Revista Claver 62 by Barcino

Claver Revista Jesu誰tes El Clot - Escola del Clot

03/13

Editorial

Conversa amb...

Educació Infantil

Educació Primària El racó de la lectura

Educació Secundària

Gerard Ardanuy i Mata

Ens coneixem, ens descobrim i aprenem

El silenci dels arbres

Han sorgit idees... L’Horitzó 2020, és el primer element del marc estratègic que hem engegat aquest curs. Un marc estratègic que no deixa indiferent a ningú. A hores d’ara, molts de vosaltres ja heu participat en aquesta aposta de futur impulsada des de Jesuïtes Educació i que planteja el repte de

Batxillerat

Viure l’art fora de l’escola

Cicles Formatius

Rafael Carreras, coordinador de l’equip local d’Ubuntu en català

seguir endavant amb el nostre somni i donar un pas més en la transformació profunda de l’educació. Les UBP (Unitats Bàsiques de Participació) han estat tot un èxit; els participants n’estan satisfets, animats i agraïts. Tant a la nostra escola com a la xarxa, hi ha hagut un alt grau de participació i han sorgit idees, suggeriments i propostes que ens animen a seguir endavant, a mirar el futur amb il·lusió. Tenim un repte! Aquesta primera fase en què han participat: pares i mares, professors, personal de gestió i monitoratge de les escoles i també a la xarxa: amb les UBP de personalitats i persones influents dels país, les AMPA, els Comitès d’empresa, empreses i entitats, ha finalitzat aquest mes de febrer. Però hem d’anar més enllà i ara són els nostres alumnes, tots ells, des dels més menuts de P3 fins als joves de CF, que amb les APA (Activitats de Participació dels Alumnes) i mitjançant el seu

Jesuïtes Educació Han sorgit idees...

tutor de grup, podran fer propostes al voltant de l’escola que els agradaria tenir en el futur. De ben segur, que d’ells també sorgiran idees trencadores que no podrem obviar en el disseny d’aquest futur que estem esbossant. El futur dels nostres alumnes, el futur de les nostres escoles, el futur de l’educació. Res millor que les dades i les imatges per fer-nos una idea de tot allò que en les dues hores de sessions dinàmiques i profundes es va escapar de les nostres ments.

PFT

Treballant a Europa: una realitat Participació a l’Escola del Clot 2 UBP’s de pares i mares, 32 participants

1 UBP del GID (Grup Intermig de Direcció), 34 participants

13 UBP’s del personal de l’escola, 131 participants

Biblioteca

Provocar el desig de llegir els “blocs” i els “murs” físics

Pastoral

Paraescolars

AMPA

Flashos

Torn de paraula

Educant per la pau: construint un món millor

La nostra identitat... i el SID a paraescolars

Anem per feina

Laura Montilla

CLAVER. Publicació Trimestral de Jesuïtes El Clot - Escola del Clot. C/València 680, 08027 Barcelona / Tel. 93.351.60.11 / Fax. 93.408.46.82 / info.clot@fje.edu www.clot.fje.edu Consell de Redacció: Francesc Moreno, Mònica San José, Anna R. Titos, Miquel Serra, Cristina Costa, Víctor Buitrago, Glòria Durban, Xavier Gómez, Miquel Estal, Felisa Lobato , Datiu Sàlvia , Beatriz Feijoó, Montserrat Puigbarraca, Xavier Ariño, Miguel Díaz-Carralero, Margarida Valls. Projecte Gràfic i Impressió: Barcino Solucions Gràfiques, S.L. Dipòsit legal: B-43437-1992 Nota: Per exprés mandat del que disposa i ampara la Llei de Protecció de Dades, llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, es dóna a conèixer a tots els lectors de la revista escolar que les dades i imatges que hi consten procedeixen de la Base de Dades Generals de Jesuïtes El Clot - Escola del Clot.

Francesc Moreno Director General

Editorial

Satisfacció per una difícil fita assolida! M’adreço a vosaltres en aquesta revista amb un missatge de satisfacció. Encara tenim ben viu l’assoliment, el passat febrer, de la certificació ISO 9001. Aquest èxit és molt important per a l’Escola del Clot. No es tracta de que ara siguem una escola de qualitat i abans no. És més profund. Significa que hem iniciat amb èxit la implantació d’una nova cultura organitzativa de treball més transparent i coordinada, més orientada cap al treball en equip i al servei que donem a alumnes, famílies, i, internament, a nosaltres mateixos. Vol dir que ens hem organitzat millor, hem posat ordre en els nostres documents i procediments, hem unificat criteris de funcionament. Ara podem garantir que fem el que diuen les normatives externes i els nostres propis criteris de treball de forma demostrable i avaluable. Hem sistematitzat la revisió del nostre funcionament i tenim més present la satisfacció d’aquells a qui adrecem la nostra tasca, per ser més oberts i poder oferir una millor resposta. Per això, obtenir el segell vol dir haver guanyat el reconeixement extern per la nostra tasca, pel nostre servei. Ha suposat la culminació d’anys d’esforços, iniciats per una petita comissió de qualitat, que va engegar la dura tasca de revisió de processos. Més endavant, el Consell de direcció va assumir el lideratge en el procés d’implantació dels sistemes de qualitat. Aquest fet va suposar un significatiu canvi de velocitat en el procés de formació i d’implementació del sistema. Un cop convençuts els equips directius, ha estat tasca de tots anar escampant aquesta filosofia de treball. Esforços, debats, superació de resistències, hores extres, neguits, … han rebut la seva compensació. Dins el capítol de reconeixements, mereix ser anomenat en Josep Brossa, el nostre Coordinador de Qualitat, que ens ha animat, empentat, ensenyat, advertit i guiat en tot el camí fins aquí. Però aconseguir la certificació no és la fita final. Tan sols és un primer pas, que caldrà revalidar cada any. Anirem destil ·lant el nostre sistema cercant la millora contínua, i aconseguint cada cop més que la qualitat serveixi per la millora dels resultats dels nostres alumnes i la millora del servei per a ells i per les seves famílies. Que sigui cada cop menys feixuc, i reduint la burocràcia al mínim imprescindible. Hi ha equips a l’escola que ja han assimilat aquest concepte i ho consideren un gran avenç respecte la forma de treball anterior. Altres equips encara estan en fases més primerenques del procés, però poc a poc anirem avançant. Mentre hem lluitat per assolir aquest objectiu, hem continuat alhora la tasca de cada dia, amb la mateixa passió de sempre. A més, hem participat molt activament en el gran projecte de la millora profunda de l’educació del S. XXI, Horitzó 2020, amb la participació de mestres, alumnes, famílies i institucions vinculades a les escoles de Jesuïtes Educació. Però de tot això ja en parlarem en el proper número.

Conversa amb...

Gerard Ardanuy i Mata

President d’Unió Democràtica a la Ciutat de Barcelona. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Regidor del Districte de l’Eixample. Regidor d’Educació i Universitats. President de l’ Institut d’Educació de Barcelona. Vicepresident del Consorci d’Educació de Barcelona. Diputat adjunt d’Educació (DIBA). Neix a Barcelona l’any 1973. Enginyer Tècnic Industrial per l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa, exalumne de Formació Professional de l’Escola Tècnica Professional del Clot.

Fina Retrés Coordinació Formació Ocupacional Continuada i PQPI

Bon dia Gerard! Quin currículum!! Recordo el teu pas per l’Escola, amb il ·lusions i moltes ganes de seguir endavant, treballant dur per aconseguir els teus objectius. Vas finalitzar els teus estudis de Formació Professional l’any 1992 i no vas parar d’estudiar, Enginyeria, una colla de Màsters .... , ha plogut molt des de llavors.... També, vas ser professor d’Electricitat en un curs de Formació Ocupacional, per a persones desocupades. Sempre al costat de la formació. Gerard, què et va fer decidir estudiar Formació Professional? Com va ser la decisió? Quina visió en tenies de la formació professional? Després de vàries converses a casa amb els pares i veure les possibilitats de fer uns estudis que permetessin desenvolupar-me laboralment amb èxit, vaig anar a visitar varies escoles d’FP i una d’elles l’ETPC, allà em vaig convèncer que estudiar FP tenia futur i m’hi vaig llençar. Abans de prendre la decisió no ho tenia gaire clar, els meus companys de l’EGB varen escollir majoritàriament fer BUP, el temps em va donar la raó i finalment molts dels meus antics companys van fer també l’FP en diverses especialitats. Quins records tens de la teva etapa d’estudiant d’FP? Era el què esperaves? Què et va aportar? La visió què tenies s’ajustava a la realitat que vas viure? Un molt bon ambient tant per estudiar com per compartir amb els companys bons moments, aprendre i conèixer coses noves, interessar-me per la tecnologia i la ciència, aprendre a treballar amb les mans i amb màquines, aprendre una professió i a ser bon professional, trobar companys que son amics i sobretot formar-me com a persona amb uns valors i actituds que m’han ajudat molt en la meva vida. Destacaria també uns professors molt motivadors, gràcies als quals vaig millorar molt les meves metodologies de treball i les meves qualificacions i que van fer que després de graduar-me continués estudiant. Mirant cap enrere veig que he tret molt més del que esperava quan vaig començar els meus estudis de Formació Professional. Sempre has estat al costat de la formació, com veus els canvis d’aquests estudis? Amb moltes expectatives de futur, avui ens trobem a les portes d’un nou horitzó per la Formació Professional, al llarg dels últims anys s’han millorat molt els centres, tenim docents extraordinaris, i un potent mapa d’especialitats, qui estudia FP té més possibilitats que ningú de trobar feina! . Cal, però, donar un salt endavant, cal vincular molt més la Formació Professional a l’empresa i cal implicar molt més l’empresa a l’institut d’ FP. Aquest objectiu el podrem aconseguir si construïm un model català de formació dual (formació en alternança escola-empresa) adaptat a les característiques del nostre país. Cal fer les coses fàcils a les empreses, als centres i sobretot als estudiants. Finalment, hem de treballar per construir ponts d’anada i de tornada amb les carreres tècniques, la Universitat i l’FP han de treballar més properes perquè tenen el mateix objectiu: formar més i millors professionals.

Amb el nivell tan alt d’atur juvenil que tenim en aquest país, creus que és una bona opció la formació professional per trobar un lloc de treball o muntar la teva pròpia empresa? N’estic totalment convençut. Més d’un 80% dels graduats d’FP del nostre país troben feina, les estadístiques són molt indicatives. A Barcelona tenim 30.000 estudiants de cicles formatius, el mercat de treball, tot i la crisi continua demanant treballadors formats i l’FP és el millor vehicle que tenim avui per accedir al mercat de treball amb perspectives de futur. Estic molt d’acord en estimular l’emprenedoria i ajudar a desenvolupar empreses, però fins i tot es més important desenvolupar esperit emprenedor per liderar projectes dins de les companyies. Molts dels meus antics companys de l’ETPC han acabat liderant equips i projectes d’empreses importants, més enllà dels coneixements tècnics que van aprendre. Es tracta d’actitud personal, del caràcter que et pot imprimir una institució educativa com la nostra. El teu currículum és un molt bon exemple de fins on pot arribar un estudiant d’FP. Què diries a les famílies i als nois que dubten al triar aquests estudis? Que no dubtin, que triïn un bon centre, una especialitat que els pugui interessar i ho tastin, la resta dependrà d’ells; amb esforç, dedicació i el suport de les seves famílies estic segur que afrontaran el seu futur amb les màximes garanties d’èxit, estudiar FP els pot portar on ells vulguin anar. Moltes gràcies Gerard pel teu temps. Tu, com molts estudiants d’FP. demostreu que no és veritat el tòpic tan estès que afirma: “ els alumnes que estudien l’FP no són bons estudiants”.

La Universitat i l’FP han de treballar més properes perquè tenen el mateix objectiu: formar més i millors professionals

Educació Infantil

Joan Carles Mota Tutor d’Educació Infantil

Ens coneixem, ens descobrim i aprenem Aquest curs hem iniciat a P3 una nova complementària: “Ens coneixem, ens descobrim i aprenem”. Una estona per facilitar l’expressió fonètica. Quan al cicle d’educació infantil ens vam posar a buscar un títol per aquesta complementària se’ns van acudir diferents noms, però crec que vam encertar amb aquestes tres paraules que defineixen realment el que desitgem en aquesta etapa: que els nens coneguin tot el que són capaços de fer sols, que descobreixin les noves possibilitats que els dóna el seu cos i finalment la suma d’aquestes dues ens dóna el resultat d’aprendre d’una altra manera. Creiem que tot això afavorirà el seu creixement personal. Els exercicis que proposem busquen afavorir una bona respiració, que reforci i agilitzi els músculs de l’aparell fonador. Es realitzen exercicis de jocs fonatoris, dramatització, imitació, mímica, lectura d’imatges, relaxació, etc. Aquestes activitats permeten observar i treballar l’ús del llenguatge i les seves diferents funcions. Són molts els jocs que també podem fer a casa per facilitar aquesta expressió fonètica:

El que desitgem en aquesta etapa: que els nens coneguin tot el que són capaços de fer sols

—B ufar: plomes, paperets, cotó, pols de guix, molinets de vent... — Xuclar: papers i anar-los transportant, beure amb palla... —M obilització de la llengua: treure i posar la llengua llisa i doblada, mossegar-se la llengua, recórrer les dents amb la llengua, arrossegar la llengua pel paladar... — I mitar imatges de cares: tristesa, alegria, sorpresa,...davant d’un mirall. — Emissió de fonemes i sorolls (Onomatopeies). Com veieu, són multitud les possibilitats de les que disposem per facilitar aquesta tasca. Hem de tenir en compte que l’etapa d’Educació Infantil és el millor moment per potenciar l’expressió oral (consciència fonològica, estructuració de frases…), i així poder ajudar a desenvolupar les habilitats cognitives. Em va sorprendre molt gratament la motivació i l’interès dels alumnes a l’hora de participar en aquestes activitats. Hi ha sessions més divertides que d’altres, però en totes elles s’ha aconseguit la participació i implicació de tot el grup.

Educació Primària

El racó de la lectura Xxxxxxxit!!! Estem llegint!!! Com cada inici de curs des de fa uns quants anys, els nens de primer van a la biblioteca a buscar un tresor per endur-se’l a la seva classe. Aquest tresor els ajuda a viure grans aventures i a descobrir fantàstics personatges que els acompanyen tot el curs, setmana rere setmana. Doncs....si!!!! Ho heu descobert! El tresor són cofres de cartró plens de llibres i és que el racó de lectura a l’aula, és un lloc ple de contes on endinsar-se, petites estones, a grans viatges. El racó de lectura de les aules de primer vol ser un espai, emmarcat dins l’animació a la lectura, on els alumnes es trobin a gust i puguin gaudir dels llibres amb la responsabilitat que comporta (organitzant-los, fent-ne un bon ús, arreglant-los quan és necessari...). Vol ser una eina més en el procés de lectoescriptura tan fonamental al cicle inicial. Llegir és comprendre un escrit ja sigui ràpid o a poc a poc, a batzegades o amb fluïdesa, silenciosament o en veu alta... l’important és interpretar qué diuen les lletres i construir-hi un

significat, això vol dir llegir! Tant sigui per extreure informació o per passar una bona estona. L’aprenentatge de la lectoescriptura és un dels principals reptes de l’Educació Infantil i Primària i per iniciar-nos en aquest repte és important partir dels interessos dels alumnes i dels seus coneixements previs i a més amb un grau important de motivació. Al racó de la lectura s’afavoreix la participació de tots els nens ja que ells escullen els llibres que volen llegir i són protagonistes del seu aprenentatge. També vol ser un espai d’intercanvi d’informació, de recomanació de llibres i de motivació entre els alumnes. És procura que l’aprenentatge de la lectura sigui significatiu i funcional, fent que els llibres siguin adequats a l’edat, al seu nivell de lectura i comprensió i als seus interessos. Xavier Ramis, Marta Gallués i Ruth Xuclà, tutors de 1r d’Ed. Primària

L’aprenentatge de la lectoescriptura és un dels principals reptes de l’Educació Infantil i Primària i per iniciarnos en aquest repte és important partir dels interessos dels alumnes

Alba Labraca Alumna de 4t d’ESO

Educació Secundària

El silenci dels arbres La Institució de les lletres Catalanes té una activitat anomenada “Itineraris de lectura a les escoles” . Una sèrie d’escriptors van per les escoles a parlar d’algun dels seus llibres. Aquest curs 2012-13, a l’escola del Clot ens ha visitat l’Eduard Márquez autor del llibre “El silenci dels arbres”... Cada trimestre els alumnes de 4t d’ESO llegim un llibre proposat pels professors. Jo, alumna de 4t i tota la meva classe hem llegit ‘’El silenci dels Arbres‘’ de l’escriptor Eduard Màrquez. Perquè us feu una idea aquí teniu un breu resum: El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat devastada i assetjada per una guerra crua. Vol fer un concert a la que va ser casa seva i vol d’acompanyament al piano l’Amela Jensen, que havia estat la seva amant, però ella refusa treballar amb ell i fins i tot veure’l. Al mateix temps, el luthier Ernest Bolsi sobreviu explicant històries a l’antic museu de música, ara buit, a un curiós grup de gent que es reuneixen cada dia per fer-li de públic. Les històries de tots tres personatges s’entrecreuaran en una trama fabri-

cada a base de records de moments dolorosos. La música juga un paper molt important en tots ells. I entre aquestes pàgines ens trobem un seguit de cartes de la gent desesperada que viu l’horror de la guerra. Tothom sobreviu com pot i enyora els seus éssers estimats. El dia 22 de gener el mateix autor va venir-nos a fer una xerrada sobre com havia escrit el llibre, les idees principals, en què es va inspirar… Uns pocs vàrem poder gaudir de les seves paraules. La majoria de les persones que hem llegit aquest llibre mai ens havíem preguntat el perquè d’aquell lloc, perquè aquell context? Simplement volíem acabar el llibre que ocupava un temps essencial que podíem estar emprant en fer qualsevol altra cosa

més interessant. Eduard Màrquez va obrir-nos els ulls, va fer que no poguéssim deixar de seguir les seves frases, ens va atrapar totalment. Va descobrir-nos la veritat sobre els personatges, fotografies… Les situacions viscudes per aquests al llibre resultaven ser reals! Algú les havia viscut abans. Eduard Màrquez va donar-nos una lliçó a alumnes i professors del que pot arribar-se a amagar darrere unes simples pàgines…rere una història que sembla fictícia.

Eduard Màrquez va donar-nos una lliçó a alumnes i professors del que pot arribar-se a amagar darrere unes simples pàgines

Marta Montilla Alumna de 2n BAT- Art

Batxillerat

Viure l’art fora de l’escola Aquest 2013 ha començat amb força per als alumnes de l’artístic. El passat 25 de febrer els alumnes d’història de l’art vam tenir l’oportunitat d’estudiar, de primera mà, part de les obres de selectivitat. Vam anar al MNAC, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, on ens van fer un recorregut pels estils artístics, bàsicament romànic i gòtic, així com obres dels segles XIX i XX, tot fent un fort incís en les obres que entren a selectivitat. Creiem que sempre és bo poder gaudir en primera mà d’allò que estudiem, perquè després sempre ens venen pinzellades a la ment quan estem estudiant i com som artistes sempre ens ajuda més haver-ho vist que no pas llegir-ho dels llibres de text. A més a més un artista hauria de saber, encara que sigui d’una forma bàsica, com ha arribat a evolucionar l’art i allò que era considerat art durant la història. Aquest mes de febrer també hem tingut l’oportunitat de veure una vessant menys acadèmica de l’art i més pròxima al procés de creació artística, amb la sortida de l’assignatura de dibuix artístic a l’exposició: Explosió! El llegat de Jackson Pollock, a la Fundació Miró. Sempre com a futurs estudiants d’art ens plantegem quines barreres podem arribar a trencar, com han acabat en els museus justament aquelles determinades obres d’art i no pas unes altres. Aquesta exposició no va ser pas tan acadèmica, va ser més una mostra del que som capaços de crear amb la intenció de fer arribar al món un missatge.

Vam descobrir, que després de la Segona Guerra Mundial, l’art també “explota”, Pollock obre nous camins, noves formes de fer art, qualsevol material i tècnica pot servir, i les idees i el procés creatiu que hi ha darrera les obres és rellevant. Vam veure de primera mà el que és un happening, una performance, el body art, una instal ·lació, un vídeo artístic i que no hi ha fronteres entre les diferents arts, que un quadre no ha de ser necessàriament en dos dimensions, ni s’ha de reduir a la tela, ni a l’ús de pintura, que sempre pots experimentar formes noves de treballar i que no s’ha de tenir por a la crítica, sinó ser fidel a un mateix i al que es vol transmetre. Les dues sortides són molt diferents, però les dues són formes interessants d’endinsar-se en el món de l’art, una d’una forma pràctica per ajudar-nos en els estudis d’una manera gràfica i per anar més preparats a les PAU i l’altra, per aproximar-nos a un moment clau de la història de l’art: la fi de l’art convencional i l’origen de l’art contemporani, i així poder entendre millor l’art actual. I si en un futur fem d’artistes, intentar trobar el nostre racó propi en el món de l’art.

Aquest mes de febrer també hem tingut l’oportunitat de veure una vessant menys acadèmica de l’art i més pròxima al procés de creació artística.

10 Cicles Formatius

Rafael Carreras, coordinador de l’equip local d’Ubuntu en català

Amb motiu de la jornada de celebració del lliurament de la propera versió de GNU/Linux Ubuntu 13.04 que es durà a terme el proper dissabte 11 de maig a l’Escola del Clot, entrevistem al Contacte del LoCo (Local Community) Team de la comunitat d’usuaris d’Ubuntu en llengua catalana. El proper dissabte, dia 11 de maig, en horari de matí, es celebrarà a l’Escola del Clot la festa de llançament de la propera versió del sistema operatiu GNU/Linux Ubuntu (versió 13.04 amb àlies Raring Ringtail). L’assistència a la jornada és oberta a tothom i completament de franc. És una oportunitat per conèixer de prop aquests sistemes operatius de programari lliure i resoldre dubtes amb persones expertes. Si teniu interès en assistir-hi, us podeu inscriure a fi que es pugui preparar i dimensionar correctament l’esdeveniment, a la pàgina oficial d’Ubuntu. Per conèixer millor el que són aquests sistemes operatius, hem realitzat una entrevista amb Rafael Carreras, secretari de Caliu (Associació d’Usuaris i Usuàries de GNU/Linux en Llengua Catalana) i organitzador de la Comunitat d’usuaris d’Ubuntu en català (Catalan Loco Team Ubuntu). Més informació a la web: https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Activitats/ RaringRingtail Podeu realitzar la inscripció a la web: http://www.ubuntu.cat/FestaRaring

Com vas començar a interessar-te per cercar altres opcions de sistemes operatius, fora dels habituals? L’any 1995, gràcies al meu germà que estudiava matemàtiques, vaig descobrir el GNU/Linux amb una distribució de programes anomenada Red Hat que encara existeix avui dia com una empresa destacada. Vaig trobar el concepte col·laboratiu molt més interessant que l’aspecte tècnic. De tota manera, no sóc informàtic. Ens pots explicar què és el software lliure? El programari lliure és aquell que respecta les 4 llibertats postul·lades per en Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation. El programa s’ha de poder copiar, distribuir, modificar i les modificacions han de ser accessibles amb la mateixa llicència lliure. Quines avantatges i inconvenients té, respecte als altres sistemes operatius? Els avantatges són la llibertat (que no és poc) i la nodependència d’altri a l’hora d’actualitzar i modificar parts del programa.

Datiu Salvia i Jordi Binefa Professors Cicles Formatius

El primer que ens va començar a sonar és Linux? Com va sorgir? El senyor Linus Torvalds va idear un sistema operatiu lliure, basat en Unix, el més comú aleshores, com a projecte per a la seva universitat, sense més pretensions. En va publicar el codi i va avisar a llistes de correu d’Unix on va tenir molt d’èxit. Molts programadors es van mostrar interessats a ajudar amb el projecte i va anar creixent. Juntament amb les eines GNU que s’havien creat per als sistemes privatius Unix, van conformar el sistema complet GNU/Linux. I Ubuntu? Molt més tard, el GNU/Linux ja era àmpliament conegut en cercles acadèmics, tècnics i d’aficionats a la informàtica, però no per al món d’usuaris en general. Un empresari anomenat Mark Shuttleworth, sud-africà, va idear i finançar la creació d’una nova distribució de GNU/Linux, basada en Debian (segurament la distribució amb més col·laboradors de totes) adreçada a un públic més general. Es va cuidar molt el sistema d’instal·lació perquè resultés més senzill i es va aconseguir crear una comunitat potent imolt més àmplia que les comunitats tradicionals de programari lliure. Quina difusió tenen aquests sistemes operatius i d’altres per l’estil al nostre país? La difusió és gran, tot i que la visibilitat no ho és tant. Els ordinadors de grans empreses funcionen amb sistemes privatius per regla general i això és el que veu la majoria de gent. També quan compres un ordinador et venen obligatòriament un sistema operatiu privatiu. Aquestes coses són difícils de canviar, però avui dia es poden aconseguir ordinadors amb Ubuntu preinstal·lat, tot i que no sigui massa fàcil de trobar. Però el món continua girant i els dispositius mòbils guanyen terreny enfront dels ordinadors «normals», i ara mateix el sistema operatiu majoritari en aquests aparells és l’Android, un GNU/Linux. I recentment n’estan sorgint més com l’Ubuntu per a mòbils i el FirefoxOS. I a nivell d’Espanya i el món? Jo diria que a Espanya hi ha una mica més d’ús de GNU/Linux perquè diverses administracions autonòmiques i locals hi han apostat, cosa que a Catalunya passa en menys mesura, o almenys és la impressió que en tinc. Al món en general no és estrany tenir en compte els sistemes lliures a l’hora d’idear un projecte. Aquí em fa l’efecte que estem endarrerits quant a llibertats digitals. Creus que es prou conegut i utilitzat pels joves estudiants? No, l’ideal seria que tothom el fes servir. De fet, tothom fa servir programari lliure en més o menys mesura: Firefox, LibreOffice, PDFcreator, VNC,... però passar a un sistema operatiu lliure complet sembla que faci més por, o no es considera necessari. 9. Les companyies tipus Microsoft i Apple, posen problemes per la existència d’aquestes alternatives? No, però posen problemes perquè ningú no escapi al seu control. Els ordinadors es venen amb sistemes operatius privatius perquè fins i tot han aconseguit que s’aprovin lleis obligant els venedors a posar un sistema operatiu als ordinadors. També fan determinades trampes per lligar els

El programari lliure és aquell que respecta les 4 llibertats postul·lades per en Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation usuaris als seus productes com amagar el codi dels formats dels documents creats amb els seus programes de manera que sigui molt complicat obrir documents amb programes de la competència. En què consisteixen les 2 trobades anuals que feu els d’Ubuntu? Fem una sèries de xerrades i tallers de diversos aspectes i programes de l’Ubuntu. També ajudem a fer instaŀlacions a qui ens porta l’ordinador i ens ho demana i resolem qüestions tècniques. Tot plegat, ens ho passem força bé, perquè ens veiem les cares després de mesos llegint-nos per correu electrònic o el fòrum i coneixem gent nova. Explica’ns finalment el bonic origen i significat de la paraula «Ubuntu» Ubuntu és una paraula xhosa i zulú que vol dir aproximadament «humanitat envers els altres» o «jo sóc pel que són els altres», un fort sentiment de comunitat que va adoptar en Nelson Mandela en la lluita pels drets socials a Sud-àfrica. El fundador d’Ubuntu, sud-africà també, va intentar una cosa semblant per al seu sistema operatiu lliure. Si vols afegir alguna cosa d’interès, pots fer-ho lliurement. No em puc estar de dir que m’has enviar un fitxer en format .docx propietat d’una coneguda empresa de sistemes operatius que presenta una sèrie de problemes per poder obrir-lo amb sistemes operatius lliures. Malgrat l’enorme feina dels programadors de LibreOffice i Calligra, fent servir enginyeria inversa (prohibida en alguns llocs com els EUA gràcies a la pressió d’empreses de programari privatiu) per desxifrar el codi del format, algunes coses no s’han pogut solucionar i no s’acaben de veure bé en un processador de textos lliure. Per això, és molt important no enviar documents a altres persones en aquest formats. Es poden enviar en formats lliures com .txt .odt o .pdf.

Fom en entar e nos quip el treb d tre all s al els um nes

Fomentar la participació mans u h s rso s Recu piciar el ro per p laments ob desd

Mod estè

Po de d’e

atge m i a l r a dernitz ’escola el ètica d

Col.laboració m és estreta amb l’em presa

Afavorir la t semipresencialita

otenciar la implicació e l’alumne en el procés ensenyament-aprenentatge

Hi ha s ignes que en s fan mirar c ap a un a escola diferen t

Les esco les s’hau ran d’ad canvis a aptar a ccelera ls ts de la societat .

e saber ser d a h e n m lu a L’ el que és ir ll o c re i c ti crí r ell. interessant pe

Participació a l’Escola del Clot 2 UBP’s de pares i mares, 32 participants 1 UBP del GID (Grup Intermig de Direcció), 34 participants 13 UBP’s del personal de l’escola, 131 participants

14 Programes Formació Treball

Treballar a Europa: una realitat L’any 1991 l’Escola del Clot es va adonar de la necessitat d’oferir als nostres alumnes la possibilitat de realitzar pràctiques en empreses europees. Els sis primers alumnes van tenir com a destí durant quatre mesos la ciutat de Perpignan, a empreses de fred i climatització i automoció. Des de llavors i any rere any hem ampliat les destinacions i les especialitats, enviant joves que han trobat resposta a les seves inquietuds, somnis i il ·lusions en la seva estada a Europa. Des d’aquella data hem tramitat beques sota el nom de diferents programes que subvencionaven, en major o menor quantia, les estades: Petra, Leonardo da Vinci, Erasmus, Programa d’Aprenentatge Permanent… Han participat més de 800 joves a països com Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Irlanda, cadascun d’ells amb les seves il ·lusions, desitjos i ganes de superar una situació desconeguda i amb l’objectiu d’ ”espavilar-se”, paraula clau d’aquestes experiències, i conscients que estaven participant en un repte, que la gran majoria va superar amb èxit, i que quan tocava tornar provocava expressions com “ ja ?? ara ??”. Però, no són aquestes dades les que volem destacar, volem compartir amb vosaltres els pensaments d’alguns participants que tenien alguna cosa dintre seu, que els va fer valorar l’oportunitat oferta des de l’escola i que els va ajudar a descobrir i potenciar les seves capacitats al llarg de la seva estada en pràctiques a l’estranger. A alguns d’aquests alumnes la seva trajectòria professional els ha retornat de nou a Europa, a països on actualment se senten valorats professionalment i feliços personalment. No han tingut cap por, perquè sabien que eren capaços de fer-ho !

JOSÉ ESTRADA José Estrada, alacantí de naixement, va venir a l’escola a estudiar Audiopròtesi i l’estiu de 2002 va marxar a Itàlia a fer les pràctiques a un gabinet auditiu. L’experiència va ser molt bona i profitosa. Va finalitzar els seus estudis i va decidir marxar a treballar a França, sol ·licitant la convalidació de titulacions i exercint de tècnic audioprotesista en un país que valora molt aquesta formació i figura professional. Actualment, és el responsable d’una botiga al centre de París. Què et va animar a fer pràctiques en un altre país? En primer lloc vaig pensar que seria molt interessant conèixer una altra manera de treballar i veure com funcionava el món de l’audiopròtesi en un altre país com Itàlia. També suposava aprendre una altra llengua per integrar-me en una cultura que, encara que és mediterrània, és diferent de l’espanyola i em va permetre conèixer molta gent. Què creus que tenies dintre que et motivava per fer una estada fora? Les ganes de conèixer un món diferent, de veure les coses des d’un altre punt de vista, el poder progressar en el que se suposava seria el meu futur, i que després es va fer realitat. Quins aspectes personals creus que et van ajudar per aprofitar aquesta estada? Després de l’experiència a Itàlia, la conclusió en l’aspecte personal va ser la bona integració des d’un punt de vista professional. Recordo un període on vaig aprendre a fer coses que encara no havia fet, i un contacte amb un equip que no havia tingut mai, em va donar l’oportunitat no de conèixer únicament gent diferent, sinó de fer amics en la feina, ja que encara després de 10 anys continuem en contacte. Per què creus que tu i no un altre del teu grup, ha continuat en el país? Avui continuo a l’estranger, però no vaig quedar-me a

Beatriz Feijoó Coordinadora Projectes Internacionals

Itàlia, després me’n vaig anar a França i és a Paris on treballo actualment. És de veres que aquella experiència va marcar-me per continuar l’aventura en altres països i ara he trobat el que més m’agrada. El perquè la gent del meu grup no ha continuat és un motiu potser d’inquietud i motivació, també pot ser degut a un motiu personal perquè jo venia de fora de Barcelona i feia uns anys que ja vivia sol, i aquí potser rau la diferència, però el que és clar és que qualsevol que s’aprofiti d’aquesta experiència sempre guardarà un bon record. Continues tenint relació amb els companys que van viatjar amb tu la primera vegada? Desgraciadament no mantinc contacte amb cap dels companys de viatge, no per res en particular, únicament perquè el temps va passant i no parem atenció a mantenir el contacte i després sempre és més difícil de reprendre’l. Com et sents en el teu destí? Els companys de feina, els nous amics et fan sentir com a casa? Què els has ofert per ser tan ben acollit? Ara mateix estic com a casa, és el meu lloc i no tinc cap intenció de tornar ni a Alacant d’on vinc, ni a qualsevol lloc d’Espanya, tot això gràcies a la bona integració en el grup d’amics que tinc aquí, i sobretot de la gent que m’envolta a la feina. Van donar-me de seguida molta confiança i ara tinc una responsabilitat que no m’imaginava quan vaig co-

Qualsevol que s’aprofiti d’aquesta experiència sempre guardarà un bon record

mençar en l’audiopròtesi i que no imaginava aconseguir en altres empreses on vaig treballar a Espanya. El que jo he ofert a nivell professional ha sigut creure des del primer moment i continuar creient en un projecte innovador, que pot canviar el món de l’audiopròtesi i que l’està canviant. La motivació per créixer en l’empresa on treballo i diversificar, encara més que els altres, les solucions que podem proposar avui. També he de dir que la formació rebuda a l’escola va ser de bona qualitat i la prova és que després vaig poder convalidar el meu diploma espanyol amb el francès sense cap problema. Potser amb una mica més de temps del que hagués volgut, però dintre de la lògica perquè correspon a assumptes burocràtics. Tornaràs a casa? La resposta ja l’he donada, no puc dir un no definitiu perquè no sé què passarà després, però avui estic molt bé i no tinc la idea de canviar aquest destí per qualsevol altre.

16 Programes Formació Treball

Continues tenint relació amb els companys que van viatjar amb tu la primera vegada? Amb algunes persones sí que mantinc el contacte via email o Facebook, amb d’altres, com sempre, els contactes es perden. Com et sents en el teu destí? Els companys de feina, els nous amics et fan sentir com a casa?, què els hi has ofert per ser tant ben acollit? Jo actualment em trobo en una situació especial, després d’estar un any i mig a Torí, estic la meitat del temps a Barcelona a la nova seu de l’empresa, i l’altra meitat a la central, i he de dir que els companys de Torí han fet que em senti quasi millor que a casa, suposo que pel fet que quan estàs en un país que no és el teu i t’has de buscar la vida, les amistats que fas i la gent amb qui t’ajuntes et marquen molt més que les amistats que fas quan tens les facilitats de la teva ciutat. IGNACIO TORRES Ignacio Torres va fer el seu segon CFGS de Disseny de Projectes mecànics a la nostra escola i l’estiu de 2010 va marxar a Torí, Itàlia, a fer les pràctiques. Va tornar amb una experiència i nous amics a l’empresa, però sobretot amb uns vincles professionals que a finals del segon curs van concloure en una oferta en ferm per tornar a Torí, contractat com a cap d’un nou equip de dissenyadors, alguns d’ells eren companys de classe. El setembre passat, l’empresa on treballo va acollir a un participant nostre de nou a Torí. Què et va animar a fer pràctiques en un altre país? En primer lloc va ser la possibilitat de gaudir d’una experiència nova com són les pràctiques en una empresa real, a una ciutat clau en el disseny d’automoció com es Torí i per altra part va ser l’oportunitat de poder emancipar-me, temporalment, i comprovar com és la vida essent autònom 100%. Què creus que tenies dintre que et motivava per fer una estada fora? Realment no m’havia plantejat mai fer una experiència així per mi mateix, però va ser amb les xerrades i les experiències dels antics alumnes que van despertar la inquietud que tenia dintre, les ganes de créixer i conèixer, més enllà d’unes simples pràctiques a Barcelona.

Tornaràs a casa? Realment ha arribat un punt, després d’aquesta experiència, en què la paraula “casa” no sé si es refereix a Barcelona o a Torí. L’edició passada vas rebre a l’empresa un participant de l’escola, com has viscut la seva estada? Has fet una mica de “papa” en destinació? Degut a la teva experiència anterior, l’has entès millor durant la seva estada? Realment s’ha intentat que l’alumne estigui el millor possible, és obvi que una sobreprotecció no és gens bona, ja que la finalitat de l’estada és poder aprendre al màxim e interactuar amb tots els companys i companyes, de manera que estàs una mica a sobre de la persona que fa la mobilitat, però el tractes de forma “imparcial”. En el cas del David, no va ser cap problema ja que ell es va integrar molt bé dins el grup de treball i entre tots hem intentat que estigués com a casa. Explica’m alguna anècdota de la teva estada que recordis especialment. Una anècdota que puc explicar és que vaig fer una juguesca amb el propietari de l’empresa sobre un partit de futbol. Jo personalment no sóc molt aficionat al futbol, però per desgràcia meva tots els italians són fanàtics d’aquest esport...

Quins aspectes personals creus que et van ajudar per aprofitar aquesta estada? Sobretot l’afany de superació, les ganes d’aprendre i tornar a Barcelona amb alguna cosa guanyada.

Doncs, vaig apostar en contra del seu equip i van guanyar d’una manera mai vista...vaig haver de pagar l’esmorzar a tota l’oficina...

Per què creus que tu i no altre del teu grup, ha continuat en el país? No és fàcil marxar del teu país per anar a un altre, però suposo que va ser l’amistat que vaig fer amb gent d’Itàlia la que em va animar a tornar a Itàlia a treballar i viure, és molt important el tenir gent que et recolzi tant aquí com allà.

Ignacio Torres va fer el seu segon CFGS de Disseny de Projectes mecànics a la nostra escola i l’estiu de 2010 va marxar a Torí, Itàlia, a fer les pràctiques

Glòria Dúrban Bibliotecària

Biblioteca 17

Provocar el desig de llegir els “blocs” de recomanacions i els “murs físics” de la biblioteca A la biblioteca hem posat en marxa aquest curs “els murs per a les recomanacions” on els alumnes poden compartir i recomanar de forma personal les seves lectures. Les targetes que es col ·loquen als murs són de colors per indicar de forma més visual el gènere literari, alhora incorporen les dades de localització per a permetre els nois i les noies poder trobar de forma autònoma el llibre recomanat. Al mateix temps la biblioteca amb l’objectiu de poder proporcionar als alumnes propostes específiques de lectura i itineraris lectors ha iniciat uns blocs accessibles des de la web de la biblioteca. Són el bloc “BiblioClot” de Primàira i “BiblioClot” de primer cicle d’ESO.

“El bloc de la biblioteca m’encanta, perquè hi podem trobar molts llibres recomanats, amb petites explicacions i amb comentaris d’altres nens i nenes. No és un bloc avorrit, et ve de gust entrar i veure llibres que hi ha, saber què opina la gent. En definitiva us recomano entrar-hi i buscar el llibre que més us agradi”. Joan Iglesias (3r Primària) “Jo crec que el bloc de la biblioteca ha sigut una molt bona idea, per als qui els hi agrada llegir i els qui no. Quan no saps quin llibre agafar i et quedes en blanc, pots entrar en el bloc i ell “t’ho soluciona”.A mi m’ha ajudat molt a triar llibres i crec que a molts nens,o més ben dit, a tots, també”. Júlia Felius ( 4t Primaria)

Et ve de gust entrar i veure llibres que hi ha, saber què opina la gent

http://biblioclotprimaria.blogspot.com.es/

“El bloc de lectura està molt bé, perquè pots buscar els llibres que t’agraden i recomanar-los o que te’ls recomanin a tu. Pots trobar nous llibres molt bons i tens llibres per a totes les edats i de totes les seleccions, aventures, fantasia, humor, terror...” Alejandro Garín ( 5è Primaria) “El bloc nou de la Biblioteca és molt xulo. No només pots trobar llibres interessants si no saps què llegir sinó que també pots donar opinions sobre els llibres. Surten llibres interessants: d’aventures, de fantasia, d’humor, policíacs i molts més. Si explores el bloc trobaràs moltes coses interessants. També pots veure els comentaris, el nombre de visites, els títols dels llibres, on es troben a la biblioteca, l’autor i un text resumit que t’explica una mica de què va el llibre. El bloc és genial !” Pau Molina (6è Primària)

18 Pastoral

Educant per la pau: construint un món millor “Feliços els que treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus” (Mt 5, 9)

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP) fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació noviolenta i pacificadora, difosa internacionalment. Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers, aniversari de l’assassinat de Mahatma Gandhi, apòstol de la lluita pels drets de les persones des del camí de la no-violència. El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.

El Dia de la No-Violència i la Pau fa de far que assenyala la necessitat de fer aquest camí.

Pau i no violència, dos termes que es complementen, que ens han d’acompanyar en qualsevol moment. Avui, més que mai, en un món ple de conflictes i guerres, amb una societat propera plena de dificultats i injustícies, amb unes persones plenes de tensions i de dificultats hem de treballar perquè aquests dos termes tinguin més força i presència que mai.

Cal recordar fa dos cursos el LIPDUB, iniciativa d’un grup de professors d’ESO, en què van participar alumnes de diverses seccions de l’escola, començant pels més petits d’infantil i acabant per grups de Cicles Formatius. Aquest LIPDUB ha estat finalista en el 1r concurs de LIPDUBs per la pau organitzat per l’Institut Català Internacional per la Pau.

La pau, com a concepte més ampli que l’absència de conflicte. Pau que ha d’anar lligada a altres conceptes: justícia, solidaritat, compassió,... No Violència, eina de treball en la resolució dels conflictes, forma de denúncia, de demanda,... Pau i No- violència que s’han d’anar conreant en el dia a dia i, l’escola, l’educació, han d‘anar escampant, transmetent, empeltant com a valors en els nens i nenes, en els nois i les noies.

El curs passat la nostra escola es va omplir d’ocells de colors fets amb papiroflèxia, mentre es tenia un pensament, una pregària per la pau, tot recordant la Història de Sadako (nena que va viure el bombardeig d’Hiroshima i anys després va morir de leucèmia a conseqüència de la radiació rebuda) i les Mil Grulles (ocell símbol de la pau a Japó) http://fundipau.org/recursos/fitxes/la_grua_de_paper.pdf (En aquest enllaç podeu trobar la història)

L’escola del Clot, en el seu ideari ha tingut i té present treballar aquests valors en els seus alumnes. Aquests darrers cursos ha fet apostes de celebració diferent d’aquest dia.

Montserrat Puigbarraca Directora de pastoral

Aquest curs no hem realitzat cap activitat comuna a tota l’escola, però volem acostar-vos a tres activitats que s’han realitzat a l’escola.

ESO i Batxillerat El Departament de socials i el de Pastoral d’EIB van organitzar el dia 29 de gener, amb ocasió del Dia Mundial de la Pau, una pregària-concert per sensibilitzar els alumnes d’ESO i Batxillerat a favor de la sempre fràgil pau al món i a l’interior de cada persona. Es va comptar amb l’Enric Puiggròs, SJ que com a cantautor va fer un repàs per cançons que van ajudar a considerar el treball per la pau. L’Enric va comptar amb l’ajuda, en algunes cançons, del Luis Nieves, la Tania Mittendorf (alumnes de 2n de batxillerat) i el David Guindulain (Consiliari de centre). En dues sessions diferents, per etapes; va ser una ocasió per als alumnes de viure i expressar amb el cant, el seu compromís per la pau.

Cicle Inicial de Primària “Un dia abans del dia de la Pau, vam fer una avions de paper i a sota d’una ala vam escriure una pregària sobre la Pau. Al dia següent vam sortir al passadís tots els nens de primer i segon i vam dir: “VISCA LA PAU!!!” i tots vam tirar els avions enlaire i vam agafar el que teníem davant nostre i vam aixecar l’ala, vam llegir la pregària i ja havíem compartit la Pau!!!”

Cicles Formatius Aquest curs a cicles es va dedicar la tutoria de la setmana a treballar una proposta de la “Fundació per la Pau”: el problema del gran nombre d’armes sense control que hi ha al món i es va donar suport a la campanya internacional ARMES SOTA CONTROL. En aquesta tutoria es va fer un debat i es van treure arguments per enviar a la FundiPau i a les Nacions Unides per fer pressió als governants i aconseguir un bon Tractat de Comerç d’Armes que s’ha d’aprovar aquest mes de març a les Nacions Unides.

“Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”.

20 AMPA

Xavier Ariño Coordinador Gral. Act. Paraescolars

La nostra identitat. El SID a paraescolars Ara ja fa uns dies que es va celebrar a la nostra escola la primera trobada esportiva Inter escolar per celebrar el dia de Sant Ignasi, destinada a 12 alumnes de 5è i 6è de primària que formen part d’algun grup de paraescolars. En l’acte hi van participar 60 alumnes i 12 monitors, tots ells provinents de diferents escoles de JE: Casp, Kostka, Sarrià, Joan XXIII, que es van sumar a la trobada, i com a convidat especial l’escola Infant Jesús de Barcelona, a qui volem agrair especialment la seva participació. Vam participar en tres esports diferents, voleibol, futbol i bàsquet, però com a curiositat hem de dir que tots els alumnes estaven barrejats. Així que en la trobada hi van participar nois i noies de diferents escoles i provinents de diferents esports, amb la intenció de gaudir d’una jornada esportiva i guardar un bon record de la nostra escola. Gràcies a tots per la vostra participació. És la primera vegada que la secció de Paraescolars, ja sigui d’aquesta o d’una altra escola, participa de la celebració del dia de Sant Ignasi. És la primera vegada...però segur que no serà l’última.

En l’acte hi van participar 60 alumnes i 12 monitors, tots ells provinents de diferents escoles de JE: Casp, Kostka, Sarrià, Joan XXIII

Miguel Díaz-Carrelero President de l’AMPA

AMPA 21

Anem per feina Molt possiblement, quan aquesta publicació arribi a les vostres mans estaran iniciats els dos nous projectes que tenim en ment treballar i que considerem molt importants. Un d’ells “les xarxes socials”. En un món cibernètic en el qual la informació corre com la pólvora, pensem que és imprescindible ser-hi present i és per això que ens hem iniciat a Facebook : “Ampa Escola del Clot” i a Twitter: “@AmpaEscolaClot”. És molt senzill d’entendre: en aquests temps en què ens falten hores al dia no ens aturem a mirar totes les webs que considerem importants en la nostra vida quotidiana. Per aquest motiu us avisarem a través de les xarxes socials perquè pugueu aprofundir en la informació; bé sigui a través de la pròpia lectura del missatge o bé donant l’avís d’allò que s’exposa de forma ampliada la nostra web. A partir d’aquí ve el segon projecte que considerem socialment més important i que es veurà complementat amb les xarxes socials. La borsa de treball de l’ampa de l’escola del Clot, a la qual podríem anomenar també “el mercat boig”, però que li direm així perquè sembla més seriós i en realitat, ho és.

nals que tenim cadascun de nosaltres: treballs que podem oferir o habilitats que podem aportar (serveixi com a exemple el bricolatge), perquè quan algú de nosaltres necessiti algun producte, servei, reparació, ajuda, etc. el trobi entre nosaltres. A partir d’aquí ja serem cadascun de nosaltres els que contactarem amb aquell pintor, paleta, lampista, electricista, cangur, mestre, cuidador de gent gran, etc. que ens ajudi a solucionar la nostra necessitat; i pel servei o producte, pagarem allò que haguem acordat o farem l’intercanvi pactat (tu em repares l’aixeta, jo et soluciono el problema elèctric). Des d’aquí us animo a col·laborar en aquest projecte solidari amb les vostres aportacions per millorar idees, alternatives, solucions, i a participar directament en el fet que, encara que sigui poc, donem feina a un dels nostres associats de l’AMPA o bé en rebem. Com a dada us diré que entre mares i pares som unes tres mil cinccentes persones a l’escola.

Tanmateix fem una crida a les mares o als pares que tinguin possibilitat d’oferir feines (ofertes laborals), ja siguin empresaris, directius o responsables de Recursos humans, perquè facin servir aquesta alternativa per incorporar a les seves ofertes qualsevol dels nostres companys de l’escola. Intentarem buscar col·lectius als quals puguem oferir la nostra relació de professionals i perfils. Per acabar, indicar les dues úniques coses que esperem d’aquest projecte: Primer: que d’aquí a tres o sis mesos no serveixi per a res la tasca que haguem fet perquè la crisi se’n va i tornem tots a la feina (res ens alegraria més); i segon: el contrari, que realment fos un gran i rotund èxit gràcies a la solidaritat de tots nosaltres. Finalment vull agrair el suport i l’ajuda de la direcció de l’escola que des del moment en què se li va fer esment d’aquesta idea ens ha ofert suport, ajuda i col ·laboració. Així que, i mai millor dit, anem per feina.

No ens quedem de braços plegats esperant que qualsevol de nosaltres engreixi la llista de l’atur

Sincerament us diré que no tinc la més mínima esperança que cap dels polítics d’aquest país ni a curt ni a mig termini (també tinc els meus dubtes a llarg termini) solucionin el problema de l’atur. No cal ser gaire espavilat per adonar-se que qui realment està patint aquesta crisi de manera angoixant és aquell o aquella que no té feina. Doncs bé, no comptarem amb ells, no esperem res d’ells, però tampoc ens quedem de braços plegats esperant que qualsevol de nosaltres engreixi la llista de l’atur. La idea molt resumida (espero saber explicar-me) és la de crear una base de dades amb les experiències professio-

c/ València, 680 · 08027 Barcelona · T. 93 351 60 11 · info.clot@fje.edu · www.clot.fje.edu

22 Flashos

16a edició del Programa Ajuts Universitaris

Treballs de Recerca

Trobada Vocacional Professional

(http://www.ajutsuniversitaris.com/)

Els dies 18 i 19 de desembre passats es van fer les defenses orals dels treballs de recerca dels alumnes que enguany cursen segon de batxillerat, s’arribava així al final d’un procés que havia començat gairebé un any abans.

El darrer cap de setmana de febrer es va realitzar una TVP amb un conjunt força heterogeni de treballadors del nostre centre. A les instal ·lacions de Martí Codolar, la calma i la neu ens van acompanyar en aquesta trobada. Dirigits per unes lectures ignasianes, simplement com a guia per a una reflexió personal i aplicables tant a un context religiós com laic, hem passat 48 hores en què hem fet un exercici d’introspecció personal i hem aprofundit en el coneixement d’uns companys dels quals no teníem més que un contacte ocasional i, sovint, una opinió personal poc fonamentada.

La Fundació Catalunya Caixa – La Pedrera ha atorgat 503 ajuts de 1.000 euros cadascun a les millors notes d’accés a la universitat amb l’objectiu de fomentar l’esforç i l’excel ·lència acadèmica. El Palau de la Música de Barcelona va acollir dissabte 16 de febrer de 2013, l’acte de lliurament d’aquests ajuts. Entre els seleccionats, sis són de l’Escola del Clot: - Daniel García Gomis - Sergio López Gómez - Juan Manuel Martínez Hernández - Jordi Moliner Martínez - Jesús Rodrigálvarez García - Marc Vizcarro Carretero A través d’aquest programa es vol ajudar els estudiants que resideixen a Catalunya i que inicien els seus estudis a universitats catalanes premiant el seu rendiment acadèmic i donant suport als seus projectes de formació. Per a l’adjudicació dels ajuts es va tenir en compte el rendiment acadèmic dels sol ·licitants i es va considerar la seva nota d’accés de la fase general de les proves d’accés a la universitat. Aquesta nota resulta de la mitjana ponderada entre la nota obtinguda al Batxillerat (60% de la nota final) i la qualificació de la prova de la fase general (40% de la nota final). Enhorabona als nostres alumnes !

Durant les dues jornades es van fer un total de 146 exposicions orals en intenses sessions de mitja hora, a les quals hi van assistir com a públic els alumnes de primer de batxillerat que comproven així, quin és el punt final i, possiblement també, el punt culminant d’aquest procés de recerca que ells estan tot just començant. Poc després de les vacances de Nadal s’han lliurat als alumnes les qualificacions finals del treball, que suposarà per a ells el 10% de la seva nota de batxillerat. Els treballs qualificats amb nota d’excel ·lent tenen la possibilitat de presentar-se als diferents concursos que es convoquen arreu del país, entre ells als premis Pare Labeira que són atorgats per l’AMPA de l’Escola.

El ritme de vida, les responsabilitats i preocupacions diàries, el model de societat en què vivim no afavoreixen el dedicar un temps a descobrir i desenvolupar el nostre món interior per aplicar-lo al dia a dia. L’òptica des de la qual ho fem no és rellevant, l’important és saber que existeix i a partir d’aquí, d’aquesta presa de consciència, cadascú és lliure de decidir si vol aprofundir i en quin grau vol fer-ho. L’escola ofereix, al llarg del curs i per a tots els membres que la conformen, diverses formes de participar en la reflexió segons les creences personals, el temps de què disposem i el grau on es vulgui arribar. Us convidem a informar-vos i participar en alguna d’aquestes propostes que es realitzin al llarg del curs. Unes hores de tranquil ·litat, relacions personals i reflexió, no ens vénen malament a ningú. No tenim res a perdre i qui sap, potser descobrim un camí desconegut però atraient. Animeu-vos.

Ja som a Twiter!!

Programa Argó de la UAB

Des del passat mes de desembre que, l’Escola del Clot, és present a twitter, una de les xarxes socials més actives de l’actualitat. Es tracta d’una aplicació web gratuïta de microblogging que permet els seus usuaris estar en contacte, a temps real, amb persones del seu interès mitjançant missatges breus de text (140 caràcters) anomenats tweets o piulades.

Durant aquest curs 2012-13 un grup de 12 alumnes de diferents modalitats de 1r de Batxillerat de l’Escola del Clot han començat el seu Treball de Recerca a partir del Programa Argó de la UAB. Un cop van triar un tema entre un llistat de diferents àrees de coneixement (Física, Biologia, Matemàtiques, Ciències Socials, Llengua, ...), se’ls va adjudicar un tutor. Aquest tutor, des de la seva especialització, els ajuda a determinar l’enfocament, la metodologia de treball, els recursos, la bibliografia, i dóna resposta a consultes puntuals dels estudiants.

Seguir o ser seguit, crear els teus propis #hashtags (etiquetatge de grups i/o temàtiques), així com, establir quins són els teus tuits preferits, o bé retuitejar a d’altres, són algunes de les accions que l’aplicació ens permet fer. Així doncs, si us animeu i ens voleu seguir, ens trobareu com @EscoladelClot. Som-hi!!!

Flashos 23

VII Encuentro de Coordinadores de Paraescolares. 1 de marzo, Madrid El primer dia de març es va celebrar a Madrid la 6a trobada de Coordinadors de Paraescolars, organitzada per EDUCSI. La trobada, com en els darrers anys, va ser un èxit de participació. Els temes principals d’estudi i diàleg van ser el teatre a les escoles, estones d’esbarjo i migdia i l’exposició feta pel José Tomaz, del col ·legi San Joao de Brito de Lisboa, sobre l’organització d’actes esportius Inter escolars.

Durant els mesos de gener i febrer, els alumnes han tingut una primera sessió de treball amb el professor a la UAB, on van anar acompanyats dels seu tutor de l’escola, i l’opinió ha estat molt satisfactòria. Estan plenament engrescats en aquesta nova via d’investigació i recerca.

Digues la teva! Si vols aportar la teva opinió, publicar algun article, o fer algun suggeriment per la millora de la nostra revista, només t’has de posar en contacte amb nosaltres enviant un correu electrònic a l’adreça de l’Escola info.clot@fje.edu

Torn de paraula...

Laura Montilla Durant el curs escolar

2006-

2007 es va posar en funcionament un dels projecGerard Andreu Alumne

tes d’innovació i millora del treball en grup: els

padrins de lectura. És una activitat que sorgeix, per una banda, de la necessitat de fomentar la col ·laboració entre companys de diferents cursos i, d’una altra, de la necessitat de fomentar l’ hàbit lector. Consisteix que a un alumne de 5è se li assigna un alumne de 1r. De tal manera que l’alumne de 5è fa de padrí del petit, el seu fillol. L’activitat comença cap a mitjans del 2n trimestre. Es fan sis ses sions cada tres setmanes i tenen una durada de mitja hora. Es valora molt positivament aquesta activitat/experiència ja que es compleixen els objectius que des d’un principi s’ havien plantejat i, tant a grans com a petits, els encanta compartir aquesta estona d’acompanyament en la lectura.

T’agrada llegir? Sí, molt.

Sí, perquè si no llegís, no podria aprendre coses noves.

Per què? Perquè aprenc a llegir millor i conec noves històries.

Quan llegeixes ho entens tot? Sí, perquè les comprensions lectores em surten molt bé.

T’agrada l’activitat de padrins-fillols? Sí, molt.

Quants llibres tens a casa? En tinc molts: dues caixes plenes de llibres.

Llegeixes a casa? Sí, cada dia. De vegades amb el meu pare, d’altres, sola. Quan vas aprendre a llegir? A P5, amb la Laia Peña. Et costa llegir? Una mica, perquè els contes de lletra d’impremta no els conec tan bé. Com t’agraden els llibres, amb poca lletra o amb molta? M’agraden amb molta lletra.

Com t’agrada llegir més, en català o en castellà? En castellà, perquè em va més bé. Per què creus que es fa l’activitat de “padrins de lectura”? Perquè nosaltres, els nens de 1r, millorem la lectura. Creus que t’ajudarà el padrí a llegir millor? Sí, és clar, perquè ell en sap més.

En quin moment del dia t’agrada més llegir i a on? De dia i a casa, perquè a casa no em molesten tant.

Llegeixes els rètols que veus pel carrer? Sí, sobretot quan vaig amb el cotxe. Llegeixo els rètols que hi ha per la carretera.

Quin llibre que hagis llegit t’ha agradat més? “La gallina i l’ou d’or”.

Saps què vol dir “padrí de lectura”. Sí. Són els nens de 5è que ens ajuden a llegir als de 1r.

Vas amb regularitat a la biblioteca? Què hi llegeixes? Sí, hi vaig sovint. Llegeixo contes que m’agraden.

Per què creus que aquesta activitat es fa amb els alumnes de 1r de primària? Doncs perquè sabem llegir una mica més que a P5, però encara ens cal practicar més.

Creus que és important llegir? Per què?

Moltes gràcies, Laura!