèrra entre França e Espanha, de mantier es relacions pacifiques entre aguestes vals. Açò ei ua espròva de qu’aguestes vals auien ua certana possibilitat d’autonomia entà hèr tractats internacionaus; atau madeish, s’auien d’avertir es uns as auti en cas de movement de tropes en temps de patz dera un e der aute cant dera termièra politica.
24
5. ERA ADMINISTRACION REIAU ENA VAL D’ARAN
REI
nomente VAL
GOVERNADOR
nomente
(Casterèr de Castèth-Leon, administrador generau e jutge en cap.Ei nomentat per 3 ans e en préner eth cargue auie de jurar es privilètges en Mijaran).
Jutge ordinari.
Notari dera Val (Aconselhaire deth governador entà causes criminaus e civiles Contraròtle tamb taula de justícia (auditoria) 3 bailes generaus e 3 lòctenents 1 lòctenent de baile ena rèsta des lòcs (baile locau) Governador, Jutge e Notari = trio reiau Bailes: Tres generaus que son des tres primitius terçons: Bossòst e Lairissa, Marcatosa e Vielha, Arties-Garòs e Pujòlo. Son originaris d’Aran e eth sòn mandat non ei pas limitat.
D’autes autoritats Er ardiaconat d’Aran ère dividit en dus archiprestats: Les (21 parròquies) e Gessa (7 parròquies). En principi sonque podien vier es avesques en visita pastorau cada sèt ans, mès açò non pas tostemp se complie. En 1645 ei investit Bertran Coy, originari dera Val d’Aran, canonic de Solsona e doctor en teologia e oficiau gleisèr, prestèc jurament devant deth Conselh Generau e dera grana cort de caperans ena glèisa de Garòs. Es guèrres n’an podut èster era encausa, atau en junh de 1695 eth vice-rei de Catalonha empachèc ath prelat de visitar Aran, mès l’autorize entà nomentar ua persona deth reiaume d’Espanha que lo remplace e represente. En 1719, era guèrra empache era venguda deth vicari generau e que refusen de recéber es caperans aranesi, en tot qu’eth avesque non aurà pas jurat es privilètges. Es avesques per motius politics se trapen restacats ara monarquia francesa pr’amor deth Concordat de Bologne (1516) peth quau era monarquia francesa a era facultat de causir ad aguesti e atau escapar dera intervencion deth papa.
25
En aguest sens, es avesques representaven eth poder centrau francés ena Val. Atau, per ex. un des prumèri avesques (bisbes) deth sègle XVII, Gilles de Souvré (1613-1623) ei eth hilh d’un governador e amic personau de Loís XIII. Es places de caperans hilhs deth lòc e nomentadi peth Conselh dera Glèisa, èren practicament ereditaris e se transmetien laguens des “familhes sacerdotaus”, era succession se hège d’oncle a nebot, atau ac pròven es caperans d’Aubèrt (mès que mès peth cognòm, atau ena 2au mieitat deth sègle XVII, ne sigueren: Blasi Ané (16551678), Jusèp Ané (1678-1694), Francés Ané (1694-17002), Matèu Ané (1702-1705). Tanben es caperans de Vilamòs: Joan Miquèu Aunòs, caperan e notari de Vilamòs enes ans 1680, Francés Aunòs (1690-1700), e tanben Jaime Aunòs n’ei rector per aguesta epòca. Era defensa des privilètges e dera autonomia eclesiastica Eth avesque representave un poder pròche , reau, mès non pas tolerat. Era sedença episcopau de Sant Bertran ei a ua seishantia de quiliomètres de Vielha e era de Seu d’Urgell, ara que Felip II volec incorporar entà 1565, era Val d’Aran, se trape a ua grana distància: 130 km peth pòrt dera Bonaigua e pr’amor d’açò non s’amièc pas a tèrme eth predit restacament a La Seu. Es aranesi son fòrça estacadi as sòns privilètges. Acordadi en 1372 e son en oposicion ath poder episcopau o a quin aute poder exterior que sage de calar-se enes sòns ahèrs. Eth 25 de seteme de 1646, Monsénher de Choiseul signe ua declaracion que proclame: “Nosati les avem confirmat (es privilètges) e confirmam en çò que mos tòque”. Publique tanben ues ordenances, en gascon, a on ei defenut en particular, as caperans de portar armes, de soentejar es tauèrnes, de barar, de jogar, de hèr taulejades e hèstes tamb es sòs des deimes; mès les encoratge a lutar contra es blasfèmes e a hèr respectar es dimenges e hèstes. Monsénher de Choiseul torne entara Val en 1655 e torne a confirmar es privilètges e costums. A era intencion de fondar un seminari en Sant Gaudenç entara formacion deth clergat diocesan e auesse desirat que i assistissen es aranesi e escriu ua carta, en tot evocar eth concili de Trento, que dera Val d’Aran estant, an de pagar 400 liures entà mantier eth seminari e qu’es escolans aranesi i pòden anar e non auràn pas de pagar arren. Er oficiau gleisèr Pèir Ferrer li respon en ua carta datada en Vielha eth 26 d’abriu de 1664 en tot díder qu’es terçons non vòlen pas contribuïr en arren deth seminari. Non serà enquia 1707 qu’aguest seminari non entrarà en foncionament. Es successors de Gilbèrt de Choiseul, se vederen tanben obligadi a jurar es privilètges. Atau ac heren eth 3-09-1679, Loís de Redrignevoisin de Guron; eth 18-08-1698, JeanFrançois de Brisasy de Denonville que degut ara guèrra non podec pas vier tara Val en 1695. En 1724, Monsénher de Lubière du Bouchet (1710-1740) mane un manament as poblants dera Val e vòu renauir es ordenances de 1646. Es aranesi non ac vòlen, era longa tradicion d’autonomia dera Val entà çò que tanh as relacions tamb eth poder e en particular tamb er avesque, ven a explicar era susmauta constanta des caperans envèrs es sòns superiors que non pòden pas aver sus es ahèrs dera religion guaire o bric de pes. Tota mission o intervencion de bèth avesque ei considerada coma un atemptat as libertats. Eth clergat aranés venguec a encarnar un poder ena Val que sagèc tostemp de desliurarse deth poder superior, en tot méter per devant es sòns privilètges. Eth clergat secular, 26
plan nombrós, se maufidèc deth sòn avesque que non viege pas guaire entà Aran (visita deth madeish en principi cada sèt ans), mès totun açò trapam determinadi prelats que sagen d’afortir era sua autoritat. 5.1 ETH CONVENT DE MIJARAN Ère un santuari marian dera orde des ermitans de Sant Agostin que depenec enquiath sègle XV de Tolosa e siguec alavetz encossat ara província agostina d’Aragon per Ferran eth Catolic. Ère regit per un prior, que participèc ena redaccion definitiva des Ordinacions de 1616 amassa tamb eth clergat secular. Mijaran ère un lòc de poder, donc, es governadors i hègen jurament, es prodòms s’i hègen enterrar, en particular era familha de Miquèu e Castelvaquèr qu’auie era sua sepultura en presbitèri dera glèisa. Ua escòla de gramatica foncionave en Mijaran en tot formar certans aranesi coma Fra Andrèu Estrada, hilh de Bagergue, que despús d’aver prenut eth abit en convent en 1604, estúdie ena Universitat de Lleida e obten eth títol en 1622 de canonge d’Urgell e mès enlà deth de prior deth convent agostin de Girona e visitador dera Província. J. Lladonosa ditz: “Es agostins de Mijaran e es governadors de Castèth-Leon vieràn a èster es mielhors e mès fidèus representants de Sa Majestat catolica”. Quan se bastiren es cases que i a ath torn dera glèisa de Mijaran entara decada des 90, gesseren ara lum es fondaments deth vielh convent. Podetz veir ena litografia adjunta a man dreta, bastiments que plan segur corresponen as dependéncies deth predit convent.
Diboish dera glèisa de Mijaran tamb dependéncies deth sòn convent. Chapuy, Nicolas (1790-1858).
27
5.2 REPRESENTANTS DERA GENERALITAT Es interèsi dera Generalitat o Deputacion de Catalonha son incarnardi en Aran peth deputat locau e es taulèrs des drets deth Generau que receben es drets de passatge sus es marchandises. Era Generalitat de Catalonha ei ua administracion financèra que requècte es impòsti e es drets de termièra sus eth territòri que ne depen. En Aran i auie un deputat locau deth Generau de Catalonha e 3 taulèrs en Bossòst, Vielha e Salardú, que remassaven es drets d’entrada e de gessuda sus es marchandises, drets pes quaus es aranesi auien tanben redusides. Es deputats d’Aran èren alistats per tres ans. Bèri deputats locaus coma Joan Sobirà (1687) ère caperan. Pau Anglada (1614), Bernat Morelló (1626) o Joan Espanha d’Arties (1665). En 1664 se sap de Pèire Ademà, doctor en dret qu’ère conselhaire deth deputat locau. Entà çò qu’ei as taulèrs siguec causit Felip Moga (1660) coma taulèr de Vielha, mès degut a èster malaut non podec pas préner era plaça e se’n nomentèc un aute. Joan Gessa d’Arties que se ditz qu’ère un òme praube. Es taulèrs e es deputats locaus representen un poder suplementari ena Val e calie maufidar-se’n se non dubtaven en aumentar es drets de doana, coma estèc eth cas en 1635 o en octobre de 1660. En aguesta darrèra data eth Conselh Generau s’i opausèc en tot miaçar inclús tamb trèir dehòra eth taulèr. Quauqui taulèrs ath long deth sègle XVII ( P. Pojada,1999, pag. 88): 1614 Pau Anglada, deputat locau. 1626 Bernat Morellò de Salardú, deputat locau. 1654 Andrieu Arjo, taulèr de Vielha . 1665 Joan Espanya d’Arties, deputat 1687 Joan Sobirà, caperan de Vila e deputat.
1631 1636 1654 1659 1698
Josèp Silera, deputat d’Aran. Andrièu Coll, taulèr. Andrièu Arjò, taulèr de Vielha. París Espanya, taulèr de Vielha. Loís Coy, taulèr de Salardú.
5.3 ETH BARON DE LES Eth regim senhoriau ei practicament absent ena Val d’Aran, mès en Les, ena entrada nòrd dera Val, non ei pas de jurisdiccion reiau senon qu’ei ua baronia. Era Val d’Aran non ei pas laguens era nòta dera Catalonha montanharda dera epòca a on es mès granes partides des tèrres de baronies s’i trapaven, donc es viles èren generaument de jurisdiccion reiau. Es tèrres de baronies ère er aperament generic des territòris de jurisdiccion senhoriau, donques es senhors podien èster ducs, marquesi, comdes, viscomdes o barons e, depen com, borgesi o gleisèrs. Aguesti barons apertienien ath braç militar e podien èster convocats pes Corts catalanes. Eth rei ère eth sòn sobeiran, mès eri exercien era sua pròpria justícia (en domeni e proprietat), en tot qu’es oficiaus reiaus obraven sonque entath rei. Es barons podien aver bailes, jutges, notaris, .... que les ajudaven en sòn exercici des drets juridiccionaus e patrimoniaus. Cossent tamb açò, es poblans de Les non prenien part, coma es autes universitas en governament autonòm dera Val, ne provedien per tant ne conselhèrs ne Sindic Generau. Era origina dera baronia de Les ei ua senhoria que suberviu a començaments deth sègle XIV quan era Val d’Aran torne a èster jos eth poder d’Aragon. Eth títol de baron estèc autrejat a Benet Marco per Ferran eth Catolic eth 15 d’abriu de 1478.
28
Es barons de Les possedien era jurisdiccion civila e criminau sus era vila e es drets senhoriaus (mòles, horns, bòsqui, peisheus, aigües, ...). Era baronia passe entath torn des ans 1630-1640 ara familha Cau de Benós, dempús der escantiment deth branc dirècte des Marco e de Sapena (1649). Aguest títol siguec confirmat pera monarquia en 1742. Era familha Cau ère originària de Benós (terçon de Lairissa). Ramon Cau e Pèdecomdò, eth prumèr baron d’aguesta familha, estèc conselhèr dera Val entà començaments des ans 1630 e amièc a cap diuèrses missions entara val, atau, viatge entà Tolosa pr’amor d’un conflicte tamb eth comun (1633) o entà Barcelona entà trapar un jutge (1636). En sègle XVII e començaments deth XVIII, es barons se son junhuts per maridatge tamb es familhes de notables aranesi. Benosa e Berart (redescendents d’antics senhors de Bossòst), dera Mòga (bailes de Pujòlo), de Miguel e Espanha (Vielha). Es barons de Les an estat, per aligances matrimoniaus e politiques, un pes fòrt entà començaments deth sègle XVIII, que tanben accedissen ath governament militar deth territòri.
29
6. ADMINISTRACION DERA VAL D’ARAN ENA EDAT MODÈRNA
Es tres nivèus Institucions dera Administracion d’organizacion tèrra: Es Conselhs reiau
Avescat de Comenges: Principat de Ardiaconat d’Aran. Catalonha
Conselh Generau: Governador reiau: 1 Sindic Generau, 6 Casteran de conselhèrs e 6 Castèth-Leon. prodòms. Cort dera Val Taula de justícia (tamb eth jutge (contraròtle es assessor e eth notari oficiaus reiaus). dera Val).
Aran
Deputat dera collècta dera Cúria ordinària tamb Generalitat. eth lòctenent procurador e er escrivan. Oficiau episcopau.
Terçons / Bailies Conselh de terçon Bailia generau (3): Archiprestat (2): Garòs Taula
de mercat e doana (3): Taula especiau (7): Salardú, Vielha e Bossòst. Bailia lòctenenta Vielha, Castièro, . . . (3): Arties, Marcatosa e Confrairia: St. Simon e St. Judes de Pujòlo, St. Lairissa. Obit d’Arties, . . . Còssos e prodòms (20-30) (6): Pujòlo, Arties e Garòs, Vielha e Castièro, Marcatosa, Lairissa, Bossòst o Quate Lòcs.
Lòcs-Parròquies
Pujòlo, Vielha Bossòst.
Conselh vesiau: Lòctenent Còssos (2-4) e baile en lòc. prodòms (vesins).
e ensús e Les.
deth Conselh de glèisa (27). Comunautat de caperans: rector e collectors (hilhs deth lòc). Confrairia.
En resumit, era organizacion dera Val ei totaument particulara e independenta des vegueries catalanes, pr’amor qu’era Val ère catalana sonque en part. Era Val ei donques ua entitat tamb governament pròpri mès tanben se trape entre diferenti centres de poder: . Vicerei d’Aragon entà çò de militar. . Vicerei de Catalonha e Audiéncia de ben entara justícia. . Deputacion deth Generau de Catalonha entà doanes. . Avesque de Comenges e archevesque d’Auch entà çò qu’ei ath hèt religiós. . Província agostina d’Aragon entath clergat regular. 6.1 ERA DEFENSA DERA TERMIÈRA Peth sòn plaçament era Val d’Aran represente un lòc estrategic important entara monarquia espanhòla, donc se daurís sus eth reiaume de França, çò que li a carrejat aver de patir diuèrsi invadiments ath long deth sègle XVI. Es aranesi son donc es defensors naturaus dera pòrta d’Espanha, Catalonha e en mens mesura entà Aragon. Era Val depen dera diocèsi de Comenges enquiath sègle XIX, a despiet des temptatives de Felip
30
II de passar-la tara de Seu d’Urgell. Eth tribunau dera “Inquisicion” ère plaçat en Barcelona, mès se desconeish actuacions sues laguens dera Val. Se sagèc de contrarotlar es marchands e gasolans que passaven de França, mès se n’arrestaven bèth un, l’empresoaven en Castèth-Leon mès era Generalitat non hège pas vier cap de tribunau dera Inquisicion de Barcelona, pr’amor qu’aguesti non auien pas jurisdiccion ena Val en depéner aguesta dera diocèsi de Comenges, reine de França. 6.2 SISTÈMES DE DEFENSA Gràcies ath relèu deth territòri e ara grana quantitat de tors e castèths s’assolidave era sua defensa. Dempús dera visita de F. de Gracia avem ua mapa d’aguestes defenses existentes en sègle XVII
Despartiment de castèths e tors de defensa en sègle XVII. Hònt: Une vallée frontière dans le Grand Siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies. Patrice Poujade, 1999).
Era clau dera defensa ère Castèth-Leon, demorança deth governador e sedença d’ua garnison. Ère plaçat ena junhença deth Garona tamb eth Joeu, a 900 mètres de nautada, que contrarotlave eth camin reiau entre França e Catalonha e eth pas dera Picada entà Benasc pera Artiga de Lin. Apròp deth castèth s’i trapave eth “Plan des Horques”, endret a on èren executadi es condemnadi a mòrt. Era descripcion que mos hè F. de Gracia ei era que seguís: Era pòrta principau ère entà autan, tamb un pònt lheuadís, defenut per ua barbacana e ua tor, ère entornejat per ua grana muralha de cins tors, ath miei tamb ua grana tor redona, ua torrassa tamb 6 pèces d’artilharia (ath delà de tot eth armament: canons, arcabuses, etc.). De 1590, er Archiu Generau d’Aran sauve un inventari de Castèth-Leon a on s’i reflectís ua artilharia compausada de quate canons e era municion corresponenta. En
31
aguesta epòca, eth capitan Miquel Ferrer e eth sòn lòctenent Aleman de Tragó amièren a tèrme tota ua sòrta de trabalhs entà adobar eth castèth as naui tempsi
1. Pòrta principau. 2. Tor màger tamb preson. 3. Lotjament deth casteran. 3a codina. 3b cramba. 3c capèla. 4. Lotjament des soldats.5. Tor Sta Barbara. 6. Tor dera Campana. 7. Tor de Mieidia. 8. Tor de Cogant. 9. Tor de St Jaime. 10. Còps de gardia (non i ère en 1594.). 11. Passatge dera tor màger. 12. Bòrdes. 13. Corrau. 14. Plaça d’armes. —— murs exteriors segon plan de 1594 e descripcion de 1613 Hònt: Une vallée frontière dans le Grand Siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies. Patrice Poujade, 1999).
Ath delà des castèths e tors tanben pòden compdar tamb es costuns campanaus des glèises que pòden servir ath còp coma fortaleses e refugi dera poblacion, mès non pas de garnison. Dempús de 70 ans de patz enquia 1597 arriben es guèrres de Religion e era guèrra francoespanhòla. Ath delà des guèrres de Religion, dera guèrra civila dera Ribagòrça enes ans 1580 e dera guèrra deth Rosselhon (1597-1598), forma locau de conflicte enter Felip II de Castelha e Enric IV de França (vescomde deth Bearn), era Val d’Aran ei particularament expausada as escorregudes des huganauts e d’autes escorrubandes. Aguestes escorregudes auien un doble objectiu entàs huganauts pirenencs, donc, era Val ère ath còp, tamb era sua junhença ath avescat de Comenges ua pòrta catolica mès tanben, eth representant locau d’ua reforma catolica en mans de Felip II, defensor armat deth catolicisme.
32
Era Tor des de Ròsa (Gessa). Hònt:La Vall d’Aran. Aproximació a la vicissitud i trajectòria històrica que ha influït la singularitat del poble aranès. Llorenç Sànchez i Vilanova .
Ara fin deth sègle XVI, eth avesque de Comenges, Urban de SaintGelais de Lansac, arribe èster un des caps dera Liga catolica Tolosana, çò que li vau plan d’enveges e enemistats tamb es huganauts, e pr’amor d’açò, era diocèsi comengesa patís diferentes escorrubandes protestantes: Sant Bertran en 1586, 1588-1589 (aguest atac ei motiu d’ua naua fortificacion de Castèth-Leon), en 1593-1595 (en aguest periòde eth governador d’Aran, Loís Muñoz reclame era participacion des aranesi entà préner part enes accions de defensa) e era Val d’Aran ara seguida en 1597-1598. Felip II tamb era sua politica d’intransigéncia l’amie a castigar es huganauts dera termièra en tot invadir eth Bearn e eth Lengadòc, causa que motivèc qu’en 1597, eth viscomde de Sant Girons (antic membre dera Liga Catolica) amièsse a tèrme ua escorreguda ena Val d’Aran acompanhat per mès de 3000 reialistes qu’arriben peth pòrt d’Orla enquia Salardú. Es aranesi escriuen ath Conselh dera Val de Boi entà que les ajuden.
33
Era patz de Vervins (2 de mai 1598) botèc fin ara guèrra enter França e Espanha e er Edicte de Nantes (13 de mai 1598) arrestèc es guèrres de Religion, mès es escorrubandes contunhèren enquiara fin deth sègle XVI en Rosselhon, Pallars e ena madeisha Val d’Aran. Ad aguesti invadiments francesi responen, en junhsèga de 1598 contraatacs aranesi e palharesi en Comenges e Coserans tamb pilhatge de bestiar. En aguesta epòca tan bellicosa es aranesi èren hòrtament armats, donc se compde qu’ena Val d’Aran existien mès de sèt cents arcabuses. Eth hèt de que i auesse aguestes escorregudes protestantes en Aran catolic siguec percebut coma un element fidèu entà afortir ua certana unitat dera Val. Totun açò, tanben cau díder que tanben existic grops protestants aranesi e que tanben existic ua estreta relacion entre aguestes lutes religioses e eth banditisme aranés.
Resumit Eth vicerei, Manrique de Lara entà esvitar eth pas peth terrador aranés de naui contingents de huganauts, ordenèc ath capitan Miquel Ferrer, governador de CastèthLeon, era fortificacion d’aguest castèth, era mès importanta deth Pirenèu, prètzhèt que realizèc en an 1589, en tot armar-lo de hòrta artilharia e arcabuses, atau coma ac rebrembe ua labada deth desapareishut castèth, aué plaçada en lumedar d’ua hièstra d’un ostau deth pòble d’Es Bòrdes. Mès, totun açò, contunhen es invadiments protestants (1597). Encara ar ende an i auec un nau invadiment luteran. Aguesti invadiments sigueren avalits pes milícies araneses, especiauments es qu’avien organizat eth terçon de Pujòlo, comandades peth capitan Joan Gómez. Receberen era ajuda de tropes provenentes d’Urgell arremassades peth avesque de La Seu, en tot obligar entre toti qu’es huganauts francesi tornèssen entath sòn lòc d’origina. En 1598 (an en que morís Felip II en El Escorial), eth nau rei, Felip III, promet eth 30 de junh de 1599 de Barcelona estant mantier toti es privilètges autrejats ara Val d’Aran Durant es 23 ans deth regnat d’aguest, sigueren uns ans de relativa patz entara Val d’Aran a despièch qu’entàth començament deth sègle XVII mos trapam tamb ua organizacion duau de poder, ua societat secodida per tensions intèrnes fòrtes e soent violentes que son degudes pera existéncia d’un banditisme plan actiu, mès totun açò, existís ua situacion economica particulara condicionada pera posicion fronterèra e era existéncia de nombrosi privilètges que hèn dera Val ua zòna d’intensa activitat comerciau. Ena darreria dera prumèra mieitat deth s. XVII, era dusau mieitat deth sègle XVII e es 20 prumèri ans deth XVIII, es conflictes militars afècten era Val pera preséncia de soldats estrangèrs e sustot per ahiscament des tensions intèrnes qu’amien a posicions opausades per part dera classa dirigenta aranesa.
34
ACTIVITATS 1. Visitatz eth Musèu dera Val d’Aran e campatz sustot er armari des sies claus. En eth èren sauvadi enter d’auti documents es referents as sòns privilètges ena sacristia dera glèisa de Vielha. Atau madeish poiratz veir es desparières bosses entà alistar eth Sindic e es conselhèrs (sègle XVIII). De dempús de 1613 enquiath 1835 era eleccion de conselhèrs deth Conselh Generau se hège per insaculacion. Ath laguens d’aguestes bosses s’i trapaven uns redolins de husta traucats e laguens d’aguest horat s’i plaçave un paperet tamb eth nòm d’un futur candidat. 1.1. Diboishar er escut que i a ena part nauta der armari o limanda. 1.2. Qué vòu díder “alistats o causits per insaculacion”? 1.3. Hèr un esquèma deth Conselh Generau a on i siguen representadi toti es sòns membres. 1.4. Entà quina data se hège era renovacion des cargues? A on? E qui ère eth que se n’encuedave de trèir es redolins deth laguens des bosses? 1.5. Quin ère er orde establit enes “Ordinacions” deth tiratge des bosses per terçons? 1.6. Perqué eth pòble de Les non avie pas representacion en Conselh Generau? 1.7. Tamb quin nòm se coneish er ensem de privilètges autrejats per Jaime II en 1313 de Lleida estant? 2. Eth Sindic ère era mès nauta representacion dera Val. 2.1. Explica quines son es foncions deth Sindic. 2.2. Ath delà, ath torn deth Conselh i auie d’auti oficis o cargues, quini èren? 2.3. Qué penses tu deth papèr sociau desvolopat pes caperans aranesi en aquera epòca? 3.- Cada pòble dera Val avie eth sòn Conselh dera Vila compausat per toti es caps de casa e ère qui decidie es ahèrs importanti dera vida comunitària. Entà préner decisions qu’afectaven a tota era Val, es desparièrs pòbles s’amassaven en entitats mès granes: es Terçons. Enquiath sègle XV era Val d’Aran se trapave dividida en tres bailies o terçons. Entath sègle XV-XVI aguesti se subdividissen en dus. 3.1 Escriu eth nòm d’aguestes divisions. 4. Eth 23 d’abriu de 1513 en Plan d’Arrem se signèc eth tractat de “Lies e patzeries”. 4.1. En ua mapa plaça eth Plan d’Arrem. 4.2. Quines vals signèren aguest tractat? 4.3. Quin siguec eth sòn airau d’influéncia? 4.4. Quini reis, ath long des ans l’an ratificat? 4.5. Nomenta quauqui punts acordadi. 5. Explica tamb paraules tues er esquèma sus era administracion reiau ena Val d’Aran.
35
7. ETH CONSELH GENERAU D’ARAN
Vam a parlar des institucions dera tèrra, ei a díder, d’aqueres qu’apertien as aranesi. Ei de dempús deth s. XII qu’era Val possedís ues institucions pròpries que li permeten auer ua certana autonomia ena gestion des sòns ahèrs. Mos basaram ena compilada amiada a cap entà començaments deth s. XVII per Juan Francisco de Gracia des materiaus juridics existenti en aqueri moments ena Val d’Aran. En 1613 acabada de redigir, la manèc entath governador d’Aragon, jos eth títol d’ “Ordinaciones, Pragmaticas y Edictos Reales del Valle de Aran” que mos balhe ua vedença dera organizacion dera Val e que siguec en vigor enquiath 1830 (1833-34 suprimides pr’amor que se creèc era província de Lleida). Eth Conselh Generau d’Aran, ei era mès nauta institucion aranesa, e ei a compdar des Ordinacions de 1616 que se descriuen es sues foncions. Eth Conselh Generau ei eth representant dera Val, ei compausat per 6 conselhèrs, cadun d’un terçon diferent, d’un sindic generau e de 6 proòmes alistats per terçon. Entà poder formar part calie demorar ena Val, auer mès de 36 ans e possedir ua experiéncia politica, aumens era d’aver estat consul d’ua localitat, sense era possibilitat d’acomolar dus cargues en un madeish an. Era renovacion se hège toti es ans eth dimenge abantes de Marteror (Tots Sants), ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha, a on èren sauvadi es saquets que contiegen es nòms des candidats entath Conselh Generau. Aguesti saquets o borses èren lheuats laguens d’un armari o limanda de sies claus o pans. Cada conselhèr n’auie ua (representant de cada terçon) Eth Sindic generau e es 6 conselhèrs des terçons èren alistats peth sistèma d’insaculacion que consistie en incorporar eth nòm des candidats as cargues enes petiti redolins traucats de husta e sauvadi laguens es saquets o borses e extrèti ar azard. Toti auien d’acceptar eth cargue en 8 dies. Entà çò qu’ei eth sindic se procedie ath tiratge enes borses d’un terçon tamb rotacion annau segontes un orde establit pes Ordinaciones: Pujòlo, Arties-Garòs, Vielha, Marcatosa, Lairissa, Bossòst. E entàs 6 conselhèrs des terçons era extraccion ère hèta tanben en tot començar peth terçon de Pujòlo e en rotacion annau. Era vila de Les non auie pas conselhèr ne sindic, era rason ère per’mor dera sua dependéncia deth baron de Les. Tanben podem díder qu’es pòbles de Casarilh, Escunhau, Betren, Casau e Gausac èren includits en terçon de Vielha, atau coma Benós e Begós en de Lairissa. Foncionauen amassa entara representacion en Conselh Generau. Era alistada o causida ère realizada per un mainatge tamb era preséncia dera administracion reiau e des conselhèrs gessents. Ath delà i auie 6 prodòms designadi en cada conselh de terçon entà acompanhar ath conselhèr . Eth sindic ère eth responsable dera administracion e dera gestion des bens dera Val e l’auie de representar tant devant de França coma d’Espanha, atau madeish non podie pas gésser dera val sense era permission des conselhèrs. Es sues foncions èren executives e representatives e ère eth defensor e eth que garantie es privilègis e era bona administracion.
36
Ucha, Borses e redolins tengudi d’auti còps entara designacion des candidats a conselhèrs deth Conselh Generau d’Aran. Hònt: La Vall d’Aran. Aproximació a la vicissitud i trajectòria històrica que ha influït la singularitat del poble aranès. Llorenç Sànchez i Vilanova
Mès s’eth sindic se non se podie pas encuedar de quauquarren se nomentaven sindics o deputats entà qüestions particulares, per ex. eth 25 d’abriu de 1660 se nomentèc a mossen Guilhem Espanha entà que representèsse era Val en París. Eth Conselh Generau s’amassave per peticion deth sindic o pera demanda aumens de dus membres e entà escadences particulares o entà questions d’interès generau (privilègis, defensa, etc.) Es questions presentades en Conselh viegen ja debatudes enes conselhs de cada tercon e ère eth conselhèr representant eth qu’ expausave era decision prenuda en terçon. Calie era aprobacion , aumens, de quate des sies terçons entà que siguesse majoritat. Eth lòc des amassades podie anar cambiant, mès a on mès se n’amiaven a cap ère ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha e bèra ua ena glèisa de Cap d’Aran.
37
8. ERA GUÈRRA DES SEGAIRES ENA VAL D’ARAN Era guèrra de 1640 ei eth perlongament deth conflicte entre França e Espanha que ja s´auie començat en 1635 e que s´acabarà damb eth Tractat des Pirenèus en 1659. En aguest periòde se remèrque un repè d´Espanha laguens dera scena europèa . Dues encauses son era origina dera susmauta catalana de 1640 dita “Era guèrra des Segaires”. Tot comence tamb eth malèster contra era soldatalha, en particular peth alotjament des tropes castelhanes en casa des pagesi e eth projècte deth comde duque d´Olivares entà Catalonha. Ad aguestes dues encauses corresponent practicament dues susmautes: ua susmauta sociau que met ena oposicion rics e praubi e ua susmauta politica contra era dominacion castelhana. Catalonha se revòute ad aguesta dominacion e dempús de fòrça tensions grops de segaires arribèren en Barcelona eth dia 14 de Junh de 1640- Corpus Cristi. Auciren ath vice-rei e combateren contra es tropes castelhanes e se meteren en contra deth rei espanhòu, Felip IV e atau se virèren de part deth rei francés Loís XIII. Deth prumèr moment eth governador dera Val d´Aran decidic demorar fidèu a Felip IV , en tot refusar d’acceptar era sobeiranetat de Loís XIII de França, que li auie manat de reconéisher era Generalitat. I a un suslheuament dera Frairia deth Naut Aran dirigida per Jusèp de Rocabruna e ueit cents òmes assauten Vielha (1640). En 1641 i a ua redempcion deth governador Francesc. Sampere en Castèth-Leon. Ara seguida seràn es naui governadors dera Val, nomentadi peth Conselh Generau , es Toralha de Tremp partidaris dera oposicion a França e ara corrent nacionalista, que tradissen e liuren Castèth-Leon as felipistes, comandadi per Martí Desllor qu' auien entrat peth pòrt de Benasc e pas d' Aran (1643). Laguens dera Val i auie tres parts ben diferenciades : Ua part era Frairia , qu’eth sòn cap-lòc ère en Naut Aran e representaue e defenie eth poder catalan– francés, per un aute costat es partidaris de Felip IV ,es castelhans, e per ua auta part eth Conselh Generau, que pendent es prumèri ans sonque desvolope un papèr pas guaire important sosmetut as posicions d´uns e des auti sense trapar eth sòn lòc ena aguesta guèrra. En veir eth posicionament politic dera Val, era Generalitat determine d’assolidar-se eth domeni estrategic dera termièra , mane a Josep de Margarit, qu` ère governador Generau de Catalonha, d´atacar e aucupar militarament era Val. Margarit ath devant d´un contingent , format per unitats catalanes e franceses, artenh d’afranquir era entrada ena Val des dera Ribagorça estant. Arribe en Vielha, a on s´auien fortificat es tropes castelhanes , compausades de 100 dragons valons e italians, 200 aragonesi, e 100 miquelets aranesi . Era vila siguec ahlamada e aucupada. Era repression siguec fòrça dura e afectèc a mès dera mieitat des sòns poblants. Eth governador Toralla hugec peth pòrt de Benasc, acaçat pes partidaris gascons qu´èren vengudi de França . Margarit auancèc enquia Castèth-Leon, a on s´auien refugiat era rèsta de tropes castelhanes e aragoneses que demoraven ena Val. Toralla se podec escapar mès toti es auti patiren ua grana repression e sigueren escanats es
38
dirigents felipistes: J. Fedusa (cònsul de Vielha) , Demiguel de Vilac, Santgermés de Vilac, Benosa, Brugarol de Vielha Dempús de sies dies d´auer-se entamenat eth sètge , demanèren as defensors –eth 20 d´abriu de 1643– de capitular , e ja desarmadi sigueren escortats enquiara linha partejanta dera Noguera Ribagorçana tamb Aragon. Deth 1643-1649 era Val d´Aran ei somesa a França, e eth Naut Aran, victoriós impause era sua lei. Es amassades deth Conselh Generau se desvolopen sense problèmes. Nombrosi exilhadi son obligadi a refugiar-se en Saragossa e Madrid a on demanen ajuda ara monarquia entà tornar a conquistar era Val. En 1649 Jacint d'Azcon senhor de Casterner e capitan d' armes deth comdat de Ribagòrça guanhe era batalha de Garòs e conquerís eth Naut Aran amassa tamb Rafael de Subirà, aranés d´Arròs. En aguest moment en qu' era guèrra s´auie virat desfavorabla tà Catalonha, França, e tara Generalitat, Rafael de Subirà, “eth senhor d’Arròs”, tornarà Castèth -Leon ara obediéncia de Felip IV , ad aguesta victòria li valerà era nominacion de governador dera Val en 1.652, pendent 30 ans. Subirà mèrque era tornada des felipistes e mès qu´un títol, eth serà eth esturment eficaç dera reanudacion e reposicion des sòns privilètges Der an 1650 ar an 1654 era Val d'Aran patís ua seria d' invasions per part des francesi: 1650-1651 Nestier aucupe Castèth-Leon mès fracasse en Naut Aran. 1653 -Arriben enquia Vielha e ahlamen Les e Bossòst 1654 -Aucupen un aute viatge Castèth-Leon e passen entà Aragon e ei alavetz que Castèth-Leon ei nauament fortificat. Pendent se desvolopen aguesti eveniments, Catalonha torne laguens dera orbita castelhana e alavetz era guèrra serà sonque franco-espanhòla enquiath Tractat des Pirenèus, signat eth 7 de noveme de 1659. Aguesta Patz des Pirenèus que talhuquèc ua partida de Catalonha (çò qu´aperam era Catalonha Nòrd, ei a díder, Rosselhon e Nauta Cerdanha) desliurèc ara Val d´Aran deth sòn transferiment a França. A compdar d´aguest tractat, era Val d´Aran geograficament d’aiguavèrs nòrd-pirenenca se dèishe ara monarquia espanhòla. Deth 1659 enquiath 1667 es monarquies espanhòles e franceses son en patz. Aguesta conjontura favorabla permet d’organizar Aran, ara quau eth rei confirme es sòns privilètges, e ei alavetz quan es eveniments reprenen un cors normau, dempús de 15 ans de guèrres e lutes. Es privilètges son repausats peth marqués d´Olias-Mortara, vice-rei de Catalonha, eth 18-5-1660 coma reparacion des abusi e des guèrres tornarà tara Val era patz qu´auie de besonh.
39
ACTIVITATS
1. Complèta tamb aguestes paraules: fidèla, Margarit, Val, Vielha, vila, ahlamada Deth prumèr moment era Val determinèc d’èster......................... a Felip IV. ..............................ataque e aucupe militarament era Val. Margarit devant d' un contingent d' òmes , artenhec d’entrar ena ..............e arribe en............................... Era ............................siguec ............................ e aucupada.
2. Contèsta: a) Quina ei era encausa dera guèrra des Segaires? b) Nomenta es partits que se formen? c) Tamb guaires òmes aucupe Margarit era vila de Vielha? d) Pendent es ans 1643-1645. Ada quin país siguec sosmetuda era Val? e) Qui siguec governador en an 1652? f) Quan acabèc era guèrra des Segaires?
3. ORGANIGRAMA. Emplís: Rei espanhòu
Rei francés
..................
....................
40
9. ERA GUÈRRA DE SUCCESSION Eth conflicte armat que provòque era mòrt de Carles II d'Austria (1700) per motius dera sua succession ath tron d' Espanha, per un costat Ferlip d' Anjou (Borbon) e per un aute er archiduc Carles d' Austria amie eth país a un long afrontament (1705-1715). Aguesta non sonque se derive en ua guèrra e ua inestabilitat generau senon que serà mès grèu , carrejarà ues conseqüéncies prigondes tant en orde politic coma en institucionau, sustot enes païsi d' Aragon , Valéncia e Catalonha. Era Val d'Aran, qu' ère un territòri deth Principat de Catalonha, dotat d' institucions pròpries e afavorit per ua seria d' antics privilètges que li garantien un tracte especiau per part dera corona seguic en un bèth començament eth corrent que mestrejave en Catalonha , estèc de part dera candidatura de Felip V (1701-1702) e dempús prenec part deth archiduc Carles d' Austria (1075) Mès cau remercar que i auie ua part des aranesi manats peth baron de Les qu' ère governador d’Aran, que non volien ath pretendent des catalans Carles III d' Austria. En 1706 Felip V sage de contrarotlar era Val d' Aran mès trape resisténcia per part des miquelets catalans e des austriacistes que prenen Castèth-Leon dirigits per Portolà , Puig i Mora Es partidaris der archiduc auciràn eth baron de Les en 1707. A compdar d' alavetz es autoritats franceses sagen d' assetiar era Val tamb era fin de qu’es aranesi reconeishessen coma rei a Felip d' Anjou. Aguest envadiment dera Val responie sustot a dus objectius: acabar tamb es partidaris de Carles III e d' evitar sustot qu' era Val d' Aran siguesse un punt estrategic entre es catalans e es aragonesi (1708) que tamb era ajuda de Benasc meten en derrota ath generau Rosell tamb 1400 baishes enes pòrts dera Picada e Portilhon Enes ans que seguissen enquia arribar a 1711 era Val d' Aran seguic en defensar-se des successius atacs deth cant felipista enquia qu’eth marqués d' Arpajon ath servici de Felip V, comencèc a invadir-la en tot aucupar Castèth-Leon. Contunharà mès enlà eth sòn auanç enquia arribar en Salardú, pòble que lutèc tamb mès in contra es tropes franceses d' Arpajon e aguest , en resvenja metec a prètz de rescat es sues vides e bens. Eth tresaur dera glèisa de Salardú siguec era garantida e non estèren retornadi enquia qu' aguest auec crubat tot eth rescat. Era politica d'Arpajon amie era Val d' Aran a ua situacion de repression morau e economica, pr'amor qu’a despiet des sancions particulares qu' auie impausat as òmes dera Val higec ua contribucion de 20.000 doblets d' aur qu' auien de satisfar es comunautats municipaus araneses a trauèrs deth Conselh Generau, que mès tard eth sòn successor Duvil encara les ac aumentarà en mès quantitat. Ei alavetz qu’eth rei autrege eth cargue de governador a Francisco Cau de Benós, hilh deth baron de Les executat eth 1707 pes partidaris de Carles III, e que prigondament ressentut arribarà a èster un des mès fideus servents des vencedors, en tot contribuïr a hèr a hóner eth corrent austriacista que podesse perdurar. Un viatge qu' era Val d' Aran passe a èster domeni des Borbons afeblirà mès economicament era Val ja prauba, enquiara capitulacion de Barcelona eth 11 de seteme de 1714. Bausen e Garòs en aguest periòde auèren de demanar un prèst ath baron d' Abella (Pallars Jussà) entà pagar as Borbons. Ei alavetz que s' aplicarà en tota Catalonha eth "Decret de Naua Planta", sistèma de govèrn centralizaire e absolutista impausat per
41
Felip V as territòris deth vielh Regne d’Aragon (Catalonha, Aragon, Valéncia e Balears) Era Val d' Aran demorarà excludida dera naua particion de Catalonha e eth predit decrèt non s' aplicarà pas en aguest petit territòri pirenenc. Felip V tamb aguesti decrèts avalirà eth sistèma de govèrn pròpri de Catalonha que gaudie de tempsi plan vielhs. Era causa mès susprenenta dera conducta de Felip V envèrs ara Val d' Aran ei era actitud extremadament benevòla qu' adòpte tamb es aranesi en contrast tamb es crudèus mesures que se dictèren contra es catalans.Era Val d' Aran passadi es prumèri mesi dera sua ocupacion en 1711 tamb es excesi qu' auem mès ensús racondat, siguec tractada entàçò qu’ei ar aspècte politic tamb fòrça consideracion . Sustot tamb ua remercada diferéncia pr' amor qu’en 1717 autrejat per reiau orde peth Capitan Generau de Catalonha li sigueren confirmadi pleament es privilètges per Felip V qu' ath long des sègles auien constituit un auviatge inestimable dera Val coma supòrt essenciau des leis e formes de govèrn que i regien. Aguesta benevoléncia poirie èster per un costat pr’amor dera fòrta personalitat d' Aran o per un aute costat, que semble èster era mès segura, era páur deth centralisme borbonic de qu’Aran se virèsse politicament entà França en veder- se despolhada des auantatges economics. Era Val d' Aran non entrèc a formar part dera naua division territoriau catalana des dotze corregiments. Sauve era sua aparenta autonomia , es usi e costums e tanben es sues institucions , en particular eth Conselh Generau. Era Val d' Aran supère en aguesta epòca un des moments mès dificils dera sua istòria e poirà repréner eth sòn antic govèrn politic, economic e sociau jos eth nau règne des Borbons ACTIVITATS 1. Enumera es encauses que provoquèren era Guèrra de Succession .
2. Un an dempús dera derrota des catalans, eth rei Felip V aprovèc eth Decrèt de Naua Planta. Quines consequéncies auec entara Val d´Aran? 3. Mèrca tamb ua X es frases que siguen vertat.
Era Val d´Aran non auie privilètges pròpris. Eth baron de Les siguec aucit pes partidaris deth Archiduc Carles d´Austria. Eth marqués d´Arpajon, amie era Val d´Aran a ua situacion de repression morau e economica .
42
Ena Val d´Aran s´apliquèren es Decrèts de Naua Planta . Es Decrèts de Naua Planta redusic toti es Privilètges de Catalonha. Felip V en relacion ara Val auec ua actitud de pòga benevoléncia.
4. Explica s'era Val d´Aran entrèc a formar part de bèth un d´aguesti corregiments creats peth decrèt de Naua Planta e remèrca-la tamb linhes verticaus.
Era division en corregiments.
43
5. Un document trapat a çò des deth Barbèr de Garòs, met en relèu de faiçon flagranta era actitud brutau e despietadosa deth marqués d’Arpajon envèrs eth tracte balhat as estatjants dera Val. Hè referéncia ath pòble de Garòs, eth quau ne podem díder que sacatgèc practicament, e que ditz atau: “Memorial del que ha patit lo lloch de Garòs en lo any mil set cens onse en la entrada de las tropas de nostro Rey Feliph quint que Deu gde. Essent General lo Sr. Marqués de Arpajon de ditas tropas... fou tasat lo lloch de Garòs per lo dit Sr. Marqués pera sustentar y mantenir las tropas del dit Sr. Marqués de Arpajon en la quantitat de cent cinquanta doble fou contribuit lloch de Garós y de aquexes cent cinquanta dobles ne pagaren trenta y tres y mixa en diner fectiu al Sr. Don Franco. A... com a comisari de ditas tropas. monten ditas dobles 187 // ... 12 ... Y pereser la veritat per no tenir lo compliment de ditas cent cinquanta dobles lo Sr. Marqués de Arpajon enbia un destacament de dragons a dit poble de Garós y lo qual destacament sen portaren vint y dos matxos i mulles, los quals son estimats en preu y suma de trenta lliures per cap. Sumen en tots matxos y mulles un preu 660 lliures.- Ytem sen portaren dit destacament de dragons cent y onse bacques y bous estimades en preu y suma aquelles les cent bacques y bous a deu lliures per cap, y les onse caps son de la chrya estimats dits onse caps en preu y suma de cinch lliures per cap sumen dites bacques y bous y chria. sume dita cantitat 100? sen portarenlos dits dragons de las tropas del dit Arpajon sen portaren tres centes y cinquanta caps de obelles y cabres estimades dites obelles y cabres a quinse reals per cap, monten en tot 525 liures. –Yd. Mos feren portar per hordi del Sr Marqués de Arpajon quarta (quaranta) quarteres de blat en lo camp de Arro y de Vielha, monte dit blat araho de trenta y cinch reals per quartera 140 ll. Y les dites cantitats de dalt eschrites son y de ... per no haver pogut pagar les tres centes y cinquanta dobles los havia taxsat lo Sr Marqués de Arpajon. Yd amos ha patit dit poble e lloch de Garós per horde del Sr. Marqués de Arpajon feu posa cinch sens fusellers ab sos bagatgies y estigueren nou dies consequtius en dit lloch de Garós y lo dit lloch los feren lo gasto als dits fusellers y bagatgies de menjar y beure tot lo termini dels nou dies y tots los dits consols no poden abaluar lo gasto que feren los dits fusellers y bagatgies en dit lloch de Garós ... .- Yt. Gastaren los caballs dels fusellers y bagatgies per horde del coronel Mosur Valer dels fusellers cinquanta quarteres de blat estimat en preu y suma de trenta y cinch reals per quartera monten en tot 175 ll.- Yt. son estats composits* lo Sr. Ror y vicari del dit lloch de Garós per horde del Sr. Marqués de Arpajo en la cantitat de 45 ll.- Yt. lo dia sen anaren los fusellers y bagatgies deaques lloch de Garos mos saquejaren totes les cases del dit lloch y los consols no poden anumerar lo dit sacho, que dits fusellers sen portaren del dit lloch de Garós y se anumerera de trenta y tres cases ni mes ni menos en dit lloch de Garos.- Yt de altra part es estat taxat y composit* per particularcontnbució per los Sr. Marqués de Arpajo lo honorable Franco. Sastrada pages del dit lloch de Garós en la cantitat y suma de cent dobles y dose bacques per a pagar enbia lo Sr Marqués de Arpajo un destacament de dragons y sen portaren tots los caballs que tenia en sa casa çò en son poder el dit Sastrada.- Yd. tot sobras eschrit y calendat ne fan fe los Consols y mediat son jurament han perstat en poder de mi baix fir... los dits Consols que son Borthomeu Sole cons. en cap y Joseph Barra Consol segon, Jaume Aurés tercer esta es la relació y fe dels dits Consols del lloch de Garos y de mi Guillem Martorell Rtr. de Garos firmo lo sobredit
44
escrit encara que escrit de ma aliena lo Rnt. Lluís Sastrada y de Joan Martorell los dos de Garos.- SIGNUM mei Guillermi, Rectory loci de Garos ab signo qui utor ... virtute Rectori”. (Sànchez i Vilanova, Llorenç. La Vall d’Aran. Aproximació a la vicissitud i trajectòria històrica que ha ....... 1995)
5.1. Explica tamb frases cuertes çò que vòu díder eth tèxte
Mapa euròpa pendent era guèrra de Succession. Hònt : Editorial Vicenç Vives
6. Senhala tamb ua crotz a on se trape era Val d´Aran en aguesta mapa. 7. Classa en taulèu cadun des païsi segon sigueren partidaris deth Archiduc Carles o de Felip V. PARTIDARIS DETH ARCHIDUC CARLES
PARTIDARIS DETH REI FELIP V
..................................... ....................................
.......................................... ..........................................
8. Cançon sus eth Marqués d´Arpajon Aguesta cançon estèc arremassada per Francisco de Zamora entàs darreries deth sègle XVIII en vilatge d’Es Bòrdes e per boca d’ua vielha hemna qu’avie vist aquera guèrra, e que per aguest motiu se compausèc alavetz e li hè ua introduccion deth moment istoric, donc, ditz: en an 1711, quan sonque aguesti naturaus sauvaven eth predit castèth (Castèth-Leon), sostieren un sètge plan long metut pes francesi, en tot èster Generau 45
d’eri eth Comde D’Arpaxon, òme hèra crudèu, que se vedec obligat a hèr repè tamb pèrdes considerables. 1. Estant lo lleó malalt Y en ocasió no pensada Vingue el gall ab lo cap alt Pensant-li donar picada. Ouix llansà aquell foch y valas, Que li sacudí les ales Y li trencà la espinada. Mas feu prest la retirada.
5. Tu també com aquells Has vingut de mala casta. Basta, puix, Arpaxon. No ocasiones més desastres Y te aseguram nosaltres. Que si vens altra vegada Te previndrem tal posada. Que posat dins no te escaparás.
2. No estabes escarmentada Des de les altres vegades Que encara vols mes Bugades Gaveig cruel y obstinat? Repasa lo temps pasat. Y llegirás la vergoña. Fa temor, rabia y ponsoña Y lo trevall mal lograt.
6. Les yglesies has robat. Despullat als capellans. Has dat mort als christians Niagún sexo has cremat. Y has posat aquesta Vall En tribunals y trevall. Y en miserable estat.
3. Preguntà al Duch de Noailles Que aprofitaren sos fets. Quant deixá sinch mil barrets. El peu de aquestes muralles Molt prest girà les espatlles. Y pergué la Flor de llis. Restituint a Lluís Poca gent ab moltes llagues.
7. Rei español ara mira Despertat de una vegada Sàpies que está atribulada Esta Vall que tan te estima La esperança nos anima La vengança en da valor. La vistòria més calor. Y una força peregrina.
4. Lo Conde de Corts també Se’n torná ab lo cap trencat. Y fou ben desbaratat. Monsieur de Pontis perqué En sos cors sols hi cabe La avarícia y ambició Rabia cruel Que no acostumbran favor.
8. Cantem doncs ab alegria Vingan tots los amagats En las rocas, y forats, Fent alegre melodia. Donam gràcies cada dia A Déu, qui ens ha deslliurat De aquell enemich malvat, Que sols de fer mal sabia
- gall: francés - gavatx: estrangèr deth nòrd ei a díder deth reiaume de França. - Duc de Noailles, prenec part ena guèrra de Succession. Cap der exèrcit francés de Catalonha qu’a compdar de 1710 siguec president deth Conselh de Finances (17151718)
46
- Sénher de Pointis, senhor d’Ustau (Coserans) on eth sòn castèth patic eth pilhatge des miquelets en junhsèga de 1712.
8.1-. Explica que mos vòu díder era cançon, dedicada ath marqués d´Arpajon.
47
10. GENEALOGIA DES REIS DE FRANÇA E D’ESPANHA (1598-1715) Enric IV (1589-1610) 1) Margarita de Valois 2) Maria de Médicis
Cristina + VictorAmadèu I de Savòia
Loís XIII (1610-1643) + Anna d’Austria
Enriqueta + Carles I d’Anglarèrra
Loís XIV (1643-1715) + Maria Teresa d’Espanha
Felip III (1598-1621) Marianna d’Austria
Marianna d’Austria + Ferran III (1637-1657) Felip IV (1621-1665) +
Gaston d’Orleans
Felip d’Orleans + 1) Enriqueta d’Anglatèrra 2) Elisabet-Carlòta de Bavièra
1) Elisabet de França 2) Marianna d’Austria
Carles II (1665-1700) + 1) Maria-Loïsa d’Orleans 2) Marianna de Neubourg
Leopòld I emperaire (1658-1705) + 1) Margarita-Teresa 2) Claudia d’Austria 3) Eleonòr de Neubourg
Jusèp I (1705-1711) Loís, Daufin de França + Marianna de Bavièra
Felip d’Orleans regent (1715-1723)
48
Carles (1711-1740)
Loís, duc de Borgònha + Maria Adelaida de Savòia
Carles, duc de Berry
Felip, duc d’Anjou Felip V d’Espanha (1700-1743) + 1) Maria Loïsa Gabriela de Savòia 2) Elisabet Farnesi Loís XV (1715-1774) + Maria Leczinska
Duc de Bretanha
Hònt: Poujade, Patrice, pag. 233 ACTIVITAT 1. Emplís: Felip d’Anjou (Felip V): Ère hilh de............................................. Ère arrèrhilh de..................................... Es sòns frairs èren ................................ Es sòns hilhs èren ................................
49
11. ERA GÙERRA DERA QUADRUPLA ALIANÇA (1719-1721) Adès auem comentat eth torn prigond que s´auie produsit en Catalonha, pr’amor deth trionf de Felip d´Anjou e era instalacion definitiva dera naua dinastia des Borbons . Era Val d´Aran , auec era fortuna de gesser-se’n plan d´aguestes circonstàncies (1.709 hame, 1.711 aucupacion). Podie tornar ara vida vidanta des ans passats . Eth bestiar , era agricultura e era espleita forestau coma factors primordiaus dera economia dera Val d´Aran, auien podut recuperar es sòns ritmes normaus. En 1716 era Val d´Aran enregistrave un recensament de 778 huecs e de 3.086 estatjants. Es eveniments referenti ara politica nacionau tornarien a repercutir ena vida dera Val. Sonque arribar er an 1718, Felip V non complic pas es pactes soscriti en 1713 en Utrecht en aquerò que hège referéncia a Itàlia, e alavetz França e Anglatèrra declarèren era guèrra a Espanha. Era politica de Felip V e deth cardenau Alberoni (prumèr ministre italian, favorit de FelipV e cap dera politica espanhòla d´aguesta epòca ) ei contrària as tractats de patz de 1713- 1714. Met per un costat a Gran Bretanha, França, Austria e Holanda (Quadrupla Aliança) en contra d´Espanha . Era derrota d´Espanha en pògui mesi siguec totau . Per aguest motiu i auie eth perilh d´ua invasion per part de França peth costat aranés , e per acò era Audiéncia reiau de Barcelona aconselhe d´armar es aranesi que li reclamaven eth dret a defener-se . Era campanha entà entrar ena Val per part de França, siguec premanida per ua grana concentracion de regiments en Muret. Tamb aguesti hèts e devant dera invasion francesa , es aranesi sagèren d´opausar hòrta resisténcia ar invasor ena fortalesa de Castèth-Leon ( simbèu defensiu deth territòri aranés ) comandada peth baron de Les que mantiec pendent per dues setmanes eth sètge ath castèth per un enemic infinitivament superior. Castèth–Leon siguec desbastit en 1719 per orde de M. Champier, coronèl d´infantaria que demorèc ena Val d´Aran, nomentat governador d´Aran per Berwic.( Duc de Berwic, hilh bastard de Jaques d´Anglaterra, se metec ath servici de França, e siguec eth cap des tròpes franceses laguens dera peninsula Iberica pendent era guèrra dera QuadruplaAliança. S´alie damb es catalans en tot prometer-les eth retorn des sues libertats. Champier ère un òme prigondament desconsiderat , que pes sues brutalitats, desir de rapina e era manèra arbitrària de tractar as aranesi, artenhec qu´eth mariscal Berwic lo destituir-se e siguec sosmetut a un procès e mès tard empresoat. Durant era ocupacion francesa era Val d´Aran perdec es sues institucions e eth règim de govèrn de d’auti còps. Aguesta ocupacion durèc pendent dus ans, enquiath 1721 . Peth Tractat de Madrid era Val podie reintegrar-se ara Corona d´Espanha.
50
Era fin dera guèrra dera Quadrupla Aliança ven determinada pera patz de Viena , signada entre Espanha e Austria e pera quau er emperaire Carles renóncie definitivament ara corona espanhòla e tamb açò s'agure ua certana patz. Un viatge eth Rei Felip V resòlv eth darrèr conflicte qu´auie hèt propici per uns tres ans eth domeni dera Val d´Aran per part de França, en 1721, Felip V, confirmèc plenament toti es Privilètges e Ordinacions sus era basa deth mantenement des tradicionaus institucions de govèrn ,e que, en tot agranir aguesta bona disposicion a favor des aranesi, les ratifiquèc eth 28 de junh de 1728 eth dret de comèrç tamb França e eth 14 d´octobre de 1735 emplec deth papèr sagerat, aué en vigor. ACTIVITATS 1. Emplís: Motius............................................................................................................................. ......................................................................................................................................... Qui la forme................................................................................................................... ........................................................................................................................................
2. Restaca tamb flèches Castèth-Leon
Finaus de la Quadruple Aliança
Cardenau Alberoni
Rei d`Espanha
Champier
Simbèu defensiu deth territòri Aranés
Felip V
Era Val en 1721 se podie reintegrar ara Corona d’Espanha.
Patz de Viena
Coronèl d´infantaria, desconsiderat, e de fòrça brutalitat
3. Qué signifique tàs aranesi Castèth-Leon ? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................ 3.2. Quan siguec desbastit? ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 3.3. Descriu Castèth-Leon
51
4. Soslinha en tèxte era data exacta de quan s´autrege eth privilètge d´emplec deth papèr sagerat.
Facsímil deth Decrèt peth quau Felip V autregèc ara Val d’Aran era exempcion de tier eth papèr sagerat. Hònt: La Vall d’Aran. Aproximació a la vicissitud i trajectòria històrica que ha influït la singularitat del poble aranès. Llorenç Sànchez i Vilanova, 1995)
4.1 Explica quina importància auec entara Val d´Aran.
52
12. MODERNIZACION DETH REIAUME. Carles III. En 1759 Carles III erede era corona d´Espanha. Eth sòn reiaume –1759-1788 – signifique era modernizacion deth Reiaume espanhòu. Ajudat per ministres intelligents e trabalhadors (Esquilache, Floridablanca, Campomanes, Roda, Aranda e d´auti) escometec importantes reformes economiques, sociaus e politiques . Bères ues d´aguestes reformes lesionauen es interèsi des classes privilegiades – era noblesa, es tèrratenents, eth clergue - , es reaccions non se heren pas a demorar , mès totun açò , se preneren quauques cauteles e es reformes s´amièren tà deuant. Atau podem citar era division des latifundis entà fomentar era petita proprietat; er assetiament d’arrendataris a long plaç, era contribucion universau , acabar tamb eth contraròtle des catedres universitàries – mesura que dauríc era educacion a totes es capes sociaus- ... Carles III confirme es privilètges d ´Aran envèrs ara excepcion deth papèr sagerat en 1760 , atau coma es sòns succersors, Carle IV en 1780 e Ferran VII en 1817. Tanben redigic un document, sense data ne lòc d´expedicion, en qu´eth rei Carles III, dispause qu´Aran constituisque província desseparada dera capital e entàs recrutaments es gojats auràn d´èster cridats exprèssament. 12.1 BENEFICIS ENTÀ CATALONHA E ARAN Segontes er istorian Pierre Vilar en s. XVIII en Catalonha i auec ” un aument demografic, ua revolucion agricòla, un desvolopament comerciau e ua fòrta inversion des beneficis dera industria cotonèra des estampats ( indianes). Ath long deth sègle XVIII era poblacion de Catalonha entamenèc ua tendéncia de concentrar-se tara còsta a on i predominaue eth comèrç e era naua industria , e tàs parçans agricòles mès prospers.. Era arringada economica hè a acréisher era poblacion .Era melhora des vies de comunicacion , practicament non tocades des dera epòca romana , ei un des fenomèns mès importanti dera economia der estat Espanhòu. Eth adaiguatge, era reforma agrària , heren a aumentar er airau de coitiu..Globaument Catalonha siguec ua des regions particularament mès afavorides sustot pes leis que li permeteren de comerciar tamb America e, sustot, pes mesures proteccionistes implantades que heren propici qu´era industria lheuèsse eth cap. Aguest clima de patz interiora e desvolopament economic influiren en Aran que passèc de 3086 poblants en 1716 a 5627 en 1787 : un aument deth 82%. En 1737 e, en atencion ara malaisida situacion deth parçan aranés e ara fin de mantier era sua poblacion , autregèc que tamb pògui drets se podesse véner es lans tà França, eth comèrç dera sau de Gerri e de Morreres, en tot perméter entrar ena Val eth bestiar vacum entàs peisheus sense pagar drets ; qu´aussen dues hèires ar an e un mercat setmanau ena vila de Vielha. En aguesti dies es francesi èren autorizadi a entrar genres e bestiar pagant solet es drets d´entrada de tot açò que venessen o deishesen en país.Toti aguesti arreconeishements , eth rei les autregèc enes Reiaus Cedules de 21 de deseme de 1737 e 28 de hereuèr de 1738.
12.2 ES RECENSAMENTS : ESTUDI DERA POBLACION Ath delà d´existir des dera Antiguitat tamb finalitat militara e fiscau –eth mès important en Roma en temps dera Republica– e des amiats ena Edat Mieja –Huecs e Vesiat- tamb es madeishi fins e, non ei enquiath s.XVIII qu´apareishen en sens modèrn . Eth “ Censo 53
del conde de Floridablanca “ editat en 1787 , apòrte un classament des abitants d´Espanha segon es sues principaus caracteristiques demografiques ( sèxe, edat, mestièr… ) ath delà d´enumerar es bastiments collectius (espitaus, convents, presons e ospicis )
Recentaments de Catalonha AN
POBLANTS
1717 1718 1717-25 1768 1787 1797 1845
RECENSAMENT
103.968 289.960 406.285 795.157 814.412 858.818 391.490
Campoflorido Relacion generau Descripcion des corregiments Aranda Floridablanca Franc.de Zamora F. Godoy Pascual Madoz
Era Val ère un des parçans catalans tamb un des indèxs mès baishi d´aument de poblacion, amassa tamb eth Pallars Jussà, Solsonés, Noguera, Segarra, Gironès e Baix Empordà. 12.3 FLORIDABLANCA –FRANCISCO DE ZAMORA Eth comde de Floridablanca -ministre de Carles III-, laguens d´aguest encastre de modernizacion , pren eth prètzhèt d´arténher informacion veràia sus er estat des lòcs , viles e circonscripcions de tot er Estat espanhòu tamb era tòca d´unificar era contribucion deth cadastre (prètzhèt qu’eth marqués dera Ensenada prenec , sense capitada, en 1743 ). Tamb aguesta fin mane tà Catalonha a Francisco de Zamora, qu’a trauèrs de redigir uns “Interrogatorios “ – enquèstes- entà cada comunautat e poder arténher atau era informacion desirada : istòria, personalitats locaus, glèises, recorsi , possibilitat de futur....
Es “Interrogatorios “ en Aran F. de Zamora visitèc era Val d´Aran en 1788 , despartic es imprimits deth sòn questionari e sollicitèc contèsta de toti e cadun des lòcs. Ath delà , en Vielha, ne demanèc un qu´amassèse tota era Val, pr´amor qu´atau ac demanaue era istòria deth parçan aranés. Degut ara sua faiçon d’èster e umanitat artenhèc es contèstes en un temps fòrça arrasonable. Bartomèu Portolès – secretari de Vielha- li manèc en 1788 er estat des 31 lòcs aranesi, tamb un totau de 1331 cases : 136 de Vielha, 140 de Bossòst, 82 de Salardú, 77 d´Arties, 72 de Canejan e 66 de Les. Jausèp Dominguez , ena madeisha annada e ena sua contèsta cite a Francés Cau de Benós e Les coma marqués de Rosalmonte, en tot remercar qu´era vila de Les non
54
apertienie pas ath rei d´Espanha per èster deth baron d´aguest nòm e en consequéncia exempta deth pagament deth galin reiau. -Recensament espanhòu executat d´orde deth Rei comunicat peth Excm.Sr. Comde de Floridablanca en 1787 ( Madrid , sense data). -En manuscrit 2427 i a documentacion aranesa importanta , com era qu’apertien ara luta des grani proprietaris dera Val contra es petiti pagesi. -Eth resumit oficiau deth corregiment dera Val ei reprodusit en Recensament de Floridablanca1 de 1787: Soltèrs Òm
Hem
Enquia 7 ans De 7 a 16 De 16 a 25 De 25 a 40 De 40 a 50 De 50 ensús
510 446 241 73 55 38
617 514 372 124 69 56
Totau
1.363 1.752
Maridats
Veudes
Òm
Òm
Hem
Hem
Totau
58 520 250 157
70 527 239 139
28 48 106
52 90 160
1.127 960 741 1.324 751 656
985
973
182
302
5.559
1
José Moino y Redondo, comde de Floridablanca, siguec fiscau d’ahèrs criminaus en 1766, e d’aguest cargue estant hòrabandic es jesuïtes en 1767. En 1777 devenguec secretari d’Estat, d’a on desvolopèc ua politica de modernizacion. En 1787 amièc a tèrme eth recensament poblacionau der estat que ven a constituir eth començament dera demografia modèrna. Pera epòca der an en que siguec hèt eth recensament, es òmes joeni en un pialèr de pòbles son fòrça mens qu´es hemnes joenes, causa que hè pensar qu´èren dehòra dera Val d´Aran trabalhant. S´açò ei atau, vòu díder qu´era poblacion totau ei subavalorada en uns 330 poblants , segon ua prumèra estima Podem dispausar , per un costat, deth detalh pòble per pòble entad açò qu’apertien ath nombre de poblants, estructura per sèxe, estat civil e edats. Per un aute costat, e tamb mès precision qu´en d´auti corregiments, era estructura activa dera poblacion. Eth resumit oficiau daue ua poblacion de 5.559 abitants, mès estudis actuaus l´aumenten en 68 poblants mès. Es huelhes certificades entà cadun des pobles son datades entà prumeries de 1787 , just laguens dera dusau quinzea de gèr. Açò vòu díder qu´es donades son de 1786. Ath delà en ua seria de pòbles, eth nombre d´òmes joeni sigue mès redusit qu´eth des hemnes deth madeish temps , vòu díder qu´ac cau restacar tamb era baishada tara planhèra des vegades de bestiar en aguesti mesi der an.
55
Recensament deth Corregiment dera Val d’Aran jos era jurisdiccion reiau: Soltèrs Òm
Hem
Enquia 7 ans De 7 a 16 De 16 a 25 De 25 a 40 De 40 a 50 De 50 ensús
510 456 249 73 60 42
617 514 372 124 73 59
Totau
1.390 1.759
Maridats
Veudes
Òm
Òm
Hem
Hem
Totau
51 520 250 170
71 527 239 152
26 43 115
1 47 86 176
1.127 960 744 1.317 751 714
991
989
184
310
5.627
Repòrts des mestièrs en aguesti dus resumits recensaus: Parròquies Caperans Beneficiaris Tenents de Caperan Sacrestans Clerjons Ordenats a títol patrimòni Gentilòmes Avocats Escrivans Estudiants Lauraires Jornadèrs Comerçants Mestieraus Mossardets/Vailets Emplegats tamb jornau Rei Tamb for militar Depenents de Crotzada Demandaires
27 72 7 2 17 2 2 5 33 596 607 3 97 112 11 13 3 17
56
Corregiment 27 71 1 7 2 17 2 2 5 36 574 587 4 99 100 11 13 3
ACTIVITATS 1. Recèrca eth recensament d´Aran des darrèri 50 ans. Representa-lo en un grafic. 2. En tot campar eth recensament de Floridablanca de 1787 (Tèrra Aranesa, n. 1. 1995) en çò qué hè referéncia as pòbles de Les e Vielha, diboisha ua taula de comparança entre eri. Escriu un pichon comentari . 3. Confecciona ua taula tamb eth totau de mestièrs dera Val d´Aran recensats en 1787. Ara seguida representa-les en un grafic. 4. Cerca eth significat des anteriors mestièrs qu´an desapareishut 5. Enumera es mielhores qu´eth rei Carles III autregèc a Aran entath sòn desvolopament economic.
57
13. ERA VAL D'ARAN AUCUPADA PERA TROPA FRANCESA DE NAPOLEON Era fin deth sègle XVIII coincidic tamb eth règne de Carles IV. Er esclat dera Revolucion Francesa en an 1789 e era páur as idèes revolucionàries deth país vesin, decantèren eth govèrn entà posicions reaccionàries, s'arturèren es reformes, se censurèren es notícies der exterior, se barrèren es tèrmieres, etc. En Catalonha i auec un malestar latent. Tot açò amièc a qu'era aplicacion d'ues mesures reformistes que pensauen préner es ministres Floridablanca e Aranda fracassèssen e açò amièc ath rei a nomentar un nau ministre dera sua fidança: Manuel Godoy, en 1792. Aguest declarèc era guèrra ara França republicana, qu'auie guilhotinat ara familha reiau, e ataquèc a França en tot entrar peth Rosselhon, per contra era val patic era invasion francesa (1793-1795). Aguesta guèrra coneishuda coma era Guèrra Grana ( 1793-1795) afectèc as dus parçans d'un costat e der aute des Pirenèus. Prumèr eth generau Ricardos envadic eth Rosselhon, despús es francesi arribèren enquia Figueres. Despús d'ua derròta desastrosa se signèc era patz. A compdar d'aguest moment Espanha siguec aligada de França en vertut deth Tractat de Sant Ildefonso. Era aliança durèc 13 ans. S'afortic tamb era signatura deth Tractat de Fontainebleau (1807) peth quau se permetie a Napoleon e as sòns exèrcits atrauessar eth territòri espanhòu entà assetjar Portugau. Tamb aguest tractat, Carlos IV aconselhat peth sòn ministre Godoy dèishe es mans liures a Napoleon, dejà emperaire, entà actuar en territòri espanhòu e aprofitar-se dera discòrdia intèrna dera familha reiau espanhòla e dera sua feblesa politica. Tamb er envadiment napoleonic, es tropes deth mariscau Suchet, qu'operaue en Aragon, eth dia 25 de mai de 1810, quate dies abantes que Lleida, aucupen Aran en tot entrar peth pòrt de Vielha e Baish Aran. Eth Conselh Generau pendent es cinc ans que durèc era ocupacion deishèc d'amassar-se pr'amor que sigueren avalits es privilètges aranesi e anexat ath departament dera Nauta Garona, tamb Sant Gaudens coma cap-lòc, per decrèt de 26 de gèr de 1812. Aguesta transferéncia de sobeiranetat d'un país a un aute, implicave uniformar eth petit país d'Aran ath sistèma comun der Estat francés, caracterizat per un acusat centralisme de París. Sigueren alavetz suprimides es tradicionaus institucions dera Val, integrada coma un territòri mès deth predit departament. Era Junta de Talarn sage des deth Palhars de mantier contacte tamb es aranesi, tamb era esperança de provocar ua resisténcia a quina colona que siguesse que gessesse de França pes pòrts de Salau, dera Bonaigua o de Vielha, en refòrç des tropes franceses en Lleida. Non i a notícies que i auesse cap accion en aguest sentit. Era situacion dera Val d'Aran, aucupada per nombrosi contingents, e isolada dera rèsta deth territòri espanhòu, hège dificil d'enviar-li refòrci e ajuts forans. En deseme de 1814 Napoleon auie començat d'auer dificultats en Euròpa, despús deth retorn dera desastrosa campanha en Rússia e decidic restituir era corona a Ferran VII. Catalonha siguec evacuada, e eth 22 de març de 1814 hège era sua entrada en Espanha per La Jonquera, Ferran VII. Era Val d'Aran mens afortunada, auec de demorar qu'eth regim napoleonic s'enfonsèsse per complèt en 1815 en Waterloo, e que siguessen signats es tractats de patz tamb era restaurada dinastia des Borbons ena persona de Loís XVIII, entà reintegrar-se de nau a Espanha, causa que mercaue lèu lèu de forma automatica, era recuperacion des sues institucions e privilètges.
58
En Aran amièc era resisténcia contra es tropes napoleoniques Francés Benosa de Canejan, a qui Pascual Madoz lo definís coma “meritós militar e ciutadan plan aunèst”. Un aute còp, era Val d'Aran auie passat deth domeni francés e retornada tà Espanha, aguest còp serie eth darrèr. Restablida era normalitat ena Val , eth govèrn de Ferran VII l'incorporaue ath Corregiment de Talarn. Es aranesi vederen es sòns privilètges e drets menaçats e protestèren energicament entà qu'aguesta mesura estatau non auancèsse. Encara mès ponhent siguec eth decrèt deth govèrn Constitucionau, format a arraïc deth trionf de Riego en 1820, que manaue era Val d'Aran d'integrar-se, segontes era division territoriau en 49 províncies, ara naua província de Lleida que se constituïc amassa tamb es de Barcelona, Tarragona e Girona, mès degut a ua complicada conjuntura politica, hec qu'aguesta division provinciau non s'apliquèsse. Mès es aranesi gelosi dera defensa dera sua autonomia, s'aderiren per aguest motiu ara causa reialista, en tot formalizar en 1822 era sua submission ara Junta de Regéncia, instaurada ena Seu d'Urgelh, jos era direccion deth Marqués de Mataflorida, deth bisbe Creus e deth Baron d'Eroles. Ferran VII en recuperar en 1823 eth poder absolutista, abolic totes es disposicions deth regim liberau (1820-23). 13.1 ES CORTS DE CÀDIS Pendent era guèrra contra Napoleon se creèc era prumèra legislatura constituent espanhòla (1810-1813) en Cadis que recep eth nòm de corts de Cadis. En ua prumeria sigueren convocades pera regéncia, mès organizèren ua sòrta de susmauta intèrna per miei dera redaccion d’ua constitucion liberau en 1812. Aguesta Constitucion establic ua monarquia constitucionau e adoptèc era sobeiranetat populara, era division de poders (legislatiu, executiu e judiciau) e era centralizacion deth poder. Coma vedem aguesta arremassave es postulats qu’avien possat es politics dera Convencion francesa, e ère ua espròva que balhave fe dera fòrça qu’avien aquirit es doctrines dera Revolucion francesa, en contra es corrents que propugnaven era subervivença des vielhs regims, basadi ena supremacia e autoritat incontestabla dera monarquia. Felip Aner d’Estève, des de Janbon d’Aubèrt, prenec part ena guèrra contra Napoleon coma membre dera Junta de govèrn dera Val d’Aran (1808) e dera Junta Superior de Catalonha (1809). En 1810 estèc causit deputat entàs Corts de Cadis, a on avec ua hòrta participacion, en tot èster un des deputats qu’intervieren mès còps enes tengudes. Moric en Portugau en 1812.
59
14. FERRAN VII E ES GUÈRRES CARLINES Ara fin, eth 8 de deseme de 1813, Napoleon que ja avie començat a conéisher es dificultats en Euròpa, dempús deth retorn dera desastrosa campanha en Rússia e quan ja s’entrevedie eth sòn en.honsament militar, determinèc de restaurar era corona a Ferran VII. Era Val d’Aran en aqueri moments ère mens afortunada, encara auec de demorar enquiara des.hèta deth regim napoleonic en Waterlloo en 1815 e que siguessen signadi es tractats de patz tamb era dinastia des Borbons ena persona de Loís XVIII entà integrar-se de nau a Espanha, hèt que mercave era recuperacion des sues institucions e privilègis. Per enesim viatge era Val d’Aran passèc temporaument entath domeni de França e per enesim viatge se retornèc a Espanha. Restablida era normalitat ena Val d’Aran, eth govèrn de FerranVII l’incorporèc ath corregiment de Talarn. Es aranesi vederen en aguesta decision dera Corona ua miaça entàs sòns drets e privilègis tradicionaus e per aquerò aguesti protestèren energicament en tot arténher qu’era mesura estatau non anèsse entà devant e pr’amor d’açò es causes demorèren coma abantes der envadiment napoleonic. Es aranesi gelosi en tot moment dera defensa dera sua autonomia se meteren ath cant dera causa reialista en tot formalizar en 1822 era sua sumission ara junta de regéncia installada ena Seu d’Urgelh jos era direccion deth marqués de Mataflorida, der avesque Creus e deth baron d’Eròles. En 1823, Ferran VII pr’amor deth supòrt que recep dera Santa Aliança artenh de recuperar eth poder absolut e acabar tamb eth trieni constitucionau. Restablit eth poder absolut en mans de Ferran VII aguest se tornèc mès tolerant, prenec mesures que non sigueren pas deth shaute des realistes mès acarnassits que comencèren a èster coneishudi peth nòm d’apostolics e comencèren de veir ath frair deth rei Carles Maria Isidre, coma un pretenent a èster un mielhor rei. Ère Carles Maria Isidre un personatge rècte, aunèste, religiós e ère er òme ideau entà miar es apostolics o carlins qu’anaven en contra de Ferran VII. Comencèren es prumères susmautes e lutes en Catalonha e cada viatge mès s’escampilhave per tot eth crit de “Visque Carles V”. Ferran VII amortèc aguest movement en tot qu’es carlins èren ara demora de que morisse eth rei sens aver cap de hilh entà succedir-lo, donc demorave en vigor era lei Salica promulgada per Felip V en 1713 qu’excludie es hemnes dera succession. Mès estèc ua suspresa quan Ferran VII promulguèc ua lei que derogave era predita lei e atau podie arténher eth sèti de majestat era sua hilha Isabel causa que se preneren coma un afront es carlins. Ath cap de pògui dies dera neishença dera futura Isabel II, trapam en Aran era referéncia as afrontaments entre era monarquia e es tropes carlines en libre de defuntaments de Vielha. Son es prumères donades sus es conflictes belics d’aguest nau periòde ena Val. Es aranesi se viraven mès entara ideologia carlina pr’amor qu’era sua prepausa politica ère a favor dera tradicion foralista.. Eth rei moric en seteme de 1833, era sua hilha avie sonque tres ans entà governar Espanha. Ferran VII abantes de morir nomentèc regenta ara sua hemna Mª Cristina. Açò comportèc mès afrontament per part des partisans de Carles Maria Isidre.
60
Ei en Catalonha a on Carles se proclame rei publicament tamb eth sòn drapèu e jos eth lèma: “Pàtria e rei”. Carles Isidre avie eth supòrt deth miei rurau en tot qu’as liberaus les ac daven es grani d’Espanha, es foncionaris e es classes podentes. Entà çò qu’ei ara Val d’Aran, eth decrèt de 30 de noveme de 1833, establís de forma definitiva erta division territoriau que s’avie sajat en 1822 sense capitada e qu’ara se fixave en 50 províncies e en hège deth territòri d’Aran un simple partit judiciau des nau partits en que s’avie dividit era navèra jurisdiccion provinciau de Lleida. Tamb aguesta division era regenta mos suprimic totes es nòstes institucions e eth Conselh Generau deishèc de foncionar. Açò comportèc qu’er afrontament entre carlins e liberaus era Val d’Aran se clinèsse dubèrtament de cap entath trionf de Carles V e que se metessen ath cant des fòrces que lutaven en Principat contra eth govèrn de Madrid. Era Val d’Aran virada ara causa deth pretendent siguec aucupada en 1835 per un contingent carlista provenent de França e que dempús se calèc en Pallars. Un viatge implantada era naua division territoriau siguec nomentat governador dera Val d’Aran, Pascual Madoz qui avie estat encargat de recobrar era Val, causa qu’artenhec en tot véncer es carlins eth 28 de noveme de 1835 en pònt d’Aubèrt. Aguest eveniment a estat generaument considerat coma era data ena quau se met fin ath regim especiau deth govèrn dera Val d’Aran e tanben des sòns antics privilègis. Madoz demorèc ena Val d’Aran enquiar ende an, ei a díder, en 1836, que se desplace entà Madrid, en condicion de deputat per Lleida. A despièch de tot es representants municipaus aranesi, non pas cossents de cap de mòde tamb era supression des sues istoriques institucions de govèrn que constituiren en aquera madeisha data era Junta de Bailes d’Aran, entà contunhar en çò de possible eth prètzhèt deth desapareishut Conselh. Coma qu’eth conflicte carlista contunhave, era classa dirigenta dera Val se metec ath cant de Carles e per aguest motiu, es carlins comandats per Ros d’Eroles organizèren en 1837 ua expedicion que capitèc dominar era part nauta dera Val sens poder entrar en Vielha ne en Baish Aran qu’èren ath cant des liberaus. Uns mesi dempús quan a nivèu de lèu tota Catalonha era causa ère favorabla entàs liberaus, eth comandament carlista vedec avient retirar es fòrces dera Val d’Aran. Era finida des conflictes tamb eth trionf deth govèrn liberau d’Isabel II supausèc entara Val d’Aran era pèrda definitiva de totes aqueres institucions que pausaven era vigéncia d’un regim qu’avie regit ath long de mès de 600 ans sens interrupcion.
61
15. DARRÈRA ACTA DETH CONSELH GENERAU D'ARAN Ei datada deth dia 3 de noveme de 1834. En aguesta mos relate era notícia puntuau deth darrèr acte de govèrn d'ua Institucion qu'auie presidit era vida politica, sociau e administrativa deth territòri, ath long d'apròp de sèt cents ans. Cau díder, que des de que s'implantèc era division provinciau en 1834, auie estat nomentat prumèr jutge deth partit de Vielha, Pascual Madoz Ibáñez, avocat neishut en Pamplona, qu'auie exercit en Barcelona e , ère militant subergessent dera ala liberau des isabelins. Madoz qu'auie er encargue de recuperar era Val d'Aran deth domeni carlista, se presentèc tamb ua colona des deth costat de França e artenh de derrotar-les coma avem mès ensús dit en pònt d'Aubèrt. Hèt considerat coma data istorica, pr'amor que metie fin ath regim especiau dera Val d'Aran, e per tant tanben des sòns antics privilètges. Mès enlà se cree era circonscripcion electorau de Vielha, dera que ne siguec prumèr deputat Joan Benosa, e constituïe supòrt principau deth nau camarat politic e sociau que s'instauraue, era municipalitat. Era Val d'Aran ère equiparada, per çò que hège as formes de govèrn, ara rèsta deth territòri, e dera sua lei consuetudinària, substituïda graduaument peth dret comun. Aué sonque subsistissen es dues formes de dret: eth de tornaria e eth pacte de convinença o mieja guadanharia Tornaria: equivau a ua forma particulara deth dret de retracte, vigent sonque ena Val d'Aran, e pera quau, en cas de vener-se un ben immòble eth proprietari a d'aufrir-lo de prumèr as sòns frairs e d'auti parents collateraus, e sonque s'aguesti ac declinen, pòt vener-lo ad autes persones. Pacte de convinença: convengut peth miei deth quau es parts se metien d’acòrdi enter eres, liuraments e sens intervencion de cap de jurisdiccion publica o privada, sus es obligacions que les estacaven enter se, e que garantien per jurament. Aguesti convenguts s’apliquen adobament d’ahèrs successòris, arrendaments, etc.
Darrèra acta deth Conselh Generau en 1834.
Hònt: La Vall d’Aran. Aproximació a la vicissitud i trajectòria històrica que ha influït la singularitat del poble aranès. Llorenç Sànchez i Vilanova , 1995.
62
ACTIVITATS 1. Hè un petit esquèma deth tèxte “Era vida vidanta ena Val d’Aran en temps deth carlisme”, pag. 28-29 de J. C. Riera Socasau. 2. Pendent era epòca deth carlisme existiren dues bastendes qu’averen espaciau importància ena prumèra guèrra carlina. Ua siguec eth “Fòrt dera Libertat” plaçat en lòc nomentat “Eth Castèth” de Vielha a on se trape ubicat aué eth Parador de Torisme, e era dusau eth espitau de Sant Pèr en Casau. Cercatz informacion d’ua d’aguestes bastendes. Podetz campar “Era prumèra guèrra Carlina ena Val d’Aran” de J. C. Riera Socasau.
63
16. PASCUAL MADOZ (1805 Pamplona-1870 Genòva) Estudièc dret, geografia e estadística. Era sua posicion liberau, a favor dera reina Isabel II, l´obliguèc a exiliar-se entà França , a on estudièc en Tours e París. En 1833 tornèc entà Espanha. S´installèc en Barcelona , a on exercic era avocacia, dirigic es darrèri volums deth “Diccionario geográfico universal “e , en madeish an siguec nomentat governador militar, jutge de prumèra instància, subdelegat de rendes e cap des fòrces dera Val d´Aran. Eth 28 de noveme de 1835 restablic era autoritat deth govèrn constitucionau liberau en Vielha , qu´ère aucupada pes carlins, e la mantenguec tot un an ath long deth quau organizèc militarament Aran , bastic un castèth que mestrejave Vielha e enes camins metec era corresponenta artilharia. Madoz, ath cap d´un batalhon de volentaris e milicians , acacèc es carlins per tèrres deth Pallars; en tot èster herit en afrontament en Valéncia d´Àneu . Siguec trasladat en civièra tà Vielha a on lèu se restablic. En 1836 aucupèc eth cargue de jutge en Tremp, siguec deputat enes Còrts per Lleida e secretari dera comission d´Isenda des Corts. De Madrid estant contunhèc interessat enes problèmes de Catalonha , com ère era sua defensa enes Corts dera bastenda deth Canau d´Urgell. En 1841 elaborèc un repòrt favorable tàs aspiracions proteccionistes des industriaus catalans. Ara seguida siguec nomentat membre deth Tribunau Suprem de Justícia , cargue que non acceptèc. En 1844 se retirèc dera vida politica dempús d´èster empresoat pendent tres mesi. De 1844-1854 se mantenguec ena oposicion e se dediquèc pleament ara redaccion e publicacion dera sua òbra editoriau . En 1854 ère eth governador de Barcelona , en 1855 retornèc entath sòn sèti de deputat e presidic es Corts Constituentes . En tot èster ministre de Finances presentèc eth projècte de desamortizacion civila e eclesiastica que, a despiet d´èster aprovada auec d´èster abrogada en 1856 pera oposicion que generèc . En 1859 siguec reimplantada. Madoz ère eth cabecèr deth progressisme dur. Cap deth V Batalhon dera Milicia Nacionau s´auec de tornar a exiliar. Dempús dera revolucion de 1868 torne tara politica , s´afrònte as progressistes de Cadis. Moric en tot anar tà Florencia a aufrir era corona deth tron espanhòu a Amadeu de Savòia . Era sua òbra En 1834, en acabar era redaccion deth “Diccionario geografico universal “avie era intencion de publicar ua òbra mès scientifica , serie eth “Diccionario geograficoestadistico-histórico de España “, publicat en 1845. Entà artenher aguest espandit objectiu creèc un hilat de corresponsaus per tota Espanha : arribèren a 1484. Era division , en 1834 , der Estat espanhòu en províncies e partits judiciaus li permetec auer man ath nòm de toti es pòbles . Es articles , mens o mès estenudi segon era importància dera poblacion seguissen toti un madeish esquèma : Nòm dera poblacion, des sues dependéncies e distàncies ad auti centres. Situacion e clima. Descripcion. Tèrme municipau. Qualitat deth terren. Camins. Corrèus e diligéncies. Donades estadistiques sus produccion agropecuaries, indústria, comèrç, poblacion, riquesa e contribucions e fin finau, er apartat istoric .
64
Era Val d´Aran : estudi a hons 1845 Er apartat sus Aran ei un testimòni detalhat e fidèu dera realitat aranesa entà miejan deth sègle XIX.e tamb era valor hijuda qu´eth pròpri Madoz n’estèc eth redactor e editor : eth sòn cargue e era sua personalitat li permeteren dispausar d’ua informacion espandida e exacta deth parçan aranés. Cau húger es sues reflexions personaus frut d´un coneishement directe deth país , hètes tamb esperit de simpatia vers Aran e es aranesi.Atau ac demòstren es sues descripcions deth paisatge- deth quau shautave- o es observacions sus eth caractèr entrepreneire des aranesi. Eth sòn ligam tamb Aran non sonque estèc peth sòn cargue politic, senon tanben economic: participèc ena espleita des Banhs de Les amassa tamb d´auti vesins. Ena guèrra de carlina, Madoz lutèc entà eradicar eth movement carlin. En aguesta guèrra moriren aranesi e patiren es des.hètes belliques: bastisses esbaussades o ahlamades, degalhs qu´agreugèren era situacion economica des municipis. Nòtes sus Aran En “Diccionario geográfico-estadístico-històrico de España y sus posesiones de Ultramar” se descriu era Val des d´ua vedença globau enquiàs mès especifiques e detalhades pòble per pòble: poblants, vesins, activitats productives, superficies de coitiu, de prats, de bòsqui, de bestiar, nombre de delictes, camins , comunicacions, malastres, catastròfes, huecs , accidents enes pòrts aranesi, quadres sinoptics, caractèr, usatges e costums des aranesi, drets istorics, istòria,....En ensem ei aquiu a on s´acreish era valor deth tèxte. Met en relèu er isolament – frut dera inexisténcia o mau estat deth hilat viari- dera tèrra aranesa. Se remèrque qu´era solucion ei en mans deth govèrn e sonque ua actuacion en carretères poirie apariar eth problèma. A nivèu demografic avie entà mejans sègle XIX, 7315 poblants (1221 vesins o familhes) Era agricultura ère deficitària e es activitats deth bestiar e forestaus èren er element essenciau economic. Eth arrendament de peishius a comerçants de dehòra garantien ua via economica importanta. Era recria de bestiar mulam ère ua especialitat importanta : dempús se venie enes hèires catalanes e aragoneses. Cau híger era venda de husta . Aguest comerç -com antigament eth dera lan o era sau- assegurave era crompa per part des aranesi de gran, vin, òli e manufactures. Madoz apuntave, tamb vedença de futur, eth torisme d´ostiu , sustot en balneari de Les, restaurat en 1834. A despièch de non existir ja –des de 1834- eth Conselh Generau, Madoz contunhe tient er aperament de terçons entà senhalar era apertenéncia des pòbles. Defensèc eth besonh dera rebastida de Castèth-Leon, e aquerò qu’en 1755 ja n’estèc rebutada. Era valor d´aguesta òbra , a despièch des detalhs , ei era recuelhuda sistematica de donades des encastres mès diuèrsi , lòc a lòc, de caps a pè : salubritat, ensenhament, arrius, montanhes, pesca, pònts, mòles, cases, hèstes, religion, ermitòris,....... e eth sòn critèri entà solucionar problèmes , fòrça còps tamb ua vedença de futur impròpria deth sègle XIX.
65
ACTIVITATS 1. Lieg er article deth “Diccionario geográfico-estadístico-històrico de España y sus posesiones de Ultramar, Barcelona 1985” que hè referéncia ath tòn pòble. Escriu un resumit deth madeish . Dempús redigís coma ei aué. 2.- Madoz escriuec un apartat sus mielhores entar Aran .Lieg-les e analisa se s´an amiat a tèrme enquiàs nòsti dies o quin ei eth sòn estat actuau. Pensa e rasona quines son es mielhores que tu crees qu´a de besonh Aran enes nòsti tempsi. Escriu-les en forma d’article periodistic.
66
17. ECONOMIA EN DESVOLOPAMENT EN SÈGLE XIX
Es bastiments dedicats entà activitats industriaus ei er exemple des activitats dera populacion : mòles harières en Arties , Bausen, Aubèrt, Arròs , Es Bòrdes , Bossòst, Betren, Escunhau , Gessa, Gausac, Salardú, Unha ; banhs termaus en Arties, Tredòs e Les. Se mantien en bon usatge es cabanes de pastors. I a depòsit de husteram , ressècs en Arties, Arròs, Betlan, Escunhau,....; batans en Bossòst e Escunhau. En 1864 se comence era espleita des mines de Liat. Eth comèrc de bestiar mulam e dera husta cree riquesa ad aqueri que s´i dediquen. Comerciaven tamb aragonesi e francesi sustot. Pr’amor dera acreishuda economica tanben ac hè era populacion , donc, de 7.337 poblants en 1845, se passe a 11.272 en 1860. 17.1 CASES FÒRTES ARANESES Era casa coma unitat de convivència e d´espleita ei era basa dera organizacion socioeconomica aranesa coma ven a èster en totes es societats pirenenques. Eth Dret civil aranés mos parle dera sua importància en èster reglades es relacions familiaus. Era tòca ère eth mantenement der auviatge. Cada casa ère identificada peth sòn nòm ( çò de..) e se sajave d´emparentar-se tamb d´autes cases d’economia parièra a trauèrs de ligams matrimoniaus. Cada casa avie ua mèrca , eth símbèu que l’identificave laguens dera societat entà reconéisher eth sòn auviatge: la trapam en bestiar, es colièrs, es socs bracats de lenhars , es airines agricòles, artesanaus, domètges , eth sèti ena glèisa... Es cases fòrtes èren cases vielhes qu´avien anat amassant era màger superfícia de tèrres e de mès nauta qualitat (tèrres grasses). Es cases naues èren es qu´avien de demanar permís ath conselh deth pòble entà poder demorar aquiu e gaudir des bens comunitaris ( bòsqui, peishius, aigües, mòles....) Es cases fòrtes se diferenciaven en hèts com : - uns gessien deth pòble entà trabalhar dehòra (emigrar) ; d’auti tà estudiar. - nombre de mossos o mossardets que podien mantier entà amiar es prètzhèts dera proprietat - era estenuda dera proprietat privada en galins (tèrres) , jornaus (prats ) o sesterades (gèrms) , era sua qualitat (d´adaiguatge, apròp deth nucli , concentrada ) - es bastisses des fòrtes destaquen pera sua mesura, detalhs arquitectonics, bastisses anèxes, portaus, corraus… - nombre de caps de bestiar - mòbles, utisi domètges, auviatges, mès sustot ena presència d´esturments legaus, devitòris, censes annaus, libres de comptabilitat…
67
17.2 ÇÒ DES DETH SENHOR D´ARRÒS. ERA BASTISSA Eth lotjament senhoriau de çò deth Senhor d´Arròs , bastit en 1820, ei er exemple mès clar e plan conservat deth desvolopament economic que s´amièc en Aran en sègle XIX , parièr ath des auti parçans deth Principat. Ath delà ei un des exemplars arquitectonics des deth quau podem estudiar coma viuien es familhes des nomentades cases fòrtes en Aran . Es de çò deth Senhor d´Arròs avec era sua cauç ena familha Subirà de Vila. Coneishem a quauqu’un d’eri: Rafael de Subirà , governador d´Aran enter 1642 e 1678 e contra eth quau se seguic un important procés per abús d´autoritat, n’ère d’aguest cauç. Ei documentatada era mòrt de Jaume de Subirà eth 1739, que mantièc eth pleit tamb eth comun sus era proprietat dera mòla , ère eth pair de Josep Subirà. En 1603 eth comun d’Arròs e Vila autregèc a Joan d´Arró e eth sòn hilh Sansi d´Arró eth dret de bastir, mantier e espleitar ua mòla ath cant der arriu Varradòs per èster redescendents des Arnauton, antics proprietaris d´ua des mòles d´Arròs qu´èren esbaussades. Atau eth comun velhaue tà qu´eth servici dera mòla siguesse restablit e es vesins non auessen d´anar entad auti pòbles a mòler eth sòn gran.Aguestes mòles èren de titularitat comunau e es espleitaires les avien de bastir en tot seguir es indiques deth conselh dera universitat: pro ampla tà càber un muòl cargat de blat e tamb un cubèrt tà dus muòls mès; dus volants entà assegurar un bon servici. Eth pagament ère d’ua punhèra de gran per cada galin de gran molut. En 1703 eth común d´Arròs, devant dera mancança de sòs enes sues arques, cerquèc un sistèma entà subvencionar-les: auer ua mòla pròpria que produsisse uns ingrèssi constants. Es vesins , en un acte de deféner es drets comuns , ac accèpten amassadi en conselh dera universitat d´Arròs. En consequéncia, a Jaime de Subirà se li trè eth dret d´espleita en tot justificar que non daue pas massa bon servici ja qu’era pèira dera mòla ère esquiçada e era haria ne gessie massa graüda e ath delà tanben, eth hèt d´exercir eth dret de preferéncia devant des auti vesins. Eth pleit entre es parts s´alonguèc enquia 1733 , an en que era Reiau Audiéncia decretèc que Jaime de Subirà non avie pas cap de dret sus era mòla. (A. Sanllhei pg.1264-1291).
68
Hònt: Cò deth Senhor d’Arròs. CRP Val d’aran
Hònt: Cò deth Senhor d’Arròs. CRP Val d’Aran
69
En 1784 es universitats de Les e Bossòst mantièren un pleit contra es tres bailes de Marcatosa, Francés de Subirà , Joaquim de Miguel e Francés Cau deth Tròi, toti tres representants de cases fòrtes. Eth 1786 eth beneficiat Pèir Joan Subirà de Vila associat tamb A. Aner e Amielh de Bausen , participèc en uns prumères temptatives d´espleita des recorsi minèrs ena Val . Er ascens sociau d´aguesta familha siguec progressiu , des des títols nobiliaris de Rafael de Subirà (Baron d´Eroles e senhor de Vilalbor en Pallars) enquia era dedicacion comerciau de Francés Ademà e Subirà , eth darrèr representant dera casa. Era diferéncia entre çò deth Senhor e era rèsta de vesins d´Arròs ei evidenta ena contribucion pagada en 1815 : eth 64%., uns 320 rals devant des 500 rals pagats per toti es auti vesins deth pòble. Era proprietat territoriau d´aguesta casa fòrta s´anèc acreishent a plaser, probablament gràcies ath capitau comerciau provenent dera crompa-venda de bestiar e der arrendament de bòsqui. En 1841 auie triplicat era sua estenuda de prats : de 21´5 a 60 jornaus. Ath delà, es tèrres èren de grana qualitat, bric escampilhades e d’adaiguatge. Açò assolidave ues bones cuelhetes de dalh e redalh. Aguest acantierament e concentracion de tèrres ère atipica ena Val d´Aran. Se dèc eth cas que fòrça vesins d´Arròs venessen es sues tèrres d’adaiguatge e a tocar deth nucli urban as d´Ademà, entremieja aguesta que parle deth sòn nivèu d´endeutament tant envèrs ad aguesta casa, coma a marchants o ara contribucion. En 1823 Francés Ademà siguec obligat , via judiciau, a trèir es 200 oelhes qu´auie ena montanha de Costalies, pagar 17 liures de multa e es despenes des expèrts. Avie plaçat oelhes en torn de vacum en aqueth endret talament coma ère determinat peth comun. Ara ben, eth comun ère endeutat atau madeish tamb eth. Es deth Senhor comercaven husta e bestiar, associats tamb comerçants francesi de Sant Biat e Marinhac: En 1827 veneren 2000 socs provenents des bòsqui de Montgarri tamb es còssos d´Isil e Alòs. Es arrendataris aranesi coma Ademà, auien mens capacitat economica qu´es francesi. Amiauen er arrendament deth bòsc, logaven es picaires, organizaven era picada....En 1823 li sigueren metudes jos sequèstre ues mules en S.Biat per non amiar a cap uns pagaments que considerèc desmesuradi. Sus era compra-venda de bestiar non coneishem pas guaires notícies mès tanplan que combinava andús prètzhèts. En 1841, ère era casa d´Arròs tamb mès proprietats en qualitat e superfícia de tèrres : 207 galins devant des 152 des de çò de Pèir ……113 es de Penha. Totes èren es cases vielhes. Es des cases naues portaven eth nòm pròpri : Jusèp, Rafael… ) Francés Ademà e Subirà, marchant de husta e gasolan de bestiar, eth mès gran proprietari tanben en 1841. Er acantièrament de tèrres ère segondaria devant des sues activitats comerciaus e de loguèr. Fòrça còps es cases fòrtes auien mens caps de bestiar qu´es mès praubi pr´amor que o arrendauen part des sues tèrres e es autes èren tengudes tar engrèish deth bestiar tara revenda. Ei eth cas des mules des d´Ademà.Tanben exercie monopòli enes arrendaments des bòsqui e peisheus envèrs era universitat , talament coma hègen totes es cases fòrtes d´Aran.Tanben participaven e contrarotlaven es institucions deth govèrn locau, de terçon e dera Val. Siguec conselhèr de terçon . Es cases fòrtes hègen d´intermediaris tamb es arrendataris forans ( aragonesi, francesi ..)
70
a) Maria Ademà Turmo e Antòni Deò Barrau. b) e c) Darrèrs senhors d´Arròs, Francés Ademà Subirà e era sua hemna Maria Turmo Aunòs.
Hònt: Archiu Istoric dera Val d’Aran. Conselh Generau d’Aran Sus era riquesa d’aguesta casa corren fòrça legendes, ua d’eres conde qu’abantes s’acabarie eth sable en Garona que non pas eth aur as deth Senhor (donc que se didie qu’en cadua des cantoades deth bastiment i a depausada ua onça d’aur) Actuament aguesta casa ei era sedença institucionau deth Conselh Generau d´Aran e der Archiu Istoric Generau d´Aran . Ena planta baisha se trape era sala de plens e eth burèu deth Síndic d´Aran . Era rèsta ei dedicada tar Archiu : depaus de documentacion , sala de consulta, bibliotèca e lòc de trabalh der archivèr.
71
18. ES GUÈRRES COLONIAUS Dempús dera pèrda des colònies deth continent american per part d’Espanha entre 18101825, era rèsta des colònies: Cuba, Puerto Rico, Filipines e quauques ièrles mès d’Oceania, demorèren pendent ua cinquantia d’ans en un estat relatiu de patz. Mès, en Cuba entà 1868, un politic cuban aperat Carlos Manuel Céspedes, que viege d’ua amonedada familha proprietària de plantacions, organizèc jos eth crit de “Viva Cuba libre”, ua susmauta contra eth govèrn coloniau espanhòu que balhèc origina era guèrra nomentada com era “guerra des Dètz Ans” pr’amor des leis antiliberaus qu’es autoritats espanhòles avien promulgat en 1867. Céspedes hec jurar as sòns òmes era bandèra cubana e declarèc liures es esclaus. Aguesti patriotes nacionalistes amièren a tèrme ua campanha tamb nauti e baishi contra -er exèrcit espanhòu pendent 10 ans, mès mancadi de ressorces e de supòrts aitant deth laguens dera ièrla coma de dehòra, era guèrra non podec pas arténher era sua tòca. Tamb tot açò, Céspedes abolic er esclavatge des sues proprietats e un còp tamb 200 òmes tamb armament precari, aucupèc Santiago e desliurèc es esclaus que i avie. En 1878 se signèc eth tractat de patz de Zanjón enter eth generau Arsenio Martínez de Campos, eth quau prometec reformes, e eth president cuban Vicente García. Aguest tractat autrejave ua certana autonomia administrativa e que Cuba podesse aver representacion enes Corts espanhòles, atau coma er indult as nacionalistes cubans. Es reformes prometudes en predit tractat sonque sigueren qu’aquerò: promesses; mès un des trèts mès subergessents artenhudi siguec er aboliment complèt der esclavatge. I avec totun açò, grops que non acceptèren pas era patz e era luta contunhèc de faiçon aflaquida e que se coneish peth nòm de “guerra Chiquita”. Aguesta situacion non avec pas lèu bric de retroniment militar e podem díder qu’era trèva artenhuda en 1878 se mantenguec enquiath 1895, an en que petec era guèrra dera Independéncia. Uns ans abantes, en 1892, s’avie fondat eth “Partido Revolucionario Cubano” per man de José Martí, que determinèc eth nau suslheuament eth 24 de hereuèr de 1898, en mai d’aguest madeish an Juan Martí morie en combat contra es tròpes coloniaus espanhòles. Es nòrd-americans qu’avien interèsi e projèctes sus Cuba e en tot seguir era doctrina de Monroe: “America entàs americans”, determinèren intervier ena guèrra ath cant des cubans atau coma espandir era guèrra entàs Filipines, en tot préner coma desencusa era explosion deth sòn batèu de guèrra “Maine” en pòrt de Santiago en qu’es ianquis dèren eth tòrt a Espanha. Es fòrces espanhòles sigueren vençudes en Santiago de Cuba eth 3 de junhsèga de 1898. Era guèrra acabèc tamb eth tractat de París que se signèc eth 10 de deseme de 1898 enter es parts implicades, peth quau Espanha liurave Cuba, que s’independizave e cedie Puerto Rico, Filipines e Guam amassa tamb quauqui auti ierlòts d’Oceania as EUA. Aguestes tres darrères possessions se perderen ena batalha de Cavite eth 1 de mai de 1898.
72
Aguesta pèrda des sues darrères colònies representèc entà Espanha non sonque ua desmereishuda economica plan grana, donc, s’arturèc eth comèrç existent entre era metropòli e Cuba, senon qu’eth país patic un efècte psicologic devastador enter era classa politica e part dera poblacion. Aguestes guèrres coloniaus non sigueren pas bric populares, donques, avem d’aver present qu’ena aquera epòca eth servici militar podie èster redimit per 1500 ó 2000 pessetes. Açò comportèc que plan de gojats de familhes praubes hugessen deth país e es rics, atau coma plan oficaus der exèrcit, s’estauviaven d’anar tara guèrra en tot redimirse tamb aguesti sòs, qu’eri òc, s’ac podien pagar!. Era Val d’Aran estèc un des parçans en qu’eth nombre de joeni que sigueren aperats entath servici ei un des mès nauts. Tanben i avec joeni que hugeren entà França e d’auti que s’amaguèren en país tamb era fin de non èster trapats e obligats a engatjar-se ar exèrcit e anar lutar en Cuba e Filipines. Es Socasau de Begós aurien començat a subergésser en aguesta guèrra e, mès enlà ena deth Marròc coma generau d’infantaria. Per boca de F. Vidal, hilh de Casarilh e condat per sa mair A. Mola des deth Manso e defuntada en 1970, li avie condat mantuns còps que dus gojats deth pòble C. Vergés (Laurenç) e F. Vidal (Manso), demoraven amagadi ena tuta de Santmansà (Samansa) ena arriba dreta deth Garona. Dempús d’aver acabat eth conflicte sigueren punits a servir pendent quauqui ans en Guinea Equatoriau. Atau madeish Antòni (Tonet) Calbetó Sirat des de Miquèu-Andrèu de Vielha. Estèc sèt ans dehòra de casa e, se conde que quan tornèc entà casa, es sues fraies li demanèren perqué non les avie pas escrit, e ad açò les responec qu’era carta darrèra que les escriuec se la calèc en sòn morralet de campanha e non se’n brembèc de manar-la!!! Moric tamb lèu nauanta ans e estèc sevelit en Vielha tamb graduacion e aunors de tenent. Coneishem tanben un cas d’un mossardet de çò de Gasconet de Vila que hestejave tamb Ròsa Castet Calbetò de Vielha, en qu’eth pair d’aguesta condicionèc eth sòn maridatge a qu’aguest gojat anèsse entà Cuba en torn d’un hilh sòn. Eth pretenent acceptèc eth convengut, partic tara guèrra en Cuba e tornèc sauve e segur e, eth suer acomplic era sua paraula. Aguestes guèrres coloniaus tustèren tanplan ara societat aranesa, talament coma ac reflectís eth escrivan aranés Mn. Jusèp Condò Sambeat* ena sua novèla “Era isla des diamants”, a on atribuís era guèrra e era pèrta des colònies ath mau govèrn dera epòca. 18.1 MN. JUSÈP CONDÓ SAMBEAT *Mn. Jusèp Condò Sambeat, neishec en Montcorbau 1867. En seteme de 1881 entrèc en Seminari de La Seu entà seguir era carrèra sacerdotau. Era “Renaixença” catalana e sustot es dus grani poèmes de C. Verdaguer, l’Atlàntida e Canigó, lo tusten talaments que s’ahigerà ad aguest movement culturau. En 1890 escriu eth sòn prumèr poèma en catalan qu’ei premiat: Mon primer ram. Ar endean ei ordenat caperan e destinat entà Sallent de Montanisell (Alt Urgell). En 1893 ei destinat entà Gabassa (Llitera) e pren part enes Jocs Floraus dera Academia Mariana de Lleida. Tres ans mès tard ei en Moror (Conca de Tremp) a on i demorèc nau ans. Ei delegat deth Centre Excursionista de Catalunya e escriu en Butletin qu’edite aguest madeish centre. En aguesti ans escriu “Escuela de perfección sacerdotal” 73
En 1905 ei nomentat entà Gessa. Aguest eveniment lo retrape tamb era sua tèrra nadiva e, sustot , tamb era sua lengua. Mantierà estreta relacion tamb Bernat Sarrieu (poèta gascon) e se harà membre deth Felibritge, a travèrs dera Escòlo deras Pirinéos, fondada per aguest en 1904. Eth sòn vam de tier era sua lengua mairau ena creacion literària possarà mès e mès. Remerquem en pròsa dues novèles cuertes: Sang nòble, sang deth pòble e Era isla des diamants, e era pèça de teatre Era caritat. Ena sua òbra poetica avem, enter d’autes: Era cançon dera Garona, Era net de Sant Joan, Eth darrèr cant der Om, etc. En 1915 ei destinat entà Bossòst a on moric eth 5 d’agost de 1919.
74
19. ES MANCOMUNITATS En 1912, es deputats de Lleida acòrden era incorporacion dera província de Lleida ath projècte dera Mancomunitat de Catalonha. Aguest eveniment s’amie a tèrme en tot èster president dera Deputacion de Lleida un aranés, Jusèp Mª España. Eth 6 d’abriu de 1914 se constituïc en Barcelona aguesta institucion pera union des quate deputacions catalanes en tot èster elegit president dera madeisha Prat de la Riba Era legislacion existenta, ath delà d’establir es tres nivèus territoriaus dera foncion publica: estatau, provinciau e municipau, permetec era formacion de mancomunitats de municipis entara prestacion de servicis. Ena Val d’Aran se creèren tres mancomunitats: Era Mancomunitat Forestau dera Val d’Aran. Aguesta nèish pr’amor dera riquesa forestau deth parçan, dera temptativa de racionalizar e reglar eth profitament dera husta e dera justa participacion de toti es pòbles ena obtenguda des recorsi patrimoniaus. Per’mor d’açò, eth 24 de març de 1926, es ajuntaments de Vielha, Betlan, Vilac, Tredòs, Gessa, Escunhau, Arròs e Vila, Bagergue, Arties, Vilamòs, Salardú, Bossòst, Gausac, Es Bòrdes e Arres, se constituïren en Mancomunitat. Es sòns Estatuts sigueren aprovadi per Reiau Orde deth 25 de junh de 1926.
-
-
-
Es Estatuts destacaven es fins que seguissen: Era formacion de tota sòrta de plans entàs aprofitaments forestaus Era defensa e foment dera riquesa forestau Eth nomentament deth personau adscrit as servicis mancomunats Era delimitacion des espacis qu’apertienien as municipis mancomunats Er autrejament d’aigua que nèish enes sòns espacis forestaus, tant d’adaiguatge coma es lacs, a empreses o particulars entà que l’espleiten. Autrejament de terrens forestaus entà espleita forestau o entath desvolopament deth torisme e era establida des servituds previstes en art. 40 deth Reiau Decrèt de 17 d’octobre de 1925. Era organizacion dera venda dera husta provenenta der espaci forestau des municipis dera Mancomunitat Er establiment des vies d’extreiguda e de camins forestaus de tota sòrta, coma miei entara mielhora dera riquesa forestau des municipis mancomunats Era installacion mancomunada d’establiments industriaus qu’agen relacion tamb espleita e aprofitament dera riquesa forestau Aplicacion des impòsti de 10 e de 20% a que hè referéncia er art. 28 deth Reglament des Finances Municipaus e dera emission d’emprestits tamb era finalitat de mielhora e d’espleita dera riquesa forestau o dera reconeishuda utilitat entàs poblacions. Mancomunitat Assistenciau Sanitària, tamb estatuts aprovats peth ministèri de Governacion eth 3 de deseme de 1964, qu’a era sua cauç en antic Espitau de St. Antòni de Vielha, pr’amor d’èster cedit provisionauments en 1961 peth govèrn civiu de Lleida ar Ajuntament de Vielha. Ei integrada tanben per toti es municipis aranesi e per entitats menors de Betren, Arró e Casau.
75
Aguesta Mancomunitat se constituic tamb era fin de balhar era prestacion des servicis que seguissen: - Centres sanitaris - Assisténcia medicau-quirurgica as estatjants des municipis que compausen era Mancomunitat - Servici d’ambulàncies entath traslat entad auti centres sanitaris - Servici de dispensari e especialitats - Assisténcia a parts (jacilhes o amainadaments) - E d’auti que se poguen establir - Era creacion des servicis a que se hè referéncia en article anterior, atau coma era supression, requerís er acòrd dera Junta, prealabla prepausa dera Comission Permanenta. Avien dret a gaudir des servicis remercadi es vesins e es sòns familhars des municipis que formen part dera Mancomunitat e qu’èren inscrits enes recensaments de beneficiéncia de cada ajuntament. Tanben auràn dret ara prestacion deth predit servici, a trauèrs der abonament des tarifes aprovades, era rèsta d’estatjants des tèrmes municipaus dera Mancomunitat, tamb preferéncia des residents sus es passants.
-
Mancomunitat de Prestacion de Servicis contra Huecs, estèc constituïda eth 22 de hereuèr de 1965. Ath començament sonque la formaven es municipis de Vielha, Escunhau, Gausac, Vilac e Betlan, ath delà des entitats menors de Betren e Casau. En 1980 s’i higeren es municipis de Salardú e Es Bòrdes. Demorèren dehòra es municipis de Bossòst, Les e Canejan ja qu’auien installacions pròpries e non considerèren avient de hèr-ne part.
Es Estatuts establissen es fins que seguissen: - Prestar servicis e secors en cas de huec. - Possar eth encoratjament e era mielhora des elements destinats ad aguesta finalitat - Dar ath servici ua màger eficiéncia e aquerir es materiaus qu’entad açò calgue - Era creacion des servicis a que hè referéncia er article anterior, atau coma era supression, requerís er acòrd dera Junta, prealabla prepausa dera Comission Permanenta. - An dret a gaudir de franc des servicis indicats es vesins des municipis que formen part dera Mancomunetat. Atau madeish avien dret ara prestacion as servicis nomentats a trauèrs der abonament des tarifes aprovades era rèsta de vesins de d’auti tèrmes municipaus.
76
20. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA Nòm deth periòde deth règne d’Alfons XIII en qué eth generau Miguel Primo de Rivera exercic dictatoriaument eth poder ( seteme 1923 – gèr de 1930). Era incapacitat que manifestèren es partits dinastics entà afrontar eth movement obrièr, er existent protagonisme aquerit pes republicans, socialistes e nacionalistes, era recession economica dera pòstguèrra e es responsabilitats dera des.hèta d’Annual ( Guèrra deth Marròc 1921 a on moriren mès de 8000 soldats, que chipotèc ath madeish monarca, amièren a Primo de Rivera, capitan generau de Catalonha, a un còp d’estat militar, tamb era aprobacion d’Alfons XIII ( 13-09-23). Primo de Rivera dissolvec eth Congrés e era part electiva deth Senat e proïbic toti es partits politics e centraus sindicaus. Entà çò qu’ei a Catalonha, establís un Decrèt que sosmetie as Tribunaus Militars es atacs dera unitat dera patria e interdie er usatge dera bandera catalana e dera lengua catalana, destituic toti es ajuntaments elegits, suprimic es Deputacions provinciaus (1924) e atau tanben era Mancomunitat ( junhsèga 1925). Era CNT ( Confederacion Nacional del Trabajo) en 1924 ère practicament desmantelada mès organizèc er atac contra era casèrna des Drassanes (noveme1924) e, a compdar de 1926, s’articulèc tamb es conspiracions que deth laguens estant der Estat espanhòu, constitucionalistes, republicans, nacionalistes e catalanistes radicaus, amassa tamb militars descontenti, amièren contra Primo de Rivera, aguest dimitic e s'exilhèc en París. Eth 4 de noveme de 1926, Francesc Macià e un centenat d’òmes armats son detenguts en França quan premanien era invasion de Catalunya per Prats de Mollò. Eth 12 d’abriu de 1931 se celèbren en tota Espanha eleccions municipaus. Enes granes ciutats guanhen es candidatures republicanes e dus dies dempús se proclamave era Segona Republica. Alfons XIII, mancat de supòrt, dèishe Espanha. Respècte ara Val d’Aran ei a compdar des prumèri ans deth sègle XX, mestrege er scenari politic deth districte Sort-Vielha, Emili Riu Periquet, candidat peth partit liberau e qu’artenh en successives eleccions representar en Congrés Nacionau es dus parçans. En aguesta condicion sage d’afavorir eth territòri, en tot gestionar poders entara realizacion d’ua seria de projèctes qu’impulsèren era vida economica deth Palhars e dera Val. Quan ja demorave en Madrid coma empresari e dedicat ara premsa e d’auti negòcis, influirà en progrés dera Val a trauèrs der autrejament qu’avie obtengut entara espleita de diuèrsi sauts idroelectrics, en cors deth conquest idrografic que va dera cabeçada deth Garona, ena Val de Ruda, enquiara entrada en França, Pònt de Rei. Era prumèra des centraus idroelectriques, bastida entre 1923 e 1929, ei era de Cledes, ath cant de Les. Es trabalhs promulgats pera Societat “Productora de Fuerzas Motrices, SA” de capitau espanhòu, que servic entà crear nombrosi lòcs de trabalh. Era rèsta de centraus se bastiràn entre 1947 e 1963. En 1910 s’avie bastit era carretèra de Vielha enquia Tredòs tamb era intencion de contunhar entà Esterri d’Àneu pera Bonaigua en tot seguir en bona part eth vielh Camin Reiau, eveniment amiat a tèrme en març der an 1924. Tamb motiu dera inauguracion dera carretèra deth Pòrt dera Bonaigua, 1924, ei quan Alfons XIII visite era Val e se determine era dubertura deth Tunèl de Vielha.
77
Aguesta entremieja venguec determinada per tota ua tiera d’eveniments en tot subergesser-ne es que seguissen: a) De tipe militar: Pendent era 1èra Guèrra Mondiau arribèren enquia Bossòst partides de soldats alemans, considerat açò coma ua sòrta d’envadiment de poténcies estrangères. b) De tipe economic: Era potencialitat de riquesa idraulica entara sua espleita dera Val d’Aran e era dera husta. Laguens era pensada populara existís era credença qu’era visita amiada a tèrme peth Rei Anfós XIII se deuec ara “presion” qu’eth sòn chofer (aranés, hilh de Vielha e gessut de çò de Teisheneret) entà que visitar-se Aran e prener-se atau partit. Eth sòn projècte se comence en deseme d’aqueth madeish an e s’adjudique en noveme de 1925. Es aranesi volien ua comunicacion dirècta tamb era rèsta der estat, ua referéncia concrèta d’aguesta volontat ei eth document liurat pes bailes aranesi ath govèrn de Madrid en 1907. Es òbres s’entamenèren en març de 1926, era traucada non s’acabèc enquiath 1941 e ei eth 22 de mai deth 1948 quan se daurís ath transit de veïculs Ena prumèra mieitat deth sègle XX, ath delà de trabalhar era tèrra o ena espleita deth bestiar, era activitat economica virèc ath torn dera extreiguda de minerau: menes de blenda de Liat e de Bossòst (1920); menes d’Arres, jadiments de blenda e plom mès importants dera Val, que sigueren espleitades per ua companhia francesa. Segontes Madoz entà començaments deth sègle XIX se coneishien mines de hèr, de cobalt e de galena que s’auien descurbit en tèrme de Vilac e s’espleitaven menes de plom e bèra porcion d’argent. Se barrèren entà començaments des ans 1950. Avien artenhut ua produccion de 8000 tones annaus, exportada tà Belgica a trauèrs de França. Dera prumèra mieitat dera decada des ans 1930 enquiath començament dera guèrra civila de 1936-39, era poblacion se manten ath torn de 6300 abitants.
20.1 CRONOLOGIA BASICA DETH REGNAT D'ALFONS XIII del Ebro" eth 5 de hereuèr peth comjat d'obrièrs; s'i higeren es deth ram deth gas e dera electricitat. Siguec declarat er estat de guèrra. Catalonha viu ua grana conflictivitat sociau, pendent era quau sorgís eth pistolerisme, tant eth dera patronau coma er obrièr. 21 junhsèga 1921. Er exèrcit espanhòu patís era des.hèta d’Annual ena guèrra deth Marròc. Morissen mès de 8000 soldats 13 seteme 1923. Eth capitan generau de Catalonha, Miguel Primo de Rivera, balhe un còp d'estat e instaure ua dictadura tamb eth vist-e-platz deth rei. 20 març 1925. Era distadura suprimís ncomunitat de Catalonha. era Mancomunitat de Catalunya.
17 mai 1902. Alfons XIII ei proclamat major d'edat e coronat coma rei 6 abriu 1904. Viatge d'Alfons XIII tà Barcelona, boicotejat per republicans e catalanistes. 25 noveme 1905. Un grop d'oficiaus assètgen es sedences dera "Veu de Catalunya" e deth "Cu-cut". Eth govèrn suspen es garanties constitucionaus en Catalonha. 11 hereuèr 1906. Se constituís Solidaritat Catalana. 31 mai 1906. Er anarquista catalan Mateu Moral atempte contra Alfons XIII eth dia deth sòn maridatge tamb Victòria Eugénia de Battenberg. 26 junhsèga 1909. S'inicie en Barcelona era Setmana Tragica, un
78
movement insurreccionau en contra dera guèrra deth Marròc. 8-10 seteme 1910. Se constituís en Barcelona era Confederacion Nacionau deth Trabalh (CNT). 6 abriu 1914. Se constituís era Mancomunitat de Catalunya. Junh-agost 1917. Era crisís mès grèu dera Restauracion, tamb es Juntes Militares de Defensa, era Assemblada de Parlamentaris e era grèva generau revolucionària. 21 març 1918. Antonio Maura constituís un govèrn d'"unitat nacionau". 21 hereuèr 1919. Grèva dera Canadenca, originada ena empresa "Riegos y Fuerzas
4 noveme 1926. Francesc Maciá e un centenat d'òmes armats son detenguts en França quan premanien era invasion de Catalonha pes Prats de Molló. Març 1929. Diuèrses grèves d’estudiants en Madrid, Barcelona e Valéncia en contra dera dictadura. 28 gèr 1930. Primo de Rivera dimitís e s'exilhe en París. Dámaso Berenguer forme un nau govèrn: s'entamene era "dictablanda". 12 abriu 1931. Se celèbren en tota Espanha eleccions Municipaus. Enes granes ciutats trionfen es candidatures republicanes. 14 abriu 1931. Proclamacion dera Dusau Republica. Alfons XIII, mancat de supòrt, dèishe Espanha, en solitud.
ACTIVITATS -
Podetz veir era pellicula "La plaça del Diamant" pr'amor qu'aufris una bona perspectiva de quina ère era situacion politica, sociau e economica d'aguest periòde.
-
Dempús podetz participar en un debat, taula redona,… entà parlar de tot aquerò que vos a shautat,…
-
Poiries cercar informacion entà saber qué ei un sindicat-
-
Recèrca se durant eth periòde constitucionau d'Alfons XIII, i auie preséncia dera CNT ena Val d'Aran.
-
A compdar deth quadre estadistic que seguís, realiza en papèr milimetrat era grafica corresponenta as resultats electoraus deth 28 de junh de 1931.
Partits Partido Socialista Obrero Español Partido Radical Esquerra Republicana de Catalunya Partits Monarquics Accion Republicana Republicants progressistes Partit Agrari Organizacion Republicana Galega
Sètis 117 93 59 36 27 27 26
79
Autonomista Agropacion al servicio de la Rep煤blica Nacionalistes basqui e navarressi Federals e independents esquerrans Partido Liberal Dem贸crata Liga Catalana TOTAU
16 14 14 14 6 3 484
80
21 ERA II REPUBLICA E ERA GUÈRRA CIVILA Contèxte d’Espanha e Catalonha Es eleccions municipaus celebrades a nivèu de tota Espanha eth 12 d’abriu de 1931 dèren era victòria as republicans a nivèu de tot er estat e, en Catalonha a Esquèrra Republicana, aguest eveniment hec possible era queiguda dera monarquia borbonica que regia de dempús der an 1700, e se proclamèc era II Republica eth 14 d’abriu. Laguens d’aguesta euforia republicana, per aguesti resultats artenhuts, Francesc Macià proclamèc en Barcelona era Republica Catalana coma estat integrant d’ua confederacion des pòbles iberics, e açò ac hè un shinhau dempús que Lluís Companys avesse proclamat era Republica deth balcon estant der ajuntament. Mès era oposicion deth nau govèrn provisionau dera Republica, constituït en Madrid eth madeish dia, obliguèc a Macià tres dies dempús a renonciar ad aguesta estructura confederau e pactèc tamb eth govèrn centrau era elaboracion d’un Estatut entath Principat en tot constituir un nau poder autonòm, nomentat Generalitat. Eth 17 d’abriu de 1931 se convertís en Generalitat provisional de Catalunya, presidida per F. Macià. Eth 28 d’abriu un decrèt de Presidéncia dera Generalitat mercave es bases institucionaus dera institucion enquia que siguesse aprovat er Estatut. Eth 20 de junh de 1931 eth avantprojècte siguec prèst, coneishut per Estatut de Núria, lòc a on se redigic, e siguec votat en referendum popular eth 2 d’agost, tamb ua participacion apropada ath 75% deth recensament electorau e tamb eth 99% de vòts afirmatius. Eth 18 d’agost se presentèc enes Còrts espanhòles e siguec aprovat eth 9 de seteme de 1932 dempús de bères modificacions qu’amièren a un certan descontentament enter es catalans. 21.1 ARAN Tamb era recuperacion dera Generalitat de Catalonha en 1931, era junta de Bailes dera Val d’Aran, amassada ena Mancomunitat Forestau dera Val d’Aran (que s’avie constituït en 1926 e qu’a coma tòca primordiau era gestion des bòsqui e peisheus comunaus), entamenèren accions en benefici dera nòsta tèrra. Eth 24 de mai de 1931, Jusèp Mª España Sirat ei elegit membre dera Deputacion Provisionau dera Generalitat peth districte de Vielha. Enes eleccions entath Parlament de Catalonha deth 20 de noveme de 1932 ges elegit deputat per Esquèrra Republicana. Siguec membre de divèrses comissions: de març a seteme de 1936 siguec conselhèr de Governacion dera Generalitat de Catalonha. Enes prumèrs dies dera guèrra civila intervenguec ena rendicion deth generau Goded e ajudèc a plan de gent perseguida en tot facilitar-les documentacion avienta. Entà darrèrs de 1936 passèc entà França en veir en perilh era sua vida ath delà d’èster en disconformitat tamb es actuacions des extremistes e s’exilhèc en Colòmbia a on moric en 1953. Tamb motiu dera visita entà Aran deth president Francesc Macià er 11 d’octobre de 1931, ua comission delegada peth deputat Joan Nart Rodés, s’adrecèc ath President tamb aguestes paraules: “Demanam qu’en redreçament des libertats catalanes que s’an d’estructurar ena naua Generalitat, reviscòlen tanben es libertats araneses en tot aquerò que non trinque era unitat catalanaespanhòla. Eth nau Estatut de Catalonha non pòt pas ne deu èster un estatut centralista, senon qu’en eth s’an de respectar es 81
unitats comarcaus istoriques e viues, coma era Val d’Aran, en tot perméter era reconstitucion des sues institucions e era experiéncia des sues libertats”. Un shinhau mès enlà en tot anautir eth ton des reivindicacions araneses, aguest deputat contunhèc: “Era Val d’Aran se junhec liurament a Catalonha, e ac hec en vertut d’un pacte qu’era Val a complit tamb grani sacrificis. Eth pacte a era sua fòrça ena nòsta fèrma volentat de demorar catalans e espanhòus, mès demanam a toti, as de Madrid e Barcelona, que peth cant sòn sauven eth pacte secular. Non volem pas ua Constitucion teorica coma era de Cadis, senon que se mos torne aquerò qu’estèc nòste. Èm uns catalans e uns espanhòus d’ua tèrra virada tot de cap entà França. Arretietz-la tamb eth còr e tamb es braci e non hetz qu’ajam motiu de tornar díder ara Generalitat de 1931 çò que dideren es comisionats aranesi ara Generalitat der an 1411: “es aranesi non an avut jamès un aute Senhor que Diu...” En 1932, es aranesi demanen era sua antica organizacion politica en Estatut d’autonomia, que se redigís alavetz, mès aguest non reconeishec pas cap de particularitat ne lingüistica ne institucionau. 21.1 ENSENHAMENT Francés Deó Deó, deputat provinciau, assemblaire nacionau, baile onorari des ajuntaments d’Aran, propicièc era bastissa escolara des pòbles d’Arties, Salardú, Es Bòrdes, Les e Canejan (eth sòn pòble nadiu), pendent era decada des ans 1920*. Moric en 1952. A compdar de 1937, er inspector deth parçan d’Aran, Benedito Tirado, met en foncionament es Centres de collaboracion pedagogica, eth servici mancomunat de libraria e materiau escolar entàs quaranta estudis que i avie alavetz en Aran, era Associacion d’amics der estudi dera Val d’Aran (que invertie es sues quòtes ena crompa de libres e materiau entàs estudis publics). Er inspector Tirado en tot seguir es directritz dera Direccion Generau en Vielha, projècte ua escòla concentrada, era “Casa de los niños del Valle de Arán”, tamb residéncia tara mainadèra des bordaus e pòbles escampilhats. En Les s’establirà ua Escòla mairau modèl e ua Casa de Reposo entà mèstres. Aran avie ua inspeccion pròpria tamb sedença en Les. En 1937 era Generalitat decrète ajudes e subvencions economiques entàs ajuntaments que bastisquen naui centres escolars o qu’adapten es existents tamb destinacion as Escòles dera Generalitat. Enes estudis i avie un minjador escolar de franc tamb preferéncia entàs escolans des lòcs mès luenhants deth centre escolar. Cada ajuntament provedie era cantina escolara entà hè’c possible. En 1937 existien en Aran 40 estudis, tamb 22 mèstres òmes, 14 mèstres hemnes e 4 mèstres de parvuls. En aguest madeish an s’incautèc un pabelhon as Fraires de La Salle de Les entà plaçar-i es burèus dera Comission de Cultura, era Inspeccion, era bibliotèc circulaira, eth servici mancomunat de libraria e materiau escolar, talhèr d’estamparia, granja cooperativa escolar. Existia tanben estudi en tunèl de Vielha. S’amièren a tèrme classes d’adults e campanhes contra er analfabetisme. Lluís Companys visitèc er estudi de Vilamòs. En Bossòst, er ajuntament alienèc un terren tà bastir ara glèisa entà abilitar era escòla.
82
Eth 17 d’abriu de 1938 entrèren en Aran es tropes franquistes sens resisténcia. Era glèisa de Mijaran qu’era destinada entà polvorín, aguest petèc en tot provocar er esbauç d’ua part deth bastiment. Es degalhs provocats pera explosion s’aurien podut adobar, mès fòrça materiau e parets que demorèren dretes sigueren emplegades entà bastir ena decada des 40 era restanca e centrau idroelectrica de Mijaran.
83
22. ES MAQUIS ENA VAL D’ARAN En ostiu de 1944 era fin dera dusau guèrra mondiau semble èster imminenta dempús deth desbarcament des aliats en Normandia eth 6 de junh. Es tropes alemanhes hèn repè de França en tot es tropes aliades avancen de sòrta inarturabla. Devant d’aguesta conjontura, es soldats e guerrilhèrs republicans espanhòus que luten enes files dera resisténcia francesa an ena sua pensada qu’era des.hèta deth nazisme tanben comportarà era fin dera dictadura franquista. Era resisténcia francesa en realitat ei ua fòrça multinacionau formada per guerrilhèrs francesi, espanhòus, italians, polonesi e de d’autes nacionalitats. Enter es estrangèrs, es exilhats espanhòus son eth grop mès nombrós tamb mès de 10.000 combatents qu’en mai de 1944 passen a èster era agropacion de guerrilhèrs espanhòus (AdGERde) –braç armat dera UNE (Union Nacionau Espanhòla). Era UNE de desempuish era sua creacion en 1941 demore era escadença entà hèr quèir eth franquisme pes armes. Entàs darreries der ostiu de 1944, era junta suprèma dera UNE en tot aver era sua sedença en Tolosa de Lengadòc, ordene qu’es 10.000 guerrilhèrs espanhòus se concentren ath pè dera frontèra, e còp seguit s’entamenen es preparatius dera operacion entà reconquistar Espanha en tot acaçar eth franquisme. Eth plan ère eth de’ocupar ua part significativa deth estat espanhòu e plaçar-i un govèrn provisionau, çò qu’aurie de facilitar era revòuta (susmauta) populara e eth supòrt des aliats. Era causida dera Val d’Aran ei deth tot logica. Per un costat a ua gessuda naturau entà França, causa que facilite eth pas d’òmes e armament e, en cas d’un besonh, poder hèr ua retirada ordenada. Per un aute costat, enter es mesi d’octobre e mai era nhèu hè que demore isolada deth estat espanhòu e que deth madeish sonque i a que dus accèsi: eth pòrt dera Bonaigua e eth tunèl de Vielha qu’encara non ère operatiu entath pas des veïculs. Neutralizar es dus accèsi permeterie d’esvitar era arribada des refòrci franquistes e ocupar era Val d’Aran coma mendre tot er iuèrn. Serà eth 19 d’octobre de 1944 quan se met en marcha era grana operacion. Dera invasion se n’encuede era 204 division dera AdGERde. Sies brigades comandades peth coronèu Vicente López Tóvar entraràn en Aran e sies brigades mès auràn de barrar es accèsi deth Pallars Sobirà e era Alta Ribagorça. Entàs sies deth maitin deth 19 d’octobre uns tres mil òmes entren subtament ena Val a despièch des informes des agents franquistes qu’alèrten dera grana concentracion guerrilhèra en sud de França e deth creishement dera activitat guerrilhèra enes darrèri dies, era defensa dera Val sonque ei formada pes escassi efectius dera guàrdia civila, dera polícia e der exèrcit. Era suspresa iniciau permet era queiguda de Bossòst, Les, Canejan, Es Bòrdes, enquia dètz-e-ueit nuclis de poblacion. Eth tracte qu’era poblacion civila recep per part des maquis siguec impecable. De hèt, es guerrilhèrs averen ordes en aguest sens, atau madeish permeteren as madeishi caperans de celebrar es sòns oficis tamb tota normalitat. Vielha demorarà sus eth contraròtle franquista. En Salardú es franquistes 84
tanben resistiràn en tot hèr-se fòrti en mantuns punts coma en campanau dera glèisa. Es dificultats des maquis s’agreujaràn en non poder desbarrar eth pas dera Bonaigua, per aquesta encausa non poiràn pas avançar. Eth dictador, qu’erronèaments pense qu’es aliats balhen supòrt as guerrilhèrs, reaccione ara pressada e tamb es accèsi dubèrti manarà 6.000 soldats de levada (recrutament) que i estaràn quauqui dies en arribar peth pòrt dera Bonaigua e peth tunèl de Vielha donc sonque i a un pas estret per a on passaràn es pèces d’artilharia desmontades. Eth generau Moscardó, capitan generau dera IV Region militara, arribarà en Vielha. Se traparà a punta d’arma des maquis, mès aguesti non dauriràn pas huec. Er exèrcit franquista demòstre aver ua grana capacitat logistica a despìèch dera deficiéncia des vies de comunicacion. Per un aute costat, era invasion permet ath dictador recuperar era fidelitat de bèri militars maucontetnti tamb eth pr’amor que non avie instaurat era monarquia. Ei atau coma eth plan des maquis non artenh pas eth sòn objectiu. Eth sòn armament (leugèr) non ei pro dable entà hèr tèsta a un exèrcit regular. Ath delà era poblacion civila les recep heiredament pr’amor dera páur a repressalhes e tanben dera repression tamb empresoaments e assassinats de totes aqueres persones qu’avien estat o èren republicanes a man des franquistes. Es madeishi aliats se desentenen dera operacion pr’amor que non vòlen daurir un nau front. Eth 27 d’octobre comence era ofensiva franquista. Santiago Carrillo arribe en Bossòst a on avie er estat major des guerrilhèrs e ordene era retirada qu’aurà lòc de manèra ordenada e acabe eth 29. Ena termièra francesa es guerrilhèrs son desarmats pera gendarmeria e incorporats as fòrces franceses de seguretat qu’an foncions de polícia, enquiara desmobilizacion en mai de 1945. Es presoèrs hèti pes guerrilhèrs, uns 300, seràn liberadi ena frontièra. Per contra es presoèrs hèti pes franquistes son empresoats e fòrça d’eri aucits. Enes combats d’Aran se produsiren 37 mòrts enter es maquis e 36 enter es franquistes e 4 civils. Dempús dera invasion era Val d’Aran demorèc aucupada militarament un an e s’accelerèren es òbres de fortificacion deth Pirenèu.
85
23. ES TEMPSI ACTUAUS Pr’amor des sues caracteristiques fisiques deth sòn relèu, era Val d’Aran se presentèc coma un parçan plan favorable entara espleita idroelectrica. Açò hec que ja entara debuta deth sègle XX se sollicitèssen diuèrsi autrejaments entara espleita d’aguesta hònt d’energia. Mantuns grops financèrs alemans e francesi e vesins d’Aran s’i interessèren, mès estèc eth grop Sociedad de Productora de Fuerzas Motrices (SPFM), filiau d’Energía Eléctrica de Cataluña, mès enlà Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA qui aqueric eth dret d’espleita. En 1.923 aguesta comencèc era bastenda deth saut de Cledes (Les), que s’acabèc en 1.929. Acabada era guèrra civila (mès non pas es represalhes contra es vençuts e dissidents deth regim franquista), s’anèren bastint ath long des ans 1.940 a 1.963 era rèsta de sauts autrejats en espleita: Vielha (1.947), Benós (1.952), Arties (1.954), Bossòst (1,956), Pònt de Rei (1.960) e St. Joan de Toran (1.963). En cors aguestes dues decades era Val d’Aran recebec un naut nombre de trabalhadors e es sues familhes que balhèren ua naua estampa as sòns pòbles.. Pendent aguesti ans era espleita des bòsqui estèc fòrça florissenta, donc trapam ressècs en Vielha (2), Es Bòrdes (1) e Bossòst (2). En 1.972 se dauric un ressèc en Les, CAFISA, que siguec era enterpresa encuedada dera espleita des bòsqui dera Val e d’amiar a cap eth plan desenau, mès despareishec en 1.979 pr’amor d’inacompliment deth convengut de contracte. Un viatge acabadi es trabalhs de bastenda des centraus idroelectriques, era Val d’Aran demorèc uns ans d’impàs economic. Aguesta incertetat comencèc d’esvargir-se tamb eth nau orizon que dauric eth torisme francés, sustot en Baish Aran e era dubertura dera estacion d’esquí de Vaquèira-Beret (alavetz Telecables Valle de Aran SA, TEVASA) en Naut Aran (Pujòlo). Aguest eveniment suscitèc ua demanda de places otelères e dusaus residéncies, mès aguestes darrères era màger part des viatges tamb fins especulatives qu’a dat lòc a descarar era imatge deth paisatge aranés deth que tant se n’a valut era Val d’Aran entà projectar-se ar exterior. Eth nau clima politic e sociau generau que portèc era desaparicion deth dictador Franco en 1.975, a nivèu de tota Espanha, era Val d’Aran, non ne demorèc pas a despart, tot eth contrari. A compdar d’alavetz s’entamene un periòde qu’a passat a nomentar-se era transicion politica. 23.1 ERA TRANSICION POLITICA: Es prumèri ans entara democracia (1975-1982) Tamb era mòrt deth dictador s’entamenèc un procèssus que desmolinarie es estructures dera dictadura e vierie a daurir pas de faiçon gradiau de cap entà un estat democratic. Era crisi economica e era desorientacion politica dera fin deth franquisme, hège plan de temps qu’avien eth regim en ua situacion de crisi permanenta e tamb ua manca a uelhs vedents de solucions as naui rèptes pausats. Non ère pas possibla ua dictadura sens eth dictador ath devant eth reclam aclapant de libertats que se hec lèu evident. Ath començament deth nau periòde, es sectors deth regim se botjaven enter dues tendéncies, era ua reformista e era auta contunhista, entad aguesti darrèri qu’èren es sectors mès reaccionaris viege a èster “eth franquisme sens Franco”. Mès ena màger 86
part des sectors dera oposicion ath franquisme mestrejave a totes lums era opcion de ruptura. Eth vint-e-tres de noveme de 1975, tres dies dempús de morir eth dictador, Joan Carles I jurèc devant “es Corts franquistes” coma nau rei d’EWspanha e se mantenguec coma President deth Govèrn a Carlos Arias Navarro, verai exemple des sectors reaccionaris. Per’mor dera pression politica, aguest nau govèrn sagèc de balhar ua imatge de democratizacion en tot prebotjar ua lei d’associacions politiques que non reconeishie pas, e donc, nonm “legalizave” es partits politics dera oposicion o en promòir ua politica autonomista basada en un projècte possat per Joan Antoni Samaranch, mès que tot compdat e debatut, ère ua responsa plan aluenhada des expectatives e es demanes der ensem dera societat. Factors qu’incidiren en inici dera transicion: a) Era societat e era economia espanhòla s’avien apressat ara dera Euròpa occidentau. b) Era democratizacion d’Espanha ère ua des condicions prealables entar ingrès ena CEE. c) Eth papèr desvolopat peth rei Joan Carles I, qu’avec ath sòn cant er exèrcit. d) Eth supòrt dera Glèisa Catolica en procès de democratizacion. c) Consensus enter era oposicion moderada e es sectors mès dubèrts deth franquisme, jos era premissa d’immunitat, transicion “tranquilla” e exclusion des comunistes. 23.2 ETH DUSAU GOVÈRN D’ARIAS NAVARRO (deseme de 1975 – junhsèga de 1976) Eth Govèrn d’Arias s’opausèc ara liberalizacion e sagèc de mantier er estatut autoritari e er immobilisme deth regim franquista. Mès, era oposicion, e era màger part dera poblacion espanhòla e es sectors mès importants deth capitau exigiren ua amnistia politica, era legalizacion de partits e sindicats, eth desmoliment deth Movimiento Nacional (organizacion politica deth regim franquista) e era convocatòria d’eleccions liures. En 1976, Barcelona estec testimòni dera grana manifestacion unitària a favor dera amnistia. Devant d’aguest eveniments, eth Rei Joan Carles en junhsèga de 1976 destituïc a Arias Navarro e nomentèc coma cap de Govèrn a Adolfo Suárez qu’ère un ereu deth franquisme que defensave es tèsis reformistes. 23.3 ETH GOVÈRN D’ADOLFO SUÁREZ (junhsèga de 1976 – hereuèr de 1981) Eth nau cap de Govèrn , que viege des sectors mès moderats deth franquisme, entamenèc eth procès de transicion entara democracia, tamb eth supòrt totau deth Rei e per tant, der exèrcit. Eth 15 de deseme de 1976 s’aprovèc en referedum era Lei deth Projècte de Reforma Politica, qu’entamenave eth procès. Un mes abantes aguest Projècter avie estat votat enes darrères Corts franquistes, qu’acceptaven era sua dissolucion e era deth Movimiento Nacional a cambi d’immunitat.
87
Referendum entara Reforma Politica. Val d’Aran. An
Electors
Votants
Òc
Non
1976
3.758
3.081
2.966 58
Blanqui
Nuls
%
50
7
81,99
En junh de 1977 se celebrèren a nivèu d’Espanha es prumères eleccions entà Corts democratiques que non se n’avien celebrat de dempús era Dusau Republica. D’avança, i avec un processus de legalizacion des partits politics, atau avem: - Se fonde era UCD (Unión de Centro Democrático) per A. Suárez qu’amassave es sectors mès moderats deth franquisme. - Formacion d’AP (Alianza Popular), qu’amassave era dreta espanhòla e es sectors provenents deth antic Movimiento Nacional. - Eth PSOE amiat per Felipe González e Alfonso Guerra. - En abriu de 1977 se legalize eth PCE (Partido Comunista de España) causa que permet era entrada des comunistes en Parlament. A nivèu der Estat espanhòu es eleccions sigueren guanhades pera UCD. En Catalonha era victòria corresponec as PSC-PSOE. Val d’Aran. Congrès des Deputats. Donades generaus. An
electors
votants
Vòts a candidatures blanqui nuls
2004 2000 1996 1993 1989 1986 1982 1979 1977
6.566 6.291 5.804 5.101 4.978 4.546 4.359 4.342 3.762
4.887 4.114 4.285 3.708 3.186 3.100 3.455 2.898 2.978
4.816 4.038 4.244 3.648 3.137 3.070 3.389 2.847 2.927
50 51 12 29 38 13 7 15 5
21 25 29 31 11 17 59 36 46
% 74,43 65,4 73,83 72,69 64 68,19 79,26 66,74 79,16
23.4 ERA CONSTITUCION E ESTATUT D’AUTONOMIA Eth madeish an 1977, er ensem de deputats e senadors catalans, amassadi en Assemblada de Parlamentaris, exigiren era restauracion dera Generalitat. Eth president en exilhi, Josep Tarradellas, viatgèc entà Madrid e s’amassèc tamb Adolfo Suárez e tamb eth rei. Er 11 de seteme de 1977 lèu un milion de persones se manifestèren jos eth crit de “Libertat, Amnistia e Estatut d’Autonomia!”. Aqueth madeish mes siguec restablida era Generalitat de Catalonha, e J. Tarradellas n’estèc eth sòn prumèr President, en tot formar un govèrn d’unitat qu’avec coma tòca era redaccion d’un Estatut e eth trasferiment de competéncies dera administracion centrau.
88
23.4.1 ERA CONSTITUCION DE 1978 Eth 6 de deseme de 1978 s’aprovèc per referendum eth tèxte constitucionau qu’elaborèc ua Comission deth nau Parlament. Aguesta naua Constitucion definie Espanha coma un Estat de dret, democratic e plurau, e garantie es drets fondamentaus des ciutadans e era desseparacion enter Glèisa e Estat. Era Constirtucion dauric era pòrta ara descentralizacion der Estat tamb es autonomies basca, galèga e catalana, e en entamenar eth procès d’autonomia dera rèsta de comunautats der Estat. Referendum Constitucionau An
Electors
Votants
Òc
Non
1978
4.309
3.103
2.855 137
Blanqui
Nuls
%
79
32
72,01
23.4.2 ER ESTATUT DE SAU DE 1979 Eth 25 d’octobre de 1979 s’aprovèc per referendum, e mès enlà ratificat pes Corts Espanhòles. Aprovada era Constitucion, s’avec de votar un nau Parlament e un nau Govèrn. A nivèu d’Estat i avec ua nauèra victòria dera UCD, seguida peth PSOE, eth PCE e AP. En Catalonha aguesta estèc entath PSC. Referendum entar Estatut d’Autonomia de Catalonha. An
Electors
Votants
Òc
Non
1979
4.311
2.254
1.864 217
Blanqui
Nuls
%
165
8
52,28
En abriu de 1979 i a es prumères eleccions democratiques entàs Ajuntaments. Se produsic un trionf generau des esquèrres enes caps-lòcs mès importanti. En Catalonha era victòria estèc entara coalicion de Pacte de Progrès (PSC, PSUC, ERC e CiU) Eleccions municipaus. Donades generaus An
Electors
Votants
Vòts cand.
blanqui
nuls
%
2007 2003 1999 1995 1991 1987 1983 1979
6.338 6.111 5.889 5.198 4.752 4.369 3.969 3.870
4.405 4.509 4.129 3.926 3.499 3.344 3.071 2.674
4.251 4.381 4.017 3.839 3.357 3.264 3.025 2.569
116 92 73 48 106 53 12 75
38 36 39 39 36 27 34 30
69,5 73,78 70,11 75,53 73,63 76,54 77,37 69,1
89
Eleccions municipaus. Vòts tà partits. An
PSC
CiU
PP
IC
ERC D’autes
2007 2003 1999 1995 1991 1987 1983 1979
2.080 1.931 1.297 0 0 0 0 0
1.758 0 1.717 0 0 1.578 0 0
298 240 0 505 319 120 573 0
115 0 0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0 0 0
23.5 ERA CRISI ESPANHÒLA
DETH
PETRÒLI
TUSTE
ERA
2.210 1.003 3.334 3.038 1.566 2.452 2.569
ECONOMIA
Era crisi internacionau d’aguesti ans determinèc o mès lèu forcèc eth retorn de fòrça immigrants espanhòus, era arturada des exportacions e pr’amor d’aguesta crisi europèa era reduccion des ingrèsi deth torisme. Era crisi pataquegèc sustot era bastenda, era banca e era industria (siderúrgia). Eth govèrn dera UCD non comencèc pas era “reconversion industriau” de besonh ne prenec es mesures avientes entà arrestar era inflacion que tot açò carregèc. I avec ua incertetat politica qu’arrestèc es inversions tant deth laguens coma de dehòra, çò que produsic tanben un movement de “hujuda de capitaus” e ua plan nauta fraudaria fiscau. Devant de toti aguesti problèmes laboraus, aitant es sindicats coma eth patronat e eth Govèrn entamenèren aquerò qu’a estat aperada era “via pactista” entà solucionar es predits problèmes. Ad aguesta situacion s’i ahigèc era accion de grops armats terroristes aitant d’extrèma dreta e d’esquèrra que segotic er encastre politic e sociau dera societat espanhòla. Grops coma eth GRAPO, ETA, CRISTO REY, etc. semièren de terror eth país. Eth Govèrn dera UCD se vedec clarament incapable de hèr tèsta era crisi economica o d’arturar era ersada d’atemptats qu’aguesti grops amièren a tèrme tant contra politics, empresaris, policia o oficiaus der exèrcit, atau coma sequèstres enter es ans 1979 e 1981. Part der exèrcit retirèc eth sòn supòrt a A. Suárez. Fracasèc era politica autonomica, donc era UCD siguec contrària ara plea autonomia d’Andalusia e dera Comunautat Valenciana; atau madeish en País Basc e Catalonha eth trionf electorau estèc entath PNB e CiU respectivament. Ath madeish temps eth grop màger ena oposicion (PSOE) aduric eth sòn papèr causa que determinèc divisions en se dera UCD e des sòns “barons”. 23.6 ETH CÒP D’ESTAT DETH 23 DE HEREUÈR DE 1981 Devant d’aguesta situacion A. Suárez dimitic coma Cap deth Govèrn e eth Parlament s’amassèc eth 23 de hereuèr entà votar era candidatura de Leopoldo Calvo Sotelo (UCD). En tot se desvolopave era tenguda entrèren en emicicle un grop de guàrdies
90
civils comandadi peth tinent coronèu Antonio Tejero, que mantenguec sequestrats as deputats Ath madeish temps eth Capitan Generau de Valéncia, Jaime Milans del Bosch proclamèc er estat d’excepcion en tot trèir es tropes pes carrères de Valéncia. Pendent eth ser deth 23 ath 24 de hereuèr, eth Rei desautorizèc era temptativa colpista e obtenguec era fidelitat dera rèsta des capitans generaus. Tejero se rendec e es guàrdies civils que se n’avie rossegat gesseren deth bastiment en tot sautar per ua hièstra. Sigueren arrestats e amiadi entà ua casèrna militara e Eth judici contra es colpistes acabèc tamb ua condemna de 30 ans de preson entàs principaus cabecèrs. Dies enlà, Leopoldo Calvo Sotelo siguec nomentat nau Cap deth Govèrn. En 1987 Espanha entre ena Comunautat Europèa. Aguest periòde siguec entara Val d’Aran fòrça “fructifèr” autant a nivèu reinvidicatiu , politic como sociau. En 1977 en tot préner er esperit deth deputat aranés J. Nart Rodès en 1.931, se constituïc era associacion de vesins dera Val d’Aran “Es Terçons”, en tier aguesta terminologia coma element reinvidicatiu dera sua vielha administracion istorica. Era sua tòca siguec d’intervier en reviscolament des sentiments d’identitat d’Aran e de preservar es sòns interèsi devant eth “boom” toristic qu’alavetz espelic tamb fòrça, en tot èster ua des encauses mès tustantes era urbanizacion deth Plan de Beret, terren comunau per part d’ua enterpresa privada. “Es Terçons” desvolopèren un papèr plan actiu en adobament des normes de planificacion urbanistica d’Aran, e auec un ròtle primordiau ena reivindicacion lingüistica e ena institucionau en moment dera redacion deth projècte d’estatut d’autonomia de Catalonha. Qu’ei plan atau qu’eth 22 de seteme de 1.978, en ua grana concentracion d’assemblada qu’amassèc era totalitat des caps de casa d’Aran reivindiquèc de nau es drets aranesi: oficialitat entar aranés e era arreconeishença e actualizacion administrativa istorica dera Val d’Aran. Tamb motiu dera celebracion des prumères eleccions municipaus eth 2 d’abriu de 1.979, aguesta associacion despareishec, donc, ua part des sòns membres formèren un partit politic locau “Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste Aranés”, e d’auti anèren a quèir en partits politics exteriors. Eth 26 de junhsèga de 1.979 ena glèisa de Sta Maria de Cap d’Aran (Tredòs), estèc aprovat ara unanimitat per ua assisténcia compausada de lèu toti es bailes e de d’autes personalitats dera Val, era creacion d’ua comission “Pro-instauracion des Institucions Istoriques dera Val d’Aran”, tamb dues tòques plan mercades: a) Identificar pleament es vielhes institucions, sustot era deth Conselh Generau d’Aran, aitant entà çò que tanh ara sua constitucion geografica qu’ara sua composicion e representacion extèrna e intèrna. b) Estudiar era possibilitat dera sua adaptacion ara realitat actuau entà prepausar-la ar estudi des parlamentaris deth Parlament de Catalonha e arténher qu’era lei territoriau de Catalonha daurisse ua via ara realitat aranesa, satisfasenta entà andues parts, Aran e Catalonha. Aguesta demanda de restauracion deth Conselh Generau anèc amassa, aguest còp d’ua reinvidicacion lingüistica, qu’assolidarà mès encara era fòrça identitària d’Aran. Aguest camin entamenat coronèc eth dimenge 2 de seteme de 1.979 tamb era constitucion, ena glèisa de Tredòs deth Conselh Generau provisòri dera Val d’Aran que
91
non estèc pas arreconeishut pera Generalitat. Aguest madeish an, er Estatut d’Autonomia amassave en sòn contèxte eth compromés de respóner de biais positiu as aspiracions araneses; atau en article 3 alienà 4 deth madeish e en tot hèr pè der article 3 alienà 3 dera Constitucion, remèrque: “Era parla aranesa serà objècte d’ensenhament e d’especiau respècte e proteccion”. Totun açò, pendent era fasa premanitòria deth tèxte estatutari, eth “Bloc Català dels treballadors” demanèc qu’er aranés estèsse declarat lengua oficiau. Atau eth senator dera “Entesa dels Catalans”, F. Solé i Sabaris, presentèc un emendament tamb era fin de remplaçar eth tèxte der alienà deth projècte per aguest aute: “Eth parlar aranés, laguens deth sòn domeni lingüistic dera Val d’Aran, aurà es madeishes caracteristiques d’oficialitat qu’aqueres qu’er Estat autrege ara lengua catalana”. Aguest redigit non avancèc pas pr’amor qu’era “Comission Pro-instauracion ......” acordèc ena sua amassada de 26 de junhsèga de 1979, ena glèisa de Sta Maria de Cap d’Aran (Tredòs) que se remplacèsse era expression iniciau per: “Era lengua dera Val d’Aran serà objècte d’ensenhament obligatòri e ......”, fin finau eth redigit primigèni ei eth que demorèc. En març de 1.983 s’aprovèren es “Normes ortografiques der aranés”, formalitat sine quanum entath sòn ensenhament oficiau. Ena decada des ans 1980 s’amièc a tèrme tota ua sòrta d’accions sociaus: Era bastida d’un nau espitau, ua residéncia en Vielha de vielhs e eth parc de pompièrs de Vielha e Bossòst. Eth 13 de junhsèga de 1.990 estèc aprovada peth Parlament catalan era lei sus eth regim especiau dera Val d’Aran que restablic e actualizèc era organizacion administrativa pròpria d’Aran, cossent tamb era Disposicion Addicionau prumèra der Estatut d’Autonomia de Catalonha. Eth 26 de mai de 1.991, laguens des eleccions municipaus, s’amièren a tèrme tanben es eleccions entath prumèr Conselh Generau d’Aran. Es conselhèrs se despartiren atau: terçon de Pujòlo 2 conselhèrs, terçon d’Arties e Garòs, 2 conselhèrs, terçon de Castièro, 4 conselhèrs, terçon de Marcatosa 1 conselhèr, terçon de Lairissa 1 conselhèr e terçon de Quate Lòcs 3 conselhèrs. Eth 17 de junh de 1991 se constituïc eth Conselh Generau d’Aran, dempús de160 ans qu’avesse estat derogat pes govèrs liberaus, en tot èster elegit Sindic Na Maria Pilar Busquet Medan. Pendent es legislatives de 1.995 a 2.007 estèc Sindic d’Aran, en Carles Barrera Sànchez, e des eleccions de 2.007, n’ei en Francés Boya Alòs. Eth nau Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006 establís un nau articulat envèrs ara Val d’Aran, atau, en Títol preliminar, article 6 de Lengua pròpria e es lengues oficiaus, establís en sòn adenda 5. çò que seguís: Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, consent tamb çò qu’establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica. En article 11. Aran, ce ditz: 1. Eth pòble aranés exercís er autogovèrn mejançant aguest Estatut, eth Conselh Generau d’Aran e es autes institucions pròpries. 2. Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles. Aguest Estatut reconeish, empare e respècte aguesta singularitat e reconeish Aran coma entitat territoriau singulara laguens de Catalonha, era quau ei objècte d’ua particulara proteccion per miei d’un regim juridic especiau.
92
En sòn capítol VII sus Organizacion Institucionau pròpria d’Aran, article 94 de Regim juridic, ce ditz: 1. Aran dispause d’un regim juridic especiau establit per lei deth Parlament. Mejançant aguest regim se reconeish era especificitat dera organizacion institucionau e administrativa d’Aran e se’n garantís era autonomia entà ordenar e gestionar es ahèrs publics deth sòn terrritòri. 2. Era institucion de govèrn d’Aran ei eth Conselh Generau, qu’ei format peth Sindic, eth Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus e era Comission d’Auditors de Compdes. Eth sindic o sindica ei era mès nauta representacion e era ordinària dera Generalitat en Aran. 3. Era institucion de govèrn d’Aran ei escuelhuda mejançant sufragi universau, egal, liure, dirècte e secret, ena forma establida pera lei. 4. Eth Conselh Generau a competéncia enes matèries que determinen era lei reguladora deth regim especiau d’Aran e era rèsta de leis aprovades peth Parlament e es facultats qu’era lei li atribuís, especiaument, enes actuacions de montanha. Aran, mejançant era sua institucion representativa, a de participar ena elaboracion des iniciatives legislatives qu’afècten ath sòn regim especiau. 5. Ua lei deth Parlament establís es recorsi financèrs sufisents entà qu’eth Conselh Generau pogue balhar es servicis dera sua competéncia. Tamb era fin de velhar sus es caracteristiques juridiques d’Aran devant eth Parlament de Catalunya, se creèc era Oficina d’Aran pera Mesa deth Parlament eth dia 12-3-2008. 23.7 RESULTATS DES ELECCIONS AUTONOMIQUES Referendum entar Estatut de Catalonha. Val d’Aran An
Electors
Votants
Òc
2006
6.671
2.645
1.830 662
Non
Blanqui
Nuls
135
18
%
39,65
Parlament de Catalonha. Donades generaus. Val d’Aran An
electors
votants
a cand.
blanqui
nuls
2006 2003 1999 1995 1992 1988 1984 1980
6.618 6.552 6.267 5.704 5.235 4.808 4.416 4.395
3.511 3.888 3.642 3.581 3.208 3.016 2.470 2.529
3.420 3.829 3.612 3.544 3.143 2.983 2.442 2.499
66 49 25 29 42 19 11 21
25 10 5 8 24 14 17 9
93
%
53,05 59,34 58,11 62,78 61,3 62,73 55,93 57,54
Parlament de Catalonha. Vòts tà partits. Val d’Aran An
CiU
PSC
PP
IC
ERC
C’s
2006 2003 1999 1995 1992 1988 1984 1980
1.303 1.452 1.618 1.796 1.834 1.827 1.493 742
1.138 1.387 1.393 883 790 694 544 664
494 537 458 583 262 152 302 0
171 119 0 101 47 55 29 173
222 282 97 148 95 37 23 81
44 0 0 0 0 0 0 0
En aguesti moments s’ei en camin dera elaboracion dera naua Lei d’Aran. ACTIVITATS Realizar grafiques sus eth resultat des diuèrses eleccions.
94
BIBLIOGRAFIA Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d’Història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1995. Lluch, Ernest. Eth recensament deth comde de Floridablanca de 1.787. Tèrra Aranesa I, 1995. López i Palomeque, Francesc; Majoral i Moliné, Roser. La Vall d’Aran. Medi físic i transformació econòmica. Caixa d’Estalvis de Catalunya. Barcelona, 1982. Manent, Albert. Josep Maria Espanya, conseller de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya. Rafael Dalmau,1998. Mestre i Campi, Jesús; Salrach, Josep M.; Termes, Josep. Diccionari d’Història de Catalunya. Edicions 62, 1995. Pojada, Patric. Une vallée frontière dans le Grand Siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies. PyréGraph. Universatim, 1998. Riera Socasau, Joan C. Es castèths medievaus. Sánchez Agustí, Ferran. Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d’Aran a la mort del Caracremada. Pagès Editors, 1999. Sànchez i Vilanova, Llorenç. La Vall d’Aran. Aproximació a la vicissitud i trajectòria històrica que ha influït la singularitat del poble aranès. Forces Elèctriques de Catalunya, S.A. 1995. Sanllehy i Sabi, Maria Àngels. Era Val d’Aran. Pascual Madoz. Edicions Araneses, 2000. Tasis, Rafael; Ballester, Margarita. La Revolució francesa i Catalunya. Rafael Dalmau, 1989. Vergés Bartau, Frederic. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Urgell, la Vall d’Aran, Andorra. Tom 16. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1984.
95