Lo Rafal 109

loRafal

hivern de 2010 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

109

Revista informativa d’Alcanar

Joaquina Sancho, venedora a la plaça 4

9

Presenten l’estudi Albert Subirats, dels búnquers medalla d’or

12 Txus Fibla se’n va a la Selleta

25

editorial

loRafal

Revista informativa d’Alcanar Edita: Associació Cultural Lo Rafal www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org

Publicació sense ànim de lucre

Balanç d’un pacte

É

s hora de fer balanç d’aquests últims quatre anys de govern municipal, amb la vista posada en les pròximes eleccions del 22 de maig.

La primera novetat serà el pas de 13 a 17 regidors i regidores.

Consell de redacció Joaquim Buj (direcció), Carme Ferré, Francesc Subirats i Sílvia Matamoros (fotografia).

Col·laboradors Ramon Adell, Agrupació Excursionista d’Alcanar, Aula de Fotografia d’Alcanar, Agustí Bel, Àlex Chimeno, Centre d’Estudis Seniencs, Pere Fibla, Txus Fibla, Toni Matamoros, Vicent Matamoros, Mireia Reverter.

Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

Comunica’t amb nosaltres!

L’any 2008, després d’un any de govern d’ERC en minoria, els dos grups majoritaris (ERC i CiU-PA-LC) van firmar el Pacte per Alcanar “a fi i efecte de donar un millor servei als seus ciutadans i ciutadanes, que permeta elaborar aquells projectes i inversions que puguen plasmar-se en una perspectiva temporal de futur no subordinada a conjuntures electorals”.

El Pacte s’estructurava en cinc grans àrees de treball, les quals constaven d’entre quatre i una quinzena de prioritats per apartat. L’eix que tenia més objectius era el de política d’urbanisme, ordenació del territori i medi ambient.

lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic.

Adreça: Carrer del pintor Fortuny, 1, 1r 1a 43530 Alcanar Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22.

C. Almenara, 27.

Lo Garito bar-frankfurt

Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases.

DLT - 2.067-1988

especialitats en: Frankfurts, hamburgueses i entrepans calents

Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com)

C/ sant carles, 45 tots els dies 43530 alcanar a partir de les 17h. comandes emportar 625 53 74 05

Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari

2 hivern de 2010

Wrangler - Calvin Klein - Marcelino E.Ferri - Veneto - Pulligan - Nominal Peyton - Erreuno - Mafecco Paca Garcia - Cabotine - Aldo Martin`s Lebek - Pertegaz

loRafal

loRafal

El que en tenia menys seria el de cohesió territorial, social i seguretat ciutadana, en aquest cas sembla que els quatre punts s’haurien assolit, sobretot en allò referit a una major dotacíó per a la Policia Local, reforçar la junta de seguretat i la política d’integració i respecte a la multiculturalitat, on ha estat important el Pla Educatiu d’Entorn.

La cohesió territorial entre els tres nuclis urbans del municipi s’ha buscat, però falta saber fins a quin punt s’ha millorat i pot haver-hi una visió diferent si es mira des d’Alcanar, les Cases o Alcanar Platja.

En l’eix amb més prioritats, cal destacar l’alt grau d’assoliment de les dos qüestions de medi ambient: creació d’espais d’interès natural a la serra de Montsià i impuls de polítiques de sostenibilitat. En urbanisme i ordenació del territori quasi tot està encara en projecte

o estudi. Hi ha alguna actuació a punt d’iniciar-se com la reforma del mercat.

El poligon dels Campets no acaba d’arrencar, tampoc s’acaba de finalitzar l’avinguda de Catalunya ni el passeig marítim nord o el port (caldria revisar els macroprojectes previstos), l’Estat ha passat la tisora per l’accés a les Cases, la revisió del Pla d’Urbanisme no s’ha materialitzat. Les polítiques d’habitatge s’han reduït al pla per als joves als nuclis antics.

Batiste Beltran abandona el govern i el deixa en minoria No tot és negatiu: l’Àngol, les biblioteques i la plaça de la Mestra Gual, prolongació de la Ronda o els Josepets estan bé. L’aprovat el posaríem també a l’apartat de benestar social i de servei a les persones: Centre de Dia i residència de la gent gran (massa cara, segons la situació econòmica d’algunes famílies), el CAP de les Cases, la gespa artificial, la piscina coberta (falta saber-ne la gestió), casal jove... Aquí hi han tingut molt a veure els diners del Pla Zapatero i altres administracions.

Entre els aspectes a millorar dir que els pressupostos s’han aprovat la segona meitat de cada any i que la dinamització econòmica i l’ocupació han estat lluny dels objectius previs.

Algunes d’aquestes qüestions eren responsabilitat del cap de llista de CiU-PALC, Batiste Beltran, que va abandonar el govern local, deixant-lo en minoria, el passat 17 de febrer. Ara, Maribel Selma (CiU) és la primera tinent d’alcalde i porta les regidories assignades a Batiste. Els altres regidors i regidores continuen amb les mateixes àrees que tenien des de que es va firmar el pacte.

hivern de 2010

3

municipal

municipal

Les Cases inaugura la nova biblioteca pública

Presentació de l’estudi sobre els búnquers

L’antic consultori mèdic situat a la vora de la mar, just al final de la banda nord del passeig marítim, és la nova seu de la biblioteca filial casenca des de Nadal

L’empresa Àtics presentà la documentació dels elements del patrimoni local i de la guerra el 28 de gener. Lo Rafal i Lo Codolar també van participar en l’acte

Redacció

Redacció

lorafal@gmail.com

’estudi proposa dues rutes per a difondre tot el patrimoni de la Guerra Civil al municipi.

Una per les fortificacions de la costa i una altra pels edificis més significatius de l’època als nuclis urbans d’Alcanar i les Cases. S’ha fet una fitxa de cada edifici emblemàtic, algun dels quals ja no existeixen i hem elaborat uns mapes on s’hi han ubicats aquests llocs per a poder seguir l’itinerari.

Una vegada catalogades les restes a través de l’estudi encarregat per l’Ajuntament, ara el consistori canareu hauria de demanar a la Generalitat de Catalunya la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

L’Ajuntament d’Alcanar es planteja ara aquesta sol·licitud, així com la senyalització de les dues rutes proposades, amb la col·laboració de Lo Rafal, Lo Codolar i els tècnics de l’empresa Àtics.

“Alcanar té una gran varietat de fortificacions, el blockhouse (búnquer circular) de la Martinenca és únic a la costa catalana, mentre que de polvorí només n’hi ha un altre a Cubelles, de nius de metralladora se’n troben més, però els d’aquí són força excepcionals”, destaca l’historiador canareu Damià Griñó.

Entrada franquista al mar Una de les sorpreses que aporta l’estudi és descobrir que l’arribada a la Mediterrània de l’exèrcit franquista va ser per Alcanar i no per Vinaròs. Segons Jordi Ramos, “la documentació consultada demostra que van entrar per la costa d’Alcanar, van tallar la carretera i es van desplaçar cap a la platja de

Vinaròs, on es van fer les fotos de l’arribada de l’exèrcit franquista a la mar, que és el que ha passat a la història”.

L

a nova biblioteca casenca supera els requisits demanats per a aquest tipus d’equipament, tenint en compte el nombre de població del nucli mariner, que té aproximadament un miler d’habitants fora de la temporada estival. Segons l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, “per a pobles de fins a tres mil habitants es recomana cinquanta metres útils i aquesta en té vuitanta-dos, està dotada amb zona WI-FI, més ordinadors i la seua vinculació amb la d’Alcanar permet accedir ràpidament al fons bibliogràfic de la Biblioteca Trinitari Fabregat, la qual compta amb més de 5.000 afiliats en un municipi d’una mica més de deu mil ciutadans”.

Ramos també es refereix a la importància d’Alcanar com a centre de comunicacions durant el final de la Guerra Civil i la dècada dels anys 40, ja que “la Legión Condor va estar a Alcanar fins a l’any 1944 controlant tot el tema de les telecomunicacions, sobretot amb l’aeròdrom de la Sénia des d’on es controlaven els altres aeròdroms i els avions que sobrevolaven l’espai aeri”.

Els historiadors Vanesa Camarasa, Damià Griñó i Jordi Ramos van dur a terme el treball d’investigació entre els mesos de febrer de 2009 i novembre de 2010, data en què van lliurar la memòria a l’Ajuntament.

Les fortificacions d’Alcanar són nius de metralladora i estan reparts estratègicament en funció del búnquer d’artilleria o bateria de costa situada a la Serra de Tana. L’Ajuntament va restaurar aquesta bateria que forma part del conjunt de tres bateries situades estratègicament al litoral del municipi. Les altres dues estan a l’entorn del barranc de la Martinenca i l’altra més a l’interior, inacabada. També s’han descobert les restes d’un campament militar, únic a Catalunya pel seu estat de conservació.

Alfons Montserrat destaca la privilegiada situació d’aquest equipament municipal i les seues possibilitats.

“La idea de l’Ajuntament és posar mobiliari urbà al carrer, construir una marquesina, ficar una hamaca permanent per a que els mesos d’estiu la biblioteca surta al carrer i es puga combinar la lectura amb

aquest entorn privilegiat amb la mar de fons”, assegura Montserrat.

La biblioteca filial de les Cases té també un nou número de telèfon (977 737763), l’horari d’hivern és de dilluns a divendres de cinc a vuit de la tarda. Durant els mesos d’estiu es preveu que hi haja un important increment de persones usuàries, per la qual cosa s’obrirà també els matins de dimarts a divendres d’onze a una del migdia.

Els serveis que s’ofereixen són el de préstec gratuït a particulars i entitats, a més del préstec interbibliotecari. Es pot consultar la informació i col·lecció local. Hi ha accés públic a internet i zona wifi.

L’horari d’hivern és de dilluns a divendres de 17 a 20 hores

S.M.

El nou equipament s’ha finançat amb els diners del Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL) amb un cost total de 170.000 euros, dels quals uns 20.000 euros corresponen al mobiliari i la resta a la construcció.

L’alcalde canareu recorda que “l’edifici ja el teníem fet, però, com que és una zona afectada per la de-

Damià Griñó i Jordi Ramos durant l’acte de presentació de l’estudi a Alcanar

4 hivern de 2010

limitació de Costes, no podíem tocar l’obra mestra, ni el sostre ni les parets i només hem hagut d’intervenir a l’interior”. Les obres han consistit en la remodelació de l’antic consultori mèdic, que el passat mes de febrer es va traslladar a una nova construcció, al costat del Convent dels Josepets i de l’escola.

loRafal

J.B.

L

lorafal@gmail.com

Visita a la biblioteca el dia de la inauguració

loRafal

hivern de 2010

5

història

història

Un bon joc de mans: de caserna a biblioteca Les Cases han guanyat, en un indret amb tanta màgia com llegenda marinera, un finestral obert a la fantasia i al saber

Agustí Bel

Allí, davant de la Punta, la mar amaga un caragol. Una mànega submarina en espiral que s’engoleix allò que enxampa, per això s’hi ha ofegat tanta gent quan prenia el bany al Canó o hi feia dàtils. I en-

Cedida

El 1940 Franco va suprimir el cos de carrabiners. L’edifici es va convertir en casa quarter de la guàrdia civil.

Al cap de mig segle, després de romandre abandonat durant anys, hi van fer el centre d’assistència primària. Ara ha tornat a mudar de valent.

En recte del punt d’aquell naufragi misteriós, qui vulga podrà asseure’s davant del finestral de la nova biblioteca de les Cases a imaginar la Hispaniola escorada en una badia de l’Illa del Tresor. Ismael, únic supervivent del Pequod enfonsat per la Balena Blanca. El Tigre de Malàisia que arriba malferit a les platges de Labuan. L’enginyer Cyrus Smith i els seus companys de globus, qui de l’Illa Misteriosa en faran llar. Robinson Crusoe, abocat pels colls a

Plànol de la ubicació de la Casa Cuartel

6 hivern de 2010

A.B.

També podrà consultar a la Xarxa aquell número de La Vanguardia i es traurà un pes del damunt: al capdavall es va saber que el vaixell enfonsat l’1 d’abril era un vapor grec que duia carbó d’Alger a Marsella. Se’n van salvar deu tripulants, que reberen auxili a Vinaròs, i se’n va ofegar un. Així que de misteri, res de res.

Fa 50 anys, convertida en Casa cuartel de la Guardia Civil

Cedida

Més avall, l’informe dels carrabiners encara resulta més inquietant: «no se sabe a qué matrícula pertenece el barco naufragado, ni lo que habrá sido de la tripulación, toda vez que no ha echado el mar en todo el distrito ningún objeto ni cadáver».

La caserna dels carrabiners l’any 1983, ja en ruïnes

loRafal

A.B.

naufragado, ignorándose si le prestó o no auxilio». No us ve al cap el passatge de Dràcula en què Bram Stoker fa encallar la sinistra goleta Demèter ran de l’escullera de Whitby?

En sabia res l’ajuntament que, a l’equador del segle XIX, hi vengué diversos setis tocant al corral dels Reverter? La majoria afrontaven al barranc i als lligallos del Mar i del Coll de la Punta. En reservaren un per a la caserna del cos de carrabiners reials, reorganitzat el 1842 per a reprimir millor el contraban.

la solitud... O el divinal Ulisses que «emergint dels rompents, que rotaven cap a la costa, nedava al llarg» fins atènyer «sense alè i sense parla» el país dels feacis.

Cedida

L’edifici es va convertir en casa quarter de la Guardia Civil el 1940

cara aventuren que, colgat d’arena no gaire lluny del xuplador fatídic, fa mil·lennis que hi descansa el Peci Més Antic, aquell que en descobrirse posarà les Cases en boca de mig món.

ICC / A.B.

Q

ui consulte La Vanguardia del dimarts 4 d’abril de 1916 hi trobarà un estrany relat en boca dels carrabiners que al matí del dissabte anterior, enmig d’un temporal espantós, estaven de guàrdia a la caserna de les Cases.

Una milla mar endins, a ponent, «apareció un barco sumergido, ignorándose si existía o no en él tripulación, por no verse más que la punta de los palos, pero la noche anterior se vio un vapor en los alrededores donde aparecía el barco

Cedida

agusti_bel@yahoo.es

La nova biblioteca, inaugurada el 29 de desembre

loRafal

hivern de 2010

7

esports

Albert Subirats Altés ja és campió del món El nedador d’origen canareu aspira a conquerir una medalla als pròxims Jocs Olímpics de Londres 2012. L’any passat va batre el rècord del món a Dubai

J.J. Buj

jbuj@hotmail.com

A

lbert Subirats, de pare canareu, Antonio el Sotet, i mare de Viladecans, Montse Altés, ha tornat a ser notícia en proclamarse campió del món al X Campionat Mundial de Natació de piscina curta celebrat a Dubai, amb un temps de rècord mundial de 22,40 segons.

C/Ramón i Cajal, 29 1r A Alcanar 43530 977 73 14 42

Aquesta era la segona medalla que Subirats s’emportava al Mundial.

Dos dies abans ja s’havia penjat la medalla de plata en els 100 metres palometa, després d’haver perdut la d’or per una centèsima.

Enrere queden 18 anys d’esforç fins arribar a ser campió mundial. Ha estat dos vegades olímpic amb Veneçuela, ha disputat sis mundials de natació i ha fet les principals compe-

Avg. Constitució, 48 Alcanar 619 906 909 instaljamm@telefonica.net

ticions de natació, excepte un campionat europeu. En el seu currículum destaca la medalla de plata a Xangai 2006 i la medalla de bronze a Austràlia 2007.

La meta de Subirats Altés és aconseguir una medalla olímpica que podria guanyar-la als Jocs Olímpics de Londres el 2012. “Somio amb aconseguir una medalla olímpica. Aquesta és la meva meta i és el que vull. A poc a poc, sé que és molt difícil, però tot el que un es proposa, si ho vol de bona veritat, s’aconsegueix”, manifestava el nedador a Lo Rafal. Per a la seua família d’Alcanar, la victòria de Subirats és reflex dels seus sacrificis per entrenar-se dur cada dia i per la seua constància. L’esportista ens parla de la seua relació amb Alca-

nar: “Tota la família de mon pare viu aquí. Cada vegada que vinc a Espanya he de passar-hi, encara que només siga un parell de dies. Tinc uns records de la infància molt bonics. A les Cases vaig començar a nedar amb mons cosins. Per a mi és un lloc de relax i tranquil.litat”, rememora Albert Subirats .

L’homenatge L’Ajuntament d’Alcanar va retre un homenatge al nedador Albert Subirats Altés el darrer dia de l’any 2010.

Subirats va signar al llibre d’honor de la corporació, se li van lliurar diversos obsequis relacionats amb el municipi i va mostrar les dos medalles obtingudes a Dubai. La recepció va acabar amb una visita a les obres de la piscina coberta d’Alcanar.

Av. Constitució, 13 Alcanar (43530) 977 73 11 40

J.Buj

loRafal subscriu-te!!

Anna 686 342 222 Revista informativa

Albert Subirats firmant al llibre d’honor de l’Ajuntament d’Alcanar

loRafal

hivern de 2010

9

cuina i cultura

Calçots, la ceba més dolça Qui podria pensar que recremats i embolicats en un paper de diari vell poden generar tantes passions i moure tanta gent: la calçotada ens fa xalar i delecta els sentits

Toni Matamoros

Centre docent d’educació infantil homologat pel Departament d’Educació, ressolució febrer 09, codi 43011662

1

0 0 0 0

2

3

Escriu aquí el codi dels projectes que vols votar i lliura aquesta butlleta a la teva oficina.

Més de 30 anys d’experiència

fruiteria LES TEVES DADES:

Troba els codis per votar a la Guia de Projectes 2011 o a www.tuajudes.com

verduleria Nom i Cognoms

E

l calçot és una varietat de ceba (Allium Cepa) que es consumeix tendra i que té un procés de producció llarg i corretjós, des que se’n planta la llavor. Sembla que hi ha unanimitat en què el nom li ve d’aquest procés, ja que al setembre, quan es planta la ceba amb els brots nous, aquests s’han de calçar, és a dir, colgar de terra, perquè quede la tija blanca, que és la part que ens menjarem. El moment òptim per al consum dels calçots és quan tenen una part blanca de 15 a 25 centímetres i un gruix de 2 a 3. Tenen moltes vitamines i minerals i propietats diürètiques, tonificants, digestives i “afrodisíaques”.

BUTLLETA DE VOT

Vota i emporta’t la samarreta dissenyada per Mariscal!

tonimatamoros@gmail.com

La millor selecció de productes frescos per a vostè. Visiti’ns.

Núm. de Llibreta

(només clients de l’antiga Caixa Tarragona)

L’origen de la producció i consum de calçots és a Valls i la seua comarca, a finals del segle XIX, però aquests darrers anys tots dos s’han escam-

Data i Signatura

1

0 0 0 0

2

3

Escriu aquí el codi dels projectes que vols votar i lliura aquesta butlleta a la teva oficina.

Troba els codis per votar a la Guia de Projectes 2011 o a www.tuajudes.com

LES TEVES DADES: Nom i Cognoms Núm. de Llibreta

(només clients de l’antiga Caixa Tarragona)

10 hivern de 2010

Data i Signatura

C.F.

Vota i emporta’t la samarreta dissenyada per Mariscal!

BUTLLETA DE VOT

Magatzem central: l’Aldea. Botigues: l’Aldea, Ulldecona i en Alcanar Carrer Càlig, 17

pat arreu de Catalunya i en aquests moments els estan començant a tastar a la resta de l’Estat espanyol. Les principals zones productores són les comarques de Tarragona properes al litoral i al riu Ebre. També se’n produeixen a les comarques aragoneses de la franja properes al riu. Alcanar, gràcies a Roman Sancho i a la seua marca registrada, Mas de Brunet, s’està convertint en un dels principals productors de calçot català de qualitat. Aquesta temporada en produirà més de 300.000 i els vendrà a l’àrea de Barcelona, València, Saragossa i evidentment, a Alcanar i voltants.

Hi ha diverses receptes que ens permeten gaudir dels calçots a banda de la tradicional que coneixem, que consisteix a cremar-los al foc viu i menjar-los sucats en la salsa de calçot que expliquem a la recepta. Una possibilitat és variar els ingredients de la salsa, es poden substituir els fruits secs que s’han emprat sempre per altres, com ara els cacauets o els pistatxos, o canviar el vinagre de vi per un de poma, de Mòdena o per suc de llima. De salses de calçots n’hi ha tantes variants com persones les fan i gustos. També es poden consumir escalivats amb sal i oli d’oliva del Montsià, si la salsa sembla massa pesada, o posar-los en una amanida. Roman Sancho proposa fer-ne una tempura, és a dir, pelar i arrebossar els calçots més prims, que se’ns cremarien massa al foc viu.

LA RECEPTA La salsa dels calçots (per a 4 persones) - 100g d’ametlles torrades - 100g d’avellanes torrades - 1 nyora remullada - 1 llesca de pa torrat - 2 grans d’all escalivats - 1 tomaca de penjar escalivada - 1 rajolí de vinagre - 200ml d’oli Sal, pebre i una mica d’aigua Es posen tots els ingredients menys l’oli en un morter gran i es piquen fins aconseguir una pasta molt fina. Després es va afegint l’oli a rajolins i es tracta de lligar la salsa com si es fes un allioli. Quan la tingueu lligada li podeu donar la consistència adequada, és millor que no quede molt espessa, ja que no es podrien sucar els calçots.

De vegades, si no se us lliga la salsa, podeu afegir un raig d’aigua, que ajuda a donarli homogeneïtat. Una variant a l’hora de fer-la és utilitzar una batedora elèctrica, això ens estalviarà molt de temps i esforç. Finalment, independentment del mètode escollit, la rectifiqueu de sal i pebre al vostre gust i a embrutar-se!

Els calçots crus es renten i es deixen assecar

loRafal

loRafal

hivern de 2010

11

oficis i costums

oficis i costums

L’art d’anar a vendre de les canareves El matrimoni format per Joaquina Sancho Fibla i Agustí Pla Subirats en van fer de la venda ambulant al mercats de la Sénia una forma de viure

Vicent Matamoros Ramon Adell vmatamor@xtec.net

com va ser la seua infància?

Jo vaig nàixer el 1937 i a l’escola vaig anar-hi ben poquet. A casa teníem

terra i de ben menudeta em va tocar anar al camp. Al camp hi anàvem el meu pare, que es deia Joaquín Sancho i les meus germanes Ramona i Josefina. La mare, que es deia Josefina Fibla feia el treball de casa El poquet que vaig anar a escola va ser a la classe de Dª Valera, que estava on ara està la biblioteca, però només hi anava quan plovia i també vaig anar una temporadeta a un repàs al carrer Suñer amb Don Fernando i Dª Teresa.

Als estius, com de prat a casa en teníem poquet i entre els quatre de casa de seguida acabàvem, anava a cosir, però bàsicament jo sempre he treballat al camp.

V.M.

Quins productes veníeu?

Eren els productes de temporada i de collita pròpia: pataques, moniatos, bajoquins, codombros, melons, taronges, enciams... Mentre vam treballar els quatre al camp, no compràvem res perquè teníem de tot, però quan es van casar les xiques ja pujàvem a vendre alguna cosa que no collíem natros.

Joaquina, explique’ns alguns detalls del treball com a venedora de mercat.

Recordo que el primer dia que hi vaig anar, vaig treure 500 duros, quasi tot en pessetes i quinzets. Us puc dir que

jo vaig arribar a vendre les taronges navelate a 125 pessetes el quilo.

Jo no era una venedora agressiva, però a la dona que venia, l’agarrava com podia. Jo sempre dic que de mentida no n’he contat mai cap, només al mercat.

Quina relació tenia amb sa sogra al mercat?

Al mercat de la Sénia vam coincidir venent les dos, en parades diferents, i jo ficava els preus que ella em deia, perquè tenia més experiència que jo.

Entre la seua parada i la meua n’hi havia una al mig.

Quan encara no teníem furgoneta, va haver un temps que Agustí pujava el dia abans les caixes amb el carro i jo pujava l’endemà amb la furgoneta amb ma sogra i José.

La clientela era fixa?

Sí, sempre hi ha qui va voltant, però normalment acostumava a venir la mateixa gent. Quinze dies abans de deixar d’anar a vendre, quan vaig dir a les clientes que em jubilava, arribava a casa amb els ulls inflats perquè ploràvem tots. Recordo que hi havia un matrimoni gran, que a ell li deien Santiago i a ella Maria, que, molt afectats, em van dir: “Joaquina, on anirem ara? Tot t’ho hem comprat a tu des del primer dia que vas pujar a la Sénia”.

Jo guardo molt bon record de la gent de la Sénia. Em portaven presents quan celebraven algun casament o comunió. Algun dia de molt de fred

venia una parroquiana amb un termo i mos donava un got de cafè amb llet. També tenia molta amistat amb la gent de la carnisseria de davant de l’església, jo era clienta d’ells i ells ho eren de mi. Si havia de telefonar anava allí i quan feia molt de fred em canviaven l’aigua de la bossa que feia servir per posar-me als peu.

Les vostres filles Carmeta i Lourdes també anaven a vendre?

Quan vam tenir la furgoneta anàvem dos dies a la Sénia. Llavors la Carmeta tenia deu anys, jo ja me l’emportava amb mi els dissabtes. Els dimecres anava jo sola. La Lourdes també pujava, especialment els dimecres, quan eren vacances.

Així, Joaquina, quants anys va anar a vendre?

Mos vam casar l’any 1963, l’any següent ja vaig anar a vendre a Alcanar i després a la Sénia, fins que em vaig jubilar l’any 2001. Són, per tant, un any a Alcanar i 35 a la Sénia.

A quin lloc teníeu la parada ?

Paràvem a la plaça de l’església. Allí encara avui s’hi fa el mercat. La nostra parada estava situada a les parets de l’església de cara al sol.

Teniu alguna anècdota?

Un dia vam tenir una avaria a la furgoneta entre Sant Rafel i la Sénia, se va trencar el canvi. Sortíem d’Alcanar un quart d’hora abans que els altres venedors que anaven a la Sénia, per si passava alguna cosa. A cada canareu que passava li anava carregant caixes i, d’aquesta manera, vaig poder pujar tot el gènere al mercat.

Foto actual a la Sénia

12 hivern de 2010

Venent a la Sénia es patia fred a l’hivern?

Sí, se’n patia molt. Els espinacs i les bledes els rentaven el dia abans perquè no es fessin mústics. Ficava les caixes de cantonet, però sempre hi quedava aigua i, de vegades, en agarrar un grapat de bledes, et sortien totes d’una peça perquè l’aigua s’havia gelat. I de vent també en vam patir. Jo he vist volar bitllets de

1.000 pessetes més alts que el campanar –ens diu Joaquina- i vore córrer caixes plenes d’enciams bledes o espinacs per la plaça. El dia que feia vent a la parada m’acudia de tot: mitges, calcetins ... i, fins i tot bitllets de 500 i 1.000 pessetes.

Cedida

J

oaquina Fibla es va posar a vendre al mercat d’Alcanar, durant un any. Després ja va anar a la Sénia, els primers nou anys amb el carro i després amb la furgoneta. Agustí tenia més experiència perquè ja des de xicotet anava a vendre amb el carro els productes que collien. Abans de la guerra es desplaçava a Rossell amb sons pares i, després de la guerra, a la Sénia. En aquest poble veí als paradistes que venen fruita i verdura a la plaça encara se’ls anomena popularment “canareus i canareves”, independentment del seu origen.

Joaquina, és cert que va sortir per la televisió?

Jo no em vaig vore, però m’ho van dir. Havia de passar la Volta a Catalunya per la Sénia i el municipal ens va venir a dir que havíem de marxar del poble abans de les dos, perquè sinó trobaríem la carretera tallada.

Jo, com havia de recollir dos caixes de verdura buides a una tenda, les vaig agafar i quan tornava hi havia una càmera de la tele i em van filmar, amb les butxaques del davantal plenes de calderilla i les dos caixes baix del braç.

Carme Subirats va iniciar el negoci familiar

loRafal

loRafal

Mercat a la plaça Major de la Sénia als anys 60

hivern de 2010

13

Alcanar en imatges

Alcanar en imatges

‘Mirades fotogràfiques al patrimoni’ (i 2) Seguint amb la sèrie de fotografies iniciada al número anterior de Lo Rafal reproduïm la resta d’imatges que formen l’exposició ‘13x2’

Fotografies: Aula de Fotografia d’Alcanar

Bassa de Sant Jaume amb la Selleta al fons

Fortificacions de la Guerra Civil a les Cases

14 hivern de 2010

Restes arqueològiques del jaciment de Sant Jaume-Mas d’en Serrà

Les antiquíssimes fonts de Sant Pere del Codonyol

Nius de metralladora a la platja de l’Estanyet

loRafal

loRafal

La Casa Sunyer al carrer Palau el sol damunt dels còdols Prenent

hivern de 2010

15

recerca

recerca meu treball de recerca sobre l’aigua d’Alcanar, tema que creia interessant perquè gran part de l’economia del poble està basada en l’agricultura, sent l’aigua un dels recursos més importants.

Sorprès pel quasi miler de pous que hi ha al municipi d’Alcanar, Àlex Chimeno Bort va decidir estudiar el nivell de nitrats dels aqüífers del subsòl canareu

La informació Diferents entitats em van facilitar informació: la Regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament d’A1canar, el SAUR, la Junta d’Aigües de Catalunya a Tortosa, els Serveis Agraris d’Alcanar. A rnés, vaig poder consultar diferents enginyers agrònoms i gent entesa en el tema. A la major part d’aquestes fonts hi vaig poder accedir gràcies a la inestimable col·laboració de Toni Reverter, tècnic de la Cooperativa quan realitzava el treball, i, ara, tècnic dels Serveis Agraris d’Alcanar. La professora Sefa Miralles, tutora del treball, em va orientar en tot moment durant la recerca i realització del mateix.

Alexandre Chimeno / Vicent Matamoros lorafal@gmail.com

V

aig estudiar al poble, de les escoles velles fins a estrenar el nou institut dintre del pla pilot de la ESO. Sempre he tingut facilitat per les ciències i he sigut un desastre amb les llengües.

Dels primers anys recordo amb especial estima a Anna Anglés, de les escoles noves a Don Carlos i Tere, de l’institut podria parlar de molts, dels professors de matemàtiques, física, ciències on m’ho passava bé, dels professors de llengua que insistien en que havia d’aprendre a escriure, dels professors de tecnologia en Joan Boix i a l’Hèctor Aragonés, camí per on vaig continuar.

El perfil Vaig arribar a la universitat com una de les primeres generacions de la ESO, això no em va suposar cap desavantatge respecte als meus companys de BUP i COU. Primer vaig cursar enginyeria informàtica a la Universitat Ramon Llull, després, per a complementar la meva formació, vaig estudiar ciències empresarials a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, un màster d’especialització a la Universitat Politècnica de Catalunya. La informàtica evoluciona molt ràpid i, si no vols quedar obsolet, és necessari actualitzar-se amb cursos específics.

part del treball, però confio, en un futur no molt llunyà, poder-me desenvolupar professionalment a A1canar, ja sigui per la zona o aconseguint la confiança suficient de caps i clients per a implantar el teletreball.

El treball de recerca Poc abans d’haver d’escollir tema per al treball de recerca en una conversa, no recordo bé si amb el meu pare o amb el meu iaio, em va sobtar saber que al poble hi havien més de 800 pous. Vaig optar per fer el

Conclusions Els treballs de recerca permeten sortir de l’àmbit docent per tenir una primera interacció amb el món real, aconseguir informació fora dels ca-

nals habituals i consultar gent entesa en el tema, és una gran oportunitat per a la formació.

Sobre el treball, amb dades del 1995, es constatava que hi havia zones on la concentració de nitrats desaconsellava l’ús de l’aigua per al consum humà, però que no comportava cap problema per a l’ús a l’agricultura.

mar presentaven una salinitat més elevada per la sobreexplotació i la intrusió marina. Hi havia una creixent preocupació sobre la contaminació dels aqüífers, per part de les autoritats responsables, i també la confiança que, amb les polítiques aplicades, el problema disminuiria.

Ja han passat alguns anys, haurà millorat la situació?

Cedida

Una anàlisi sobre la qualitat de l’aigua d’Alcanar

Els pous que estan més a prop del

Els animals feien voltar les motes per treure l’aigua

Àlex Chimeno davant del Departament d’Ensenyament

16 hivern de 2010

Cedida

Cedida

La meva professió m’obliga a viure a Barcelona on es concentren la major Cocó morisc de la partida Mas Febrers

loRafal

Cedida

La trajectòria professional Vaig entrar a treballar com a programador júnior a la consultora Better Consultants, el 2006, on vaig participar en diversos projectes de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ja com a programador sènior. En finalitzar aquest projecte, després d’un parèntesi a Irlanda, vaig entrar a l’empresa on treballo actualment, Carver Advanced Systems, on he participat en projectes de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, ja com a analista programador i per al Departament d’Ensenyament on desenvolupo la tasca d’analista funcional.

Imatge del treball de recerca on es veu el Pou de Sant Miquel, el primer que va abastir Alcanar

loRafal

hivern de 2010

17

recerca

Cronologia de la difusió d’una descoberta L’Associació cultural Lo Rafal porta tres anys fent diverses activitats per a fer possible la conservació i difusió del patrimoni de la Guerra Civil a la costa

Helena Fibla

lorafal@gmail.com

L

o Rafal va elaborar una proposta d’adequació i de xarxa turística, arran del descobriment dels búnquers de la Martinenca l’any 2008.

El següent pas va ser contactar amb l’Ajuntament i l’Agrupació Excursionista per a planificar quines actuacions es podien dur a terme.

El regidor d’Urbanisme i Joventut, Manel Martí, l’arquitecta municipal i dos membres de l’Associació Cultural Lo Rafal es van desplaçar fins a l’Ametlla de Mar al febrer de 2009. Un representant i l’arquitecte de la Cala ens van ensenyar les fortificacions del litoral d’aquest poble del Baix Ebre, el projecte que es desenvolupa i els contactes amb les empreses especialitzades.

Al mateix temps, es fa arribar una proposta de col·laboració amb el recent creat Centre d’Estudis lo Codolar de les Cases. Lo Rafal contacta amb Damià Griñó, pertanyent a l’empresa ATICS, historiador expert en l’estudi de la Guerra Civil i es produeix un encreuament d’informació entre les dues entitats.

L’Ajuntament demana uma subvenció a la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya per a elaborar el projecte de recuperació de les fortificacions de la costa canareva.

Una vegada concedida la subvenció a l’Ajuntament, aquest concedeix l’elaboració de la part historiogràfica a l’empresa ATICS. Els resultats de l’estudi historiogràfic es presenten el 28 de gener de 2011.

Mentrestant, la corporació va adequar la serra de Tana, mitjançant un pla de treball per part de la Taula del Sénia i la Diputació de Tarragona, a l’estiu de 2009.

associacions culturals de les comarques de la Diòcesi de Tortosa. La recerca local i la seva difusió. Era el 25 d’abril de 2009.

Trobada de Centres d’Estudis del grup Terres de Cruïlla (Ulldecona, la Sénia, el Mas de Barberans, Rossell, Santa Bàrbara i Les Cases) coincidint amb les Festes Quinquennals de 2009. Sortida guiada per Damià Griñó i Jordi Ramos, per tots els elements identificats al llarg de la costa d’Alcanar.

loRafal subscriu-te!!

Anna 686 342 222 Revista informativa

Abril de 2010. Repetim la sortida guiada durant les Jornades de la Memòria Històrica realitzades a Alcanar.

Novembre de 2010. Al III Congrés d’Història d’Alcanar, presentació del projecte en una comunicació, i presentació d’una comunicació del notre company Agustí Bel de la trobada d’un dels elements que quedaven per localitzar. Sortida guiada.

Durant aquests dos anys, difusió a través de la premsa, través de la revista local Lo Rafal i d’altres publicacions.

Concessió d’una subvenció del Museu Comarcal del Montsià per tal de desenvolupar un treball de recerca etnològic sobre la vida al poble durant l’època de la Guerra Civil. En projecte.

tel.

977 732 536 S.M.

Difusió Presentació del projecte a les Jornades de Recerca i Patrimoni a Bellmunt del Priorat, com a representants del centres d’estudis inclosos dins del grup Terres de Cruïlla, dins de la VI Trobada d’entitats i

Alcanar Av. Constitució, 26

L’estudi sobre els búnquers despertà molt d’interés

18 hivern de 2010

loRafal

menjars d’empresa • menú diari • celebracions • menjars per emportar

loRafal

hivern de 2010

19

medi ambient

recerca

UP guanya les eleccions a les cambres agràries

Lo Rafal es presenta al Programa Tu Ajudes Tots els clients de CatalunyaCaixa de la demarcació de Tarragona, ja siguin de Caixa Tarragona o de Caixa Catalunya, poden votar el projecte a partir del dia 1 de març

L’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) va ser la força més votada al municipi d’Alcanar i al conjunt de la comarca del Montsià

Helena Fibla

Redacció

lorafal@gmail.com

lorafal@gmail.com

T

E

u Ajudes permet als clients de CatalunyaCaixa decidir el destí de part dels recursos econòmics de la Fundació Caixa Tarragona. Amb aquest innovador programa els clients donen suport als projectes presentats per entitats sense afany de lucre que volen fer-los realitat.

Descripció de l’entitat: L’Associació Cultural i Veïnal Lo Rafal d’Alcanar publica la revista de divulgació local Lo Rafal. Durant aquests més de vint anys d’existència, ha realitzat jornades sobre la serra de Montsià i va impulsar el Premi Literari d’Alcanar.

Actualment treballa en la recuperació de les fortificacions de la Guerra Civil i la recuperació de la 626 entitats de les Terres de l’Ebre i el Camp de memòria històrica d’aquella època. Forma part del Tarragona han presentat un projecte a la convogrup de centres d’estudis anomenat Terres de CruïVota i emporta’t la samarreta dissenyada per Mariscal! catòria d’enguany. Aquesta participació significa lla. un augment del 22% respecte l’any passat.Tots els 1 2 3 projectes presentats enguany ja estan disponibles Descripció del projecte: Publicarem quatre 0 0 0 0 per a la consulta a la pàgina web www.tuajudes. exemplars de la revista Lo Rafal, on difondrem dicom. El 32% dels projectes pertanyen a l’àmbit de versos aspectes de la cultural popular del municipi Escriu codi dels projectes la cultura, unaquí 27% el a l’educació, i un 15%que a la vols de- votar d’Alcanar. També donarem a conèixer els treballs i lliura aquesta a la tevaiofi cina. pendència.

L’àmbit de butlleta integració social patrimoni de recerca dels alumnes de l’intitut, així com oficis i medi ambient tenen cadascun un 13%. antics i personalitats singulars d’Alcanar i les Cases.

LES TEVES DADES: A banda de publicar la revista, seguirem donant Troba els codis per votarde a lavotació dels projectes serà entre l’1 El període suport a la difusió del patrimoni de la Guerra Civil Guia de de març i el 30 d’abril, i elsNom clients podran votar a (“búnquers”) dins i fora del municipi. Tenim previst i Cognoms Projectes a oficines i per Internet a la plana web través2011 de oles participar en jornades de difusió del patrimoni i la www.tuajudes.com Núm. de Llibreta del Programa Tu Ajudes. recerca al territori. (només clients de l’antiga Caixa Tarragona)

3

Escriu aquí el codi dels projectes que vols votar i lliura aquesta butlleta a la teva oficina.

Troba els codis per votar a la Guia de Projectes 2011 o a www.tuajudes.com

LES TEVES DADES: Nom i Cognoms Núm. de Llibreta

(només clients de l’antiga Caixa Tarragona)

Data i Signatura

Vota i emporta’t la samarreta dissenyada per Mariscal!

A Tarragona, que inclou també la demarcació de l’Ebre, amb el 100% de vots escrutats, UP passa de 16 a 15 representants, en perd un que el guanya ASAJA, que puja de sis a set membres. La JARC manté els doa delegats, i URAPC-UPA el que ja tenia.

S’espera que el Ple de cambres agràries es constituisca el 12 de març, si no hi ha cap contenciós electoral, la qual cosa ho retardaria fins a l’1 d’abril.

Cartell electoral a l’entrada del poble

loRafal

T

20 hivern de 2010

Les excepcions eren Godall, on UP va rebre més vots que ASAJA i a Ulldecona, la força sindical més votada va ser Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), amb 25 vots enfront els 15 d’ASAJA, un resultat que s’ha d’entendre en clau local per la presència d’un candidat del poble.

Hi ha hagut molta igualtat entre la Unió de Pagesos i ASAJA a les Terres de l’Ebre. ASAJA guanyava a les comarques del Montsià i la Terra Alta, mentre que

J. Buj

2

A Alcanar va treure 73 vots enfront als 57 d’Unió de Pagesos, URAPAC-UPA en sumava 37 i la JARC només dos. La participació a Alcanar va estar per baix de la mitjana catalana, ja que van anar a votar 173 pagesos dels 298 censats, el que significa un percentatge del 58 per cent.

S.M.

0 0 0 0

BUTLLETA DE VOT

1

L’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), l’única que ha guanyat vots en aquestes eleccions, s’ha erigit en tercera força de les cambres agràries amb quinze delegats, quatre més que el 2007, Unió de Ramaders i Pagesos de Catalunya-Unió de Petits Agricultors (URAPAC-UPA) s’ha quedat amb els tres que tenia.

Àmbit: Cultura Codi de votació: 2511

Vota i emporta’t la samarreta dissenyada per Mariscal!

Al Montsià, la victòria d’ASAJA va ser més clara que a la Terra Alta, on els resultats van ser més ajustats.

Els montsianencs van donar 375 vots a l’associació de joves agricultors i 179 a la Unió, sindicats que es van quedar a molta distància dels altres dos que concorrien a les eleccions. ASAJA va guanyar a quasi tots els pobles del Montsià.

Segons fonts del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, UP ha aconseguit 59 representants al ple de les cambres agràries, enfront els 63 que va obtindre en 2007, mentre que JARC manté els 23 membres.

BUTLLETA DE VOT

Data i Signatura EL NOSTRE PROJECTE Projecte:Difusió del patrimoni local

l’UP ho feia al Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. A la demarcació ebrenca (amb un cens de 3.572 pagesos, en van votar 2179, el que representa un 61 % de participació), Unió de Pagesos va obtenir 931 vots mentre que ASAJA 896.

l sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) va renovar la majoría a les cambres agràries de Catalunya, tot i perdre vots respecte a les eleccions de 2007, mentre que Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) s’ha mantingut com a segona força.

loRafal

hivern de 2010

21

medi ambient

medi ambient

Alcanar recupera senderes a la serra de Montsià

Trampa mortal a la Punta

Els caminals arranjats surten tots del camí dels Bandolers, el qual també s’ha ampliat i millorat. Destaquen els racons del Bassiol i del Melo

Les àligues cuabarrades són les reines del cel de la Catalunya meridional, però ara la serra de Montsià compta amb una parella menys

Redacció

Redacció

lorafal@gmail.com

Cal destacar la neteja i replantació amb vegetació autòctona que s’ha fet al camí dels Bandolers, que uneix Alcanar amb Sant Carles de la Ràpita i d’on parteixen toes les senderes recuperades. Una de les rutes més boniques que es poden fer amb més comoditat ara és la que enllaça el Racó de Bassiol fins al lligallo de la Cova Roja, passant per la Cova Candelera i el povet de Badoch. Per aquesta sendera es pot arribar a la serra de Tana, on hi ha la bateria de costa de la Guerra Civil, rehabilitat per la corporació canareva. El recorregut total és d’uns deu quilòmetres.

D

Una altra senda recuperada és la del Racó del Melo, la qual va del Povet d’Arbó al lligallo de Codonyol fins a la sendera de les Faixes Tancades i passa per la Campana. També s’han fet transitables els camins de Ferreries i de l’Aiguassera.

ducs (Bubo bubo) i aligots (Buteo buteo). Els dies boirosos i humits faciliten les electrocucions. Com la de l’àliga cuabarrada del coll de la Punta, que va morir probablement a principis de gener, tot just en començar l’època de zel.

iumenge 30 de gener a la volta del migdia, van trobar mort un moixó de mida grossa al peu de la torre d’una línia elèctrica, allí on el lligallo del Coll de la Punta travessa el camí dels Bandolers per a enfilar-se Puigmoltó amunt.

Al cap d’uns dies s’hi van arribar els agents rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i comprovaren que es tractava d’un exemplar adult d’àliga cuabarrada, molt probablement femella.

La finalitat de totes aquestes actuacions és que els aficionats al senderisme tinguen un atractiu més per a conèixer la serra de Montsià i visiten, a la vegada, el nostre municipi. Per garantir-ne aquesta difusió és important també l’esforç que està fent l’Agrupació Excursionista d’Alcanar. L’entitat va fer la primera sortida i el dinar de germanor el diumenge 6 de febrer. L’excursió sortia des de la cruïlla entre el camí dels Bandolers i el barranc del Bassiol, es va pujar per la sendera netejada recentment per l’Ajuntament fins al racó del Bassiol, on s’esmorzà, després de caminar uns cinquanta minuts. La caminada seguia fins a la bassa del Argiler, des d’on es va baixar fins al camí del Llop i seguir pel camí dels Bandolers fins al vehicles. En total, la sortida va durar unes quatre hores.

Del fet que viuen en parelles estables lligades a un territori concret, que defensen aferrissadament contra els altres rapinyaires, se’n pot deduir que l’àliga corresponia a una de les parelles que nidifiquen a la serra de Montsià. La pèrdua compromet completament el període reproductor d’enguany.

‘En definitiva, una desgràcia’, es lamentava un defensor de la biodiversitat dels nostres ecosistemes mediterranis.

L’àliga cuabarrada es mou de les zones de muntanya mitjana i baixa de clima mediterrani, perquè necessita tèrmiques per a volar. Fa el niu al relleix d’una cinglera. Caça conills, perdius, sargantanes, rates, garses, estornells... La Península Ibèrica acull el gruix de les cuabarrades europees, vora 700 parelles. Unes 70 viuen a Catalunya, on és l’espècie més amenaçada malgrat comptar-hi amb un Pla de Recuperació. Es troba en franca regressió: cada any es moren prop del 15 % de les àligues adultes.

L’electrocució amb la xarxa elèctrica és una de les seues principals causes de mortalitat a Tarragona, la província amb més parelles del Principat.

Com que aquesta delimitació inclou totes les Terres de l’Ebre, els agents estan inspeccionant les línies elèctriques de mitja tensió –les més perilloses–, inventariant les que tenen característiques tècniques negatives i detectant els cadàvers d’aus electrocutades. Al Montsià han començat aquest mes de febrer i ja n’hi han trobat entre 20 i 25, la majoria de

A. B.

Detall de les plomes soflamades per l’electrocució

Foto de família dels participants al camí dels Bandolers abans de començar la sortida

22 hivern de 2010

L’àliga morta, tocant a la sendera que puja de Tana al Puigmoltó

J.B.

J. A. Sancho

Per a desplegar el Reial decret 1432/2008, de 29 d’agost, de mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució amb línies elèctriques, l’octubre passat la Generalitat va dictar una resolució per la qual es delimiten les àrees prioritàries de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local de les aus amenaçades.

Cedida

L

’ Ajuntament d’Alcanar està duent a terme un pla per a recuperar la major part de senderes que recorren el terme municipal per la serra de Montsià. Les principals actuacions s’han realitzat al camí dels Bandolers, el Racó de Bassiol i el Racó del Melo. Totes aquestes millores són possibles gràcies als diversos plans d’ocupació de les administracions als quals s’acull la regidoria de Medi Ambient canareva.

lorafal@gmail.com

loRafal

loRafal

hivern de 2010

23

opinió

el Rogle

... de Txus Fibla

Un silenci que es comença a esvair Alcanar ha despertat del son de la postguerra a partir d’un simple estudi presentat a la biblioteca en relació a les restes de les Guerra Civil al municipi

S.M.

Francesc Subirats styler@telefonica.net

E

ls estralls de la dura Guerra Civil van silenciar aquella època com si haguéssim tallat la cinta del temps i n’hi faltés un tros. És sabut que la majoria de gent que va viure la postguerra ho va fer en silenci. Els vells, encara ara, no gosen parlar d’un temps negre i funest.

Ja a la darreria dels 90 ens era molt complicat localitzar bons informants amb històries fora del guió per als nostres treballs d’institut. Llavors, tot semblava tan incomprensible: com aquella gent, després de tant de temps, fugia d’estudi tan aviat com podia? Unes ments jóvens i inquietes no podíem entendre com, després de 60 anys, la gent no expliqués la particularitat sinó la generalitat.

El misteri del silenci entès com a cura va passar a ser com un fantasma que, talment con un núvol de fum, dansa per les golfes tot esperant un corrent d’aire alliberador. A Alcanar, aquest misteriós silenci es materialitzà per sempre més en els dos nius de metralladores de l’Estanyet, els més coneguts i exposats a la vista, tant dels de casa com dels de fora.

Expectants a l’horitzó, sembla que ens vulguin explicar una història però no sàpiguen el nostre idioma.

El treball de l’empresa Àtics aconsegueix una fita cabdal a la història del poble: d’una vegada i per totes, s’obre la caixa de Pandora.La histo-

24 hivern de 2010

Txus Fibla a l’exterior de casa seua, dalt del cim de la Selleta

riografia comença a explicar detalls d’aquells anys convulsos d’abans i de durant la guerra. Les fortificacions prenen identitat pròpia i proven de fer-nos entendre quin paisatge hi havia en aquells temps. La història mai ve sense sorpreses i ens n’hem de vantar perquè Alcanar és una de les localitats de Catalunya amb el nombre més elevat i diversificat de restes arqueològiques de la Guerra Civil.

Dins del paperam que conforma tota la documentació annexa al treball d’investigació hi ha una sèrie d’elements, a part de la magnificència visual de les fotografies, planells o mapes, que m’han cridat més l’atenció: l’antroponímia.Hi ha força documentació relacionada amb la “causa general”. Hi apareixen noms i cognoms ben familiars: Reverter, Matamoros, Valls, Subirats...

resultarà incòmoda. He pogut entendre perquè tota aquesta gent ha volgut enterrar en l’oblit una porció del seu (i nostre) passat en virtut d’una suposada pau social (que no espiritual).

Descansi en pau tota aquella gent que no hi és i que allí on sia se n’hi ha endut un trosset de món, també aquella que hi és i no gosa compartir res amb ningú, així com aquells que no han tingut por a compartir algunes de les peces del puzle, tant de bones com d’esqueixades, de la història col·lectiva. Tots teniu la vostra part de raó.

Amb el timming ben marcat, s’ha sembrat la llavor que permetrà esvair el silenci sobre l’època a mesura que es vagin obrint les portes de la historiografia.

Txus Fibla és una artista de cap a peus. Ha exposat a l’Associació d’Amics del Nepal i al DrapArt 2010, al Centre de Cultura Contemporània,les dos mostres a Barcelona Txus Fibla/Mireia Reverter

E

l cim de la Selleta té un paisatge màgic, amb una mar que va canviant d’aspecte i color. Com un bon amic, el Montsià no et deixa mai i és un lloc que transmet una sensació molt especial que no sabria definir ben bé. Seria com una tranquil·litat interior, un saber-te protegit i una llibertat que estimula els sentits.

Ja de més joveneta solia anar en bici per aquella zona. Quan arribàvem a la cruïlla per anar a la Selleta, seguíem a l’esquerra per anar pujant per la pujada del Rubio fins arribar a cal Naudi i, de vegades, deixàvem les bicis i arribàvem al rajolar a veure la Rudy. La baixada era pel mateix lloc i, pedalant pedalant, jo anava contemplant les cases dels afortunats que vivien per allí i somiava que algun dia també en podria formar part.

Amb els anys la vida va passant,però els somnis perduren, fins que un dia el meu es va complir i vaig entrar a formar part d’aquell indret que tant anhelava. Un indret que et permet crear, gaudir de l’entorn i de les petites coses que la vida t’ofereix. Quasi cada tarda, com en un neguit, baixo pel camí que em porta a l’alçada de la pujada del Rubio i d’allí a una sendera que va just al cim de la Selleta, reposo una mica gaudint de l’entorn i emprenc la tornada cap a casa travessant per les casetes que s’alcen davant meu esperant l’arribada dels seus ocupants (és fantàstic).

I ara és quan la innocència juvenil es transforma en pragmàtica adulta.

La lectura dels documents permet al desconegut començar el pacte de ficció necessari per tal d’intentar narrar-se com fou la vida d’un temps que semblava no ser-hi.

La familiaritat de noms i cognoms fa que un es plantegi fins a quin punt hom voldria estirar-ne el fil. He entès que per força, tard o d’hora, s’arribarà a un punt on la veritat

La Selleta és una urbanització alemanya enclavada al vessant est de la serra de Montsià, situada entre Alcanar i les Cases. Gaudeix d’unes vistes esplèndides

loRafal

loRafal

de la mar Mediterrània i de la vall de Sant Jaume i es caracteritza per les cases blanques d’arquitectura mediterrània ben visibles des de tota la plana marítima d’Alcanar.

Fou fundada el 1973 per Theodoro Eichheim, Alfred Bergmiller, Ebo Efinger i vuit amics més. Es va concebre com una comunitat internacional de gent amb un pensament semblant; al marge de la normalitat burgesa alemanya, entre els seus principis es parla de la igualtat, la protecció del medi ambient, amb idees ecologistes sobre l’ús d’energia solar, la llibertat i la responsabilitat social. És una comunitat sense fins econòmics o comercials.

Ningú no pot especular comprant o venent terrenys ni tampoc es poden llogar les cases a un preu comercial a qualsevol persona.Pel que es refereix a les edificacions ,cada soci dissenya la casa segons les seues necessitats, però està subjecte a unes regles arquitectòniques pròpies.

La Selleta compta amb un centener d’habitants que es concentren sobretot en el període de vacances. La gent que hi sol viatjar per a passar-hi uns dies no sol ser la mateixa, familiars i amics hi gaudeixen eventualment.

Tinc el plaer de conèixer molta gent de la Selleta i de la Vall. El plaer de compartir experiències, el privilegi de gaudir de l’indret anant moltes tardes per aquesta sendera que tants records i emocions em porta... fins que arribo al cim. Es el meu lloc. Ja sóc d’aquí.

hivern de 2010

25

opinió

Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

Un Rapitenc...

...i una Variada

N

’estem envoltats, i el govern i d’altres partits ja han acordat que les perpetuen: amb la demanda d’energia en continu creixement, LES CENTRALS NUCLEARS FAN FALTA. No deixem de sentir notícies alarmants sobre les avaries d’Ascó o sobre la poca seguretat a Cofrents però mentre no tinguem alternatives raonables i més netes, les centrals nuclears i la compra d’energia fora no es poden aturar.

No es veu que l’oposició a la planta de gas o al parc eòlic a la costa ebrenca hagen dut a propostes de reducció del consum, ni al poble ni a fora. Malgrat la crisi, les factures de l’aigua i la llum no baixen i hauran de ser els impostos que vénen al consum excessiu d’aigua o l’emprenyamenta amb Fecsa-Endesa el que ens face tancar llums oberts, apagar la tele si no hi som, desendollar mòdems a la nit o programar amb molt de compte la calefacció. El somni de plaques solars a totes les cases i de reaprofitament d’aigua no ha arribat. Queda, doncs, estalviar i negociar el menor impacte de les energies sostenibles.

L

’arribada del nou govern català té unes lectures socials preocupants: la gestió de Medi Ambient se’n va a Territori i Sostenibilitat, la de Mitjans de Comunicació a Presidència (prop del poder), el límit de 80km/h als accessos a la capital es deroga amb massa pressa, s’elimina el programa d’Interior contra la violència masclista i el codi ètic dels Mossos d’Esquadra... Sobta que anar de pressa a la carretera, contaminar o maltractar les dones pugue ser de dretes o d’esquerres; en tot cas, ES RETALLA PER LA BANDA DEL “LUXE” DE LES SOCIETATS AVANÇADES. També caldrà que no es gasten en informes tot el que es va pagar adès i que es continue comptant amb gent de tots els colors, com ara Ferran Mascarell com a conseller de Cultura o el mateix Germà Bel com a assessor d’Artur Mas per a la reactivació econòmica. Si és veritat el que proclama el president català que comptarà amb els millors, també estarà bé que no es desface de les bones lleis o de les propostes socials més innovadores de l’anterior govern.

L’Alternativa Pere Fibla i Biosca

L’empresa actual necessita renovar-se

A

diferència dels anys 60 on es venia tot el que es produïa, ara s’ha de crear la necessitat.

L’entorn ha canviat. Hem passat de navegar en un llac tranquil a baixar per un torrent ple de ràpids.

Al poble tenim tot tipus d’empreses: construcció, comerç, cítrics, instal·ladores, regs, vivers, metall, fusta, multimèdia, serveis, etc, (quasi totes pimes).

L’oferta de cicles formatius de grau mitjà al poble (comerç i manteniment) genera cada any nous “becaris” que poden ocupar llocs de treball a les empreses locals.

Una oferta minsa que segurament no anirà en relació a les nostres necessitats empresarials. De tots és conegut que quan sortim de “l’escola” ens queda encara molt per aprendre i adaptar-nos a l’empresa, però una bona formació és una garantia per a l’empresari, qui contracta.

I vet aquí la qüestió. Si la base no és sòlida, la piràmide no pot ser molt alta. Això implica que hi ha un desequilibri entre la base i la direcció. I si ho compliquem una mica més, qui forma a la direcció? Es recicla?

26 hivern de 2010

S’examina? Millora la gestió? S’especialitza?

L’objectiu de tota empresa és guanyar diners, quants més millor. En un mercat reduït hi ha dos opcions: diversificar l’activitat en nous sectors i mercats o quedar-se igual. La primera opció ens porta a créixer (i a treballar molt dur) i la segona a dependre del mercat.

En temps difícils com ara, quan el mercat s’escongeix, lamentablement les empreses tenen la mateixa tendència, i això és un gran problema per a una petita empresa, botiga o comerç.

Horari. 6:00h. a 22:00h. de dilluns a diumenge Av. d’Abril, 9 Alcanar (43530)

Com a exemple tenim dos de les últimes licitacions d’obres a Alcanar. La rehabilitació del convent dels Josepets a les Cases (985.000 €) i les obres del col·lector d’aigües del carrer de Càlig (245.000 €) s’han adjudicat a empreses no canareves. Serà que a Alcanar no tenim empreses que puguin competir per a les grans obres del poble? Ho sabem fer? Tenim el coneixement i la formació necessària?

Què passarà amb el servei de neteja de les dependències de l’Ajuntament que està pendent d’adjudicació?

loRafal

loRafal

hivern de 2010

27

Revista informativa d’Alcanar

Codi de votació: 2511

Vota i emporta’t la samarreta dissenyada per Mariscal!

1

0 0 0 0

2

3

Escriu aquí el codi dels projectes que vols votar i lliura aquesta butlleta a la teva oficina.

Troba els codis per votar a la Guia de Projectes 2011 o a www.tuajudes.com

LES TEVES DADES: Nom i Cognoms Núm. de Llibreta

(només clients de l’antiga Caixa Tarragona)

Data i Signatura

Vota i emporta’t la samarreta dissenyada per Mariscal!

BUTLLETA DE VOT

loRafal