UN TOUR D’IGNASI GARCÍA
La FINESTRA
CULTURE CLUB
En especial agraïment a Dimitris Psarras sense ell res d´això no sería possible CULTURE CLUB
Producció Culture Club
Dramatúrgia Ignasi García *Fitxa tècnica
ció ras rec rre Di c Ca ces an Fr
Muntatge de video i edició Luichi Lighting Projects
t ió d’ar Direcc rriet a Blai C
Disseny d’il·luminació i tècnic Lluís Serra Valverde
Durada 66 min. Disseny gràfic Eloi Rodríguez Cartellisme Alejandro Figueroa
*Fitxa artística
Berta Azahara Moyano
NOTA DE L’AUTOR Ignasi García
La Finestra parla entre altres coses del Turisme de Guerra, que comença a moure quantitats importants de diners i que està destinat a persones econòmicament ben situades, sobretot de països occidentals. Potser aquest fenomen que ara anomenem “imfoxicació”, que ens porta a tots a insensibilitzar-nos davant l’allau inabastable de notícies que rebem diàriament, hi té molt a veure. Durant la guerra del Golf, per exemple, es van retransmetre bombardejos nocturns de l’aviació aliada a Bagdad, i els comentaristes parlaven de la semblança de les esteles dels projectils antiaeris irakians amb el contorn d’un arbre de Nadal. Mentre, a la ciutat hi havia víctimes i la gent fugia terroritzada. Tot plegat acaba per insensibilitzar-nos i fa que acabem substituïm l’empatia i els sentiments solidaris pel morbo. Fa poc, un d’aquests turistes deia que el seu proper objectiu era poder veure amb els seus propis ulls el congelador on es va ficar el cadàver de Gadafi quan el van matar els rebels libis. La qüestió és que aquest turisme és un filó creixent, i fins i tot estats com Vietnam l’exploten cada cop més per atraure clientela. A Grècia, on l’obra es va estrenar el passat mes de maig i encara és a la cartellera, comencen a fer-se tours per veure els efectes de la crisi, de l’atur i de les retallades de la troika europea. Els organitzaran també aquí? Enmig d’aquest context, La Finestra ens mostra també l’agonia d’una mare de família que va haver de buscar desesperadament una feina quan es va quedar a l’atur, per tal de mantenir unida una família en la que els vincles afectius trontollen de manera alarmant. Una mare de família que, com tantes persones en aquest país, no es pot permetre el luxe de perdre la seva feina i que, per tal de conservar-la, es veu obligada a suportar coses que abans podrien semblar-li impensables.
LA FINESTRA Premi Buero Vallejo 2004
La BERTA és una guia turística d’una agència de viatges que organitza tours per països en guerra. Avui, de matinada, porta al seu grup de turistes (el públic) a una casa abandonada i castigada per les bombes, per tal de gaudir de la primera “atracció” del dia. Poc a poc anirem descobrint que el que ens disposem a presenciar és a un franctirador disparant a la seva primera víctima del dia. Però el cap de la Berta l’informa des de la central de l’agència que aquell dia el franctirador no farà acte de presència i, per tant, ha de ser ella qui dispari per no deixar als turistes sense l’atracció per la que han pagat. José Sanchis Sinisterra, a propòsit de la publicació del monòleg “La finestra”, va dir d´ell: “Ignasi García conoce muy bien esta casuística diversa y compleja del arte del monólogo, y Rutas de alto riesgo es una muestra notable de este saber dramatúrgico y de la riqueza situacional que con él se puede desplegar. Su experiencia como actor, autor y director le permite construir un universo dramático de amplias dimensiones y feroz intención crítica, con sólo una actriz que habla y actúa ante el público. Pero esta actriz es, ante todo, un personaje consistente y complejo, y este público no es una vaga instancia receptiva sino una colectividad concreta que está ahí, por motivos igualmente concretos, complejos y consistentes. Dicho con otras palabras: el rigor y el riesgo dramatúrgicos de Ignasi García en esta obra consisten en integrar a la actriz y al público en una misma situación ficcional, inmersos todos en un espacio y un tiempo que los construyen como sujetos de una específica circunstancia teatral. Todos son -somos- personajes convocados por el autor a un morboso viaje turístico que nos depara, por un módico precio, la posibilidad de ser espectadores y hasta cómplices de una cruenta guerra fratricida, vagamente balkánica.Instaurando pues esta simple convención teatral (el personaje interpela al público atribuyéndole una identidad ficticia), todo un complejo universo dramatúrgico se despliega paulatinamente ante nosotros. Nos encontramos -la escena lo evoca- en un “interior sucio y muy deteriorado de un piso castigado por las bombas”, y los sonidos bélicos que proceden del exterior subrayan intermitentemente esta circunstancia. Pero también las palabras de Berta, obligada por su precaria situación económica a ejercer de guía en estas Rutas de alto riesgo, van configurando, en infernales círculos concéntricos, un espacio extraescénico que nos resulta lamentablemente familiar: callesbombardeadas, campos de refugiados, campos de exterminio con hornos crematorios, fosas comunes... No hace falta, pues, reiterar hasta qué punto el monólogo, cuando es abordado desde una perspectiva dramatúrgicamente ambiciosa, es capaz de contener tanta complejidad situacional y tan áspera intención crítica como cualquier otra estructura dramática. En Rutas de alto riesgo, Ignasi García demuestra que no hay formas menores y mayores, sino grados diversos de articular en los textos la exploración sistemática del mundo y del arte.”
Ignasi GARCÍA Llicenciat en Historia de l’Art per la Universitat
Franquismo, del mateix Sanchis Sinisterra,
de Barcelona i en Art Dramàtic per l’Institut del
muntatge que va ser guardonat amb el “Premi
Teatre de Barcelona, ha assistit a nombrosos
Max de Noves Tendències Escèniques”.
Seminaris de Dramatúrgia dirigits i impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de
Ha estat guionista de les sèries Estació d’Enllaç
Barcelona.
(TVC), Compañeros (Antena 3), El Cor de la
Entre la vintena d’obres que té publicades, al-
Ciutat (TVC), Un paso adelante (Antena 3),
gunes de les quals han estat premiades, cal
Los Serrano (Telecinco), Yo soy Bea (Tele-
destacar Mars de gespa/La finestra/Sota terra
cinco), Mesa para cinco -adaptació de la sèrie
(2008) -Arola Editors- Marina/Preludi en dos
americana “Party of five” - (La Sexta), Bandole-
temps/El bosc que creix (2006)- també a Aro-
ra (Antena 3) i Gran reserva, el origen (TVE).
la Editors-; El xip experimental (2007) - Editorial Anaya en castellà i AADPC en català -;
PREMIOS
Futur Perfecte (2006), Reconstrucció dels fets
Accèssit del Premi SGAE de Teatre Infantil i
(2000), La decisió de Vila neta (1999), Camí
Juvenil per l’obra El xip experimental (2005).
de Tombuctú (1994) -les quatre publicades per
Premi Buero Vallejo per l’obra La Finestra
l’Associació d’Actors i Directors Professionals
(2004).
de Catalunya-.
Premi Max de les Arts Escèniques a la modalitat “Noves Tendències Escèniques”, amb San-
Pel que fa a la seva tasca com a director escènic,
chis Sinisterra, per l’obra Terror y Miseria en el
deixant de banda la direcció d’algunes de les
Primer Franquismo (2004).
seves obres, ha treballat com a director adjunt
Accèssit del Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi per
de José Sanchis Sinisterra als muntatges de les
l’obra Preludi en dos temps (1995).
obres Terror i Misèria en el Tercer Reich, de
Finalista del Premi Teatro Breve per l’obra A
Bertold Brecht, i Terror y Miseria en el Primer
trenc d’alba (1994).
Francesc CARRERAS Francesc Carreras va néixer a Barcelona el
de Federico Garcia Lorca (2005); La senyoreta
1969. És director de las companyies de teatre
Julia, de Henrik Ibsen (2004); Yerma, de Fe-
“El Centre” i de “El Cercle” les dues situades al
derico Garcia Lorca (2003); Bodas de Sangre,
barri de Gracia, director de la companyia Petit
de Federico Garcia Lorca (2002); El diari
Teatre Clasic. Llicenciat en Imatge i So 1992,
d’Anna Frank (2001); Macbeth, de William
completa la seva formació amb cursos puntuals
Shakespeare (2000); Arsenic i Puntes de Coixí,
amb Ramon Ivars - curs d’ecenografia, Ana
Les troianes, de Euripides (1999); Nit de Reis,
Gonzalez - cos i veu. Al mateix temps imperteix
de William Shakespeare, La senyora de sade,
com a profesorcursos d’iniciacio a la interpreta-
de Yukimo Mishima (1998); El somni d’una nit
cio per nens, cursos de il.luminacio, i cursos de
d’estiu, de William Shakespeare (1997).
aproximacio al text teatral. PEL·LÍCULES COM A AJUDANT DIRECCIONS TEATRALS
DE CÀMARA
Cabaret , de Fred Ebb & John Kander. Teatre
Gunman, Ismael, Mindscape, Lo imposible
el Cercle (2014); Agost, de Tracy Letts. Teatre
(2013); Tengo ganas de ti, Luces Rojas (2012);
el cercle (2013); Oliver, de Lionel Bart. Teatre
Floquet de neu (2011). Cruzando el limite,
el cercle (2012); Que ruina de función, de Neil
Los ojos de Julia, Biutiful, Ull per ull (2010);
Simon. Teatre el centre (2011); Rumores, EDI-
Spanish Movie, Ágora (2009); Vicky Cristina
RA (2010); Fuenteovejuna, de Lope de Vega.
Barcelona, Transsiberian (2008); El Orfanato,
Coproducció El centre i PTC, Les troianes,
Savage Grace. Tuya siempre (2007); El cami-
de Euripides (2009); El Criat de dos amos,
no de los Ingleses, Los abandonados (2006);
de Carlo Goldoni, Los emigrados (2008); Un
Frágiles (2005); Hipnos, El maquinista (2004);
dels ultims vespres de carnaval, de Carlo Gol-
Palabras encadenadas (2003); Darkness (2002);
doni (2007); Descalzos por el parque, de Neil
Faust: la venganza está en la sangre (2000);
Simon (2006); La Casa de Bernarda Alba,
Los sin nombre (1999).
Azahara MOYANO Actriu versàtil que comença en la seva Mó natal passant per Barcelona , Alacant i Madrid on es llicència en Art Dramàtic amb Cristina Rota , i rep màsters class amb Pep Armengol i Juanma Bajo Ulloa , estudia Cinema a l’Escola EMAV i Escenografia a l’escola d’art Deià es declara una apassionada de les arts escèniques i serà la seva experiència en teatre , televisió i cinema , el que l’aniran convertint en l’actriu carismàtica que és avui . INTERPRETA Putas Asesinas de Roberto Bolaño per a Companyia Max. Betahaus Barcelona . Fugadas. Direcció de Pedro Víllora, autor Ignacio del Moral al Teatre Gaudí. Sel·leccionada per a la Muestra de Teatro de Autor Alicante 2013. La Filla Del Mar. Direcció de Carlos Pablos. Teatre del Centre. El temps i els Conway. Direcció de Mercé de Haro. Teatre del Centre. Pasarse de la raya. Direcció de Joan Guinart. Teatre del Centre. Perros en Manhatan. Companyia El perro de Baudalaire. Sala La Bovila. Mariana Pineda. Direcció de Carlos Pablos. Companyia Centre de Gràcia. Las brujas de Salem. Companyia El perro de Baudalaire. Sala La Bovila. La extraña pareja. Direcció de Carlos Pablos. Companyia Centre de Grácia. La katarsis del tomazo. Direcció de Cristina Rota. Sala Mirador. Estudi de les obres La lección de Ionesco, Las criadas de Jean Genet, El zoo de cristal de Tenesse Williams. Bodas de sangre. Direcció de Pitus Fernández. Sala Augusta. El enfermo imaginario. Orfeón mahonés. Companyia La clota. Membre del projecte vaca Asociación de Mujeres creadoras.
Ha treballat en diferents sèries de televisió per a Antena 3TV com Gavilanes i la còmica Impares o Policías i en sèries catalanes com La Riera, El cor de la ciutat i el programa Crackóvia. En el cinema, ha treballat recentment als llargmetratges The Marionette del director Antoni Caimari, amb els germans Isbert, així com a El cura y el veneno, del mateix director i estrenada en el Festival De Toluca 2013. Ha treballat a Born de Claudio Zulián i a La piel que habito, de Pedro Almodóvar, on té una petita aparició. També la veiem a Crotón, obra pòstuma de Paul Nashy i dirigida per Luis Colombo. En curtmetratges destaquen la seva interpretació a Manual de amor, Premi Julius 2013 i retransmesa per TVE a Somos Cortos d’Eric Agut i Orió Peñalver . Ha treballat amb Mia Alberdi a Perversions d´abril amb Pedro Ortuño a Relato oculto i el director Luisje Moyano a El Gato Negro. I és amb Plânar, Videoart del director Arturo Fuentes amb el qual apareix al Festival LOOP 09; abans d’aquest participa per a RTVE amb The Interview.
Lluís SERRA Lluís neix a Barcelona i es decanta immediata-
teatre Refugi a les rocoses de Laura Freijo, Tea-
ment per l’estudi de la Il · luminació formant-se
tre Versus de Barcelona (2014) i tècnic de la ma-
com Tècnic Superior en Instal·lacions Elec-
teixa. Disseny d’il·luminació de la Performance
trotècniques i realitzant estudis lumínics en el
Ceci n’est pas une pipe de la Cia Georgette &
món arquitectural , anys després s’involucra en
Miss Wolf . C.C Drassanes de Barcelona (2013).
el món del teatre formant-se com Dissenyador
Disseny d’il·luminació de l’espectacle multidis-
d’Il·luminació Escènica a l’escola TTE Escola
ciplinar Bats & Clubs, de Gerard Valverde; Nau
Taller de Tecnologia de l’Espectacle on s’adona
Ivanow de Barcelona (setembre de 2013). Tèc-
que és en el món teatral on pot desenvolupar la
nic d’il·luminació de l’obra de teatre Fugadas,
seva sensibilitat i creativitat per la il luminació .
d’Ignacio del Moral, al Teatre Gaudí de Barcelona i també per a la Mostra de Teatre Espanyol
TRAJECTORIA
d’Autors Contemporanis d’Alacant (novembre
Dissenyador d´il.luminació i soci fundador de
2013). Pràctiques d’Il·luminació i disseny a
la Companyia CULTURE CLUB amb l´obra
Another Light. Tècnic de projectes lumínics per
La Finestra d’Ignasi Garcia. Dissenyador d´il.
a les empreses Lightled , Simon Lighting (2010).
luminació i membre del grup de teatre jove Els
Tècnic en Il·luminació per Igea Il·luminació i
Malnascuts amb el suport de la Sala Beckett
l’empresa Sesaelec Il·luminació (2006).
Poblenou (actualment). Disseny d´il·luminació de Putas Asesinas de Roberto Bolaño per Companyia MAX, actualment a Betahaus Barcelona. Disseny d´il·luminació i tècnic per CIA TEA3 amb l’obra Paper de fumar, guanyadora del premi ESTRENA’T de Teatre, Nau Ivanow (març 2014). Disseny d’il·luminació de l’obra de
Blai CARRIET Blai Carriet va néixer a Barcelona el 1974.
l’escenografia, la direcció artística i el vestuari,
És historiador de l’art llicenciat per la Universitat
ja que aquestes disciplines estan íntimament
de Barcelona, amb l’especialitat d’Arquitectura,
relacionades amb la seva gran passió per l’art,
disseny industrial i urbanisme. El batxillerat ar-
l’arquitectura i el disseny.
tístic el va realitzar a l’Escola Llotja de Disseny i Art de Barcelona.
Per tal d’ampliar els seus coneixements, ha realitzat diferents cursos d’arquitectura efímera,
TREBALLS
fusteria a l’Escola del treball (Barcelona) i res-
Ha treballat com galerista a la galeria d’art
tauració de mobles antics.
Arts i ha col·laborat en el muntatge de diverses exposicions de l’artista mexicà Alejandro Figueroa: Exotica, une vision externe. Casa del arte en Casablanca, Marroc (2008), Algarabia. Instituto Cervantes de Casablanca y Rabat, Marroc (2011). Un dels seus últims projectes és l’execució de la direcció artística i vestuari en el curt El amor que no podía ocultarse, de les directores Cristina López Justribó i Isabel Gutiérrez Sánchez (2013). Es considera un apassionat del cinema, el teatre i l’arquitectura; a causa d’aquest interès, el seu perfil professional s’encamina cap a
CONTACTE DE LA CIA CULTURE CLUB Azahara Moyano Tf. 0034. 657. 47. 53. 51 azaharama@hotmail.com
ASPECTES TÈCNICS CULTURE CLUB Lluís Serra Valverde Luichi Lighting Projects luichinsesion@gmail.com Tf. 0034.660.654.062