Lo Rafal 111 by Associació Cultural Lo Rafal

estiu de 2011 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal

loRafal

Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

111

Revista informativa d’Alcanar

Records d’una mestra a les Escoles Velles

9 Teresa Mulet, una modista peculiar

Tere Reverté està feta tota una artista

editorial

loRafal

Revista informativa d’Alcanar Edita: Associació Cultural Lo Rafal Adreça: Carrer del Forn, 14 43530 Alcanar www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org

Publicació sense ànim de lucre Consell de redacció Joaquim Buj (direcció), Carme Ferré, Francesc Subirats i Sílvia Matamoros (fotografia).

Col·laboradors Ramon Adell, Aula de Fotografia d’Alcanar, Agustí Bel, Miguel Caballé, Centre Ocupacional Alcanar, Club Twirling Alcanar, Àlex Espuny, Helena Fibla, Pere Fibla, Toni Matamoros, Vicent Matamoros, Teresa Mulet, Pele Navarro i Mireia Reverter. Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic. HOTEL D’ENTITATS Ronda del Remei, Alcanar (Concerteu cita via mail, no correspondència)

Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22. C. Almenara, 27.

Wrangler - Calvin Klein - Marcelino E.Ferri - Veneto - Pulligan - Nominal Peyton - Erreuno - Mafecco Paca Garcia - Cabotine - Aldo Martin`s Lebek - Pertegaz

loRafal subscriu-te!! Anna 686 342 222

Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases. DLT - 2.067-1988 Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com) Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari

Revista informativa

2 estiu de 2011

loRafal

La majoria silenciosa

’alcalde Alfons Montserrat i ERC han fregat la majoria absoluta, s’hi han quedat només a un regidor, un fet insòlit al municipi. Alcanar ha passat de tretze a dèsset regidors en superar els deu mil habitants empadronats. Per segona vegada consecutiva, ERC ha duplicat el nombre de regidors passant dels quatre que tenia als vuit actuals. CiU conserva l’honor de ser la segona llista més votada, tot i que pels pèls, ja que tan sols ha superat en 37 vots a la tercera, el PP. La coalició conserva els tres regidors que tenia, tots tres nous a partir d’ara, però deixa fora del consistori, després de 32 anys, l’exalcalde Batiste Beltran, que anava de quatre. A més, els convergents perden 315 votants. El PP puja 213 vots, ara ja té tres regidors i li birla la tercera plaça al PSC, tot i que els socialistes conserven el mateix nombre de regidors. IC perd l’únic regidor que tenia en no poder arribar al cinc per cent necessari, s’ha quedat en el 4.52. El nou Partit Comunista del Poble Català (PCPC) ha sumat 54 vots, dels quals quasi la meitat els ha obtingut a les Cases. El nucli mariner ha canviat el sentit del seu vot per segones eleccions consecutives, si fa quatre anys era CiU qui trencava l’hegemonia dels independents casencs, ara és ERC qui ha desbancat els convergents que van deixar escapar l’únic lloc on havien guanyat de manera clara el 2007. La lluita pels vots a les Cases entre ERC i CiU va ser aferrissada, els republicans s’han emportat 301 vots i els centristes 242. A més distància, el PSC és la tercera força més votada per poc marge respecte al PP, 129 socialistes enfront 116 populars, mentre que IC tenia 30 vots i el PCPC, 20 a les Cases.Van haver-hi nou vots nuls i 34 en blanc. Convé recordar

que a les dos meses casenques voten els veïns de les Cases i els de les urbanitzacions d’Alcanar Platja. Tot i l’espectacular resultat d’ERC, 2.241 persones van decidir abstenir-se, mentre que 116, que sobrepassen els vots del partit més minoritari, van votar en blanc i quasi un dos per cent van fer un vot nul.

El dia que hi haja diàleg de veritat haurem fet un important pas endavant al municipi La campanya electoral es va caracteritzar per les acusacions de falta de transparència, crits i amenaces, els candidats van participar en cinc debats: dos a Tortosa, un a Ulldecona i dos a Vinaròs, cap d’ells al municipi d’Alcanar. Realment, ¿val la pena tant de debat, no valdria més fer com a Tortosa on es va fer un debat amb els candidats en què hi participaven tots els mitjans de comunicació tortosins? I a l’època de les noves tecnologies, s’han d’embrutar els carrers, places, etc. amb cartells i fulls de propaganda electoral? Sabrem el que li ha costat a cada partit la campanya electoral i d’on han tret els diners? El dia que desapareguen els anònims, hi haja dones de cap de llista, quan cadascú explique el que vol fer pel poble i no el malament que ho fan els altres i haja diàleg de veritat a l’ajuntament, llavors haurem fet un pas avant molt important al municipi. Deures per a TOTS els regidors i regidores per al periode 2011-2015. Fe d’errades El número 110 de la revista Lo Rafal correspon a la primavera de 2011.

estiu de 2011

municipal

municipal les regidores d’ERC, Mercè Fischer i Eva Queralt, a més del nou portaveu republicà, Joan Roig.

ERC i el PSC fan les paus Després d’un parèntesi de quatre anys, republicans i socialistes tornen a firmar un pacte de govern. És la segona vegada que el PSC opta per Alfons Montserrat

Redacció

lorafal@gmail.com

lfons Montserrat (ERC) ha aconseguit una àmplia majoria amb el suport del PSC. Els dos partits ja van pactar al mandat 2003-2007, un pacte al qual s’hi va afegir ICV-UC durant l’últim any. L’acord no va acabar de satisfer els dos socis majoritaris d’aquell govern i la prova és que, durant l’última legislatura, no s’ha repetit i els republicans s’han estimat més pactar amb CiU. Ara sembla que s’han superat les diferències. Montserrat ha agraït al PSC que haja respectat la llista més votada i ha

manifestat a Lo Rafal quins són els tres eixos d’actuació del nou govern: “Els serveis i equipaments, on destaquen obres com l’Auditori; el segon són les infraestructures, entre elles el passeig marítim nord o la connexió Alcanar-Àngol-les Cases i el tercer gran eix són les polítiques actives d’ocupació i dinamització econòmica”. El nou govern El govern d’Alcanar està constituït per un total d’onze regidors sobre dèsset, dels quals vuit són republicans i els altres tres socialistes. La

primera i tercera tinència d’alcaldia corresponen al PSC i les altres (les parells) a ERC. La junta de govern local d’Alcanar s’ha renovat del tot, amb la incorporació de dos regidors socialistes i part de les regidores i regidors nous d’ERC. La veterania l’aporten l’alcalde republicà Alfons Montserrat i els dos exalcaldes del PSC, Ricard Bort, que serà també el portaveu del seu grup, i Xavier Ulldemolins, que ocupen la primera i tercera tinença d’alcaldia, respectivament. Completen les altres tres tinences

ordinaris continuaran celebrant-se l’últim dijous de cada mes, a les 20 hores, a l’estiu, i a les deu de la nit, a l’hivern.

Fischer és la regidora de Festes i Turisme, Queralt d’Esports i Roig de Salut i Gent Gran. Mari Carmen Navarro s’encarrega d’Acció Social i Educació, mentre que Miquel Sancho debuta com a regidor de Comerç, Indústria, Ocupació i Mitjans de comunicació. Segueixen del mandat anterior Manel Martí a l’àrea d’Urbanisme, Ordenació del territori i Patrimoni, així com Josep Maria Sancho amb Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Rural.

L’oposició El portaveu popular, Josep Beltran, apunta que el seu grup farà una “oposició constructiva, però alhora crítica” amb el govern local. En termes semblants, s’ha expressat el nou regidor convergent Ivan Romeu. El grup municipal de CiU l’integren, junt a Romeu, Antoni Fibla i Tere Lange, mentre que el PP té com a regidors a Beltran, María José Subirats i Esteban Fornós.

El PSC s’ha quedat amb la gestió de la Banda i l’Escola municipal de música, Medi ambient, Participació ciutadana i Noves tecnologies, en mans de Ricard Bort, mentre que Cultura, l’Escola municipal d’Art i la Brigada és per a Xavier Ulldemolins; Joventut i Governació va a càrrec de Zoila Domínguez. L’alcalde Alfons Montserrat gestiona Personal i Hisenda. Totes aquestes àrees s’han distribuït en sis comissions informatives, tres presidides per ERC i tres més pel PSC. La junta de govern local passarà dels dijous als dimarts a les onze del matí, mentre que els plens

Xifres i lletres L’alcalde és l’únic que té dedicació exclusiva, el que representa un sou anual brut de 27.000 euros, en dotze mensualitats, o siga 2.250 euros bruts al mes. Un salari una mica inferior al de l’alcalde de Deltebre (municipi amb un nombre d’habitants similar al d’Alcanar) que cobra 2.307 euros. El sou de l’alcalde canareu és també mil euros anuals bruts menys que el de l’alcalde de la Ràpita. L’alcalde d’Ulldecona i l’alcaldessa de la Sénia percebran 1.750 i 988 euros bruts mensuals, respectivament.

Hi ha sis dedicacions parcials a Alcanar per a quatre edils republicans i dos socialistes, cadascú cobrarà 18.350 euros bruts a l’any, també en dotze mensualitats, el que signifiquen 1.529 euros al mes, quasi el mateix que a Ulldecona i Deltebre. L’oposició ha volgut donar un marge de confiança al nou govern, ja que consideren que “les quantitats percebudes no són exagerades” i no hi van votar en contra. Els portaveus de CiU i el PP creuen que “caldrà esperar un temps per veure si les dedicacions es corresponen amb el treball que realitzen els regidors del nou equip de govern”. Cada grup municipal percebrà una aportació fixa mensual de 250 euros i una altra de variable per als regidors del grup de 76,50 euros. Per assistir al ple es reben 250 euros, per junta de govern local 175 euros, per comissió informativa 150 euros, per participar a la comissió especial de comptes 150 i per anar a la junta de portaveus 70 euros. Durant la darrera sessió plenària, el Partit Popular va preguntar pels quatre milions d’euros pendents de cobrar de contribucions i va exigir una reunió amb BASE (el servei de recaptació de la Diputació) el més prompte possible per a que aclarisquen quina és la situació real d’aquests impagaments i si s’ingressaran a les arques municipals.

J.B.

CiU va recordar que l’endeutament de l’Ajuntament d’Alcanar l’any passat se situava en el 64, 4 % quan el màxim permès als ajuntaments és del 110%. L’alcalde, Alfons Montserrat, informava que l’exercici 2010 s’ha tancat amb un romanent de 6.900.000 euros, dels quals cinc milions ja estan destinats a inversions i en queden uns dos milions a disposició de l’Ajuntament.

La nova corporació municipal en ple

4 estiu de 2011

Regidors d’ERC i PSC compartint banc amb l’alcalde

loRafal

estiu de 2011

història

El niu de la cala de l’Hortet Alcanar és la ciutat catalana que conserva més fortificacions de la Guerra Civil; fa mig segle, quan el terme arribava a l’Església Nova, encara en tenia més

Agustí Bel

agusti_bel@yahoo.es

Regats amb pous i motes, els Hortets s’estenien, barranc dels Penjats ençà, del camí reial a la mar. Eren les sènies de la flor i nata dels terratinents canareus: Rafael Reverter (avantpassat dels Conos), Agustí Reverter, mossèn Francesc Reverter, Manuel Ferran (origen dels Ferranes), Andreu Rúbio, Joaquim de Suñer, Ramon i Tomàs Costas (del Palàcio), Ignasi Aiguavives (germà del quart marquès de las Atalayuelas)... La majoria d’aquestes últimes famílies –si no totes– les havien heretat en emparentar successivament, al llarg dels dos segles anteriors, amb els Reverter. Totes aquelles sènies havien format part d’una extensa finca de la principal nissaga d’Alcanar, juntament amb la masia i el garroferar de 62 jornals del mas de Rabassa i la torre d’en Reverter (avui dita del Moro), que van passar a mans de la família Anglès amb la qual enllaçarien els Suñer de Gandesa.

A despit de l’aparell catadriòptic del far, que li permetia il·luminar tot l’horitzó de la mar, aquella contrada del terme històric d’Alcanar romania solitària. Sòrdida. Deixada de la mà de Déu. Una nit de juliol de 1907, els carrabiners de la Ràpita van capturar-hi un falutx i dos carros carregats de tabac de contraban. L’any següent, encetat un febrer glacial, van trobar a la Senieta el cadàver d’un vellet mort de fred i de fam... Amb el temps, als Hortets van instal·lar-hi casetes desmuntables i berenadors com el del Miami o de Juanito, el d’Isidro i el de Fernando Llansola. Pel 1930 Llansola ja explotava una casa de banys tocant a la bassa natural alimentada per una font del barranc de la Granja. Passat l’equador del segle van emular l’hotel Suís i el Capri, i es transformaren en equipaments turístics: el 1956 s’anunciava la reobertura dels Baños Hortets-Miami amb l’ampliació del seu restaurant i revetles de ball amenitzades amb tocadiscs. Després la zona fou agregada al terme de la Ràpita que darrerament, en tancar la fàbrica de la CROS i llevar el pont que travessava

la carretera, hi ha concentrat el seu creixement residencial.

Antiga cala de l’Hortet

Víctima del mercat immobiliari Alguns xalets dels Hortets que afronten al passeig marítim de la Ràpita ocupen el seti de l’espectacular blockhouse que −tal com s’aprecia a la foto− presidia la cala d’ençà que la República va fortificar la costa. Un niu de metralladores mig soterrat rere el camí de ronda, camuflat amb herbei al damunt i capaç de resistir impactes de 75 milímetres, més gran que el de la Martinenca i amb la plataforma en forma de mitja lluna i diverses obertures per a un sector de tir molt ampli (180º). Ignorem si ja va patir el bombardeig nocturn de l’aviació franquista del 23 de febrer de 1937. Però segur que la tarda del 13 d’abril veié esclatar els projectils que les bateries dels vaixells facciosos Canarias i Cervera van disparar contra Alcanar i la Ràpita. I el 5 de setembre de 1938, quan la comarca ja havia caigut en mans dels sublevats, fou testimoni del combat en què l’aviació republicana va abatre un aparell Fiat italià al cel dels Alfacs.

A la dreta, el niu de metralladores

La formidable fortificació rapitenca havia sobreviscut a la guerra. Però al cap dels anys fou assolada sense contemplacions. Oportunament: potser la memòria i el patrimoni històrics ja feien nosa al mercat immobiliari? A.B.

Per Tots Sants del 1862 s’hi va estrenar un far de figura cilíndrica, amb la cúpula de la llanterna de color coure. La seua llum roja, fixa i a 9 metres sobre el nivell del mar, abastaria 6 milles en una atmosfe-

ra neta. Combinat amb la boia de campana i de salvament fondejada al SO de la punta del Galatxo, el far de la Senieta (o de la Seniola) senyalaria de nit l’entrada al port dels Alfacs.

A.B.

a cala de l’Hortet, que ja es deia així al segle XVIII, acabaria batejant aquella raconada del terme del Codonyol.

La platja dels Hortets, al juny de 2011

6 estiu de 2011

loRafal

estiu de 2011

vida social

Tere Reverté és finalista en un concurs de curts El Centre Ocupacional i Llar Residència d’Alcanar està preparant l’edició d’un llibre i un dvd, que es presentaran el divendres 21 d’octubre, a la Biblioteca

Lo Garito bar-frankfurt especialitats en: Frankfurts, hamburgueses i entrepans calents

J. Joaquim Buj

jbuj@hotmail.com

C/Ramón i Cajal, 29 1r A Alcanar 43530 977 73 14 42

l treball recull el procés d’elaboració del curtmetratge Xocs i tot el que aquesta experiència ha aportat als usuaris del centre dependent de l’Entitat Verge de la Cinta-Fundació Mercè Pla. La usuaria Tere Reverté ha estat una de les sis finalistes del VI Certamen Nacional y Especial de Cortometrajes Súbete al corto, que es va lliurar a Alacant, el passat mes de juliol. Els representants de la institució a Alcanar acompanyaren la candidata a l’Auditori del Centre d’Estudis Ciudad de la Luz d’Alacant. Tere Reverté Sancho optava al premi a la millor interpretació d’entre gai-

Avg. Constitució, 48 Alcanar 619 906 909 instaljamm@telefonica.net

rebé 900 actors i actrius presentats, dels quals només n’han arribat a la final mitja dotzena de candidatures. El curt fou seleccionat d’entre un centenar d’arreu de l’Estat espanyol. El jurat el formaven actors i actrius de reconegut prestigi: Javier Cámara, Tristán Ulloa, María Pujalte, Rulo Pardo, Fele Martínez i Angel Burgos. Tere Reverté manifesta a Lo Rafal que està molt contenta pel nomenament, per conèixer els altres sis candidats i pel tracte rebut. Reverté creu que va saber “posar-se dins del personatge que interpretava i ja té ganes de tornar-hi l’any vinent a Alacant, perquè ha estat una experiència molt bo-

Av. Constitució, 13 Alcanar (43530) 977 73 11 40

Cedida

loRafal subscriu-te!! Anna 686 342 222

nica”, sentencia. Ella i un dels monitors del Centre Ocupacional (CO), Jonatan Navarro, van ser els primers que pujaren a l’escenari i explicaren el seu projecte davant d’un auditori ple a vessar. Estigueren a l’escenari durant tot l’acte de presentació dels curtmetratges. Segons Navarro, “la nominació i el viatge a Alacant és una injecció de moral, ja que el Centre Ocupacional valora molt l’esforç de cadascú per a superar-se”. Navarro també destaca la bona acollida al certamen, així com per part de les famílies i del poble, en general. El monitor considera que “hi ha hagut un abans i un després, la qual cosa ha trencat barreres”. Els membres del CO d’Alcanar van filmar la seua primera pel·lícula anomenada La invitació. Pànic a l’aula fa tres anys. L’experiència els va agradar i, des d’aleshores, el Centre Ocupacional i la Llar Residència Alcanar realitzen audiovisuals editats i produïts per les persones amb discapacitat intel·lectual. Es poden veure al blog que ells mateixos elaboren a l’adreça: “http://coalcanar.blogspot.com/”http://coalcanar.blogspot. com/. El Centre ha projectat el tràiler de Xocs durant el cicle de cinema a la fresca d’aquest estiu.

Àlex Espuny

C/ sant carles, 45 tots els dies 43530 alcanar a partir de les 17h. comandes per a emportar 625 53 74 05

Revista informativa

Tere Reverté durant la seua estada a Alacant

loRafal

estiu de 2011

cuina i cultura

Samfaina, mosaic estiuenc Albergínia (esbargenga), primentó, ceba, carabasseta... l’horta en explosió de colors per acompanyar multitud de plats, un saltat mediterrani i omnipresent

Toni Matamoros

Centre docent d’educació infantil homologat pel Departament d’Educació, ressolució febrer 09, codi 43011662

tonimatamoros@gmail.com

A Més de 30 anys d’experiència

quest plat es repeteix sistemàticament, amb petites variacions, per tota l’Europa mediterrània i el seu veïnatge. A alguns llocs substitueixen un ingredient per un altre o canvien el tipus de cocció, però sembla que no hi ha dubte de l’origen comú del plat va generar una meravella per als sentits. A Catalunya en diem samfaina; a Espanya, pisto; a Mallorca, tumbet; a França, ratatouille; a Itàlia, caponata; a Hongria, lecso, i a Turquia, imam bayildi. El plat consisteix a barrejar diferents verdures i hortalisses estiuenques: albergínia, pebrot,

La millor selecció de productes frescos per a vostè. Visiti’ns.

fruiteria verduleria

Magatzem central: l’Aldea. Botigues: l’Aldea, Ulldecona i en Alcanar Carrer Càlig, 17

estiu deFigueres, 2011 10 Miquel 6

T’HO PORTEM A CASA

977 73 25 33

Un dels ingredients bàsics de la samfaina és l’albergínia, que és el fruit de la Solanum melongena, planta procedent de l’Índia, que va ser introduïda a la península ibèrica pels àrabs. L’ús de l’albergínia és més antic que el dels altres productes que s’utilitzen per cuinar la samfaina i el seu origen, diferent, ja que la majoria dels altres van ser portats d’Amèrica a partir del segle XV. L’albergínia té unes propietats molt beneficioses per a la salut si es menja adequadament. No s’ha d’ingerir crua, ja que conté substàncies difícils de digerir, però escalivada, al forn o sofregida, redueix el colesterol, millora el funcionament del fetge i ajuda a prevenir els càncers del sistema digestiu. També es pot menjar fregida amb moderació, ja que la seua textura esponjosa fa que absorbeixi molt oli. L’albergínia és molt utilitzada en tot l’àmbit mediterrani, i s’usa per a cuinar diferents plats, com la mussaka grega o el baba ghanoush àrab, també es fa farcida i s’empra en molts plats vegetarians. A la zona de

de dimarts a diumenge C.F.

Qualitat BURGUER SANDVITXERIA

20 anys de

tomaca, carbasseta, alls i patata. Es poden fregir, sofregir, escalivar o fer al forn, el resultat serà una mescla de colors i sabors deliciosa. La podem menjar sola amb pa o barrejada amb algun ingredient més proteic. Els més coneguts són els caragols, el conill o l’abadejo; per trobar-ne altres, només cal posar-hi imaginació.

la Manxa les cullen quan són xicotetes i les amaneixen amb oli, vinagre i especies com ara el comí. Encara que sigue una de les hortalisses amb un gust més suau i deliciós, a mesura que ens allunyem del mar Mediterrani se’n perd el rastre en les cuines.

LA RECEPTA Rap amb samfaina (4 persones) 1 albergínia 4 tomaques madures 1 pebrot roig 1 ceba i alls 1 carabasseta 1 raig d’oli Sal i pebre Mig quilo de rap net Es tallen a trossos grossos totes les verdures i es posen a coure amb l’oli en una cassola, no cal coure-les gaire, ja que si les deixem massa temps al foc es desfaran. A punt de treure les verdures del foc, s’afegeix el rap a talls i es deixa coure uns cinc minuts amb la samfaina, salpebrem i ja està preparat. Una altra possibilitat de cocció és fer-les al forn en una safata i afegir el rap cap al final de la cocció i després barrejar-ho tot al plat.

Simfonia d’estiu, bandera de colors

loRafal

estiu de 2011

oficis i costums Va tenir alguna visita d’inspecció? Sí, en una ocasió va venir un matrimoni, de qui no recordo els noms, acompanyant l’inspector que de cognom es deia Castellón, però li deien “Castillón” perquè era alt i fort. Ell, quan em van presentar com la mestra de pàrvuls, mirant-me va dir: “Com són els pàrvuls d’aquí!”, perquè jo era molt menuda i portava un babi blanc.

Una de les mestres de les Escoles Velles ‘Doña’ Goita, com se l’ha conegut sempre al poble, va deixar el Magisteri per a dedicarse a altres assumptes, després de marxar d’Alcanar. Actualment viu a Madrid.

On va viure quan estava a Alcanar? Els tres primers anys vaig estar a la fonda de Cesáreo i María, a la plaça. Després a casa de Don Bernardo i Doña Valera perquè la seua filla, María Amor, era amiga meua. També vaig estar un temps a casa d’una alumna: María Josefa.

Vicent Matamoros Ramon Adell vmatamor@xtec.net

Quina va ser la primera destinació ? Piedrahita de Juarros (Burgos), que era una escola mixta amb 24 alumnes de diferents edats. Recorda el sou d’aleshores ? Jo guanyava 10.000 pessetes a l’any i quan em van enviar a Alcanar el sou ja era de 17.160 ptes. anuals. Com és que va venir a treballar aquí ? Vaig decidir fer oposicions de l’especialitat de pàrvuls. Em vaig preparar a Burgos, però em vaig matricular al districte universitari de Barcelona. Vaig elegir Barcelona perquè els meus pares hi tenien uns amics catalans i també hi vivien uns cosins dels meus pares, un dels quals també era mestre. Quins mestres hi havia a Alcanar quan vostè va estar-hi? Estaven la mestra ‘Doña’ Valera, el seu marit, que es deia ‘Don’ Bernardo Sabirón, ‘Doña’ Carmen i el seu marit ‘Don’ Joaquín Moliner, també

‘Doña’ Paquita, ‘Doña’ Teresa Obiols i ‘Don’ Félix Torrejón. Vostè sempre va fer classe als pàrvuls a Alcanar? No, també vaig fer classes dels primers cursos de Batxiller al col·legi de les monges. Ens repartíem les assignatures entre Sor Adoración i jo. Les alumnes s’examinaven lliures a Tortosa. Llavors vaig conèixer, com a alumna, a Araceli Núñez, a qui, anys més tard, vaig trobar per casualitat a Madrid i vam mantenir bastant contacte participant en algun congrés. Recordo també a María Josefa, alumna brillant, a casa d’ella em vaig allotjar algun temps. Altres alumnes que recordo amb especial estimació eren Maria Isabel i Joaquina. Com estava organitzada llavors l’escola del poble? Estant jo a Alcanar van acabar les obres de l’escola del carrer de Càlig i ens hi vam traslladar. ‘Doña’ Valera era la directora de l’escola de xiquetes i ‘Don’ Félix, de la de xiquets. L’horari de classe era de deu a una del matí i de tres a cinc a la tarda. Al juny no hi havia classe a la tarda. La matrícula era d’una trentena d’alumnes. Els pàrvuls assistien a classe amb regularitat. Recordo que a l’aula on feia classe hi havia unes taules baixetes amb banquets al voltant de les quals s’hi asseien un grup d’alumnes.

Doña Goya quan estava a les escoles d’Alcanar

12 estiu de 2011

Quines amigues tenia? María Amor Sabirón, Josefa Bort, Marcelina Beltrán i María. Al juny, com no féiem classe per la tarda, María Amor i jo anàvem a la platja a les Cases. Els dies de festa passejàvem i anàvem al cine. Com tenia inquietuds culturals, vaig col·laborar en l’emissora de ràdio, on recordo que feia un sketch humorístic i entrevistes. Quants anys va estar a Alcanar? Vaig prendre possessió el 18 de gener de 1958 i vaig estar-hi fins el 27 de desembre de 1964.

Excursió a la platja de les Cases

loRafal

A quins altres llocs va estar ? A les vacances de 1964, uns amics del poble em van proposar un repte: “Hi ha una oposició una mica difícil, la de ‘Contadores del Estado’, a tu que t’agrada la comptabilitat, per què no t’hi presentes?” Vaig acceptar el repte, m’hi vaig presentar, convençuda que no aprovaria, però vaig aprovar i em vam destinar a Las Palmas de Gran Canaria, on vaig estar tres anys. Vaig demanar el trasllat a Madrid i aquí he estat a la Dirección General de Seguros del Ministerio de Hacienda fins el 2003. A què es dedica en l’actualitat? Sempre m’ha agradat llegir. Amb les meus amigues col·laboro en activitats per al millor enteniment entre les diferents cultures i la promoció dels valors. Sempre m’ha agradat molt viatjar i m’havia proposat aprofitar la jubilació en aquest sentit, però… viatjo menys del que m’imaginava.

Ràdio d’estiu a les Cases Josep Garriga i Dolors Callarisa ens han facilitat alguns detalls que ells recorden de jovenets quan els seus pares (Josep Garriga i Joan Callarisa) baixaven l’emissora de ràdio al prat de les Cases als estius: Com als seus prats no hi havia corrent elèctric, la pujaven al prat d’en Bertomeu, perquè el fill de la família, Josep Feliu, també era molt aficionat. Instal·laven l’aparell a la planta baixa de la casa, a una dependència que té una finestra que dóna al carrer, al costat de la porta d’entrada al recinte, on hi ha la placa amb el nom de la finca. Un capellà dels Josepets que estiuejava allí (mossèn Emilio), també s’hi afegia perquè tenia molta afició. Un estiuejant que treballava en una ràdio els va ensenyar efectes especials d’una tempesta amb una xapa d’acer i una capsa de cigrons.

Cedida

Els estudis primaris els va fer a l’Escola Graduada del seu poble. El Batxiller el va cursar per lliure a l’institut de Burgos i interna a un col·legi d’aquesta ciutat castellana, igual que els tres anys de la carrera de mestra com alumna oficial a l’escola de magisteri.

Per què va estudiar la carrera de Magisteri? Perquè admirava molt una de les mestres dels meus estudis primaris, María Luisa Retuerto, i vaig voler imitar-la. Era molt culta i sabia despertar en les alumnes l’interès per la lectura i els valors autèntics.

Reunió d’amics, mestres i alumnes als anys seixanta

Cedida

regoria Mingo de Miguel va adoptar, de ben menuda, la forma abreviada del nom “Goya” i d’aquí el diminutiu: Goita. Va nàixer a Pradoluengo (Burgos) el 9 de maig de 1933.

Cedida

oficis i costums

loRafal

Doña Goya i altres mestres de l’època

estiu de 2011

Alcanar en imatges

Descobrint la riquesa cultural del poble Estem convençuts que alguna imatge despertarà curiositat per aprofundir en el coneixement d’alguna època o capítol de la història d’Alcanar

Fotografies: Aula de Fotografia d’Alcanar

La corba de Borretes, on hi ha un mirador cap a la mar i l’ermita del Remei

El carrer Nou és el primer que es va obrir darrere de les muralles

14 estiu de 2011

Un dels frescos que decoren la Casa O’Connor

La carretera del Remei duu els caminants fins a l’Ermita

Detall d’un dels racons de la Cisterna del Vall

loRafal

La Cisterna acull diverses activitats populars Prenent el sol damunt dels còdols

estiu de 2011

recerca

recerca La informació Bàsicament el treball està basat en el dia que vam sortir a la mar, els peixos que apareixen són els pescats aquell dia. La informació està treta de llibres de peixos, del meu avi Antonio, el meu cosí Oriol i els propis mariners de l’embarcació.

Un dia de pesca a mar obert Pele Navarro Sancho va viure tota una experiència dalt d’una barca pesquera, una eina de treball que ha permès la supervivència de moltes famílies de les Cases i la Ràpita

Conclusions El treball és un recull dels peixos que es poden pescar per aquesta zona nostra, en forma de documental gràfic i també textual.

Pele Navarro / Vicent Matamoros lorafal@gmail.com

El perfil Estic estudiant Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Barcelona, la carrera tracta sobre l’emissió, transmissió i recepció de senyals, així com informació de qualsevol

El treball és un recull dels peixos que es poden pescar per aquesta zona nostra, en forma de documental gràfic i també textual

Cedida

Dintre d’aquestes xarxes, sempre surt el peix mesclat amb algunes coses que es poden trobar al fons marí, i els mariners, un cop deixat a coberta, fan la neteja pertinent.

Una de les coses més curioses és que per sortir a pescar s’esperen totes les barques com si anés a començar una cursa, la qual té inici en sortir el sol, coincidint amb els primers rajos i es fa sonar una sirena que donarà pas a la sortida.

Enguany he entrat a una associació anomenada Telecogresca, que el seu objectiu és crear una festival de música (unes 10.000 persones) i ens encarreguem de tot, des de la contractació dels grups (aquesta es la meva missió), fins a la recollida de tot el festival, un cop acabat.

Acte seguit el mar, que primer estava en calma, comença a moure’s com si d’una tempesta es tractés, i veus Recolint les xarxes d’arrossegament

El treball de recerca Em volia decantar per estudiar alguna cosa relacionada amb les tecnologies, però com el meu avi de la Ràpita, Antonio, ha sigut pescador tota la vida, sempre m’ha estat explicant les seues experiències a la mar i vaig trobar que era una oportunitat de fer un treball entretingut i viure un poc el que ell havia viscut. Volia fer un treball on poder-m’ho passar bé i, per això, ell em va ajudar en moltes coses. Vaig anar, càmera en mà, a bord d’una embarcació d’arrossegament, la del Patxero, un amic que feia natació amb mi i de la qual el seu pare era el capità. Aquest amic, va venir amb mi i mentre un feia fotos, l’altre enregistrava tota l’experiència a la mar.

Pele Navarro Sancho és l’autor del treball

El grup de Telecogresca de la universitat

La sortida de sol vista des d’una barca de bou

16 estiu de 2011

Però la part més interessant del treball era la part de vídeo, on es veuen moltes coses sobre aquest art, que molta gent no sap, si no ho has viscut, juntament amb altres anècdotes i una entrevista al capità.

naturalesa, per fil, ràdioelectricitat, medis òptics o altres sistemes electromagnètics. Enguany ha sigut un any bastant dur, no m’han anat massa bé els finals, tocarà treballar més fort el següent any. Hi he conegut molta gent i molts d’aquests ens hem fet grans amics.

Un altra curiositat va ser quan em van explicar l’origen del plat culinari “arròs a banda”, el plat típic d’alta mar, el seu nom prové de que mentre es cuina, la barca fa moviments de “banda a banda” i això és el que li dóna el nom i el sabor peculiar. És el plat que van preparar els mariners a l’hora de dinar, juntament amb alguna sípia pescada aquell mateix moment.

Cedida

El meu últim any d’institut vaig suspendre Català i em va tocar repetir curs, va ser un disgust bastant gran per a mi i els meus pares i avis, però almenys a l’any següent la vaig aprovar amb bona nota. Vaig entrar

a la universitat que volia i em va anar bé el primer any de carrera.

Cedida

aig estudiar el batxillerat tecnològic, ja que sabia que després voldria fer una enginyeria. A les assignatures específiques del tecnològic no hi havia molta gent, i com només érem tres a classe, els professors d’aquestes matèries es portaven força bé. Tinc bons records dels companys i d’algun que altre professor com Hèctor, amb el qual ens ho passàvem molt bé Abel i jo, que sempre anàvem a classe junts.

com es comencen a separar totes les barques, cadascuna en busca del lloc on creuen que pescaran més.

loRafal

estiu de 2011

recerca

Passejada pels molins d’oli d’Alcanar Lo Rafal i el Centre d’estudis Lo Codolar organitzem una ruta per les restes dela antics molins del nucli urbà, el 12 d’octubre, dins dels Itineraris per les Terres de Cruïlla

Redacció

lorafal@gmail.com

’objectiu de la visita, guiada per Helena Fibla, és mostrar els exemples més destacats que encara perviuen dels molins pertanyents al segle XIX i mitjans del XX. Els molins fa molt poc temps, encara eren un sistema productiu, un mitjà de treball i un recurs econòmic, però avui ja no n’hi ha cap en funcionament. Alcanar comptava només amb sis molins d’oli i tres molins fariners cap als anys 50 del segle XIX. Però s’experimentà un destacat augment en l’aparició d’aquest tipus d’indústria, la qual multiplicà per quatre la quantitat d’edificis moliners dedicats a l’elaboració d’oli, ara fa cent anys. Són escasses les restes materials que es conserven d’aquest patrimoni, però la ruta que us proposem mostrarà els testimonis de l’evolució que experimentaren en el sistema de producció a Alcanar. La cita serà el dimecres 12 d’octubre, a les 16 hores, a la plaça de l’Ajuntament.

V.M.

L’edició dels itineraris d’enguany s’inicià a Mas de Barberans quan el Centre d’estudis Lo Lliscó realitzà una passejada circular a l’entorn d’aquest municipi fins al Mirador dels Tossals, indret on es pot observar una vista a la plana d’oliveres i a alguns pobles de les comarques del Montsià i del Baix Ebre amb les serres de Montsià, de Godall i d’Ulldecona, amb la badia dels Alfacs tancant l’horitzó. En acabar es va tornar al Museu de la Pauma, on va tindre lloc la inauguració d’una exposició i la conferència debat a càrrec de Palmira Rius. La importància històrica del Sénia fa que bona part dels itineraris passen per aquest riu. És el cas de la pirmera passejada al Baix Maestrat, a Rossell, per a visitar i comentar llocs emblemàtics del sector central del terme de Rossell que llinda amb el riu Sénia. Els itineraris pel riu seguiren durant les Festes Majors de la Sénia, el 25 d’agost, visitant el Centre d’interpretació del Sénia, al Molí la Vella. El Centre d’estudis d’Ulldecona realitzà una visita guiada a

18 estiu de 2011

les antigues murades de la veïna vila, dos dies després de la sortida a la Sénia. La proposició més novedosa és la pujada a l’ermita de Sant Pere de Traiguera, el 17 de setembre. L’última estada a la comarca del Baix Maestrat serà el 8 d’octubre per a emmarcar els elements històrics situats a l’entorn de la població de Sant Rafel i el barri Castell d’Ulldecona. El cicle d’itineraris es clourà amb una descoberta dels aspectes naturals, etnològics i històrics de Freginals, de la mà del Centre d’estudis PlanersCultura de Popular C Santa Bàrbara, el 13 de novembre.

Cultura Viva 2011 L A RECERC A ETNOLÒGIC A A C ATALUNYA La recerca etnològica és una realitat viva però molt desconeguda al nostre país. Temes tan diversos com l’alimentació, l’arquitectura popular o la conflictivitat urbana són repetidament abordats des d’aquesta disciplina. El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ha esdevingut el principal motor d’aquest tipus d’estudis, amb la concessió anual de beques a la recerca i el finançament de les recerques de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col·laboració amb les entitats que conformen l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, el CPCPTC vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats d’aquestes investigacions.

Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera. El cas del Sénia Raimon Collet LLOC

Casa O'Connor C. de la Generalitat, 8, Alcanar DATA

Divendres 16 de setembre, a les 20.00h

loRafal

estiu de 2011

esports

El Club Twirling organitza el primer Open La jove entitat té previst donar continuïtat a aquesta competició, amb caràcter anual, a causa de l’èxit de la primera convocatòria, a la qual van acudir uns 300 participants

J.J. Buj

jbuj@hotmail.com

a Vie d’Ulldecona i Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita són els dos clubs que van dominar, amb diferència, el I Open de twirling Ciutat d’Alcanar celebrat el diumenge 17 de juliol al pavelló poliesportiu municipal.

Mejorada del Campo. En les coreografies de la sèrie B va quedar clar l’alt nivell dels clubs dels Alfacs i La Vie. Les rapitenques Soraya Martínez (benjamí) i Ilenia Sánchez (infantil) van pujar al més alt del podi en balls individuals, al costat de l’ulldeconenc Cristián Paun (infantil).

En el rànquing final de la prova va quedar primer l’equip de La Vie, amb un total de 132 punts, seguit dels Alfacs, que va sumar 120 punts. El club amfitrió, Alcanar, va aconseguir la tercera plaça en obtenir 96 punts. Completen aquest primer rànquing, les entitats de Mejorada del Campo (Madrid), l’Hospitalet de Llobregat i l’Ametlla de Mar, en aconseguir 49, 48 i 40 punts, respectivament.

Per a equips infantils, els tres primers llocs els van copar Els Alfacs, La Vie i Alcanar. En júnior, els equips B i A de La Vie van quedar primer i tercer, per aquest ordre, mentre Els Alfacs s’adjudicava la segona plaça. Aquest nou Open va especialment adreçat a esportistes que no estan en l’elit del Twirling estatal o bé s’estan iniciant en l’esport del Twirling Baton. S’estructura en les especialitats d’individuals d’estil lliure (sèries B i C), parelles (sèries B i A) i equips i grups. La competició compta amb cinc jutges de l’Agrupació Espanyola de clubs de Ball Esportiu (AEBD) - Comissió de twirling.

Cal destacar en categoria Benjamí les actuacions de Mirela Pavlenciuc (La Vie), Nayara Arias (l’Ametlla) i Edit Soler (Alcanar). Les xiques del club local van brillar en els exercicis individuals on van aconseguir els primers llocs Laura Reverter (Infantil), Noemí Pell (juvenil), Esther Recio (Júnior) i Ruth Mollao (Sènior). També cal destacar la segona posició en individual de la cadet canareva Mercè Casarubio.

Els tres primers classificats de cada especialitat, categoria i sèrie reben una medalla segons la seua classificació i a la resta de participants se’ls lliura un diploma de participació, cada exercici suma tres punts per al rànquing final dels clubs. La suma de tots els punts aconseguits decideix la posició dels clubs en el rànquing final. Àlex Espuny

Àlex Espuny

En la sèrie C, les parelles d’Alcanar que participaven en les categories infantils i júniors van ser les clares vencedores, la categoria sènior va ser per als duos de

tel. 977 732 536

Una representació dels clubs que van participar a l’Open, al pavelló

20 estiu de 2011

Alcanar Av. Constitució, 26

Les jóvens promeses d’Alcanar, amb l’entrenador i el president

loRafal

menjars d’empresa • menú diari • celebracions • menjars per emportar

loRafal

estiu de 2011

opinió

medi ambient

Un experiment sonor alternatiu amb la caragola

Repoblació forestal a Sòl de Riu La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Alcanar han omplert el tram final del Sénia amb 90 arbres i 160 arbusts i han obert un camí a la vora del riu

El sons emesos pel corn marí podrien sentir-se des de Sant Jaume-Mas d’en Serrà fins al poblat de la Ferradura, a Ulldecona

Miguel Caballé Juan

Redacció

lorafal@gmail.com

a línia més propera al riu Sénia s’ha repoblat amb plantes de ribera com pollancres, freixes, àlbers, tamarius i salzes. A segona línia fluvial, i més apartat del freàtic, tenim la vegetació més pròpia de les màquies litorals com la murta, la ginesta, el lledoner i l’arç blanc. L’espècie de ribera que més s’ha plantat és el tamariu (tamarix gallica) i la mediterrània més abundant l’arç blanc (crataegus monogyna), amb 45 exemplars de cada varietat. En aquests moments, s’està consolidant la netaja i la replantació feta en 20.000 metres quadrats a la zona de Sòl de Riu, a més d’ubicar-hi bancs i una barana de fusta al llarg del recorregut que s’ha habilitat per la vora del Sénia. Aquestes tasques de manteniment les du a terme una brigada de tres persones mitjançant un pla d’ocupació de la Taula del Sénia.

La remodelació de l’àrea de Sòl de Riu es va iniciar fa un parell d’anys, quan l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va procedir a desbrossar el lloc, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcanar, el qual va executar un pla d’ocupació per a fer-hi una neteja complementària, a càrrec de quatre operaris.

Donada la incertesa de l’estudi i la distància que separa un poblat d’un altre, Mas d’en Serra i la Ferradura, es busca contrastar les informacions amb la col·laboració d’un gran afeccionat al muntanyisme: Pedro Pérez. Se li va demanar que calculés la dis-

tància entre tots dos assentaments i un altre, així com també el desnivell d’ambdós poblats. Per tal de mesurar la capacitat d’aire de la caragola, s’intenta realitzar un estudi que no ha estat possible per les restriccions per accdeir a aquest corn marí per al públic. La caragola es troba exposada en una vitrina a la Casa O’Connor, sense cap tipus d’accés. Tot i la seva impossibilitat per a medir-la es va fer un càlcul a ull a través d’un cordill. Es realitza una comparativa amb altres caragoles, una de les quals és propietat d’Antonio Reverter, lo Coio, a més d’altres quatre de diverses di-

La caragola es troba exposada en una vitrina a la Casa O’connor, sense cap tipus d’accés mensions i punts geogràfics. Es fa una comparativa amb la de les dimensions més aproximades a la que es va trobar a Mas d’en Serrà i es mesura la capacitat d’aire. Es van realitzar tres càlculs diferents, calculats per un professional en la matèria, Cristian Carratalà, dels quals dos van materialitzar que el sons emesos pel corn marí se senten des del jaciment de Sant Jaume-Mas d’en Serrà fins a la Ferradura.

Margalloneres a la vora del riu Sénia

22 estiu de 2011

S’ha recuperat un camí per a passejar i descansar

loRafal

M.C.

Ajuntament d’Alcanar

Un altre pla de treball municipal i l’ACA van permetre seguir desbrossant fins al pont de la carretera, l’any passat. Totes aquestes actuacions les ha sufragat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, a més del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), a través dels plans d’ocupació. Per a l’Ajuntament d’Alcanar ha tingut pràcticament un cost zero, ja que només ha hagut de facilitar la logística (eines, combustible…) per a cada actuació.

Ajuntament d’Alcanar

Durant els propers mesos es treballarà en el manteniment del camí i s’executarà un pla d’accessibilitat

n relació a l’article publicat a la revista Alcanar, corresponent als mesos de març i abril, de 2011, i en resposta a l’article publicat al número anterior de Lo Rafal sobre l’estudi realitzat per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de de Barcelona i el Museu Comarcal del Montsià sobre els sons emesos pel corn marí trobat a Sant Jaume -Mas d’en Serrà expresso la següent resposta:

per a tothom, especialment per a la gent gran i les persones amb alguna minusvalidesa. També es tallarà l’accés als vehicles motoritzats, excepte els que hagen de fer faenes de conservació.

Una de les caragoles que es va fer servir per a les proves

loRafal

estiu de 2011

opinió

el Rogle

... de Teresa Mulet

Quedem-nos a delinquir, que això és xauxa! Feia temps que es veia venir i ha acabat succeint: una antiga mestra d’Alcanar, veïna del Barri Castell, morta en ser assaltada casa seua. Dins de la fatalitat, no sorprèn gens

Francesc Subirats styler@telefonica.net

Després de les imatges dels indignats impedint l’entrada dels nostres representants polítics al Parlament, el conseller Puig es va afanyar a nomenar agents per a identificar un per un els malvats manifestants que van cometre un delicte greu. Quan tots els polítics es van veure amenaçats: primer cal identificar els malfactors i, segon, cal que tots els grups polítics s’agafen del bracet juntets per defensar-se. Quin delicte és més greu, no deixar entrar els parlamentaris al Parlament o assassinar una anciana per robar-li a casa?. El nombre de robatoris amb o sense violència, a habitatges del poble, a les cases de camp i/o a les persones, és molt alt. Res a veure amb les declaracions d’alguns càrrecs públics intentant fer creure a l’opinió pública que són casos aïllats i motivats per la situació de crisi. Deixem ja de ser políticament correctes i comencem a dir les coses tal i com són: aquests delictes van començar i vénen motivats, en un 90 per cent de casos, per persones provinents de l’Europa de l’Est. La gent del poble ho sap, com també ho saben els cossos policials.

24 estiu de 2011

Molts immigrants de l’est d’Europa han vingut de bona fe i a treballar honradament. Molts d’aquests potsen marxen o hagen de marxar per la recessió. Molts dels que han vingut per guanyar-se la vida delinquint no han pensat, ni un moment, en marxar del país. Si jo ho fos, no en marxaria. No hem d’oblidar que molta d’aquesta gent pertanyen a una generació que van viure una situació de guerra i violència als anys 90 durant la desintegració del comunisme i de les repúbliques soviètiques. Han crescut amb violència i no poden tindre mai de la vida una consciència social i moral igual a la nostra. No els hi tremola el pols si han de dur una arma, si han de lligar o pegar-li a algú, encara que siga un jubilat... Ho sento per aquesta comunitat. No sóc racista, ans al contrari, la Universitat em va ajudar a entendre i respectar la diversitat. Però hi ha un grup de gent que s’ha instal·lat a Espanya perquè delinquir-hi i viurehi tranquil·lament, és possible. Han trencat totes les normes socials establertes i no escrites que feien funcionar la nostra societat. En poc temps, l’han transgiversat perquè no tenen els mateixos referents. El resultat és: poden robar de tot, des de coure fins a motors de regar; poden comprarse cotxes de gamma alta, comprats

o robats; poden circular sense documentació, ja siga ITV o assegurança... És clar que natros també ho podríem fer però no conec ningú que ho face.

Poden robar de tot, des de coure fins a motors de regar; poden circular sense documentació, ja sigui ITV o assegurança

M.R.

ns segueixen foten el pèl: Quatre mossos d’esquadra per a tota la comarca a les nits.Un argument més per fer costat al moviment 15M, un dels seus lemes zenitals és: aquests no em representen.

Teresa Mulet asseguda al Bar Moreno

Quanta raó tenia un cavero que indignat pels robatoris de tractors, manifestava a Catalunya Ràdio: “els Mossos, per agafar-nos a la carretera, bé que es camuflen”. Per què no ho fan a l’hora de patrullar els camps?. Mentre les autoritats no posen fil a l’agulla, continuen amb el discurs políticament correcte, pensen que tenen la situació controlada... aquesta se’ls hi escapa de les mans poc a poc. Mentre tinguem una classe política nefasta, que no pose solucions als robatoris amb força, fets com els ocorreguts no deixaran de succeir. Mentre no afrontem aquest problema amb seriositat i sense discursos de cara a la galeria, no hi haurà solució i el problema s’estancarà crònicament sine die.

loRafal

Tot i el seu origen planer, la modista Teresa Mulet ja és una canareva més, després de quasi un quart de segle entre nosaltres. El seu lloc preferit és la plaça Major d’Alcanar Teresa Mulet / Mireia Reverter

aria Teresa Mulet, modista de Santa Bàrbara, va arribar a Alcanar l’any 1977. Des de llavors que, cada matí, va pel poble amb els seus amics Don i Thaïs a fi d’estar en contacte amb la gent. Esta relació li facilita la confecció d’una peça ja que, gràcies a conèixer la persona que l’encomana, de seguida té el vestit fet. D’altra banda, també fa classes a les escoles. Les seues alumnes, que són mares jóvens, aprenen a pintar, cosir o fer menjar seguint les instruccions de la Teresa Mulet. Segons ella, és el més bonic que li ha pogut passar mai. El fruit de la seva voluntat, il·lusió i constància són les mostres d’afecte i amistat que li dóna la gent d’Alcanar. Els seus gossets, vestits com ella, també són coneguts al municipi. Estos dos animalets, a l’igual que

loRafal

la nostra roglera, s’han guanyat l’afecte de tothom. Fins i tot, dels forasters. I és que són part d’ella mateixa ja que li fan molta companyia i li donen molt de “carinyo”. A més a més, estan en sintonia amb ella ja que, siga pel moviment o pel pensament, intueixen com està. Com li agrada ser amiga de tothom, la Teresa cada dia surt al poble per parlar amb veïns i veïnes, botiguers i botigueres i quasi tot Alcanar. Així, doncs, no és d’estranyar que el seu rogle sigui allà on troba gent. La plaça Major és l’escenari de l’anar i venir dels canareus i les canareves. On hi ha el monument a la dona canareva, Teresa Mulet sap que sempre trobarà algú que va a comprar, a fer tràmits o a donar una volta i, al qual, no l’importarà parar-se i xerrar amb esta simpàtica modista.

estiu de 2011

opinió

Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

Un Rapitenc...

...i una Variada

a palmera gegantina del Palàcio, malgrat els esforços dels propietaris, sembla que no se’n sortirà, una tristor afegida a les poques moreres que queden al poble, a penes una al mercat i alguna a la Bassa, al desmai que van tallar per una plaça dura al Camí Ample, als TARONGERS DE L’AVINGUDA CATALUNYA, QUE SEMBLEN MÉS XAMPINYONS QUE ARBRES, i a les podades bèsties dels arbres de la Carretera Nova, que quan podrien fer ombra els escapcen. Sembla que encara no entenem que el patrimoni vegetal forma part d’un entorn cuidat i països que tenim per menys avançats, en això ens passen la mà per la cara. És tan fàcil com deixar créixer els arbres, que no tot siguen palmeres Washingtonia i valorar els arbres que fa anys que ens acompanyen. I tant de bo s’adrecen els arboços torts tocant a la circumval·lació, sí, d’aquell carrer que a la fi van asfaltar...

arlant amb els pares de la meua generació, els que ara en són, ens sentim una generació pinçada: uns reclamen el paper que feia el servei militar per als nois, de sortida de casa, d’espavilamenta, les altres es mostren incapaces de lluitar contra l’allau de consum i foment de les marques a què xiquets i xiquetes estan sotmesos; qui més qui menys va actualitzant com pot el coneixement de les xarxes socials, on ara hi estan els nens d’a penes 7 o 8 anys. Amb una televisió jove i sense internet, la nostra infantesa encara no era de domini del consumisme i de gestió nul·la de la privacitat a productes d’empreses com GOOGLE O FACEBOOK (SÓN EMPRESES, QUE VOLEN VENDRE COSES, no només eines de socialització) tal com passa ara. Si encara no toca llei del pèndol, de tornada, mentrestant caldrà ensenyar com puguem que al siginero el podem tenir agregat.

L’Alternativa Pere Fibla i Biosca

Obsolescència programada

s heu preguntat per què desapareixen antics oficis? Per què no hi ha “sabater” a Alcanar? Recentment, un reportatge televisiu fa públic un concepte que pareix del segle XXI, però que comença a principis del segle XX: l’obsolescència programada. Tornant al sabater, us heu preguntat on podeu anar a fer un trau més al cinturó? On podeu reparar el tacó d’aquelles sabates que tant us agraden i tan bé us van al peus? Poques són les opcions, i la millor sol ser comprar-ne unes de noves. Els precursors del concepte varen ser els fabricants de bombetes, quan, a principis de segle, en una associació secreta, decidiren que per tal de garantir-se el futur i repartir-se el mercat mundial d’aquest producte, la durada mitjana de les bombetes havia de ser de 1.000 hores. Els enginyers van haver de redissenyar el producte per tal de complir amb aquella especificació que anava en contra dels patrons de producció de l’època.

26 estiu de 2011

Aquest concepte, en el qual basem la nostra economia de creixement (comprar, llençar, comprar), porta a la desaparició d’antics oficis que ja no són rentables. El sabater no solia cobrar-nos per fer un trau més al cinturó.

Horari. 6:00h. a 22:00h. de dilluns a diumenge Av. d’Abril, 9 Alcanar (43530)

En la nostra naturalesa està apreciar el que no tenim, i això ens porta a reiniciar el cicle. Els nostres besavis vivien de la terra perquè de la terra en surt tot. El fet de no tenir mitjans per a desplaçar-se els portava a viure al mas, que varen abandonar per la comoditat del poble o la ciutat. I vet aquí que ara volem anar de vacances a les “cases rurals”, aquells masos restaurats que al seu dia es van abandonar. I és que la naturalesa és cíclica i l’economia també. Veureu que de crisis econòmiques n’hi ha aproximadament cada 12 anys. En una economia local, basada en el petit comerç s’ha d’estar sempre pendent dels canvis per a poder adaptar-se i sobreviure. Us aconsello que busqueu a internet el reportatge Obsolescència programada, val la pena veure’l.

loRafal

estiu de 2011

amb la col路laboraci贸 de: