7 SUMARI Pròleg a la segona edició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 nota dels directors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 a breviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 c a Pítol i. introducció històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 I. Els antecedents de l’autonomia 19 II. La preautonomia ........................................ 24 III. La Constitució de 1978 i l’Estat de les autonomies .............. 26 IV. L’Estatut de 1983 i el naixement de la Comunitat Autònoma 27 V. Les reformes estatutàries. En especial, la reforma de 2007 ........ 31 c a Pítol ii. els elements distintius de l’autonomia balear . . . . . . 39 I. Les Illes Balears, regió o nacionalitat? ........................ 39 II. La Comunitat Autònoma com a institució d’autogovern (o com a sistema institucional en què s’organitza l’autogovern) 43 III. Els símbols ............................................. 45 IV. El territori ............................................. 48 V. Els fets diferencials. La insularitat i el dret civil 51 VI. El règim lingüístic 55
8 c a Pítol iii els ciutadans de les illes balears 67 I. La condició política de ciutadà de les Illes Balears ............... 67 II. Els drets estatutaris i els principis rectors 68 c a Pítol iv les fonts del dret autonòmic balear 85 I. L’ordenament jurídic balear ................................ 85 II. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears ...................... 89 III. La llei autonòmica 95 IV. Les normes del Govern amb rang de llei 103 V. El reglament ............................................ 114 c a Pítol v. les comPetències de la comunitat autònoma . . . . . . . 129 I. El sistema de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes 129 II. Classificació competencial i característiques generals de les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ....... 139 III. Les competències exclusives ................................ 145 IV. Les competències de desenvolupament legislatiu i execució 152 V. Les competències executives 161 VI. Les matèries singularitzades ............................... 166 VII. Els mecanismes de traspàs de serveis i funcions ................ 169 VIII. La Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Comunitat Autònoma de les Illes Balears 171 IX. Les possibles alteracions del marc competencial estatutari ........ 174 c a Pítol vi. les institucions de la comunitat autònoma i l’organització territorial (primera part) ...................... 179 I. El sistema institucional autonòmic en general. L’organització territorial 179 II. El Parlament 182 III. El president ............................................ 210 IV. El Govern .............................................. 218
Manual de dret públic de les Illes Balears 9 c a Pítol vii les institucions de la comunitat autònoma i l’organització territorial (segona part) ....................... 235 I. L’Administració de la Comunitat Autònoma ................... 235 II. Els consells insulars 264 III. Els municipis i altres ens locals 286 c a Pítol viii les institucions de la comunitat autònoma i l’organització territorial (tercera part) 297 I. Els altres òrgans estatutaris ................................ 297 II. El Consell Consultiu ..................................... 298 III. El Consell Econòmic i Social 301 IV. La Sindicatura de Greuges 306 V. La Sindicatura de Comptes ................................ 310 VI. El Consell Audiovisual de les Illes Balears ..................... 315 c a Pítol i X . el Poder judicial a les illes balears . . . . . . . . . . . . . . . 321 I. El poder judicial a l’Estat de les autonomies ................... 321 II. Les competències de la Comunitat Autònoma en matèria de justícia 324 III. El Tribunal Superior de Justícia ............................. 332 IV. El Consell de Justícia ..................................... 334 c a Pítol X . les relacions institucionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 339 I. Les relacions amb l’Estat .................................. 339 II. Les relacions amb les altres comunitats autònomes 350 III. Les relacions amb la Unió Europea. L’acció exterior de la Comunitat Autònoma .................................... 353 c a Pítol X i l a hisenda 359 I. El marc constitucional i estatutari de la hisenda autonòmica ...... 359 II. Els principis generals del finançament ........................ 361 III. Els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma 363 IV. Els ingressos tributaris i no tributaris 368 V. L’Agència Tributària de les Illes Balears ....................... 373 VI. La hisenda dels consells insulars ............................ 374 bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377
PRÒLEG A LA SEGONA EDICIÓ
El dret autonòmic ha esdevingut una part fonamental de l’ordenament jurídic global de tot l’Estat: des que la Constitució i els estatuts d’autonomia varen admetre la possibilitat de lleis i reglaments dictats per les comunitats autònomes en matèries de la seva competència, aquestes han fet un ús cada vegada més abundant de les seves potestats normatives, i han configurat així subsistemes normatius que s’insereixen en el conjunt del sistema normatiu estatal. Si miram els repertoris normatius de cada comunitat autònoma, veurem fàcilment com el volum anual corresponent ha anat creixent de manera exponencial any rere any.
El cas de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears no és una excepció a aquesta regla: cada any que passa, la Comunitat dicta més lleis i, sobretot, més reglaments (en forma de decrets del Govern, decrets del president o presidenta i ordres de les conselleries), fins a formar un conjunt normatiu d’un abast considerable. Si a aquesta intensa producció normativa hi afegim ara els reglaments que poden emanar dels consells insulars sobre les seves competències pròpies, el resultat final és la formació d’un vertader ordenament jurídic balear, ampli i diversificat.
Aquest ordenament jurídic autonòmic és un conjunt articulat de normes que pertanyen fonamentalment al dret públic. Tot i que cada vegada són més freqüents les normes autonòmiques de dret privat (per posar-ne només un exemple: les lleis de parelles de fet), s’ha de reconèixer que fins ara el dret autonòmic balear està format sobretot per normes de dret públic i, en especial, de dret constitucional, administratiu i financer i tributari.
Tot el que s’acaba de dir explica suficientment la conveniència i l’oportunitat de publicar ara la segona edició (actualitzada) del Manual de dret públic de les Illes Balears, onze anys després de la primera —que ja es va exhaurir fa
11
Avel·lí Blasco Esteve
Pròleg a la segona edició
temps. Malgrat haver transcorregut quaranta anys des que es va constituir la nostra Comunitat el març de 1983, no hi ha un altre llibre semblant a aquest; és a dir, un llibre que d’una manera succinta i didàctica descrigui i analitzi el dret públic produït a les nostres illes. El llibre adopta així la coneguda fórmula d’un manual, és a dir, d’un llibre clar i molt sistemàtic, adreçat en primer lloc als estudiants universitaris, a fi de facilitar-los l’aprenentatge de la matèria que s’hi tracta, tot i que també pot servir a altres interessats en el dret autonòmic, com poden ser, per exemple, els opositors a la funció pública. El llibre té per tant les característiques pròpies d’un manual: didàctic, precís, sistemàtic, resumit. En definitiva, hem volgut fer un llibre a l’abast de qualsevol persona que es vulgui introduir i endinsar en el dret públic general de les Illes Balears.
Els autors oferim així aquest llibre a la societat i a les institucions de les Illes amb la intenció de posar al seu abast una eina que faciliti el coneixement i la comprensió del dret autonòmic balear, i d’aquesta manera col·laboram modestament en el debat sobre les grans idees que conformen l’estructuració política de la nostra Comunitat Autònoma.
En el llibre hi prenem part onze autors, la majoria dels quals som professors i professores de la Universitat de les Illes Balears. En tots els casos, cada autor ha estat triat per raó de la seva especialització en la matèria concreta sobre la qual escriu. Podem dir així mateix que hem intentat fer l’exposició corresponent de la manera més didàctica que hem sabut, i esperam que els lectors sàpiguen disculpar possibles deficiències en la redacció de l’obra: freqüentment no és fàcil comprendre el llenguatge tan concentrat d’un manual, el qual pretén explicar en poques paraules qüestions de vegades molt complexes des del punt de vista teòric.
Aquesta obra no hauria estat possible sense el suport decidit i decisiu de l’Institut d’Estudis Autonòmics del Govern de les Illes Balears. L’actual director, Lluís J. Segura, ha donat un impuls determinant a l’elaboració i la publicació d’aquesta obra. Els autors, per tant, volem agrair a l’Institut el seu suport.
Juny de 2023
12
