Lo Rafal 119

loRafal

estiu de 2013 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

119

Revista informativa d’Alcanar

La Cooperativa compleix 50 anys

Tots units contra el Castor

6-7

12-13

Lo Rafal Digital

Revista informativa d’Alcanar

Els Rogles de Miguel González Richart

Edita: Associació Cultural Lo Rafal Adreça: Carrer del Forn, 14 43530 Alcanar

És llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Apassionat de la ràdio i la tecnologia, treballa de periodista a Tarragona

M

iguel és un exemple a seguir. Esforç, tenacitat i eloqüència. Considera el pas per Alcanar Ràdio com la iniciació al món on ara hi treballa. Miguel és cec de naixement.

www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org

Publicació sense ànim de lucre Consell de redacció Consell de redacció Joaquim Buj (direcció), Carme Ferré, Francesc Subirats, Agustí Bel i Sílvia Matamoros (fotografia).

Visita’ns també a: @lorafal www.facebook.com/lorafal

“Des que era un xiquet, d’adolescent, i ara, de més gran. Crec que sense veure’l reconeixeria l’ambient d’Alcanar entre mil pobles”, diu aquest jove canareu de 28 anys.

Col·laboradors Ramon Adell, Cooperativa Exportadora d’Agris, Anna Ferràs, Pere Fibla, Aula de Fotografia d’Alcanar, Miguel González, Jordi Marsal, Toni Matamoros, Vicent Matamoros, Sergi Matamoros, Mireia Reverter.

Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

El seu rogle ens el descriu així: “És difícil escollir només un rogle d’aquest poble que m’ha vist en tantes facetes de la meua vida. Si he de triar, ho faré en plural. D’una banda, la Plaça Lluís Companys, o, per a mi, Lo parque, en segon lloc, una finca de mon iaio prop del cementeri”.

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic.

Els rogles de Miguel González Richart podeu consultar-los al nostre bloc http://lorafal.blogspot.com

@lorafal www.facebook.com/lorafal www.lorafal.blogspot.com HOTEL D’ENTITATS Ronda del Remei, Alcanar (Concerteu cita via mail, no correspondència)

Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22.

C. Almenara, 27.

Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases.

DLT - 2.067-1988 ISSN 2014-4431

Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com) Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari

2 estiu de 2013

editorial

loRafal

loRafal

loRafal

Celebrem 25 anys !

E

nguany celebrem el quart de segle de la revista i el 25è aniversari de l’Associació Cultural i Veïnal Lo Rafal d’Alcanar el 2014. Estem preparant un grapat d’activitats a celebrar durant l’any. Ja hem iniciat la planificació de les mateixes i realitzats els primers contactes amb entitats i Ajuntament.

Tenim molta il·lusió per poder dur a terme la major part d’idees i esperem el suport de tothom, lectors, subscriptors i anunciants. Ja us anirem informant de la nostra agenda a través de la revista, les xarxes socials i els mitjans de comunicació.

Lo Rafal està preparant tot un seguit d’activitats a celebrar al llarg de l’any 2014 amb motiu del 25è aniversari de l’entitat Com a aperitiu i amb motiu dels 25 anys de l’aparició del número 0 de la revista Lo Rafal, hem produït, amb la col·laboració del Centre Cultural Traiguerí, un audiovisual de vint minuts que s’ha projectat a la Casa O’Connor durant les festes del Remei. Aquest treball pretén ser un breu resum del nostre treball desinteressat durant aquests anys, ho hem estructurat en cinc apartats: municipal, història i patrimoni, activitats de l’entitat. personatges el poble i canvis de format de la revista.

Tot seguit recollim algunes de les reflexions que ens han servit per a elaborar el guió d’aquesta producció.

Algunes es poden llegir a la projecció, les altres no hi apareixien i les incloem aquí.

Coincidint amb les festes del Remei, l’octubre de 1988, naixia una nova publicació: Lo Rafal, revista informativa d’Alcanar. El consell de redacció el

formaven una comissió d’entitats. Volia ser “un espai d’ombra i xerradeta”, com s’indicava en el primer editorial.

Han passat 25 anys i seguim més vius que mai, oberts també a les xarxes socials: bloc, facebook i tuiter. Durant aquests cinc lustres hem estat en moltes “batalletes” i hem conegut millor persones del poble que tenien molt a dir.

Hem parlat de molts temes però, si quelcom s’hi repeteix des de llavors a ara, fa referència a la política de picabaralla, les controvèrsies provocades per la Fàbrica de Ciment, el desori d’un urbanisme en perjuí de la majoria, del medi i de la sostenibilitat, ignorant massa sovint el nostre patrimoni històric i natural, la resignació de la no-industrialització quan calia, i de la no evolució de l’agricultura canareva.

També hem estat presents en aquells grans moments d’agermanament de la societat canareva amb la gran manifestació pel terme primer, i, de la mà de tota la societat ebrenca, amb la gran batalla guanyada contra el PHN. Bona part del ric patrimoni arquitectònic, arqueològic, històric i natural d’Alcanar continua en perill. La resta ja s’ha perdut per a sempre. Quan vam complir vint anys, Lo Rafal va fer-ne balanç amb el seu semàfor de la vergonya.

Avui el resultat potser encara seria més decebedor.

A més de publicar la revista, l’associació ha fet diverses activitats per obrir-se al poble i difondre els principals temes socials, culturals i patrimonials. En són exemples el Premi Literari, les Jornades de la serra de Montsià, xerrades divulgatives i el treball en xarxa amb altres centres d’estudis i entitats del Montsià i el Baix Maestrat dins del projecte anomenat Terres de Cruilla. Això ens ha permès difondre el patrimoni, tant als pobles veïns com arreu de Catalunya.

estiu de 2013

3

municipal

municipal

Denunciades les obres municipals des de 2007 El Jutjat d’Amposta investiga una quinzena d’expedients d’obres de tota mena adjudicades els últims sis anys, sota el mandat de l’equip de govern republicà

ERC vol passar la prova del ‘cotó’ L’alcalde, Alfons Montserrat, creu que al darrere de la denúncia s’amaga un ‘complot polític’ i el portaveu de CiU, Ivan Romeu, li demana que retire les insinuacions

Redacció

lorafal@gmail.com

U

na exsecretària de l’Ajuntament d’Alcanar ha declarat com a testimoni al Jutjat número 4 d’Amposta en el marc de les diligències prèvies obertes. El Jutjat de la capital del Montsià disposa d’informació de quasi tots els projectes a partir de 2007, des de l’adjudicació de les piscines, el servei de riscos laborals o la compra del jaciment ibèric de Sant Jaume-Mas d’en Serrà, a més d’obres urbanístiques menors.

Redacció

lorafal@gmail.com

La denúncia es va interposar el passat mes de juliol, acusa el govern municipal de suposada prevaricació, suborn i malversació de fons públics. També va aparèixer al Jutjat d’Amposta una caixa anònima amb documentació extreta de l’Ajuntament d’Alcanar sobre la major part d’obres realitzades pel consistori canareu des de l’any 2007.

La Guàrdia Civil s’emportà de l’Ajuntament d’Alcanar divuit caixes amb documentació sobre adjudicacions d’obres, serveis, projectes urbanístics i compres de terrenys, el dia 20 de novembre.

Els agents de la policia judicial de la Guàrdia Civil van arribar al consistori a quarts d’onze del matí i van marxar cap a les sis de la tarda.

També s’investiguen, entre d’altres, la construcció de la rotonda i l’enllumenat de la urbanització Serramar, la reconversió d’un equipament de les Cases en biblioteca, la reconversió en alberg del Convent dels Josepets i un pla d’ocupació per a actuar a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil.

L’alcalde opina que “és un complot polític”, s’ha mostrat dolgut pel que considera “atacs personals” que està patint ell i la resta de l’equip de govern, especialment el regidor d’Urbanisme Manel Martí.

Montserrat afirma que està disposat a passar “la prova del cotó”, perquè no han comès “cap irregularitat i totes les obres han estat informades pels tècnics, fins i tot alguna de les llicències denunciades no la vaig atorgar jo”, afirma.

A.M. / ACN

En canvi, no s’han denunciat les obres fetes per un determinat constructor d’Amposta ni el polèmic cas Turov, que podria representar l’enderrocament de 32 habitatges a Serramar.

U

nes 150 persones van participar a l’assemblea convocada per l’equip govern d’ERC per explicar davant del poble la seua versió dels fets arran de la denúncia presentada al Jutjat d’Amposta presentada per un particular. Entre els assistents es trobava el diputat republicà al Parlament de Catalunya, Lluís Salvadó, que va seguir bona part de la compareixença de l’alcalde, Alfons Montserrat, acompanyat pels altres set regidors d’ERC a Alcanar.

de diligències prèvies i el Jutjat ha de decidir quins aspectes de la denúncia s’admeten a tràmit i quins en són desestimats.

CIU se’n desvincula El portaveu de CiU, Ivan Romeu, insisteix que “no han denunciat ni han animat ningú a fer-ho” i afegeix que “qui ha fet la denúncia, l’ha realitzat a títol personal i particular, i no hi ha res més al darrere”. Assegura que no és el seu “estil” de fer política i que seguirà exercint una “oposició constructiva i útil”.

En un comunicat, CiU afirma que “està al costat de la institució municipal per a que s’imposen la bona gestió i la transparència en totes les actuacions dels representants públics, de qualsevol administració i de qualsevol partit polític”

Ivan Romeu reconeix que ell mateix i el president local del partit han pogut parlar amb el suposat militant de CiU que va interposar la denúncia, Andreu Queralt Balagué, “però no els ha donat explicacions de perquè va decidir denunciar el cas als tribunals”.

El cap de l’oposició desmenteix a l’Agència Catalan de Notícies (ACN) que Queralt tinga “alguna vinculació estreta” amb el partit , i demana a l’alcalde “un desmentiment públic de totes les afirmacions que s’han fet sense cap tipus de prova”.

Lo Rafal també ha contactat amb Andreu Queralt, però ara no ha volgut fer declaracions dient que “ja hi haurà temps de contestar i parlar de tot plegat en el seu moment”.

La xerrada va durar un parell d’hores i va acabar amb un animat debat i torn de preguntes entre els assistents. El govern municipal va agrair el suport dels familiars i dels veïns que van assistir a l’acte i va anunciar que seguiran informant quan hi hagi més novetats. Ara s’està en la fase

J.M. / ACN

La Guàrdia Civil es va emportar divuit caixes amb documents de l’Ajuntament.

L’alcalde, Alfons Montserrat, donant explicacions acompanyat dels regidors del govern.

4 estiu de 2013

loRafal

loRafal

estiu de 2013

5

municipal

municipal

Front polític comú contra el Projecte Castor

Els sismes fan tremolar consciències

Els municipis més afectats pels sismes provocats per la plataforma marina signen un acord de compromís que faran arribar a les administracions i les empreses

Una manifestació, una cadena humana i diverses cassolades han aconseguit que la mobilització ciutadana arribe als pobles del voltant i no es limite només a Alcanar

Redacció

lorafal@gmail.com

lorafal@gmail.com

Els ajuntaments s’han compromès a sol·licitar a l’Estat espanyol que es facen, “amb caràcter urgent”, els estudis i proves necessàries que determinen la causa dels sismes produïts des de l’inici de l’activitat d’emmagatzematge i extracció de gas, al juny de 2013. Alhora, demanen que es faciliten els resultats als municipis.

El principal acord és la redacció d’un document que han d’aprovar cadascun dels consistoris, el qual suposarà “un pas endavant per aconseguir més força representativa davant les administracions públiques i empreses privades implicades”, diuen els representants municipals.

Les corporacions locals també volen que es mantinga la suspensió cautelar de l’activitat de la planta fins que no se’n determinen les causes dels sismes i demanen que s’aclareixen tot tipus de responsabilitats.

U

nes 6.000 persones van participar el migdia del dia 6 d’octubre a la multitudinària manifestació al passeig marítim de les Cases contra el Projecte Castor, segons la Plataforma ciutadana en defensa de les Terres del Sénia. Tot i que la premsa xifrava la participació en unes 4.000 persones, la concentració va sorprendre els organitzadors que només tenien paraules d’agraïment per als veïns d’Alcanar i els altres pobles de la comarca, com Ulldecona o la Ràpita, que havien acudit a la convocatòria.

La manifestació venia després que més de 1.500 persones participessen a l’assemblea que la Plataforma ciutadana en defensa de les Terres del Sénia va convocar al Centre Cívic d’Alcanar. Des de la Plataforma, Toni Martí exigia més transparència a l’empresa i el govern, mentre que Joan Ferrando comentava la necessitat

Capçalera de la manifestació a les Cases

6 estiu de 2013

de coordinar esforços per seguir amb la lluita contra el Projecte Castor.

L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Balagué, va participar als dos actes, igual que alguns regidors a l’oposició de Vinaròs i uns altres de la Ràpita.

L’alcalde rapitenc, Joan Martín Masdeu, va anar a la manifestació a les Cases. La Plataforma en Defensa de l’Ebre també ha mostrat públicament el suport al moviment ciutadà contra el Projecte Castor.

Una mica més de 1.500 persones van participar a la cadena humana per rodejar la planta terrestre del Projecte Castor el dia 10 de novembre, segons l’organització. Tot i que no es va envoltar tot el perímetre de la planta, es van recórrer uns 1.500 metres a l’entorn de les instal·lacions.

Des de la Plataforma Ciutadana en defensa de les Terres del Sénia

destaquen que, “per fi, s’ha aconseguit fer un acte conjunt amb entitats de diversos pobles del territori”, diu Cristina Reverter.

Entre els participants hi havia alguns regidors i alcaldes dels municipis del Baix Maestrat i el Montsià, entre ells l’alcalde d’Alcanar i l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Balaguer.

Després de fer la cadena humana, a la porta de la planta d’operacions Ignacio Pérez, una integrant de l’Assemblea de ciutadans de Vinaròs, Aurea Valderrama, va llegir el manifest unitari, demanant el desmantellament de la planta marina i una investigació sobre tot el procés de tramitació del Castor.

L’acte reivindicatiu va tindre un marcat caràcter festiu amb la música del grup Solcs i de Pepet i Marieta, un dels cantants més implicat en la lluita contra el Projecte Castor.

Alcaldes i regidors de la comarca es manifestaven junts a les Cases.

J.J.B.

El compromís és temporal i permetrà promoure la investigació tècnica necessària per a esclarir les causes de l’activitat sismològica, disposar d’assistència jurídica per a la defensa de l’interès comú, controlar el desenvolupament de les activitats administratives relacionades amb el Projecte Castor i coordinar la informació i atenció als ciutadans afectats.

D’altra banda, els Parlaments de València i Catalunya exigeixen que es desmunte la planta marina del Castor i la restauració mediambiental de la zona perquè “entre altres coses, aquest projecte no té un pla de desmantellament”. Adverteixen que si arrenca de nou la planta, tancada pels més de 500 sismes registrats en poc més d’un mes, no hi ha “cap certesa que no es tornessen a reproduir terratrèmols ni es pogués garantir la seguretat ciutadana”.

Els ajuntaments del Baix Maestrat i el Montsià han aprovat mocions demanant també el desmantellament de la planta marina.

J.J.B.

inaròs, Benicarló, Peníscola, Ulldecona, la Ràpita i Alcanar han decidit fer un “front comú” arran dels moviments sísmics produïts pel Castor. L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, lloa la iniciativa de l’Ajuntament de Benicarló de reunir els alcaldes afectats “davant una problemàtica i preocupació comunes”.

J.J.B.

V

Redacció

loRafal

loRafal

Grup de Benicarló dient ‘No ho volem’ davant de la planta

estiu de 2013

7

municipal

vida social

El ‘cas Cemex” fa trontollar l’Agència Tributària Diversos cessaments i dimissions afecten a Hisenda al més alt nivell per l’oposició al tracte de favor a la cimentera mexicana i a la casa reial

Lliurat el premi de Terres de Cruïlla Lo Rafal i les altres entitats integrades dins del grup Terres de Cruïlla lliuràrem la panera a la persona que ha participat a més itineraris durant l’any 2013 Redacció

Redacció

lorafal@gmail.com

L

uis de Jones, director d’Inspecció de l’Agència Tributària, va dimitir el dia 5 de desembre per l’enfrontament amb el director, Santiago Menéndez, sobre el cas del suposat tracte de favor a la multinacional Cemex. A aquesta dimissió va seguir el cessament, el dia següent, de cinc alts càrrecs més. El director de la Delegació de Grans Contribuents, Ignacio Ucelay, ja havia dimitit abans en protesta pel cessament de la funcionària Dolores Linares, que es va oposar a acceptar el recurs de Cemex a la multa milionària que té posada.

de favor a grans empreses i a la casa reial, amb les factures arreglades a la infanta Cristina perquè el jutge José Castro no la pogués imputar en el cas Noós. Segons la cadena SER, l’Agència ha hagut de frenar una allau de dimissions a partir del cas Cemex. L’Organització Professional d’Inspectors d’Hisenda ha manifestat el seu malestar per “la intromissió en criteris aliens als tècnics”. Segons els mateixos inspectors, hi ha hagut 310 cessaments en un any, per la qual cosa la reestructuració més global pot tenir un caire polític més enllà de Cemex.

El cessament fulminant de Linares a final de novembre va desencadenar una crisi a la cúpula d’Hisenda de gran magnitud, molesta pel tracte

Cemex té oberta una inspecció des de 2011 per tots els tributs entre 2006 i 2009. L’empresa ha acceptat públicament en un comunicat

que té una inspecció oberta però s’ha desvinculat del cessament i de l’escàndol. Els crèdits fiscals de l’empresa superen els 7.000 milions d’euros. Aquest ha estat el detonant de la crisi però l’abast arriba al tractament als grans contribuents i al tracte de favor per criteris polítics, com en el cas de la infanta.

En un moment de crisi i de necessitat de lluita contra el frau, els inspectors d’hisenda poden veure minada la seva autoritat si la sensació de corrupció s’eixampla.

La corrupció s’ha convertit, a principi de desembre, en la segona preocupació més gran entre la ciutadania a l’Estat espanyol, segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).

D

ivina Casanova, de Santa Bàrbara, va rebre els obsequis que cada associació va aportar el passat diumenge 24 de novembre a l’estand que el Centre d’estudis Planers tenia a la Fira de l’Oli de Santa Bàrbara. Lo Rafal va regalar un exemplar del llibre d’actes del 3r Congrés d’Història d’Alcanar, gentilesa de la Biblioteca i la regidoria de Cultura.

Les “finalistes” d’aquest primer sorteig foren Divina Casanova, Ethan Fortuño i M. Carmen Figueres, de Santa Bàrbara i M. Teresa Sancho d’Alcanar.

En aquesta cinquena edició dels Itineraris per les Terres de Cruïlla, cada vegada que es participava en alguna ruta, l’entitat corresponent lliurava una butlleta segellada que cada participant havia d’emplenar i fer arribar a l’organització.

La major part de rutes d’enguany s’han concentrat durant el mes d’agost, coincidint amb les festes majors dels pobles, com és el cas de Rossell, Alcanar, la Sénia, Traiguera i Ulldecona. Les últimes passejades pel Baix Maestrat van portar els visitants a Peníscola i Sant Mateu al setembre. El primer de tots, al Montsià, va ser a Mas de Barberans.

El grup Terres de Cruïlla l’integren els centres d’estudis de Mas de Barberans, la Sénia, Ulldecona, Santa Bàrbara, les Cases d’Alcanar, el Centre Cultural Traiguerí, el Grup de Catalogació Los Taulons de Sant Rafel-el Castell, Rossell 750 aniversari i el Grup Excursionista L’Esquetxe, a més de les associacions culturals i veïnals Lo Rafal d’Alcanar, Cami Vell de Peníscola, La Tella de Sant Mateu i l’Agrupació de Muntanya El Turmell de Xert (Baix Maestrat).

Els Itineraris, les Músiques a les Terres de Cruïlla i el Triangle dels Oficis han estat presents a CultSurfing, unes noves jornades a Barcelona que tenen com a objectiu posar en comú els projectes més singulars i esdevenir una plataforma que fomenti les connexions dins del sector i l’intercanvi d’idees entre disciplines, territoris i mecenatges. La presentació va anar a càrrec de Francesc Subirats, de Lo Rafal, i Mercè Gisbert, de la Sénia.

A.B.

La voluntat del grup Terres de Cruïlla és desenvolupar sinèrgies per difondre, conservar i defensar el patrimoni cultural, ambiental, monumental,... del territori que es troba al voltant del riu Sénia.

La fàbrica enmig de la natura, al fons el port de la Martinenca, Cemex vol que la Generalitat el drague

8 estiu de 2013

C.E.P.

L’aigua ha estat un dels elements vertebradors de les passejades d’enguany. També es van poder conèixer torres carregades d’història o vestigis dels nuclis antics emmurallats segles enrere. Del patrimoni rural en destaquen les oliveres mil·lenàries i les casetes de volta trabada, així com un itinerari en carro per la plana del Montsià, que tancà el circuit de rutes d’enguany.

Divina Casanova posant amb la panera i els membres de Terres de Cruïlla

loRafal

loRafal

estiu de 2013

9

cuina i cultura

Ens hem renovat.

Vine els dijous i divendres: 5 montaditos + copa de vi o refresc per només 5€

Les quatre magnífiques Timó, romer, sàlvia i espígol composen la Champions League de les plantes aromàtiques que també son, curatives i que inspiren amanides i olis assaonats

Toni Matamoros

Centre docent d’educació infantil homologat pel Departament d’Educació, ressolució febrer 09, codi 43011662

tonimatamoros@gmail.com

D

iu la llegenda que durant el segle XVII una epidèmia de pesta negra assolava Europa, les condicions higièniques eren roïnes i amb ciutats plenes de rates, la malaltia era molt contagiosa i mortal. Al mig d’aquell caos, un grup de lladres es dedicava a robar les cases dels morts i fins i tot als moribunds, sense contagiar-se. Quan els van detenir, els van preguntar com ho feien per tractar amb els malalts sense quedar-ne afectats i els lladres van bescanviar la resposta pel perdó pels seus delictes. El secret era ruixar-se amb una barreja d’herbes macerades, amb aquest remei es netejaven abans i després de les incursions i això impedia que es contagiessen.

Av. Constitució s/n 977 730 651 - 669 454 217 Alcanar 43530

estiu deFigueres, 2013 10 Miquel 6

T’HO PORTEM A CASA

L’espígol s’aplica bàsicament en essències de perfumeria i cosmètica; de fet, la planta natural sempre s’ha usat per a perfumar la roba dels armaris i no té gaires aplicacions a la cuina. Finalment la sàlvia, tot i ser la menys coneguda, també té unes grans propietats desinfectants i és usada a la cuina per a condimentar plats de carn o peix.

977 73 25 33

de dimarts a diumenge

Respecte a les propietats antisèptiques d’aquestes herbes, cal dir que el Departament de Microbiologia de la Universitat de Weber State a Utah

C.F.

Qualitat BURGUER SANDVITXERIA 20 anys de

Quan la primavera despunta, és una festa de flors i aromes. Els culpables són en gran part el timó, el romer i l’espígol i en menor mesura, la sàlvia. Són herbes totalment mediterrànies i abundants. Totes s’usen a bastament per a fer infusions curatives, com a condiment de plats suculents o per perfumar les cases.

El timó té unes propietats antimicrobianes importants, sempre s’ha emprat com a remei per als refredats, amb la mel i la llima, i com a depuratiu del sistema hepàtic, sense oblidar que aromatitza els plats de carn. El romer té unes propietats similars a les del timó i les mateixes aplicacions, tant medicinals com gastronòmiques. Però a diferència de l’anterior, té propietats que fan que sigui utilitzat com a estimulant per evitar la caiguda del cabell.

(EUA) va realitzar l’any 1998 un estudi sobre les propietats antibacterianes del vinagre dels quatre lladres i va concloure que, efectivament, reduïa en un 99,9 % els bacteris aerotransportats en espais tancats.

LA RECEPTA Vinagre dels quatre lladres (per a 4 persones) 1 manat de timó 1 manat de romer 1 manat de sàlvia 1 manat d’espígol 2 litres de vinagre de poma Es posen les herbes barrejades dintre d’un recipient de vidre i després s’hi afegeix el vinagre. La mescla es deixa macerar durant un temps mínim de 10 dies i màxim de 2 mesos.

Posteriorment, colem el líquid obtingut i el guardem en ampolles tapades, i ja el podem usar. Es pot utilitzar com a condiment d’aliments o per a la pell com a desinfectant.

Per obtenir-lo, és desitjable utilitzar herbes fresques, quan sigue possible. També es poden utilitzar altres tipus de vinagre, però el de poma és més suau, sobretot si s’aplica a la pell.

Les herbes que tots tenim a casa.

loRafal

loRafal

estiu de 2013

11

oficis i costums

oficis i costums

La Cooperativa compleix 50 anys

(1999-2012) i Lucas Ulldemolins Boria (des de 2002).

Quants socis té la Cooperativa?

Els 215 socis actuals són d’Alcanar, sobretot, de la Ràpita, Ulldecona, Santa Bàrbara, Vinaròs, Sant Jordi i Traiguera. Ens aquests 50 anys han passat un total de 534 socis.

L’empresa canareva homenatja els 140 socis fundadors posant un placa amb els seus noms, a la façana de les remodelades instal·lacions situades a la partida Planetes

Quines persones formen els càrrecs directius ?

El Consell Rector està format pel president, Lucas Ulldemolins, el vicepresident Juan Agustín Sancho Ferré, el tresorer José Antonio Garriga Subirats, el secretari José Mª Esteller Monllau i els vocals Juan Bautista Forcadell Subirats, Víctor Sancho José i Josep Beltran Reverter. Els interventors de comptes (òrgan consultiu) són: José Sancho Reverter, Juan Ramón Sancho Balada i Enrique Gil Rubio. El director gerent és Federico Tarazona Balada.

Vicent Matamoros/Ramon Adell vmatamor@xtec.net

Quin és l’origen de la Cooperativa?

L’any 1961 un grup de 116 socis van posar en marxa un molí d’oli, conegut am el nom de l’Almàssera,.

L’acta fundacional, que es a conserva, és del 25 de maig de 1961.

Aquell molí és el que ha donat nom a l’espai on posteriorment hi hagué la cooperativa dels cítrics, així com als pisos que ara hi ha.

Per què no existeix aquella Almàssera?

L’Almàssera va deixar de funcionar per dos motius: el molí era per moldre olives tendres i, com aquí la deixaven assecar, no donava prou

Quins presidents ha tingut?

Andrés Queralt Fibla (1964-1970), Pio Gil Fabregat (1970-1972), Alfonso de Ayguavives y Pich (19721979), Joaquín Garriga Gil (19791994), Juan Gil Fibla (1994-1997), Juan Ramón Sancho Folgueras (1997), Juan Agustín Vilar Arasa (1997-1998), Trinitario Oms Garriga (1998-1999), Bautista Obiol Garriga

Participa la Cooperativa en la investigació i millora de les varietats de cítrics?

La recerca de la qualitat i de la diferenciació de la varietat clementina ha portat l’entitat a estar en l’origen de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) ‘Clementines de les Terres de l’Ebre’. La IGP vol potenciar la presència dels cítrics del territori al mercat de proximitat català i espanyol. També col·labora en projectes d’investigació de l’IRTA, això genera investigació i desenvolupament en tècniques de producció integrada de gran importància.

Se’n sabia tan poc de la taronja a Alcanar i a Catalunya, que el domicili social estava al carrer Sant Francesc de Vinaròs, per poder gestionar les subvencions de Castelló. Van venir dos senyors de València, un per ensenyar a collir i l’altre per ensenyar a encaixar les taronges.

En quins edificis ha estat ?

El primer edifici, l’almàssera, estava situat a la Carretera Nova i només era per a les olives. Va funcionar uns tres anys, fins que es van incorporar els Treballadores a l’Almassara

12 estiu de 2013

Quants treballadors té la Cooperativa?

L’empresa genera salaris per un valor de més de dos milions d’euros, amb més de 300 treballadors. El

Quina quantitat de mandarines i taronges comercialitza?

Els socis produeixen les varietats de mandarines i taronges en plantacions d’Alcanar, Ulldecona, Santa Bàrbara, la Galera, Vinaròs, Sant Jordi i Traiguera, La superfície de cultiu és d’unes mil hectàrees. La temporada 2012-2013 es van comercialitzar més de 17 milions de quilos de mandarines i més de quatre milions de quilos de taronges. La campanya

On es distribueixen els cítrics?

Sobretot al mercat europeu, a tots els països d’Europa, destacant Alemanya i França, als Estats Units, als Emirats Àrabs i a Aràbia Saudí i Algèria

Cedida

Quan es va fundar l’actual Cooperativa Exportadora?

L’acta fundacional és del dia 29 d’agost de 1963. Hi havia 140 socis i la primera junta la van formar: Andrés Queralt Fibla (president) Trinitario Forner Gil (secretari), Joaquín Garriga Gil (tresorer) i els vocals Juan Gil Fibla, José Queralt Ulldemolins, Agustín Redón Subirats, Ramón Reverter Balada, Joaquín Roig Selma i Mariano de Suñer y Español Com van ser els inicis?

La Cooperativa no va començar a funcionar fins l’any 1965. Hi ha una acta de febrer de 1964 on es va fer el pressupost per construir l’edifici de la nova cooperativa i comprar la maquinària.

cítrics i es va ampliar l’edifici. L’any 2002 es van inaugurar les actuals instal·lacions, les oficines van seguir a l’edifici vell durant un temps. L’any 2008 es va renovar la maquinària.

de recol·lecció s’inicia a l’octubre, amb les clementines primerenques, i acaba al maig amb les taronges València. La varietat reina és la clementina clemenules. De cara al futur, l’entitat vol comercialitzar noves varietats de fruita.

Cedida

Hem parlat amb el president Lucas Ulldemolins, el gerent Federico Tarazona, la treballadora més antiga de l’empresa, on hi porta 43 anys, Conxín Bel, i el soci número 29, Jacinto Alfonso Fibla.

rendiment i, a més, es van arrencar moltes oliveres per fer-hi planter i la producció d’oliva va disminuir molt.

Cedida

L

’actual Cooperativa Exportadora d’agris d’Alcanar, S.C.C.L. té el seu origen en la Cooperativa Exportadora d’Agris de VinarósAlcanar, fundada l’any 1963 amb els 140 socis d’una Almàssera anterior, coincidint amb el canvi d’una agricultura de secà a una de regadiu.

L’acte commemoratiu dels 50 anys va comptar amb el director General d‘Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries de la Generalitat de Catalunya, Domènec Vila.

personal està dividit en treballadors de les oficines, de la tenda, del camp i del magatzem. A les oficines som vuit persones en total: el gerent, la cap d’administració, quatre administratives i dos tècnics agrícoles. Tenim una persona a la tenda. Al camp hi tenim actualment 84 treballadors fixos i 149 eventuals.

Al magatzem hi ha 49 fixos i 25 eventuals, però calculem que queden per contractar unes 50 o 60 persones, a mesura que avance la campanya. El cap de magatzem del homes és Miguel Queralt i la de les dones, Montse Bort. L’encarregat del magatzem és José Ramón Morralla i el del camp, Miguel Eloy Caudet.

Dones descansant durant la collita de les taronges

loRafal

loRafal

Una de les primeres plantilles que van treballar a la Cooperativa l’any 1965

estiu de 2013

13

Alcanar en imatges

Alcanar en imatges

11 de setembre: Alcanar fa Via L’Aula de fotografia d’Alcanar exposa les fotos que va realitzar com a entitat col·laboradora de l’Assamblea Nacional Catalana (ANC), del pas de la via catalana pel terme municipal d’Alcanar. També han fet un fotoclip del recorregut.

Fotografies: Aula de fotografia d’Alcanar Text: Associació Cultural l’Espígol

Una família descansant a l’espera de fer la cadena humana

Imatge curiosa d’una xiqueta i la seua mascota

14 estiu de 2013

Motoristes de l’Aula van col·laborar en la Via

La platja del Maricel plena de manifestants vinguts de tota Catalunya

El recorregut de la N-340 es va omplir d’estelades

Grup de joves al Marjal fent un mos abans de les 17h.

loRafal

loRafal

Imatge presa des de la Serra dePrenent la Punta, on damunt es veu tota cadena el sol delslacòdols

estiu de 2013

15

recerca Un cop queda clar qui serà l’organització s’estructura en un organigrama i es dividiran les diferents tasques entre tots els membres dirigits per un director.

En el tema del finançament, s’ha de tenir en compte els ingressos (col·laboradors, inscripció del participant) i les despeses (publicitat de la prova, material, alimentació...).

La ‘cuina’ de la Pujada al Montsià Sergi Matamoros Bort es va incorporar a l’organització d’aquesta cursa de muntanya per veure des de dins com es cuina una prova que s’ha convertit en un referent

El recorregut s’ha de vigilar que no sigui ni molt llarg ni molt curt, el desnivell que tindrà, tenir el permís dels amos dels terrenys per on passa la cursa i que els senders tinguen una bona accessibilitat.

Sergi Matamoros/Vicent Matamoros lorafal@gmail.com

detalls i resolent alguns imprevistos d’última hora.

Quins passos s’han de seguir per a organitzar aquest tipus de prova?

Primer s’ha de tenir clar que ha d’haver quatre factors imprescindibles: una organització, el finançament, un recorregut i els participants.

I en quant als participants, està clar que una cursa sense participants no és una cursa, per tant també és un factor que s’ha de valorar molt ja que totes les tasques que hi ha per part de l’organització estan fetes mirant de cara al participant.

Per fer el tema de la organització vaig contactar en Jordi Bort, l’organitzador de la cursa d’Alcanar, i vaig formar part d’aquesta durant els dos mesos abans de la cursa, on anava assistint a les reunions i ajudava a fer diferents tasques.

D’aquesta manera podia prendre apunts de totes les coses que s’anaven fent per incloure-les en el treball d’una manera més propera que haver-ho buscat per Internet, llibres o anar fent entrevistes.

Els teus estudis actuals tenen relació amb aquesta recerca?

Sí.Estic estudiant a Amposta, a l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES), en el primer curs del grau Ciències de l´Activitat Física i l’Esport.

Cedida

Què recordes de l’educació obligatòria a Alcanar?

Vaig començar els meus estudis als tres anys al Col·legi Joan Baptista Serra, recordo que la meua primera senyoreta va ser Trini Fibla. Allí vaig conèixer els que després han sigut els meus amics durant molts anys.

En acabar la Primària, vaig seguir estudiant ESO i el Batxillerat de ciències socials a l’institut IES Sòl de Riu.

Mapa de la cursa Pujada al Montsià

Foto panoràmica del Delta des de la Foradada

Sergi Matamoros dalt de la Torreta

16 estiu de 2013

Cedida

Has obtingut algun premi?

Vaig presentar el treball al segon certamen de treballs de recerca, que organitza l’Ajuntament d’Alcanar, on es podien presentar tots aquells treballs que tinguessen relació amb qualsevol tema d’àmbit local i vaig guanyar el tercer premi.

Si a una cursa li falta algun d’aquests factors és impossible que aquesta es pugui celebrar.

Què en destacaries del treball que vas fer?

La part pràctica, que consisteix a conèixer com és la organització d’una cursa per muntanya,així es

Participant en una cursa de muntanya

Cedida

D’on vas treure la informació?

A la part inicial del treball, que consta principalment de definir què és una cursa per muntanya, els seus orígens, federacions... va ser més una recerca per internet, ja que era la part teòrica del treball.

valoren més aquests esdeveniments en ser conscients de tota la feina que hi ha al darrere. Entre totes les altres coses que he fet al treball destaco el treball de camp, totes les hores que vaig passar fora de casa amb els organitzadors. Assistir a les reunions setmanals, les matinades per anar a la muntanya a marcar el recorregut, pujar aigua als punts d’avituallament, netejar les senderes... i sobretot la setmana anterior a la cursa quan passàvem junts Jordi Bort i jo les tardes senceres arreglant els últims Cedida

Per què vas realitzar el treball de recerca sobre les curses de muntanya?

Fa dos anys que em vaig iniciar en aquest món, visitant els diferents pobles de les Terres de l’Ebre. Per això vaig creure convenien fer el treball d’una cosa que m’agrada i buscar de quina manera s’organitza per saber tota la feina que hi ha al darrere.

Cedida

recerca

loRafal

loRafal

estiu de 2013

17

història

història

El pont dels Estretets

Ens feia tant de goig que hi tornàvem a l’endemà, en sortir de missa de dotze, passejant en colla camí de Vinaròs avall. Als Codonyers, a tocar del barranquet pudent de les basses de decantació, giràvem a l’esquerra: camí dels Caminets, tot recte a través dels Campets, no pas el de la Martorella, que feia l’efecte de desviar-nos del nostre objectiu: el riu. Llavors vorejàvem aquest en direcció a la mar per una sendera que discorria per la riba fins al pont mateix. Hi havia un toll fantàstic per a prendre-hi el bany, en aquell gorg on els canareus d’antany solien portar sos fills perquè aprenguessen a témer el poder de les riuades, que allí resulten francament espectaculars...

Davant de la pressió popular per salvar el pont dels Estretets, les autoritats locals han hagut de posar-s’hi les piles i idear un projecte de conservació

Agustí Bel

agusti_bel@yahoo.es

Tradicionalment s’hi ha seguit el parer d’autors com el canareu J. Matamoros i el tortosí E. Bayerri: el pont hauria format part d’una via romana d’Amposta a Peníscola, que travessava les faldes marines del Montsià. Segons el canonge, “aquestes restes que han resistit durant segles les periòdiques avingudes del riu són probablement d’origen romà o àdhuc podria tractar-se també d’una construcció preromana. El pont primitiu es componia de dos arcs amb els seus respectius estreps [...]: llum d’arc 3,14 metres, andana 3,37, altura sobre el nivell actual 3,50 i amplada de la unió entre els dos arcs 2,50”.

Recentment, el Mapa de recursos culturals de la Diputació de Tarragona encara l’ha tingut per romà.

Avui són més els arqueòlegs i historiadors que no combreguen amb aquell suposat origen romà.

Un d’ells és Joan Negre Pérez, de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui ha estudiat l’extrem oriental de la Frontera Superior d’al-Àndalus en el marc del procés d’islamització. Fa dos o tres anys vaig fer-li de guia pel terme. Va examinar el pont dels Estretets i em va dir que, al seu parer, aquest no era de construcció romana, sinó andalusina. Fins i tot va trobar en superfície, a la riba canareva, algunes mostres de ceràmica que no l’hi desmentien. Més tard, a la seua tesi, Negre destacaria a quants de ponts medievals i moderns se’ls ha atorgat erròniament un origen romà atenent a una sèrie de tòpics.

El cas és que els romans no solien construir ponts encaixats en congostos com el nostre. I un pont romà sempre havia de tenir una amplària de més de 4 metres, en contrast amb els 2,50 m que fa el dels Estretets. Aquest fa servir pedres travades amb un morter de calç i arena que té l’aparença del formigó, la tècnica escollida arreu d’al-Àndalus per a construccions així.

Deu ser anterior al segle XI. Per les seues característiques, pròpies d’una obra andalusina. Per la falta de documentació escrita sobre ella: ni les donacions comtals de la Ràpita de l’any 1097 l’esmenten, ni la carta de població d’Alcanar (1239), ni la de Vinaròs (1241)... I, finalment, perquè no hi ha traces d’opus vittatum, una tècnica generalitzada a partir d’aquella centúria que emprava pedra de qualitat, carreus ben treballats i ajustats i arcs alts i amb molta llum.

Per moltes raons, Alcanar no pot desentendre’s del pont dels Estretets.

Matamoros va incloure’l dins de la toponomástica alcanarense. Després se n’han ocupat també un estudi que la Direcció General del Patrimoni Cultural va encarregar sobre la moleta del Remei, aquella comunicació presentada al III Congrés... La Diputació va incorporar-lo al seu Mapa de recursos culturals. I figura a

De quan el Sénia, en comptes de separar, vertebrava En això que des del govern municipal es va objectar que, més enllà de la importància simbòlica del pont dels Estretes per Alcanar, calia parlar de més coses: “en quin municipi i/o administració estan les restes, de qui és la competència...”.

Però la pressió ciutadana no es va arronsar, conscient del risc que corrien les restes. I el segon cap de setmana de novembre tot es va capgirar. Va imposar-se el criteri de la gent. Perquè, a despit de la seua situació administrativa, el pont dels Estretets manté lligams molt més forts amb Alcanar que no amb Vinaròs.

De menuts quasi tots hi hem passat i repassat en aquelles llargues tardes de dissabte que dedicàvem a explorar el riu, vencent la pudor de les aigües residuals –encara faltaven molts anys perquè les depuressen.

Successives riuades del Sénia es rabejarien, encegades, en els arcs d’aquell pontet abandonat al seu destí.

I ara? Qui ha de restaurar-lo? Els ajuntaments que hi toquen, com en el cas de la rehabilitació del Pont Vell de Castelló d’Empúries? O bé una diputació provincial, com el

Detall de l’arc del pont, de pedres travades amb morter

18 estiu de 2013

loRafal

pont del Diable de Martorell? O bé la comunitat autònoma competent, com el pont vell d’Arcalís sobre la Noguera Pallaresa? ¿O encara l’empresa responsable del Castor, Escal UGS, mitjançant aquell conveni amb la Fundació Rey Jaime I sorgida per iniciativa de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, en què l’any 2009 preveien la completa restauració del pont dels Estretets?

De moment, ha prosperat la iniciativa popular. Després d’anar-hi in situ, el 19 de novembre des de l’ajuntament d’Alcanar han explicat al promotor de la recollida de signatures que, si el consistori vinarossenc s’hi avé, ambdós municipis es faran càrrec de les obres de neteja i consolidació del pont, que rebran la visita dels tècnics dels Serveis Territorials de Cultura, sens perjudici de mirar d’obtenir-hi alguna subvenció.

Tot un èxit de la ciutadania, amb un plantejament clar: la ratlla del terme rai; el cas és que la primera riuada no s’emporte l’arc, ni l’ensorre el pròxim terratrèmol. I sort que el Bloc de Vinaròs s’hi ha posat, que si no...

A.B.

Estem parlant de les restes d’un antic pont que salva el riu Sénia a la partida de la Martorella. Ho fa aprofitant uns estrets, on el corrent del riu es fa angost entre formacions rocoses.

Només en queda un arc i l’arrencada d’un altre.

Una construcció d’època romana?

L’any 2000, però, ja ens fèiem ressò dels dubtes que s’hi estaven suscitant.

I el 2010 Ramon Járrega, en una comunicació al III Congrés d’Història d’Alcanar, considerava una suposició l’origen romà del pont.

El pont és un dels escassos testimonis d’un temps en què el riu Sénia no dividia sinó que agermanava. AlÀndalus el veié vertebrar, a través de recursos comuns –aigua, sèquies i almenares, garroferars, molins, rajolars, lligallos, pastures, corrals, paridores i forns de calç–, un espai econòmic de planes obertes amb contrapunt en els estreps meridionals del Montsià. Fins que, caiguda de Tortosa en mans del comte Ramon Berenguer IV i els seus aliats l’any 1148, s’hi esdevingué la repoblació feudal i acte seguit la divisió resultant del testament de Jaume I.

A.B.

F

a un mes, J. Valls Balada va visitar el pont i el va veure molt atrotinat. Les romegueres se’l menjaven. Amb prou feines se n’apreciava la fesomia. Per això, animat per J. J. Sancho, el 30 d’octubre va endegar una recollida de signatures a través de la xarxa social Facebook. En pocs dies n’havia aconseguit més de 120.

la Llista de monuments del Montsià “inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català” (Viquipèdia).

loRafal

Les romegueres s’han engolit aquest senyal d’identitat canareva

estiu de 2013

19

patrimoni

patrimoni

La Cisterna de Gisbert

La recuperació dels ‘búnquers’, a examen L’Associació Cultural Lo Rafal i Àtics SL van participar a la I Jornada d’Arqueologia i Patrimoni al Palau Oliver de Boteller de Tortosa el dia 23 de novembre

És una història coneguda per a moltes generacions adultes, perquè l’expectació de l’operació de rescat d’una tanqueta que va caure a la cisterna en fou màxima

Redacció

lorafal@gmail.com

Francesc Subirats

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Consorci memorial espais de la batalla de l’Ebre (Comebe) organitzaren la I Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre.

La trobada s’acabà amb una visita guiada a l’exposició sobre els bombardejos que va patir la capital del Baix Ebre, que es pot visitar encara al Museu de la ciutat de Tortosa.

20 estiu de 2013

No fou cap sorpresa perquè tothom al poble sabia de l’existència de les diverses cisternes que durant anys emmagatzemaren l’aigua provinent de la Sèquia Mare i de la pluja.

No sabia però, en havent tombat l’antic Sindicat per tal de començar les obres de la casa nova, que el sostre de volta de la cisterna no seria capaç de resistir, tot i haver suportat el pes d’una casa, el trafegar de les tanquetes dels paletes. El sostre cedí i el tractor-tanqueta responsabilitat de XXXX de Cabossa, qui també n’era el conductor, hi van caure dins sense, gràcies a Déu i a l’aigua, prendre-hi mal.

La Cisterna de Gisbert, pel que veiem, és de dimensions semblants a la del Vall, amb el mateix sostre de volta, i amplada i altura similars. Es troba aliniada amb la del Vall, tot refermant la teoria que tot el conjunt formava part de l’antic vall que protegia les mura-

Més de mig centenar de persones van participar a la jornada, entre ponents i inscrits, amb la presència de membres d’entitats i particulars vinculats a la recerca sobre la Guerra Civil. Entre aquestes entitats estaven Damià Griñó parlant durant la jornada

Q

uan l’any 1966, Jesus Gisbert li compra als Sunyer la propietat que tenen a l’encreuament entre la «calle General Mola» (avui, Carrer Generalitat) i l’inici del Ramon y Cajal, ja té clar que amb l’edifici que abans havia pertanyut al Sindicat adquireix també l’«aljibe» qui hi ha als baixos; segons quedà reflectit a l’escriptura de compravenda.

Tot plegat, part de la gran infrastructural hídrica confeccionada pels canareus preindustrials del segle XX, que incloïa sèquies, cisternes, molins, aixetes, rentadors, basses… Conjunt monumental que potser no ha estat reconegut en la mateixa mesura de la importància que tingué per al desenvolupament agrícola de la població.

Agraïm a M. Jesús Gisbert Boix la seua aportació documental que ha fet possible que us poguéssim oferir aquestes imatges inèdites. També fem un una crida als lectors que puguin tindre fotos d’alguna dels elements que s’han anomenat en aquest article, perquè s’animin a fer-nos-les arribar per poder així aportar més informació gràfica a tots els estudis que hi ha sobre el tema.

La tanqueta que va caure dins de la cisterna

Moment del rescat amb la gent mirant atentament

Participants al Palau Oliver de Boteller

loRafal

lles de l’Alcanar dels primers segles, uns anys després de la carta de població. Fou després quan s’aprofitaria aquest Vall per tal de segmentar-lo en diverses cisternes alineades capaces de recollir una gran volum d’aigua. Així doncs, des de la plaça del bar Moreno fins a l’Ajuntament, se’n construïren, com a mínim, quatre.

Les dues que falten per redescobrir es corresponen amb la que hi ha just a la Plaça Major on hi havia la gasolinera i la que hi ha al Carrer Generalitat, just sota l’edifici als baixos del qual hi ha l’oficina de La Caixa.

Cedida

L’Ajuntament d’Alcanar va iniciar el juliol de l’any 2012 l’expedient per a declarar aquestes fortificacions Bé Cultural d’Interès Local (BECIL), un tràmit que, a hores d’ara, el consistori encara no ha resolt. L’Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar i el Centre d’estudis Lo Codolar, de les Cases, entre d’altres entitats del poble i la comarca, com el Casal Aixumara o el Centre d’estudis planers de Santa Bàrbara, han oferit diverses visites guiades en aquests importants elements patrimonials de la Guerra Civil espanyola, situats al litoral d’Alcanar.

Lo Rafal, el Centre de Documentació de la Guerra Civil Espanyola de Vinaròs, les associacions culturals La Cana, de Flix, Lo Riu de la Fatarella, el Grup d’estudi i recerca del Patrimoni de Vilalba i el Grupo de Estudios de Arqueología Contemporánea, entre d’altres. També hi havien empreses especialitzades com Àtics o Còdex.

Cedida

Departament de Cultura

Al nostre municipi, es va realitzar un estudi documental dels elements patrimonials de la Guerra Civil espanyola l’any 2010. Segons l’historiador canareu Damià Griñó, d’ÀTICS, SL, amb aquesta proposta es pretenia investigar i adequar aquests espais del conflicte bèl·lic per a fer-

los visitables, deixant-los integrats totalment dintre del seu medi natural. Així, les trinxeres i fortificacions del municipi d’Alcanar permetrien situar-se en un entorn històric i arqueològic únic i poc usual al nostre país. A partir de l’exhaustiva recerca documental i la prospecció arqueològica es va poder establir que la xarxa defensiva de la costa canareva comptava, almenys, amb vuit nius de metralladora, tres bateries de costa, un fortí i un campament militar, a més de les trinxeres a la costa, amb la idea de comunicar-se entre elles.

Departament de Cultura

E

n total es presentaren vuit ponències sobre les intervencions fetes per recuperar el patrimoni de la Guerra Civil tant al front de l’Ebre com a la costa mediterrània, on destaquen la recuperació de les fortificacions de l’Ametlla de Mar i l’intent de rehabilitació de les d’Alcanar.

divine.styler@gmail.com

loRafal

estiu de 2013

21

medi ambient

medi ambient

Quan es demana permís a un peu per a moure l’altre A les xarxes socials s’ha criticat el capteniment de l’administració municipal, en concret l’Ajuntament d’Alcanar davant de conductes incíviques d’alguns ciutadans

lorafal@gmail.com

A Alcanar-Platja s’ha conegut el cas d’un pare de família que, fart de demanar a l’ajuntament que netegessen de plàstics, vidres, etcètera el pinar de l’antic càmping Noia, va decidir lligar-se la manta al coll. Ell i son fill es van presentar amb el cotxe al càmping abandonat i, dit i fet, es van arromangar per a replegar totes les escombraries que van poder. Després d’omplirne bosses per a endur-se-les, van penjar uns rètols que havia escrit el xiquet: en un pi, RESPECTEM LA NATURA. A la vora del camí de ronda, RESPECT THE NATURE, en anglès. A un canareu que hi passava –feia running i els va preguntar què feien– li va caure la cara de vergonya.

20 kg d’excrements de gos El passat Onze de Setembre, visitants de tot Catalunya van fer cap a Alcanar-Platja a fi de participar en la cadena humana. Per a prepararlos les paelles del dinar es va triar la urbanització Garbí. Aquesta compta amb una gran zona verda arbrada on es van començar a instal·lar, des de bon matí, les llargues taules on se serviria l’àpat.

Llavors els voluntaris de la Via Catalana s’hi van trobar amb una desagradable sorpresa: en aquella zona “verda” hi havia, com de costum, tal escampavia de caguerades que deixava en sarcasme allò d’Alcanar, lo millor lloc on viure.

A

lcanar rep el guardó per a les timbes de Sòl de Riu i la desembocadura del riu Sénia. Un comitè tècnic valora la fauna i la flora de la platja, que tinga el mínim d’intervencions antròpiques, que el seu entorn estiga mínimament edificat i que no hi haja trànsit rodat pròxim. Té en compte que dispose d’alguna figura de protecció ambiental oficial. Partint d’aquestes premisses s’atorguen cada any les banderes ‘Platges Verges’ de les comarques de Tarragona.

L’Ajuntament presentarà les dos zones per separat a la propera edició. Ecologistes en Acció vol fer uns catàlegs amb totes les platges reconegudes com a verges per l’entitat.

Acumulació de brutícia a la banda de la mar de l’antic càmping Noia

22 estiu de 2013

Enguany s’ha aconseguit el Sender Blau per al recorregut que s’inicia a la platja de les Cases-Marjal i continua per l’Estanyet fins arribar a Sòl de Riu. El guardó reconeix actuacions municipals per a mantenir i recuperar antics senders

i camins naturals. També valora garantir-ne la seua preservació i millora, adaptant-los a un fàcil accés i transformant-los en recursos per a realitzar activitats turístiques, recreatives, esportives i d’educació ambiental.

La regidora de Turisme, Mercè Fischer, manifesta a Lo Rafal que “s’anirà actuant a totes les platges, tant si estan guardonades com si no, atenent les demandes que ens facen arribar els usuaris”.

L’Ajuntament ha posat dutxes al Maricel i una passarel·la de fusta a Montsià Mar.

La pltaja de Sól de Riu i la zona de les timbes al fons

Espai patrocinat per l’Ajuntament d’Alcanar

A.B.

A.B.

El distintiu de platja verge per a la de Sòl de Riu, s’afegeix a la Bandera Blava i el Sender Blau que han rebut les platges de les Cases i el Marjal, per part de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) i la Fundació d’Educació Ambiental (FEE). Les dos entitats feliciten l’Ajuntament per la tasca duta a terme, després d’inspeccionar les platges casenques.

Les Cases-Marjal té la distinció Bandera Blava, per denovena vegada. L’objectiu és reconèixer la qualitat ambiental de les platges, amb criteris de qualitat de les aigües de bany, d’informació i educació ambientals, de gestió ambiental i de seguretat, serveis i instal·lacions.

Greg Sobieraj

lorafal@gmail.com

P

Ecologistes en Acció premia Sòl de Riu i la desembocadura del riu Sénia, per primera vegada, en la quarta edició del guardó ‘Platges verges del litoral de Tarragona’

J.Joaquim Buj

Redacció

rofusió de femta de gos en carrers d’Alcanar, en urbanitzacions d’AlcanarPlatja i al passeig de les Cases.

Brutícia en més d’un xamfrà.

Destrosses al mobiliari urbà que ens costen, segons estimacions més o menys oficials, la insuportable xifra de 60.000 euros anuals. Gossos que borden tota la nit i no deixen conciliar la son al veïnat, a despit de la famosa Ordenança Municipal de Policia i Bon Govern. Bosses d’escombraries dipositades fora dels contenidors. Excrements de moixons i taques enganxoses a les voreres.

Fato abandonat a la via pública, com si no existira la deixalleria... i més i més baconades.

Sòl de Riu obté el distintiu de ‘platja verge’

La gent més conscienciada supleix les deficiències dels serveis públics

loRafal

loRafal

estiu de 2013

23

el prat

opinió

De victòries agredolces. Sí que ho volem Parlant del Castor, sembla ser que la Mare Natura no n’entén, ni de dretes ni d’esquerres. Poca cosa a dir que vingue de nou dins del teatre del “bombo y platillo”

Xalera en plena guerra La senyora Fina, ‘la Manxiula’, recorda que ans la gent tenia temps i xalaven al prat, tot i ser temps de guerra. Diu que ara, amb la tele, no hi ha temps de res Mireia Reverter

Francesc Subirats

R

idícul espantós en el primer acte a escena del projecte CASTOR; no res més que el paradigma del savoir faire a què ens tenen acostumats la classe política espanyola. Allò del Tú tranquilo, hombre!

Pel que fa a la PDTS (que és a escena ja a l’enèsim acte) cofois, es vanten d’haver esdevingut profetes visionaris i, ara sí, veuen legitimat el desmantellament de la infraestructura. La mobilització ciutadana els hi ha secundat massivament perquè això dels tremolors se veu que, al canareu immòbil, el va fer moure

Queda ben palès doncs, que l’artífex de la mobilització no ha estat pas la Plataforma, sinó la plataforma. Rere veus estimades agitant l’auditori a l’estil Kevin Kostner a Brave Heart, polítics ignorats i estudis empírics de tota classe, el resum durant l’Assemblea de l’octubre: “que ho

Agafeu tot l’argumentari de la PDTS i poseu-lo també contra a la fàbrica de ciment, veureu que hi casa perfectament

Institut Cartogràfic de Catalunya.

posen a un altre lloc, que aquí ja tenim prou merda”. De fet, seria un bon argument estrictament solidari si no fos per allò de “el que no ho vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú”. Bàsicament no ho volem, i punt. Ep, però compte!, una gran canarevada ha volgut el “gas ciutat” a casa -suposo que més pel predicatiu que no pas pel substantiu.

Ara, a 2013, tot són alegries perquè el corc ha reviscolat com una verdolaga. Alegries ciutadanes pels benaventurats que hi tornaran a treballar per salvar un lloc de treball improductiu, i alegries polítiques perquè els hi permet donar bones notícies amb medalla inclosa en temps de vaques flaques..

Senyors, agafeu tot l’argumentari de la PDTS i poseu-lo també contra a la fàbrica de ciment, veureu que hi casa perfectament. Ara bé, com que se’n beneficien quatre famílies del poble que hi treballen o els n’ha jubilat, muts i a la gàbia. I estiguem tots contents perquè la fàbrica torna a obrir! Senyors, si el projecte CASTOR hagués donat llocs de treball la moguda verda s’hauria quedat a casa.

L

D’adult, el pare de la senyora Fina va ser molt treballador i es va casar amb Marianeta la Manxiula, aleshores una noia de divuit anys. Juntament amb els seus sogres, va anar comprant moltes finques. Entre elles, lo Prat situat a la partida de Sòl de Riu; una finca de dalt a baix tocant la mar. Al costat, una altra finca estava partida en quatre parts i la portaven entre quatre propietaris. Quan la família de la senyora Fina baixava d’Alcanar, totes les cases se veien baixes en comparació a la seua. De totes maneres, no hi havia gaire lloc ja que, quan la guerra, els hòmens dormien fora al carrer i les dones dins.

Durant la Guerra Civil, tota la gent fugia del poble. Se tenia molta temor de les bombes, encara que no en va caure mai cap. Per la nit, tots els veïns es reunien al Prat de la senyora Fina. Parla d’una època en què a les cases, en lloc d’electricitat, els cresols feien llum. Una

nit, el seu cunyat va portar com un petromax, quelcom semblant a un llum de barca. Va ficar un llençol i un xiquet amb una marraixeta es va ficar darrere. Com estava el llum, va haver una representació d’espectacle d’ombres. La senyora Fina comenta que, d’esta manera, tenien lo cine. El noi amb la marraixeta feia l’efecte que orinava i s’ho passaven d’allò més bé.

També explica que el seu pare sabia nadar molt bé i feia culleretes. Portava una aixada petita i un saquet lligat al davant. Per pescar, també tirava petards. Més tard, quan es va acabar la guerra, ho van prohibir. Però en aquells temps la Fina i el seu pare contemplaven els bancs de peixos des de dalt d’una timba de Sòl de Riu. El pare tirava un petard i pujava un sac de peixos. Quan arribava al Prat, tots els veïns l’estaven esperant. Aleshores, no es podia anar a comprar perquè tot estava tancat al poble. Per tant, quan arribava son pare, aquest treia el peix, tallava els caps i en repartia a tothom.

La família de la senyora Fina va tenir la sort de tenir molta terra. Normalment, però, la gent no n’era propietària. Aleshores el què feien era criar un parell de porcs. Un era per a pagar el lloguer de la finca i l’altre per a consum propi. La mare de la senyora Fina tenia tota classe d’animals al pati. La verdura tampoc es comprava com ara, perquè tothom en tenia als prats. Només es comprava el peix i la carn.

És indignant que se salven llocs de treball no rendibles a costa de destruir la terra que ens ha parit, amb beneficis per al poble de tal hilaritat que em fan vergonya; mentre amb l’altra mà s’aixeca la bandera verda del “no ho volem”.

Crec que les coses començaran a canviar quan siguem capaços de cridar “fem-ho bé”. Mentrestant, delecteu-vos amb la bellesa de la foto perquè no ho voreu mai més.

S.M.

Doncs bé, en aquest article hi teniu una foto de l’any 1964. L’inici de la fàbrica de ciment. Mireu-la bé, i quan passeu per la carretera una i altra vegada amb el cotxe, reteniula a la memòria i compareu. La ferida que li hem fet al cor de la comarca, al que li dóna nom, al que adés li donà faena i fruit, és una

xacra que per sempre més quedarà a la vista dels pares, fills i néts.

a senyora Josefa, o Fina, Ejarque Esteller té una memòria que impressiona als seus 84 anys. Filla de la Marianeta la Manxiula, malnom que ve de la cançoneta que el ferrer recitava al seu iaio de xiquet, quan ventava el foc (Manxa, manxiula!); té un record molt especial per al seu pare. Un home que, de jovenet, anava amb el seu germà pels camins buscant els fems del matxo per adobar els camps. Això ho feia per ordre de la madastra, la qual només els donava un grapat de figues.

Partida de la Boquera al 1964.

24 estiu de 2013

Fina la Manxiula al seu prat al costat de Sòl de Riu

loRafal

loRafal

estiu de 2013

25

opinió Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

Denunciar en temps de la pesta Arroscats i atropellats

Pere Fibla i Biosca

El semàfor

E

l dia 9 de desembre, quan s’escriuen aquestes ratlles per tancar el darrer número de Lo Rafal, va ser el Dia Internacional contra la Corrupció. De dies internacionals declarats per l’ONU n’hi ha de les coses més variades, però enguany la cosa a Alcanar ens toca de prop.

El poble es va esvalotar (asvarotar, com diem ací) fa unes setmanes per la denúncia d’Andreu Queralt Balagué contra determinades obres del govern municipal en l’etapa d’ERC. I si dit així s’entén bé, en detall tot es complica: sembla una denúncia partidista, arbitrària en alguns aspectes i en un moment delicat en què la corrupció és una preocupació ciutadana màxima.

En primer lloc, no han estat denunciades les obres senceres, és a dir, si una obra s’havia fet durant governs diferents, l’etapa de govern que no era d’ERC no té taca, se suposa. Es dóna el cas que per exemple, de les obres dels Josepets, l’edifici social de les Cases, s’ha denunciat una fase de l’obra sandvitx, és a dir: un tros no, un tros sí, un tros no. Sembla estrany que un particular pugue discernir fins a quin punt les fases d’obra són problemàtiques, i no una obra sencera.

En segon lloc, les denúncies semblen vinculades a determinats professionals i no uns altres, ja que s’ha evitat implicar persones properes a altres partits. Dit això, Convergència i Unió s’ha desvinculat de donar suport a la denúncia, però persones properes al partit van donar a repartir fotocòpies de la notícia pel poble, un serrell romàntic de l’època del paper, sense cap dubte, ja que ara sembla més fàcil tuitejar-ho tot.

La valoració és clara per molta gent: si hi ha irregularitats, que es depuren, ja tenim edificis il·legals que per la màniga ampla poden costar milions al poble. Però si s’ha usat una denúncia arbitrària i interessada per fer mal a uns partits i uns professionals i als altres no, que la justícia demane responsabilitats als que abusen dels recursos públics, del temps de la policia, que col·lapsen la magistratura i potser, difamen.

Si del gran engany del bancs se salda amb un estat de debat contra la corrupció, haurem guanyat alguna cosa enmig d’aquesta crisi, però si es complica la feina als que han de perseguir als corruptes, si s’assenyala falsament en temps de la pesta, alguna cosa s’ha de girar contra els abusadors. Que la Justícia treballe i que els comptes estiguen sempre clars.

26 estiu de 2013

El cítric canareu està present a internet Qualsevol client pot rebre mandarines i taronges directes del camp del productor l’endemà de fer-ne la comanda.

Tot i que la cadena de subministrament alimentari està determinada per un pocs majoristes i uns quants intermediaris, existeix una via alternativa: internet. “La xarxa” permet estar presents a tot el món amb un sol clic i podem enviar el nostre producte al client final en 24 hores. Tot i que no és una variant que canviarà el mercat a curt plaç, pot ajudar a que el productor reba un preu més just. La venda per internet te cada cop més adeptes. Reflex n’és la quantitat de noves webs que apareixen oferint els productes de la terra. És una satisfacció tindre empreses que hagin fet aquest pas tant necessari: obrir-se al món a través de la xarxa.

La fàbrica de ciment reobre els forns Una part dels treballadors que s’havien “exiliat” en altres factories de l’empresa arreu de la península ibèrica han pogut tornar a reincorporar-se. Aquesta és per a molts una bona notícia perquè estaran de nou a prop de les seues famílies, l’equip que més falta fa en moments difícils.

Quedarà patent una de les profundes ferides que ha provocat aquesta crisi econòmica i de confiança que fa anys que estem sofrint: la rebaixa dels sous i el canvi del paradigma laboral. Es faran feines més dures per menys salari, i molta gent no podrà recuperar el seu ofici.

Tot plegat, com ja s’està notant, la “classe mitjana” que pensàvem que abundava anirà desapareixent a mesura que les noves generacions progressin.

Tanca Can Bunyoles Després de tres generacions, Rosa Samper ha tancat el restaurant Can Bunyoles d’Alcanar. La Rosa va innovar en els plats que preparava, sobretot els d’abadejo, oferia tasts, cursos i s’envoltava de cuiners d’escoles d’hostaleria. Lo Rafal va dedicar un parell d’articles a la mare i a la iaia de Rosa, també cuineres. El restaurant ha col·laborat amb la revista des de fa molts d’anys. Agrair l’esforç de Rosa i lamentar la desaparició d’un dels pocs restaurants del poble.

loRafal

loRafal

estiu de 2013

27

25 anys!!

amb la col路laboraci贸 de: