Cent anys del naixement de
1L EMPASTRL" Constantino Ginieno gorja, un bon empastraor
60
Enguanyiambmotiudel'organitzaciódelsactes peral centenari del naixement de la banda de El Empastre de Catarroja, he mantingut conversacions amb Juan Artola, en nom de"Forum de Catarroja", a qui no coneixia personalment, pero amb el que he disfrutat d'algunes vesprades d'intercanvi d'experiéncies, records i sobretot d'una il-lusió i interés que es respira pels ulls i s'escolta en els seus gestos, no, no m'he equivocat al dir-ho, els seus ulls t'omplin d'alegria continguda i d'il-lusió en les coses ben fetes, en el que ha de.serj els seus gestos acompanyen les paraules que t'embarguend'enyoranca delesparaulessensat.es de la gent del poblé, sobretot, del treball desinteressat, de l'aposta peí poblé i per al poblé, en busca del reconeixement que es mereix i que mai va haver de deixar d'abanderar, per la seua peculiaritat, per les seues gents, per l'orgull de ser bressol de grans tradicions i de grans artistes, i continuar impulsant i recolzant la creativitat de la nostra gent, en totes les seues manifestacions. Com Deia, Juan va vindre amb una petició, petició que em va omplir de records, enguany era el centenari del naixement de .('Empastre i seria adequat reflectir este esdeveniment en el llibretde la Falla. El meu
somriure davant d'esta petició em va portar ais anys en qué L'Empastre ens acompanyava en la Falla, quan tots els veíns eixien a veure'ns desfilar i bailar al so d'estos grans mestres. Com a Fallera Major vaig desfilar amb la seua música pels carrers del poblé, i com delegada de festejos vaig anar a contractar-los a casa de Juan Mari, llavors apoderat de la Banda i veí meu de tota la vida, també recordé els germans Madrid, veíns d'Albal, que ens van fer gaudir en les nits de falles, per cert, un verdader home orquestra Juan Madrid, component de l'Empastre i que va fer que les vetlades resultaren mes gojoses ajustant-se al nostre curt pressupost. Amb tan preat encárrec vaig estar pensant en com poder transcendir en estes pagines tot el que per a mi era l'Empastre
61
i l'orgull que sentia de la famosa banda del meu poblé, banda de la qué van formar part molts músics coneguts i amics, així que em vaig recordar d'un músic en particular, de Constantino Gimeno Borja, iaio de la meua tia Julia Chulvi Gimeno "La Manya", membre fundador de la banda. Em vaig assentar amb ma tia perqué em parlara del seu iaio i les seues paraules plenes de records, les fotos, els retalls de periódic que tan zelosament guarden en la familia, em va fer veure de forma mes directa el miracle que esta banda cómic taurina va fer en el nostre poblé i a Valencia. CÓMICO • TAURINA h t l t l u l l i M if "tn. S'.«3(H lUffilftMIl tit-
Vm&n
VICENTE FUSTER VALENCIA CE.P.B.)
^
/
¿"sircas Jllfflt U m i r t . ÉWARTEflO ^ VALENCIA (Eipn/ij) ,
i
!
.
y_
- y ~£a-e¿es}. -u&d&ci
>£W>&»i-«? »
i JqjL <ü LtibTv /
,¿f A f *f
'
/
-
/
4-
t-f&J
InJjC-iÁlU*¿£o£í'<sX' y
V
cfcs-O¿£,^CP T~i
^2
Bé és sabut que L'Empastre va náixer de la unió de músics professionals i no professionals de les distintes bandes del poblé, i que per a no disgustar a cap d'elles van idear un "putpurri" de les obres de les tres bandes, d'on sorgix el nom que els va donar fama. A partir d'eixe moment la Banda va creixent i es dona a conéixer no sois en la Comunitat, i en
el territori nacional, sino que
és coneguda i aplaudida a Franca i América, pero el que mes em sorprén és l'esperit de sacrifici de les persones que componien la banda, després del treball, de l'assaig en la seua banda,cabia buscartemps pera la banda L'Empastre. Constantino, era de professió sabater, feia sabates i els apanyava, vivia en el carrer de la Reina, núm. 20 a Catarroja, en el barri de "les barraques" i sorprenentment no havia estudiat música, va aprendre música d'oída, i que oída havia de tindre i que amor per la música per a poder aprendre i assajar en les seues escasses hores de festa la seua gran passió.
Constantino va tindre tres filis, Julia, Mercedes i Constantino, només un fill de Mercedes, José GradolíGimeno,jadifunt, va seguir els passos del seu bisiaio, encara que els seus passos han sigut continuats per tots els "filis" que va tindre L'Empastre i que van anar a poc a poc formant part d'eixa gran familia, que van portar tot el seu bon fer, la seua mestria, allí on van ser escoltats.
AQUI, "EL MOSAICOS
DE
SU
Eren temps dificils, i en el llibre "Ací, "El Empastre"" es relata les caréncies que van haver de passar per practicar eixa gran passió, i sobretot linteres i esforc que va suposar portar avant eixe somni. Sacrificis personáis i de la seua familia, que veia i vivia el somni americá des de les paraules després de Margues abséncies, i contemplava les fotografíes que portava deis seus viatges relatant éxits, contagiant-los de l'entusiasme i del triomf del que ell els feia partícips.
Pero Constantino va partir prompte del costat deis seus A R T E Y DE S U V I D A sers volguts, un 17 de desembre de 1936, una angina de pit va posar punt final a una vida de sacrificis i de somniscomplits. El trompeta de l'Empastre sempre quedará en el cor de la Banda i de les gents de Catarroja, com tots els membres que a poc a poc van anar absentant-se de la Banda, deixant pas ais mes jóvens, que de forma intrépida van continuar amb l'esperit del seu naixement. De la conversació d'eixa vesprada i de la meua experiencia vaig arribar a una conclusió, mai un poblé es va sentir mes orgullos deis seus músics, ni uns músics van representar amb major brillantor la genialitat de les seues gents, mai la música va trobar millor amant, que quan va ser interpreta per la banda El Empastre de Catarroja.
EMPASTRE"...
63