MARIA GARCIA BARBERÀ
INTRODUCCIÓ.
MARC TECNOLÒGIC. CONTINGUT DEL MAPAMUNDI. L’ESCOLA DE CARTOGRAFIA MALLORQUINA.
MARC SOCIAL. ELS CREADORS DEL MAPAMUNDI. ELS PROPIETARIS DEL MAPAMUNDI.
MARC IDEOLÒGIC. EL PERQUÈ DE LA CREACIÓ DEL MAPAMUNDI. EL PODER DE LA INFORMACIÓ.
CONCLUSIONS. BIBLIOGRAFIA.
El Mapamundi fou creat el 1375 per Abraham Cresques
i Jafudà Cresques (el fill). Ambdós jueus. Pare i fill eren cartògrafs i bruixolers. Fou encarregat per l’infant Joan, fill de Pere IV, que
volia una representació completa del Món, i fou regalat posteriorment pel mateix Joan I a Carles VI, rei de França i cosí del primer.
Es tracta d’un Atles format per sis fragments, cada un dels
quals mesura 50 cm d’ample x 64 cm d’alt. Quan l’Atles està complet mesura 3 metres llarg x 64 cm d’alt. Està escrit en català i amb un model de lletra gòtica. Els pigments utilitzats en el mapa són: vermell, blau, verd,
ocre, groc, morat i blanc. I també té incrustacions de lamina d’or i de plata, aquesta última oxidada en l’actualitat.
És el mapamundi més complet del moment. El conjunt
en sí és un Atles. És una obra enciclopèdica a “l’estil” medieval, s’hi
expressa tot el coneixement de l’època. Aquesta obra es divideix en sis fulls: Una cosmografia. Una cosmologia. El mapa geofísic que mostra, en quatre fulls, les parts del
món conegut fins el moment. Situant-hi tota una sèrie de llocs i elements reals i ficticis.
Un element que contribueix
a fer de l’Atles una peça única és el fet que l’autor inclou, en el Mapamundi, la primera representació ornamentada (coneguda) d’una rosa dels vents, amb els noms dels vents escrits, i la situa en un lloc preeminent de l’obra. FULL III, Finisterre.
“L’uixer de Jaume Ferrer partí per anar al Riu d’Or el dia 10 d’agost de l’any 1346, el dia de Sant Llorenç.” (FULL III, Finisterre.)
“Aquest senyor negre, senyor dels negres de Guinea, és anomenat Mansa Musa (o Gongo Musà). Aquest és el rei més ric i el més noble sobirà de tota aquesta regió per l’abundància d’or que s’extreu de la seva terra.” (FULL III, Finisterre.)
“Aquest soldà de Babilònia d’Egipte és el més gran i poderós d’aquesta regió.” (FULL IV, Conca Mediterrània.)
“Per aquest freu passaren els fills d’Israel quan eixiren d’Egipte.” (FULL IV, Conca Mediterrània.)
“Mont Ararat sobre el qual s’aturà l’arca de Noè després del Diluvi. Arca de Noè.” (FULL V, Deli.)
“Aràbia Sabà. Aquesta província és la de la reina de Saba. Ara és dels sarraïns àrabs. Hi ha abundants perfums, com la mirra i l’encens, i és abundosa d’or, d’argent i de pedres precioses; i també hi ha, segons diuen, un ocell que es diu fènix.” (FULL V, Deli.)
“Aquesta regió s’anomena Tàrsia, i d’aquí sortiren els tres reis molt savis que anaren a Betlem de Judea amb els seus presents i adoraren Jesús. Són enterrats a la ciutat de Colònia, a dues jornades de Bruges.” (FULL V, Deli.)
“Sapigueu que els homes i les dones d’aquest país, quan són morts, són portats a cremar amb música i xerinola, bé que els parents dels difunts ploren. S’esdevé algunes vegades, per bé que no gaire sovint, que les mullers dels difunts es llancen al foc amb els marits, però els marits, en canvi, mai no es llancen amb les seves dones.” (FULL VI, Catai.)
“A la illa de Jana hi ha molts arbres d'àloe, càmfora, sàndal, espècies, tines, galanga, nou moscada, arbres de canyella – l’espècie de la qual és més apreciada que qualsevol altra de tota l’Índia. I també hi ha macís i fulles.” (FULL VI, Catai.)
“El senyor príncep de Gog i Magog. Apareixerà en temps de l’Anticrist amb molta gent.” (FULL VI, Catai.)
Catai (Xina) i algunes de les seves illes i ciutats. (FULL VI. Catai)
Fou un mapa creat el 1375 pel cartògraf Abraham Cresques i el seu
fill Jafudà, pertanyents a l’escola mallorquina de cartografia. L’escola mallorquina de cartografia agrupava la part més culte i
brillant del poble jueu de l’illa. Aquests tenien amplis coneixements sobre astronomia, astrologia, medicina, matemàtiques, història, art, mecànica, etc. Entre les seves produccions destacaven, sobretot, les cartes de
navegació, astrolabis, brúixoles, rellotges... I altres elements relacionats amb la navegació. Eren artesans d'elit, que es distingien per la seva perfecció, la bellesa
de les seves obres, la inclusió d’elements nous en elles, i de miniatures o referències a llegendes orientals ... El taller dels Cresques és força conegut dins d’aquesta escola per la
seva activitat al servei dels sobirans aragonesos que va portar a Abraham i Jafudà Cresques a rebre la condició de familiars de la Corona.
Abraham Cresques (1325-1387), jueu de Mallorca, mestre
cartògraf i bruixoler. Ja nascut en una família de cartògrafs. Cartògraf de la cort aragonesa, morí abans d’acabar el mapa encarregat per l’infant Joan I. Jafudà Cresques (1360-1407), fill d’Abraham Cresques, va
fer diversos treballs de cartografia conjuntament amb el seu pare i acabà l’Atles de 1375. Arran del saqueig del Call jueu de Palma, al 1391, es convertí al cristianisme i canvià el seu nom pel de Jaume Ribes. El 1419 marxa a Portugal sota les ordres d’Enric el Navegant.
Joan I (1350-1396). Fill de Pere IV i successor al tron
d’Aragó. En el moment en què adquireix el Mapamundi encara és l’infant Joan, de sobrenom “el caçador”. El seu regnat fou desordenat administrativa i financerament. El 1391 arribà una onada antisemita que provoca l’atac a diversos calls jueus de Catalunya com Girona, Palma de Mallorca, Barcelona, Lleida... El rei va protegir els jueus i condemnà els seus atacants. Instituí els Jocs Florals de Barcelona al 1393, a imitació dels de Tolosa. Carles VI (1368-1422). Cosí de Joan I i rei de França als 12
anys. Va patir diversos atacs de bogeria en la seva vida, fent que el duc de Borgonya assumís la regència i provocant, així, una disputa entre els reis de França i els ducs de Borgonya que duraria més de 80 anys.
JOAN I
CARLES VI
Al s XIV centenars de vaixells viatjaven per tot el Mediterrani
seguint unes rutes que connectaven diversos ports. En aquesta època es navegava costejant el litoral, d’aquesta
manera no es perdien els vaixells. Amb el temps això portà a un càlcul aproximat de les distàncies entre punts, element importantíssim per a les cartes nàutiques. L’expansió comercial implica l’existència d’un nombre elevat
d’informació que s’ha de conèixer per a viatjar. Les rutes comercials més recorregudes del sXIV són: Ruta de la seda, entre Europa i Àsia. Ruta de les espècies, entre Europa i Àsia.
Altres rutes menors, quasi totes connecten Europa amb Àsia, per
al comerç de productes exòtics, de luxe... La seda i les espècies sent exemples notables, a més de pedres i metalls preciosos, lli, ambre, marfil, corall, manufactures,etc.
En aquest moment, els autors del mapa i els seus
informants tenien un major coneixement del Mediterrani que no pas de la resta del Món i això es veu reflectit en el Mapamundi, en la silueta dels continents, dels mars, la situació dels rius... La representació de tota aquesta zona està molt més ben proporcionada que les zones del Mapamundi poc conegudes. Es tracta dels
dos primers fulls. El full de Finisterre i el de la Conca Mediterrania.
“Sapigueu que aquells que volen travessar aquest desert fan parada i reposen una setmana sencera a una ciutat anomenada Lop. Aquí descansen ells i llurs cavalleries, després es proveeixen de tot el que els cal per a set mesos, car pel desert s’ha de caminar tot un dia i una nit abans no es troba aigua bona per a beure, si bé cada dia i mig se’n troba tanta que n’hi ha prou per a cinquanta o cent persones, o més. I si s’esdevé que algú, cavalcant de nit, per cansament o per algun altre motiu s’adorm i se separa dels seus companys, sovint s’esdevé que sent en l’aire veus de diables semblants a les dels seus companys que fins i tot el criden pel seu propi nom, i amb això els diables el porten pel desert d’ací d’allà, de manera que mai més no pot trobar els seus companys, d’aquest desert se n’expliquen mil històries.” (FULL V. Deli.)
El Mapamundi fou encarregat per l’infant Joan, fill de Pere IV, que
volia una representació completa del Món. Posteriorment el seu cosí, el rei de França Carles VI, que impulsat
pel prestigi del que gaudien les cartes de navegació de l’Escola Mallorquina va fer una petició a Joan I per a que li aconseguís un dels mapamundis Mallorquins. Arran de la petició, el Mapamundi fou regalat posteriorment pel
mateix Joan I a Carles VI, i Joan I enviar a l’autor a explicar a un emissari, o al mateix Carles VI, totes les “instruccions” requerides per a ser, el Mapamundi, utilitzat i entès. Hi ha teories que proposen que l’obra mai arribà a la cort francesa,
però això no es pot demostrar. La informació sobre el fet que s’envià el Mapamundi es troba en una sèrie de documents que donen constància de la petició del rei Carles V, i de l’enviament del Mapamundi.
El fet de posseir un Mapamundi tan complet com és el de
Cresques suposava per al posseïdor l’accés a una font d’informació molt amplia i força acurada sobre elements com les rutes comercials, les distàncies entre llocs, la situació d’elements geogràfics o ciutats importants. I també informació privilegiada sobre elements que el creador de l’Atles, havent-los après anteriorment, ha explicat al Mapamundi. Els dos fulls primers de l’Atles, la Cosmografia i la
Cosmologia proveeixen d’informació constel·lacions, el calendari, les estacions...
sobre
les
Els altres quatre fulls, el Mapamundi, són un dels mapes
més acurats de l’època sobre una bona part d’Orient i Occident, fet que facilita el coneixement sobre aquestes zones, sobretot amb una finalitat comercial.
El coneixement és poder, sobretot per a un rei com
Joan I o Carles VI. L’Atles de Cresques és una de les obres artístiques més
valuoses del moment, per la riquesa de la informació que aporta i les miniatures de les quals consta, que expliquen i mostren elements importants o destacats segons l’autor (l’Anticrist, el Moro Musa, la Rosa dels Vents, les diverses ciutats...).
En resum, l’Atles de Cresques és un dels més complets i
bells de l’època. Tan complex que es requerien les explicacions del mateix autor per a poder-lo entendre i interpretar. L’Atles és una obra impressionant del patrimoni. Un
element clau per a entendre quin món coneixien els catalans del s XIV, com l’entenien i el veien, així com la seva visió respecte a altres indrets llunyans i les seves creences sobre l’Univers. S’hi troben reunits els esforços de tres religions: la jueva, la
musulmana i la cristiana. És també una mostra dels avenços de la tècnica del
moment.
Permet copsar la bellesa creada pels artistes del moment en
què s’obriren les portes al Mediterrani i a l’Atlàntic i el nivell de cultura assumit per uns pobles navegants que arribaren a l’Índia i a altres indrets tan o més llunyans i diferents. Consta d’una gran riquesa en la coloració, tot i que s’ha anat degradant amb el temps, una veritable obra d’art, molt més que un simple element d’informació. L’Atles de Cresques és, mai més ben
dit, una obra que, un cop acabada, era digna de reis.
Bosch, Alfred. El atlas furtivo. Editorial Planeta.
Barcelona, 2007. DDAA. El món i els dies. L’atles català. Enciclopèdia
Catalana. Barcelona, 2005.
García Fernández, Álvaro. Cartografia medieval: El
enigma del mapamundi de 1375. Biblioteca Nueva.Madrid 2009.
Villatoro, Vicenç. Els jueus i Catalunya. Editorial
Barcanova. Barcelona, 2005.