tardor de 2010 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal
loRafal
Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya
108
Revista informativa d’Alcanar
Juan José Oliva, l’últim granerero 12 Èxit del III Congrés d’Història d’Alcanar
4
Domènec Ramal al nou mirador
25
editorial
loRafal
Revista informativa d’Alcanar Edita: Associació Cultural Lo Rafal www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org
Publicació sense ànim de lucre Consell de redacció Joaquim Buj (direcció), Carme Ferré, Francesc Subirats i Sílvia Matamoros (fotografia).
Col·laboradors Ramon Adell, Aula de Fotografia d’Alcanar, Agustí Bel, Associació Riu Viu, Centre d’Estudis Lo Codolar, Anna Escura, Helena Fibla, Pere Fibla, Tere Lange, Toni Matamoros, Vicent Matamoros, José Luis Oliveras, Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Domènec Ramal, Mireia Reverter. Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.
Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.
Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic.
loRafal
primavera de 2010 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya
106
Adreça: Carrer del pintor Fortuny, 1, 1r 1a 43530 Alcanar Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22. C. Almenara, 27.
Revista informativa d’Alcanar
Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases. DLT - 2.067-1988 Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com)
Cuinera de cine 12
Publicitat i subscripcions
2 tardor de 2010
Txiki, tècnic del El desastre de J.J Sancho va al CD Alcanar 9 Sòl de Riu 23 carrer de les Parres
Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari
Pla de mobilitat
L
’Ajuntament d’Alcanar ha iniciat el procés d’elaboració del nou Pla de Mobilitat dels nuclis urbans d’Alcanar i les Cases. Pretén esdevenir l’eina per a establir quin ha de ser el paper dels vianants, les bicicletes, el transport col·lectiu i els cotxes dins del municipi, tot reflexionant sobre com es vol que siguen els carrers de les dos localitats. El consistori canareu ha iniciat un procés amb una sèrie de trobades a les quals conviden a participar tota la ciutadania. En aquesta primera fase s’han celebrat tallers de diagnosi, amb els quals volen recollir les opinions respecte a la situació actual de la mobilitat al municipi d’Alcanar. Els tallers han tingut lloc al mes d’octubre. El primer s’adreçava als tècnics, enginyers, professionals de l’hostaleria i taxistes, a més dels comerciants. Hi van haver membres d’aquests sectors als quals no els va arribar la convocatòria, com així van expressar públicament. Alguna cosa falla en la comunicació entre l’Ajuntament i les entitats empresarials. I si, com diu el consistori, es va enviar invitació a tots els ens professionals inscrits al registre municipal, aleshores el que falla és la comunicació entre les directives i els associats d’aquests gremis. El segon d’aquests tallers s’obria a la ciutadania en general, tant l’associada com la no associada. Per cert, que en aquest segon encontre també hi va haver qui es va assabentar per la premsa. Val a dir que l’Associació Cultural Lo Rafal vam rebre la invitació tant per
correu electrònic com per telèfon i vam poder participar activament al debat. Recordem que al número 106 de Lo Rafal denunciàvem alguns encreuaments que fan temor al nucli urbà i als accessos a les Cases i Alcanar. I no és la primera vegada que ens en fem ressò de problemes de mobilitat arreu del municipi. Entre els participants a la reunió va sobtar que Alcanar Platja no s’hagués inclòs al Pla de mobilitat. L’empresa Sinèrgies de Reus, encarregada d’aquesta primera etapa, explica que el procés de participació es divideix en dos fases, una de diagnosi i una altra de planificació al mes de gener en què ja es faran propostes concretes per a solu-
Entre els participants a la reunió va sobtar que el nucli d’Alcanar Platja no s’hagués inclòs al Pla de mobilitat del municipi cionar els problemes detectats. Hi hauran dos tallers territorials, un a Alcanar i l’altre a les Cases. Una vegada conclòs el temps de participació, s’elaborarà el Pla de mobilitat d’Alcanar, a partir del febrer. L’equip de govern espera tindre’l acabat abans de les eleccions locals que se celebraran al mes de maig i es puga aplicar el proper mandat municipal. FE D’ERRADES: El títol de l’article de Pere Fibla aparegut a la secció ‘L’Alternativa’ (pàgina 26) de Lo Rafal 107 era “Costums de crisi” i no el que vam posar per equivocació. Demanem disculpes per aquest error.
25
Anna 686 342 222
loRafal
loRafal
tardor de 2010
3
municipal
municipal Ponents
Èxit del III Congrés d’Història d’Alcanar
Agustí Bel Beltran Aproximació a les raons de l’opció canareva en la guerra de Successió. David Garcia Rubert i Isabel Moreno Martínez I si Tyrichae no fos una simple llegenda?
El comité organitzador ha valorat positivament el Congrés celebrat els dies 12.13 i 14 de novembre, Lo Rafal és una de les entitats organitzadores
Josep Sánchez Cervelló Delinqüència social i violència a Alcanar (1883-1930).
Redacció
lorafal@gmail.com
Objectius
Josep Sebastià Cid i Català Literatura de l’Ebre i educació.
Organització
Recollir els treballs d’investigació en tots els àmbits de la cultura d’Alcanar des de la celebració del darrer Congrés (2000). Fonts: • Treballs de recerca de 2n de Batxillerat de l’Institut Sòl-de-Riu. • Treballs d’investigació universitaris relatius a Alcanar. • Treballs individuals i col•lectius que facen referència a l’entorn més proper.
Comité organitzador
Ajuntament d’Alcanar Universitat Rovira i Virgili Centre d’Estudis Lo Codolar Associació Cultural “Lo Rafal” Moviment de Mestres per a la Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre
Maria José Carbonell Bòria Les visites pastorals a Alcanar. Una font per conèixer un poble. Ramón Járrega Domínguez El món romà a Alcanar i el Montsià. Un exemple de poblament rural a l’antic ager Dertosanus.
Col·laboradors Antena del Coneixement de la URV de la Sénia Biblioteca Pública Trinitari Fabregat CEMEX Consell Comarcal del Montsià Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre Diputació de Tarragona Institut Sòl-de-Riu Institut Ramon Muntaner Museu del Montsià
Xavier Forcadell Esteller El debat relatiu a la creació de la nova comarca del Montsià en la divisió territorial de Catalunya de la II República, com a antecedent en la configuració d’un nou ens institucional a les Terres del Sénia. Perspectives de futur des del punt de vista territorial tot fent especial èmfasi al paper d’Alcanar.
Bel Beltran, Agustí Aragonés Salvat, Albert Arasa Centelles, Jordi Beltran Reverter, Joan B Borràs Comes, Joan Buj Alfara, Àngela Camacho Molina, Tomàs Cartes Reverté, Antoni Chillida Fibla, Anna Fibla Reverter, Maria Helena Forcadell Esteller, Xavier Forcadell Vericat, Toni Llasat Nolla, Cinta Matamoros Anglès, Vicent Matamoros Sanz, Vicent Queralt Balagué, Andreu Sancho Esteller, Joan-Josep Sancho Fibla, Sergi Sancho Prades, Judit Sancho Sancho, Josep Sauch Cruz, Núria Tena i Vidal, Guillem Exposicions Exposició: 13x2, recull de fotografies realitzades per l’Aula de Fotografia d’Alcanar, a la Galeria Ars. Exposició: Alcanar i els artistes, una quarantena d’obres d’artistes “canareus”, nascuts entre 1909 i el 1936 o vinculats a Alcanar de diferents maneres, a la Galeria Nuriart Exposició: Els papers de la nostra història a la Casa O’Connor.
Activitats complementàries al congrés Visita a les fortificacions de la Guerra Civil a la costa d’Alcanar. Representacions a càrrec d’Udol Teatre als centres educatius del municipi.
Voluntaris Mercè Esteller Subirats Raül Marcos Matamoros Maria Vea Fibla Àxel Romero Suris Rut Ramal Sancho Gemma Esteller Sancho Albert Alarcón Fibla Núria Alonso Reverter Georgina Queralt Reverter Ainoha Gómez García V.M.
Tomàs Camacho Molina M. José Carbonell Boria Isabel Moreno Martínez David Garcia Rubert Helena Fibla Reverter Reis Fabregat Fibla Josep Sanchez Cervelló Vicent Matamoros Sanz Joaquim Buj Alfara Mar Subirats Barrera Núria Prades Sancho Alfons Montserrat Esteller Sandra Matamoros Anglès Neus Calvo Covelli Agustí Bel Beltran Artur Segarra Esteller Josep Sancho Sancho Pietat Subirats Ortiz
Germà Bel Queralt Infraestructures a la perifèria de la perifèria: una visió de llarg termini (1720-2010).
Comunicants
Taula inaugural amb el professor Sánchez Cervelló, l’alcalde Alfons Montserrat, i el president del Consell Comarcal Joan Castor Gonell
4 tardor de 2010
loRafal
loRafal
tardor de 2010
5
història
història
La bateria camuflada de la Ferreria Dalt de la CN-340, la malea del Cono s’estén fins al camí de la Ferreria, en el qual desemboquen dos grans rases; entremig, una caseta que guaita a la marina
Agustí Bel
agusti_bel@yahoo.es
Tot romanços. Ha calgut que la mirada sense prejuís d’un xiquet se n’adonés de la veritat: allò s’assemblava massa a les galeries per a treure els canons del búnquer de la serra de la Punta! I si en realitat no eren “trinxeres” sinó els corredors, excavats però sense cobrir encara, d’una bateria de costa que hauria albergat dos canons? Als nou anys no dónes res per descomptat.
A la Ferreria ho proclamen la sòbria escala exterior, el ciment armat de les parets i pilars esventrats, una enorme cisterna alimentada pel canaló del terrat i dues fibles a banda i banda de l’embut de l’entrada posterior emporlanada i en pendent... I, ben collades al terra, un parell de bigues per a sostenir el telèmetre amb què calcular les coordenades de tir.
La llàstima és que el 23 de maig, quan Pau Fabregat ens hi acompanyà per a llevar-nos la bena dels ulls, ja vam trobar el fals xalet assolat, qui sap si per les ventades de l’hivern... Queden els detalls per a les actes del III Congrés d’Història.
A.B.
I si el “xalet” fos de mentida? I si s’hi camuflés el post d’observació i direcció de tir? ¿I si l’exèrcit de la República va fer com el de Suïssa, que per aquells anys començà a bastir fins a 140 fortaleses defensives dotades d’artilleria, disfressades de xalets o corrals i perfectament adaptades −en forma, estil i color− al paisatge de l’entorn?
Porta d’entrada, per la banda del camí de la Ferreria
A.B.
E
ls caçadors, que surten al camp a tirar, hi havien vist sempre unes “trinxeres”. Uns altres, avorrits de disbarats en sòl no urbanitzable, ens havíem fet un fart de passar per davant d’una construcció que crèiem un “xalet” dels anys 50 o 60, potser abandonat quan allí prop aparegué, com una caparra, la fàbrica de ciment.
Ha calgut que la mirada sense prejuís d’un xiquet se n’adonés de la veritat Mentrestant farem boca amb la documentació de l’Arxiu General Militar d’Àvila que hem d’agrair a l’investigador de la URV Damià Griñó: al novembre de 1937 hi consta una bateria canareva amb «emplazamientos por terminar» en què anirien 2 canons Krupp de 15 cm «que están actualmente aparcadas en La Martinenca».
El fossat de 20 x 6,70 x 3 m que, un cop cobert amb formigó, hauria acollit el polvorí
6 tardor de 2010
A.B.
Croquis de la situació de la caseta i les rases
loRafal
A.B.
A.B.
ICC / A.B.
70 anys dempeus, vigilant la badia dels Alfacs
Restes del fals “xalet”: a 84 m d’altura sobre el nivell del mar, emblanquinat i amb rafal i tot
loRafal
tardor de 2010
7
vida social
Recordant els deportats als camps nazis Juan Bautista Nos Fibla és l’únic deportat d’Alcanar que segueix viu encara després de passar part de la seua joventut al camp de concentració de Mauthausen
Bar encarrecs
Pizza italiana feta a mà
Pizzeria
Redacció
lorafal@gmail.com
440
310
F
arjo és el renom amb què es coneix la família de Juan Bautista Nos Fibla, nascut el 1924, i que va estar als camps de refugiats francesos de Canes i Bordeus. Va arribar a Mauthausen el 1940 procedent del camp d’Angulema, a França, acompanyat de son pare, José Nos Juan, sa mare i sa germana. Els havien dit que retornaven a Espanya. Al cap de poc temps, les dos dones van ser retornades a l’Estat espanyol per Irun.
loRafal
primavera de 2010 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya
106
Revista informativa d’Alcanar
Cuinera de cine 12
Publicitat i subscripcions
8 tardor de 2010
Txiki, tècnic del El desastre de J.J Sancho va al CD Alcanar 9 Sòl de Riu 23 carrer de les Parres
Juan Bautista va passar al camp de Gusen (kommando de Mauthausen) en companyia de son pare. Fou alliberat a petició de Serrano Suñer, ministre de governació del govern franquista, el 22 d’agost de 1941. José Nos Fibla moria a Gusen el 16 d’octubre de 1941, pocs dies després de l’alliberament de son fill. Trobareu més informació sobre aquests canareus en els dos reportatges de Laura Sancho i Miquel Matamoros publicats als números 81 i 82 de Lo Rafal (2004-05). José Gras Barrera, conegut amb el sobrenom de Fileta, és l’altre canareu que va morir dos dies abans que alliberessen el camp de concentració de Wöbbelin, on estava retingut. Aquest deportat ha estat una descoberta fruit del treball de recerca sobre aquest tema de Joan B. Beltran Reverter.
Alcanar va retre’ls un acte de record el dissabte 16 d’octubre a la Biblioteca pública Trinitari Fabregat. L’emotiva commemoració va servir per presentar el treball de Joan B. Beltran Reverter Els republicans d’Alcanar als camps de concentració nazis, que forma part d’un altre estudi més extens sobre els republicans ebrencs als camps d’extermini nazis, del mateix autor, que es publicarà al proper volum de l’Enciclopèdia de les Terres de l’Ebre. Durant l’acte es va recordar els cinc canareus deportats: Juan Bautista Nos Fibla, José Nos Juan, José Fabregat Chimeno, José Gras Barrera i José Juan Forcadell. També hi va haver música i poesia, amb l’Escola Municipal de Música d’Alcanar (EMMA), Alcanar Ràdio i l’institut Sòl de Riu. Es va comptar amb la presència de la filla de José Juan Forcadell, Rosa
Starquel, que va vindre expressament de París. Starquel va aconseguir les dades que faltaven sobre José Gras Barrera, a través de l’Amical Mauthausen de París. L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va lliurar els obsequis commemoratius a Juan Bautista Nos Fibla, Rosa Starquel i Alfons Aragoneses. El doctor europeu Alfons Aragoneses també va intervenir en el reconeixement als canareus represaliats als camps nazis. Coordina el projecte del Memorial Democràtic per a elaborar una base de dades de la deportació espanyola. Un treball que ha permés trobar més de 400 noms d’espanyols deportats durant el nazisme i dels quals se desconeixia que havien estat en camps de concentració. La majoria de republicans catalans, no van poder tornar a Espanya i es van quedar a viure a França.
Tere Lange
653
25
Anna 686 342 222
loRafal
Juan Bautista Nos Fibla i la seua família durant l’acte celebrat a Alcanar
loRafal
tardor de 2010
9
cuina i cultura
Codonys i gínjols, els poc coneguts de la tardor Ben aspres fins que estan madurs, són fruits que no tothom ha provat i que no es troben tan fàcilment al mercat com les castanyes o els moniatos
Toni Matamoros
tonimatamoros@gmail.com
C
odonys, gínjols, palosantos, magranes, castanyes... són fruits de tardor, que creixen amb la calor de l’agost i maduren amb la fresqueta del setembre. El fet d’anar climatològicament a contracorrent els dóna unes característiques especials: quan estan madurs són dolços i ens aporten gran quantitat d’energia, però abans d’arribar a la maduresa són terriblement astringents i aspres, fins al punt que no es poden ni tastar.
loRafal
primavera de 2010 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya
La Cydonia oblonga (el codonyer) és un arbre petit de la família de les rosàcies que produeix un fruit de vellut, molt dur, en forma de pera i de color groc. Aquest fruit té una aroma intensa que va fer que durant molt de temps fos utilitzat per ambientar els dormitoris i la roba de la llar. L’origen d’aquest arbre és molt antic, a la
106
Revista informativa d’Alcanar
Cuinera de cine 12 Txiki, tècnic del El desastre de J.J Sancho va al CD Alcanar 9 Sòl de Riu 23 carrer de les Parres
10 tardor de 2010
25
lorafal@gmail.com
loRafal
El codony no es pot menjar cru, ja que és molt aspre i àcid, l’ús més habitual és fer-ne codonyat, per menjar-se com a postres, amb fruits secs, amb brull o com a farcit de panellets. Ens aporta gran quantitat de vitamina C i pectina, que és un regulador i protector de l’estómac. El Ziziphus jujuba (ginjoler) és un arbre que pot arribar a tenir molta alçària, és de molt ràpid creixement, es reprodueix molt fàcilment i produeix els gínjols. Aquest és un fruit molt poc conegut fora de l’àmbit mediterrani, i fins i tot a les seues zones urbanes hi ha molt poca gent que n’hage sentit a parlar. Sembla que és originari de Síria i del nord de l’Àfrica i els àrabs en la seva expansió el van anar escampant pels territoris que ocupaven. Els gínjols són com una oliva grossa, amb tonalitats marrons; quan no està totalment madur té un gust que recorda al de les pomes verdes, però té la particularitat que es pot assecar i es conserva durant molt de temps,
C.F.
Comunica’t amb nosaltres
Grècia antiga s’oferia un codony a les núvies el dia de la seva boda, per tal que la seua fragància perfumés un dia tan especial. Sembla que prové de la regió caucàsica, i que d’allí es va escampar cap als imperis grec i romà, els quals el van portar a l’Europa del sud, ja que el fruit necessita la foguerada de l’agost per madurar.
potser per això els àrabs el portaven amb ells. Consumit d’aquesta forma ens aporta molta energia, això vol dir que té una gran quantitat de sucres. Si el mengem fresc té vitamina C i és molt ric en fibra. I per cert, tots diem que estem “més contents que un gínjol” però ningú sembla saber d’on ve aquesta dita.
LA RECEPTA Coc de gínjols - 1/2 kg de gínjols - 125 grams de farina - 100 grams de sucre - 2 ous - Un pols de llevat Es baten els rovells amb el sucre fins que obtenim una crema. Després afegim la farina i el llevat tamisats, poc a poc, i anem remenant. Per altra banda muntem les clares dels ous a punt de neu i les posem a la barreja anterior molt suaument, procurant que no baixen. Col·loquem la massa obtinguda a una safata apta per al forn, untada amb una mica de mantega. Finalment decorem amb els gínjols tallats per la meitat i sense pinyol. Després de 20 minuts a 200ºC tindrem el coc a punt per menjar. Si no fa molt de fred, es pot acompanyar amb una bola de gelat de vainilla.
Gínjols de la finca de Paco Mayor
loRafal
tardor de 2010
11
oficis i costums
oficis i costums assecar a l’ombra. Les altres se segaven amb una falç. Es feia un feix gran i es deixava assecar a l’ombra. Les canyes del canyar les utilitzava per a fer els mànecs de les graneres. Havien de tenir uns tres centímetres de diàmetre i es tallaven verdes al gener o febrer en lluna vella i les deixava assecar a l’ombra. Si la canya no es tallava en lluna vella es trencava i no es podia treballar. Es pelaven les canyes i amb un drap banyat es netejaven. També utilitzava filferro i tatxetes per aguantar les palmes a la canya.
Juan José Oliva Royán va aprendre a fer graneres als 11 anys. Ha participat en el Mercat ibèric d’Alcanar i ha anat dos vegades a l’escola per ensenyar aquest treball artesanal
Vicent Matamoros Ramon Adell vmatamor@xtec.net
Per què vau vindre a Alcanar? Quan vam baixar a Alcanar jo tenia 15 anys, i ja sabia l’ofici. Mon pare va muntar una fàbrica de graneres i pinzells a mitges amb un guàrdia de camp al molí de les Pauletes. Ell feia
Oliva i la seua dona al Mercat Ibèric
De què ha treballat ? Vaig anar a plantar arròs a Pals (Girona). En acabar els treballs a la fàbrica me’n vaig anar a fer d’encofrador per a l’empresa de Paco Coll de Benicarló, on vaig estar-hi quasi 20 anys. I quan acabàvem una obra i em quedava a l’atur, em dedicava a fer graneres. També he treballat a Vivercid, a arrencar i engarçonar a estall i amb els diners que vaig fer em vaig poder comprar la casa que visc i pagar el préstec en un any. Quin material cal per a fer una granera ? La palma del margalló: Amb les fulles més altes feia la corda i la deixava
El margalló, la matèria primera
loRafal
V.M.
Quan us vau casar? Me’n vaig anar a la mili a Bétera i, en tornar, em vaig casar el 12 d’agost de 1971 amb Pepita Simó. Hem tingut tres fills: Sílvia, Juan José i Marina.
Juan José Oliva amb una granera acabada
12 tardor de 2010
Tenia algun perill fer graneres? El perill més gros que teniem eren les punxes de les tiges de les palmes del margalló, que no les trèiem i, com treballàvem sense guants, ens punxàvem molt.
Quan es va acabar el negoci de les graneres artesanals? L’arribada del plàstic va acabar amb les graneres artesanals. A Ulldecona hi havia dos fàbriques i van plegar. Abans de graneres se’n gastaven moltes. Per anar als prats la gent se n’emportava perquè el sòl era de terra i s’havia d’agranar molt, a més cada barca en portava dos o tres per esgotar l’aigua.
loRafal
V.M.
V.M.
Quan va fluixejar el carbó, mon pare se n’anava a fer palmes i les venia a Juan Bautista Beltrán, que tenia una fàbrica de fer pinzells i graneres a Ulldecona, on ja hi treballava ma germana Maria. Quan jo tenia uns 11 anys el pare em va posar a treballar a aquella fàbrica a fer manolls i ajudar. Així vaig aprendre a fer graneres. Estant allí, quan tenia 13 anys, mon pare ja se m’emportava a plantar arròs al Delta.
Descrigue’ns el procés per a elaborar-les. Primer agafava la canya, estirava el filferro, obria el manoll de palma i hi posava la canya dins i anava apre-
V.M.
Què vau fer en arribar ? Jo tenia 10 anys. Mon pare treballava fent carbó i els fills anàvem a jugar i a arreplegar el que podíem per a menjar. Em van apuntar a l’escola d’Ulldecona, però només vaig anarhi tres mesos, perquè el pare em va trobar faena al taller de Manuel Vidal d’Ulldecona i l’ajudava a reparar punxades de bicicleta.
Tinc un banc per a treballar on hi ha un rodet per enrotllar el filferro i unes tatxes per rastrellar les palmes perquè queden fines i unes tisores de dos mans per tallar les puntes de les palmes.
de viatjant i natros treballàvem fent graneres. Allí vaig conèixer a Pepita, una xica que vam llogar per treballar i que, més tard, es va convertir en la meua dona. Per un malentés entre els dos socis van haver de deixar el negoci, però jo vaig seguir fent graneres pel meu compte i les venia a les tendes del poble. Aquella fàbrica va durar dos anys. Després vaig treballar en la construcció de la fàbrica de ciment on vaig estar-hi durant les tres fases.
V.M.
Explique’ns com es va instal·lar la seua família a Ulldecona? Els meus pares van anar a Ulldecona per mediació de Juan Periche, perquè aquest home ja estava aquí i, com va haver-hi la gelada, va cridar
mon pare perquè vingués a fer carbó, que era el que feia a San Roque. Quan vam arribar aquí ja érem sis germans, els tres primers nascuts a Campillos, dos a Jimena de la Frontera i un a San Roque (Càdis). Els altres tres van nàixer a Ulldecona.
V.M.
O
liva, lo granerero, va nàixer a Campillos (Màlaga) el 27 d’octubre de 1947. Era fill de José i Rosa i el tercer de nou germans. Els seus pares van emigrar d’Andalusia i se’n van venir cap a Ulldecona on van arribar el 23 de setembre de 1957 amb sis fills.
tant el filferro a mesura que anava voltant la granera. Posava la primera tatxeta i després tallava els bastons que sobraven de la palma. Tot seguit amb el cordill anava envoltant la palma fins arribar al tendre de la palma. Perquè no es desfés el cordill passava una agulla pel tendre de la palma i les cosia. El que aguantava la palma a la canya no era la corda, era el filferro. La corda només la posava per fer bonic. Per a fer les graneres més artístiques, en lloc de corda es posava pallarofa de panís tenyida de colors. La pallarofa s’anava posant a mesura que s’anava ficant el filferro de manera que quedava unida a la palma. Els colors s’anaven intercalant. Així no calia tapar el filferro amb cordill, també es feia servir jonc de riu per a tapar-lo.
Cedida
L’últim artesà de graneres a Alcanar
Procés d’elaboració d’una granera artesanal
tardor de 2010
13
Alcanar en imatges
Alcanar en imatges
‘Mirades fotogràfiques al patrimoni’ L’Aula de Fotografia d’Alcanar ha preparat l’exposició ‘13x2’, responent a la invitació de l’Ajuntament d’Alcanar com a col·laboració en el III Congrés d’Història
Fotografies: Aula de Fotografia d’Alcanar
Parc Arqueològic de la Moleta del Remei
Ermita de la Mare de Déu del Remei
14 tardor de 2010
Pont de Sól de Riu
Niu de metralladores als penya-segats de Sòl de Riu
Grup d’arqueòlegs al poblat preibèric dels Sant Jaumes - Mas d’en Serrà
loRafal
Niu de metralladores a la platja de la Martinenca
loRafal
Prenent el sol damunt dels còdols
tardor de 2010
15
recerca
recerca
Un treball per a descobrir els escriptors ebrencs Anna Escura ha estudiat els autors i autores més destacats de les Terres de l’Ebre. Ha pogut analitzar l’obra del poeta i novel·lista canareu Trinitari Fabregat
Anna Escura / Vicent Matamoros lorafal@gmail.com
H
e cursat tots els meus estudis des de pàrvuls a batxillerat aquí a Alcanar. De petita, a l’escola Joan Baptista Serra, al que abans es deien les “escoles velles” i després a 6è a les “escoles noves”. Vaig fer l’ESO a l’institut IES Sòl de Riu i també el batxillerat, de la branca de ciències socials perquè al moment de decidir encara no tenia massa clar què volia estudiar en un futur i és una branca que té diverses sortides. El perfil Sóc diplomada en logopèdia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Quan jo vaig començar, ara
ja fa 9 anys, era una diplomatura no massa coneguda però que, poc a poc, va tenint el seu reconeixement tant en l’àmbit escolar com sanitari. En acabar els tres anys de carrera a Bellaterra vaig marxar a Barcelona on vaig cursar un màster d’especialització en veu i laringectomies a l’Escola de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de Sant Pau. La trajectòria professional En acabar el màster vaig començar a treballar al Centre d’Atenció Precoç del CAP Baix Ebre i Montsià, un centre que depèn del Departament de Benestar i Família, on s’atén a infants de 0 a 4 anys. Va ser una feina molt enriquidora pel treball en equip entre logopedes, psicòlegs, fisioterapeutes i l’assistent social i pel contacte directe amb les famílies.
em considero una persona molt lligada a la família. Tot i això, la veritat és que per motius de feina passo gairebé tot el dia a Tortosa. El treball de recerca M’agrada molt la lectura i tenia clar que volia fer un treball que anés relacionat d’alguna manera amb les llengües. Amb aquesta idea inicial i amb el consell de la professora que vaig tenir a 1r de batxillerat, Àngela Buj, finalment vaig decidir fer el treball Selecció d’autors i d’autores de les Terres de l’Ebre.
Conclusions Aquest treball dóna a conèixer una mica més aquests autors i autores que escriuen a “casa nostra”, a Alcanar, com va ser Trinitari Fabregat o com actualment ho fan Tomàs Camacho o l’Àngela Buj. També els autors
i autores de poblacions veïnes com Tortosa, Flix, Sant Carles de la Ràpita, Mequinensa, Cinctorres, etcètera. També destacar la varietat de gèneres literaris que s’ofereix: poesia, novel·la, literatura infantil, assaig...
Voldria donar les gràcies pel temps que em van dedicar cadascun d’ells i animar tota la gent d’Alcanar a que s’endinsen en aquestes obres, de ben segur que disfrutaran de la seua lectura.
Cedida
La informació Vaig aconseguir un primer llistat de persones que es dedicaven a escriure i que ja havien fet diverses publicacions a les nostres terres, consultant una revista que publica el Moviment de Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre. Poc a poc, amb l’ajuda i el suport d’Àngela, vaig anar endinsant-me en cadascun d’ells. El treball és una recopilació de les seues biografies, un llistat de tots els llibres que havien publicat, un petit resum de l’argument d’algun d’aquests llibres i fragments extrets directament de les seues obres. Però, quan realment vaig poder conèixer als quinze protagonistes d’aquest treball i veure com eren, com pensaven i quina dedicació i devoció tenien per la literatura, va ser a partir de les entrevistes personals que vaig anar realitzant a cadascun d’ells.
Manel Oller autor d’Ulldecona
Tomàs Camacho professor i escriptor d’Alcanar
16 tardor de 2010
Cedida
Cedida
Quan vaig marxar a estudiar a fora ja tenia clar que tan aviat com pogués tornaria a Alcanar, però que era necessari sortir del poble per tal d’estudiar una carrera i així ho vaig fer. Actualment visc a Alcanar que és on realment m’agrada estar perquè
Anna i sa mare a la vila universitària de la UAB
loRafal
Cedida
Des de fa 4 anys estic treballant per a una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que depèn del Departament de Salut. Treballo a Tortosa i actualment combino la feina entre el CAP Baix Ebre i l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.
Anna Escura autora del treball de recerca sobre els escriptors ebrencs
loRafal
tardor de 2010
17
recerca
Del pont dels Estrets a Sòl-de-Riu El segon itinerari per les Terres de Cruïlla, organitzat el passat 18 de setembre a Alcanar, va permetre conèixer indrets d’interés al tram final del riu de la Sénia
Helena Fibla
lorafal@gmail.com
Estudis posteriors parlen d’una cronología diferent en la construcció d’aquest pont. Les seues característiques s’aproximen més a les pròpies dels ponts que es construiren a l’època medieval musulmana (entre els segles VIII i XIII). Els ponts romans eren amples, d’uns sis o set metres d’amplada de calçada, a diferència dels medievals que solen ser més estrets; el pont dels Estretets té 3,37 metres de calçada. El principal material constructiu eren els carreus, la pedra ben escariada, i el que trobem al Pont dels Estretets són pedres disposades lateralment, de costat. Aquestes són dos de les característiques que permeten replantejar l’època de construcció d’aquesta antiga via de comunicació. El Molí del Lluco es pot observar millor des de l’altra banda de riu Sénia, ja en terres vinarossenques. Aquest molí fariner, situat quasi a peu de riu, aprofita l’alçada per a guanyar el desnivell necessari per a poder construir-hi el cub. Aquest era un conducte vertical per on entrava l’aigua amb la finalitat d’aconseguir la pressió necessària per a poder engegar el mecanisme que fés girar les moles. A tra-
C/Arquitecte Gaudí, 24 Alcanar (Tarragona) Reserves: 977 730 696 www.turismedia.com/esquelladengaudi esquelladengaudi@gmail.com
J.J.B.
Un dels dos arcs que deuria tenir el Pont dels Estretets encara es conserva al riu, a la partida de les Martorelles. Nexe d’unió entre les terres de les dos bandes del riu, el Canonge Matamoros, a Historia de mi pueblo, ens en parla situant la seua construcció durant l’època romana, i formant part d’una via de comunicació que uniria Amposta amb Alcanar i Chersonesus (Peníscola), seria una via secundària a la via principal pretòria o aureliana romana que passava per les terres de l’interior (Tortosa, la Galera, la Miliana, Traiguera).
vés del cub, l’aigua anava a parar a una sala anomenada carcavà del molí, regulada per mig d’una comporta que tenia a la part inferior. En aquesta sala, la força de l’aigua quan surtia feia girar unes rodes horitzontals que, alhora, fein voltar les diverses moles que tenia el molí. Des del carcavà, una obertura retornava al riu l’aigua del molí, després d’haver complert la seua tasca de moldre. El molí del Lluco sembla que va deixar de funcionar a principis del segle XX.
Carmelo dins del pont dels Estretets
tel. 977 732 536
J.J.B.
U
na vintena de persones van participar al recorregut que començava a la plaça Sant Pere de les Cases, sota l’organització de l’Associació Cultural Lo Rafal, el Centre d’estudis Lo Codolar i el suport de l’Institut Ramon Muntaner.
Helena parlant del Molí del Lluco
18 tardor de 2010
Alcanar Av. Constitució, 26
loRafal
menjars d’empresa • menú diari • celebracions • menjars per emportar
loRafal
tardor de 2010
19
medi ambient
opinió
El Remei té sis oliveres monumentals
La classe política en crisi
Les actuacions dutes a terme a l’entorn de l’ermita del Remei permeten recuperar els arbres mil·lenaris i construir-hi una bassa d’aigua
Redacció
José Luis Oliveras
lorafal@gmail.com
lorafal@gmail.com
Pel que fa al camí del Racó de la Ferreria, al qual féiem referència al número anterior de Lo Rafal, comentar que un informe municipal elaborat per encàrrec del consistori canareu indica que aquest camí és privat.
El president de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona, Joan Josep Malràs, destaca que amb actuacions com aquestes “s’aposta clarament per explorar fórmules de cooperació institucional que siguin capaç de generar expectatives positives en àmbits com l’ocupació, la formació i la difusió de la cultura, entre d’altres”.
Els importa ben poc la situació de la ciutadania en general. El petit empresari que ja no té cap via de finançament amb els Sagrats Bancs, als quals se’ls van injectar tots els diners que demanaven per a tot el contrari del que han acabat fent. Sense cap mena de control. Tampoc els amoïna l’augment sense límits de l’atur, sobretot en grans companyies multinacionals, que també han rebut diners públics de les nostres butxaques amb falses promeses que ara han caigut en l’oblit.
El treball Inventari d’oliveres mil·lenàries o monumentals al territori de la Taula del Sénia de Romà Senar i el Grup de Natura Arabogues cataloga un total de 4.080 oliveres de més de 3,5 metres de perímetre de tronc (medit a 1,30 metres del sòl) a divuit pobles de la Mancomunitat, entre ells Alcanar. J.J.B.
Tampoc no els preocupa la delicada situació de les famílies amb persones amb minusvàlues i a les quals se’ls hi neguen els ajuts més elementals com la dependència o se’ls eternitzen els tràmits fins arribar a uns extrems insospitats i lamentables.
Oliveres monumentals situades a l’entorn de l’ermita
Cartells electorals al camí de la Fanecada
Aquesta nova bassa és per a ús dels Bombers en cas d’incendi
20 tardor de 2010
loRafal
Hi ha qui expressa el seu desengany fent pintades a les parets
L’evolució de l’educació tampoc no és massa bona, tret d’algunes excepcions, els nostres jóvens arriben a la majoria d’edat amb una formació molt justeta i, fins i tot, precària. Acaben l’escolarització amb mancances en història o temes de cultura, però el més greu, en qüestions bàsiques com la urbanitat i el respecte per l’altri. Els polítics tenen el que es mereixen perquè és allò que han sembrat i no seria d’estranyar que, tard o d’hora, siguen del partit que siguen, només els acaben votant els seus familiars, amics i els que es poden omplir la butxaca per la seua gestió.
Cedida
D’altra banda, l’Ajuntament d’Alcanar i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya han habilitat, al costat de l’ermita, una bassa d’aigua amb 200.000 litres de capacitat per a permetre que els helicòpters puguen abastir-se d’aigua en cas d’un incendi forestal. A prop de la bassa hi ha una caseta amb una presa d’aigua per a que els camions de Bombers carreguen també l’aigua quan actuen contra un foc. Es preveu construir una planta potabilitzadora de l’aigua per a que també es puga fer servir per part d’aquelles persones que visiten l’entorn de l’ermita i la Moleta del Remei. L’aigua per a la zona dels “paelleros” no és de la bassa, ja que va per boques diferents, amb la qual cosa es garanteix que Bombers i visitants tinguen aigua a la seua disposició.
A
mi no m’estranya gens aquesta valoració. Hi ha polítics corruptes que van tan tranquils pels carrers i restaurants de luxe amb un somriure despectiu als llavis. Davant la crisi econòmica actual, n’hi ha uns altres polítics que, en comptes d’unir esforços per a tirar endavant , es limiten a discutir i insultar-se amb l’única finalitat de desprestigiar el rival. L’objectiu final és assolir la somiada poltrona del poder, coste el coste.
J.B.
El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcanar, Josep Maria Sancho, manifesta que “seguiran fent-se més actuacions a la zona, acollintnos a tants plans de treball com siga possible”.
J.B.
E
El segon pla d’ocupació d’arqueologia de la Diputació de Tarragona s’acaba aquest mes de desembre. A més de desbrossar l’entorn de l’ermita del Remei, recuperar els dos forns de calç i refer els marges de pedra seca, els treballadors també han senyalitzat cinc de les sis oliveres monumentals catalogades per la Mancomunitat de la Taula del Sénia. Val a dir que també hi ha dos arbres mil·lenaris més a Alcanar Platja.
Els polítics estan preocupats perquè, segons algunes enquestes, s’han convertit en el segon problema per a la gent per darrere de l’atur
loRafal
tardor de 2010
21
opinió
opinió
El balanç de la lluita contra el Castor és positiu És prompte per a sospesar els efectes de la mobilització que la Plataforma ciutadana en defensa de les Terres del Sénia ha protagonitzat aquests darrers anys
El primer que hem de reconèixer els “plataformeros” és que hem fet coses malament, com humans que som, és possible que ens haguéssim equivocat. Però no precisament en no entrar al joc de les compensacions. Alcanar no està pitjor perquè la Plataforma hagi dit que no vol aquest gran magatzem de gas, ni tampoc puc creure que algú pense que estaríem millor si la Plataforma hagués “negociat”... Entrar en aquest joc significava tenir a pocs centenars de metres del casc urbà
La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia no calla, ni accepta el que veu com una agressió al territori i a les persones És fals que la Plataforma hem assumit que som la veu que representa tot el poble d’Alcanar. Totes les mobilitzacions, comunicats i diferents actuacions, es debatien en assemblea –i així consta en les actes-. La Plataforma era, I ÉS, la veu de les persones que li donen suport. Mai hem polemitzat amb les persones que no pensen com nosaltres, i fins i tot hem col·laborat amb qui, en defensa dels seus interessos o del seu patrimoni, han treballat o venut finques per fer possible el Projecte Castor. El Sr. F..S. diu que no està orgullós de tenir una industria com aquesta al territori... Però, per no córrer
el risc d’equivocar-se, pensa que és millor callar i acceptar (o “negociar”...) Els de La Plataforma no callem, ni acceptem el que veiem com una agressió al territori i a les persones que hi vivim. I aquesta postura la gestionem com millor sabem. Ah! i si algú pensa que ho pot millorar que ens ho digui, que totes les propostes són benvingudes. ELS QUI ACTUEN ES PODEN EQUIVOCAR, ELS QUI NO FAN RES, JA S’HAN EQUIVOCAT! Creiem que no s’ha perdut l’energia, s’ha aconseguit informació fonamental del projecte Castor, s’ha difós popularment, s’han assolit canvis substancials. La Plataforma continua treballant per que aquest Projecte, que no ha pogut aturar, sigui el menys agressiu possible, i de feina encara n’hi ha molta.
E
l Mercat d’Intercanvi vol ser un espai de trobada, de germanor i de solidaritat entre les persones. Un espai per a compartir i per a trobar formes d’organització social que ens ajuden a afrontar els reptes del nostre present i, més encara, del nostre futur.S’hi poden intercanviar tot tipus d’objectes o serveis, sense la intermediació del diner. També volem que siga un espai de trobada i de difusió d’iniciatives socials que intenten posar el seu granet de sorra per a un canvi en l’estat actual de les coses. Des de Riu Viu convidem a la participació de tothom, particulars i
entitats, aportant qualsevol cosa a intercanviar o per a informar del que es cregue oportú. Així, entre altres informacions, hem pogut conèixer un poc el projecte de Banc del Temps que s’intenta crear al territori. Es tracta d’organitzar-se de manera que es pot rebre i donar serveis de tot tipus sense intermediació de diner i amb el temps (l’hora) com a unitat de valor. Sens dubte, és una visió del treball on l’important és la solidaritat entre les persones i on qualsevol pot aportar alguna cosa. No és fàcil començar-ho, però tot és qüestió de constància. Sovint les coses que estan més plenes de sentit són les menys fàcils de fer. Què hi farem? Agraïm el recolzament rebut des d’altres col·lectius i particulars, participant i donant-ne difusió. Si bé l’afluència de públic a l’octubre va ser menor que en l’edició feta a l’abril, des de l’Associació Riu Viu de Vinaròs tenim molt clar que iniciatives com esta cada volta s’omplen més de sentit per a intentar dotar d’eines una societat civil que ha de fer front al progressiu deteriorament de l’anomenat “estat del benestar”. Com més gent hi participe més sentit tindrà.
Potser per a molta gent tot això sigui una oportunitat perduda per guanyar diners d’una manera senzilla, i des de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia sempre ho hem respectat, tot i que no ho compartirem mai, com tampoc ho han fet tots els partits polítics de l’Ajuntament d’Alcanar mostrant el seu rebuig a aquest projecte lesiu. I és que, afortunadament, encara hi ha molta gent que s’estima el territori, per damunt de falses recompenses o miserables compensacions econòmiques.
L’Associació Riu Viu organitzà una meditació pública amb motiu del Dia de la Dona. Encara avui, en molts àmbits de la nostra societat les do-
nes patixen discriminació per la seua condició de dones. Laboralment cobren menys que els hómens per fer la mateixa feina i continuen havent-hi “ocupacions per a hòmens” i “ocupacions per a dones”. Tot i que hi ha avenços pel que fa a la conscienciació “masculina”, en una gran part de la societat continua existint separació de gènere respecte a les ocupacions domèstiques i d’atenció als fills. També podem veure continuament als noticiaris les tràgiques conseqüències de la violència de gènere enquistada a la nostra societat. En moments de crisi com l’actual col·lectius com les dones, els infants i la gent immigrada tendeixen a patir les conseqüències més greus d’una situació que, si bé afecta la societat en la seua totalitat, es viu de forma molt diferent segons la classe social, el gènere i la condició de cadascú. Ara justament és quan es va fent més evident que calen noves formes de relació, noves formes d’entendre el nostre treball, una nova consciència com a individus i com a societat. Cal que comence un gran canvi on la dona té un paper essencial. Cal que tots i totes comencem el camí per a fer del nostre món un lloc on poder viure dignament, sense cap tipus de discriminació de gènere, de classe o d’espècie. Un món més just i més habitable. Un món més humà.
E.F.
E.F.
L’escrit aparegut a Lo Rafal 107 acusa la Plataforma de fer que Alcanar perdi cavall i burro en el tema del Projecte Castor; ens imputa haver volgut ser l’única veu d’Alcanar, i del territori, en aquest afer; qualifica de febles els arguments que hem utilitzat contra aquesta gran instal·lació que ens posaven tocant el nucli urbà (però el terme municipal i a la Comunitat autònoma veïnes). Qualifica, però, de ben lícits els objectius de la Plataforma, i de mitja victòria el canvi d’ubicació de la planta terrestre.
riuviu2010@gmail.com
R.Cardona
E
tot el que ara veiem que es comença a construir vora l’autopista. I a canvi de què? Els únics que realment han cobrat han estat l’ajuntament de Vinaròs com a terme que acull la indústria –encara que la pose tocant al terme del costat-, i els pescadors en concepte de les pèrdues que ja estant tenint per no poder pescar.
La plaça de la Constitució de Vinaròs acollirà noves edicions del firat els diumenges 19 de desembre, 20 de febrer i 12 de juny
Associació Riu Viu
Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia
l Projecte Castor acaba de començar la construcció de les seves instal·lacions, i encara tardarà més de dos anys a posar-se en marxa. En un tema d’energia, i en els moments que vivim, aquest període és molt de temps.
Riu Viu impulsa el mercat d’intercanvi
Mercat d’intercanvi a Vinaròs
22 tardor de 2010
loRafal
loRafal
tardor de 2010
23
entrevista
el Rogle
... Domènec Ramal
L’Esquella d’en Gaudí queda finalista al Cartaví L’establiment ha participat al quart Concurs de cartes de vi dels restaurants de Catalunya, que organitzen les associacions vinícola i de someliers, junt a l’INCAVI J.J. Buj
K
arina Matamoros i Maripau Rodríguez van obrir fa tres anys la tasca-restaurant L’Esquella d’en Gaudí a Alcanar. Ens parlen del premi que han obtingut al Cartaví, un certamen al qual s’hi presentaven per primera vegada. Què és exactament el Cartavi? El concurs premia els restaurants catalans que destaquen en la promoció dels nostres vins a les cartes. En quin lloc i quina categoria vau quedar? Vam quedar finalistes en restaurants del Grup A. En aquest apartat s’inclouen els restaurants amb cartes de fins a 24 euros (exclòs el vi) i hi havia vint finalistes. En total participaren 580 restaurants d’arreu de Catalunya. Ens van atorgar un diploma commemoratiu. Qui formava el jurat ? Era un jurat multidisciplinari amb membres de la Gastroteca de Catalunya, representants del món del vi i de l’alimentació. Entre ells estaven els someliers i la premsa especialitzada. Comenteu-nos els criteris de valoració del jurat. Era imprescindible per a la seua valoració haver presentat la carta real del restaurant i escrita en català. Altres paràmetres valorats han estat la presència majoritària de vins i caves catalans, així com vins de les denominacions d’origen més properes al restaurant o la relació qualitat-preu, entre d’altres. Vosaltres què vau aportar al concurs ? Era la primera vegada que ens presentàvem i anàvem a provar. No ens esperàvem quedar finalistes, només vam presentar la carta de vins del restaurant i les jornades que fem. Però podies presentar molta més documentació, ara ja ho tindrem en compte per a una altra vegada.
24 tardor de 2010
S.M.
jbuj@hotmail.com
On se va dur a terme el lliurament de premis? L’acte de lliurament dels premis Cartaví va tenir lloc el dilluns 22 de novembre en el marc d’una sala d’exposicions de vins catalans al Palau de Congressos de Catalunya, presidit pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa,Josep Huguet, i el secretari general del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Xavier Castella. Deveu estar molt contentes de l’èxit assolit ? Sí, així és. Per a nosaltres ha estat una grata sorpresa i un reconeixement a l’esforç que estem fent des de que vam obrir. Teniu una oferta molt àmplia de vins ? Sí, en tenim pràcticament de totes les denominacions d’origen catalanes , de la resta d’Espanya i vins del món. Heu començat ja les activitats del vi per a aquesta temporada ? Sí, ja portem dos anys fent-les des de les festes d’octubre a les de maig TOTS ELS PRIMERS DIJOUS DE MES, excepte al gener. Els tasts són guiats per reconeguts enòlegs dels diferents cellers i comencen a les 21.30 hores. Quantes sessions queden encara? El 2 de desembre presentàrem vins de la DO Penedès, la jornada del 3 de febrer la dedicarem al Priorat, el març serà el mes del cava, el 7 d’abril tastarem vins de la Rioja. Per tancar les activitats, destaquem el passeig per les terres catalanes amb les denominacions del Montsant, la Terra Alta, el Priorat, la Conca de Barberà i el Penedès el dia 5 de maig. Feu algun menú especial ? Tenim dos menús, de dimarts a dissabte, que inclouen la degustació de cinc plats i postres maridats amb un o tres vins.
loRafal
Domènec Ramal al mirador de la Cova Grossa amb el poble al fons
Domènec Ramal és la veu de l’informatiu d’Alcanar Ràdio des de fa més de deu anys. Ens parla de tot allò que és notícia al municipi i dels actes que s’hi celebren Domènec Ramal/Mireia Reverter
D
omènec Ramal és un locutor que, en aquesta secció de la revista, no informarà d’Alcanar. Parlarà d’ell mateix a través del rogle que ha
escollit.
El Rogle de Domènec és un lloc molt especial. Recorda el conte de l’aneguet lleig. Aquella bestiola que es transforma en un magnífic animal. Qui ho hauria de dir que un abocador d’escombraries acabés sent un fantàstic mirador? Ara, hem guanyat un espectacular aparador de tot el terme, el goig de contemplar la bellesa i la grandesa de la nostra terra on, abans, només era el lloc on llençar les escombraries i marxar ràpidament pel desagradable que resultava. De les restes tirades, espolsades i abandonades han brollat les meravelloses vistes de les cases, del mar, de la muntanya i del cel. La tria d’aquest rogle ens ve a donar una lliçó. A vegades, les coses rebutjades, a la llarga, poden ser les més valorades. Només cal fer l’exercici, tan suposadament complicat avui en dia, de parar-se i fixar-s’hi. Les descobertes que es fan poden ser sorprenents i gratificants: “Qui no ha tingut alguna vegada, llegint Lo Rafal, la temptació de fer-se la pregunta, quin rogle triaria si un dia m´ho demanaven?. I tot i que de pensaments n´arribes a fer un munt, quan arriba el moment, es fa difícil triar. Evidentment, com més temps passa, més complicat es fa de respondre aquesta pregunta, ja que són moltes les persones que t´han precedit i molts, per tant, els rogles ja visitats, per persones i pensaments.
loRafal
Tot i que cada persona pot associar unes determinades vivències o records a un determinat espai i a una altra aquell mateix lloc li pot provocar sentiments totalment oposats, he volgut no repetir. I com que cada cop la llista d´indrets es va reduint, he volgut escollir aquesta vista des de l´antic abocador de les escombreries, avui reconvertit en un espai de lleure habilitat per poder gaudir d´un descans mentre es fa una passejada i es gaudeix de les bones vistes que des d´aquí es divisen. És un lloc que, tenint Alcanar als teus peus, et permet combinar mar i muntanya, gaudint al mateix temps i d´un sol cop d´ull de la nostra costa i també de les serres i serretes més properes al poble. Mirant cap a la mar hi trobes des d´excel.lents vistes del Delta de l´Ebre, passant per tot el litoral del nostre terme, recorrent la costa de la desembocadura del Sénia fins al sempre imponent castell de Penyíscola. Si la nostra mirada la girem cap a l´interior, hi trobem la plana del Maestrat i l´interior del Montsià, amb els Ports com a teló de fons, i girant encara una mica més hi trobem el poblat de la Moleta, amb Montsià al darrera, exercint tutel.la. I en un ràpid descens, la mateixa vista del Montsià et torna a deixar al mig de la mar novament amb el Delta de l´Ebre com a protagonista. D´aquesta manera acabem unint mar i muntanya, un privilegi, des d´aquest lloc sempre al nostre abast, i a la vora mateix del poble”.
tardor de 2010
25
opinió
Carme Ferré Pavia
carmeferre@gmail.com
Un Rapitenc...
...i una Variada
A
gnòsia ve del grec ignorància, i una anècdota de la pel·lícula amb aques nom, Agnosia (Eugeni Mira, 2010), ens hi fa pensar, en el desconeixement. “Altes esferes”, segons el protagonista Eduardo Noriega, han fet doblar unes frases en català del film que duraven vint segons. El mateix Noriega havia suggerit al director, Eugeni Mira, que hi hagués alguna seqüència en català. El cas no vindria de vint segons si no fos que retrata molt bé quina és la idea de país pluricultural que ens ve d’Espanya. Ni mig minut es mereix una de les llengües de l’Estat, més fàcil d’estudiar a Londres que a Madrid o a Oviedo. Quan pensem que a Suïssa conviuen en tres llengües i no passa res, se’ns fa més clar l’origen d’imposició històrica d’on sortim. I ELS QUE VULGUEN SER ESPANYOLS, ja està bé, però encara més tenen la responsabilitat de reclamar un país que no es construesca per oposició al que “conté”, sinó que els reconesca amb les seues diferències. Ignorar-nos no ens farà desaparèixer i esperem que intentar anul·lar-nos, tampoc.
E
n un moment de sous mileuristes, acomiadaments i rebaixa de sou dels funcionaris, hi ha algunes circumstàncies que indignen per injustes i també per desajustades a la contenció que se’ns demana. Es tracta de les prejubilacions a gent de poc més de 50 anys, que pleguen amb sous més que dignes, així com de jubilacions calculades amb sous de gestió de la darrera etapa de la vida laboral. Així, tothom somia amb una direcció del que sigue cap allà als 50. En el primer cas, no s’entén que el govern retarde la jubilació per un cantó i permeta la sagnia de les prejubilacions per l’altre, que sufraguem entre tots. En el segon, hom pensa que la jubilació hauria de ser com un sou mínim interprofessional, que garantís una vida digna per a tothom. Amb un sou alt mentre es treballa es pot fer patrimoni, estalvi i un bon pla de pensions. El que no està clar és que hi hage gent que cobre 300 euros al mes i alhora exdirectors de 6.000 mensuals. Una HOMOGENEÏTZACIÓ DE LES PENSIONS cap a la dignitat general sense abusos, ens fa falta.
L’Alternativa Pere Fibla i Biosca
La notícia és no tenir notícies
M
olts dels joves que estem fora de casa durant la setmana o durant llargs períodes de temps perquè estem estudiant o treballant a “la capital”, solem aprofitar les estades al poble per a sortir a fer esport, quedar amb els amics, descansar... De tot menys ajudar a casa, pensareu alguns dels lectors, i teniu raó. Al moment d’anar a escriure coses del poble, m’he trobat que no se de què puc escriure. Què passa al poble? Segurament hi ha moltes coses, però on me n’assabento del que passa? Busco a internet... la pàgina web d’Alcanar. Si tenim una bona web! I a més a més s’hi destaquen notícies. Vet aquí que s’ha inaugurat el camp de gespa artificial de la Fanecada. Hi trobem també seccions molt interessants com l’agenda d’actes destacats, els tràmits on-line, perfil del contractant, etc. El format és seriós i és el mateix que trobem per a altres municipis del Montsià. Això està bé, permet reduir
26 tardor de 2010
costos i aprofitar sinergies. Fins aquí tot bé, però si comencem a “navegar” una mica més ja es comença a veure que no és una web massa dinàmica. I això pot ser és culpa de tots. L’alcalde diu:“Comptem amb la vostra participació i aportacions per completar la web amb nous continguts, on expressar les opinions”. La llàstima és que no queda clar on es poden fer arribar les propostes... Les entitats tampoc no hi tenen un espai on poder-hi construir el seu “rogle”. Les notícies municipals haurien d’actualitzar-se més sovint i s’ha de fer una revisió dels continguts (n’hi ha de molt obsolets). La imatge, encara que dins els patrons del format web actual, s’ha de fer atractiva al visitant. Per a tot això fan falta recursos (que igual ara ja no els tenim disponibles) però la necessitat aguditza l’enginy i la creativitat pot servir per a donar-li el contingut i l’aspecte que necessita.
loRafal
loRafal
tardor de 2010
27
loRafal
primavera de 2010 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya
106
Revista informativa d’Alcanar
Cuinera de cine 12
Publicitat i subscripcions
Txiki, tècnic del El desastre de J.J Sancho va al CD Alcanar 9 Sòl de Riu 23 carrer de les Parres
25
Anna 686 342 222