Lo Rafal 120 by Associació Cultural Lo Rafal

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

120

Revista informativa d’Alcanar

Alcanar compleix 775 anys 20-21

La ‘bombolla sísmica’ esclata

Carlos Pla, mestre i amic

Lo Rafal Digital

Revista informativa d’Alcanar

El rogle preferit d’Evelyn Sanz Aguirre

Edita: Associació Cultural Lo Rafal Adreça: Carrer del Forn, 14 43530 Alcanar

Evelyn Sanz Aguirre treballa d’administrativa a l’empresa familiar Assessoria Fontana d’Alcanar. El seu rogle preferit són ‘les 99 escales del mirador’

’Evelyn ens recomana llegir els llibres Verónica decide morir o Once minutos, de Paulo Coelho. Pensa que mai hauria de desaparèixer l’artesania ‘amb les mans’. Una cadira feta per un artesà és un art, diu.

www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org

Publicació sense ànim de lucre Consell de redacció Consell de redacció Joaquim Buj (direcció), Carme Ferré, Francesc Subirats, Agustí Bel i Sílvia Matamoros (fotografia).

Visita’ns també a: @lorafal www.facebook.com/lorafal

Recorda que, quan pujava les escales del Mirador, les contava una a una, encara que ja sabia que en arribar a dalt de tot n’hi havien 99 justes. Pensava el temps viscut al barri, “on vaig disfrutar d’una bona infància, amb bons veïns i bons amics. En restaurar-les, van passar del centenar, i...ja no era el mateix. Ara, el veure les escales pintades amb paraules curioses, ho fa un lloc bonic a la vista i interessant”.

Col·laboradors R.amon Adell, Arantxa Bel, Jordi Bort, CEM la Fanecada, Pere Fibla, Aula de Fotografia d’Alcanar, Toni Matamoros, Vicent Matamoros, Andreu Queralt, Mireia Reverter i Evelyn Sanz Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic.

El rogle d’Evelyn Sanz Aguirre podeu consultar-lo al nostre bloc http://lorafal.blogspot.com

@lorafal www.facebook.com/lorafal www.lorafal.blogspot.com HOTEL D’ENTITATS Ronda del Remei, Alcanar (Concerteu cita via mail, no correspondència)

Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22. C. Almenara, 27. Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases. DLT - 2.067-1988 ISSN 2014-4431

Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com) Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari

2 tardor de 2013 - hivern 2014

editorial

loRafal

Redimensionar projectes

’Ajuntament redimensiona el projecte de millora del mercat municipal, afectarà l’espai estricte del mercat i es descarta el pàrquing soterrat. La manca de subvencions i el seu cost elevat ha fet desistir-ne la construcció. El nou mercat tindria unes característiques similars a l’actual, amb un nombre de parades semblant. L’equip de govern canareu espera que les obres puguen començar el 2014, amb un període d’execució d’uns dotze mesos. Precisament, aquest any 2014, es compleix el centenari del mercat municipal d’Alcanar, un edifici de pedra emplaçat al mateix lloc de

Aplaudim que els projectes s’adapten a la realitat econòmica, però el diner públic no ha de beneficiar només una multinacional l’actual, aleshores als afores del poble. El van tombar als anys 80 per encabirhi l’actual, que cal remodelar-lo en no reunir, avui en dia, les condicions necessàries per a un mercat. És un exemple més, el primer segurament, de la política de destrucció de patrimoni que va dur el bipartidisme local fins als primers anys del segle XXI. L’última mostra n’ha estat l’estrambòtica plaça del Camí Ample convertida en un aparcament a l’aire lliure. Entremig queda l’antic ajuntament, el jardí dels O’Connor i els intents frustrats d’acabar amb la Cisterna del Vall o el Mirador. Ens hem dotat d’infraestructures necessàries, sense cap dubte: institut, escoles, pavelló poliesportiu, centres d’assistència primària, centre cívic, Fanecada, casals per a la gent gran, etc., però, massa sovint, ha estat a costa de sacrificar-ne d’altres més antics que també tenien el seu valor patrimonial.

També tenim casos d’edificis infravalorats que s’han hagut de fer dos vegades en poc temps: la biblioteca i el mercat d’Alcanar. Eren èpoques de vaques grasses, com se sol dir. Ara que l’administració local està sota mínims i amenaçada de buidar-la de continguts, aplaudim que els projectes s’adapten a la realitat econòmica i social del municipi. Mentre això passa amb un mercat on cada dia hi ha menys parades al seu interior, amb diner públic s’està dragant el port de la Martinenca per a ús d’una empresa privada. Els contribuents hem de tindre clar que la millora del calat no és només per beneficiar una multinacional. No siga cas que en un port veí arriben els creuers i al nostre només la pols. Alcanar és un municipi situat entre dos gran estacions nàutiques (La Ràpitadelta de l’Ebre i Peníscola-Benicarló) que dinamitzen el sector turístic dels municipis i del territori que els envolta. S’estableixen sinergies entre el sector públic i privat per potenciar el turisme. En una de les edicions de les Jornades de Desenvolupament Econòmic d’Alcanar hi va intervindre el gerent de l’estació rapitenca. No sé si al municipi som prou conscients del potencial d’aquestes plataformes i les intentarem aprofitar o seguirem sent una illa ‘deserta’ entre dos grans potències turístiques com són el Delta i Peníscola. En cap d’aquestes estacions apareix el nom d’Alcanar. L’Ametlla de Mar, muncipi que té moltes similituds amb el nostre, forma part de l’Estació Nàutica Costa Daurada, des de fa tretze anys, junt a Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant. És una bona plataforma de promoció turística, tant amb les campanyes tradicionals (fires) com amb les noves tecnologies.

tardor de 2013 - hivern 2014

municipal

Alcanar està d’enhorabona

Esclata ‘la bombolla sísmica’ del Castor Els informes encarregats per l’Estat a l’Institut Geològic i al Miner espanyol constaten el que tothom sabia: les injeccions de gas han provocat els sismes

El municipi commemora el 775è aniversari de la primera Carta Pobla d’Alcanar amb un ampli programa d’activitats que inclou la celebració d’altres efemèrides

Redacció

lorafal@gmail.com

El govern canareu sol·licita a l’Estat que no es face efectiva la indemnització fixada. La raó seria que el projecte no s’ha posat en marxa per la conducta dolosa de l’empresa promotora, en no haver efectuat els estudis geològics necessaris i per no empitjorar la situació econòmica.

L’Ajuntament vol una reunió amb el Ministeri, amb l’assistència de representants de cadascun dels municipis, així com la designació

d’una persona de contacte que facilite la documentació. El periodista Jordi Marsal, autor de Castor, la bombolla sísmica, destaca que, tal i com es llegeix al llibre, “apareixen tota una sèrie de personatges molt influents de l’oligarquia política i econòmica espanyola, amb Florentino Pérez al capdavant. Hi ha un entremat d’interessos econòmics molt grans”. Marsal no creu que es pose en marxa el Castor i que “podem entrar en un llarg període de pleits judicials per veure qui ha de pagar les pèrdues provocades”.

Jordi Marsal (tercer per l’esquerra) va presentar el llibre a Alcanar.

n les activitats previstes tenen molt de protagonisme els centres escolars del municipi. Aixi, el dia 28 de febrer, els professors de l’Escola Municipal de Música d’Alcanar (EMMA) Juanjo Villarroya i Jesús Llagostera interpretaren dos peces de música clàssica de Händel, a la Casa O’Connor. Alumnes d’ara i d’abans de l’EMMA oferiren una ruta musical pel nucli antic d’Alcanar, coincidint amb Sant Jordi, el 23 d’abril. També hi haurà activitats pedagògiques als centres escolars del municipi, aquest curs i el primer trimestre del proper. L’alumnat de l’Escola Joan Baptista Serra i de l’Institut Sòl de Riu participa en visites guiades a la part més antiga del poble, a més de fer un mural a la plaça Lluís Companys, junt al treball a classe d’una auca i textos sobre l’origen d’Alcanar. L’Escola d’educació infantil i primària Marjal de les Cases adaptarà a cada nivell diversos aspectes de la història del municipi d’Alcanar. Els estudiants de l’institut canareu pintaran el mural alegòric a la paret del centre. A més d’aquests activitats lligades al 775 aniversari de la Carta Pobla, la professora de Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de València, María José Carbonell Boria, d’origen canareu, ha fet la

conferència Dona, eix vertebrador del treball i la societat a la Baixa Edat Mitjana, en el marc de la diada de la dona treballadora, el 7 de març.

J.J.B

La corporació es mostra crítica amb el Ministeri, al qual acusa de deslleialtat institucional per no haver tramès als ajuntaments afectats l’informe de l’Institut Geogràfic Nacional (IGNE), el qual s’ha conegut per la premsa. Es demana la informació disponible dels ministeris i organismes públics sobre la relació entre els terratrèmols de la tardor passada i la injecció de gas.

Alcanar també commemora el centenari de la construcció de l’antic mercat municipal, el vintè aniversari de la mort de l’escriptor canareu Trinitari Fabregat i els cinc anys de la remodelada Biblioteca Pública que du el seu nom. Cal afegir el Tricentenari 1714-2014 i les festes Quinquennals a l’octubre. La primera data clau ha estat el 28 de febrer, el mateix dia de 1239 en què fra Hug de Folcalquer, mestre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem al regne d’Aragó i a Catalunya, va atorgar la Carta de població del lloc del Canar a un grup de vint-i-u pobladors. Aquest document concedia privilegis per colonitzar zones despoblades o poc habitades però d’interès econòmic o estratègic, durant la conquesta feudal.

Acte central de l’aniversari el 28 de febrer a la Cisterna J.J.B

L’Ajuntament d’Alcanar exigeix al Ministeri d’Indústria l’aturada definitiva i desmantellar les instal·lacions, com a garantia de seguretat per a la ciutadania. Es basa en la falta d’estudis geològics especialitzats, com confirma l’Institut Geogràfic Nacional que, fins i tot, indica l’existència de falles no cartografiades en el subsòl marí del Projecte Castor.

lorafal@gmail.com

J.J.B

l PP ha tombat al Congrés la petició de tancar el Projecte Castor a l’espera de més informes tècnics. Els grups de l’oposició se van sumar a la proposta de CiU per a que es tanqués.

Redacció

L’organització la formen persones, col·lectius del municipi i institucions comarcals, com el Museu de les Terres de l’Ebre, també estan la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, l’EMMA, el Casal Aixumara o Lo Rafal, entre d’altres entitats, coordinades des de l’Ajuntament. Concert dels alumnes de l’EMMA al nucli antic d’Alcanar

4 tardor de 2013 - hivern 2014

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

història

El camí de la Ribera

pel seu nom: en endavant seria lo camí de la Ribera.

Agustí Bel

agusti_bel@yahoo.es

’itinerari de la ruta de València a Barcelona des de la repoblació feudal fins al començament del XVIII, va ser en línies generals el mateix de la Via Augusta dels romans. Passava per Sant Mateu, la Jana, Traiguera, els Hostalets i l’ermita de Sant Joan del Pas, que es diu així justament perquè hi havia un gual per travessar el riu de la Sénia i entrar en terres catalanes. Llavors continuava per la Miliana i la Galera fins a Tortosa, on creuava l’Ebre. Mentrestant la nostra via costanera per antonomàsia seguiria essent, a peu i amb burros amb sàrria, l’ancestral camí dels Bandolers. La gent, segurament des de la protohistòria, hi anava i venia, la protegia i la recomponia i endreçava sempre que calia. EL PONT DE SÒL DE RIU A partir del 1720, amb la creació del servei reial de postes per la nova administració borbònica que acabava de sortir victoriosa de la Guerra de Successió, el camí del litoral va adquirir més importància, ja que fou triat com a itinerari oficial, entrant a Catalunya per Ulldecona cap a Tortosa. Aquest mateix itinerari, des de València fins a Vinaròs, va servir per al projecte i la construcció de la carretera de València a Barcelona, enllestits durant el regnat de Carles IV (V de Catalunya), a cavall entre els segles XVIII i XIX. Considerada com una prolongació

litoral fins a Barcelona del Nuevo Camino Real de Madrid a València, construït ja en temps de Carles III d’Espanya, la carretera de Barcelona va adoptar si fa no fa el traçat del camí ja existent, eixamplant-lo i donant-li un nou ferm atès que discorria en tot moment sobre terreny molt pla. Diversos requeriments de caràcter militar també ho exigien. La principal novetat va suscitar-se a partir de Vinaròs: en comptes de l’anterior corredor d’Ulldecona, els tècnics de l’època van estimar-se més un traçat per la mateixa línia de la costa, buscant Sant Carles de la Ràpita (aleshores població de nova fundació) i tot seguit Amposta, per a passar-hi l’Ebre. Entre les obres de fàbrica més sobresortints d’aquella carretera (l’actual N-340) destaca un pont d’un sol ull sobre el riu de la Sénia, just allí on la carretera s’enforca amb el lligallo del Riu de la Sénia. Van acabar de construir-lo l’any 1800. És el nostre pont de Sòl de Riu. CLOTS I POLSEGUERA Va ser aquell Carles III d’Espanya qui va fer un seguit de concessions de terrenys incultes al delta de l’Ebre, amb l’obligació de conrear-hi arròs. Gràcies a l’èxit d’aquesta colonització, al llarg del segle XIX i gran part del XX acudiria gent de tot arreu a guanyarse el jornal a les terres que nosaltres coneixem com la Ribera.

No hi faltaven colles de canareus. Hi anaven a peu, aprofitant aquell camí litoral que, paral·lel al lligallo de la Mar i a l’antic camí dels Bandolers, acabaria esdevenint una carretera. A la seua novel·la Jardins ignorats, Trinitari Fabregat hi fa una breu descripció d’aquella “carretera del litoral” que per a la pagesia canareva no deixaria mai de ser lo camí de la Ribera. Podem situar-la al primer terç del segle passat, època en què està ambientat el relat: “En efecte, aquesta carretera era dolenta. Els clots abundaven i era difícil d’evitarlos perquè els dissimulava la pols. La velocitat era doncs reduïda i, malgrat això, la calçada no estava enquitranada, el vehicle aixecava darrera d’ell un núvol de polseguera que anava a infestar els cultius pròxims” (cap. XVIII, pàg. 74 de la 1ª edició).

Posats a rebatejar el tram de l’antiga “N-340” des del pont de la cimentera a la Ràpita, ¿no trobeu que valdria la pena de recuperar-hi la denominació que van donar-li els nostres avantpassats, avinguda de la Ribera, tan canareva que només té sentit dita des d’Alcanar?

A.B.

A mitjan segle XIX va existir fins i tot la partida del Camí de la Ribera. Entre els seus conreus de secà hi destacaven els garroferars, la majoria dels quals afrontaven al sud amb el Lligallo o camí de Virol. Al nord, n’hi havia que amb el camí de les Basses. D’altres hi limitaven amb el camí del Pou. La partida, per tant, s’estenia a banda i banda d’allò que després seria la carretera “N-340”.

Antic Hostal, al costat mateix de l’actual N-340

A.B.

Aquest era el nom amb el qual, els canareus i les canareves anomenaven l’antic camí ral de Barcelona a València, després conegut com a “carretera nacional N-340”

LA PARTIDA DEL CAMÍ DE LA RIBERA Camí de la Ribera. Un nom saborós. Encertat. Genuïnament canareu: indica la destinació de la via només des d’Alcanar. Un topònim tan nostrat que no és, diguem-ne, reversible.

Imatge de la Ribera

Els jornalers canareus que s’havien estat al Delta segant arròs, patint privacions i cansament, tornaven a Alcanar pel mateix camí polsós i farcit de clots, farts d’acotxar l’esquena i carregats de son endarrerida, alguns tremolant de tant en tant de les febres tercianes o quartanes, però tots amb bons jornals a la faixa. Ells van rebatejar aquell tram del camí ral fins a la Ràpita. No ho van fer en cap despatx ni sala de sessions, sinó per una fiblada d’espontaneïtat. A la manera tradicional, dient les coses Al seu pas pel càmping Alfacs, a l’antic camí de la Ribera li ha sortit una flamant rotonda (foto setembre 2012)

6 tardor de 2013 - hivern 2014

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

patrimoni

El patrimoni del Montsià en una exposició

Els Itineraris de Cruïlla segueixen creixent Les passejades pel patrimoni incorporen enguany dos entitats del Baix Ebre, una altra de Sant Jordi, a més dels ajuntaments de la Ràpita i la Pobla de Benifassà

La Cisterna del Vall ha estat l’escenari de l’exposició itinerant 2.0 sobre la serra de Montsià, que organitza Lo Rafal dins del actes de celebració del 25è aniversari

Redacció en passejades pel patrimoni del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat. En total, hi ha previst realitzar 17 visites, dos de les quals seran a la Sénia, i la resta a Mas de Barberans, Sant Rafel i el Castell, Xert, Traiguera, Rossell, Ulldecona, Sant Mateu, Peníscola, Santa Bàrbara i Alcanar, a més dels pobles citats al principi. L’organització va a càrrec de centres d’estudis i entitats culturals d’aquests municipis, a més dels ajuntaments de la Ràpita i la Pobla

de Benifassà. També hi col·laboren el Campus Extens de la URV a la Sénia i la Generalitat de Catalunya. La voluntat del grup Terres de Cruïlla és desenvolupar sinergies per difondre, conservar i defensar el patrimoni cultural, ambiental o monumental del territori que es troba a banda i banda dels rius Sénia i Ebre.

’exposició ‘Montsià: passat, present i… futur. Patrimoni rural i cultural de la serra de Montsià’ té un format 2.0, és una mostra de fotos digital, a tamany natural. El visitant es troba amb projeccions simultànies de les tres categories en què s’ha classificat el material fotogràfic: Aigua, Home i Terra. Un cartell de grans dimensions reprodueix el darrer mapa excursionista editat de la serra de Montsià; per a ubicar les zones que la formen. Cada espai disposa d’un plafó amb tots els elements inventariats segons categorització i terme municipal.

El Centre d’Estudis Lo Codolar de les Cases guiarà un peculiar recorregut per la vida marinera, l’abans i l’ara d’un poble pescador, el dissabte 6 de setembre.

Amb l’ajuda d’un dels comissaris o directament els assistents poden interactuar amb un mapa ortofotogràfic de la serra de Montsià per a buscar o demanar informació sobre fotos d’indrets concrets.

Un dels objectius és recuperar la memòria històrica d’aquells llocs del Montsià que han comptat, durant molt de temps, amb la presència humana. Per això, s’aprofita l’itinerància de l’exposició per cercar testimonis que aporten informació rellevant sobre algun element històric, anecdòtic o llegendari i que serveix per ampliar el corpus informatiu sobre l’home i la vida a la Serra. Tota aquesta oferta s’acompanya de música d’ambient suau i la reproducció dels capítols de l’audiovisual La Serra de Montsià, produït per M&A Produccions, cedit des de la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat. L’exposició s’ha presentat, per primera vegada, a la Cisterna del Vall d’Alcanar coincidint amb les festes

de Maig. La intenció és que s’expose als cinc municipis que “toquen” a la Serra (Amposta, la Ràpita, Ulldecona, Freginals i Alcanar), tot i que també han mostrat interès altres pobles de la comarca. Cal agrair l’esforç dels comissaris de l’exposició Pep Badia, Joaquim Valls i Francesc Subirats, a més del suport logístic de Xavi Queralt. També hi ha col·laborat els ajuntaments d’Alcanar i Ulldecona, els centres d’estudis d’Ulldecona i Mas de Barberans, l’Institut Ramon Muntaner, l’Aula de Fotografia d’Alcanar i Creare. La propera activitat del 25è aniversari serà una ruta pel riu Sénia des del pont dels Estretets fins a Sòl de Riu, per Sant Joan, és una de les cinc visites guiades que Lo Rafal ha fet dins dels Itineraris per les Terres de Cruïlla i que vol repetir enguany.

S.M.

La ruta literària Arbó, a la Ràpita, ha estat una de les novetats.

A.B.

La visita guiada a la Torra i Casa del Prat de Campredó inicià els Itineraris per les terres de Cruilla de 2014 el passat 1 de maig. Amb aquesta sortida, Campredó es converteix en una de les cinc poblacions que s’incorporen en la present edició, junt a Tortosa, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jordi i la Pobla de Benifassà, tot i que fa un parell d’anys es va fer una ruta al Bellestar, un dels nuclis urbans d’aquest extens municipi. Els itineraris travessen el riu Ebre, després de sis anys, i es converteixen

lorafal@gmail.com

J.J.B.

n dels municipis que s’ha incorporat enguany és Sant Carles de la Ràpita, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament rapitenc, ha inclòs la ruta literària Sebastià Juan Arbó, dins d’aquesta sexta edició. L’altre Ajuntament impulsor és el de la Pobla de Benifassà que proposa conèixer els masos del municipi, la seua arquitectura, el seus conreus i els paratges naturals on es troben situats, escenari de les operacions dels maquis de l’Agrupación Guerrillera de Levante.

Redacció

Inauguració de l’exposició a Alcanar durant la festa de sant Isidre.

8 tardor de 2013 - hivern 2014

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

cuina i cultura

Dels horts urbans als jardins rústics Ens podeu trobar al Facebook

Tot passejant per Barcelona trobem espais reivindicats com a horts urbans que la gent utilitza o mira encuriosida en descobrir d’on surten les verdures

Toni Matamoros

Centre docent d’educació infantil homologat pel Departament d’Educació, ressolució febrer 09, codi 43011662

tonimatamoros@gmail.com

quests darrers anys, la crisi ens ha fet baixar del núvol, ens ha posat al lloc que ens correspon i amb una bona garrotada ens a dit: “Eh, que no has sigut classe mitjana, ni ho seràs mai”. Hem agafat la roba de feina, hem buscat un pam de terra sense asfaltar, que se li havia escapat a la bombolla immobiliària, i ens hem posat a plantar verdures. Tot ajuda a arribar a final

Av. Constitució s/n 977 730 651 - 669 454 217 Alcanar 43530

tardor de 2013 - hivern 2014 10 Miquel Figueres, 6

T’HO PORTEM A CASA

Hi moltes verdures amb flors imponents, la carxofera; els diversos tipus de bròquils: groc, lila, verd, bròcoli o romanesco; la carbassera. Totes elles permeten donar color a aquests horts urbans o a aquells jardins rústics. D’una manera o altra tots hem fet cap al mateix lloc. Als uns ens ha hagut de caure tot el

977 73 25 33

de dimarts a diumenge C.F.

Qualitat BURGUER SANDVITXERIA 20 anys de

de mes. A les grans ciutats han començat a proliferar les botigues que venen tota classe d’estris i productes per fer-nos l’hort a casa, només cal un balcó o una terrassa. De moltes espècies vegetals, una única planta posada en un cossiet, ben regada i ben menjada, pot donar diversos quilos de verdura. Si disposem de més espai i en podem plantar més d’una, fins i tot podrem regalar-ne als veïns. Per exemple, una alberginiera, una carbassera, una pebrotera, una favera, una pesolera, una bajoquinera, una cogombrera, una tomaquera o una melonera, ens poden regalar els sentits. A alguns països civilitzats, que sempre ho han sigut i ho seguiran sent, els ha tornat el gust pel romanticisme, per la comunió amb la natura i omplen alguns dels seus jardins urbans amb verdures ornamentals i el més curiós de tot, no se les mengen, només ho fan pel gust de gaudir de la seva presència. Blederes roges, fonolls, alfàbregues, cacaveres, pesoleres i fesoleres fan les delícies dels passejants.

pes de la crisi al damunt, per adonar-nos, que en aquest món res és debades i hem escollit els primers. Als altres el seu civisme, els ha portat a redescobrir la senzillesa de la natura amb els jardins rústics.

LA RECEPTA Graellada de verdures (per a 4 persones) 1 albergínia 1 ceba 1 pebrot 1 carbassó 1 tomaca 4 bolets de temporada 4 espàrrecs Sal, pebre, oli i herbes aromàtiques Es netegen totes les verdures i es tallen a rodanxes gruixudes. Es posen en una graella a la brasa o en el seu defecte en una planxa. Si es fan a la brasa, s’han de posar allunyades d’aquesta i deixar-les fer lentament. Per altra banda, en un bol es barreja la sal, el pebre i les herbes aromàtiques del vostre gust, amb un bon raig d’oli. Amb aquesta mescla es van banyant les verdures que tenim a la graella. Se’n reserva una mica per quan retirarem la graellada del foc. Feu les verdures al vostre gust, més o menys cuites, i a fer salut.

Jardí rústic a Lausanne

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

oficis i costums

Més enllà d’apagar incendis

dintre d’aquests sempre hi ha un comandament (sergent, caporal..), un conductor i un punta de llança, la resta de membres o bé fan de conductor d’un altre vehicle o de suport al punta de llança.

Jordi Bort Juan se sent compromès i disposat a ajudar sempre, tot i no estar ‘de guàrdia’. Per a ell ésser bomber és una feina vocacional, té un sentiment d’ajut i de col·laboració social

Tipus d’actuacions i percentatges? Als bombers sempre se’ns ha associat en apagar el foc, però la nostra cartera de serveis és molt àmplia: suport sanitari, neteges de calçada, rescat de persones, rescat d’animals, ensorraments, sanejaments de façana, recerques, accidents de trànsit, obertures de pis, esgotaments d’aigua, serveis d’apicultura, assistències en temporals de vent ... Al parc d’Amposta fem al voltant de mil sortides anuals, majoritàriament accidents de trànsit, que venen a representar un 25 per cent. També fem tasques preventives com simulacres, reconeixement de riscos potencials, visites a indústries, coneixement del territori i preventius en esdeveniments singulars.

Vicent Matamoros/Ramon Adell vmatamor@xtec.cat

nomenats bombers l’1 d’octubre de 2003.

tenim els Amposta.

preparació i estudis es demana per entrar a formar part del cos de bombers? Actualment demanen estudis bàsics: EGB, ESO o superiors i tenir com a mínim el permís tipus C per a conduir camions.

Sempre has estat a la mateixa plaça? De pràctiques, vaig estar a Amposta, Reus, Tarragona i el Vendrell. Després les meues destinacions sempre han estat Amposta, Ulldecona i, actualment, he tornat a Amposta. Al Parc d’Amposta hi ha una plantilla operativa d’uns 25 membres, que treballem en torns de 24 hores.

Explica’ns el camí que vas seguir per a ser bomber. Poc a poc vaig anar aconseguint els requisits i als 18 anys (el 1998) vaig presentar-me a les campanyes d’estiu, vaig anar fent-ne fins aprovar les oposicions, a les que em vaig presentar en companyia del meu germà Francesc i les vam aprovar l’any 2002. Superada l’oposició, vam marxar a l’Escola de Bombers, a Mollet del Vallès, on vam estar uns 4 mesos formant-nos i, un cop aprovat el curs i fer les pràctiques, vam ser

Quins parcs de bombers hi ha a la comarca i quines zones tenen assignades? Al nostre territori hi ha diferents parcs de bombers, tots formem part de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre (RETE), aquesta comprèn tot el territori ebrenc. El repartiment respon a isòcrones de temps de resposta. La isòcrona permet la representació de l’àmbit geogràfic accessible des d’un punt determinat, en un temps o distància especificats. Per proximitat, aquí

d’Ulldecona

Com estan repartides les vostres funcions dins del grup de treball? A cada guàrdia ens repartim el que nosaltres anomenem “rols”,

Medalla a l’Olimpíada de Bombers

12 tardor de 2013 - hivern 2014

Els serveis que feu els bombers són gratuïts o s’han de pagar? Són gratuïts, estan inclosos dintre

Cedida

Es pot promocionar? Els bombers, com ens regim per la Funció Pública, tenim la possibilitat de promocionar, sempre que es compleixin els requisits, surtin convocatòries i s’aprovin. Jo sóc Bomber de Primera (Escala tècnica), i espero poder promocionar. També sóc formador de bombers, imparteixo formació a nous bombers, cursos de reciclatge i estic a la Unitat Punt de Trànsit.

parcs

loRafal

i posar-li aigua al radiador, així recordo que ho vam fer almenys mitja dotzena de vegades des de Mas de Barberans fins a Ulldecona. Quina nit ens vam passar!!!

Ens podries explicar algunes vivències compartides, com a bombers, amb el teu germà Francesc? Són molts els records que guardo, alguns professionals i altres com a company i amic. El fet de viure junts dues oposicions, la formació a l’escola, les pràctiques, l’estada al Parc... fa que la nostra relació hagi estat molt intensa, no es pot mesurar amb paraules tot el sentiment viscut i l’enyorança que li tinc. Recordo alguns serveis on ens confonien, sempre han dit que tenim un gran paregut. Quan érem bombers voluntaris, ens van activar per a un foc de llamp, per a localitzarlo, accedir-hi i extingir-lo ens vam tirar tota una nit de viatge amb el camió, en aquells temps portàvem un Pegaso Comet. Quan retornàvem al Parc el vehicle se’ns va rescalfar molt i havíem de parar, engravar la bomba, desplegar una mànega

Com pot posar-se en contacte amb vosaltres qui us necessite? Generalment els avisos de serveis ens venen pel nostre control central, els quals reben els avisos del telèfon europeu d’emergències, el 112. A més del treball de bomber, quines altres activitats fas? La veritat és que faig moltes activitats, en diferents àmbits i de diferent caràcter. Pel vessant esportiu, m’agraden molt quasi tots els esports, especialment els vinculats amb la muntanya i l’aire lliure:córrer per la muntanya, caminar-hi, sortir amb BTT, bicicleta de carretera, piragua, surf de neu, alpinisme... També he participat en els Jocs Mundials de Policies i Bombers. Des que vaig entrar de bomber sempre m’he mantingut molt ocupat, primer vaig estudiar dietètica (Mòdul superior), anglès (EOI) i ara estic cursant la carrera de Psicologia a la UOC, i m’agrada participar en activitats de l’àmbit municipal.

Cedida

om vas decidir incorporarte al Cos de Bombers? La meua mare em va regalar un llum per a la taula d’estudi que simula un casc i botes de bomber. Crec que era per Sant Jordi i devia tenir uns dotze anys. Aquell llum sempre m’atreia. Van passar els anys i el meu germà Miquel es va presentar a les campanyes d’estiu. Quan el veia arribar de la feina, i en parlàvem, notava que allò potser era el que jo buscava. Als 15-16 anys vaig començar a buscar que necessitaria per a ser bomber. Quan feia ESO va venir un autobús de la Generalitat on ens orientaven per a escollir els nostres estudis, i quan va ser el meu torn que vaig dir: “Jo vull ser bomber”. La noia que m’atenia es va quedar parada, i em va donar una convocatòria de Bombers, on estaven les bases, titulacions, carnets...

dels impostos que paguem els ciutadans, excepte quan es demostra que ha estat una imprudència clara i demostrada, els quals paguen una taxa.

Jordi Bort amb companys del Parc d’Amposta

loRafal

Rescat d’un accidentat a la carretera

tardor de 2013 - hivern 2014

Alcanar en imatges

Els quatre elements Terra, foc, aigua i aire són els quatre elements que l’Aula de Fotografia ha volgut retratar en la seua darrera exposició. La simbiosi entre home i natura hi està ben present.

Fotografies: Aula de fotografia d’Alcanar

Nena jugant amb l’aire

Aigua i cel nocturn

14 tardor de 2013 - hivern 2014

Terra, mar i aire

Natura i aigua, simbiosi perfecta

Curiositats de la natura, al Delta de l’Ebre

Els elements, creen a les persones

loRafal

Xiquets jugant amb l’aigua

Prenent el sol damunt dels còdols

tardor de 2013 - hivern 2014

recerca algun aspecte del poble que m’ha vist créixer. Sempre m’he sentit molt unida a aquestes terres i quan se’m va proposar aquest tema, tot i que no tenia ni idea de què era una carta de poblament, el vaig acceptar.

La importància de saber d’on venim Arantxa Bel Vallés és una apassionada de la història i del seu poble, per això ha redactat un treball de recerca amb la voluntat ferma d’acostar els orígens d’Alcanar a tothom

D’on vas treure la informació per fer el treball de recerca? El primer que vaig fer va ser posarme en contacte amb Agustí Bel, el qual em va donar la informació bàsica sobre què era una carta de poblament i com havia d’enfocar un poc la meua cerca.

Arantxa Bel/Vicent Matamoros lorafal@gmail.com

anys de la fundació del municipi, celebrat a la Cisterna del Vall. Quins aspectes destacaries del treball que vas fer? En primer lloc, destacaria la petita anàlisi que faig de la Carta Pobla i els documents relacionats amb aquesta, ja que és la professora Mª José Carbonell qui els ha tractat i investigat a fons. En segon lloc,

la interpretació que faig sobre els primers pobladors d’Alcanar a partir de les hipòtesis extretes de la mateixa Carta Pobla.

Agustí Bel i Joan Josep Sancho llegint la Carta de poblament

Posteriorment, vaig buscar informació a la secció d’obres locals de la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d’Alcanar i vaig revisar, també, diversos butlletins de premsa canareus per completar les dades. D’altra banda, cal destacar que vaig pujar al campanar de l’església de sant Miquel per poder fotografiar la possible creu de Malta que hi ha a la clau de volta; i vaig anar a visitar la cova d’en Terraçola.

Per què vas elegir realitzar la recerca sobre aquest tema? Vaig escollir l’estudi de la carta de poblament d’Alcanar perquè, des de sempre, m’ha apassionat la Història i volia investigar sobre

Cedida

Com has col·laborat en els actes amb motiu del 775 aniversari de la Carta Pobla d’Alcanar? He participat fent una breu exposició oral sobre el meu treball de recerca i, d’aquesta forma, he pogut apropar un poc més la gent als orígens d’Alcanar. La presentació de l’estudi la vaig dur a terme el passat 28 de febrer, dins de l’acte central en commemoració dels 775

J.J.B.

recerca

Cedida

Clau de volta al campanar de l’església

Visita a les coves d’en Terraçola

16 tardor de 2013 - hivern 2014

Escut vell del poble

Cedida

Què recordes dels teus anys d’estudiant a Alcanar? Vaig cursar els estudis primaris a l’Escola Joan Baptista Serra, i els secundaris i el batxillerat humanístic a l’IES Sòl de Riu. Tinc molts bons records tant d’uns com dels altres, i experiències molt enriquidores que ens han aportat, tant a mi com als meus companys, personalitats com Vicent Landete, Joana Toro o Manel Esteve. Crec que l’equip docent va fer una gran tasca, tant pedagògica com social, ja que la majoria es va encarregar de què adquiríssim saber al mateix temps que ens formaven com adults.

Cedida

Segueixes vinculada a les qüestions històriques? Efectivament. De fet, actualment, curso el segon curs del grau d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona.

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

esports

esport

La piscina descoberta obrirà a l’agost

Èxits i dèficits del bàsquet local

El Complex Esportiu Municipal (Fanecada) presenta l’oferta d’activitats i promocions per a l’estiu de 2014, amb abonaments per als nous usuaris i els que ja ho són

Toni Pell Dempere és president del Club Bàsquet Alcanar de fa un parell d’anys. Jugador de l’equip dos dècades, exerceix d’entrenador l’actual temporada i l’anterior Francesc Subirats

Redacció

esprés de la polèmica generada l’estiu passat pel tancament de la piscina a l’aire lliure, Serviesport, l’empresa que gestiona la Fanecada ha decidit obrir-la al públic a l’agost. Tot l’estiu hi haurà activitats i masterclasses especials, torna el passaport d’estiu per als abonats que vénen tot l’any i que podran obtenir obsequis si realitzen les masterclasses. El Complex Esportiu ofereix promocions exclusives d’estiu: el Bono 3 x 2 als nous usuaris, només pagaran dos mesos i se’n beneficiaran de tres a escollir entre juny, juliol, agost i setembre i s’estalviaran la quota de la matrícula. També hi haurà el Bono 35 d’Estiu, de vuit entrades puntuals que donen accés a les instal·lacions i activitats del CEM per un període de dos mesos. El tercer estiu del CEM La Fanecada s’agrupa sota el lema “Aquest

estiu viatja al CEM la Fanecada”. Hi ha jornada de benvinguda a l’estiu, estades esportives infantils multiesportives, de pàdel i de tennis, cursets de natació per menuts i grans, activitats especials i masterclasses durant tot l’estiu. Les estades esportives seran les activitats adreçades al públic infantil, a xiquets i xiquetes de tres a dotze anys. S’organitzen per torns quinzenals els matins de dilluns a divendres, amb opció de servei d’acollida una hora abans i després de les estades. Són de caràcter lúdic i esportiu, podent triar entre les estades multiesportives, el campus de pàdel o bé el campus de tennis. Tots tres amb la particularitat de que podran gaudir d’activitats i jocs a la piscina. Els cursos intensius d’estiu de natació es dividiran en torns quinzenals de dilluns a divendres. Hi haurà cursos de natació per a totes les edats:

prenadons (6 a 24 mesos), nadons (24 a 36 mesos), preinfantils (4 a 7 anys), infantils (8 a 12 anys) i cursos per a adults (majors de 13 anys). L’estiu s’inicia amb les I Jornades en família al CEM del 16 al 21 de juny, una setmana amb activitats, tallers i xerrades orientades a pares i fills on podran gaudir de tallers com primers auxilis per la família, una xerrada sobre signes d’alerta en el desenvolupament infantil, un taller de conta contes i sessions de zumba en família i de pilates kids, en família i nadons. Tot seguit, donarem la benvinguda a l’estiu amb unes jornades de portes obertes el divendres 27 i dissabte 28 de juny, amb masterclasses i una festa aquàtica d’inflables a les piscines. Per a informació i inscripcions, cal adreçar-se a la recepció del centre o bé contactar per email a info@lafanecada.cat i al telèfon 977.73.25.28.

l CB Alcanar té deu equips en competició, 105 jugadors, 25 dels quals són xiquetes, i sis entrenadors: Joaquin Valls, Toni Castro, Jordi Castro, Josep Muñoz, Emili Muñoz i Toni Pell. El president destaca “el suport al bàsquet femení per evitar que moltes jugadores n’abandonen la pràctica competitiva”. El club ha arribat a un acord amb la Ràpita, Amposta, l’Ampolla i, en procés de negociació, Ulldecona i Tortosa, amb l’objectiu de crear un sol equip femení de les Terres de l’Ebre. “Amb un sistema d’entrenaments en local (les jugadores estan a disposició del club de procedència) i itinerants (poden entrenar juntes amb itinerància de seu) pretenem que xiquetes amb un nivell alt puguen competir”, indica Toni Pell.

posar diners de la butxaca i, enguany, hem canviat el tipus de pagament dels socis, passant de quotes mensuals de vint euros durant deu mesos (i una matrícula de 50 euros) a fer-ho en dos quotes, la inicial de 150 euros i la resta a meitat temporada”, comenta Toni Pell. Aquesta solució, necessària per al club, ocasiona que moltes famílies no puguen assumir la quota inicial quan comença el curs escolar i les despeses es multipliquen. Els pares també es fan càrrec dels desplaçaments quan juguen fora. Des del club es reclama una mica més de col·laboració institucional: “és vergonyós que no disposem de cap cistella al carrer. La Ràpita o Vinaròs tenen pistes de bàsquet de carrer per practicar. A Alcanar, no n’hi ha i, després d’haver-ne hagut, no s’han tornat a aprofitar”, lamenta l’entitat.

El cadet femení, dirigit per Toni Castro, ha passat de la competició escolar a la federada molt bé. La junta està contenta amb totes les categories. L’infantil masculí és campió de la lliga escolar de les Terres de l’Ebre, en superar invicte la fase regular, guanyar la final a quatre i consolidar-se amb una victòria de 13 punts a la final de Tarragona. Tindre tant de planter permet identificar i formar els jugadors amb un talent especial. David Sancho i Anna Matamoros, de l’infantil masculí i el cadet femení respectivament, han estat convocats per la selecció de Tarragona.

El club compta amb 300 socis, però està en dèficit. En el moment de redactar aquest article, a primers de maig, encara no havia rebut les subvencions municipals de 2013. “La temporada passada vam La piscina exterior s’obrirà a l’agost a l’espera de rebre un bon gruix de banyistes.

18 tardor de 2013 - hivern 2014

J.J.B.

L’entitat organitza campus per Nadal, Pasqua i estiu; el de Pasqua per a la iniciació, i els altres per a la millora tècnica i física. Ha incorporat el bàsquet al pla lectiu escolar d’educació física i els tècnics del club fan classes de bàsquet a l’escola.

Xiquets jugant a bàsquet al Centre Cívic

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

opinió

El mestre Carlos Pla, in memòriam

J. Joaquim Buj Alfara lorafal@gmail.com

‘Don Carlos’ era un mestre de tota la vida. Vam acomiadar-lo a Vinaròs el passat mes de febrer. Oferim els punts de vista d’un company i d’un dels seus exalumnes

Vicent Matamoros Sanz

lorafal@gmail.com

L’Amic

Juan Carlos Pla Marco el vaig conèixer en l’època d’estudiants de Magisteri a Vinaròs, concretament a l’acadèmia de Paco Baila, on tots dos vam coincidir en algunes assignatures, així com en alguns exàmens a l’Escola Normal de Tarragona, on anàvem a examinar-nos com alumnes lliures. Ens vam retrobar l’any 1981 a l’escola d’Alcanar. Jo havia arribat el setembre de 1979, en companyia d’Anna,

Es va jubilar el desembre de 2011 i, el 12 de febrer de 2014, una tristíssima i lamentable notícia va fer-nos fer un crit d’incomprensió la meua dona, procedents de Falset i ell i Àngels, la seua dona, venien de Cerdanyola del Vallès. En aquells començaments, a l’escola d’Alcanar, jo treballava al 5è curs, a les Escoles Velles i ell estava a 8è curs, a les Escoles Noves. La primera cosa que ens va unir va ser l’Equip Directiu. Quan els companys i companyes del Claustre em van elegir director l’any 1983, només portava quatre anys a Alcanar i no tenia cap experiència en el càrrec, per això van ser fonamentals els consells de Narcís Casabó, l’anterior director, i els dos companys

d’equip: Fernando Herrera, un jove dinàmic i emprenedor, de tracte fàcil i Carlos Pla, persona caracteritzada per la reflexió i la capacitat de fer propostes a l’hora de prendre decisions, i que va fer la tasca de secretari de l’escola. Van ser aquells uns anys en que ens vam divertir molt, treballant i creant. Mai faltava la broma, l’alegria i el fer les coses fàcils i disteses. Conjuntament vam crear la Setmana Cultural, amb la important col·laboració de Ramon Adell, des de l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes i la Regidoria d’Ensenyament. També vam portar a Alcanar dos edicions de l’Escola d’Estiu celebrades els anys 1984 i 1985. La seua tasca docent sempre la va desenvolupar amb els alumnes més grans de l’escola. Primer els de la Segona Etapa, formada pels cursos 6è, 7è i 8è d’EGB, i després, amb la implantació de l’ESO, amb els de Cicle Superior: 5è i 6è. En aquests dos cursos hem anat compartint experiències, com a companys de nivell, en els darrers cursos. També vam anar d’excursió amb els alumnes de 8è a Galícia i a Andalusia; amb els de 6è anàvem a Barcelona. Ell li agradava organitzar les excursions i sempre s’oferia per gestionar-ne els diferents aspectes: autobús, entrades, activitats... Per Carnaval organitzava una xaranga amb alumnes de l’escola per amenitzar la desfilada que fèiem pels carrers

del poble i cremar el Carnestoltes al pati de les Escoles Velles. Va encarregar-se de portar el Menjador Escolar quan s’ho van deixar els mestres Ángel Fernández i Rosa Hernández. Van ser anys de millores constants: mobiliari, menús, material, beques... en companyia del cuiner Manolo Romero, que va ser un bon amic nostre, sempre disposat a col·laborar i afavorir el funcionament d’un servei bàsic per a moltes famílies del poble. També ens va unir l’afició pel col·leccionisme, jo el de segells i ell el numismàtic i de portals, que va acabar encomanant-me. Molt coneguda a Alcanar era la seua afició a la música, ja que formava part del conjunt Los Brumas. Es va jubilar el desembre de 2011 i, el 12 de febrer de 2014, una tristíssima i lamentable notícia va fer-nos fer un crit d’incomprensió i humitejar el ulls als mestres i les mestres de l’escola d’Alcanar. El company Carlos ens havia deixat per sempre i ja no tornaria a visitar-nos i fer el seu caferet a la sala de professors, com acostumava a fer després de jubilat. Però ens queda el seu record i sempre continuarà present per la molta gent d’Alcanar que, per un o altre motiu, el vam conèixer durant els trenta anys que va treballar al nostre poble. Fins sempre, amic!!

EL MESTRE a nostra va ser la primera promoció que va tindre quan va arribar a l’escola d’Alcanar, el curs 1981-82, era el nostre tutor d’octau, quan encara no s’havia inventat l’ESO i l’adolescència començava als 14 anys, moment en què havíem de marxar del poble per seguir estudiant o quedar-s’hi per treballar les finques familiars o als vivers.

exemple de com amb esforç i voluntat es pot aconseguir el que un vol. Vatros també podeu arribar a aconseguir-ho”, va dir ‘Don’ Carlos. Sempre que ens hem anat veient estos últims anys, em preguntava què feia, com m’anava a mi i a la

família, sempre tenia un bon consell o una bona reflexió, tant personal com professional. Llàstima que no haja pogut gaudir de la seua merescuda jubilació, però acabem en positiu: GRÀCIES PER HAVER ESTAT EL NOSTRE MESTRE, ‘DON’ CARLOS. D.E.P.

Carlos Pla, ‘Don’ Carlos, com li dèiem natros, en una època en què els mestres encara tenien el RESPECTE d’alumnes i pares, formava part d’una fornada de mestres joves que van arribar als primers vuitanta i van donar un alè nou a l’escola. Molts d’ells, per no dir tots, estaven a l’enterrament a Vinaròs, junt amb els actuals, altres mestres i alumnes seus. De Carlos,

Sempre que ens havíem anat veient estos últims anys, tenia un bon consell o una bona reflexió a dir, tant personalment com professional

Cantant durant la Setmana Cultural de 1987

en recordo la seua paciència i una frase que ens feia una certa gràcia per l’’exòtic’ que era per a nosaltres, en acabar les classes: “Ja podeu eixir”. En aquella època encara no existia Canal 9 (com ara, vaja). Anys més tard, vaig tornar a l’escola d’Alcanar com a estudiant en pràctiques, el primer dia que vaig estar a la seua tutoria, recordo perfectament la presentació que va fer davant dels alumnes, és d’aquells xicotets moments ‘frapants’ de la vida: “Mireu, Joaquín va ser alumne d’esta escola i ara està aquí perquè estudia per a mestre, és un Sopar de final del curs 2009-10 amb els mestres de l’escola d’Alcanar

20 tardor de 2013 - hivern 2014

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

opinió

De mocions i contribucions Les contribucions especials són els tributs que paguen els veïns del municipi per la millora dels seus béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques

Andreu Queralt Balagué lorafal@gmail.com

l tram de la Ronda del Remei entre la Carretera Nova (on estan els únics semàfors del poble) a fins a l’avinguda Constitució, és la zona del litigi. El projecte d’urbanització s’aprovà al 2002, però no s’executa perquè no estan comptabilitzades les contribucions individualitzades. Els veïns segueixen presentant al·legacions i recursos, si entenem que l’obra s’inicia el 2006, finalitza al juny de 2007 i no es notifica als veïns fins a l’abril de 2008, comprendrem l’informe desfavorable de l’interventor Juan Requejo el juliol de 2009, en què ja advertia de l’error de passar a cobrar les contribucions especials. La junta de govern local va tornar a passarles, refetes amb els interessos de demora, al desembre d’aquell any. Després ja han vingut els contenciosos amb el resultat sabut. L’ article 33 de la Llei de Hisendes Locals diu: “les contribucions

22 tardor de 2013 - hivern 2014

especials s’abonen en el moment en què les obres s’hagen executat o el servei haja començat a prestar-se.” L’article 34 afegeix: “l’acord relatiu a la realització d’una obra o servei que haja de pagar-se a través de contribucions especials no es podrà realitzar fins que no s’haja aprovat l’ordenació concreta d’aquestes”. Seguim dubtant que el senyor alcalde publiqués les sentències de les contribucions. Estem davant d’un altre contenciós administratiu (una forma jurídica per la qual els ciutadans poden defensar-se de les resolucions de les administracions) perdut per l’Ajuntament, com en el cas Turov, interposat per una veïna d’Alcanar Platja el 2004. Per entendre’ns, contenciosos que ja estan jutjats i tenen una sentència en ferm. D’altra banda, als darrers plens s’han presentat tres mocions significatives, cadascuna d’un partit. ERC sobre una sanció a entitats financeres i

grans empreses per tenir immobles permanentment desocupats. CIU per l’execució de les mesures necessàries per poder recuperar les quanties que s’han deixat d’ingressar de les contribucions especials (pareix que el consistori n’ha activat unes altres que finalitzaven a mitjans de març: les corresponents al tram que va des de l’avinguda Constitució fins a la Circumval·lació) i el PP per a crear una comissió d’investigació sobre les contribucions que no s’han pogut cobrar. Tres mocions que ens diran el què i el com de cadascun dels partits i si realment creiem que les mocions del plenari serveixen per alguna cosa. L’última comissió d’investigació, sobre el sobresou de l’arquitecte, no ha solucionat res. El BI Alcanar publicava:“no dubten en ordir maniobres fosques, i recórrer a calúmnies, mentides i atacs personals”. L’autor s’amaga en l’anonimat de les sigles ERC.

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

el prat

vida social

Quinta Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar Lo Rafal ha donat suport a la mostra poètica canareva, coincidint amb els 25 anys de la nostra entitat, a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat el dissabte 22 de març

Gaudir entre els Bous i el Remei Felipe, l’home de Rosita la Bunyoles, porta el prat de sa filla. Des de 1980, treballa per millorar la caseta del prat, lloc ideal per a la paella dels diumenges Mireia Reverter

Redacció

a es poden consultar a internet les obres que s’han presentat a la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, al bloc alcanarpoesia.blogspot.com. Hi ha participat una trentena de poetes d’arreu de les Terres de l’Ebre, altres punts de Catalunya i la comarca veïna del Baix Maestrat, entre els quals destaquen els noms de Tomàs Camacho, Josepa Ribera, Rafael Haro, Antònia Renau, Baltasar Casanova, Juan González Soto i Mariola Nos. Entre els més mediàtics estan Jesús Maria Tibau, Emigdi Subirats, Víctor Canício, Glòria Fandos o el cantant del grup Pepet i Marieta d’Ulldecona, Josep Bordes.

Per tractar-se d’una mostra no hi ha premis, però els autors i autores participants poden posar a la venda els seus llibres. També participen a la lectura pública que es realitza a Alcanar. Tots els participants reben un diploma de participació. Enguany, per raons pressupostàries, no s’imprimiran llibres, però es possibilita que qui vulga un exemplar

puga encomanar-lo, i pagar-lo, a la impremta (sota demanda). Els objectius de la Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar són aconseguir una àmplia trobada de poetes de diferents tendències, posar-los en contacte entre ells i amb el públic d’Alcanar. La convocatòria poètica es realitza al voltant del Dia Mundial de la Poesia (21 de març) per apropar la poesia. La Comissió de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar impulsa la trobada, vinculada al Certamen de recitació poètica Elena Monroig Ferreres, que organitza l’institut canareu, centre col·laborador de la Mostra, junt a les biblioteques Trinitari Fabregat i la de l’Institut Sòl de Riu d’Alcanar.

BTF

L’escriptor i conductor del programa literari de Canal 21 Tens un racó dalt

del món, Jesús Maria Tibau, recorda al seu bloc: “Tomàs Camacho, l’ànima de la Mostra, ja és al rebedor de la biblioteca, preparant els llibres de regal per als participants, i a cadascun hi col·loca, al lloc adient, un punt de llibre i un somriure; se’l veu molt satisfet avui, m’agrada”.

l Prat del senyor Gregori Samper i Milans, més conegut com a Felipe o com l’home de Rosita la Bunyoles, no és ben bé seu. Era de la seva esposa i en l’actualitat sa filla és la propietària d’esta fabulosa finca. Situat a la partida de Sòl de Riu, a la vora del Sénia, frontera administrativa entre Catalunya i el País Valencià, el Prat de Rosita la Bunyoles és un magnífic terreny cuidat pel senyor Gregori cada dia. A través del telèfon, aquest canareu, que exerceix de manobre, m’explica que la temporada de gaudi del Prat era el període comprès entre les festes dels bous i les del Remei. Tot l’estiu la família de la Bunyoles romania allà. Allò que s’havia de fer cada matí era agranar el carrer, ja que hi havia molts arbres i sempre hi queien fulles i flors. També plantaven verdures. De tota manera, el senyor Gregori, o Felipe, em diu que ell no és pagès. Per tant, el treball tan típic del Prat el realitzava, però era més aficionat a l’obra tal com li ve d’ofici. Ans, lo Prat era una caseta mig assolada. La sogra li va demanar de millorar-la i fer-la habitable. Poc a poc, ell la va anar refent i va construir el primer pis i l’engolfa. Des del 1980 que porta treballant a la casa del Prat. Només podia anar els dies festius ja que els laborables s’havia de dedicar a la construcció per als altres. La família de la Bunyoles han viscut moltes peripècies al Prat. Venien veïns i amics i compartien els típics diumenges de paella. En l’actualitat, la família i el senyor Gregori hi van a vigilar les gallines que tenen. Normalment, ell baixa al matí o a la tarda. Mig dia. Fa el dia complet quan baixa acompanyat de sa filla.

Foto de família dels poetes participants.

S.M.

Amb la descripció del saber i el fer pradenc de fa molts anys, Toni de Miralleixes ens ha portat a una època on hi havia molt de treball al camp, poca pressa a les cases, solucions molt pràctiques i imaginatives de conservació d’aliments i gran xalera d’aigua salada.

Felipe aguaitant per la impressionant façana del prat

24 tardor de 2013 - hivern 2014

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

opinió Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

Castor: més Sénia Arroscats i atropellats

Pere Fibla i Biosca

El semàfor

l territori del Sénia, la cruïlla entre Catalunya i el País Valencià que ho torna un de sol, és tan xicotet com estratègic, tan invisible com políticament necessari. Encara ens costa molt fer comprensible aquesta realitat de llengua, cultura i paisatge compartits però el Castor i la lluita ciutadana en contra de la instal·lació ens han ajudat molt. És veritat que ho situen a Vinaròs (municipi on és la planta, clar que ja han procurat que lluny del seu casc), que a Catalunya parlen de les Terres de l’Ebre... Tanmateix, que en iniciatives culturals, de gestió i de lluita ciutadana aquí fem pinya, ens anirà donant visibilitat. La Taula del Sénia, una mancomunitat que ajunta 27 municipis de banda i banda del riu (15 de valencians, 9 catalans i 3 aragonesos), va ser la primera mostra més enllà de les anades i vingudes personals, comercials i culturals, que ho va evidenciar, formalment creada a 2005. Després vindrien col·laboracions que ja parlen directament de Terres de Cruïlla, com ara els itineraris i caminades que enguany ajunten 17 pobles del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat (la Pobla de Benifassà, les Cases, Campredó...). I el Castor, la perforadora marina i la planta terrestre que han donat tremolors i tremolines allà on no n’havíem viscut, ha mostrat que el territori té tenacitat, capacitat de mobilització i de col·laboració més enllà de fronteres administratives. Segurament ningú ha pensat que en això donem lliçons a institucions més grans, que l’Institut Llull, el Cervantes català que difon la cultura arreu, s’ha quedat sense valencians ni mallorquins, que han deixat la institució. Els mateixos poders valencians i mallorquins que governen ara, del partit que no vol tancar el Castor encara que geòlegs i geògrafs oficials hagen mostrat que sí que ha produït els terratrèmols. Cada terra fa sa guerra i són els ciutadans els que hauran de decidir si voten als que no volen evitar més tremolors i als que neguen el Sénia dient que el que parlem a Alcanar i Traiguera no és el mateix. Però mentrestant, el Sénia ha d’aprofundir en aquesta col·laboració que li dóna raó de ser, el fa patent i blinda el territori contra fronteres de rius secs que no tenen sentit.

26 tardor de 2013 - hivern 2014

2014, any de Quinquennals Celebrem que aquest any que acaba en 4, Alcanar es vestirà de gala durant una novena. És d’agrair que ja hagen començat les iniciatives per a promocionar la festa. També les facilitats i mesures impulsades per l’Ajuntament per a l’arranjament de façanes i exteriors (informació extreta de la web www.alcanar.org). Un any més, els veïns dels carrers faran pinya junts i treballaran per a fer la millor de les catifes, guarnint el carrer amb idees “made in Alcanar”, algunes extremadament creatives i originals. Un any més el sentiment d’unió s’apoderarà del poble per sectors. La situació econòmica actual esperem que face de catapulta a noves idees, més creatives si cap. El futur dels jóvens: a les grans ciutats Un avís. Hi ha estudis que estimen que l’any 2050, el 70% de la població mundial viurà a les grans ciutats. I cada dia que passa, des de Barcelona, estic més segur que serà així. Per a mi, el factor principal està molt clar; la ràtio d’oportunitats per quilòmetre quadrat és molt més gran que en una zona com la nostra. És per això que el desenvolupament dels jóvens és clau per al futur local. El pitjor és que quan més específic és un treball, quan més qualificació professional es necessita, més difícil és trobar-ho “a casa”. Prohibit fumar Des que es va implantar la nova llei de regulació del consum de tabac, hem viscut molts episodis curiosos y hem superat les dificultats de la implantació de qualsevol norma, la resistència al canvi. El que inicialment va ser una protesta general, als meus ulls fa que la societat haja avançat un pas més. Ara, més que abans, resulta molest veure que es fuma als cotxes oficials. Pitjor és si això es fa amb el vehicle en marxa. Dos infraccions simultàniament. A bon entenedor, poques paraules.

loRafal

tardor de 2013 - hivern 2014

amb la col路laboraci贸 de: