Huygens-82

Guia2

HUYGENS Boletín Oficial de la Agrupación Astronómica de la Safor AÑO XIV

Enero - Febrero 2010

GRANADA AIA-IYA 2009

AJUNTAMENT

Número 82 (Bimestral)

Alineación solar Penáguila 2009

DE GANDIA

JUNTA DIRECTIVA A.A.S.

A.A.S.

Presidente Honorífico: Presidente: Vicepresidente: Secretario: Tesorero: Bibliotecario: Distribución:

Agrupación Astronómica de la Safor Fundada en 1994

Sede Social Casa de la Natura Parc de l'Est 46700 Gandía (Valencia)

COORDINADORES DE LAS SECCIONES DE TRABAJO

Correspondencia Apartado de Correos 300 46700 Gandía (Valencia)



Asteroides:Josep Juliá Gómez (astsafor@arrakis.es) Planetaria:Angel Ferrer (palan100@hotmail.com) Arqueoastronomía:José Lull García (jose.lull@gmail.com) Cielo Profundo:Miguel Guerrero (guerrero_fran@ono.com ) Efemérides:Francisco Escrihuela (pacoses@ole.com) Heliofísica: Joan Manuel Bullón i Lahuerta

Tel. 609-179-991 WEB: http://www.astrosafor.net e-mail:cosmos@astrosafor.net Depósito Legal: V-3365-1999 Inscrita en el Registro de Sociedades de la Generalitat Valenciana con el nº 7434 y en el Registro Municipal de Asociaciones de Gandía con el num. 134

EDITA Agrupación Astronómica de la Safor CIF.- G96479340

COMITE DE PUBLICACIONES

Formado por los coordinadores de sección y el editor, el comité se reserva el derecho a publicar los artículos que considere oportunos.

EQUIPO DE REDACCIÓN Diseño y maquetación: Marcelino Alvarez Villarroya Colaboran en este número: Fuensanta López, Enric Marco, Francisco M. Escrihuela, Josep Emili Arias, Marcelino Alvarez, Joanma Bullón, Josep Julià Gómez, José Lull.

CUOTA Y MATRÍCULA

Socios : Socios Benefactores: Matrícula de inscripción única :

40 € 100 € 6€

• Las cuotas serán satisfechas por domiciliación bancaria y se pasarán al cobro en el mes de enero.

• Los socios que se den de alta después de junio abonarán 20 € por el año corriente.

IMPRIME DIAZOTEC, S.A. C/. Conde de Altea, 4 - Telf: 96 395 39 00 46005 - Valencia

SOCIOS BENEFACTORES

Depósito Legal: V-3365-1999 ISSN 1577-3450 RESPONSABILIDADES Y COPIAS La A.A.S. no comparte necesariamente el contenido de los artículos publicados.

Todos los trabajos publicados en este Boletín podrán ser reproducidos en cualquier medio de comunicación previa autorización por escrito de la dirección e indicando su procedencia y autor.

DISTRIBUCIÓN El Boletín HUYGENS es distribuido gratuitamente entre los socios de la A.A.S., entidades públicas y centros de enseñanaza de la comarca además de Universidades, Observatorios, centros de investigación y otras agrupaciones astronómicas.

Tanto la Sede Social, como la Biblioteca y el servicio de secretaría, permanecerán abiertas todos los viernes de cada semana, excepto festivos, de 21:00 a 23 horas.

Huygens nº82

José Lull García Marcelino Alvarez Enric Marco Maximiliano Doncel Juan García Maximiliano Doncel Juan Malonda

Socios que hacen una aportación voluntaria de 100 € Socio nº 1 Javier Peña Lligoña Socio nº 2 José Lull García Socio nº 3 Marcelino Alvarez Villarroya Socio nº 10 Ángel Requena Villar Socio nº 12 Ángel Ferrer Rodríguez Socio nº 15 Francisco Pavía Alemany Socio nº 40 Juan Carlos Nácher Ortiz Socio nº 49 Mª Fuensanta López Amengual Socio nº 51 Amparo Lozano Mayor Socio nº 58 David Serquera Peyró

Socio nº 126 Socio nº 127 Socio nº 128 Socio nº 129 Socio nº 130 Socio nº 131

enero - febrero - 2010

NUEVOS SOCIOS

Amparo Llopis Sendra Matilde Marqués Vicente-Franqueira Consuelo Llopis Olaso Justo Alemany Alemany Adelaida Engra Hinarejos Vicente Miñana

a los que damos la bienvenida

Página

2

Huygens 82 enero - febrero - 2010

5 Noticiaas

por Marcelino Alvarez

Noticias y actividades de la propia A.A.S. , para estar el día

6 La alineación solar de Penáguila en diciembre de 2009

por José Lull

El pasado 20 de diciembre de 2009, la AAS organizó una excursión al pueblo Penáguila con motivo de la alineación solar del Arc de Santa Llúcia. Con el paisaje nevado y el cielo azul, el Sol fue el protagonista de una tradición ancestral cuyo simbolismo ha sido ahora comprendido.

12 La hipòtesi dogmàtica-literària: l’imperatiu d’acomplir .....

Por Josep Emili Arias

Tot el capítol 2º, i l’estrela de Betlem, sembla ser una ficció de l’evangelista Mateu. Aquesta seriosa hipòtesi té el suport de l’actual Papa teòleg, Benet XVI, (manifestada als Nadals de 2007) i d’altres cristòlegs.

Però encara que l’autor assenteix de ple aquesta hipòtesi, que la persona històrica de Jesús (de llinatge davídic) nasqué al llogaret de Natzaret de Galilea, açò no pretén de cap manera rebentar l’escenificació de l’ancestral pessebre a Betlem, ni canviar cap lletra de les nadalenques. Com tampoc, tombar l’estrela més mitològica ni fotre la nit tan màgica dels Mags d’orient.

21 Fichas de Objetos interesantes: Lyr

por Joanma Bullon

Fichas de objetos interesantes en diversas constelaciones. Encuadernables, mediante la separación de las páginas centrales

32 2009: Año Astronómico Internacional

por Fuensanta López

Comentarios e impresiones sobre el año Internacional de la Astronomía que ya se acaba

36 Heliofísica

por Joanma Bullón

38 Actividades sociales

por Marcelino Alvarez

38 Rastrillo

por Marcelino Alvarez

39

por www.heavens-above.com

El cielo que veremos

40 Efemérides

por Francisco M. Escrihuela

Los sucesos mas destacables y la situación de los planetas en el bimestre

42

Asteroides

por Josep Julià

Camisetas Camisetas Camisetas Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

3

El año después Ya ha pasado el primer año internacional de la Astronomía (supongo que habrá un segundo), y volvemos la normalidad.

Posiblemente, como consecuencia de la tercera reunión del comité del AIA – IYA 2009, a celebrar el 15 de enero en Granada, se tome la decisión de celebrar todos los años unas jornadas que bajo la denominación común de “Fiesta de las estrellas”, una a todas las agrupaciones de aficionados a la astronomía, haciendo lo que mas nos gusta: observar las estrellas. Será una bonita manera de recordar este año que ha sido tan productivo y tan entrañable para todos nosotros.

Durante este año, tenemos la oportunidad de consolidar el conocimiento que de nuestra agrupación ha adquirido la sociedad de toda la Safor. Para ello hay que dar un empujón a nuestras actividades con Colegios, Institutos, Ayuntamientos, e incluso organizaciones culturales o deportivas. Durante el año 2009 han sido muchas las actividades realizadas en colaboración con ellos, que nos han dado muy buen resultado, de forma que tenemos ya algunos compromisos para este ejercicio. Es una muy buena noticia, que cuenten con nosotros como parte integrante de sus actividades. Es como si “formáramos parte del paisaje” Lo único que se necesita ahora, es ampliar el número de socios voluntarios, que acuden a las llamadas de los diversos actos a los que son convocados mas o menos regularmente. Bien es verdad, que nunca han faltado manos dispuestas a ayudar, pero también es verdad, que son siempre los mismos.

Ver caras nuevas además de ser muy interesante de cara al futuro, es necesario para que el grueso del trabajo no recaiga sobre unos pocos. Así que… los nuevos socios, que sepan que contamos con ellos para llevar a cabo las distintas actividades. Que no tengan miedo, que los demás estamos para enseñarles y ayudarles. Y a los antiguos que no prodigan su presencia, que se levanten de su sillón, y vuelvan al trabajo de campo. Ellos también son necesarios para enseñar a los nuevos cómo preparar la actividad, cómo actuar, montar el material, etc… Aquí, hay trabajo para todos.

Boletín de afiliación a la Agrupación Astronómica de la Safor.

DESEO DOMICILIAR LOS PAGOS EN BANCO O CAJA DE AHORROS BANCO O CAJA DE AHORROS..................................................................................................................................

Cuenta corriente o Libreta nº ........... ............ ........ .......................................

Entidad Oficina D.C. nº cuenta Domicilio de la sucursal..................................................................................................................................................

Población.................................................................................. C.P. .............................. Provincia ................................

Titular de la cuenta .......................................................................................................................................................

Ruego a ustedes se sirvan tomar nota de que hasta nuevo aviso, deberán adeudar en mi cuenta con esta entidad los recibos que a mi nombre le sean presentados para su cobro por "Agrupación Astronómica de la Safor" Les saluda atentamente

(Firma)

D/Dña ............................................................................. .................................................

Domicilio .......................................................................................................................... D.N.I. .........................

Población ................................................................ C.P. ............................. Provincia .........................................

Teléfono:........................................... ...................... e-mail:........................................................

Cuota:

Huygens nº 82

Inscripción: socio: socio benefactor:

6€ 40 € al año.

100 € al año

enero - febrero - 2010

Página

4

Cena de la Agrupación Navidad 2009

música,, que fue realmente lo único “malo”, ya que a pesar de que por una parte nos invitaba a bailar,

Tal como estaba previsto, el viernes 11 de diciembre, se celebró la cena anual de Navidad.

cosa que se hizo por una gran parte de los comensales, por otro lado, no nos dejaba mantener una conversación sin tener que hablar a gritos.

En el restaurante San Marcos, después de dos años de ausencia, volvimos a reunirnos una gran

Y así, después de un rato de compartir pista de baile, dimos por terminada esta última celebración del Año Internacional de la Astronomía.

parte de socios y familiares.

Nos habían dicho que la cocina había cambiado, y que la nueva era muy distinta de la anterior, y sobre todo bastante mejor.

Pues bien, tenían razón. La nueva cocina del complejo San Marcos, estuvo a gran altura.

La cena transcurrió afablemente, y al final, después de los dulces navideños, empezó a sonar la Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

5

Recuperando tradiciones ancestrales La alineación solar de Penáguila en diciembre de 2009 Jose Lull Coordinador de la Sección de Arqueoastronomía Jose.lull@gmail.com – http://www.joselull.com El pasado 20 de diciembre de 2009, la AAS organizó una excursión al pueblo Penáguila con motivo de la alineación solar del Arc de Santa Llúcia. Con el paisaje nevado y el cielo azul, el Sol fue el protagonista de una tradición ancestral cuyo simbolismo ha sido ahora comprendido.

Introducción

acercarme a Penáguila para poder conocer mejor el terreno, los puntos de observación y escuchar, en boca

En diciembre de 2008 emprendí un emocionante estu-

de los propios penaguileros, qué es lo que la tradición

dio arqueoastronómico sobre la tradición, significado

local decía sobre esta alineación. Mi primera visita

y observación de la alineación solar de l’Arc de Santa

a Penáguila, en relación a este estudio, tuvo lugar el

Llúcia de Penáguila (figura 01), en Alicante. En su

domingo 14 de diciembre de 2008, acompañado por mi

primera versión, fue publicado muy pocos días después

mujer. En aquella ocasión pudimos aprovechar el día

de haber concluido el estudio y de haber redactado los

recopilando información y realizando fotografías del

resultados, en el boletín de la Agrupación Astronómica

Sol, si bien el tiempo no era muy favorable. Ocho días

de La Safor. en Huygens 76 (2009).

después, el lunes 22 de diciembre, volví a Penáguila con el objetivo de fotografíar el fenómeno por segunda vez y medir puntos de observación. Así, encontré la ocasión de realizar las primeras fotografías e inmortalizar, por vez primera, el Sol a través del conocido arco penaguilero.

La imagen ya la tenía, pero lo más importante de aquel trabajo era, sin duda, comprender por qué el arco de piedra estaba dedicado a Santa Lucía y por qué en la tradición penaguilera se decía que, para propiciar su embarazo, las mujeres

Figura 01: Penáguila cubierta de nieve, el 20 de diciembre de 2009 (foto del autor)

se exponían a los rayos de Sol que atravesaban el arco, en el día de

Para realizar el estudio, además de uso de bibliote-

Santa Lucía. Esto era muy curioso, sobre todo, teniendo

ca, calculadora, y programas astronómicos, tuve que

en cuenta que en Penáguila no había ni un solo elemen-

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

6

to religioso, artístico o arquitectónico, dedicado a esta

cuenta por los cristianos desde finales del siglo XIII y

Santa de Sicilia. Finalmente, ese emocionante enigma

principios del XIV.

quedó resuelto y con él el sentido de toda la alineación.

La excursión de la AAS a Penáguila Tras el fin de la última revuelta del infatigable AlAzraq, Penáguila iba a ser repoblada por cristianos. La

Desde la AAS, quisimos organizar en diciembre de

carta puebla de Penáguila data de 1278, bajo el reinado

2009 una excursión a Penáguila para observar el fenóme-

de Pere III. En aquella época de finales del siglo XIII y

no. Para aprovechar la excursión al máximo, contamos

principios del siglo XIV, el solsticio de invierno tenía

con el oportuno y muy amable ofrecimiento de Enrique

lugar el 13 de diciembre, día que en el santoral está

(Quique) Brotons, penaguilero, que se ofrecía a hacer

dedicado a Santa Lucía en recuerdo a su martirio ese

de guía y enseñarnos los principales monumentos de su

mismo día de 304. La tradición penaguilera nos habla

pueblo. Quique, además, como en su momento hiciera

de un rito de la fertilidad (las mujeres expuestas al Sol

Juanjo Ortolá en la Vall, se esforzó, a título personal,

podrán quedar embarazadas), rito que en muchas cultu-

por difundir entre sus paisanos el acontecimiento, así

ras tiene lugar precisamente y a buena lógica en el día

como en intentar hacer comprender a su ayuntamiento la

del solsticio de invierno, cuando el Sol renace tras llegar

oportunidad que se le brindaba. Así es como, al menos,

a su más baja declinación. Todo cuadró de repente. El

consiguió que le pagaran 100 gafas de eclipse para per-

arco de Santa Lucía debió ser denominado así por los

mitir que penaguileros y visitantes desprovistos pudieran

penaguileros de esa época inmediatamente posterior a

disfrutar de la observación.

la carta puebla, y el rito de la exposición a los rayos del Sol solsticial en el día de Santa Lucía, también, pues sólo

Organizamos nuestra excursión para el domingo 13

entonces coincidía con el solsticio de invierno. Desde

de diciembre, día de Santa Lucía. En el listado de

entonces, sin embargo, el día de Santa Lucía se fue ale-

excursionistas, buena parte de ellos miembros de la

jando lentamente del solsticio, por el desfase entre el año

AAS, tenía medio centenar de personas apuntadas. Sin

juliano y el trópico, hasta que con la reforma gregoriana

embargo, igual que ocurriera en 2008, ese 13 de diciem-

de 1582 el solsticio fue anclado el 21 de diciembre, tal

bre salió completamente nublado y, además, lluvioso.

y como había sido durante el concilio de Nicea en 325

Conocedores de la predicción meteorológica con ante-

(en el que se dio formato al calendario litúrgico y festivo

lación, el 10 de diciembre anulamos la excursión. La

de la Iglesia). Por ello, aunque la tradición siga hablando

semana siguiente se iniciaba con fuertes nevadas y frío

de la alineación en el día de Santa Lucía, la verdadera

intenso. Todo parecía indicar que la mala suerte impedi-

alineación, la coherente con la historia y los ritos de ferti-

ría que nuestra excursión, prevista ahora para el domingo

lidad no es hoy, la del 13 de diciembre sino la del día del

20 de diciembre, fructificara. Las predicciones no podían

solsticio de invierno, actualmente el 21 de diciembre.

ser peores. Pero el jueves 17, Victoria Rosselló, me enviaba una bonita predicción: “el sábado es un día de

Sin embargo, esto no quiere decir en absoluto que la

lluvia y de nieve por encima de los 600 metros pues la

tradición del rito de la fertilidad solsticial en Penáguila

temperatura seguirá bajando, de modo que podría volver

se remonte como máximo al siglo XIII-XIV. Es probable,

a nevar en Penàguila. El domingo pueden quedar nubes

en realidad, que esta tradición sea mucho más antigua,

e incluso alguna lluvia de madrugada o a primeras horas

por razones obvias: el de la exposición a los rayos del

en el norte de Alicante pero despejará con gran seguridad

Sol en relación a la fertilidad en el día del solsticio de

por la mañana, el ambiente será frío y puede haber nubes

invierno no es un rito cristiano sino pagano. Y como

altas por la tarde, lo que podría ser incluso beneficioso

tal, bien podría ser anterior a la repoblación cristiana de

para la observación...” (para el lunes volver a llover).

Penáguila. En todo caso, lo cierto es que la tradición cristiana penaguilera, al asociar el rito al día de Santa Lucía,

Su predicción, sin embargo, no era refrendada en todas

nos ha dado la clave para conocer que ya era tenido en

las fuentes meteorológicas. Pero la suerte ya estaba

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

7

Alcoy, tomamos la carretera de Benifallim, tal y como nos había recomendado Quique Brotons.

El paisaje estaba totalmente nevado, hielo en la cuneta y ascendiendo en altura. Tal y como comentamos todos después, en ese trayecto por momentos parecía que el hielo nos cerraría el paso a Penáguila. Pero, con prudencia, y con la constancia de que la carretera estaba limpia pasamos Benifallim y llegamos a Penáguila hacia las 11:15 (figura 02).

Figura 02: El grupo de la AAS y amigos, al llegar a Penáguila (foto de Ángel Ferrer)

En Penáguila nos reunimos los 31. Tras pasar por la bonita puerta medieval del pueblo, nos reunimos en la plaza de la iglesia dando comienzo nuestra ruta turística. Quique comenzó por mostrarnos la iglesia de la Asunción de Nuestra Señora, construida en 1790 sobre una del siglo XIV. Dentro de la iglesia, nos explicó sus capillas y obras pictóricas y, sobre todo, la sala que alberga una notable colección de pergaminos antiguos de diversa índole (figura 03), incluida la carta puebla de 1278, objetos litúrgicos, etc. Esta visita especial debemos agradecerla al padre D. Joaquín Alemany Llorens, que permitió a nuestro numeroso grupo, y a otros visitantes que se adhirieron al guiado, tal privilegio.

Figura 03: Quique Brotons guiando al grupo (foto del autor)

echada. Esta era la mejor oportunidad y, virtualmente

Tras la visita de la iglesia, pasamos junto a

podríamos disfrutar de las mismas condiciones que

una gran casa señorial que, como nos indicó Quique,

el Sol tendría en el solsticio de invierno. Comencé a

posee una torre-observatorio. Un año antes me había

preguntar nuevamente para saber cuántos seríamos. De

contado esa historia, pero también que él nunca había

medio centenar bajamos a 31 personas. Comidas fami-

conseguido verlo con sus propios ojos. Cuando lo vol-

liares, constipados varios y, sobre todo, el miedo a las

vió a contar, ante todo el grupo, pude ver cómo los ojos

previsibles placas de hielo, echaron atrás a muchos de

de Ángel Ferrer brillaban sorprendidos, con el evidente

los previamente apuntados.

deseo de ir a la torre… como todos nosotros. Quizás algún año Quique nos consiga ese permiso de la familia

A las 9:45 nos reuníamos en una gasolinera a las

propietaria.

afueras de Gandía prácticamente todos los excursionistas, la mitad de la AAS y la otra mitad amigos ajenos a

Nos acercamos a un tramo del lienzo de la antigua

la agrupación. Hacia las 10 salíamos en convoy. Según

muralla de Penáguila y, desde allí, vimos parte del Jardín

nos acercábamos a Alcoy veíamos el temido hielo

de Santos, al que no pudimos acceder a causa de los pinos

en la cuneta, pero la carretera estaba perfecta. En el

que la nevada había partido y derribado. Continuamos

camino, los tres (¡) termómetros del coche de Vicente

caminando por diversas calles, con antiguas casas seño-

Mas e Isabel, en el que iba, marcaron -3º C. Al salir de

riales luciendo escudo de armas (figura 04), en direc-

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

8

Proseguimos con la visita de la Almazara de Penáguila (figura 06). Este lugar pudo ser visitado gracias a que el alcalde de Penáguila prestó a Quique, por nuestra llegada, las llaves del lugar. La Almazara se conservaba excelentemente, por lo que su visita fue muy instructiva.

Tras esto continuamos todos, esquivando el hielo, hacia la famosa fuente de los 31 chorros, que fue canalizada en 1847 y retocada en 1927. Tras esta visita, finalizaba el interesante guiado de Quique y el grupo tuvo un tiempo libre, para disfrutar con la nieve, antes de comer.

En mi caso, aproveché esa media hora para alejarme del pueblo por un precioso camino nevado y así fotografiarFigura 04: Escudo de armas de una casa penaguilera (foto del autor)

ción a una antigua

lo en esa bonita estampa navideña. Mientras tanto, el Sol iba cumpliendo con su destino, acercándose poco a poco a l’Arc de Santa Llúcia (figura 07).

torre de la muralla, hoy en buena

La observación de la alineación

parte

destruida.

Tras la comida en el restaurante (figura 08), cuyo

Desde allí, la vista

servicio fue extraordinariamente lento, nos prepara-

del bosque nevado

mos para realizar la observación, efectuando antes una

y de las estribacio-

pequeña explicación a los asistentes para intentar expo-

nes

occidentales

ner de modo muy abreviado los resultados del estudio

de la Serrella eran

(figura 09). Por parte de nuestro grupo allí estábamos

espléndidas. Hacía

Palmira y Ángel Ferrer; Magda López, su marido y una

frío y los charcos

pareja de amigos; Josep Emili Arias; Amparo Lozano;

estaban totalmente

Miguel Guerrero; Enric Marco; Abilio Orts y Elvira;

congelados. Pero,

Pepe Valldecabres; John Mulholland y Fina; Manolo

sin duda, lo más

Cardós y Matilde; Alicia Catalá, Noël Malonda su mujer

curioso era ver los

e hijos; Juan Bañuls, sus hijos y un amigo; Toña Azara

cristales de hielo que se habían formado en las ventani-

y amiga; Vicente Mas e Isabel; y yo mismo). A nosotros

llas de algunos coches (figura 05).

se unieron algunos visitantes conocidos por haberlos

Figura 05: Cristales de hielo (foto del autor)

visto también en la alineación solar de Vall de Gallinera y, por supuesto, algunos pocos penaguileros. En total no debíamos ser más de cincuenta los allí reunidos para ver esa hermosa alineación. Veremos si, en próximos años, su difusión aumenta más el interés por participar directamente de esta antiquísima tradición de exposición a los rayos solsticiales.

Nos colocamos en el punto de observación calculado el año anterior (punto 2). Eran las 15:25 aproximadamente. El Sol recorría la cresta de la montaña sin llegar Figura 06: Detalle de la almazara de Penáguila (foto del autor)

Huygens nº 82

a ocultarse por completo, en un movimiento digno de mención, como si se tratara de una bola luminosa que

enero - febrero - 2010

Página

9

fuera cayendo por la cresta montaña. A las 15h 52’ 35” (TL) el Sol desaparecía por detrás de la montaña. Los siguientes son minutos de tensión. El Sol ha desaparecido completamente, en el Arc de Santa Llúcia no se ve luz. Son unos minutos emocionantes, donde hay quien duda que el Sol vaya a volver a aparecer. Pero finalmente lo hace, emergiendo, renaciendo en el interior del arco natural de piedra, sin faltar a su cita con la historia y la tradición tal y como lo hace desde tiempos inmemoriales (figura 10).

El contacto I se producía a las 15h 57’ 20”. Durante casi cinco minutos más el Sol nos iluminaría a través del arco (figuras 11, 12, 13, 14), hasta desaparecer su último rayo de luz a las 16h 01’ 50”. Pudimos notar como las personas situadas más hacia el NO, aún estando tan juntos, vieron comenzar y acabar antes la alineación, al contrario que los colocados más al SE. Estos cambios de

Figura 07: El Sol de camino al Arco de Santa Lucía (foto del autor)

municipio. Con la publicación del estudio, con el esfuerzo de Juanjo Ortolá por difundirlo, y finalmente, con el necesario apoyo del ayuntamiento de Vall de Gallinera, que ha sabido publicar el estudio y difundir el acontecimiento por muy diversos medios de comunicación, se han llegado a reunir más de 600 personas para ver la alineación, a pesar de los evidentes inconvenientes motivados por el pequeño foco de luz que proyecta la Foradà sobre un reducido espacio de terreno, el terrero abancalado, los naranjos, etc.

La alineación solar de Penáguila también reúne todos los elementos necesarios para hacer de su observación un acontecimiento atractivo, de modo que, con la experiencia previa que hemos tenido en la Vall de Gallinera, sería conveniente que el ayuntamiento de Penáguila se implicara en la difusión de esta alineación y de su publicación, pues como en la Vall, sin duda serviría para

Figura 08: El grupo, en el restaurante (foto del autor)

atraer visitantes a esa bonita población que, desconocida para muchos, ofrece tan bellos paisajes y tantas cosas

posición, unos metros más hacia uno u otro lado, son los que provocan variaciones en los tiempos de observación de la alineación.

Recuperación de la tradición Gracias al estudio de la alineación solar de la Foradà en la Vall de Gallinera, igualmente publicado por vez primera por la AAS, en el libro Trabajos de Arqueoastronomía, en aquel valle recuperamos el sentido de una tradición oral casi perdida, de modo que hoy se ha convertido en un elemento turístico de primer orden en la Vall que ha servido que para situar aquel monumento entre les meravelles naturals valencianes, y lo más impor-

Figura 09: Explicaciones previas a la alineación (foto de Miguel Guerrero)

tante, para dar a conocer más, por esta otra vía, ese Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

10

todos los que vinisteis a la excursión, puesto que con vosotros la alineación penaguilera ha vuelto a recuperarse como legado cultural y, por supuesto, al hermoso Sol del solsticio de invierno que, rodeado de un formidable paisaje nevado quiso brindarnos a todos, para disfrutar de su visión, un precioso marco navideño que difícilmente olvidaremos.

Bibliografía sobre la alineación del arco de Santa Figura 10: Observando la alineación solar (foto del autor)

que ver.

Desde la sección de Arqueoastronomía de la Agrupación Astronómica de La Safor, si el tiempo acompaña, volveremos a organizar otra excursión a Penáguila en 2010, aprovechando el día visitando aquellos bellos parajes y observando una alineación que, quizás, este año puede haber dejado inconscientemente embarazada a alguna de las allí presentes.

Desde estas líneas, mi agradecimiento a Quique

Lucía en Penáguila:

J. Lull, “El Sol de Santa Lucía en Penáguila.

La alineación solar del solsticio invernal y la fertilidad”, Huygens 76 (2009), pp. 10-22.

J. Lull, “Dos estudios de arqueoastronomía local: las alineaciones solares de Vall de Gallinera y Penáguila al norte de la provincia de Alicante”, Astronomía 119 (2009), pp. 24-32.

J. Lull, “Santa Llúcia y la alineación solar del solsticio de invierno en Penáguila”, Llibret de Festes de Penàguila (2009), pp. 23-26.

Brotons, al padre D. Joaquín Alemany Llorens, a

Arriba: Figuras 11 y 13. Alineación solar, 20 diciembre 2009 (fotos del autor) Abajo: Figuras 12 y 14.Alineación solar, 20 diciembre 2009 (fotos de Ángel Ferrer)

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

11

La hipòtesi dogmàtica-literària: l’imperatiu d’acomplir el requeriment messiànic de Jesús (Capítulo 2º. “La adoración de los Magos” y la estrella de Belén, una ficción del evangelista Mateo, como hipótesis dogmática-literaria) por Josep Emili Arias cel_ras@hotmail.com «La ciència es producte de la creativitat humana. Tot coneixement de la ciència [incloent la investigació històrica] són concepcions sempre sotmeses al lliure examen. Ço és, els conceptes teòrics i fonamentals validats, hui, no els eximeix que demà siguin qüestionats. És més, tota hipòtesi, per rara que sigui, mereix ser considera. La eliminació o l’ocultament de idees incomodes pot ser normal en la religió i en la política, però mai és el camí cap al coneixement. La ciència està consagrada al dubte i al qüestionament i no entén res de dogmes ni actes de fe». (Carl Sagan, Cosmos, 1987) «Si Jesús de Natzaret sempre exaltà la humilitat i s’envoltà d’ella, com al passatge evangèlic de -l’Entrada triomfal a Jerusalem- (Mt 21, 1-7; Mc 11, 1-11; Lc 19, 29-38 i Jn 12, 12-19), on els quatre evangelistes narren que Jesús, com l’esperat Crist-Messies, féu l’entrà a Jerusalem pujat a lloms d’un ruc; açò acredita la innovadora postura teològica d’acceptar que Jesús nasqués a la insignificant Natzaret, un llogaret ignorat a les Sagrades Escriptures, i no a la llegendària i davídica ciutat de Betlem». (l’autor) «¿Quién es éste?», y las multitudes respondían: «Este es Jesús, el profeta de Nazaret de Galilea» (Mt 21, 11) A) Preàmbul

històrica resulta marginal i molt excepcional i, quan

Si la lectura d’aquest extens article d’investigació,

ho fan, moltes vegades és anacrònica. Aquestes dues i

de principi, li resulta cansí vaja directament a llegir

uniques1 Nativitats, la de Mateu i la de Lluc, mostren

el capítol -G-. I segur que, d’aquí, ja podrà traure una

diferents i contradictoris aspectes llegendaris de l’in-

conclusió.

fantesa de Jesús impossibles de lligar a la realitat. A

De la mateixa manera que al capítol 1 del Llibre

més, la narració i els passatges de la Nativitat de Mateu

de Gènesis (AT) és tot una faula creada pel mateix

(capítol 2º) resulten tan diferents i contradictoris de la

narrador bíblic com al·legoria doctrinal; també, ho és,

Nativitat de Lluc (capítol 2º) que sembla no parlen de la

tot el capítol 2º de l’Evangeli de Mateu: -”L’Adoració

mateixa persona. A l’Evangeli de Mateu l’avís i senyal

dels Mags”-, la mítica estrela de Betlem, i -”La fugi-

que ja a nascut el Messies la dona una estrela. Per

da a Egipte i matança dels innocents”-. Tota aquesta

contra, a la versió de Lluc, ho fa un àngel. Per a Mateu

Nativitat de Mateu sembla ser una ficció literària recre-

l’adoració i ofrena la fan uns Mags d’orient. Per contra,

ada pel mateix evangelista. Dic el mateix pel que fa

a la versió de Lluc ho fan els pastors de la comarca.

l’altra versió de la Nativitat idealitzada per Lluc al seu

Com que l’Evangeli de Lluc sempre és posterior al de

capítol 2º, als passatges del -Naixement de Jesús- i en

Mateu, és molt probable que Lluc llegí la trama de la

-l’Adoració dels pastors-.

Nativitat de Mateu, més concretament, l’Adoració dels

er

Cert és, que els Evangelis, en lo referent a la Nativitat i infantesa de Jesús, no passen el mètode històric. Però, més cert és, que tots els textos bíblics són textos cate-

Mags. D’aquí que Lluc fés la replica de l’Adoració dels pastors.

Comencem dient que l’evangelista Mateu ens presen-

cumenals i doctrinals per a instruir al creient, on la cura ta el naixement de Jesús a Betlem donant a entendre que Huygens nº 82 enero - febrero - 2010 Página 12

els pares, Josep i Maria, són (de) i tenen casa-residencia

sols pot ser el cens cadastral (encara que Josefo no diu,

a Betlem (Mt 2, 11). Per contra, l’evangelista Lluc, ens

-d’empadronament-) de finals de l’any 6 dC. i que exe-

narra que Josep i Maria són residents a Natzaret (al text

cutà el nou governador de la província de Síria, Sulpici

s’intueix que Maria és natural i veïna de Natzaret [Lc

Quirino2b, dins de les comarques recentment annexio-

1, 26-27]) però ens presenta el naixement de Jesús a

nades de Judea, Samaria i Idumea, un cens cadastral

Betlem amb motiu d’un accident polític-administratiu

promulgat per Cèsar August. Aquets fets són referendats

que obliga a dur-los des de Natzaret de Galilea a Betlem

per l’historiador jueu Flavio Josefo en Antigüedades

de Judea, una distancia de 150 Km. És a dir, Lluc intro-

Judias, al llibre XVII. Abans de la destitució romana de

duí el pretext anacrònic d’un cens d’empadronament

l’etnarca Arquelao, a l’any 6 dC., regia de governador

promulgat per Cèsar August i, dient que aquest cens

de la província de Síria, Volusius Saturninus.

s’executà a tot arreu de l’Imperi romà («para que se

Però el que menys l’importà a Lluc és si aquest refe-

empadronase todo el mundo», Lc 2, 1) , al temps, que

rent històric-contemporani que escollí (cens que Lluc

era Sulpici Quirino el governador romà de la província

diu, d’empadronament) tingués la mínima coherència

de Síria (Lc 1-2).

d’historicitat cronològica. Lluc tenia que cercar un

Els tossuts Pares de la teologia s’obstinaren en dir (i no

motiu, una trama o conjuntura seudo-històrica, per a

provar) que Sulpici Quirino degué ostentar un anterior

dur-los cap a Betlem, la ciutat del rei David, davant

mandat com a governador de la província de Síria (molt

l’imminent part de Maria i, així, garantir i sentenciar la

abans de l’any 6 dC.). Però l’únic període possible on

tan dogmatitzada profecia de Miqueas dins les SE del

es podria ubicar una anterior i hipotètica governació de

judaisme.

Quirino seria sempre abans de l’any 9 aC., quan el Senat romà delegà la província de Síria a Sencio Saturnino.

Per tant, per a Lluc, aquest pretext anacrònic del cens romà suposava la millor coartada per dur a Josep i Maria

Però mai ha existit cap testimoni documental ni arque-

cap a Betlem per inscriure’s com a cònjuges. Ja que,

ològic (de W. Ramsay, 1764) que done evidència d’un

segons deixa caure Lluc, Josep era oriünd de Betlem (Lc

cens d’empadronament executat per Sulpici Quirino i

2, 3-4), qüestió aquesta molt discutida.

2a

amb anterioritat a l’any 6 dC., i sent, aquest, governador

Per a Lluc no hi havia cap dubte que els cònjuges

de la província de Síria. Però, el que és més greu i d’es-

Josep i Maria sempre havien tingut fixada la seua resi-

candalosa incompatibilitat, mai abans, de la mort del rei

dencia a Natzaret, ben clar ho veiem després del parà-

Herodes, el Gran, (4 aC.) ni abans de que Cèsar August

graf -Presentación de Jesús en el Templo- de Jerusalem,

destituira a Arquelao (fill hereu d’Herodes, i etnarca de

en -Vida de Jesús en Nazaret-, quan Lluc diu, (Lc 2,

Judea, Samaria i Idumea) a l’any 6 dC., s’hagués pogut

39): «En cuanto cumplieron con todos los preceptos

executat un cens romà dins del regne jueu o tetrarcats

ordenados por la ley del Señor, regresaron a Galilea, a

, per molt que vingués promulgat pel mateix Cèsar

su ciudad de Nazaret».

August. Mai ho haguera tolerat el rei Herodes. Ja que,

Ja que en aquestes dues úniques versions de la

des de temps del rei Herodes, el regne de tota Judea era

Nativitat de Jesús sí hi han dos punts coincidents que

un estat lliure-associat amb l’Imperi Romà, i sempre

eren imperatius profètics i de requeriment dogmàtic per

amb un propi i reconegut status quo. Quan a l’any 6

al judaisme i, més endavant, per als nous judeocristians,

dC. Cèsar August destituí a Arquelao, les comarques

i que eren: que el Crist-Messies* tenia que ser descen-

de Judea, Samaria i Idumea perderen el seu status quo

dent de la estirp de David, com digué Jahvè per boca del

i quedaren annexionades a la plena jurisdicció romana

profeta Natàn a l’AT (Llibre II Samuel 7, 12-13) i que

dins la província de Síria, governada pel nou consular,

els evangelistes Mateu i Lluc bé ho ressenyen en (Mt 1,

Sulpici Quirino.

1-17) i en (Lc 1, 27), (Lc 2, 4) i (Lc 3, 31).

Però hui, i gràcies a l’historiador jueu Flavio Josefo

I l’altre punt coincident és que el Messies havia de

amb els seus escrits i cròniques d’Antigüedades Judias,

nàixer a Betlem, que era la coneguda com profecia de

sabem que l’únic cens romà que comporta versemblan-

Miqueas (Miq 5, 1)3, i que Mateu ho narra dient, (Mt

ça històrica amb el que diu i descriu l’evangelista Lluc

2, 5-6): .... Ellos le respondieron [al rei Herodes] «En

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

13

Belén de Judea pues así está escrito por el profeta: “Y

vida pública (i adulta) de Jesús de Natzaret, ometent tot

tú, Belén, tierra de Judá, ....». I, en pròpies paraules de

episodi i referència de l’infantesa de Jesús, ja que els

Lluc (Lc 2, 11): «..., Hoy os ha nacido un salvador, que

resultava innecessari i superflu. No obstant això, per a

es el Cristo Señor, en la ciudad de David [Betlem]».

Marc i Joan, no hi ha dubte, és cosa assumida que Jesús

L’acompliment d’aquestes dues profecies eren, per a la

nasqué a Natzaret. Més endavant, amb els versicles de

religió jueva i la emergent judeocristiana, les que ator-

Marc i Joan ho voreu més clar.

gaven autenticitat al Crist-Messies tan esperat pel poble d’Israel.

Cosa molt diferent era la situació dels evangelistes Mateu i Lluc que narraven el seus textos evangèlics per

Aquestes dues pretensions messiàniques profetitzades

a ser divulgats, majoritàriament, als jueus conversos

a l’AT ben compilades i dites queden a l’Evangeli de

al cristianisme (judeocristians). Ço és, uns Evangelis

Joan quan ho posa en boca d’uns jueus que discrepen i

estructurats amb el propòsit d’evangelitzar i reclutar als

qüestionen l’autenticitat messiànica de Jesús (Jn 7, 41-

jueus (ja foren, fariseus, saduceus, essenis o/i zelotes)

42): Unos decían, «Este es el Cristo». En cambio, otros

cap a l’emergent judeocristianisme. Ja que en temps

replicaban: «...//...,. ¿No dice la Escritura que el Cristo

de Jesús i, més després, als immediats segles II i III,

vendrà de la estirpe de David y de Belén, el pueblo de

el poble jueu manifestava molta incredulitat davant el

donde era David?».

messianisme de Jesús. És a dir, Mateu i Lluc tenien que

Pel que feia la qüestió genealògica de Jesús com

persuadir als seus parroquians que Jesús era l’autèntic

descendent davídic (de la estirp del rei David), excepte

Crist-Messies que esperava el poble d’Israel i que acom-

aquest versicle de Joan, les narracions evangèliques

plia amb les dues profecies messiàniques més emblemà-

mostren que el poble jueu no posà en dubte ni qüestionà

tiques (comentades abans). El judaisme sempre a fet una

la seua descendència davídica. Jesús era acceptat com

fanàtica i exaltada custòdia4 de les Sagrades Escriptures

fill de l’artesà Josep de Natzaret i net de Jacobo d’Helí

(AT) i de la Llei mosaica (de Moisés). Per tant, per a

(Lc 3, 23), i descendents del llinatge del rei David. Açò

Mateu i Lluc fos condició sine qua non, -com imperatiu

quedà molt assimilat als versicles de Mt 15, 22 i de Mc

dogmàtic i doctrinal-, que el messies Jesús havia de

10, 47. Per contra, com s’exposa en tot aquest treball

acomplir amb el que sentenciava la profecia del profeta

d’investigació sí hi ha una gran abundància de versicles

Miqueas (Miq 5, 1), que resava que el lloc d’origen de

evangèlics que, seriosament, qüestionen i invaliden el

l’esperat Messies havia de ser a Betlem de Judá. Tot

tan profetitzat origen de Jesús a Betlem de Judea, sobre

altra localització alternativa provocava escàndol i incre-

tot als Evangelis de Joan i Marc.

dulitat, tan als jueus com als nous judeocristians.

Encara que, d’una forma global, pertanyen a la casa

Per la tasca de poder clarificar on tingué lloc l’origen

de Jacob no deguem confondre a Jacobo d’Helí (iaio de

i bressol de la persona històrica5 de Jesús (Jesucrist)

Jesús) amb Jacob, el patriarca bíblic de l’AT.

resulta fonamental separar el Jesús -històric- del Jesús

I, aplegats, aquí, cal preguntar-se: Per què Mateu i

-teològic-. Dient-ho més clar, hem de separar el Jesús

Lluc narren la Nativitat a Betlem mentre que Marc i

–persona física- del Jesús –dogmàtic o teològic-, eixe

Joan ometen totalment la Nativitat i els passatges d’in-

model messiànic que es pretengué que fos per l’adoctri-

fantesa de Jesús??.

nament i per a l’ús iconogràfic.

Sols s’hi troba una resposta:

És clar, que el plantejament que faig sobre la totali-

Marc i Joan confeccionen uns evangelis per a instruir

tat del capítol 2º de Mateu atribuint-ho com una ficció

i adoctrinar als pagans de fora del judaisme. Els seus

literària de l’autor (digna del Premi Nobel de Narrativa

potencials feligresos (pagans, publicans, samaritans)

Curta) comporta també la total invalidació d’historicitat

NO exigeixen el purità dogmatisme de les profecies

pel que fa el motiu de l’estrela de Betlem i la seua altra

bíbliques de l’AT. Aquests nous creients s’adherien a

adopció iconogràfica de cometa.

la nova doctrina del cristianisme ignorant i passant de

El fervorós Mateu introduí l’element de l’estrela (com

tot fanatisme profètic. Per tant, Marc i Joan comencen

assenyaladora del bressol del Messies) per donar-li

la seua crònica dels Evangelis amb els passatges de la

majestuositat a la seua novel·lada Nativitat. Tot i això,

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

14

l’anomenada com -l’estrela de Betlem- sempre s’ha

A la imatge 1 veiem una petita foto d’hemeroteca on

mostrat com una qüestió molt enrevessada i que obrí

es mostra una panoràmica de la Plaça de san Pere del

molts interrogants, tan si bé fos una senyal lluenta i

Vaticà mostrant, darrere les lones, els preparatius del

miraculosa d’origen diví o, per contra, si bé fos d’origen

Naixement als Nadals del 2007 (Imatge 1). Monument

natural i còsmic: «... fue un fenómeno cósmico natural,

on es reconeix la façana de la casa a Natzaret de l’ar-

que Dios aprovechó para anunciar al mundo el naci-

tesà jueu Josep (fill de Jacobo d’Helí i descendents del

miento del Salvador.», així, és com resa la pretensiosa

rei David) i pare putatiu de Jesús (segons la teologia

anotació teològica (nº 2) que posa al peu de fulla en La

catòlica). És clar, que aquesta trencadora escenificació

Santa Bíblia de Ediciones Paulinas (1964). Que curiós!,

nadalenca al Vaticà mai haguera tingut lloc a l’anterior

que des de la mirada catòlica no li se doni l’alternativa

papat absolutista de Joan Pau II, encara que aquesta pro-

de senyal divina-miraculosa o manifestació sobrenatural.

vocadora iniciativa vingués del seu ben estimat i amic el

Sembla que per als teòlegs bíblics d’Edicions Paulines

teòleg Joseph Ratzinger (qui aleshores, d’alguna forma,

era millor passar el «marro» als astrònoms.

era 2º cap del Vaticà).

No obstant això, al cas d’haver-se donat un esdeveni-

Aquells Nadals de 2007 el Papa Benet XVI tingué la

ment astronòmic que assenyalara la vinguda de Jesús,

valentia i humilitat de considerar i aprovar l’escenifica-

com l’esperat Crist-Messies del poble jueu, aquest

ció vaticana del Naixement a casa de l’artesà Josep a

esdeveniment astronòmic molt bé haguera pogut ser la

Natzaret. Tota una revolució teològica. Tombant, així,

extraordinària i excepcional triple conjunció de Júpiter-

la inamovible ortodòxia teològica que situava l’esceni-

Saturn a l’any 7 aC. Extraordinària efemèride ja bestreta

ficació del naixement del Messies a l’estable o pessebre

per l’astrònom i matemàtic Johannes Kepler al 1604

d’un hostal a Betlem, segons resa la més universalitzada

per a donar raó de l’estrela de Betlem. Un treball molt

versió nadala de l’evangelista Lluc, (Lc 2, 7): «... y dio

costós d’infinits càlculs orbitals, rebobinant els transits

luz [Maria] a su hijo primogénito; lo envolvió en paña-

astral dels planetes fins a configurar una lluenta conjun-

les y lo reclinó en un pesebre, porque no había lugar

ció planetària molt propera al naixement de Jesús.

para ellos en la posada».

Aprofito l’incís astronòmic per a dir que els elements

Fins a l’any 2007 la quasi totalitat d’escenificacions

iconogràfics belemnítics associats a cometes6 tenen la

belemnítiques eren, i són, una fusió de les dues versions

seua raó i el seu arranc amb el cometa que pintà el Giotto

de la Nativitat a Betlem, la de Mateu i la de Lluc, amb la

al mural de “L’Adoració dels Reis Mags” de 1304. Uns

barreja de personatges dels distints passatges.

anys abans, el Giotto es quedà bocabadat i extasiat amb

En aquesta trencadora escenificació vaticana del

la contemplació del lluent cometa de 1301 (era un retorn

Naixement mostrant la casa de Josep a Natzaret, s’eli-

del periòdic cometa Halley) i volgué immortalitzar-ho

minà tota la parafernàlia iconogràfica tradicional com

en la seua tan adient obra pictòrica.

el bou castrat i l’ase (figures apòcrifes), com també

B)

Nadals de 2007, Benet XVI capgirà tot el

Betlem Huygens nº 82

s’eliminaren els pastors, l’estrela i els tres Mags d’ori-

ent. Important afegir que, en aquesta escenificació enero - febrero - 2010 Página 15

vaticana, a un costat de la casa es mostrava la fusteria

predominantemente por paganos»7.

de Josep a Natzaret, amb llistons recolzats a les parets.

Aquí cal fer la següent reflexió, el teòleg Ratzinger

Deplorablement els periòdics i noticiaris no saberen

omet tota referència del suposat origen betlemita de l’ar-

explicar bé el motiu d’aquest revolucionari «Betlem»

tesà Josep, pare de Jesús. Doncs, Ratzinger no el descriu

(Imatge 2).

com: –un artesà vingut (o oriünd) de Betlem de Judea-,

Aquesta única escenificació vaticana dels Nadals

com sí ho diu l’evangelista Lluc en la seua trama de la

2007, recreant la Nativitat a Natzaret de Galilea, sembla

Nativitat (Lc 2, 4-5): «..., a la ciudad de David que se

que creà escàndol i conflicte intern en la cúria vaticana

llama Belén, por ser él [Josep] de la patria de David,

(per menys ha esclatat un cisma). Suposava un colp molt

para empadronar-se con María, su esposa, que estaba

fort per al món catòlic, sobre tot, per a la gent de fe molt

encinta».

fluixa, confusa i de poca cultura religiosa.

El Papa Benet XVI, com a teòleg, ho té clar, el pare

L’actual Papa i teòleg Joseph Ratzinger (Benet XVI),

Josep (fill de Jacobo d’Helí i de llinatge davídic, segons

al seu llibre Jesús de Natzaret (2007), en la referència

Lc 3, 23), ni visqué ni era oriünd de Betlem. Fet que

que fa sobre la personal del pare de Jesús, ens descriu:

dona suport a que aquesta trama creada per Lluc sobre

«Todos estos principados [petits tetrarcats dels fills del rei Herodes] dependen de la Roma pagana. El reino

el cens d’empadronament segué, més, conseqüència d’acomplir un requisit dogmàtic que d’un fet històric.

de David se ha derrumbado, su casa a caido (cf. Am 9,

A la vegada que va avançant aquest treball veureu que

11s); el descendiente, que según la Ley es el padre de

són molts els arguments per avalar que el lloc d’empla-

Jesús es un artesano de la provincia de Galilea, poblada

çament de les Nativitats de Mateu i Lluc foren trames

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

16

fictícies idealitzades pels mateixos narradors, sempre

(Mc 15, 43), de Lázaro de Betania (Jn 11, 1) i, com

condicionats a acomplir i sentenciar l’emblemàtica pro-

també les innumerables cites a, Jesús de Nazaret, i l’afe-

fecia de Miques (AT).

git gentilici de, el Nazareno.

Quan adjectivo lo de –emblemàtiques profecies- ho

Quan Jesús de Natzaret anà agafant fama a les comar-

faig perquè estaven molt familiaritzades al judaisme

ques de l’antiga Palestina els Evangelis narren que

precristià (com força bé es diu a Jn 7, 42), i molt accep-

adoptà el renom de Jesús “el Nazareno”. Sent una evi-

tades i reconegudes pels summes sacerdots i els escribes

dencia inqüestionable que el motiu de “el Nazareno” li

de l’època (Mt 2, 4-5).

prové, integrament, del seu gentilici local. Malgrat això,

L’actual Papa-teòleg, Benet XVI, junt altres cristòlegs,

alguns Pares custodis de la teologia es negaren admetre

és un clar defensor d’aquesta seriosa hipòtesi que situa

el renom gentilici de “el Nazareno” com únic i inevi-

l’origen de Jesús a Natzaret de Galilea, malgrat que al

table motiu del seu origen natal. S’havien de proposar

seu llibre Jesús de Nazaret (2007) no desenrotllà aques-

altres alternatives. Es recercaren motius i connotacions

ta qüestió de l’origen i la infantesa de Jesús.

secundaries molt conjecturables. Entre aquests, li foren

En la imatge 3 veiem una original i trencadora repre-

atribuïdes variacions lèxiques com n�zîr, naziraio, nazo-

sentació d’una Nativitat natzarena. Aquí s’han eliminat tots els personatges, sols està qui té que estar, la llum del Messies en l’entorn d’una fusteria d’un artesà jueu que li deien Josep, fill de Jacobo d’Helí i d’estirp de David.

C) Interrogants que han dut a qüestionar les dues Nativitats a Betlem, la de Lluc i la de Mateu

-

Per què en cap text del Nou Testament (els Evangelis, Fets dels Apòstols i tot el compendi de Cartes) Jesucrist mai ha rebut l’apel·latiu gentilici del poble de Betlem??.

Com seria al cas: Jesús “el betlemita”, o Jesús -de Betlem-. Ja que sabem que a tots els textos bíblics quan darrere del nom d’una persona es menciona una ciutat, aquesta fa raó del seu lloc de naixement (o pàtria). Entre nombrosos exemples veiem el de Pablo de Tarso (Fets 9, 1), de Simón de Cirene (Mc 15, 21), de José de Arimatea Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

17

raio; mots amb terminologies que no resultaven gens

Y fue a vivir a una ciudad llamada Nazaret, para que se

compatibles ni eren derivades de l’arrel lèxica de nazará

cumpliera lo anunciado por los profetas: “Será llamado

o Nazaret.

Nazareno”». Ço és, afirmant-ho com una profecia dita

Aquestes derivacions adjectivades de n�zîr, nazôraios, o naziraios (res a veure amb nazareno) al·ludeixen als

pels profetes. Però, atenció, no existeix cap profeta de l’AT que profetitzà tal cosa, ni similar.

integrants d’una secta jueva integrista precristiana, la

Mentre que Lluc sembla resoldre i justificar-ho, molt

secta dels nazôraios, consagrada al vot del Nazareato .

de passada, al seu versicle 4, 16: «Llegó a Nazaret,

Secta molt observant en obeir preceptes com, el no

donde se había criado, ...».

8

beure vi ni licors (o qualsevol beguda fermentada) ni

-Quin sentit (o raó de ser) comportava la vinguda,

menjar productes de la vinya, no tallar-se el monyo, no

l’adoració i ofrena per part d’uns mags vinguts d’orient

menjar carn i no arrimar-se a ningun cadàver, ho podeu

(gr. magoi, savis sacerdots astrònoms-astròlegs de Mèdia

llegir al Llibre del Nombres (Núm. 6, 1-7). Açò dugué

o/i Caldea, al sud de la Pèrsia) el quals practicaven la

a conjecturar la idea desgavellada de que Jesús era dit

religió zoroàstrica molt contrariada amb la jueva?.

“Nazareno” perquè havia fet el vot del nazareato, s’havia consagrat a esta secta extremista del judaisme.

Però, a més, de la incompatibilitat de l’arrel lèxica-

Ja que la religió jueva, de forma total, reprovava i condemnava la pràctica i creença astrològica, açò ho podeu llegir al Llibre del Deuteronomi (Dt 18, 9-13).

semàntica, són tot raons foradades, ja que els textos

També du molta incredulitat el fet que aquesta nova

evangèlics ens mostren tot lo contrari, testifiquen a

estrela messiànica sols s’aparegui i sigua vista per

Jesucrist com un jueu practicant però gens extremista i

aquests mag i astròlegs pagans, (Mt 2, 7): «Entonces

molt dialogant amb tot el món, amb els pagans, samari-

Herodes, llamando en secreto a los Magos, averiguó

tans, publicans, fins i tot, prostitutes. Ho voreu en (Mt 9,

de ellos con exactitud el tiempo de la aparición de la

11): «¿Por qué vuestro maestro come con los publicanos

estrella».

y pecadores?». Jesús fou un creient jueu gens ni mica

Aleshores, cap persona de la culta Jerusalem se’n

radical i no pertanyia a cap secta religiosa integrista, ni

adonà del sorgiment celest d’aquesta nova estrela??. Ni

als zelotes ni als nazôraios (consagrat al vot del nazare-

tan sequera se’n adonaren els intel·lectuals il·lustrats

ato). Tant clar és, que el primer miracle que fa Jesús és

saduceus?. Sols la veien els Mags??.

transformar sis gerres d’aigua en vi de molt bona quali-

-Com i quina senyal celest havien d’interpretar aquests

tat, quan l’invitaren a les bodes de Canà (Jn 2, 1-10). I,

mags d’orient (magoí) com la vinguda d’un Messies per,

més endavant, Jesús s’arrimà als cossos morts de Lázaro

així, iniciar la llarga caminada??. I, cap on encaminar-

i la filla de Jairo per a ressuscitar-los (Jn 11, 32-44) i

se??.

(Mc 5, 21-43).

Doncs, fent un esforç d’assentiment, podríem admetre

Però, aleshores, Mateu i Lluc, acèrrims sostenidors

que aquests mags del sud de la Pèrsia (Caldea) reberen

de l’origen betlemita, com resolen l’enrarida qüestió

informació de les comunitats essènies, arrelades a la

de per què Jesús adoptà, de sempre, el gentilici de -el

Baixa Mesopotàmia, sobre l’existència de la profecia de

Nazareno-??.

4º Oracle de Balaam que parla de l’eixida de l’estrela

Mateu i Lluc no volen cap dubte a l’hora de situar l’origen de Jesús a Betlem. Ço és, el messies Jesús tenia que nàixer a la ciutat llegendària i profetitzada de Betlem de Judea, on molt abans havia nascut el rei David. Era imperatiu que el messies Jesús acomplira amb les profecies pregonades pels profetes a les SE (AT).

de Jacob, profecia inclosa al Llibre dels Nombres (Núm.

24, 17) a les SE (AT), més endavant ho veurem.

Però, així i tot, quin esdeveniment estel·lar era el que havien d’escollir aquests pagans mags d’orient??.

Ja que en eixe període de temps hi hagué prou diversitat de fenòmens astronòmics, com: A l’any 12 aC.

Pel que fa Mateu, al final del seu capítol 2º, d’una

tingué lloc la retornada d’un lluentíssim cometa Halley,

forma molt atrevida i a la desesperada, intentà justificar

en aquella època el nucli cometari era molt jove i amb

el mot gentilici de -el Nazareno-, (Mt 2, 23) dient: «...

molta massa primària, encara tenia pocs perihelis rodats.

se retiró [Josep i la seua familia] a la región de Galilea.

A l’any 7 aC. tingué lloc la extraordinària triple con-

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

18

junció Júpiter-Saturn. Al 6 aC. l’agrupació planetària

gelis, i de confecció molt tardana (d’aquí ve lo de pseu-

de Mart-Júpiter-Saturn a la constel·lació de Peixos. Al

do-Evangeli de Tomàs, o protoevangeli de ...), sempre

5 aC. astrònoms xinesos de la 1ª dinastia Han registren

amb una narració més anecdòtica que doctrinal. Doncs,

una supernova (“estrela invitada”) dins de Capricorn. Al

la majoria dels textos apòcrifs són contarelles supèrflues

3 aC. conjunció Venus-Júpiter. I a l’any 2 aC. una llu-

i relats fora de l’entorn de Jesús. Als Evangelis apòcrifs

entíssima conjunció Venus-Júpiter, els planetes s’acos-

abunda tot un anecdotari de l’infantesa de Jesús.

-Una altra prova per a deslegitimar l’enrarida qüestió

taren a tan sols 3´ minuts d’arc.

Pel que narra l’Evangeli de Mateu sobre el desplaça-

de la Matança dels innocents és que, segons resen els

ment d’aquesta estrela (recordem que Mateu emprà el

versicles (Mt 14, 1-2; Mc 6, 14-16; Lc 9, 7-9) quan

mot grec, estera) quan diu, (Mt 2, 9): «..., y la estrella

Herodes Antipas, tetrarca (que no rei) de Galilea i Perea

que habían visto en Oriente iba delante de ellos, hasta

(període 4 aC.–39 dC.), expressa la seva opinió sobre

que se detuvo sobre el lugar donde estaba el niño»,

l’afamat i miraculós Jesús de Natzaret resulta, molt sor-

qüestió que s’ha de dir que amb la declinació dels tran-

prenent, que no el reconegui de res. Ço és, la estranyesa

sits estel·lar sí podem mesurar l’hora, però mai són cap

que Antipas no fora informat per ningú del seu seguici

referent per a assenyalar itineraris terrestres ni donar

que aquest afamat Jesús segué aquell nen-Messies al qui

localitzacions.

el seu enfurit pare (rei Herodes) montà una batuda per

És un relat tan novel·lat i d’intriga que, fins i tot,

a matar-lo. Exposant-ho més clar, en la Passió narrada

aquesta enrarida historia dels Mags d’orient (que no

per Lluc quan Jesús es troba cara a cara amb l’Hero-

reis) aturant-se al palau d’Herodes, a Jerusalem, per pre-

des Antipas (Lc 23, 8-11) cap de la seua innumerable

guntar el lloc del bressol del Messies, posava en seriós

comitiva, allí present, ni el reconeix ni el qüestiona com

perill el futur de la vinguda del Messies a la Terra.

aquell possible Messies que nasqué a Betlem de Judea.

-Per què el cronista i historiador jueu Flavio Josefo (38

Aquesta manifesta ignorància o oblit en du afermar que

dC.-101), contemporani de Mateu, mai narrà res sobre

el poble jueu mai li reconegué cap vincle natal amb la

-La matança dels Innocents- que contà l’evangelista

Betlem de Judea.

Mateu?? en (Mt 2, 16): « ... se enfureció terriblemente

-Aquest novel·lat capítol 2º de Mateu, també ens fa

y envió a matar a todos los niños de Belén y de toda su

dir, que lo roí i enfurit que era el rei Herodes, aquest,

comarca, de dos años para abajo, según el tiempo que

es confiara tant en uns desconeguts Mags per a rebre

había sido precisado por los magos».

la informació sobre on es trobava el nen Messies. Per

Per la seua proximitat temporal, F. Josefo fou el major biògraf especialitzat en la historia del rei Herodes “el

què no envià darrere, a la guaita, al seu Servei Secret d’Intel·ligència??.

Gran” (73-4aC.) i qui descrigué, una per una, totes les

-Per què Mateu i Lluc, únics evangelistes que narren

cruels i sanguinàries tragèdies domestiques i no domes-

la Nativitat, difereixen tant entre ells?. Com anterior-

tiques executades per la colera i tirania del rei Herodes

ment ja quedà ben explicat al preàmbul d’aquest treball,

(F. Josefo, “Antigüedades Judias”, XVI, XI, 8, i també

Mateu i Lluc estan obligats, davant les seues feligresies

en Ant. XVI, III i en Guerras Judias I, XXII, I, i Guerras

jueva i judeocristiana, a fer-los vore que Jesús era l’au-

XXXIII, II). Fins i tot, també narrà l’execució de Juan el

tèntic Messies que esperava el poble d’Israel. Ja que

Baptista (cosí de Jesús) a mans d’Herodes Antipas (Ant.

Jesús acomplia amb les dues profecies més emblemàti-

XVIII, V, 2), a la presó de Maqueronte (sud de Perea).

ques i dogmàtiques de les SE, pel que feia la del profeta

Sí és veritat, que el protoevangeli apòcrif de Santiago (cap. XXII) narra la matança dels innocents de mà de

Miqueas (Miq 5, 1) i la del profeta Natàn (II Samuel 7, 12-13), comentades abans.

l’enfurit rei Herodes. Però tambe és veritat que els dos

D’aquí que cadascú, pel seu compte, idealitzen un

passatges referents a la Nativitat (cap XXI i XXII) en

guió diferent, una tramoia distinta per a sentenciar i

l’apòcrif de Santiago són una tardana còpia (o plagi) de

garantir el naixement del Messies a Betlem de Judea i

la de Mateu i escrita en grec a finals del s. II. Digam que

fer bona la profecia de Miqueas.

els Evangelis apòcrifs són temptatives avortades d’evanHuygens nº 82

Per a Lluc, no hi ha dubte, Josep i Maria estan esta-

enero - febrero - 2010

Página

19

blits a Natzaret de Galilea. El part de Jesús té lloc

a la narració evangèlica de Marc (acceptat com primer

(segons conta Lluc) al pessebre d’un hostal de Betlem

Evangeli constituït) i amb un Evangeli, hui extraviat,

pel fet circumstancial de la promulgació d’un cens

anomenat font “Q” que contenia dites, cròniques i sen-

d’empadronament ordenat per Cèsar August i executat

tències atribuïdes a Jesús. La font “Q” segué una font

pel governador romà en Síria, Sulpici Quirino. Ja que,

comú per a Mateu i Lluc, encara que la narració de Lluc

segons Lluc, Josep era oriünd de Betlem (Lc 2, 1-7).

es mantingué molt més fidel a la font “Q” . No obstant

Circumstància que, segons conta Lluc, els obliga a pujar

això, també sabem que ni Marc ni la font “Q” contin-

de Natzaret cap a Betlem (150 km) per a inscriure’s en

gueren material sobre la Nativitat i infantesa de Jesús.

l’empadronament com a cònjuges, estant ja Maria en un

Nativitat i infantesa que tampoc la narrà l’evangelista

estat molt avançat de gestació.

Joan.

Per contra, Mateu manifesta al seu Evangeli que els

Per tant, cal pensar que tots els passatges del capí-

pares, Josep i Maria, tenien fixada la seua residència

tol 2º de Mateu, com la Nativitat a Betlem, els Mags,

a Betlem de Judea (Mt 2, 11): «Y entrando [els mags]

l’estrela, la matança dels innocents i la fugida a Egipte,

en la casa, vieron al niño con Maria, su madre, ...». I

junt a l’altra versió de la Nativitat a Betlem narrada per

que mai, abans del part, cap dels dos, havien residit a

Lluc al versicles, Lc 2, 1-20, foren tot ficcions literàries

Natzaret de Galilea, segons Mateu ho manifesta a l’úl-

idealitzades pels mateixos evangelistes i, sempre, obeint

tim versicle del capítol 2º (Mt 2, 23).

més la condició dogmàtica que la històrica.

Si de cas fem l’intent de solapar i fusionar els ver-

Però, per a molts teòlegs i estudiosos bíblics el capítol

sicles de les dues Nativitats i infanteses de Jesús que

2º de Mateu, “L’Adoració dels Mags”, sembla ser tot un

narren els dos capítols 2 de Mateu i Lluc, amb la

“pegat” inconnex per deixar resolta la qüestió messiàni-

intenció de resoldre i assenyalar l’enrevessat itinerari i

ca del seu origen a Betlem. Dient-ho més clar, a l’evan-

periple de la Sagrada Família per tota l’antiga Palestina

gelista Mateu, qui divulgava el seu Evangeli destinat,

i part d’Egipte, ço és: L’anada de Natzaret de Galilea

principalment, als creients jueus i judeocristians vinguts

cap a Betlem de Judea per acomplir amb el cens d’em-

del judaisme, li era imperatiu situar el naixement de

padronament; el part de Maria a un hostal de Betlem; de

Jesús a Betlem per, així, donar credibilitat que Jesús era

Betlem cap a Jerusalem per acomplir amb el precepte

l’autèntic Crist-Messies que esperava el poble d’Israel,

de la Llei mosaica de presentar (als 40 dies) al nen

com eixe Messies que havia de nàixer a Betlem de Judá

Jesús al Temple; anada a Natzaret; tornada a Betlem;

(tribu de) fent bona la profecia de Miqueas. És a dir,

aplegada dels Mags d’orient; la fugida cap a Egipte; i

Mateu tenia que mostrar que aquest Jesús acomplia amb

la tornada a Natzaret de Galilea des d’Egipte; ens tro-

les promeses divines posades en boca dels profetes del

bem que les dues trames no són gens harmonitzables,

poble d’Israel a l’AT.

ns

més bé resulten caòtiques. Un trencacaps irresoluble.

Per a entendre que el capítol 2º és un «pegat», a pos-

Per moltes càbales que els tossuts Pares de la teologia

teriori, cal que es fixem molt com Mateu tanca el seu

s’obstinen en bestraure una convincent explicació al

capítol 1er, un capítol dedicat a la genealogia davídica

caòtic i cansí periple de la Sagrada Família, ni una burra

de Jesús (recordem que per a Mateu i Lluc és impera-

ni quatre burres, aguanten l’intens quilometratge que

tiu demostrar que Jesús era descendent del rei David

proposen alguns Pares de la teologia per acomodar i fer

acomplint la dogmàtica profecia del profeta Natàn);

coherent les dues versions evangèliques d’aquest tan

aquest capítol 1er Mateu el tanca de forma determinant

marejat periple de la Sagrada Família. Recordem que de

i taxativa. Sense donar cap localització, no fent cap

Natzaret a Betlem ja hi han 150 Km. (Image 4).

referència ni preàmbul sobre Betlem, (Mt 1, 25): «... y

D) Per què tot el capítol 2º de Mateu sembla ser un “pegat” o interpolació posterior?

la tomó como esposa. Y sin que antes la conociera, ella dio a luz un hijo al que puso por nombre Jesús». Ço és,

Segons una majoria d’experts bíblics validen la teoria

que Mateu, amb aquest versicle que tanca el seu capítol

de que Mateu i Lluc confeccionaren els seus Evangelis

1er s’eximeix de manifestar qualsevol emplaçament o

als anys 70 i 95 dC., respectivament, i, ho feren, en base

localització natal.

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

20

Huygens nยบ 82

enero - febrero - 2010

Pรกgina

21

Huygens nยบ 82

enero - febrero - 2010

Pรกgina

22

Huygens nยบ 82

enero - febrero - 2010

Pรกgina

23

Huygens nยบ 82

enero - febrero - 2010

Pรกgina

24

Sagrada mai havia estat abans

a

Natzaret

ho

expressa Mateu al termini del capítol 2º, (Mt 2, 23) «... se retiró [Josep, Maria i el nen Jesús] a la región de Galilea. Y fue a vivir a una ciudad llamada Nazaret,», com evidència que mai abans del part a Betlem, Josep i Maria, havien tingut residència a Natzaret.

E)

El controvertit i

manegat subcapítol de -La fugida a Egipte i matança dels innocents(Mt 2, 13-23) Sobra dir que l’Evangeli de Mateu és el més apassionat i exaltat. En la última part de la Nativitat, al capítol 2º de Mateu, s’intueix un evident parallelisme entre l’aniquilació És aquí, on s’entra a considerar (també en la opinió

dels nens bolquers jueus

del Papa, Benet XVI) si aquest capítol 2º és un text

en la trama de persecució del Faraó per anul·lar tot

novel·lat tardà que interpolà Mateu amb posterioritat a

futurible liderat messiànic (nen Moisés) i, pel que fa, la

la seua primera versió aramea al voltant dels anys 65/70

persecució d’Herodes sobre el nen Jesús. Podria sem-

dC.. És a dir, que tota la narració del capítol 2º no for-

blar que Mateu s’inspirà amb el passatge de l’Èxode 1,

mava part de la primera i original composició aramea (o

6-22.

l’esbós arameu). I uns anys (immediatament?) després,

Aquesta última part del capítol 2º, -La fugida a Egipte

quan Mateu compongué la definitiva versió grega del

i matança dels innocents-, Mateu la farceix de profecies.

seu Evangeli, ja introduí aquest text de la Nativitat.

Doncs, dins d’una extensió narrativa de tan sols deu

Altra qüestió molt antagònica i embrollada és que a la

versicles, Mateu introdueix tres profecies messiàniques.

quasi totalitat de les versions (i transcripcions) bíbliques

D’una forma compulsiva l’evangelista Mateu “intenta”

mostren que Mateu titula l’últim paràgraf del seu capítol

acomodar al seu text l’acompliment del màxim de pro-

2º expressant un molt contradictori: -Regreso a Natzaret-

fecies deixades escrites a les Sagrades Escriptures (AT)

, quan versicles abans Mateu deixa dit que Josep i Maria

i, també, d’inventiva pròpia. Per, així, «documentar» i

tenen la seua única residencia a Betlem, no donant cap

sentenciar l’autenticitat messiànica de Jesucrist.

altra alternativa de lloc (Mt 2, 11): «Y entrando [els

Però, atenció, Mateu interpreta, maneja al seu gust i

Mags] en la casa, vieron al niño con María, su madre,

intercala les profecies de les Sagrades Escriptures (AT)

y postrándose le adoraron ...». Així doncs, la prova

de forma molt subjectiva, partidista i enganyosa.

més clara que, abans de la fugida a Egipte, la Família Huygens nº 82

L’apassionament narratiu de Mateu li féu (tal vega-

enero - febrero - 2010

Página

25

da de forma premeditada) interpretar mal la profecia

se cumplió lo anunciado por el profeta Jeremías, que

d’Oseas (Os. 11, 1), quan en Mt 2, 15, diu: ... y se fue

dice: «Una voz se oyó en Ramá, llanto y gran lamento.

a Egipto. Allí estuvo hasta la muerte de Herodes, para

Es Raquel que llora a sus hijos, sin querer consolarse

que se cumpliera lo que anunció el Señor por medio del

porque ya no existen». Però, aquí, el sentit o motiu que

profeta al decir: «De Egipto llamé a mi hijo», o també,

agafa aquest poema del profeta Jeremies (Jr 31, 15)

en altra versió bíblica del mateix versicle de Mateu: ...

són els plors i la desesperació de Raquel (2ª esposa de

al decir: «Yo llamé de Egipto a mi hijo». Però atenció,

Jacob, el patriarca bíblic de l’AT) per la mort de dos dels

aquí, el profeta Oseas el què està expressant en el seu

seus fill (Efraím i Manasés) en les deportacions pels

poema (o quarteta) és la crida d’amor patern de Jahvè

assetjos dels assiris. Aquí, l’única relació o nexe que li

cap al nou poble d’Israel. El possessiu –mi hijo- és, sens

s’ha pogut trobar és que, segons resa la tradició, Raquel

dubtes, el poble d’Israel i no té res a veure amb el mes-

morí de part en Efratà (molt prop de Betlem) i la tomba

sies Jesús, ni qualsevol altre messies. Açò ho voreu molt

de Raquel es trobaria a les rodalies de Betlem. A partir,

més clar a l’Èxode 4, 22-23.

d’aquí, tot són conjectures.

Així resa la profecia d’Oseas en tot el context narratiu

Pel que fa l’episodi de la matança dels innocents, ante-

(Os 11, 1): «Cuando Israel era niño, yo le amaba, y de

riorment, ja he dit que no hi han fonts extrabíbliques que

Egipto llamé a mi hijo. Cuanto más lo llamaba, más

documenten aquest fet, sols ho diu l’Evangeli canònic

se alejaban de mí. Ofrecían sacrificios a los Baales, y

de Mateu i al passatge de la Nativitat que narra el proto-

quemaban incienso a los ídolos». I, ara, posem-ho en

evangeli apòcrif de Santiago (cap. XXII), i que és plagi

la fidel interpretació teològica acceptada, on es veu clar

de la Nativitat de Mateu.

que s’està al·ludint als fills del poble d’Israel: «Al prin-

Dir també, que aquesta Nativitat narrada en l’apòcrif

cipi, jo [Javhè] estimava molt al meu primogènit poble

protoevangeli de Santiago s’omet, totalment, la fugida a

d’Israel, i d’Egipte el cridà per a que se’n isqués i, així,

Egipte. Santiago ens narra que Maria, d’avant l’amenaça

alliberar-lo de l’esclavitud [fent referència a l’Èxode].

d’Herodes, amaga al seu bolquer Jesús en una quadra de

Però, quant més volença posava, més s’apartaven de

bous (a Betlem).

mí [alejaban, la 3ª persona del plural, està al·ludint al

Mateu tria i posa profecies amb sentit i motiu inconnex

poble d’Israel]. Doncs, ells, oferien sacrificis i ofrenes

i les tergiversa al seu propi gust. Fins i tot, de vegades,

als endevins i cremaven encens a altres ídols».

afegeix profecies d’inventiva pròpia com per exemple

Però, el més greu de tot, és que Mateu amb la col-

en Mt 2, 23, quan Mateu remata el capítol 2º, dient: ....

locació d’aquesta profecia d’Oseas darrere del versicle

Y fue a vivir a una ciudad llamada Nazaret, para que

de Mt 2, 14 falseja i capgira totalment el verdader sentit

se cumpliera lo dicho por los profetas: «Será llamado

lèxic-semàntic pel que fa la localització, que és i deuria

Nazareno». Però, quin profeta ho diu??. Ja que mai s’ha

ser: -De Egipto [lo] llamé a mi hijo [para que saliera]-.

trobat cap profecia bíblica que recolze o mostre indicis

És a dir, que on toca interpretar -una eixida d’Egipte-

d’aquesta afirmació profètica que diu Mateu. Aquest

, Mateu pretén que s’interprete al contrari, com -una

gentilici –de Nazaret- i Nazareno com motiu del lloc

entrada refugi en Egipte-, una cosa tan falsejada com,

d’origen és, integrament, real i inqüestionable, i mai fou

«Des d’Egipte cridà al meu fill per a que vingués a refu-

profetitzat ni corroborat per cap profeta a l’AT. Pel que fa tota aquesta plètora de encadenades profe-

giar-se de la persecució d’Herodes».

Al estudiosos bíblics sempre els ha sorprès el lloc on

cies dins del capítol 2º de Mateu, l’autor, molt respetu-

Mateu intercalà la cita del profeta Oseas tergiversant

osament, es permet la llicencia de postil·lar el següent:

totalment el seu significat. Així doncs, Mateu s’hagués

«Dichosos los que sin necesidad de profecias han creí-

pogut esperar a intercalar la cita profètica d’Oseas dar-

do», pel que fa i diu, a Jn 20, 29.

rere el versicle Mt 2, 21, on hagués agafat tot l’autèntic i verdader significat.

Tota profecia, tan bíblica com no bíblica, obeïxen la regla de la intemporalitat (són atemporals). Tot poema

De seguida, Mateu encadena un altra profecia referent

o quarteta profètica mai mostra ni resol el lloc temporal

a la -Matança dels innocents-, en Mt 2, 17, quan diu: Así

de quan ocorrerà, estan alliberades de tota datació. Per,

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

26

així, fer-les servir a infinits esdeveniments, si bé ara no,

sarcòfag de l’Edat Mitja i banyat d’or, a la catedral de

d’ací més temps. És a dir, amb una mica d’imaginació,

Colònia, sols em queda dir que aquestes deixalles huma-

atreviment i sabent manejar un lèxic ambigu i confús

nes són catalogades com reliquiari-bola.

podríem justificar i assentar, de forma profètica, qualsevol important esdeveniment ja consumat. És el que es fa

G) Les proves documentades als textos evangèlics

a la interpretació de les quartetes profètiques del vident

són demolidores en situar l’origen i bressol de Jesús

Nostradamus. Doncs, la millor definició de -profecia-

a Natzaret de Galilea

que m’he topat, és: «Una ambigüitat pronosticada per a l’infinit».

L’Evangeli de Joan ens mostra com els jueus no volien reconèixer a Jesús com el Crist-Messies (o profeta)

Mateu tanca el seu últim paràgraf del capítol 2º titu-

perquè era vox populi que havia nascut a l’insignificant

lant-ho (en la quasi totalitat de versions evangèliques),

llogaret de Natzaret, a la comarca de Galilea, i això pro-

com: -Regreso a Nazaret-. Amb aquesta expressió de

vocava escàndol i espantada als nous creients vinguts

-tornada-, Mateu s’embrolla totalment, ell mateix, al

del judaisme.

manifestar que els cònjuges Josep i Maria, abans del

El versicle de Jn 1, 45-46, mostra de manera inqües-

part a Betlem, ja tenien establida alguna residència-casa

tionable l’origen local de Jesús, quan diu: «Hemos

a Natzaret. Ja que Mateu entra en contradicció amb el

encontrado a aquél de quien escribió Moisés en la Ley

que diu el seu últim versicle que tanca el tan novel·lat

y los Profetas. Es Jesús de Nazaret, el hijo de José». Y

capítol 2º (Mt 2, 23): «... y se retiró [la Família Sagrada]

le respondió Natanael: «¿De Nazaret puede salir algo

a la región de Galilea. Y fue a vivir a una ciudad llama-

bueno?».

da Nazaret,». Aquí, Mateu està manifestant que Josep i

Més avant, al paràgraf -Nuevas discusiones sobre el

Maria mai havien residit a Natzaret. Com veieu, tot un

origen de Cristo-, de l’evangelista Joan també resulta

embolic.

molt determinant. Un diàleg crispat entre jueus (Jn 7, 4143, 52): -Otros decían: «Este es el Cristo». En cambio,

F) Hi hagué Reis Mags que seguiren l’estrela i adoraren al messies Jesús?

otros replicaban: «¿Acaso viene de Galilea el Cristo?. ¿No dice la Escritura que el Cristo vendrá de la estirpe

Sembla tot que no. L’apassionat Mateu pretén relatar

de David y de Belén, el pueblo de donde era David?»

una Nativitat majestuosa i magnificent. Per això, com-

/...../. Ellos le respondieron [a Nicodemo]: «También tú

pon un conte molt novel·lat, fins i tot, amb la intrigant

eres de Galilea. Indaga y verás que de Galilea no sale

persecució d’Herodes. Sí, és obvi que existí la casta

ningún profeta». A la comarca de Galilea predominava

sagrada dels Medos, sacerdots anomenats com magoi,

molt el paganisme.

pertanyent a la religió zoroàstrica Medà i Caldea (a l’an-

Per a l’evangelista Marc, primer Evangeli constituït,

tiga Pèrsia). A partir d’aquí, la bola de la llegenda dels

dona entendre a les clares que Jesús nasqué a Natzaret.

Reis Mags anat engordint-se de fal·làcies i troles. També

No dona cap possibilitat a Betlem.

cal deixar ben clar que a la narració de -l’Adoració dels

Mc 1, 9: «Y sucedió que por aquellos días vino Jesús

Mags-, a l’Evangeli canònic de Mateu, no diu que siguin

desde Nazaret de Galilea, y fue bautizado por Juan

reis, com tampoc determina el nombre de mags («...,

[“el Bautista”] en el Jordán». Aquí, Marc, a l’inici del

unos magos procedentes de oriente», Mt 2, 1), ni descriu

seu Evangeli no diu altra ciutat d’origen que no fos

cap nom llegendari dels mags, com tampoc descriu que

Natzaret.

hi hagués un mag negre. Tot són fabulacions més tarda-

Poseu ara molta atenció a tot el que diu l’evangelista

nes (de finals del s. III) per engrandir més la llegenda i

Marc, dins del paràgraf titulat: -Jesús, rechazado en

el mite.

Nazaret-, on Marc diu, (Mc 6, 1): «Partió de allí y fue

I, pel que fan les suposades restes d’ossos d’aquests

a su ciudad, ...», al·ludint a Natzaret. En altres versions

tres Reis Mags d’orient (especulativa troballa arqueolò-

evangèliques del mateix versicle, posa: «... y fue a su

gica atribuïda a Helena, la mare de Constantí el Gran,

patria», del gr. patris, com la terra natal.

a principis del s. IV) custodiades dins d’un descomunal Huygens nº 82

I de seguida, uns renglons més avall, també ens ho

enero - febrero - 2010

Página

27

afirma de la mateixa boca de Jesús, estant predicant a Natzaret, que el seu origen era Natzaret, (Mc 6, 4): A su vez, Jesús les decía: «Un profeta sólo es despreciado en su pueblo, entre sus parientes y en su casa».

H) Oblidà Mateu intercalar la profecia de l’oracle de Balaam?

Aquesta qüestió sempre ha sigut un punt de controvèrsia entre els estudiosos bíblics. Doncs, ja que si

A més, que tot lo món el coneix amb l’apel·latiu

Mateu fou un apassionat de les profecies reblint tot

–Jesús de Natzaret- i -Jesús el Nazareno-. Així ho veiem

el seu capítol 2º de profecies, la majoria manegades i

a l’endimoniat de Cafarnaúm (Mc 1, 24), a l’assistenta

d’inventiva pròpia (com la de Mt 2, 23), cal preguntar-

del Summe sacerdot (Mc 14, 67), a l’àngel del sepulcre

se: Per què Mateu no introduí a la seua Nativitat la tan

(Mc 16, 6) i, fins i tot, dit pel mateix evangelista Marc

adient profecia del 4º oracle de Balaam del Llibre dels

(Mc 10, 47).

Nombres (AT)??.

El què és més, als Fets dels Apòstols (He 22, 8) el

Doncs, què bé li haguera quedat a la Nativitat de

mateix Jesucrist, manifestant-se a Pau de Tars, es reco-

Mateu intercalar aquesta profecia de Balaam al Llibre

neix com oriünd de Natzaret, quan diu Pau: «“¿Quién

dels Nombres (Núm. 24, 17) darrere del seu versicle,

eres, Señor?”. Y me dijo: “Yo soy Jesús de Nazaret, a

Mt, 2, 2: «... Porque hemos visto su estrella en el

quien tú persigues”».

Oriente y venimos a adorarle.», i, aquí, de seguida,

Encara que Mateu i Lluc, amb una trama diferent,

intercalaríem el poema profètic de Balaam, posant: -

situen el Naixement a la llegendària i davídica Betlem,

Para que se cumpliera lo anunciado en las Escrituras

quan presenten a Jesús en la seua vida adulta canvien

por el oráculo de Balaam: «La veo, pero no ahora, la

el sermó d’una forma radical. Al nom de Jesús també

contemplo, pero no de cerca: una estrella se destaca de

li afegeixen l’apel·latiu -Jesús de Natzaret- o –el

Jacob, un cetro surge de Israel.»-. Aquest oracle, que

Nazareno- i, també, -el galileo- (Natzaret pertany a la

comença com una endevinalla, semblaria estar evocant

comarca de la Galilea).

que de la descendència patriarcal de Jacob, sorgirà un

Encara més clar ho veiem al passatge evangèlic de l’Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem-, on el poble de

futur Messies; però no confondre el patriarca Jacob de l’AT amb el Jacobo d’Helí, iaio de Jesús de Natzaret.

Jerusalem (a tan sols 10 Km de Betlem) no té dubtes en

Però aquesta omissió profètica a l’Evangeli de Mateu

assenyalar el lloc de naixement de Jesús, (Mt 21, 11):

(al text de la Nativitat) ha dut a moltes interpretacions.

«Y las multitudes respondían: “Este es Jesús, el profeta

Una d’elles, la que considero més argumentada, és

de Nazaret de Galilea”». És a dir, mai es digué: «Jesús,

que l’oracle de Balaam és la boca d’un afamat endeví.

el profeta de Betlem», o «Jesús, el profeta de la ciutat

Ço és, un vident estranger de la Mesopotàmia que, de

del rei David».

forma sovint, malaia al poble d’Israel i a la dinastia

Com, també, al paràgraf titulat -Triple negación de

davídica. Ni tan sequera era profeta menor. És clar, que

Pedro- (Mt 26, 69): «Se le acercó una criada y le dijo:

Mateu coneixia la profecia de Balaam a les Sagrades

“Tú también estabas con Jesús, el galileo”». Altres

Escriptures (AT), però inserir aquest poema de Balaam

exemples es veiem a (Mt 26,71), (Lc 4, 34), (Lc 18, 37)

desvirtuava i desmereixia el seu Evangeli.

Per altra part, els entesos bíblics, com Raymond E.

i (Lc 24, 19).

D’igual forma, als versicles de la Passió de l’evange-

Brown, i a la web de l’Enciclopèdia Catòlica, al capítol

lista Lluc, es manifesta la procedència galilea de Jesús,

-Reyes Magos- (penós, en quan que Mateu mai parla de,

(Lc 23, 6-7): «Al oír esto, Pilato preguntó si aquel hom-

-Reis-) manifesten, amb molta unanimitat, que l’utilit-

bre era galileo. Y, al saber que era de la jurisdicción

zació del mot astrom (i no, astera) emprada al poema de

de Herodes [Antipas], le remitió a Herodes, que por

Balaam, aquí, no està fent al·lusió a una estrela natural

aquellos días estaba también en Jerusalén».

o cos celest, sinó que fa motiu a un gran príncep diví

Com heu vist al llarg d’aquesta exposició documental,

que té que vindre. Res d’estranyar en un poble sempre

on el dogma teològic pretenia que forá a Betlem, la vox

obsessionat en la vinguda de messies, profetes i queru-

populi, expressada als Evangelis, sempre deia Natzaret.

bins.

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

28

I) Conflictes per datar el Naixement

1-2, on el meticulós Lluc fa una excepcional i inusual

És molt sorprenent que cap evangelista, ni tan sequera

exposició d’historicitat cronològica, amb alguna impre-

el tan erudit Lluc , feren l’esforç d’inscriure i immor-

cisió10, dient: «En el año decimoquinto del imperio

talitzar la data súmmum de -la crucifixió i mort de

de Tiberio César, siendo Poncio Pilato gobernador

Jesucrist-, amb el còmput del calendari sirià tan popular

de Judea, y Herodes [Antipas] tetrarca de Galilea; su

i utilitzat a la Palestina dels segles I i II. Doncs, aquí,

hermano Filipo tretarca de Iturea y de la región de

veieu clar com als textos bíblics i evangèlics la cura his-

Traconítida, y Lisanias tetrarca de Abilene, y bajo los

tòrica i cronològica resulta marginal. No s’enganyem,

Sumos Sacerdotes Anás y Caifás, vino la palabra de

la funció dels textos bíblics és única i primordialment

Dios sobre Juan [el Baptista], ...»

9

Però resulta impossible traure quina edat tenia Joan, el

doctrinal.

De ser verdadera aquesta hipòtesi que situa l’origen

Baptista, en eixe moment de tanta ambigüitat que deixa

de Jesús a Natzaret quedarien desestimats tots els

caure Lluc: «... , vino la palabra de Dios sobre Juan,

referents temporals a que al·ludeix Mateu sustentats

hijo de Zacarias, [estant] en el desierto».

sobre el personatge històric del rei Herodes, el Gran.

Tampoc del versicle de Lluc 3, 23 es pot precisar

Però, açò, no desligitima la que hui és acceptada com

l’any de naixement de Jesús: «Jesús, al comenzar, tenía

la franja (aproximació) temporal per al naixement de

unos treinta años,». D’entrà l’evangelista ja comet la

Jesús, de l’any 7 aC. al 4 aC.. Sempre situant-la abans

imprecisió de posar –unos- i, a més, al voltant de la dita

de la mort del rei Herodes que tingué lloc al març/abril

no hi ha cap referent històrics on agarrar-se per poder

del 4 aC, ja que estem parlant d’una datació també

precisar la data del naixement. Per tant, resulta molt

sustentada sobre el capítol 1 de l’evangelista Lluc,

conjecturable el pretensiós intent de traure l’any concret

quan al paràgraf –Anuncio del nacimiento de Juan el

del naixement de Jesús de Natzaret.

er

Bautista-, Lluc diu, (Lc 1, 5): «Hubo en tiempos del rey Herodes, rey de Judea, un sacerdote llamado Zacarias

J) Conclusió de la hipòtesi

...» (pare de Joan el Baptista). I, de seguida, en Lc 1, 25,

Aplegats, aquí, amb aquesta hipòtesi dogmàtica-lite-

diu: «Unos días después concibió Isabel, su mujer, ...».

rària, podem resoldre d’una forma satisfactòria dient

Uns versicles més endavant, a Lc 1, 36, ens diu que els

que l’apassionada narració evangèlica de tot el capítol

cosins, Joan el Baptista i Jesús, se’n donen de gestació

2º de Mateu, junt als dos subcapítols de la Nativitat de

uns sis mesos, respectivament. Per tant, aquests dos

Lluc (el Naixement de Jesús i l’Adoració dels pastors),

personatges històrics són coetanis (quintos) i, al temps,

respon tot a una conjuntural exigència dogmàtica i

dels últims anys de vida del rei Herodes, el Gran. Per

doctrinal dels narradors per a validar unes modèliques

tant, amb molta unanimitat, els historiadors afirmen que

profecies messiàniques de l’AT i res a veure amb la

Jesús nasqué uns anys abans de la mort del rei Herodes,

realitat històrica.

l’any 750 AUC del còmput romà, a la nostra cronologia

Sí reconec que el fet d’afirmar que les dues versions

l’any 4 aC., sent una datació basada en una narració de

evangèliques de la Nativitat a Betlem són unes ficci-

Flavio Josefo en Antigüedades Judias, libro XVII, cap.

ons literàries de Mateu i Lluc resulta, d’entrada, una

VI, 4, qui intercalà el referent astronòmic d’un eclipsi

positura molt trencadora i revolucionaria pel que fa

de Lluna a dies de morir el rei Herodes i vespra de la

l’assentiment teològic més conservador. Però, al menys,

Pasqua jueva (mes Nisán). Eclipsi lunar que tots els

aquesta hipòtesi dogmàtica-literària és l’única que ho

registres astronòmics situen al 13 de març de l’any 4 aC.

resol tot (l’estrela, els Mags d’orient, ....), sense deixa

Per tant, hi ha unanimitat en acceptar que el rei Herodes

cap incògnita.

morí dins dels mesos març o abril de l’any 4 aC.

Pel que fa als teòlegs, historiadors bíblics i, sobre tot,

No obstant això, hi han teòlegs i historiadors bíblics

als astrònoms i divulgadors, sent-ho tot aquest ancestral

que, d’una manera molt atrevida, cabalística i enre-

balafiament de tinta, paper i temps que hem malbaratat

vessada, s’obstinen en determinar l’any i mes exacte

en resoldre el presumpte fenomen de la mítica estrela

del naixement de Jesús mitjançant el versicle de Lc 3,

de Betlem.

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

29

A més, si tan veritable és que molts passatge evangè-

bíblics són de motivació primordialment doctrinal i per

lics són coincidents en emfatitzar i enaltir la humilitat

a res pretenen una redacció o crònica d’historicitat. Allí,

messiànica que sempre manifestà Jesucrist com és, entre

la cura històrica i cronològica és purament marginal.

molts altres exemples, el passatge narrat pels quatre

A la narració bíblica sempre es prioritza el sentit cate-

evangelistes -l’Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem-,

cumenal i doctrinal, la narració bíblica mai ha pretès

(Mt 21, 1-7; Mc 11, 1-11; Lc 19, 29-38 i Jn 12, 12-19)

salvaguardar un mínim mètode històric. Recordem que

on Jesús, reconegut com el Crist-Messies, fa l’entrà a

als textos de l’Antic Testament mai s’anomena el nom

Jerusalem pujat a lloms d’un ruc.

del faraó de torn. I digam, com una excepció, que l’únic

Per tant, ara, deuríem considerar aquesta innovadora

narrador als textos bíblics que mostrà una mica de cura

postura teològica més acorda amb la humilitat que tan

pel que fa la historicitat cronològica fou l’evangelista

s’envoltà i exaltà Jesús i admetre, així, el seu origen i

Lluc, un metge d’Antioquia que dominava molt el grec,

bressol a la insignificant Natzaret. Un poblet tan insigni-

a la narració dels versicles, Lc 3, 1-2.

ficant que és ignorat a tot l’Antic Testament. No existeix

Encara que Lluc, de forma molt intencionada i ana-

cap referència de Natzaret en cap escrit precristià. Al

crònica, cometé la seua cantada i espifiada històrica als

Llibre de Josué, quan descriu amb tot detall la toponí-

versicles que encapçalen la seua Nativitat en Lc 2, 1-2,

mica local de la regió de Galilea, s’omet a Natzaret. És

dient: «Y sucedió que, por aquellos días, se promulgó un

més, tampoc fou anomenada per Flavio Josefo, el gran

edicto de César Augusto para que se empadronase todo

historiador jueu del s. I, quan al descriure en les seues

el mundo. Este primer censo fue hecho siendo Quirino

cròniques de les Guerres Jueves contra els romans, men-

gobernador de Siria», però l’evangelista Lluc rep tota

ciona a 54 poblacions galilees però mai cita a Natzaret.

dispensa per la comprensible submissió dogmàtica.

El mateix passa al Talmud, antiquíssim compendi d’escrits jueus (s. II-IV), on s’enumeren 63 poblacions

Abreviatures:

galilees, però també Natzaret queda fora.

AT= Antic Testament

Per tant, hui, des d’una interpretació cristològica més

NT= Nou Testament

actualitzada (i des de la pròpia fe), el creient cristià deu-

SE= Sagrades Escriptures

ria acceptar amb agrado que l’origen i bressol del messi-

Jn= Joan

es Jesús fou al petit llogaret de Natzaret de Galilea, i no

Lc= Lluc

a la llegendària i profetitzada Betlem de Judá, la ciutat

Mc= Marc

del rei David.

Mt= Mateu

Abans, hem dit que aquesta seriosa hipòtesi té el recol-

Núm= Llibre del Nombres

zament de l’actual Papa-teòleg, Benet XVI, (manifestada als Nadals de 2007) i corroborada per altres cristòlegs.

NOTES

Però, el fet d’assentir aquesta hipòtesi dogmàtica-literà-

* El nominatiu –Crist- en la semàntica bíblica de l’AT

ria, afirmant que la persona històrica de Jesús (Jesucrist)

vol dir: Rei; i el nominatiu –Messies- vol dir: l’ungit (el

nasqué al llogaret de Natzaret, no pretén, de ninguna

consagrat) per Jahvè, també pot adoptar el significat de:

manera, rebentar l’ancestral escenificació del pessebre

l’enviat per Jahvè.

a Betlem, ni canviar cap lletra de les nadalenques, ni

1

Dels quatre evangelistes, sols Mateu i Lluc narren els

tampoc tombar l’estrela més mitòmana, com tampoc

passatges de la Nativitat. També ho fa el protoevangeli

empobrir la industria manufacturera nadalenca, ni fotre

apòcrif de Santiago (res a vore amb Santiago el Menor),

la nit tan màgica dels Mags d’orient. L’autor és un

però aquesta narració escrita en grec a finals del s. II, pel

cristià creient en la vida i doctrina de Jesús de Natzaret

que fan els passatges de la Nativitat (cap. XXI, XXII),

divulgada als Evangelis, però en la part que s’expressa

són còpia calcada (un plagi) de la de Mateu.

la vida pública i ministeri de Jesucrist. I, pel que fan les

2a

La troballa arqueològica a Tívoli (de W. Ramsay,

llegendes de la Nativitat i l’infantesa de Jesús són, això,

1764) d’una inscripció fragmentada en llatí a una làpida

llegendes urbanes. També soc sabedor que tots els textos

sepulcral, aquesta no fa menció a cap persona, ni tam-

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

30

poc cita el títol de, -governador-, ni càrrec equivalent, i

D’alguna forma, també, s’ha d’acceptar com testimoni

no dona cap data. La inscripció llatina sols al·ludeix a un

d’historicitat el donat pels mateixos quatre evangelistes.

procònsol en la província d’Àsia i que, després, ostentà

Ja que són quatre relats que constaten i testifiquen un

un càrrec a la província de Síria. Per tant, aquesta troba-

mateix fet, la mort en crucifixió de Jesús de Natzaret. De

lla arqueològica mai pot testimoniar cap altre mandat de

no ser així, semblaria que aquests quatre textos evangè-

Sulpici Quirino com governador de la província de Síria

lics foren la conseqüència d’un concurs-novel·la inspirat

amb anterioritat a l’any 6 dC.

en la vida o biografia d’un futurible Messies que havia

2b

Josep Emili Arias, “Sinopsis de l’estrella de Betlem”,

Huygens 52, (2005) p 26 3

de redimir al poble d’Israel.

Quan l’evangelista Mateu confeccionà el seu capí-

6

El profeta menor, Miqueas de Moréset (760,?- 690

tol 2º com la definitiva composició evangèlica, emprà el grec antic a la narració evangèlica, i aquest grec ja

aC.) és molt posterior al rei David.

Per tant, aquesta profecia de Miqueas (Miq 5, 1) mai

disposava de mot propi per la designació de -cometa-

podia al·ludir al naixement del rei David a Betlem de

(κοµ�τηςου) per a descriure l’astre cabellut (lat. Stella

Judea.

barbata). Per tant, a l’emprar el vocable grec –astera-,

4

De manera inqüestionable, els jueus atribuïen a la

Escriptura Santa (llibres de les Sagrades Escriptures, AT) un origen diví revelat per boca dels profetes. És més, els narradors i hagiògrafs que confeccionaren els textos de les Sagrades Escriptures estaven assistits per

sens dubte, que Mateu volgué descriure una estrela i no un cometa.

Ratzinger, Joseph, Jesús de Natzaret, ed. La Esfera

7

de los libros. Madrid, 2007, cap. 1, p. 34 Raymond E. Brown. El Nacimiento del Mesías,

8

l’espirit diví. Per als jueus la Escriptura Santa, d’alguna

-Comentarios a los relatos de la infancia. Ediciones

forma, era la boca de Jahvè transmesa en la mà dels

Cristiandad, SL. Madrid 1982, pp 210-214 i 222-223.

hagiògrafs. Per al judaisme tot lo escrit a l’AT pren un

9

L’evangelista Lluc és el més erudit dels quatre evan-

origen diví. Però, açò, també ho fa al NT, com en la 2ª

gelistes, és un metge d’Antioquia, domina moltes llen-

Carta a Timoteu (Tim 3, 16): «Pues toda la Escritura es

gües i escriu amb un llenguatge molt exquisit i bonic,

inspirada por Dios ....».

amb un grec molt curat i tècnic, valga el versicle Lc 24,

5

Com a dues evidencies no bíbliques que manifesten

i evidencien, dins dels segles I i II, l’existència històrica de Jesús de Natzaret (Jesucrist) tenim el Testimonium

29: «..., mas ellos lo forzaron, diciendo: “ Quédate con nosotros, porque es tarde y ya ha declinado el día”».

En aquesta inusual exposició d’historicitat de l’època

10

Flavinium, la de l’historiador jueu-fariseu romanit-

que ens narra Lluc hi ha una petita imprecisió, i és que

zat Flavio Josefo (38-101) en la seua 2º referència en

al període que Ponci Pilato segué governador de Judea

Antigüedades Judías XX, IX 1. Tot s’ha de dir, que la

sols regí un Summe Sacerdot a la ciutat de Jerusalem,

1ª referència feta en Antigüedades XVIII, III, III, és una

Caifás.

tardana interpolació piadosa de mà dels cristians, una

Llibres bíblics emprats:

adulteració del text original de F. Josefo. L’altra font

Nuevo Testamento, d’Antonio Fuentes Mendiola. Ed.

extrabíblica manifestada ens ve de l’historiador romà Corneli Tàcito (55?-117) a la seua obra Anales XV cap.

Rialp. Madrid (1995) 5ª edc.

La Santa Biblia, d’Edicions Paulines. 10ª Edició.

Madrid 1964

44.

Però admetam, també, que la carència de proves no bíbliques no provaria l’inexistència.

La Biblia de Jerusalén, DDB (Bilbao), Edició espanyola (1981) Madrid

També, en referències no cristianes, tenim les fonts

Bíblia Vulgata, Ed. B.A.C.

del Talmud jueu del s. III (Senedrin 67) que donen referència de Jesús de Natzaret (o Ischu), dient que morí per ordre de les autoritats jueves. En altres passatges del Talmud es diu que Jesús fou executat amb l’ús jueu de la lapidació.

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

31

Clausura Año Internacional de la Astronomía Fuensanta López Amengual Enric Marco Despedida del Año Internacional de la Astronomía en España

AIA2009 en Granada a la cual asistió una representación de la Agrupación.

Llegamos a la hora de comer a Granada. Después de

El año 2009 ha estado lleno de actividades de divulga-

pasearnos por el centro para probar las típicas tapas gra-

ción de la Astronomía en la sociedad en todo el mundo.

nadinas y ver los preparativos de Navidad, nos vestimos

La Agrupación Astronomica de la Safor ha estado par-

con nuestras mejores galas para asistir al evento convo-

Grupo de participantes con Enric Marco

Sensi y Jose Antonio (AARM), junto a Sansi López (AAS)

ticipando en las iniciativas

cado por la tarde en el Palacio de

que se han propuesto a

Exposiciones y Congresos de la

nivel internacional y tam-

ciudad ya que el programa prepa-

bién desde el nodo español

rado valia el esfuerzo del viaje.

del AIA2009. Pero también ha impulsado iniciativas

Llegamos media hora antes. La

propias en la comarca de la

coordinadora nacional Monserrat

Safor entre las que cabria

Villar nos atendió amablemente

destacar el concierto astronómico realizado el mes de marzo con la Banda Sant Francesc de Borja de Gandia y la organización y el viaje para la observación del eclipse de Sol más largo del siglo XXI que observamos en Anji, China.

Ahora el año ha acabado y el pasado 12 de diciembre el nodo nacional organizó la fiesta de despedida del Huygens nº 82

y nos ofreció nuestras reservas para el acto. Y mientras esperabamos que las puertas de la sala se abrieran, nos presentamos a otro grupo de personas. Era una numerosa comisión de la Agrupación Astronómica de Córdoba, que, con su presidente Antonio Becerra, iba a asistir al acto de despedida del año. Los

enero - febrero - 2010

Página

32

miembros nos contaron sus actividades astronómicas

Arias, quienes sorprendieron al auditorio con una char-

durante este año, en la que destacaron la observación

la-concierto sobre astronomía y música. Arias acudió

popular realizada desde la Torre de la Calahorra, junto al

acompañado de un elenco musical de excepción con

Guadalquivir, a la que asistieron más de 500 personas.

el que interpretó algunas de las canciones de su último

También departimos con dos personas de grato recuer-

disco, ‘Multiverso’, grabado en el observatorio astro-

do para la Agrupación Astronómica de la Safor, como

nómico de Calar Alto (Almería) y con letras centradas

son Sensi Pastor, y José Antonio, componentes de la

totalmente en la astronomía. El compositor granadi-

Agrupación de Murcia, y descubridores de ..

do interpretó algunos de los temas junto a ‘J’ de Los

Las puertas se abrieron, nos ofrecieron unos auricu-

Planetas y Alex y Noni, de los también granadinos

lares para la traducción simultánea y nos situamos en

Lori Meyers, en una colaboración musical irrepetible

nuestros asientos asignados. Después de las presen-

que dejó sin palabras a muchos de los asistentes. Se

taciones oficiales, el programa iba a comenzar con la

atrevieron además con algunos temas para el recuerdo

conferencia de Robert W. Wilson, premio Nobel de

como “Across the Universe”, de The Beatles, y “Space

Física de 1978. El Dr. Wilson fue el descubridor, junto

Oddity”, de David Bowie.

a Arno Penzias, de la radiación de fondo del universo

Acabado el acto todo el mundo se acercó a saludar a

y con la que se confirmó definitivamente el Big Bang.

Robert W. Wilson. Decenas de personas querian hacerse

Como siempre hubo que esperar. Aprovechamos la

una foto con uno de los descubridores de uno de los

espera para saludar al conferenciante. Nos presentamos

hallazgos más importantes del siglo XX en Astronomía.

y amablemente nos preguntó si trabajamos en cosmolo-

Fue una suerte haber podido hablar con él antes de la

gía. Le contamos que perteneciamos a una agrupación

conferencia.

astronómica y que en la próxima revista hariamos la

Y la noche granadina la pasamos amablemente junto a

crónica del Acto de Despedida del Año. Con un envidia-

los miembros de la Agrupación Astronómica de Córdoba

ble sentido del humor y con una extremada sencillez, no

comiendo tapas en el barrio antiguo de Granada. Con

puso ningun reparo a hacernos algunas fotografias con

ellos hemos quedado para hacer alguna actividad con-

él. Prometimos enviarle el próximo ejemplar de nuestra

junta próximamente.

revista.

El acto comenzó con los parlamentos del director de la

Robert W. Wilson, un Nobel en Granada

Comisión de Astronomía y Presidente del CSIC, Rafael

Si el noviembre del 2008 la Universitat de València

Rodrigo. Y seguidamente aparecieron varios invitados

abria las actividades del Año Internacional con la visita

de excepción, Jors y Jars, dos divertidos alienígenas

y conferencia multitudinaria en el campus de Burjassot

que parece ser que se colaron en la sala. Junto a Emilio

de George Smoot, Nobel de Física 2006, descubridor de

García, el maestro de ceremonias, hicieron reír a los

las anisotropias de la radiación de fondo del Universo, y

asistentes con sus divertidas ocurrencias y anécdotas

a la cual asistieron miembros de la Agrupación, el sába-

sobre la visita a nuestro planeta en este día tan especi-

do 12 de diciembre conocimos personalmente a Robert

al.

W. Wilson, galardonado con el premio Nobel de Física

Y por fin empezó la conferencia de Robert W. Wilson, Premio Nobel de Física 1978 por el descubrimiento del

1978, por justamente codescubrir esta radiación que impregna todo el Universo.

fondo cósmico de microondas junto a Arno Penzias.

Los actos de finalización del Año Internacional de la

Wilson nos desveló en su conferencia los entresijos de

Astronomía en España se realizaron en Granada. Y allí

su hallazgo y la revolución científica que supuso para la

escuchamos la conferencia de uno de los astrónomos

cosmología. En otro artículo de esta revista podeis leer

vivos más influyentes de la astronomía del siglo XX ya

un resumen de la charla.

que Robert W. Wilson, junto con Arno Penzias, dieron

Los encargados de poner el broche de oro al acto fueron el astrónomo José Antonio Caballero (Universidad Complutense de Madrid) y el músico granadino Antonio Huygens nº 82

la primera prueba experimental de que el universo actual proviene de una explosión inicial caliente.

La idea que ha tenido la humanidad sobre cómo es el

enero - febrero - 2010

Página

33

expansión del Universo. Esta expansión debía provenir de un momento anterior en el que la materia y la energía estuviera toda concentrada, el momento de la explosión inicial o Big Bang.

En los primeros momentos la materia y la energía formaban una especie de sopa, donde las partículas formadas, protones, electrones, fotones, etc.. estaban tan juntos y con tanta energía que no se podía formar ningún átomo estable. Hasta que la temperatura no bajó a unos 3000 grados no fue posible que los protones y los electrones se juntaran por formar los primeros átomos de hidrógeno. Entonces, los fotones de luz, ya libres, pudieron escapar y ya sin interaccionar con las otras partículas, inundaron todo el Universo con luz de alta energía. Es el proceso que recibe el nombre del Desacoplo y ocurrió cuando el Universo tenía unos 380 000 años de vida.

Esta primera luz del Universo ha viajado durante los

Bob Wilson en un momento de su intervención

Universo ha ido variando a lo largo de los siglos. Si en

últimos 13700 millones años y como el mismo Universo

la época clásica y la edad media el Universo era básica-

se ha ido enfriando, menguando su energía. Esta luz fósil

mente el sistema solar en el cual la Tierra se encontraba

tiene ahora una temperatura de unos 3 K (-270 ºC) y se

en su centro, el modelo de Copérnico y sobre todo los

puede detectar en cualquier dirección del Universo.

descubrimientos de Galileo, llevaron a pensar en un universo heliocéntrico con el Sol rigiendo las órbitas

El descubrimiento de esta radiación extremadamente fría fue obra de Robert W. Wilson y Arno Penzias, dos

planetarias.

En los años veinte del siglo XX el descubrimiento de

físicos y radioastrónomos, que la observaron de manera

Edwin Hubble de que muchas de las nebulosas visibles

accidental, en su antena de los Laboratorios Bell en

eran en realidad otras galaxias independientes de la

Holmdel, New Jersey, el año 1965.

nuestra ensanchó nuestro universo hasta límites inimaginables y fuera de la comprensión intuitiva humana.

Estos experimentados astrónomos, que habían hecho sus tesis doctorales escrutando el cielo con otras ante-

El propio Einstein introdujo la Constante Cosmológica

nas, estudiando las emisiones en radio de nuestra gala-

a sus ecuaciones de la Relatividad General para permitir

xia, trabajaban en esta empresa privada interesada en las

un universo estático, sin principio ni fin sólo por razones

comunicaciones por satélite. Estos primeros satélites,

estéticas.

los Echo, eran simplemente enormes globos hinchados

Éste era el sentir de la mayoria de los astrónomos de

que reflejaban las ondas de radio. El interés de la empre-

aquel momento. El universo siempre era igual y como

sa era conocer el efecto de la Galaxia sobre las comuni-

mucho, si evolucionaba, éste iba creando y destruyendo

caciones y como minimizar el efecto.

materia, sin que a gran escala cambiara nada. Es lo que

Bob Wilson, que había estudiado con Hoyle, y como

se denominó la Teoría del Estado Estacionario. Los

dijo en la conferencia, “me gustaba la teoría del esta-

científicos Bondi, Gold y el más conocido Hoyle eran

do estacionario”, junto con Arno Penzias, estuvieron

los principales valedores de este modelo.

probando una antena nueva, la famosa antena Holmdel

Sin embargo, en 1929, el estudio del movimiento

Horn en New Jersey, construida para el proyecto del

de las galaxias permitió a Hubble concluir que estas

satélite Echo. Estudiaban la fuente de radio más intensa

se alejan unas de otras, de manera que se produce una

de la Galaxia, Cassiopeia A (Cas A) y siempre encon-

Huygens nº 82

traban un exceso de ruido o radiación extra. Nada en el enero - febrero - 2010 Página 34

y Wilson y de Dicke y colaboradores del descubrimiento y su explicación fueron una auténtica bomba. Los publicaron seguidos en el mismo número de la revista Astrophysical Journal mientras que el New York Times publicaba en primera página el descubrimiento. Como dijo Robert W. Wilson en la charla: “Se tomaban seriamente la cosmologia!”.

La confirmación de la existencia de la radiación fósil del origen del Universo llegó muy rápidamente. Y los honores también. Finalmente Antonio Arias (Multiverso) en un momento de su actuación

equipo o en el entorno lo podia explicar.

el año 1978 Penzias y Wilson recibieron el premio Nobel de Física.

Sin embargo Bob Wilson reconoció que “la ciencia no siempre funciona como dicen los libros de texto. Hasta

Es bien conocida la anécdota, que recordó el premio

cinco veces otros equipos estuvieron a punto de descu-

Nobel, que los científicos también debieron sacar de la

brir la radiación de fondo del Universo antes que noso-

antena un nido de palomas y tuvieron que limpiar sus

tros”, reconoció. “Y si alguno de estos grupos hubiera

excrementos por si fueran los responsables del exceso

tenido éxito entonces yo no estaría ahora aquí.”

de radiación en las medidas. Pero no habia nada que hacer. El ruido extra era persistente.

Con este descubrimiento la Teoría del Estado Estacionario estaba tocada de muerte y ya no volvió a

Repasaron también todas las juntas de aluminio de la

levantar la cabeza.

antena para ver si las medidas salían más limpias pero

El conocimiento de la radiación de fondo ha hecho

sin resultados. El exceso de radiación estaba siempre

muchos avances desde entonces utilizando detectores

ahí.

situados en satélites especialmente dedicados a esta

A final no tuvieron más remedio que concluir que el

finalidad como el COBE con el que George Smoot descubrió que la radiación de fondo presenta anisotropias, el WMap o la missión Planck lanzada el pasado mes de mayo. Pero esto ya es otra historia.

Tuvimos la oportunidad de hablar unos momentos con el premio Nobel Robert W. Wilson y expresarle nuestra admiración sincera por su trabajo. Se mostró muy amable y con buen sentido del humor posó con nosotros. Gracias Bob, por hacernos entender algo mejor el Universo.

Fuensanta, del brazo de Bob wilson,

ruido era real. Pidieron ayuda a Robert H. Dicke de la Universidad de Princeton que confirmó con sus colaboradores el descubrimiento y le dio una explicación teórica dentro de la teoria del Big Bang.

La publicación simultanea de los artículos de Penzias Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

35

Huygens nยบ 82

enero - febrero - 2010

Pรกgina

36

Huygens nยบ 82

enero - febrero - 2010

Pรกgina

37

Fecha

hora

Actividad

Junta extraordinaria Observación

Lugar

08-ene-10 15-ene-10

(20:30) (21:30)

22-ene-10

(16:00)

29-ene-10

(20.30))

05-feb-10

(20:30)

07-feb-10

(07:30)

Visita Observatorio del Ebro

Tortosa

12-feb-10 19-feb-10

(20:30) (20:30)

Observación Bricolage: Lidlscopio + Batería

Llacuna Sede

26-feb-10

(20:30)

Junta Ordinaria anual

Sede

Observación Charla Enric Marco: Landerer y el observatorio del Ebro Observación

Sede Llacuna Llacuna Sede Llacuna

Notas importantes: 1. Es posible que se incluyan actos especiales, con colegios, público en general, o conferencias durante este año. Se anunciarán oportunamente, y se comunicarán por medio de la lista de correos.

2. Pueden haber cambios importantes. Confirmar siempre con la página web.

3.- En caso de que se apruebe el traslado a la nueva sede, será necesario contar con algún día extra (sábado y/o domingo) para efectuarlo.

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

38

15 - enero - 2010 22:00

Hora Local

15 - febrero - 2010 22:00 Hora local

Huygens nยบ 82

enero - febrero - 2010

Pรกgina

39

Para ENERO & FEBRERO 2010 Por Francisco M. Escrihuela pacoses@hotmail.com

LOS SUCESOS MÁS DESTACABLES DEL BIMESTRE 3 de enero: La Tierra en el perihelio a las 01:16.

3 de enero: Lluvia de meteoros Cuadrántidas.

4 de enero: Mercurio en conjunción inferior a las 20:05.

11 de enero: Venus en conjunción superior a las 22:05.

27 de febrero: Máxima elongación matutina de Mercurio W(25º) a las 06:11. Mag. -0.04.

29 de enero: Marte en oposición a las 20:44, en Cáncer con Mag. -1.28.

7 de febrero: Marte a 3.0ºN del Pesebre.

Planetas visibles: Mercurio al amanecer, Venus al anochecer, Marte durante toda la noche, Júpiter al anochecer, Saturno durante toda la noche. Urano y Neptuno al anochecer y Plutón poco antes de amanecer.

LOS PLANETAS EN EL CIELO Mercurio sólo estará localizable la última semana de enero poco antes de amanecer en Sagitario a escasa altura sobre el horizonte Sureste.

Venus, por su parte, apenas lo podremos localizar al anochecer, en Acuario, sobre el horizonte oeste a baja altura y con dificultad dependiendo de nuestra orografía, en la última semana de febrero. Disfrutaremos de su presencia ya en marzo cuando lo tendremos sobre el horizonte oeste buena parte de la primera mitad de la noche.

Moviéndose desde su posición inicial en Leo, hacia Cáncer, Marte estará presente en nuestro cielo nocturno durante todo el bimestre a partir de las 9 de la noche en enero y antes en febrero, y prácticamente durante toda la noche. El día 7 se encontrará a tan sólo 3 grados al norte del Pesebre, si bien en abril todavía llegará a estar más cerca, llegando a situarse tan sólo a 1 grado de M44. El día 29 de enero, coincidiendo con la oposición de Marte (mag. -1.28), tendremos una bonita formación pues con una luna llena que seguramente nos impedirá distinguir el fondo estelar, en poco más de 8 grados tendremos reunidos al planeta rojo, a nuestra luna y a M44. Si nuestra climatología no nos lo impide, intentaremos estar atentos (de esto volveremos a insistir en próximas efemérides).

Entre Capricornio y Acuario, Júpiter aparecerá cada vez más cerca del horizonte Oeste-Suroeste al anochecer, durante el mes de enero. Considerando nuestra orografía de poniente como un obstáculo, solamente lo podremos observar unos instantes en la primera mitad de enero. Será ya a partir de la segunda mitad del mes de abril cuando vuelva a hacer su aparición sobre el horizonte Este-Sureste en Acuario poco antes de amanecer, lo cual ya se comentará más adelante.

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

40

Saturno, en Virgo, emergerá sobre el horizonte Este y poco antes de la medianoche a partir de la segunda mitad de enero. A finales de febrero ya hará su aparición una hora después de anochecer permaneciendo visible en nuestros cielos durante toda la noche. Contrariamente a como pudimos verlo en 2009, ya comenzaremos a poder apreciar la forma de sus anillos. Igualmente, a finales de febrero nos ofrecerá una bonita imagen al alinearse sus satélites Encelado, Tethis, Dione, Rhea y Titán a modo de cola como si de un cometa se tratara, y todo ello en poco más de 3º.

Urano en Acuario y Neptuno en Capricornio estarán localizables apenas dos horas antes de anochecer sobre el horizonte Suroeste en Enero. En febrero prácticamente nos olvidaremos de ellos. A partir de mayo ya los volveremos a tener localizables emergiendo sobre el horizonte Este-Sureste poco antes de amanecer. Como siempre, de eso ya hablaremos.

Plutón, en Sagitario, después de más de dos meses ausente en nuestros cielos, volverá a estar localizable, aunque difícilmente visible por medios ópticos, emergiendo sobre el horizonte Este-Sureste a partir del mes de febrero.

LA TIERRA El 3 de enero, a las 01:16 hora local, la Tierra se encontrará en el perihelio, posición en la cual la distancia que le separará del Sol será la mínima (147.098.098 Km.), concretamente 4.998.375 Km. más cerca del astro rey que en su posición de separación máxima en el afelio (en julio) En la actual posición, paradójicamente, y como consecuencia de la inclinación del eje terrestre con respecto del plano de la eclíptica, los rayos solares inciden sobre nuestra superficie (en el hemisferio norte) con la máxima inclinación, siendo entonces cuando atraviesan con mayor dificultad la atmósfera terrestre (mayor grosor) lo que se traduce en mínimas temperaturas para la zona que habitamos.

Desde nuestra posición, podremos observar al Sol (con la debida protección) con un tamaño angular máximo de 32’ 32’’.

DATOS PLANETARIOS DE INTERÉS (El 31 de enero o en el momento de mejor visibilidad para Mercurio y Venus) Magnitud Tamaño angular Iluminación Distancia (ua.)

Constelación

Mercurio -0.04 6.6’’ 64% 52.646 Sagit.

Venus -3.80 9.8’’ 98% 1.674

Marte -1.27 14’’ 99% 0.664

Acuario

Cáncer

Júpiter -1.88 33’’ 99% 5.889 Acuario

Saturno 0.45 19’’ 99% 8.878 Virgo

Urano 5.92 3.4’’ 99% 20.793

Neptuno 7.97 2.2’’ 99% 30.970

Piscis

Plutón 14.10 0.097’’ 99% 32.586

Capric.

Sagit.

LLUVIAS DE METEOROS En enero tendremos la lluvia de meteoros de Las Cuadrántidas, que desarrollarán su actividad entre el 1 y el 5 de este mes, siendo el día de mayor intensidad el 3. La radiante se situará a 15h 28m de ascensión recta y a +50 grados de declinación. Para la noche del máximo, el meridiano pasará a las 09:37 TU y a 79º de altitud. Esta lluvia está relacionada con el cometa Machholz. En el momento del máximo, la Luna tendrá iluminada el 93% de su cara visible.

Bibliografía Para la confección de estas efemérides se han utilizado los programas informáticos siguientes: Starry Night Pro y RedShift.

Para los sucesos y fases lunares: Un calendario convencional, y los programas informáticos RedShift y Moonphase.

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

41

ENERO & FEBRERO 2010 por Josep Julià

APROXIMACIONES A LA TIERRA

Para estos meses, los asteroides que se acercarán a la Tierra a menos de 0.2 UA son: Objeto

Nombre 2009 XO

Fecha 2010 Jan.

Dist. UA 8.64

0.08016

(24761) Ahau

2010 Jan. 11.96

0.1820

2009 DA43

2010 Jan. 17.14

0.09146

2000 YH66 2008 XM 2003 BH

2010 Jan. 12.99 2010 Jan. 18.64 2010 Jan. 22.07

0.1786

0.07905 0.09096

2001 BE10

2010 Jan. 25.37

0.1510

2008 CN1

2010 Jan. 30.90

0.09499

1998 XE12

2010 Jan. 28.60

0.1127

Arco Órbita 1-opposition, arc =

4 oppositions, 1993-2001

6 oppositions, 2000-2006

1-opposition, arc =

1-opposition, arc =

7 oppositions, 1995-2005

1-opposition, arc =

3.95

0.07301

1-opposition, arc =

2009 UN3

2010 Feb.

9.26

0.03667

1-opposition, arc =

2008 CQ116 2001 TE2 2009 UD2

4.58

2010 Feb. 10.61

2010 Feb. 13.95 2010 Feb. 19.54

0.06030

1 days

4 days

64 days

1-opposition, arc =

0.03838

1-opposition, arc =

62 days

0.1147

1-opposition, arc =

26 days

0.06727

2010 Feb. 20.11

0.04158

2009 FY4

2010 Feb. 26.47

0.07389

2010 Feb. 24.94

1-opposition, arc =

66 days

0.05377

2002 XY38 2001 VJ5

45 days

3 oppositions, 2001-2007

2010 Feb.

2010 Feb.

21 days

4 oppositions, 2003-2009

2008 CD119 2008 CL20

20 days

2 days

5 oppositions, 2000-2009

2 oppositions, 2002-2009

1-opposition, arc =

28 days

Fuente : MPC Datos actualizados a 31/12/09

La mayoría de éstos asteroides suelen tener pocas observaciones, lo que se traduce en órbitas con un elevado grado de incertidumbre. Por ello, es recomendable obtener las efemérides actualizadas en: http://cfa-www.harvard.edu/iau/MPEph/MPEph.html

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

42

ASTEROIDES BRILLANTES

En las siguientes tablas se detallan las efemérides de los asteroides más brillantes (mag. ≤ 11) obtenidas para el día 15 de cada mes a las 00:00h TU. ENERO NOMBRE

(4) (10) (11) (19) (52) (64) (69) (324) (354) (532)

NOMBRE

(4) (9) (10) (32) (60) (64) (69) (354) (532)

Vesta Hygiea Parthenope Fortuna Europa Angelina Hesperia Bamberga Eleonora Herculina

Vesta Metis Hygiea Pomona Echo Angelina Hesperia Eleonora Herculina

MAG.

6.9 10.4 10.5 10.6 10.7 10.6 10.7 10.3 9.8 9.8 MAG.

6.2 10.6 10.0 10.8 10.4 10.7 10.5 9.9 9.2

CONST.

COORDENADAS

10h41m07.09s +15 17’ 04.7” Leo 09h35m12.53s +11 28’ 24.3” Leo 05h58m29.04s +20 12’ 17.6” Ori 04h41m04.92s +20 02’ 22.3” Tau 05h24m11.98s +16 42’ 31.0” Tau 09h00m34.71s +17 09’ 58.7” Cnc 09h11m03.32s +04 24’ 15.0” Hya 06h06m23.75s +36 56’ 05.0” Aur 08h28m58.41s +09 09’ 03.5” Cnc 12h17m44.43s +16 05’ 43.4” Com

FEBRERO

COORDENADAS

10h21m35.31s 13h56m30.02s 09h11m26.74s 10h06m16.38s 10h27m17.63s 08h32m32.89s 08h47m54.30s 08h04m15.51s 12h28m53.27s

+19 -04 +12 +02 +04 +18 +07 +14 +21

21’ 59’ 47’ 20’ 56’ 37’ 10’ 50’ 17’

CONST.

28.4” Leo 12.8” Vir 08.9” Cnc 52.3” Sex 56.1” Sex 55.5” Cnc 05.8” Cnc 07.5” Cnc 22.8” Com

SERVICIOS MENSAJERÍA URGENTE LOCAL PROVINCIAL REGIONAL NACIONAL INTERNACIONAL

Huygens nº 82

enero - febrero - 2010

Página

43

Eclipse de Luna del 31-12-09.- Joanma Bullon.- 19:23 (TU), desde el Observatorio La cambra de Aras de los Olmos.

T. 250-1200, a 1/500 s.

El Sol, el dĂ­a 19 -12-09, fotografiado por Albert Capell (Agrup. Aster - Barcelona)