Lo Rafal 110 by Associació Cultural Lo Rafal

loRafal

primavera de 2011 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

110

Revista informativa d’Alcanar

Vanessa Fibla, remeis naturals 22

Plantada d’espècies autòctones

12 Lo Galano, el carnisser del mercat

editorial

loRafal

Revista informativa d’Alcanar Edita: Associació Cultural Lo Rafal www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org

Publicació sense ànim de lucre Consell de redacció Joaquim Buj (direcció), Carme Ferré, Francesc Subirats i Sílvia Matamoros (fotografia).

Col·laboradors Ramon Adell, Aula de Fotografia d’Alcanar, Miguel Ángel Barrera, Agustí Bel, Escola Municipal de Música d’Alcanar, Àlex Espuny, Pere Fibla, Vanessa Fibla, Toni Matamoros, Vicent Matamoros, Vicent Matamoros Anglès, Mireia Reverter, Lluís Solé. Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic.

Adreça: Carrer del pintor Fortuny, 1, 1r 1a 43530 Alcanar Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22. C. Almenara, 27. Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases. DLT - 2.067-1988

Wrangler - Calvin Klein - Marcelino E.Ferri - Veneto - Pulligan - Nominal Peyton - Erreuno - Mafecco Paca Garcia - Cabotine - Aldo Martin`s Lebek - Pertegaz

loRafal subscriu-te!! Anna 686 342 222

Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com) Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari

loRafal

ixí s’anomena el mig miler de votants que, en cada convocatòria d’eleccions municipals des de 1999, han votat un partit diferent i que han permès una alternança política inèdita durant les dos primeres dècades d’ajuntaments democràtics. Primer, van tornar a donar l’alcaldia a Batiste Beltran, després van aconseguir que el PSC batís rècord de vots a Alcanar i es trenqués l’alcaldia bipolar (Xavier versus Batiste) éssent alcalde un jove Ricard Bort. En les eleccions de fa quatre anys el beneficiat va ser l’alcalde en funcions Alfons Montserrat (ERC). Ara, l’històric Batiste Beltran fa un pas enrere i se situa en el núnero 4 de la coalició CiU. Un altre veterà que fa, en est cas, un pas endavant, és el també exalcalde Xavier Ulldemolins, segon a la llista socialista darrere de Ricard Bort que repeteix com a candidat a l’alcaldia. Esperem que no es revife l’enfrontament que, durant més de vint anys hi ha hagut entre estos dos alcaldes i que ara pareix superat durant els dos últims mandats. Segurament, quan llegiu aquest editoral ja sabrem de quina manera ha influït la bossa dels 500 en els resultats electorals. Un altre factor a analitzar és com influirà el pas de 13 a 17 regidors a l’Ajuntament d’Alcanar en passar el municipi dels 10.000 habitants. A priori, diuen que els partits “grans” amb el mateix nombre de vots que a les eleccions de 2007 obtindrien un regidor més. Veurem si ha estat així. De la mitja dotzena de candidats que han concorregut a les eleccions, la meitat són caps de llista nous o diferents dels de les passades eleccions. Enguany, a més, n’hi ha una candidatura nova, la del Partit Comunista del Poble Català (PCPC). Les dos coalicions

Revista informativa

2 hivern de 2010

La bossa dels 500

loRafal

del muncipi, Iniciativa Canareva i CiU, aporten també dos alcaldables nous. En el cas d’Iniciativa, l’actual regidor Joan Matamoros i a CiU, Ivan Romeu, un jove recent incorporat al partit. Els nacionalistes venen una “renovació” tutelada pels dirigents comarcals. També presenten els mateixos líders el PP i ERC, amb Josep Beltran i Alfons Montserrat, respectivament.

Esperem que els nous regidors aporten un altre estil de fer política a l’Ajuntament d’Alcanar En aquest número de Lo Rafal, hem volgut apropar-nos als tres caps de llista nous i alguns candidats que debuten a cadascuna de les altres tres llistes que no han canviat el seu número 1. Entrevistem dos xiques joves, una d’elles casenca, i un casenc, esperem que aporten un nou estil de fer política al municipi. Els hem plantejat tres preguntes idèntiques per a tots i totes , a més d’una altra de diferent, més “picanteta”. Totes s’han formulat abans de la campanya electoral i, per suposat, sense conèixer les respostes els uns dels altres. Volem acabar amb dos actuacions que afecten a la nostra entitat. D’una banda, destacar que ja s’han presentat el llibre de les actes del III Congrés d’Història d’Alcanar, del qual n’hem estat coorganitzadors. D’altra banda, rebrem part dels ajuts de la Fundació Caixa Tarragona dins del programa Tu Ajudes per a poder desenvolupar el projecte de difusió del patrimoni local que us vam explicar al número anterior. Sense ser polítics, també us donem les gràcies pel vostre vot a tots i totes els que heu confiat en la nostra associació.

hivern de 2010

municipal

Cares noves per un ajuntament més gran

3. Coherents, pràctics, racionals i formals

Abans de les eleccions, hem formulat unes breus entrevistes a un candidat nou de cada partit. Ara és el moment de comparar les aspiracions amb els resultats

Preguntes comuns: 1. Què pot aportar de nou a la política municipal ? 2.Quines actuacions concretes s’han de dur a terme des de l’Ajuntament per a crear llocs de treball ? 3. Definesca la ideologia del partit o coalició amb quatre adjectus. PCPC: PERE PÉREZ. (núm 1) “Comencem un viatge cap a la vida política” 1. Ocupar l’espai que l’esquerra reformista ha deixat en defensa de la classe obrera

tadans a l’Ajuntament, sobretot als sectors més desafavorits. Comencem ara un viatge amb tota la il·lusió per a entrar a formar part de la vida política canareva. La veritat és que ens haurem de posar en el joc politic del partits tradicionals, però sense deixar de banda els nostres principis i idees. IC: JOAN MATAMOROS. (núm.1) “L’Ajuntament ha d’inspirar confiança” 1. Iniciativa Canareva ja ha aportat coses noves a la política municipal, sempre en relació a la representativitat que la població ens va donar fa quatre anys.

En matèria de creació de llocs de treball, la missió principal de l’Ajuntament és crear les condicions físiques i inspirar suficient confiança i credibilitat perquè les empreses i les persones emprenedores treballen al nostre municipi.

3. Anticapitalista, classe obrera, antisistema i defensors de la terra 4.Vostès és la primera vegada que es presenten a les municipals, sense grans mítings, ni cartells o líders mediàtics que els donen suport, com els pot afectar que no realitzen aquest tipus de campanya electoral clàssica? Encara és aviat per a analizar les expectatives, nosaltres no aspirem a governar, sinó a representar els ciu-

4 hivern de 2010

Pel que fa al treball diari, en comissions informatives, seguirem posant èmfasi, esperem que des del govern, en la faena ben feta i en mirar pels interessos de l’Ajuntament, que és, en definitiva, mirar pels interessos generals del municipi d’Alcanar. Hem presentat iniciatives que materialitzen actuacions de més transparència (per exemple la publicació de les subvencions) i de més participació (com la proposta de creació del Consell Assessor d’Urbanisme, que es televisen els plens,…). Seguirem en aquesta línia. 2. Les competències dels ajuntaments donen poc marge a actuacions concretes en aquest terreny.

PSC: Zoila Domínguez. (núm.3) “El govern no ha tractat a tothom igual”

3. D’esquerres, ecologista, feminista, canareu i casenc. 4. Com explicaria el seu pas d’UDC a cap de llista d’Iniciativa? No he anat mai a cap candidatura com a membre d’UDC. Hi vaig militar ja fa uns anys, però la seua posició favorable al PHN em va fer obrir els ulls sobre a quins interessos servia aquest partit. Les meus posicions han anat evolucionant i actualment crec que a Alcanar, les posicions d’Iniciativa Canareva són les que més li convenen. PP: José Esteban Fornós (núm. 3)

2. Apostem pel poligon industrial de la Martinenca, la creació d’activitat industrial al sector agrícola, un pla d’ adequació d’habitages buits per a lloguer social i. recuperar els serveis municipals que es van privatitzar.

4. Creu necessària la creació del port esportiu de les Cases, tal i com està projectat ara ? L’espigó de protecció del port és necessari, ja que resguarda d’una forma segura la dàrsena pesquera. Ara bé, a la marina no s’han de fer edificis alts que tapen la visió de l’horitzó. Tot això, tenint en compte que cal solucionar, també d’una forma segura, el problema del barranc que desemboca al port.

“No s’han de fer edificis alts al port de les Cases” 1. Personalment, jo puc aportar una visió de la política des del món associatiu, en què els problemes quotidians dels veïns siguin una prioritat de traball. 2. Cal impulsar una bona política industrial, posant en marxa el polígon, a més de procedir a comprar més sòl industrial. També s’han de donar facilitats a les empreses que es vulguin establir al municipi. El turisme ha de ser una aposta decidida per crear nova ocupació i diversificar.

loRafal

1. Estimo el poble i vull fer alguna cosa per Alcanar, vetlar per la igualtat de tothom i en tots els àmbits, ara depèn de qui ets et tracten d’una manera o d’una altra, a l’Ajuntament. Concretant una mica, volem que s’agilitze la paperassa muicipal, la reforma de l’Auditori i, per a les Cases, una entrada digna i que la zona de vianants ho siga sempre. En definitiva, dedicar-me a la gent d’Alcanar i les Cases. Fomentar i donar suport a la iniciativa ciutadana, estant al costat de cada canareu, canareva, casenc i casenca. 2. Impulsar els emprenedors i fer un seguiment de les persones que creen una empresa. Tirar endavant el polígon industrial a la Martinenca aprofitant el conveni amb Cemex. Les reformes al poble que les face la brigada o part dels aturats, a través de la borsa de treball. Obrir carrers fa que es compren vivendes i després es fiquen serveis (supermercats, botigues...) que generen llocs de treball. 3. Compromesos, eficaços (el que diem ho fem), competents i treballadors.

loRafal

4. Què en pensa que es torne a presentar Xavier Ulldemolins com a núm 2 del PSC ? Quan ha sigut alcalde ha demostrat ser un bon alcalde, ara té temps per a poder-se dedicar i, segurament, siga una de les persones més preparades i amb més experiència de totes les llistes i partits. Estic orgullosa de formar part de la candidatura i estar al costat de Xavier.

aquell que viu i treballa a Alcanar i jo aquí hi tinc projectada la meua vida i el futur de la meua familia. Desitjo donar a Alcanar tant com m’ha ofert a mi.

CIU: IVAN ROMEU.(núm 1)

1. Penso continuar treballant per aportar alguna cosa nova i personal, seguint l’exemple de les regidores de l’Ajuntament. L’objectiu principal és actuar per i des de les Cases, amb una nova línia de treball per a millorar les Cases.

“Desitjo donar a Alcanar tant com m’ha ofert a mi” 1. Un equip de persones ampli i plural que combina una gran experiència i alhora joventut. Gent compromesa amb el nou projecte de CiU i que està disposada a treballar des de l’honestedat. Aportem el suport de les institucions catalanes -Generalitat i Diputació-, imprescindible per al bon desenvolupament del nostre municipi. 2. S’ha de posar en marxa definitivament el polígon industrial, afavorir l’establiment de noves empreses i activitats econòmiques, i promoure la captació d’inversions. Cal reactivar el Consell Agrari i donar suport a la citricultura per a una bona promoció dels nostres productes, i una millor promoció del municipi per crear un producte turístic local ben gestionat. 3. Representem centre-esquerra. La nostra ideologia és el nostre poble i la seua gent. 4. És un repte per a vostè el fet de no ser d’origen canareu? M’agrada que em feu aquesta pregunta ja que em consta que alguns l’utilitzen el meu lloc d’origen per deslegitimar, d’entrada, la meva candidatura. El repte que planteja governar un municipi on no has nascut és el de desmuntar aquests prejudicis i mostrar que és canareu

ERC: MERCÈ FISCHER (núm 5) “Les Cases ha d’anar més enllà del sol i platja”

2. Les Cases ha d’impulsar el turisme més enllà del sol i platja, desenvolupar el Pla de Dinamització Turística. L’alberg dels Josepets serà una eina que generarà ocupació i riquesa. Posar en marxa un viver d’empreses per als emprenedors i l’autoocupació. El polígon de la Martinenca, que va associat al Port Comercial dels Alfacs, i ens situarà en un lloc privilegiat. Cal fer polítiques actives per atreure empreses i establiments. Els serveis d’orientació laboral han de continuar. 3. Responsable, treballador, honest i solidari 4. Per què ha canviat de CIU a ERC? Després dels canvis interns a CIU, vaig decidir quedar-me a casa, desil·lusionada... L’alcalde em va explicar amb entusiasme tot el que havien fet i el projecte de futur. Després de reflexionar molt, vaig donarli tot el meu suport. Alfons Montserrat lidera un equip respectuós i treballador que m’oferia la possibilitat de poder treballar per les Cases i la seua gent.

hivern de 2010

història

Polígons... i “polígons”

I el polígon canareu dels Campets? Previst al Pla general del 1997, se’n comencen a tramitar la modificació puntual del PGOU i el Pla especial al 2001 però, per fatifat, s’estanquen en aparèixer a l’horitzó les municipals del 2003. La represa no es produeix fins al 2006, quan l’ajuntament n’accelera la tramitació simultània i al desembre d’aquell any, mercè a l’esforç de diversos organismes de la Generalitat, aquesta aprova definitivament ambdós instruments urbanístics. L’ajuntament, tot i atansar-se unes altres eleccions municipals, aquest cop no s’hi adorm: al cap d’uns mesos signa el conveni de col·laboració amb l’Institut Català del Sòl, a qui s’encomana la gestió i execució del polígon. Per això l’INCASÒL ha aprovat inicialment el projecte de reparcel·lació (2008) i més tard la refosa del d’urbanització; i ara, com a administració actuant, ha de resoldre les al·legacions presentades.

Si la vocació empresarial és lliure, per què sempre hi ha algú interessat a fer-nos creure que els polígons industrials es poden omplir per decret? Amb els diners de qui?

Agustí Bel

agusti_bel@yahoo.es

Però hi havia qui no va parar de burxar. El més xocant: no eren industrials en busca d’emplaçament per a les seues fàbriques, sinó comissionistes. Ja els havia anat bé que −en comptes de reparcel·lar les finques rústiques entre els seus propietaris, amb les consegüents càrregues de cessió de vials i espais lliures i per despeses d’urbanització−, el Ministeri hagués donat als pagesos l’opció de la «venda voluntària» (?) de les finques al preu ofert, indicant-los amablement que l’alternativa era ser expropiats.

Així va ser com els corredors de finques van erigir-se en abanderats del polígon industrial. Fins al punt que, iniciades les obres de l’hospital de la Cinta, tenien pensat queixar-

Els Campets d’avui no són aquell Campredó del 1973. O sí? se amb un cartell anònim que diria: «HOSPITAL SÍ, POLÍGON NO». El cas era exigir, burxa que burxa, una espenteta al polígon. Qui havia de dir que no? Els més il·lusos es van afegir al clam. Sense adonar-se que l’espenteta reclamada consistia precisament que el poble, amb els seus impostos, pagués tot el benefici de les corredories −en la mesura que aquest sortiria quasi sencer dels diners que hi hauria posat l’administració per a

abaratir els terrenys i avançar-ne la urbanització. Ben mirat, els corredors més espavilats s’estimaven més que no se n’hi instal·lés mai cap, d’indústria. Mentre estiguessen urbanitzats (amb els diners públics que s’estaven malbaratant en la construcció, ves quin disbarat, una residència sanitària!) però buits, amb una mica de sort els solars del polígon podrien continuar revenent-se durant anys en una roda interminable... i a cada pas ells n’arreplegarien més molles en forma de comissió.

6 hivern de 2010

Ben lluny d’aquella Tortosa dels escàndols urbanístics de l’hotel Berenguer IV (1968), de l’edifici del Patronat a la plaça de l’Àngel (1973), de l’especulació a la carretera Simpàtica (encara avui per

Per cert, un faldut i un parell de rapitenques de la faena ja esperen amb deler l’obertura de la piscina coberta canareva. Volen apuntars’hi per a fer salut. Alcanar comença a ser pol d’atracció.

Mentrestant hi ha qui encara fa córrer que el polígon dels Campets no es desenvoluparà si no s’hi aboquen diners dels contribuents. Rumor que s’afegeix a d’altres rateres i fantasies amb trampa que alguns afaitapagesos i els seus galifardeus han parat en els últims anys a l’opinió pública canareva: aquella quimèrica «fàbrica de sucs» de la Fonda; la necessitat de canviar el

Algú va pensar que havia trobat el negoci perfecte. La corredoria sense fi, a les costelles del contribuent. I per això seguien nyic-nyic, no fos que en mala hora un emprenedor de bo fes el mal pensament d’instal·lar-se al polígon i matés aquella gallina ponedora dels ous d’or, empapussada amb diners públics per una administració de cap de marge...

Del projecte de reparcel·lació dels Campets o UA-24a (font: www.alcanar.org)

Vist que la realitat pot superar la ficció, al capdavall Bau hagué de reconèixer una cosa òbvia: que «las iniciativas de nuevas industrias y las vocaciones empresariales surgen a instancias de las propias empresas de la región, cuando existen estímulos para ello», de manera que «el proceso de industrialización no se puede dirigir por decreto». A.B.

Però els espigoladors no en tenien prou. Insistien que, sent el polígon tan essencial per a Tortosa, l’administració havia de: (1) adquirir més terrenys als pagesos, (2) avançar-ne els costos

d’urbanització o fer-se’n càrrec, si molt convenia, i (3) traure més i més solars al mercat. Això sí: a un preu ben assequible (que no era prioritària i d’interès públic, la cosa?), preu barat que aquells especuladors del franquisme crepuscular satisfarien de molt bon grat per a, acte seguit, vendre’ls més cars a altres immobiliàries, a entitats financeres, etc. Les quals, al seu torn, continuarien fent-los circular i encarir a cada pas per la troca infinita de l’especulació.

regularitzar del tot), etcètera, els Campets han enfilat un altre camí en la mesura que l’any 2001 s’hi va comprar una finca de 33.000 m2 per 42 milions de pessetes i, per sort, en l’operació no degué intervenir-hi cap corredor innecessari que només hauria encarit, de retruc, el preu dels solars finals.

A.B.

el polígon de Campredó se’n parlava des del 1958. Però no va endegar-se fins a deu anys després, gràcies a les gestions de l’alcalde Tallada i del procurador en Corts Fernando Bau davant del ministre López de Letona. Al gener de 1972 el Consell de Ministres va subhastar-ne les obres d’urbanització. L’any següent esclafí la crisi energètica i es refredà l’interès de les empreses per instal·lar-se al nou polígon. Lògicament, se’n va alentir la urbanització.

Pla General perquè «a Alcanar no hi ha sòl per a urbanitzar ni construir»; el PAI amb 500.000 m2 de tarongers que hi farien de «zona verda»... A l’hora de fer-nos combregar amb rodes de molí, es veu que no els fa res que els Juegos reunidos GEYPER ja estiguen fora de catàleg.

loRafal

Ja ho va dir Bau: la industrialització no es pot dirigir per decret

loRafal

hivern de 2010

vida social

Un programa que apropa estils musicals ’Primavera és temps de música’ és la primera pedra d’una construcció singular que organitza enguany l’Escola Municipal de Música d’Alcanar (EMMA)

Lo Garito bar-frankfurt especialitats en: Frankfurts, hamburgueses i entrepans calents

J.J. Buj

jbuj@hotmail.com

C/ sant carles, 45 tots els dies 43530 alcanar a partir de les 17h. comandes per a emportar 625 53 74 05

C/Ramón i Cajal, 29 1r A Alcanar 43530 977 73 14 42

Avg. Constitució, 48 Alcanar 619 906 909 instaljamm@telefonica.net

Des de l’Escola Municipal de Música d’Alcanar i la Regidoria de Cultura convidem tothom a gaudir i aprendre amb aquest cicle únic i diferent.

http://www.alcanar.org/index. php?id=7”http://www.alcanar.org/ index.php?id=7 ).

Els intèrprets i conferenciants són persones de reconegut prestigi i també hi intervindran els alumnes de l’EMMA.

Volem agrair a totes les persones que, de manera desinteresada, s’han oferit per a col·laborar en tot el que un esdeveniment d’aquestes característiques requereix, en concret l’Associació de mares i pares d’alumnes (AMPA) de l’EMMA i alguns dels professors del claustre.

De l’orquestra al grup de cambra es presenta una primavera plena d’oportunitats per submergir-se dins el món de la música, tant per al públic especialitzat com per al profà, i de manera totalment gratuïta en diversos escenaris d’Alcanar i les Cases.

Esteu tots convidats a gaudir de les propostes d’aquest 1r Cicle ‘Primavera és temps de música’. La informació completa dels concerts i conferències, la podeu cosultar a través de l’agenda cultural de l’Ajuntament a internet.

La cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre ell mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ella discernim els valors i efectuem opcions. A través d’ella l’home s’expressa , pren conciència de sí mateix, es reconeix com a projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions , busca incansablement noves significacions i crea obres que el transcendeixen...

l primer cicle ‘Primavera és temps de música’ ofereix un ventall de quinze activitats que van del jazz a la música antiga passant per la música clàssica i les conferències sobre temàtica musical d’abril a juny i de la Cisterna a les Cases.

(UNESCO , 1982 Declaració de Mèxic)

Av. Constitució, 13 Alcanar (43530) 977 73 11 40

Àlex Espuny

loRafal subscriu-te!! Anna 686 342 222 Revista informativa

Actuació de la Big Band de l’EMMA a les Cases

loRafal

hivern de 2010

cuina i cultura

La xocolata dels pobres Forma part de l’olor de les entrades antigues: roba saquera, garrofes, oli nou. La garrofa és un fruit estrany en la forma i familiar en el tracte, una beina dolça

Toni Matamoros

Centre docent d’educació infantil homologat pel Departament d’Educació, ressolució febrer 09, codi 43011662

tonimatamoros@gmail.com

Més de 30 anys d’experiència

fruiteria verduleria

esprés del taronger i de l’olivera, és l’arbre més comú en els nostres camps i en la nostra memòria, majestuós però dèbil, el garrofer (Ceratonia Siliqua) ocupa faldes de turons abandonades arreu del litoral mediterrani i darrerament alguna rotonda. Pot arribar a alçades de fins a deu metres i fer ombres estiuenques tan grans com el millor rafal, això fa que de vegades les seues branques no aguanten el seu pes. Originari de la zona mediterrània d’Europa, està acostumat a les temperatures temperades i no suporta el fred interior, però aguanta molt

La millor selecció de productes frescos per a vostè. Visiti’ns.

Magatzem central: l’Aldea. Botigues: l’Aldea, Ulldecona i en Alcanar Carrer Càlig, 17

bé els cicles variants de sequera i pluges del nostre clima. Les fulles tenen una verdor lluminosa, que contrasten amb la foscor dels fruits. Les garrofes són beines de color marró molt fosc, amb una olor dolça molt característica, molt utilitzades per a usos alimentaris.

en la indústria alimentària, s’utilitza com a espessant en la fabricació de salses, pastissos i gelats. Al País Valencià, principalment, s’està intentant recuperar la garrofa en la cuina, ens proposen receptes amb cremes de garrofa, cocs i pastissos, flams i bombons.

L’ús en la cuina ve de molt antic, existeixen receptaris medievals amb plats elaborats amb garrofes. Després de la darrera guerra civil van ser molt emprades per a fer succedanis de la xocolata. Actualment en els països europeus occidentals, les garrofes estan destinades bàsicament a l’alimentació del bestiar, però hi ha zones de l’orient mitjà que encara les fan servir per a fer xarops molt dolços que s’empren per a cuinar postres. Sense gaire dificultat ara podem trobar farina de garrofa en botigues de dietètica: és dolça de manera natural i no conté cafeïna ni greixos com el cacau, això la fa molt més digestiva. En general, tota la planta i els fruits tenen un contingut en tanins alt (antioxidants miraculosos contra totes les malalties modernes) i les fulles de garrofer bord s’han utilitzat des de sempre per a conservar les olives.

LA RECEPTA Coc de garrofa (per 4 persones)

C.F.

Antigament, per la uniformitat que tenen, les llavors s’usaven com a mesura de pes en joieria, van ser el patró original dels quirats (el pes de l’or). Ara el garrofí té uns usos més prosaics que no li resten mèrits, és important

- 3 ous - 120g de farina de blat - 2 cullerades de farina de garrofa - 100g de sucre - 1 got menut d’oli de girasol - 1 cullerada de llevat - 1 tros de mantega Batem les clares a punt de neu i afegim els rovells, l’oli i el sucre, ho barregem amb suavitat de baix cap amunt, per a què no perda consistència. A banda mesclem la farina de blat, la farina de garrofa i el llevat, ho tamisem i ho anem afegint a la barreja anterior. Posem la pasta en un motllo untat amb la mantega. Ho posem al forn preescalfat a 200 graus i ho deixem 30 minuts; ans de treure-ho comprovem que estigue cuit, punxant amb un escuradents.

Les garrofes tendres encara no són negres

10 hivern de 2010

loRafal

hivern de 2010

oficis i costums

La primera emissora de ràdio d’Alcanar Remei Alfara Garriga sempre ha sigut una persona molt activa: el teatre, la música i la ràdio. Ella va participar en la primera emissora de ràdio a Alcanar

Així, l’emissora només funcionava els diumenges? En un principi, sí. Després es van ampliar els dies d’emissió, ja s’emetia els dijous per la tarda, de sis a nou de la tarda. La programació, llavors, va passar a ser més variada. Posteriorment, es van ampliar els dies d’emissió als dimarts, també de sis a nou.

Vicent Matamoros Ramon Adell vmatamor@xtec.net

L’emissora estava situada a la part superior de l’antic ajuntament, on també hi havia una petita biblioteca

i el local del Frente de Juventudes, a un local on hi havia una taula amb un micro. On estàvem natros hi havia unes portes de vidre. Pujàvem a l’ajuntament per les escales que hi havia més prop de la plaça i, en arribar al primer pis, l’emissora estava a l’esquerra. Darrere de la taula on parlàvem hi havia una finestra que donava al carrer Passatge Español. Tenia nom aquella emissora? En un primer moment, el nom que tenia l’emissora, amb el que començàvem la programació era: “Aquí Radio Alcanar, emisora local, al servicio de las Fiestas Quinquenales”.

V.M.

Quines persones vau participar en aquella emissora? L’emissora la va fer Josep Garriga (el tio Pato). El control el portaven ell i Joan Callarisa (dels Hostalets). La primera locutora que jo recordo va ser Felisa Esteller, era comare i va estar molt poc temps, ja després de les Quinquennals. Quan s’ho va deixar vam entrar una mestra de pàrvuls que li deien Goíta Mingo (Gregoria Mingo de Miguel) i jo. Estàvem les dos i també hi havia Juan Callarisa, que treballava a l’ajuntament i se’n cuidava de posar discos, Trinitari Colell, Alfonso Martínez Aguado i Juan Andrés Boria. Quins programes fèieu? En un principi només emetíem en

diumenge, de dotze a tres de la tarda. Fèiem una hora d’espais variats: contalles, venia el mestre Fèlix Torrejón del Río, que feia un informatiu que durava 30 minuts, en ell parlava de coses que havien passat durant la setmana i, naturalment, de l’escola. Jo feia la presentació: posàvem el pas-doble “Amparito Roca” i jo deia: “Ante nuestros micrófonos, Don Félix Torrejón del Río”, naturalment en castellà, que era l’única llengua que utilitzàvem.

Recordo que en dijous hi havia un espai dedicat al futbol, venia a parlar l’entrenador, que llavors era “Marculeta”, la Goíta feia uns guions teatrals, que duraven uns vint minuts i que només fèiem una vegada a la setmana, que se deia “Adán y ella”, Goíta feia els guions i Aguado i jo fèiem els personatges. La programació era molt variada, perquè en tres hores, fèiem moltes coses. També hi havia musica, no cal dir-ho.

Juan Andrés Boria feia un espai que es deia “Agro”. En l’espai que tenia el metge Cecilio Tambo parlava d’higiene personal i de medicina. Els xics jóvens que venien feien un espai molt divertit que consistia en simular que escoltaven la ràdio i les diferents emissores es creuaven. Recordo que, a través de l’emissora, vam recaptar molts diners per ajudar a un xic del poble, que es deia José Queralt Subirats “lo Roig del cadirer” que es va fer molt malalt.

Abans de donar-li continuïtat a l’emissora i fer la programació de tres dies setmanals, a l’estiu se l’emportaven a les Cases, perquè als Josepets hi anaven capellans a estiuejar i la utilitzaven. Treballàvem a l’emissora sense cobrar ningú. Tot ho fèiem en directe. Fèieu publicitat? Sí, anunciàvem botigues del poble com Tejidos Guimerà, que era la botiga del Gorrito, que estava al carrer del Remei, i un altre anunci que recordo deia així: “¡Novios!, a casarse tocan, Muebles Balagué”, que també estava al carrer del Remei, i “Chocolates TU-PI-NAM-BA” i més que no recordo ara mateix. Ens podria explicar alguna anècdota? Fèiem un programa de notícies comentades. Aguado llegia una noticia, la Goíta en feia el comentari i jo la rematava amb el títol de la cançó que posàvem.

En diumenge fèiem més que res, discos. Fèiem alguns comentaris, donàvem alguna notícia i sobre la notícia aquella es feia un comentari i a continuació ho lligàvem amb el títol d’un disc. Després passàvem de les dos a les tres a fer discos dedicats. I a les tres s’acabava l’emissió.

Foto de la primera emisora de ràdio que va fer Josep Garriga

12 hivern de 2010

Vicent Matamoros i Remei Alfara durant l’entrevista

Cedida

quella primera emissora de ràdio se va posar per les Quinquennals de 1949, perquè llavors la gent sortia a fer flors i guarniments per als carrers de nit i van començar dedicant discos d’uns carrers als altres. Això va durar tot un any. Quan les Quinquennals es van acabar, van voler donar una continuïtat a la ràdio. L’emissora va començar l’any 1949 i va durar una mica més enllà de 1950.

R.A.

La gent, com demanava les cançons? Crec recordar que anaven a l’ajuntament i omplien un paperet amb el títol de la cançó que volien, de telèfon a l’emissora no en teníem. La part de discos dedicats la feia jo els diumenges de dos a tres.

En aquest sentit recordo una anècdota. En una ocasió, Aguado va donar la notícia i la Goíta es va posar a riure sense poder parar. Jo vaig salvar la situació com vaig poder.

Després li vam preguntar què li havia passat i ens va dir: “Es que me ha venido al pensamineto la escena y me ha dado la risa”. Resulta que Aguado havia llegit la notícia que una esposa, farta del seu home, quan ell va anar a dutxar-se li va connectar el fil de la llum a la dutxa i a la Goíta li va venir a la ment la imatge d’aquell home ballant a la dutxa per l’efecte del corrent elèctric, i li va pegar per riure. Fins on se sentia l’emissora d’Alcanar? Recordo que demanàvem controls d’audiència dels nostres oients, per saber fins on se’ns sentia, i mos van arribar cartes, fins i tot, de Camarles i els Reguers, que natros llegíem i agraíem. També ens enviaven cartes des de Vinaròs, Ulldecona ... Per cert, quan a Ulldecona van voler posar l’emissora de ràdio, van baixar aquí a vore com era la nostra. Quan natrios teníem l’emissora aquí, no existia encara Ràdio Ulldecona ni Radio Nueva de Vinaròs. Els canareus hem tingut la valentia de ser els primers de la comarca en moltes coses, però no hem sapigut mantenir-les. Una llàstima!, veritat?

Remei Alfara quan estava a la ràdio

loRafal

hivern de 2010

Alcanar en imatges

Les senderes del Montsià Alcanar ha recuperat camins a la serra que travessen bona part del municipi. Aquestes imatges mostren alguns dels racons més singulars que es poden visitar

Fotografies: Aula de Fotografia d’Alcanar

Vista del delta de l’Ebre des de la font del Bassiol

La Campana, una pedra creada per l’erosió

14 hivern de 2010

Margallons just al costat de la font del Bassiol

Penyassegats prop de la mateixa font

La Foradada, ofereix unes maravilloses vistes de la badia dels Alfacs

Les Crestes del Montsià cobertes per la boira

loRafal

Prenent el sol damunt dels còdols

hivern de 2010

recerca

recerca Després, tot el que seria la identificació de les plantes i el seu respectiu anàlisi amb els principis actius que posseeixen, es van requerir diferents fonts bibliogràfiques. Es van aprofitar els recursos de la Biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar, el departament de ciències de l’institut Sòl de Riu d’Alcanar i del Museu Comarcal del Montsià.

Com guarir-se amb mètodes naturals Les recerques també serveixen per a complir somnis. Vanessa Fibla Moreno ha publicat un llibre sobre les herbes remeieres gràcies al seu treball de batxillerat

Conclusions M’agradaria destacar la implicació de tota la gent del poble en explicarme els remeis, en acompanyar-me en la recol·lecció de les plantes, en ajudar-me a preparar els preparats medicinals casolans, etc.

Vanessa Fibla / Vicent Matamoros lorafal@gmail.com

aig estudiar primària al CEIP Joan Bta Serra d’Alcanar, la ESO al IES Sòl de Riu i finalment, vaig cursar el batxillerat científic-tècnic a l’institut canareu. Actualment estic cursant 2n curs d’Enginyeria Tècnica Industrial de Química Industrial a la Universitat Rovira i Virgili. El treball de recerca Vaig elegir aquest treball de recerca

perquè des de petita he crescut en un ambient de poble on sempre que senties a algú dir que li feia mal la panxa, una altra persona contestava:“ pren-te una infusió de Maria Lluïsa que així et passarà”. I així, amb moltes coses més, ja que les malalties de menor grau han estat ateses tradicionalment per la família mitjançant la utilització dels remeis casolans, les receptes dels

quals han anat passant de generació en generació. Però, què passa actualment? Un exemple proper seria el meu avi, pastor de tota la vida. Ell coneixia molts remeis i cures que es basaven amb les plantes i quan va morir tota el seu saber va marxar amb ell.

També, la satisfacció de poder demostrar que tot el que m’han explicat té una base científica que verifica la seva eficiència i efectivitat. Un altre punt positiu, és la quantitat d’informació que s’arriba a manejar, rebuscar i relacionar, la qual cosa suposa un gran aprenentatge.

Llavors, el que voldria aconseguir és que això no passi, la meva il·lusió és que tota aquesta saviesa quedi fixada sobre paper i que tothom pugui gaudir d’aquesta tradició que poc a poc es va perdent.

El treball de recerca va ser premiat en tres ocasions: VII Premis

d’Investigació i Recerca Ramon Calvo i Fundació Caixa Tarragona (2009), premi del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili als millors treballs de recerca de secundària (2009) i premi en la II Festa de l’Enginy, organitzada per l’àrea Ciència i Societat de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (2010). El llibre Fruit d’aquest treball neix el llibre ‘Cura Sana’. Realment, ha estat un somni complert, sobretot per totes aquelles persones que han col·laborat fent que això sigui possible i per tothom que s’ha interessat per tindre aquest treball.

Vanessa i Anna Valle al laboratori de l’institut

En aquest llibre trobareu un recull de tots els remeis naturals que des de l’antiguitat s’han anat passant de pares a fills, i que ara estan a l’abast de tothom que en vulgui gaudir. Recomano personalment la lectura del llibre ‘Cura Sana’. Espero que us agradi i, de ben segur, que trobareu algun remei casolà que us serà de molta utilitat per a millorar el vostre benestar i la salut.

Rebent el premi Consell Social de la URV

Imatge del treball de recerca on es veu el Pou de Sant Miquel, el primer que va abastir Alcanar

Àlex Chimeno davant del Departament d’Ensenyament

16 hivern de 2010

Cedida

La informació La informació fou extreta de les diferents entrevistes realitzades a la gent del poble que utilitzava de manera quotidiana els remeis naturals. Llavors, el que vam fer era quedar i anar a fer un volt cada dia per un indret diferent d’Alcanar, d’aquesta manera com més plantes veien i més parlàvem, més remeis els venien a la memòria.

Cedida

Si dones una ullada enrere, ràpidament pots adonar-te’n que la majoria d’avis coneixen i es curen amb remeis naturals, les mares amb una mica de sort saben alguna cura i la poden fer servir, però ja quan arribes als fills i néts pràcticament no se’n coneix ni la existència, sols saben que al final del carrer hi ha una farmàcia.

loRafal

hivern de 2010

recerca

El so de la caragola per trobar un altre poblat David Garcia i Rubert i Isabel Moreno, que treballaven en les excavacions d’estiu al jaciment de Sant Jaume-Mas d’en Serrà. Els arqueòlegs li van parlar d’una de les peces descobertes a l’assentament: un corn marí amb la punta truncada que semblava que devia ser utilitzat per a emetre sons.

L’audiovisual ‘Un so de 2.600 anys’ s’ha projectat els dissabtes d’abril a la Casa O’connor. Mostra la recreació del so d’un corn marí trobat al jaciment de Sant Jaume

Coneixent aquesta possibilitat, Vicent Matamoros comunicà la notícia al doctor Cerdà i a Martí Ruiz -membres del Laboratori d’Art Sonor-, i inicià el projecte conjunt de la recuperació experimental d’aquest so, per verificar la hipòtesi arqueològica sobre el seu possible ús per a la comunicació entre nuclis habitats. El projecte es va organitzar amb la intenció de fer sonar el corn des del jaciment en què s’havia trobat, i enregistrar-ne el so des del mateix nucli i des de tres dels jaciments restants.

Redacció

lorafal@gmail.com

L’audiovisual ‘Un so de 2.600 anys’, de mitja hora de durada, és fruit de la col·laboració entre la Universitat de Vic, el Laboratori d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona (UB), la Cooperativa Maixerina de Berga, el Museu del Montsià i els arqueòlegs David García i Isabel Moreno, membres del Grup de Recerca Arqueològica i Protohistòrica (GRAP). El coordinador explicà la gestació de la idea de fer tornar a sonar el corn marí al mateix lloc on sonava fa 2.600 anys, el poblat de Sant Jaume–Mas d’en Serrà, partint de la hipòtesi que el seu so s’escoltaria des dels poblats propers: la Moleta del Remei, la Cogula i la Ferradura. “Es va descartar el poblar del castell d’Ulldecona per la contaminació acústica provocada per l’autopista AP 7”, comenta Matamoros.

L’experiència L’equip el formaven 21 persones que es van reunir el dia 12 d’octubre de 2010 a l’ermita del Remei per a realitzar i documentar l’experiment adequadament. Hi havia set persones dedicades al treball de so, quatre a la fotografia, uns altres quatre per al vídeo, dos músics i diversos guies locals per a localitzar els jaciments. Aquest equip es va repartir en quatre grups de treball. Cada grup comptava amb un tècnic de so encarregat de l’enregistrament de l’àudio, un o més encarregats dels audiovisuals i un guia.

V.M.

Àlex Farnós, Alfons Montserrat i Vicent Matamoros durant l’acte de presentació

18 hivern de 2010

El so del primer corn es va poder sentir perfectament des dels jaciments de la Moleta i de la Cogula, i va ser convenientment enregistrat. L’equip no va poder sentir el so des de la Ferradura. Igualment el segon corn, tocat des d’aquest jaciment, no es va sentir a cap dels altres nuclis. El fet que el jaciment de la Ferradura quedés incomunicat acústicament genera noves preguntes. Si mantenim la idea de la comunicació amb corns de mar, com és que un dels assentaments queda fora del radi sonor? Pot ser que reste un sisè poblat situat a una distància intermèdia, encara per descobrir, que completés la xarxa de nuclis, col·locats tots ells en llocs estratègics per a la defensa i control de l’entorn?

La idea inicial Durant el 2009, el Laboratori d’Art Sonor, pertanyent al grup de recerca BR::AC -Barcelona Recerca Art i Creació- de la Facultat de Belles Arts de la UB, estava realitzant un estudi d’enregistrament de paisatge sonor a la comarca del Montsià, amb una sèrie de treballs de camp a càrrec de Vicent Matamoros. Durant la recerca Vicent va conèixer els arqueòlegs

Lluís Solé

El corn marí és un instrument antic, creat tan sols amb una sola modificació de la closca natural d’un

corn prou gran, per a convertir un espiral tancat en un tub caragolat, a través del qual es pot fer reverberar l’aire. A més de la seva presència en la vida de pescadors i mariners, també es té constància del seu ús en tasques agrícoles i al bosc. En indrets on no podien arribar el so de les campanes s’establia una cadena de comunicació entre diversos tocadors de corn. També l’utilitzaren els Miquelets l’any 1714 i sabem que fins els anys seixanta del segle XX encara s’utilitzava en les grans explotacions d’oliveres en terres de Castelló per a cridar els treballadors a dinar. Es tracta d’un objecte petit, escultòric i orgànic alhora que genera un so immens, que viatja a través del paisatge i interactua amb l’entorn. Per tot això, el so del caragol resulta d’interès per als membres del Laboratori d’Art Sonor, dirigit pel doctor Cerdà.

L’altre corn el va tocar el músic Martí Ruiz al jaciment de la Ferradura. Aquest emplaçament és el més allunyat de tot el conjunt de jaciments i no gaudeix de comunicació visual amb la resta.

Vicent Matamoros Anglès

a presentació del documental va comptar amb la presència del director del Museu Comarcal del Montsià, Àlex Farnós, l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, i el coordinador del projecte, Vicent Matamoros Anglès.

Dos d’aquests grups portaven dos corns: l’original, que es va situar al jaciment dels Sant Jaumes i un altre a la Ferradura per intentar provar altres direccions en la hipòtesi de la xarxa de comunicacions. Es desplaçaren equips tècnics als quatre assentaments i Lluís Solé, professor de Música de la Universitat de Vic, feu sonar el corn.

La caragola que es va fer servir per l’estudi

El músic Lluís Solé fent sonar el corn marí el dia de l’enregistrament

loRafal

hivern de 2010

esports

L’ACA, un club ciclista amb projecció exterior L’equip té un ampli calendari per davant format per una vintena de curses a Catalunya, Aragó, el País Valencià i altres llocs com Sevilla o Àvila

J.J. Buj

acalcanar@gmail.com

a Volta a Tarragona, que arribarà a Alcanar el dia 1 de juny i sortirà d’aquí l’endemà, servirà per a donar a conèixer els corredors actuals de l’Associació Ciclista Alcanar (ACA) al públic canareu. El club participa en les voltes a Castelló, el Maestrat i la Plana Baixa (Vila-real), la Cursa del Llobregat i el Trofeu Carles Ferran de Reus, entre els seus compromisos més immediats, aquest mes de maig. Els grans premis de Navàs, Catalunya, la Pobla de Mafumet i Perafort completen el circuit de curses al juny, junt amb la Volta al Llangostí de Vinaròs. L’ACA compta amb dèneu ciclistes, dels quals dotze pertanyen a la categoria Elit (l’avantsala del ciclisme professional) i els altres set a la Sub-23. La major part dels esportistes procedeixen de Catalunya, encara que també n’hi ha dos de Terol, tres de Múrcia i dos d’Alacant, trencant, així, la tendència de molts anys de tenir preferentment corredors valencians al club canareu.

El club va nàixer el 1973, a l’any següent ja tenia el suport de Viveros Alcanar, firma comercial lligada al club canareu fins fa un parell d’anys. El 1978 es va crear l’equip d’afeccionats. Entre els ciclistes amb més projecció que han passat per l’ACA cal destacar noms mítics com Ignasi Fandos, de Vinaròs, José Julián Balaguer, de Benicarló, Francisco Caro, campió amateur amb el club d’Alcanar, Camilo Santos o el malaguanyat Vicente Mata. En total, una dotzena de ciclistes han arribat a professionals durant aquestes quasi quatre dècades d’existència d’aquest club ciclista degà a les nostres comarques.

loRafal subscriu-te!! Anna 686 342 222 Revista informativa

L’equip de ciclisme d’Alcanar va presentar la plantilla d’aquesta temporada el diumenge 10 d’abril, a l’Hotel Nova Sénia de la Sénia, un dels esponsors del club, juntament amb l’empresa Lizarran de Reus i L’Ebre.

J.B.

El director esportiu segueix sent el veterà José Alfara, conegut en l’argot ciclista com Librado, ajudat per José Arbonés, l’auxiliar és Néstor Biosca i la

massatgista Elvira Solsona. Librado ha agraït als ciclistes que hagen accedit a quedar-se a Alcanar i els demana que “sentiguen els colors del maillot que duen, donen exemple d’educació i de saber estar allà on vagen”.

tel. 977 732 536 Alcanar Av. Constitució, 26

L’equip ciclista d’aquesta temporada a l’exterior de l’Hotel Nova Sénia, lloc on es va fer la presentació

20 hivern de 2010

loRafal

menjars d’empresa • menú diari • celebracions • menjars per emportar

loRafal

hivern de 2010

medi ambient

Plantada de flora autòctona Els alumnes de les escoles d’Alcanar i les Cases han plantat vuit espècies pròpies de la flora de la serra del Montsià i sis més adaptades a l’ambient marí

Redacció

lorafal@gmail.com

a plantada d’espècies autòctones forma part de les segones jornades mediambientals que ha celebrat Alcanar durant el mes d’abril. En total, s’ha repoblat l’entorn del Remei amb 640 exemplars d’ullastre, matissa, aranyoner, espígol, saborija, botja negra, aladern i romer. A la zona de les timbes a les Cases es van plantar romer, espígol, santollna, timó, fonoll marí, tamariu, margalló i yuca. Per a acabar d’arredonir el tema Vanessa Fibla Moreno presentà el llibre ‘Cura Sana, remeis tradicionals’, a Alcanar.

general de les jornades, mentre que el tècnic forestal, Xavier Ulldemolins Reverter, presentà les deu rutes pel Montsià que ha habilitat l’Ajuntament.

La presentació de la guia de les senderes de la serra de Montsià al terme municipal d’Alcanar donà el punt de sortida a les segones jornades mediambientals que, enguany, s’allargaren durant dos caps de setmana.

El regidor de Medi Ambient, Josep Maria Sancho, ha destacat a LO RAFAL que «s’han rehabilitat 115 quilòmetres de senderes, gràcies a la col·laboració de la Mancomunitat de la Taula del Sénia. Val la pena passar-hi perquè, en un dia normal, es pot veure des de les illes Columbretes fins al cap de Salou, a més de convertir-se en un actiu turístic més per al municipi d’Alcanar».

J.J. Buj

L’autor del llibre ‘Els encanteris de la serra de Montsià’, Joan Bta. Beltan Reverter feu la presentació

El patrimoni cultural i natural, la micologia, la biologia, la flora i la fauna foren alguns dels aspectes que s’analitzaren en el decurs de la jornada de coneixement del medi natural de la serra de Montsià. La segona fira EcoFruit enguany es realitzà a les Cases, on també es pogué gaudir d’una sortida a la serra per a visitar part dels senders recuperats.

Mares i fills col·laboraven en la plantada d’arbres

22 hivern de 2010

Un moment de l’activitat a l’ermita del Remei

loRafal

hivern de 2010

opinió

el Rogle

... de lo Galano

Parlem de vendre’s a un determinat color polític Lo Rafal intenta aportar conceptes i conductes clars i de llibertat que se sumin a tots els aspectes que construeixin el paradigma politicosocial del poble

M.R.

Francesc Subirats styler@telefonica.net

Des dels diferents punts de vista ideològics dels nostres redactors i col·laboradors, sempre ens hem pogut deslligar de signes dogmàtics i filiacions polítiques que poguessen emboirar el camí cap al nostre objectiu final, que no és altre que la millora del nostre poble, sempre des de la vocació i sense ànim de lucre.

Un exercici d’autocrítica ens porta a repassar quins aspectes fan pensar que hem perdut la independència Tot i això, pel que sembla, hi ha gent que pensa que, segons el seu punt de vista, ens hàgim desviat d’aquest objectiu final nostre. Aquesta constatació, gens rebutjable per part nostra, ens ha dut a fer un exercici d’autocrítica i a repassar quins aspectes són aquells que puguin conduir la gent a pensar que hem perdut -o abandonat, segons qui ho pensi- la nostra independència res-

pecte dels poders polítics del nostre poble. Aquesta idea de submissió, repeteixo, no l’hem pas d’ignorar, però sí que crec que l’hem de precisar. Fóra desgavellat ara posar-nos a resumir obres i decisions de govern concretes per classificar-les i verificar-les segons si han coincidit amb propostes encertades o no per al nostre punt de vista. I més encara si atenem que, en el quart de segle de la nostra associació, hem hagut de dialogar i fer propostes amb les diferents forces polítiques que han dut les regnes d’Alcanar. Curiosament, ha estat durant els darrers cinc anys quan moltes de les nostres propostes han pres força amb actuacions concretes per part del govern sortint però, com he dit, ara no m’hi entretindré.

Miguel Ángel Barrera / Mireia Reverter

ada dijous hi ha una particular congregació a plaça. Furgonetes i vehicles carregats de gènere divers s’amunteguen pel carrer Canonge Matamoros. Col·loquen els productes i, en minuts, els toldos i els bancs prenen el protagonisme. Davant de la plaça resta un edifici de dos plantes i vell. A la planta baixa, els sentits de l’oïda i l’olfacte fan dels dijous el seu dia. És el cor del mercat que continua bategant els dissabtes.

Aquesta bona sintonia s’ha fet notar amb totes aquelles actuacions, en aspectes concrets, que concideixen amb aquells valors que Lo Rafal sempre ha volgut transmetre pel bé del nostre poble. Ara bé, això en cap cas ha significat que haguéssim hagut de renunciar a res ni que ens haguéssim venut a cap color polític. Per resumir-ho i en termes algebraics: en cap cas una intersecció és una unió. Primer de res, treballem sense ànim de lucre, que ningú se n’oblide.

La parada de Miguel Ángel Barrera resta impertorbable al pas dels anys. Barrera ens explica tot el que li suposa una vida especial al mercat: “A principi d’obrir-se el mercat, quan vaig començar, tenia una mica de por perquè era jovenet. Però ara fa vint-i-set o vint-i-vuit anys que treballo i ja considero el mercat com una part meua i, a l’inversa, formo part del mercat. Així, cada dijous i dissabtes, m’obren els municipals i, quan he de plegar, els aviso per a que tanquen. Baixo els dissabtes perquè el meu sogre, quan va començar el mercat, es va fer una clientela fixa que acudia aquest dia i jo l’he mantingut.

Lluny d’això, fora d’actuacions puntuals i des de la nostra experiència, hem constatat que mai hi havia hagut en cap dels consistoris anteriors una relació de conversa tan fluïda.

Hi ha hagut temporades bones i dolentes. A mi, un cop em van prendre una talladora que ni jo mateix la podia menejar.

Hem pogut copsar que el darrer govern local, i l’alcalde Alfons Montserrat, han tingut en tot moment una actitud constructiva, dialogant. Hem copsat que ha estat un govern que ha sabut escoltar propostes, que ha sabut acceptar i demanar propostes Fotos dels candidats a la plaça Major

24 hivern de 2010

Miguel Ángel Barrera és l’únic venedor que obre dijous i dissabtes al mercat i qui resta fidel a l’esperit tradicional del firat. Es la carnisseria dels Galanos

quan en un tema no se n’han pogut sortir o no l’han conegut suficientment. Hem copsat no una formació política en concret, sinó una actitud concreta; que en cap cas, o si més no des que en formo part de l’associació, mai havia pogut detectar en governs anteriors.

J.B.

esprés d’haver constatat en diverses ocasions l’opinió discrepant que alguns tenen cap a la nostra publicació i, per extensió, de la nostra associació, he cregut convenient aclarir certs conceptes intrínsecs que sembla que hagin pogut quedar en entredit.

Barrera a la seua parada al mercat d’Alcanar

loRafal

Parlant de l’estructura, quan es va fer el mercat era un edifici molt senzill. Però un es va adaptant. No obstant, s’ha anat deteriorant amb el temps. Un exemple en són les goteres. De vegades, quan la gent ve a comprar els dijous de pluja no recorda tancar els paraigües perquè no cal.

loRafal

Per aquests motius, està bé que es pense fer un mercat nou, tot i que, potser, perdrà l’encant i el sentiment que li tinc.Però avui en dia el mercat necessita tenir unes condicions més favorables. Esperem que es face el nou edifici del mercat i, mentrestant, a veure quin lloc alternatiu s’ha triat per continuar fent-lo. Encara que hi hagi gent que no troba bé gastar-se diners al mercat, no vos ho cregueu. Potser que, per circumstàncies laborals, algunes persones no poden anar-hi. Però hi ha molta gent que li agrada venir al mercat i que espera els dijous amb impaciència per trobar-se amb d’altra gent i fer-la petar mentre es mira el genere i va comprant. I és que tots, clients i venedors, som una família. Si algun client o clienta no ve, m’agradaria tenir el seu número de telèfon per interessar-me. Igual passa amb els altres venedors. Es veu els dijous, que hi ha més enrenou. Ans hi havia les verduleres. Però totes s’han jubilat. Ara hi ha les peixateres que són les que realment fan mercat parlant de bon rotllo! Quant a carnissers, en principi, n’érem cinc i ara ens hem quedat dos. Per tant, ja podeu suposar que si hi ha una setmana sense mercat, a mi em falta alguna cosa. Sobretot quan marxo de vacances amb la dona. Els altres dies no tant, però els dijous no puc estar-me de trucar a la treballadora. Resumint, crec que el mercat, en el sentit més ampli de la paraula, s’ha de defensar, perquè un poble gran com aquest sense mercat no seria poble i no l’hem de deixar perdre”.

hivern de 2010

opinió

Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

Un Rapitenc...

...i una Variada

i el món no fos un món globalitzat, amarat d’intercanvis comercials planetaris, el nostre Estat no passaria la primavera. Per una banda, a l’abril ens van avisar que si consumíssim només recursos energètics interns, ja els hauríem esgotat. D’altra banda, al maig passa el mateix amb el peix: si només pesquéssem en aigües nostres, el peix ja l’hauríem acabat. No tenim la dada de què passaria amb els productes agrícoles o ramaders, però el que és L’ENERGIA I LA MAR, LES ACABEM. Les trobades d’experts vaticinen que al 2050 el 77% de les energies podrien ser renovables però sempre ho fan en condicional. Malament rai, si no fem res, perquè d’aquí 40 anys ens recolzem més en l’aire, la mar o la força de la terra per impulsar l’economia. Cal una inversió decidida en recerca i no deixar aquest mercat en mans de les empreses monopolístiques que el frenen.

es meses electorals canareves semblen un club de condemnats a galeres: gent que ha sortit elegida sis o set vegades successivament o alternativa entre milers possibles per a ser-ne presidenta o vocal. El compte és fàcil: ¿quants adults amb estudis de primària hi ha Alcanar? És evident que milers, si pensem en l’escolarització des dels anys 60, ni que fos només amb dues aules fins avui, quan en realitat en moltes èpoques hem estat més, però descompten difunts i els que no estan ja empadronats al poble. Aquesta insistència en alguns homes i dones és una MOFA AL SISTEMA DEMOCRÀTIC i al compromís amb les institucions, un sistema trucat hauria de ser revisat per les juntes electorals competents perquè s’hi pugue confiar i que no facen ganes de saltarse la llei si a un li toca. O això o freguem la gepa als afortunats, perquè tanta sort, és ben miraculosa.

L’Alternativa Pere Fibla i Biosca

Eleccions, el tema del mes

quest maig és mes d’eleccions. Tindrem també festes i sense regidor.

Em sorprèn veure que aquells qui en el seu moment estaven enfrontats com a gat i gos, ara siguin amics i estiguin baix el mateix paraigües. Perquè ha d’haver oposició i no col·laboració? Tots volem el millor per a tots, no? Almenys és el que es diu a la campanya. Sobta veure com en el moment tant difícil que travessem, on assumir el control d’un poble no es preveu gens fàcil (o si), continuï havent tantes ganes d’arribar “al mando”. Està clar que hi ha molts altres interessos. I és que dona igual qui estigui al capdavant, al final tot gira entorn a interessos propis. Ja ho deia mon iaio, “allà on vaigues, dels teus que n’hi hague”. Tenia raó. Donat que per més que escrigui no ho arreglaré, desitjaria que algú, algun dia, vegi més enllà de 4 anys, més enllà dels seus interessos. Fa falta algú que sigui prou capaç per a desenvolupar una estratègia per a Alcanar, que cregui en Alcanar i que accepti que les medalles

26 hivern de 2010

se les pot penjar o se les penjarà un altre. Algú que no només faci obres o executi accions “visibles” al poble per a guanyar-se uns vots.

Horari. 6:00h. a 22:00h. de dilluns a diumenge Av. d’Abril, 9 Alcanar (43530)

Us posaré un exemple. Fa ben poc que s’han inaugurat les noves instal·lacions del pavelló d’esports a Les Cases. És visible per a molta gent, ja sigui de Les Cases o que passi per la carretera. En canvi, una cosa que no es veu a ulls de tots continua estant en un estat deplorable; un tros de parquet del pavelló d’Alcanar que des de fa molt temps està aixecat més de mig metre per culpa de l’aigua que cau de les goteres del sostre. Cadascú que pensi el que vulgui. Necessitem algú que aposti per un futur d’Alcanar sostenible, un futur amb una clara direcció; no tenim una marca o distinció de la fruita local, no sabem si el turisme que volem és de qualitat o de masses, si volem canyes o platja, prats o apartaments, cases o pisos... Cal tindre sempre present que “la feina ben feta no té fronteres i la feina mal feta no té futur”, aquesta és la clau de la prosperitat.

loRafal

hivern de 2010

amb la col路laboarci贸 de: