Obra realitzada per alumnat de 1r de secundaria, de l'lnstitut Berenguer Dalmau de Catarroja, amb motiu de la celebraci贸 del centenari del naixement de la banda El Empastre. 1915-2015
-2-
Aquesta obra teatral és el resultat del treball d'investigació i posterior creació de l'alumnat de primer curs d'Educació Secundaria de l'institut Berenguer Dalmau de Catarroja durant el curs escolar 2014-2015 dirigits per la seua tutora Pilar Ramón Mico. L'obra ha estat pensada per a ser representada amb titelles i, posteriorment, enregistrada. El treball de construcció deis titelles ha estat fet peí mateix alumnat que ha creat l'obra i durant el mateix curs escolar i dirigits, en aquest cas, per la professora de Plástica i Audiovisuals Encarna Cuenca Carrión. El maneig de titelles ha estat possible grades a l'ajuda del professor de Plástica i Audiovisuals Joan Collado Escuder.
pels seus consells i temps dedicat a la revisió, correcció, maquetació i transcripció del text. I finalment volem donar les grácies a la companya Manoli Chulvi Orea del collegi Jaume I el Conqueridor de Catarroja, per cedir-nos el vestuari deis titelles i a les famílies de l'alumnat creador de l'obra i a l'AMPA del centre per l'ajuda rebuda.
Hem intentat ser rigorosos en les dades que apareixen en el text pero demanem disculpes si en l'obra apareix algún anacronisme, errada o ens hem oblidat d'algun fet, circumstáncia o persona important en la vida de la banda El Empastre.
Volem donar les grácies a Juan Artola i Asins, cap de la comissió Un tall d'empastradors de Fórum Catarroja, per la seua inestimable ajuda i collaboració en proporcionar-nos tota classe de documentació, materials, consells i per donar-nos l'oportunitat de fer aquest treball que ens ha permet conéixer una xicoteta part de la historia del nostre poblé de Catarroja. També agraím la seua presencia al centre donant a conéixer la banda El Empastre a l'alumnat de l'institut Berenguer Dalmau; agraím també la visita al centre de Pasqual Peris Chirivella i el seu acordió i de Vicente Esteve Ramírez que ens mostré algún deis trucos, que utilitzava la banda. També volem donar les grácies ais companys de treball Vicent Pellicer Ahuir i Délia Sanz Martín, de l'institut Berenguer Dalmau de Catarroja
-5-
AUTORS DE L'OBRA ELENA ANDRÉS ARRIBAS
CARLOS POSTIGO PACHECO
ANNA ASINS TORRALBA
ANDREU PUCHALT MINGUET
ADRIAN BARTHELEMY MONFORTE
CARLA RAMÓN FORTEA
GUILLEM BONET MATEU
EDNA RAMÓN MÜNTEFERING
NEREA CANOS PÉREZ
TAÑIA RENGEL ORTEGA
LORENA CATALA CHAQUÉS
MANUEL ROMERO ESPARZA
S E R G I O FÉLIX B A L L E S T E R
Y A Z M I N A RUIZ V A L E R O
JORGE FERRER LIBERÓS
A L B E R T S A R G U E S DÍAZ
ANDREU GARCÍA RAMOS
CRISTINA SELMA VALIENTE
ISAAC G O N Z Á L E Z SÁIZ
ALEJANDRO SENA BORJA
DAVID HERVÁS MASCARELL
INÉS S O R I A N O M O N Z Ó
FERNANDO LEAL CASILLAS
V A L E N T I N A V E S P A GIL
IRENE N A V A R R O V I L A
L A U R A V E S P A GIL
NAYLA PIGLYANO LAMBER
CARLA MONCHOLÍ ALONSO
LIDIA P É R E Z DE S O U S A
MIGUEL ÁNGEL VILA REINA
Alumnat autor de l'obra.
P R E S O N A T G E S D E S DE L'ACTE I FINS A L'ACTE III P A S C U A L P E R I S CHIRIVELLA
NARRADOR
AGUSTÍN J O R G E R E Q U E N A
FAVA
V A L E R I A N O RODRIGO A L A R C O N
VALERO
F I L I B E R T O RODRIGO A L A R C O N
FELIP TANDERO
F R A N C I S C O MARÍ A L B E R T
BOJA
ANTONIO MUÑOZ SAN ADÁN
pugA
JOSÉ A L M A R C H E A L A P O N T
EL MANYO
A R T U R O ESTÍVALIS B U R G U E T
ESTÍVALIS EL BARBER
ANTONIO J O R G E P E N E L L A ANTONIO ESCOLÁSTICA A L C A L D E D E VINARÓS ANSELMO
REGIDOR DE VINARÓS
ANTONIO GRADOLÍ BAIXAULI
VAQUERO
ALCALDE DE CATARROJA
asa
VEÍNAT D E C A T A R R O J A
MARIBEL, PEP, ANTONIO...
A L B E R T O MUÑOZ DAROQUI
ALBERTET
NOUS P E R S O N A T G E S A PARTIR DE L'ACTE IV JUAN MARÍ ASINS
==
JUAN JOSÉ C L A V E R O L P U C H A L T
MUNDO
PASCUAL PERIS CHIRIVELLA
==
L O C U T O R D E RADIO
«s
A L C A L D E D E MAN I Z A L E S
sw Foto: Alumnat de primer curs de Comunicado Audiovisual.
-9-
ACTE I
ESCENA 1 Teló tancat. Se sent música popurrí de la banda El
Empastre.
N A R R A D O R (Saludant amb la má al públic): Bon dia amics i amigues! V o s agradaría viatjar en el t e m p s i conéixer tota la historia de la millor banda cómica taurina del m ó n ? Millor dit, la m e s g r a n , la mes c o n e g u d a i f a m o s a arreu del m ó n , que va náixer ara fa 100 anys i a mes ací, a Catarroja? Sí? Voleu? Us contaré la historia de la banda El Empastre! (algant els bragos al cel). Bé amics, esteu preparáis per a tornar cent anys enrere? (Fent gestos de pregunta amb les mans). Anem allá! (Brag algat al pit i flexionat cap al costat. S'aparta a la dreta i es queda en un cantó de l'escenari).
ESCENA 2 Apareix un carrer de Catarroja decorat amb banderoles, vei'ns ballant i amb boes de plomes de testa. Música popurri de la banda El
globus... i els
Empastre.
N A R R A D O R : Aquell any de 1915, q u a n c o m e n c a la nostra historia, al poblé de Catarroja están de festa. Els músics están fent una cercavila. Catarroja en aquella é p o c a tenia diverses bandes de música i totes a m b molt bons músics: l'Artesana, la banda del Pollastre, la Protectora, -10-
-11-
la Nova, la Unió, la del Tio Ponce i altres. I totes eixien al carrer a celebrar la festa i totes tocaven el seu repertori i portaven al darrere els seus seguidors i admiradors. Se sent música de banda i n'apareix una; la gent no para d'aplaudir i xiular. M A R I B E L : Ai per l'amor de D é u , a Catarroja tenim les millors bandes del m ó n (aplaudint i bailan!). P E P : Xe mare! Pero, para de bailar que e m dones vergonya (ámb els bragos creuats i cara d'enfadat). M A R I B E L : Xe fill!, deixa'm gaudir, que e s t e m en festes! Vine a bailar a m b mi (contenta i sense parar de bailar). A N T O N I O (abocat al baleó, cridant): Pareu j a , tanta festa i tanta tontería, que no e m deixeu descansar (amb cara d'enfadat). E L E N A : Xe calla, xe! Tu sí que no ens deixes gaudir de la festa, tanta migdiada, tanta migdiada que t'has quedat boig; deixa de dormir i baixa a veure la cercavila... Diuen que ja han passat peí carrer de Baix, després continuaran peí deis Bous i ara mateix estaran a c L . J a es veu per allá la banda. A N T O N I O : E h ! A mi deixeu-me tranquil i aneu-vos-en a donar una volta! (algant la má i entrant dins de sa casa. Peí fons apareix una altra banda; la gent comenga a botar amb cara d'alegria). M A R I B E L : Ai xicons, c o m de bé t o q u e u !
V A L E R I A N O R O D R I G O A L A R C O N , VALERO: Sí, si aquesta és la Vella; és la m e u a banda preferida! S o u els millors! (crídant). Visca les festes de Catarroja! Quan passen totes les bandes s'acaba el recorregut aplaudeixen. Alguns músics es queden peí carrer.
i tots els vei'ns
A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA (xiliant): Visca les festes de Catarroja! V i n g a , a n e m a celebrar-ho; a n e m a ma casa i ens f a r e m un bon soparet i després allí tocarem. Van apareixent els noms i malnoms deis diferents
personatges.
A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA (veu en off): Crideu a tots, a Felip el Tandero, que és el q u e m e s sap, i al seu g e r m á Valeriano, el Valero; a Antonio, el Puga. Q u e no se'ns oblide dirli-ho t a m b é a Antonio Raga Rosaleny, Antonio el Baix, ni a José A l m a r c h e , el Manyo i al Boja; i a Antonio Gradolí, el Vaquero; i al m e u g e r m á , el Faviua...\ tots els que vulgueu.
ESCENA 3 Es veu la planta baixa de Faviua amb una taula al mig amb menjar, gots i botelles. Es veu a tots els músics bevent, menjant o parlant. Música El Príncipe Igor o/i El relicario. N A R R A D O R : Q u a n a c a b a v e n la cercavila els músics tenien el costum de reunir-se a la casa d'algun deis músics per a fer-se una torra de peix i s e m p r e a c a b a v e n tocant, ballant, cantant i fins i tot disfressant-se si calia; i tot, per passar-ho bé. V A L E R I A N O R O D R I G O A L A R C O N , VALERO: C o m se'ns d o n a bé tocar, podríem ajuntar-nos i fer c o m una xicoteta
-12-
-13-
banda i així ens divertiríem d'alló m e s . Jo toque el b o m b o i els plats; li ho direm t a m b é al Leto que toque el raspador i Estívalis el Barber que tocará el triangle, així ja tenim quasi la percussió solucionada. A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA: Ciar que sí! Els ho direm a tots. Catarroja és un poblé d'artistes i músics. Ja veureu quina m u n t a r e m . F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO: És una bona idea. Ja e m veig dirigint-vos en un gran teatre i viatjant peí m ó n i portant la nostra música i el n o m de Valencia per tot arreu. F R A N C I S C O M A R Í A L B E R T , BOJA: Molt bé. I a Changuel, és el millor trompetista del m ó n . T a m b é li ho direm al Manyo. I Antonio el Baix, que s'encarregue de la tuba. A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA: A mi e m pareix genial. Jo toque el saxofó, tu (dirigint-se a Boja) Boja, el trombo i el teu g e r m á , Juan Mari, el requint. A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUCA: Jo la caixa i no oblideu el g e r m á de Fava, Faviua, que ens ajudará en tot el que puga. A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA: Sí, i p o d r e m s e m p r e que v u l g u e m a la m e u a planta baixa.
assajar
T O T S E L S M Ú S I C S : C a b r e ' m ? Está lluny, ta casa? A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA: Sí, sí que c a b r e m i no está lluny, ací mateix al carrer del Peix. A m e s c o m q u e tots vivim ací, a les Barraques, i tots ens coneixen no tindrem cap problema per reunir-nos. No falteu (molí entusiasma!) al carrer del Peix número 7 d e m á a les vuit en punt. -14-
ESCENA 4 La planta baixa de Fava amb els músics asseguts en rotgle i Filiberto enmig, dirigint. Al fons está dibuixada la porta d'una planta baixa amb el nom del CARRER DEL PEIX N. 7. Música popurrí de la banda El
Empastre.
N A R R A D O R : C o m cadascú pertanyia a una banda diferent tenien les s e u e s própies partitures i no es posaven d'acord en alió que havien de tocar i s e m p r e a c a b a v e n tocant un popurrí. Tant discutien que les seues baralles i crits s'escoltaven per tot el barri i arribaven fins al port de Catarroja. I és que... el geni que tenien alguns d'ells... tela marinera!. F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO: X e e e ! A c í tocar es impossible! (Algant-se de la cadira i molt nervios). No hi ha qui s'aclarisca, Agustí, Fava tocant l'Himne Regional, Antonio, Puga, que t o q u e m Ven i ven, Miguel Jorge, el Leto, que millor que t o q u e m El ball de Torrent, l'altre q u e ho t o q u e m tot junt... Així no traure'm res en ciar. F R A N C I S C O M A R Í A L B E R T , BOJA: X e e e ! (molt tranquil i menjat), deixeu de queixar-vos, h o m e ! T r a n q u i l l i t z a ' t "Tandero" ( Fent un gest amb la ma com si botara una pilota) i tu t a m b é , Manyo. J O S E A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO: C o m vols q u e e m t r a n q u i l l i t z e ! (Amb les mans al cap). A q u í c a d a s c ú fa el que vol. A mes, mira, és q u e no ho v e u s ? (assenyalant Boja). Boja, des que ha arribat no para de menjar. Du un entrepá m e s llarg que una llonganissa, i a m e s a mes, j o encara no he escoltat una sola nota q u e vinga del b o m b o (fent gestos amb les mans).
-15-
F R A N C I S C O M A R Í A L B E R T , BOJA (Sense parar de picar): Pero, es que no sabeu alió de "fa mal bailar a m b el ventre buit"? Vosaltres t o q u e u , t o q u e u ; mentre, jo prepararé un bon allipebre o una paelleta per a sopar. J O S E A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO: Mira, és que et pegaré una massá al cap que...(L'interromp F¡liberto). F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO: Deixeu de discutir, que el que m a n a ací sóc j o . (Assenyalant amb la ma on té la baqueta, a térra i a ell mateix). Ara, a continuar: i, un dos i, un dos tres i,... ant la baqueta). Da capo... el Vals de las olas. Els músics comencen
UNA V E U (en off): X e ! Antonio, Antonio... Escolástica... tu que els coneixes ¿Pero que fan eixos ahí totes les nits? A N T O N I O ESCOLÁSTICA (en off): Eixos? Puix un E M P A S T R E . De YHimne regional se'n passen al Ven /' ven, del Ven i ven se'n passen al Carro de foc, després a la Tarara i en acabant a la Carxofá. Aixó, un E M P A S T R E ; UN E M P A S T R E ; X É , Q U E S O N UN T A L L D ' E M P A S T R A D O R S . Projecció: agó és un
EMPASTRE.
ESCENA 5
a tocar.
V A L E R I A N O R O D R I G O A L A R C O N , VALERO: Xeeee! I tu, Arturo, fes el favor de tocar el triangle q u a n toca i no q u a n et dona la g a n a (fent gestos d'enfadat), que e s t e m en el Vals de las olas no en YHimne regional, eixe ve després. A R T U R O E S T I V A L I S B U R G U E T , ESTÍVALIS EL BARBER: I tu, encarregat de tocar el b o m b o i deixa'm pau, meló! Fent gestos d'enfadat). És que no sé ben bé per on a n e m ¿no estavem tocant L'u i el dos? Se senten tots els músics discutint i música sonant ai mateix
temps.
F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO: Calleeeuuu! (a pie pulmó) A qué h e m vingut? A discutir? No. H e m vingut a tocar; dones a l'assumpte. Al c o m p á s n ú m e r o vint-i-u. C o m p á s de tres per quatre. un dos i,... un dos tres i,... (algant la baqueta). Els músics están tocant i a poc a poc es va enfosquint
-16-
l'escenari.
Al fons ¡'Albufera, i una barca al mig. I en el vaixell els músics amb els instrument tocant i baliant. Música del Vals de las olas. N A R R A D O R : Una v e g a d a a l'any, la banda organitzava una excursió al Perelló. Era el q u e ells a n o m e n a v e n les Perellonades. Eixien des del port de Catarroja i tocant i cantant arribaven al Perelló en unes poques hores si el vent els ajudava. A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA (Amb veu d'aiegria): Q u e bé! P a s s a r e m el dia al Perelló. Tenia unes g a n e s que arribara el dia! Tio Volares (cridant fort i dirigint-se a ell), si no perxes a m b m e s forca no arribarem ni a l'hora de diñar. F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO (amb alegría): Dinarem si arribem a t e m p s i si recaptem alguna pesseta, si no, ni d i n a r e m , ni s o p a r e m . Fa dos anys v a m arreplegar vint-i-tres pessetes; i l'any passat -17-
setanta-cinc; no va estar malament, no? A veure si tenim sort e n g u a n y i arrepleguem el mateix que l'any passat i p o d e m diñar arrós a m b fesols i naps, o paella, o torra de xulles... A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUCA (es posa de peu): Segur q u e sí. La gent del Perelló és gent de Valencia (amb veu fina i burleta), teñen dinerets i a mes els agrada la nostra música. Ja e m cau la baba de pensar en Tarros que menjarem. V A L E R I A N O R O D R I G O A L A R C O N , VALERO (enfada!, al seu germá): Xe, mira per on vas! V é s a m b compte, que e m tires de la barca! F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO (cridant): Pero, q u é dius si no t'he tocat! V é s a m b c o m p t e t u , que quasi caus. J O S E A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO (pacífic i a la vegada molest): Menys discussions que pareixeu el gat i el gos. Calleu-vos i gaudiu del passeig. A N T O N I O J O R G E P E N E L L A (posant-se al míg de la barca): X é , perqué no es faga tant pesat el viatge, voleu que t o q u e m alguna pega? N A R R A D O R : Finalment arribaren al Perelló o n , c o m s e m p r e , van ser rebuts a m b molta alegría i ganes de festa. Els músics es posaren a tocar i de sobte va aparéixer entre el públic el M E S T R E J O S E S E R R A N O .
F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO (emocional): Mare m e u a ! Mireu, mireu... (dirigint-se ais músics) és el mestre José Serrano, el gran compositor Valencia de sarsueles! VALERIANO RODRIGO ALARCON, VALERO (nervios): T o q u e m , t o q u e m , que ens senta. Quina sort haver coincidit a m b el mestre Serrano. Pero t o q u e m , toquem... A N T O N I O J O R G E P E N E L L A (amb cara d'estranyat): José Serrano? Qui és? Jo no el conec.
V A L E R I A N O R O D R I G O A L A R C O N , VALERO (nervios, molt nervios): H o m e , que no el coneixes? Pepet, el de S u e c a ; que no el coneixes? Pero si ha escrit un muntó de sarsueles i el coneixen en tot Espanya i part de l'estranger. Ha escrit sarsueles c o m El Motete, Moros i cristians, la Canción del Olvido... i t a m b é ha escrit YHimne de l'exposició regional valenciana... sí, la que es féu a Valencia, el 22 de maig del 1 9 0 9 . . . A N T O N I O J O R G E P E N E L L A : A h , bé, bé, molt bé... Potser si t o q u e m alguna pega i li agrada, potser escriga alguna cosa sobre nosaltre, No? T o q u e m , dones, t o q u e m . N A R R A D O R : D'aquell encontré a m b el mestre Serrano, la banda El Empastre trobá una gran energía per a continuar la seua carrera.
Se sent música del pasdoble del Fallero o alguna par! de la Canción del olvido o el pasdoble de Pepita Greus. T O T S (cridant molt contents):
José Serranooooo
-18-
Qui és és
!!!!!!!!!!!!
-19-
clarinet de la banda i he de tenir-lo ben afinat i m'estic fartant...M'esteu fartant Empastre!
A C T E II
A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA (ansiós): e s m ó q u i n g ! És molt elegant!
Jo propose dur
ESCENA1 N A R R A D O R : A m b els consells del mestre Serrano, El Empastre continua tocant i prompte va ser contractada per actuar a la sala Cuello de Catarroja i m e s tard al teatre Progreso, t a m b é de Catarroja. Després arriba la seua primera actuació fora del poblé. V a ser al Teatre Russafa de Valencia, un 28 de d e s e m b r e de 1928. Interior d'una sastrería. Al carrer Colom de Valencia. Está pintada de color ocre. Al fons de I'escenari hi ha un cartel! que denomina la sastrería, com a "Sastrería Fuster". La paret esquerra esta tapada per una gran prestatgería farcida d'estris de sastre. En ella hi ha encárrecs. A mes, davant de les prestatgeries hi ha 2 aparadors separáis. A la dreta de l'escenari, trobem cadires amb bragos, davant de cada aparador de color grana amb els bragos de color or. Darrere de cada mostrador es troben els sastres atenent els seus clients. Al segon aparador es troba Antonio Jorge Penelia, que en els seus descans per esmorzar, anava en bicicleta al seu poblé, Catarroja, per a assajar amb una xicoteta banda anomenada El Empastre que va formar amb uns amics. Antonio, en aquesta escena, es troba discutint amb els músics quina roba es posaran per a ¡'actuació del teatre Russafa. A ¡'escena es troben diferents músics i el director. S'escolten sorolls de una discussió. Música Pepita Greus A N T O N I O J O R G E P E N E L L A ( n e m e : Bé dones... c o m q u e d e m a m b els vestits... c o m voleu anar vestits? En la sastrería del Sr Fuster on treballe ens poden fer el que v u l g u e m . Q u é decidim? Pero, digueu-ho prompte... que he de dur el clarinet a arreglar! Sóc el primer
-20-
A N T O N I O J O R G E P E N E L L A (enfadat): El que duu e s m ó q u i n g és el mestre Filiberto! El director! La resta, un vestit m e s discret! V a , decidiu-vos que, a mes, he de fer j o la feina. JOSE
A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO (pensatiu): Jo propose q u e d u g u e m un barret de palla dur, a m b una americana verda i camisa blanca a m b ratlles roges verticals i llacet roig, pantaló gris i sabates negres. Tinc la idea al m e u cap i quedará precios!
A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA penses? Jajajaja. JOSE
(irónic): I tu des de q u a n
A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO (ingenu): I tu? Penses tu ? Mira deixa-ho, deixa-ho, no val la pena.
A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUCA ismat): I per donar un toe divertit? C o m veieu el maquillatge? I si ens pintem la cara? Q u e a c t u a r e m el 28 de d e s e m b r e , el dia deis ¡nnocents! I aixó segur que agradará al públic. A G U S T I N J O R G E R E Q U E N A , FAVA (amb burla): Pero dius? Tu estás boig ? Pareixerem pallassos! A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA (malhumorat): qué? Per alguna cosa et dirán Fava, n o ? AGUSTÍN
qué
Pero i tu
J O R G E R E Q U E N A , FAVA (enfadat): "Torna-li la trompa al xic" s e m p r e esteu clavant-vos a m b mí peí m a l n o m i ja m'esteu fartant. E m diuen Agustí, Agustí, -21-
Agustí Jorge R e q u e n a ! Huí esteu tots contra mi! (tríst i pioncos). Es fa fose. Apareixen els sastres rápidament. Sona música campament o trompetes. S'escolten les propostes; també sorolls discussió i veus.
de de
A N T O N I O J O R G E P E N E L L A (veu en off): Ja ho tenim, ja ho tenim. Ja tenim resolt el t e m a del vestuari.
després alguna sonata mes, c o m per e x e m p l e una de Verdi, després peí mig clavarem algún xa-xa-xa i finalment a c a b a r e m a m b el pasdoble Pepita Greus. S e g u r q u e el públic no oblida aquesta actuació. A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUCA (també enfadat): Calleu, calleu, que sembla q u e ja h e m d'eixir. Quins nervis! Heu vist quanta gent? El teatre está pie, pie; no cap ni una águila. A i , ai... i j o a m b aquesta jaqueteta nova que e m v e tan apretada i no e m deixa respirar.(amb sorna)... Es fa fose l'escenari.
ESCENA 2 N A R R A D O R : Per fi arriba el gran dia i els nostres músics estaven molt nerviosos. Ho tenien tot preparat , fins i tot un nou vestuari. Actuarien en el teatre de Russafa de Valencia. Era una gran oportunitat i un gran compromís. Aquell dia deis innocents de l'any 1925 va ser decisiu en la vida de la banda El Empastre. Interior del teatre Russafa. L'escenari está envoltat de cortines gegants de feltre roig. Les cadires per ais músics estaven preparades en forma de V amb el director ai davant.
El públic
aplaudeix.
P Ú B L I C (veu en off): Bravo, molt bé, aixó es tocar, bravo...
ESCENA 3 Interior de la plaga de bous de Vinarós; es veu una plaga de bous plena. Música de pasdoble
Pilar Mico.
V A L E R I A N O R O D R I G O A L A R C O N , VALERO (burlant-se): Q u é ? G e r m á , estás nervios! Jajajaja. Et senta molt bé el nou vestit que t'han fet. Avui és el gran dia. Jo ho estic molt. No sé si encertaré a tocar els plats q u a n ho haja de fer.
N A R R A D O R : Després del gran éxit de Russafa la nostra banda El Empastre, c o m e n g a una gira primer per pobles de la rodalia, després Madrid, en el circ Price, Barcelona, en el teatre del Bosquet i en el pare d'atraccions. I tres anys després, en l'any 1928 ocorrerá alió que els converteix en una B A N D A C Ó M I C O TAURINA MUSICAL
F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO: Calla! T a n o c a ! No e m poses nervios. Avui sorprendrem t o t h o m . Ja veurás. Farem una actuació espectacular. Mira: El popurrí estará c o m p o s t d'un preludi de C h o p i n , seguirem a m b uns c o m p a s s o s d'E/ Relicario,
F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO: A c t u a r e m en la plaga de bous de Vinarós. Sí, el dia 28 de setembre.
-22-
-23-
V A L E R I A N O R O D R I G O A L A R C O N , VALERO (amb cara de preocupat): En la plaga de bous? Mira, germanet, a mi, que vols que et diga?, aixó que al final de la nostra actuació s e m p r e toquen el clássic avís amb trompetes, anunciant l'eixida d'un bou, encara que no isca... A mi s e m p r e s e ' m posa la pell de gallina. I no sé, no sé si algún dia no a c a b a r e m torejant t a m b é nosaltres. F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO (ríentse i amb cara de burla): No home, no, que ja saps que tot és una broma i que tot es fa peí públic i que s'ho passe d'alló m e s bé. Pero no passes pena q u e no hi ha bous de veritat, no et preocupes.
A N S E L M O (irónic): Senyor Alcalde i qué p o d e m fer?... Deixe'm pensar... E m m m m m m . . . i si quan soné el clássic avís de trompetes soltem unes vaquetes, pero de veritat! Jajajaja. La gent es pixará de riure! ALCALDE
D E V I N A R Ó S (alegre, tocant palmes i cridant): Magnífica idea, molt bona, Sí, sí, bona idea, Anselmo... p e r f i penses!
A N S E L M O (preocupat i a ell mateix): Ai senyor! Q u é he dit? Per una v e g a d a q u e pense... Si és que... en qué estaría pensant?... Cree que he perdut la xaveta. C o m he pogut dir agó?... Continua ¡a música del pasdoble
de Pilar Mico.
N A R R A D O R : El que no s a b e u públic estimat m e u era que a el nostre alcalde de Vinarós se li va ocórrer una gran idea...
ESCENA 4 Es fa fose. Es veu la banda de música El Empastre actuant en diferents places de bous. Al mateix temps es veu a ¡'alcalde de Vinarós i el regidor parlant. A L C A L D E D E V I N A R Ó S (pioncó): A i , ai, ai, A n s e l m o que he fet per a vendré les entrades millor...
no saps
A N S E L M O (inquiet): Q u é , senyor Alcalde? Q u é ha fet? Quina cosa ha passat? A L C A L D E D E V I N A R Ó S (amb veu trista i inquieta): No sabia qué fer per vendré totes les entrades, i c o m que la banda no és encara molt coneguda aquí a Vinarós, he promés que si l'actuació no agradava tornaria els diners. I ara, no sé qué fer perqué l'espectacle siga un éxit... H e m de fer alguna cosa perqué l'auditori q u e d e satisfet i no hi haja cap reclamació i que tothom se'n vaja contení. -24-
Es veu de nou la placa de bous de Vinarós o diferents places de bous amb actuacions de la banda. Música pasdoble de Pilar Mico. A N S E L M O (veu en off. Preocupat): Ai senyor alcalde, f a r e m bé? Mare m e u a , mare m e u a , pobres músics, perqué faig cas? ALCALDE
D E V I N A R Ó S (veu en off. Enfadat): Deixa't de romangos i calla j a , ara ja és tard; l'actuació s'está acabant i la vaqueta l'hem de soltar d'un m o m e n t a un altre...
ALCALDE
D E V I N A R Ó S (veu en off Cridant): U m m m . . . Ara! A n s e l m o o o o o ! deixa anar la v a q u e t a a a !
A N S E L M O (nervios): Allá va, mare m e u a , pobrets. Q u e Déu ens agafe confessats! -25-
Sona el clássic avís de trompetes i apareix la vaqueta.
A C T E III
I la música del pasdoble no para de sonar mes suau. F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO en off. Confós i quequejant): Pe, pe pero Manyo..., qué... qué és agó?
(veu Puga,
Paren de tocar... A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUCA (veu en off. Cridant): Q u e deia j o , que deia jo... Una vaqueta, una vaqueta.... veieu, c o m a c a b a r e m torejant?.. Corre, corre, Felip, que agó va de debo! A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA (veu en off. Enfadat pero envalentit): Dones no ens q u e d a una altra que torejar... A veure si no, q u é h e m de fer? F I L I B E R T O R O D R I G O A L A R C O N , FELIP EL TANDERO (veu en off. Espantat): Fava, estás boig? Q u é dius, meló? Jo no pense torejar... J O S E A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO (veu en off. Nervios): Pareu la discussió que v e la vaqueta... I que siga el q u e Déu vulga. N A R R A D O R : La sorpresa va ser tan gran per tothom que després deis primers esglais i rebolcons, els nostres músics tiraren má de les j a q u e t e s q u e duien i convertínt-les en capots comengaren a torejar entre els oles, les riallades del públic i grans aplaudiments. Tant, q u e a partir d'eixe dia El Empastre continua la seua tournée portant aquesta p a n t o m i m a del b o u , aquest numeret taurí, per tot el m ó n . I així va N Á I X E R LA BANDA CÓMICO-TAURINA MUSICAL mes f a m o s a del m ó n . -26-
ESCENA 1 N A R R A D O R : I així arribem a 1 9 3 1 . I la nostra banda, viatjant per teatres i places de bous, arriba a París, la capital de Franga, on els havien contractat per actuar al f a m ó s Circ d'hivern i on van teñir molt d'éxit. Allá a París en el Circ d'hivern la banda de El Empastre va vore l'actuació d'un pallasso, el genial Groe que realitzava un truc sorprenent: Bufant sobre les puntes del seus dits, enfundades en guants blancs el genial Groe feia sonar i interpretar un fragment de la serenata de Toselli. (Sona la serenata de Toselli). C o s a que no passaria d e s a p e r c e b u d a per a la nostra banda i tindria una gran importancia en les seues posteriors actuacions. Es veu al fons la Torre Eiffel, envoltada d'arbres i edificis. En un segon pía hi ha una indicado cap a la dreta on fica "Circ d'hivern". En primer plánol está Boja damunt deis muscles de Vaquero; Boja porta a la má dreta el requin.. Puga esfa tocant la trompeta. A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA (molt contení i mirant-ho tot i abarcant-ho tot amb els bragos): Nous som arrivé a París... Nous somme arrívé\ A N T O N I O G R A D O L Í B A I X A U L I , VAQUERO (molt orgullos): Sí, sí, ja hem arribat. Xe, si quasi parlen c o m nosaltres. Xe Boja, cada v e g a d a sona millor eixa cangó. Pero... (dirigint-se a Puga), Puga, has vist per on h e m d'anar? -27-
F R A N C I S C O M A R Í A L B E R T , BOJA (contení): Jo... j o sí q u e ho veig. Allá, allá al fons... Cree q u e ja h e m trobat el f a m ó s Circ d'hivern! A le droit du pare de Boulougne et a cote du la Catedral de Notre Dame, es v e u una carpa i un gran cartell on es pot llegir "Circ d'hivern". Ens quedaran deu o quinze minuts caminant. A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUCA (sorprés): Mare m e u a ! Si Boja sap parlar en francés! Us n'heu adonat. A n e m , a n e m , pero, a b a n s hauríem de fer turisme, ¿no ho penseu? A q u e s t a oportunitat és única. Mireu, mireu quina església; si és el f a m ó s Sacre Coeur i m e s enllá es v e u e n els f a m o s o s jardins de Tulleries i els C a m p s Eliseus.
coses per veure. París, París la cité de l'amour. la\ i botant).
Oh la
Se sent música d'acordió típica francesa o la cangó de La vie en rose, i el pasdoble Pepita Greus / el Vals de las Olas, tot barrejat; també se senten veus. VEÍNS
(veu en off):
messieur,
bonjour
merveilleux,
madame,
tres
fantastic,
extraordinaire, merci,
au revoir,
pero q u e diuen, no entenc res,
Empastre,
tres formidable,
tres
merci, c'est
bonjour c'est
la vie,
tres jolie
El
fantastic...
ESCENA 2
G R A D O L Í B A I X A U L I , VAQUERO (amb ulls com a plats): És de veres! Jo no e m vull perdre pujar a la torre Eiffel: No me'n vaig d'ací si no puge i veig tot París des de dalt. I t a m b é vull visitar el Tille de la Cité, i el boulevar de Sant Germain i el barri Llatí. Bé be, pero Boja, baixa ja, que ja s a b e m on está, q u e peses poc, pero poc a poc l'esquena la tinc m e s adolorida... Per cert en acabar Tespectacle, a m e s de tot el que esteu dient i per d e s c a n s a r podríem anar a fer una passejada peí S e n a , m'han dit que és molt romántic i bonic (amb veu melosa i delicada).
A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA (molt ansiós i excitat): Ei, Ei, veniu, Vaquero, Boja, mestre, veniu, veniu i mireu eixes botiges. Se m'acaba d'ocórrer una idea brillant. Us en recordeu d'aquella actuació que v a m veure a París al Circ d'hivern? Aquell pallasso que bufava d a m u n t deis seus dits enfundáis en guants blancs i feia sonar un fragment de la serenata de Toselli?
F R A N C I S C O M A R Í A L B E R T , BOJA (molt emocional): Sí, sí, en un vaixell, d'eixos que els diuen bateau mouche. Será emocionant, será c o m si estiguérem passejant per TAIbufera pero ací a Franca. I des d'allí p o d r e m veure Els Inválids, on está soterrat Napoleó i tots els ponts que creuen el riu Sena... O h ! Será molt emocionant.
A N T O N I O G R A D O L Í B A I X A U L I , VAQUERO (amb cara de fer memoria i molt animal): Sí, s í , sí... A mi e m va agradar molt veure actuar el pallasso. El Groe . Era genial. Era un truc fantastic. Encara que (amb veu melangiosa) en aquell viatge, tot va ser fantastic i molt precios. I que bé que ho v a m passar, eh?
A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA: A u , dones, a conquistar Paris. A n e m q u e tenim molt poc de t e m p s i moltes
ANTONIO
ANTONIO
-28-
Es veu la plaga del mercal
d'Andújar.
M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA (il-lusionat): Nosaltres t a m b é podríem fer una cosa semblant. Se m'está ocorrent un idea. En lloc de guants, nosaltres -29-
utilitzarem botiges, eixes q u e están venent a la plaga. No les veieu? Sí, si botiges plenes d'aigua, Bo, totes plenes no, unes duran m e s aigua q u e les altres i bufant peí pitorro a c o n s e g u i r e m diferents sons. A G U S T Í N J O R G E R E Q U E N A , FAVA (amb cara-incrédula i un poc sorprés): Pero, pero i c o m ho farem? Esteu bojos? Necessitarem centenars de botiges. I c o m hem de transportar-Ies. Pero si ací no n'hi ha tantes... A N T O N I O G R A D O L Í B A I X A U L I , VAQUERO (amb una veu clara): calla Fava que sí. Q u e Puga ha tingut una bona idea. Es ciar! Será una idea fantástica. No ho p e n s e m m e s . C o m p r e m les botiges, omplim-les d'aigua i p r o v e m . Si no ens ix bé ho deixarem correr. ¿ Q u é hi p e r d e m ? P r o v e m , sí, p r o v e m . A n e m a comprar-Ies totes. I si funciona, este será el truc de... será el truco de los botijillos. Sona la sonata de Toselli. N A R R A D O R : Pensat i fet. V a n afegir el truc de los botijillos al seu programa. A poc a poc a u g m e n t a r e n el nombre de trucs que duien en l'espectacle: El de la guitarra, la concertina, la Giralda, els florons, la raqueta, a c o m p a n y a t s de castanyoles, panderetes, flitadors i molts altres. Es veu la banda amb els trucs. Sona música de pasdoble, mi alma. Truc de les campanetes de la Giralda.
Sevilla de
ESCENA 3 Abril 1931. Es veu el rétol d'un carrer Empastre. -30-
amb el nom de Banda
El
ALCALDE
D E C A T A R R O J A (veu en off): Jo, alcalde Catarroja, tinc l'honor de dedicar aquest carrer a fantástica banda cómica taurina El Empastre Catarroja. Una de les millors bandes del m ó n , que deixat rastre per tots els llocs.
Se sent gent cridant d'alegria per la
de la de ha
inaugurado.
V E Í (veu en off. Una mica ámo'ínat): Llástima que els músics no estiguen ací! Pero q u a n vinguen ho podrem celebrar tots junts. S o m un poblé d'artistes, de músics, balladors i c o l l o q u i e r s . S o m els millors! Brindarem per tot el que h e m aconseguit. Alcen la má amb una copa. V E Í N A : Sí, c o m están de gira per C a n n e s no han pogut estar presents. Quina llástima! (Amb veu mes trísta encara, casi ploricons). I t a m b é , que trist que no ho puga veure el mestre Felip, que en pau descanse; el mestre de tots els mestres: El gran Filiberto Rodrigo. S e m p r e tan elegant, tan carismátic; el nostre gran mestre. VEÍ (veu en off): Sí, pero ara tenim un altre mestre. Molt jove, pero a m b moltes g a n e s . Se li nota. Ja digué algú : "Eixe será bo, que fa traces q u a n camina i meneja molt els bragos" V E Í N A (veu en off): Qui? Albertet? V E Í (veu en off): Sí, d o n a síí. Eixe... Y Albertet, Alberto M u ñ o z Daroqui, eixe és el nou director. Ho és des de fa dos anys i diuen que té una gran formació técnica i musical i q u e t a m b é és molt bo. I s'ho ha guanyat a pols, que no li ho posaren fácil... Y Albertet. Alberto M u ñ o z Daroqui.
-31-
Tots brinden i continua la festa.
El Empastre... A i ! Cree que m'ha paelleta. No e m trobe bé... (vomita).
Música: Silbando a trabajar de la pel.lícula enanitos.
N A R R A D O R : Per fi arriba la gran epopeia per a la nostra banda. Viatjaran m e s allá d'Europa. I c o m s e m p r e a m b I' h u m o r i ¡Musió c o m a equipatge, a l'any 34 a A m é r i c a se'n van de viatge. E m b a r q u e n en A Coruña i a bord del transatlántic La Habana, ais nostres músics els va entrar alguna m a l a g a n a . Es veu un vaixell travessant el mar; una plaga de bous amb el nom de Guadalajara; i ¡'estatua de la Llibertat de Nova York. A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA: T e n s mala cara. Q u é et passa? (mirant amb cara de preocupado). M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET: Q u é qué e m passa? No faig m e s que en recordar-me'n d'aquella dita valenciana que diu "Si a déu vols pregar, ficat a la mar" i sí que és de veres sí, que des q u e hem pujat no parem d'anar d'una banda a l'altra i j o no pare de resar i de vomitar. A i ! Q u e mal e m trobe. (vomita).
A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA: A g u a n t a , aguanta. Ja e s t e m quasi tres dies ací dalt. No falta molt per arribar a Méxic. Jo t a m b é estic igual! (vomita). ANTONIO
GRADOLÍ BAIXAULI, VAQUERO: Estic molt emocionat, no puc creure'm que p u g u e m estar ací dalt d'un vaixell, de c a m í cap A m é r i c a . Nosaltres, la banda
la
F R A N C I S C O M A R Í A L B E R T , BOJA (mirant ei mar amb molía alegría i sense adonar-se'n que els seus amics esíaven vomitant): Q u a n arribarem! Pero no ens d e s a n i m e m . A n e u preparant-vos, m'ha dit el capitá que en unes hores tindrem bona mar i p o d r e m assajar. Esteu tots? N'hem de ser 22 músics i 10 m e s de la quadrilla de toreros. Ens están esperant a Méxic i no p o d e m defraudar-los. N A R R A D O R : El Empastre en la la plaga de bous de Méxic arrasará. Després Puebla, San Luís de Potosí, Monterrey, Saltillo, Tampico... i tantes altres. Allá van ser afalagats, atesos, elogiats i convidáis i allá van poder parlar a m b el gran músic i pianista valencia Iturbi. T a m b é a la plaga de bous de Guadalajara arrasaren, i t a m b é en la capital de Jalisco, on la seua actuació deixá rastre. A N T O N I O G R A D O L Í B A I X A U L I , VAQUERO ¡Ay, Jalisco,
no te
Pa echar
este
¡Que lindo es ¡Palabra
de
(veu en off. Cantant):
rajes!
Me sale del alma gritar con
calor,
grito: Jalisco! honor...!
N A R R A D O R : Després de Méxic anaren a Estats Units guanyaren m e s f a m a i se'n tornaren molt rendits. A L B E R T O M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET en la escena):
-32-
mal
Blancanieves i los siete
ESCENA 4
ALBERTO
sentat
Vaquero,
Boja,
Puga... -33-
on
(apareix sol el director
Esteu preparáis? Teniu els
instruments afináis? Tots teniu les partituras? Ara e s t e m a Nova
A C T E IV
York, el repertori ha canviat. No oblideu que els popurris per a estos concerts son diferents. A N T O N I O G R A D O L Í B A I X A U L I , VAQUERO
(apareix Antonio per
una banda): No! Les m e u e s partitures no están enlloc. A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA (entra corrents): Les tinc j o ! Estaven en la m e u a maleta. I el m e u instrument, on está? F R A N C I S C O M A R Í A L B E R T , BOJA (veu en off. Cridant molt fon): Ací! Está en el bany. Qui l'haurá deixat ací? Pero no passa res, ja te'l duc j o . A N T O N I O G R A D O L Í B A I X A U L I , VAQUERO (entra abatut i amb veu trista): Q u e cansat estic! Q u a n t e s ganes tinc de tornar a casa! ANTONIO
M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA: A mi e m passa el mateix. Pero h e m aprofitat bé el viatge, eh? Encara q u e aixó deis bous ens ha donat una mica de problemes pero finalment ho h e m pogut solucionar.
A L B E R T O M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET: No us d e s a n i m e u , q u a n arribem a casa p o d r e m contar que hem passejat per Nova Y o r k i h e m visitat el Times Square i h e m passejat per la Quinta Avenida, h e m pujat a la terrassa del colossal Empire State i h e m recorregut el f a m ó s barri Chinatow... A N T O N I O M U Ñ O Z S A N A D A N , PUQA: Sí, de veres és, pero el c a n s a m e n t és molt g r a n . Son ja nou m e s o s que e s t e m fora de les nostres cases, de la nostra benvolguda Catarroja i jo la trobe a faltar. Ja t o r n e m , ja tornem...
-34-
ESCENA 1 N A R R A D O R : 1936, son tres llargs anys de dolor per la gran tragedia que el nostre país pateix. Una guerra que desfeu la pau i deixá gran tristor i miseria entre tots. Passats eixos tres anys, la banda comenga de nou les seues actuacions: Castelló, Madrid, Valladolid, Barcelona..., apareixen nous cómics, nous toreros, reapareix el magnífic Llapisera de nou, continúen les Perellonades..., la brillantíssima actuació per a la falla de l'OliveraL.i l'actuació a Ceuta, i t a m b é Portugal... En arribar els anys cinquanta tornen a viatjar a nous paísos i altres ja coneguts: Italia, Méxic, Estats Units..., pero sobretot on m e s triomfaren, on la banda será recordada per s e m p r e será en Colombia i Veneguela, on viatjaren fins a huit v e g a d e s . H e m arribat a 1954. Es veu l'aeroport de Barajas, amb moltes flors i l'avió Ei
Empastre.
A L B E R T O M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET (burianer): V a J u a n , ánim. No tingues por, que no passa res. Sois serán vint hores de vol. J U A N M A R Í A S I N S (tremolant): Sí Albertet, pero és que será la m e u a primera v e g a d a . I j o no e m fie molt que agó puga sostindre's en Taire. -35-
Interior d'un avió quan ja están en l'aire. JOSE
A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO (Impressionat): Mireu, mireu, quines vistes... Heu vist? si fins i tot es veu el Perelló i la mar... Q u e gran... T a m b é es veu Catarroja... Mireu! mireu!... Quina emoció i quina por!
A L B E R T O M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET >b uns ulls com taronges): Ala, des d'ací es veu la m e u a c a s a . Sí, sí, i quasi puc veure la m e u a d o n a c o m e m diu a d é u . Ja, jajajajajaja. JUAN
M A R Í A S I N S (molt nervios): No pense mirar; i no m'emboliqueu, X e ! C o m es pot v e u r e ta casa si e s t e m a Barajas? a Madrid?
ALBERTO
M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET (tranquil-¡itzant-lo i pegant-li colpets a ¡'esquena): T'ho deia per a que et relaxares, home...
A L B E R T O M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET: No patiu que m'han dit que están esperant-nos a m b molta ¡Musió. Ja veureu c o m tot anirá bé! Música la Casita de Papel.
ESCENA 3 Plaga de bous de Santamaría de Bogotá. N A R R A D O R : N o m é s arribar ja tenien un concert en Santa María de Bogotá, la capital de Colombia. V a n arribar a l'hotel i immediatament hagueren de preparar-se per al seu primer concert en terres americanes. Música la Casita de Papel. A L B E R T O M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET: JUAN
ESCENA 2 PILOT
JOSE
iveu en off): Senyors passatgers de la banda El Empastre e s t e m arribant a terres americanes. En breu l'avió aterrará. Seieu, poseu-vos el cinturó i prepareu-vos per aterrar. A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO: Com será Colombia? M'han dit que és un país molt bonic. I quina Mengua parlaran ací? Ens entendre'm?
Esteu preparáis?
J O S E C L A V E R O L P U C H A L T , MUNDO (amb cara d'espantat): No, que no trobe el m e u saxofón, a mes no falta algú? No veig Pasqual, on está? L'heu vist? (ix d'escena).
J O S E A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO: O n está?
Sí, falta Pasqual.
F R A N C I S C O M A R Í A L B E R T , BOJA (preocupat): S e n s e Pasqual no p o d e m comencar. O n s'haurá ficat. Ens ha dit que anava a buscar els Trucos: els xiulets, les raquetes, els tubs de metall. Busqueu-lo.
J U A N M A R Í A S I N S (ja mes tranquil després d'ha ver aterrat): Ciar q u e sí h o m e ! Tots p o d e m entendre'ns si tenim la voluntat de fer-ho.
P A S Q U A L P E R I S C H I R I V E L L A (entra corre ntsj: Albertet, Albertet, espera, que ja vaig... és que, és que...
-36-
-37-
(panteixant) no trobava el trabuc ni la caseta. Pero ja ho tinc tot. P o d e m eixir. J O S E A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO: Ja j a , pero, pero i la jaqueta i el barret? No p o d e m eixir sense. Avui l'actuació ha de ser la millor. He vist els reporters de la premsa El tiempo i la revista Cromos les d u e s publicacions m e s ¡mportants de Bogotá. A L B E R T O M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET: Sí, no us a m o í n e u . He preparat un bon repertori: La Giralda, Valencia, Doce cascabeles, el ping pong musical i altres. I t u , Mundo, pepara't bé eixe fandanguillo que saps fer i q u e tant agrada al públic. J U A N J O S E C L A V E R O L P U C H A L T , MUNDO (amb el saxo a les mans): No us p r e o c u p e u . Aixó está fet! Avui g u a n y a r e m f a m a i fortuna per a la posteritat.
L O C U T O R D E R A D I O (veu en off): La espléndida tarde de ayer y el cartel del nuevo espectáculo de El Empastre fueron suficiente para agotar totalmente la boletería... Emocionante fue la despedida que en la tarde de ayer efectuó nuestra alegre plaza de Santamaría al espectáculo cómico-taurino-musical El Empastre que interpretó entre estruendosos aplausos el pasodoble la Giralda, Valencia, Doce cascabeles i otros. Fue despedida entre vítores i aplausos de la multitud, que no d e s e a b a salir de la plaza. Se despidieron del público con nuestro Himno Nacional magistralmente interpretado i entre vivas a Colombia i a El Empastre L A G R A D A (veu en off): Bravo,
bravo, altra, altra.
La grada no para d'aplaudir. Es fa fose.
A L B E R T O M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET: Mai millor dit! Q u a n a c a b e m el concert h e m d'anar ais estudis de la casa Sello Vergara q u e hem de gravar el nostre primer disc. Qui s'ho anava a creure! Nosaltres gravant un disc. Un disc! A n e m , a n e m que el gran públic ens espera.
ESCENA 4 Apareixen en lletres grans els noms de diferents espectador, Diario de Colombia, Mercurio. Se sent la temps a la locutor de Espectador
revistes
i diaris: El
música de la banda tocant Valencia mentre se senten al grada vives i aplaudiments. També se sent la veu d'un radio amb les declaracions que apareixen al diari El / el Diario de Colombia / en la revista taurina Mercurio. -38-
-39-
N A R R A D O R : Arribem a 1959.
ACTE V
ALBERTO
ESCENA 1
M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET (entra per l'altre costat): A r a a Portugal, a Oporto en el Coliseu dos Recreios i després al Circo Price de Madrid. És que no p a r e m , no parem... (ix d'escena).
El poblé de Catarroja devastat per les inundacions de 1957.
N A R R A D O R : En 1960...
N A R R A D O R : Durant els anys cinquanta la Banda continua els seus éxits per tot el m ó n . Estem en 1957.
J O S E A L M A R C H E A L A P O N T , EL MANYO (entra): T e n i m nous trucos: els flits a m b la música de Raska-yu, els abanicos a m b el Vals sobre las olas, los martillos al c o m p á s de la Sonata del yunque de Blanca Nieves i los siete enanitos"... i a mes Barcelona, Madrid, Franga, Andorra i África (ix d'escena).
J U A N M A R Í A S I N S (molt preocupat): Us n'heu assabentat? Una riuada, una riuada... Un desastre! JUAN
J O S E C L A V E R O L P U C H A L T , MUNDO: No p o d e m deixar d'actuar de m a n e r a gratuita. En el centre Español de Lisboa. A Valencia, a Catarroja s'ha produi't un vertader desastre. El riu Túria s'ha desbordat i ha deixat a la p o b l a d o s e n s e res. Ens han d e m a n a t la nostra c o l l a b o r a c i ó per recollir fons. No p o d e m deixar de col-laborar.
ESCENA 2 Es veu un gran cartell que anuncia la tira de Manizales de Colombia. Sona la música del pasdoble
Es veuen imatges on van apareixent els anys en gran des de 1957 fins el 1963. De fons música de popurrí de la banda El
Empastre.
N A R R A D O R : En 1958. P A S Q U A L P E R I S C H I R I V E L L A (entra): Prepareu les maletes q u e després d'acabar les nostres actuacions per a la falla de l'Oliveral ens n'anirem a Actuar a Franga i després a c t u a r e m en Casablanca, en Ca-sa-blan-ca! (quasi cridant, i molt emocionat. Ix d'escena).
-40-
la Feria de Manizales.
N A R R A D O R : Estem a 1964 i de nou a Iberoamérica. La personalitat de la banda, la comicitat i l'alegria feren que tornaren a actuar per terres Matines on eren tan volguts i apreciáis, la nostra banda alegrava i divertía a grans i menuts i al mateix t e m p s portava el nom de Catarroja per allá on a n a v a . Tant era apreciat l'art ¡ professionalitat deis nostres músics que el músic J U A N M A R Í A S I N S va c o m p o n d r é el pasdoble Feria de Manizales, que es va convertir en l'Himne de la Fira de café la Fira de Manizales. -41-
ALCALDE
D E M A N I Z A L E S (molt ben vestit i amb veu molt cerimoniosa i al mateix temps agrai'da): Pueblo de Colombia, aquí en la gran feria del café entregamos una recompensa por su gran trabajo al creador de nuestro himno. Imponemos esta medalla a Juan Mari Asins. I damos nuestro reconocimiento a la banda El Empastre.
J U A N M A R Í A S I N S (també molt emocionat): Bon dia a tots i a totes. Estem molt contents d'estar ací, en esta térra tan bonica. Tots els altres músics observen d'alegria.
s'abracen,
aplaudeixen
i fan
gestos
J U A N MARI A S I N S : No pasa nada, (canvia d'idioma perqué no l'entenguen) Mare de d e u , quin colp m'ha pegat... Será fava, no sap ni ficar una medalla. D O N A D E L ' A L C A L D E : ¿Perdón?
J U A N M A R Í A S I N S : O h , sí, sí, que és de veres, (parlant per a ell mateix). Q u e bé que nosaltres si que s a b e m parlar la Mengua d'ells. E h m m m ! (carraspeja, tus una miqueta i posant la veu engolada) Buenos días a todos i a todas. En nombre de todos los músicos y en nombre de todos los vecinos de Catarroja y Valencia entera les damos las gracias por este reconocimiento (mira i mostra la medalla ais músics de la banda). ALCALDE
D E M A N I Z A L E S : A q u í mi esposa le entrega la medalla (es senten xiulits i aplaudiments de la grada; la dona vol enganxar-lí la medalla, pero no pot; es posa nerviosa i al final li pega en el cap).
D O N A D E L ' A L C A L D E : Oh... Disculpe, disculpe... tan nerviosa... Perdone, perdone.
-42-
es que
estoy
dice?
J U A N M A R Í A S I N S : Nada, nada, que muchas gracias.
gracias,
muchas
De nou se sent la música del pasdoble La Feria de Manizales. Ay Manizales
del
alma!
Ay Manizales
de
armiño!
Prende A L C A L D E I G R A D A : Q u é ? (interrompent a Juan): Pero q u é dice este h o m b r e , (parlant amb ell mateix) J u a n , J u a n , que no te e n t e n d e m o s , que no c o n o c e m o s tu lengua...
¿Cómo
a tu cuello de
El collar de mi
nácar
cariño!...
ESCENA 3 Es veuen els anys passar
(1963-1969).
Va sonant la música de popurrí de la banda El
Empastre.
N A R R A D O R : I arribem a 1963. J U A N J O S E C L A V E R O L P U C H A L T , MUNDO (entra a escena): A r a a Medellin on h e m de gravar altes discos, després Veneguela, altra v e g a d a , i m e s tard de nou Colombia (ix d'escena). N A R R A D O R : Un any m e s . J U A N M A R Í A S I N S (entra a escena): Encara no hem arribat de Colombia i ja e s t e m m o v e n t cap a Barcelona. A c t u e m en T V E en el programa Fiesta con nosotros. A v i s e u , -43-
aviseu tots els de Catarroja! Per a tot Espanya. Després Italia, Bélgica i Tunísia... (ix d'escena). P A S Q U A L P E R I S C H I R I V E L L A (entra a escena): Una altra nit Nadal lluny deis nostres. Encara que, Colombia c o m si fora casa nostra, no és el mateix, no és mateix... (amb molía tristesa), pero... felig any 1965! d'escena).
de és el (ix
a
poc
ana
desfent-se,
els
músics
a
ja no continuaren i la nostra banda digué.... definitivament a d é u .
Cl
Després de nou anirem a Iberoamérica: Puerto Rico: En
passarem
Bogotá,
per:
Barranquilla.
Sogamoso,
I en
Equador
Girardot, per
T a m b é anirem a Venecuela... (ix
Quito,
Colombia Cali,
Guayaquil.
d'escena).
N A R R A D O R : I ja e s t e m en 1968. P A S Q U A L P E R I S C H I R I V E L L A ( e n f r a a escena):
S o n Falles, les
Falles de 1968... H e m d'actuar a Falla de l'Oliveral. Després anirem a Murcia, a Almería, al teatre principal de Valencia, a Franga de nou, Barcelona, Girona, Saragossa; visitarem terres
mallorquines,
la
Costa
del
Sol,
la
Costa
les
blanca,
Castelldefels, Madrid... N A R R A D O R : I així varen passar els anys i c o m s e m p r e la banda no parava: desfilades, popurris, pasdobles, mosaics musicals, parodies... la inimitable comicitat deis toreros... i tot dins de l'alegria i l'entusiasme m e s desbordant... fins que la banda a poc -44-
majors
i
món... hagueren de deixar d'actuar, fins que arriba l'any 2000 i
escena):.
Ponce, Mayagüez, Arecibo, C a g u a s .
fent-se
després de grans éxits, de grans aventures, de correr per tot el
A L B E R T O M U Ñ O Z D A R O Q U I , ALBERTET(entra a escena): Ja ens queda poc, en res estarem a casa. I hem d'anar preparant l'actuació en T V E , en el programa Sábado 65, aquesta v e g a d a en la capital d'Espanya. (ix d'escena). J U A N J O S E C L A V E R O L P U C H A L T , MUNDO(enira
anaren
-45-
~~
A Q U E S T S SON E L S MÚSICS FUNDADORS DE LA BANDA E L EMPASTRE
Director
FILIBERTO RODRIGO ALARCON
Bombo-plats
VALERIANO RODRÍGO ALARCON
C a i x a - redoblant
ANTONIO MUÑOZ SAN ADÁN
Tuba
ANTONIO RAGA OSALENY
Trombo
FRANCISCO MARÍ ALBERT
Trombo
FRANCISCO PUCHALT RICART
Trompeta
CONSTANTINO GIMENO BORJA
Trompeta
JOSÉ ALMARCHE ALAPONT
Trompeta
ANTONIO GRADOLÍ BAIXAULI
Saxo
AGUSTIN JORGE REQUENA
Requinto
JUAN MARÍ ALBERT
Triangle
ARTURO ESTIVALIS BURGUET
Ossos
ARTURO RAGA IBORRA
Rascador
MIGUEL JORGE REQUENA
Comissió
JUAN Bta. JORGE PUCHALT
Comissió
JOSÉ JORGE REQUENA
-47-
Catarroja a 25 de maig de 2015