Claver Revista Jesuïtes El Clot - Escola del Clot
Bon Nadal! Els tres Reis de l'Orient van de llevant a ponent amb l'estrella guiadora que els porta cap a Betlem, cap a Betlem. Canço Popular Catalana.
Esther Escrig Faure - CFGS Gestió Comercial i Màrqueting
12/13
64
2
3
4-6
7
8
9
Editorial
Conversa amb...
Educació Infantil
Educació Primària Innovació en pràctica
Educació Secundària
Carme Arango i Eva López
Parlem dels límits
No som el que semblem
10
11
14-16
17
18
Batxillerat
Cicles Formatius
PFT
Tots fem escola Benvinguts al cor de l’Escola!
Biblioteca
Projecte de refrigeració per a piscifactories a Bolívia
19
20
21
22-23 24
Pastoral
Paraescolars
AMPA
Flashos
Passem el Rubicó. Travessem el pont
Nadal
Aprenentatges actius a l’FP
La força d’un equip
El futur del nostre sistema educatiu
Biblioteca de l’Escola del Clot
Torn de paraula
Anna Ma. Vivó, Irene Arcones i Jose Molina
CLAVER. Publicació Trimestral de Jesuïtes El Clot - Escola del Clot. C/València 680, 08027 Barcelona / Tel. 93.351.60.11 / Fax. 93.408.46.82 / info.clot@fje.edu www.clot.fje.edu Consell de Redacció: Francesc Moreno, Mònica San José, Anna R. Titos, Jordi López, Víctor Buitrago, Glòria Durban, Xavier Gómez, Felisa Lobato , Jose Luis Zimmermann , Beatriz Feijoó, Montserrat Puigbarraca, Xavier Ariño, Miguel Díaz-Carralero. Projecte Gràfic i Impressió: Barcino Solucions Gràfiques, S.L. Dipòsit legal: B-43437-1992 Nota: Per exprés mandat del que disposa i ampara la Llei de Protecció de Dades, llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, es dóna a conèixer a tots els lectors de la revista escolar que les dades i imatges que hi consten procedeixen de la Base de Dades Generals de Jesuïtes El Clot - Escola del Clot.
Francesc Moreno Director General
Editorial
Per damunt de tot, l’esperança Ja tornem a ser a les portes del Nadal, després d’un intens trimestre farcit d’esforços, preocupacions, problemes, satisfaccions i èxits. Dels passats mesos cal destacar la notícia del procés d’aprovació de la LOMCE, la nova llei estatal d’educació, que ha generat un intens debat i nombroses accions de protesta en tots els nivells educatius. De ben segur que recordareu la vaga del sector del passat 24 d’octubre, a la qual es va sumar una part significativa del professorat de l’Escola. En aquest cas no es tractava de reclamar drets laborals o econòmics per al personal docent. És evident que des de la titularitat de l’Escola no podem donar suport a una vaga, conscients de l’enrenou que genera en els alumnes i les seves famílies. Però sí que volem expressar el nostre acord amb el rebuig manifestat, entre altres, pels sindicats, la mateixa Conselleria d’Ensenyament i les entitats que representen l’escola concertada de Catalunya. Us exposo aquí alguns dels aspectes que considerem que ens perjudiquen a tots. La llei té un caràcter recentralitzador del currículum i de l’avaluació, en detriment dels governs autonòmics i dels mateixos centres educatius, quan tots els estudis internacionals reconeixen com a factor clau d’èxit l’autonomia en el projecte educatiu i l’organització dels centres. Preocupa el tractament que es dóna a les llengües, en particular, la relegació del català, i les conseqüències sobre el model lingüístic de l’escola a Catalunya, que fa anys que es practica i que contribueix d’aquesta manera a la cohesió social, més quan els estudis internacionals demostren que no genera cap perjudici en l’aprenentatge de l’alumnat, ans al contrari. Quant a la Formació Professional, no podem ser optimistes davant una concepció que torna a relegar aquests estudis a alumnes amb dificultats, i no afronta els problemes reals de la vinculació a les necessitats del teixit productiu i empresarial del país. En resum, es tracta d’una llei amb un marcat caràcter ideològic que no resol els greus problemes de fons de l’educació del nostre país. La mateixa CCAPAC (Confederació Cristiana d’AMPAs de Catalunya) també ha fet una forta campanya en què expressa el seu malestar per l’excés desconcertant de lleis educatives, i exigint consens i estabilitat normativa en un tema tan important. A Jesuïtes Educació, per damunt d’aquests problemes, ens anima saber que tenim un somni, un projecte que ens orienta: l’Horitzó 2020. Ja en vam parlar el curs passat, i heu rebut àmplia informació sobre els continguts i l’exposició (consulteu http:// h2020.fje.edu). Enguany l’estem concretant. Donarà més qualitat al nostre servei educatiu, perquè formarà ciutadans del segle XXI amb un sòlid projecte vital. Per això, malgrat les dificultats del moment, ens reconforta reconèixer que ens mou l’esperança. Esperança! Les properes festes de Nadal signifiquen esperança per a tothom per a qui vulgui reconèixer–se en el missatge de Crist. Pensem en ella i omplim-nos de força transformadora. Aprofitem aquests dies per reflexionar i siguem espurna de transformació en el nostre entorn professional, familiar i personal. Bones festes!
3
4
Conversa amb...
Carme Arango i Eva López Al curs 2011-12, coincidint amb el canvi de direcció de l’etapa d’ESO i Batxillerat, es va crear la Comissió d’Acció Social a l’escola, coordinada per la Carme Arango i l’Eva López, professores d’ESO i Batxillerat. Davant d’una tassa de cafè, la Carme i l’Eva valoren la tasca feta al llarg d’aquests dos anys i comenten els nous reptes.
És impressionant veure la predisposició d’alguns alumnes per donar part del seu temps ajudant... fins i tot hi ha alguns que repeteixen com a voluntaris perquè han creat un vincle emocional
CARMEN ARANGO: Quin dia que hem tingut avui!! Classes, reunió al migdia, curset de formació... I ara hem de preparar aquesta entrevista! EVA LÓPEZ: Sí, però cal que abans d’iniciar noves tasques ens aturem a fer una valoració de tot el que s’ha fet fins ara. Tot i que sempre ho fem: després de qualsevol activi-
tat, tu i jo ens parem a criticar (en el sentit etimològic de la paraula) i a recollir les opinions dels altres. CA: No t’has plantejat mai per què nosaltres? Per què l’escola va comptar amb nosaltres per renovar el voluntariat? Nosaltres, que tot i ser companyes, gairebé no ens coneixíem ni havíem compartit etapa. Això, en un primer moment,
Conversa amb...
em va crear un cert neguit: Què s’esperava de nosaltres? Què hauríem de fer? Ens entendríem?
ser creat per canalitzar les propostes solidàries de la comunitat educativa?
EL: Jo, de fet, no sabia qui eres. Només portava tres anys a l’escola i centrada en la secció d’ESO. Sí que és veritat que l’Enric Puiggrós, l’antic cap de Pastoral, m’havia encarregat un any abans la tasca de coordinar els equips de voluntaris de l’ESO, tasca que prèviament havien fet el Carles Ogalla i el Josep Maria Moreno, entre altres professors.
EL: Mira, ara entren la Paula, l’Iñaki i l’Esteve... A veure què volen?
CA: Jo, com a veterana, que porto uns quants anys més que tu, a la dècada dels 90 havia estat responsable del que es deia Seminari de Formació Social, que fomentava activitats solidàries entre l’alumnat de secundària, la qual cosa em fa pensar que l’acció social i solidària sempre ha estat molt present a l’escola.
EL: Tornant al Consell Social, les tres trobades anuals amb professors de les diferents etapes de l’escola, amb el personal de gestió, amb pares i mares dels nostres alumnes i amb representants del Grup de Projecció, ens han obert els ulls davant necessitats que ens eren gairebé desconegudes, especialment el Grup de Projecció.
EL: Clar, som una escola cristiana, amb un ideari que pretén formar persones, no només en l’àmbit acadèmic, sinó com a homes i dones per als altres. Com deia Sant Ignasi: “en tot, servir i estimar”.
CA: No sé si tothom sap què és el Grup de Projecció. És impressionant com un equip de persones vinculades a la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver manté al llarg dels anys aquest esperit d’entrega als altres, a famílies necessitades del barri del Clot. Constància, compromís, organització, dedicació, sensibilitat... en serien algunes de les característiques de totes i cadascuna de les persones que el formen.
CA: De tota manera, la nostra acció no està lligada a cap creença religiosa. Intentem donar resposta a aquells que vulguin compartir amb els altres. EL: I, de vegades, el problema és com respondre a aquestes necessitats perquè el que sí que és cert és que quan fas una crida, sempre hi ha gent àvida de participar-hi. Al llarg d’aquests dos anys, n’hem fet unes quantes... Recordes les campanyes dels taps? CA: Oh, i tant! La Tapmania, campanyes que van arribar a nosaltres a través de professors i alumnes de l’escola i que, de manera espontània, vam organitzar i van tenir una acollida fantàstica. Però del que estem molt orgulloses és del Programa de Classes de Reforç, oi? EL: Sí, sí, és impressionant veure la predisposició d’alguns alumnes per donar part del seu temps ajudant amb els deures i acompanyant, com un germà gran, nens i nenes de Primària i primer cicle d’ESO. Aquest serà el tercer curs que ho proposem i cada any tenim més voluntaris. CA: Sí, fins i tot hi ha alguns que repeteixen com a voluntaris perquè han creat un vincle emocional i afectiu amb el nen que han acompanyat. Com el cas del José, que serà el tercer any que ho farà o el cas de la Laura, exalumna que continua vinculada al projecte. Tant les famílies, com els professors i tutors, així com el nen valoren molt positivament la tasca feta. Amb només una hora a la setmana, Déu n’hi do el benefici que pots fer! EL: La nostra tasca ha estat fàcil. Hem trobat persones disposades a fer-nos un cop de mà i abocar-se en els projectes proposats. Destacaria la Montserrat Puigbarraca, directora de Pastoral, sempre atenta a les nostres necessitats i demandes. Ha vetllat per nosaltres, ens ha donat ànims i ens ha facilitat el camí. CA: I què me’n dius de la gent que formem part del Consell Social, òrgan que té també dos anys d’existència i que va
CA: Te n’adones que la nostra tasca té sentit? Han vingut interessats per preguntar quan començaven les classes de reforç. Tenen ganes de saber qui serà el nen o la nena al qual acompanyaran durant tot aquest curs.
EL: Sí, entre altres coses, s’encarreguen d’organitzar la recaptació i el lliurament dels aliments de la Campanya de Nadal, on l’escola participa activament. El tercer dijous de cada mes fan l’entrega d’un lot d’aliments a una cinquantena de famílies del barri a més de gestionar altres necessitats que puguin tenir, com el pagament de rebuts i lloguers. I, malgrat la situació de crisi actual i l’augment de les famílies necessitades, la resposta solidària de tots nosaltres permet la continuïtat d’aquest magnífic projecte. CA: Precisament, gràcies a la seva experiència, nosaltres dues ens vam trobar el camí mig fet. Recordes que era una de les nostres angoixes inicials? Teníem molta il·lusió i bona voluntat però no érem expertes i ens mancaven idees assolibles. El fet de poder col·laborar amb el Grup de Projecció i conèixer més a fons la realitat del barri va donar sentit a la tasca encomanada. EL: Un altre repte va ser organitzar la Jornada Solidària per recaptar fons per a les campanyes del Tercer Món. Cada any i des de fa molt de temps, l’escola participa en un projecte solidari per afavorir dues comunitats en dos països de manera alterna, Bolívia i Txad. Un cop més, la implicació dels alumnes ens va demostrar que, de tant en tant, necessiten traspassar la rutina acadèmica. Va ser un goig veure l’alegria i la motivació quan vam demanar-los la seva participació i les seves idees. Uns vam portar pastissos, altres van fer punts de llibre i postals, uns altres van vendre begudes i roses... I tot això, coincidint amb Sant Jordi, va ajudar a donar un ambient festiu a la Diada. CA: Ei, parlant d’ambient festiu, ens deixem el Racó Solidari!! L’AMPA, tots els anys al mes d’octubre, organitza la Festa de Benvinguda per als nous alumnes i això sí que és una passada!! Els patis de l’escola s’omplen de tallers i
5
6
Conversa amb...
atraccions per als més petits, i ja portem dos anys compartint-los també amb la difusió de les activitats solidàries en un Racó del pati amb uns cartells presentats per un equip de voluntaris.
Logo dissenyat per dos alumnes de 1r de Batxillerat Artístic: la Cèlia Mialet i el Marc Nieto
EL: Sí, en uns plafons posem fotografies i resultats de les campanyes i accions solidàries que es van dur a terme en el curs anterior. Amb els voluntaris dediquem un matí de dissabte a vendre cafè, refrescos i llibres de segona mà, cedits per la biblioteca de l’escola, i els diners recollits van a parar al Grup de Projecció. És una bona manera de donar a conèixer l’esperit solidari de l’escola. CA: I, en aquest curs, aquest Racó Solidari també el podrem seguir des del web de l’escola amb un logo dissenyat per dos alumnes de 1r de Batxillerat Artístic, la Cèlia Mialet i el Marc Nieto, on apareixeran propostes solidàries de repercussió al nostre barri. Esperem que amb les aportacions de tothom sigui un espai dinàmic. EL: Quina bona repassada que hem fet! Crec que no ens hem deixat res. Som un gran equip, oi, Mouchiño? CA: I tant, Curuxa!! Potser les nostres arrels gallegues han contribuït a la nostra complicitat. Totes les reticències inicials van desaparèixer quan vam seure, com ara, davant d’un cafè, i ens vam començar a organitzar i a conèixer-nos. EL: Escolta, que ja és hora de marxar. Tant de bo que hàgim estat capaces de transmetre la il·lusió que aquests temes ens aporten.
El fet de poder col·laborar amb el Grup de Projecció i conèixer més a fons la realitat del barri va donar sentit a la tasca encomanada
Xavier Gómez Tutor d’Educació Infantil
Educació Infantil
Parlem dels límits.... Què són? Calen, realment? Per què? Qui no ha sentit a parlar alguna vegada dels límits sota una òptica clarament sancionadora, posant l’èmfasi únicament en el fet de renyar, reprendre i castigar? Però, realment, això és així? Sota el meu punt de vista quan parlem dels límits l’accent no s’ha de posar en una concepció punitiva sinó més aviat en una perspectiva assertiva, didàctica i educativa. D’aquesta manera opino que posar límits no és altra cosa que una clara mostra d’amor i estimació vers els infants. Marcar límits per a mi vol dir acompanyar, estar al costat dels nens i les nenes per poder esdevenir referents i poder establir una sèrie de pautes i normes que els ajudin a saber fins a on es pot arribar, fins a on és negociable i fins a on no.
És inqüestionable que els límits són tan necessaris com l’afecte
advertir-lo i anticipar els comportaments o actituds susceptibles de comportar l’aplicació d’una conseqüència. De la mateixa manera, també és molt important ser coherents amb les normes que s’estableixen, és a dir, davant d’una mateixa conducta no podem aplicar una conseqüència un dia i ser permissius al dia següent ja que això provoca desconcert i inseguretat en els infants en no saber quines són les nostres expectatives reals i què pot o no pot fer. Així doncs, les conseqüències establertes i pactades per a quan es transgredeix un límit per norma general s’han d’aplicar sempre que aquest no sigui respectat. De la mateixa manera, també resulta molt convenient per animar a seguir les normes i reforçar l’autoestima dels nens i nenes reconèixer i reforçar positivament el seu acompliment, felicitant i valorant els esforços dels infants quan fan les coses ben fetes.
Inicialment els infants comencen a desenvolupar-se i a créixer sense conèixer el món que els envolta i, lògicament, necessiten uns paràmetres de funcionament que els proporcionin equilibri personal i social i que afavoreixen el seu creixement i desenvolupament. Aquests paràmetres, també anomenats normes i/o límits, els ajuden a sentir-se segurs, a saber què poden fer i què no i a anar prenent consciència també del que s’espera d’ells i del que no, fet que els anirà donant seguretat i ajudarà que la seva autoestima també es vegi reforçada. Contràriament, si no s’estableixen límits clars que guiïn el nen o la nena, mostrarà inseguretat perquè no sabrà què s’espera d’ell o d’ella.
És molt important tenir present que si un nen o una nena està acostumat a sortir-se sempre amb la seva i a satisfer tots els seus desitjos li costarà molt aprendre a superar i acceptar les pròpies frustracions de manera que dir “no” i establir uns límits clars, ferms i coherents l’ajudarà a ser capaç de tolerar les frustracions un cop sigui adult.
Tots acceptem i estimem els nostres infants de manera incondicional, facin el que facin, i sempre ho hem de projectar d’aquesta manera però és inqüestionable que els límits són tan necessaris com l’afecte; de fet, opino que són dos aspectes la conjunció dels quals esdevé essencial per poder ajudar els nens i nenes a créixer i desenvolupar-se en un context emocional i afectiu segur que els permeti gaudir d’una bona autoestima, sentir-se més segurs de si mateixos i a ser capaços de tolerar, afrontar amb “èxit” situacions i escenaris de certa contrarietat i frustració als que inevitablement tots hem d’afrontar al llarg de la nostra vida.
Així doncs, resulta fonamental que els infants tinguin una imatge realista sobre què poden i què no poden fer des de ben petits ja que està demostrat que els infants que han estat educats a partir de normes i pautes de conducta creixen amb més autoestima i confiança en ells mateixos perquè aporten protecció, seguretat, una bona estructura per la construcció de la personalitat i una guia perquè en un futur es puguin desenvolupar en la societat d’una manera normalitzada.
A l’hora de posar límits cal tenir molt present que hem d’explicar a l’infant de forma clara, senzilla i entenedora quines són les nostres expectatives, és a dir, què esperem d’ell o d’ella i explicitar quines seran les conseqüències si no es respecta la norma establerta. Aquest aspecte resulta molt important ja que si recriminem una acció o conducta que l’infant realment no sap que serà desaprovada pot viure-ho malament, com una injustícia, de manera que resulta convenient
Sempre s’ha dit que els fets compten més que les paraules i no dubteu que marcar límits, encara que de vegades esdevingui complicat, ens ajuda a demostrar als nostres nens i nenes amb fets, vivències i experiències que estem allà per acompanyar-los i guiar-los, per ajudar-los a créixer i per estimar-los per damunt de totes les coses; penso que marcar límits és una autèntica mostra d’amor que ajuda els nostres nens i nenes a sentir-se estimats, acompanyats i segurs.
7
8
Alba Perejuan Professora Primària
Educació Primària
Innovació en pràctica Enguany el cicle inicial de l’escola del Clot afronta un nou repte educatiu a l’aula d’anglès: la innovació en metodologies i recursos juntament amb l’ampliació d’hores lectives en llengua estrangera suposen un gran salt qualitatiu en l’aprenentatge de la llengua anglesa dels nostres infants. Un dels grans canvis establerts en aquest curs ha estat la retirada dels llibres de text d’anglès i la instauració de pràctiques docents que estableixen en la comprensió i l’expressió orals els pilars fonamentals de l’adquisició d’aquesta llengua. No obstant això, la comprensió escrita també rep un lloc important en les nostres classes d’anglès ja que cada un dels temes que es treballen s’inicien amb un story time, que suposa el punt de partida de cadascun dels aprenentatges. El fet de disposar a cadascuna de les aules d’una pissarra digital també promou que el tipus d’aprenentatge dels nostres alumnes sigui més actiu ja que te-
nint aquest gran suport audiovisual els alumnes estan més motivats i comprenen més i millor tot allò que treballem.
Total Physical Response (els alumnes han de respondre físicament a ordres verbals), etc.
El dia a dia de l’aula d’anglès s’inicia amb unes rutines que els alumnes interioritzen amb molta facilitat. En primer lloc escalfem motors amb la Hello how are you song on ens saludem i expressem l’estat d’ànim. Continuem recordant quin temps fa tot cantant what’s the weather like today? Després, petits grups d’alumnes surten a escriure a la pissarra digital la data what day is today?
Amb les activitats de resposta física acostumem a acabar la majoria de les nostres classes d’anglès. Tots els alumnes valoren molt positivament participar en el joc d’aquesta modalitat anomenat Alba says en el qual, mitjançant ordres directes i tot revisant el vocabulari après, els alumnes ho passen d’allò més bé aprenent, com queda palès a les imatges següents.
Un cop finalitzades aquestes rutines diàries comencem la unitat corresponent que, com he esmentat anteriorment, s’inicia amb un conte relacionat directament amb els continguts que treballem. Arran d’aquest conte els nens i les nenes de cicle inicial treballen amb el suport digital el vocabulari i les estructures amb diverses activitats com per exemple les interactives, activitats en petit o gran grup, jocs de
El dia a dia de l’aula d’anglès s’inicia amb unes rutines que els alumnes interioritzen amb molta facilitat
Alba Magallón Alumna de 2n ESO D
Educació Secundària
No sempre som el que semblem A principi de curs, igual que l’any passat, vaig tenir l’ocasió de realitzar una activitat que va ser molt interessant tant per a mi com per als meus companys de curs: una sortida de coneixença. Es basa en una excursió a un lloc proper, per fer-hi una activitat esportiva i alhora disposar d’un dia complet en el qual podia compartir experiències amb els companys de curs, alguns dels quals només coneixia de vista. La sortida estava planificada com un dia a l’aire lliure o en un poliesportiu, durant el qual realitzaríem diferents esports en grups. Aquesta és l’excusa: fer esport, és el llaç que ens uneix durant aquest dia. En realitat es tracta de passar unes quantes hores en què ens relacionem entre nosaltres, utilitzant el vincle comú de l’esport. Durant el dia realitzem de forma rotatòria un tipus d’esport: volei, futbol i bàsquet . Ens va servir com a introducció per conèixer-nos, a mesura que anàvem formant part dels diferents grups. Mentre passaven les hores vaig conèixer companys amb qui, tot i ser de la mateixa escola, no havíem intercanviat més de dues paraules. A mesura que passava el dia m’adonava no tan sols dels nous amics que estava fent , sinó del poc que coneixia realment a aquells que ja creia conèixer. Utilitzàvem l’esport com a mitjà en comú mitjançant el qual podíem entaular una conversa o simplement contrastar idees diferents. Quantes vegades hem cregut que coneixíem com són o com pensen les persones que ens envolten i realment no és així!
Durant aquest particular dia vaig tenir l’ocasió d’adonar-me que no sempre som el que semblem. Que val la pena aprofundir en les persones que formen part del nostre dia a dia, com poden ser els nostres companys de classe, i que en jornades com aquesta tenim una ocasió única d’intentar acostar-nos entre nosaltres, fora de l’entorn quotidià, la qual cosa fa que es converteixi en un dia molt especial. Vam tenir ocasió de riure, d’explicar-nos alguna confidència, i fins i tot de compartir inquietuds que en principi semblava que només tenies tu, i que resulta que són comunes entre nosaltres. Va ser un dia magnífic: divertit i interessant, que ha servit no només per conèixer més gent, sinó per adonar-me que podem fer-nos una idea equivocada de les persones, perquè realment no les coneixem, i que és un error classificar la gent per la seva aparença o per la seva manera d’expressar-se: no sempre som el que semblem. Val la pena participar en activitats com aquesta que ens enriqueixen a tots. Al dia següent em vaig adonar que saludava molts més companys dins i fora de l’escola i que em sentia més acompanyada que en altres ocasions. Per a mi ha estat una experiència molt positiva i des d’aquí us convido a gaudir al màxim d’aquest dia.
Vaig tenir l’ocasió d’adonar-me que no sempre som el que semblem
9
10 Batxillerat
Judith Cervelló i Marina Pitarch Alumnes de Batxillerat
Passem el Rubicó. Travessem el pont Nosaltres, Judith Cervelló i Marina Pitarch, som alumnes de segon de batxillerat i en aquest article expressem la nostra opinió sobre els principals canvis que hi ha quan passes de primer a segon de batxillerat. Primerament volem dir que creiem que aquest curs és un dels més durs de l’ensenyament acadèmic per moltes raons i, per tant, es fa notori aquest canvi de curs encara que sigui dins la mateixa etapa acadèmica. Començarem amb un característica que només té aquest curs, que són les proves PAU. Segon de batxillerat és el primer curs en el qual, quan l’acabem, se’ns avaluarà externament, fora de la nostra escola, i professors que no ens coneixen ens posaran una nota sobre un examen que hem fet. Fins ara són els teus professors els qui corregeixen els teus exàmens i t’examines de la matèria que ell o ella t’ha explicat. Però a segon la cosa canvia i al final del curs has de saber uns conceptes que vénen marcats pel Departament d’Ensenyament. A més, aquest examen extern de l’escola, que decidirà si pots estudiar allò que vols o bé has de canviar les teves idees, s’hi ha de sumar que tens un mes menys que els altres cursos per donar tota la matèria corresponent al curs; per tant, has de fer tot el que feies en menys temps. El
Creiem que aquest curs és un dels més durs de l’ensenyament acadèmic per moltes raons i, per tant, es fa notori aquest canvi de curs encara que sigui dins la mateixa etapa acadèmica
curs s’ha d’acabar abans ja que, mentre en els altres cursos acabes al juny, segon de batxillerat s’acaba al maig; per tant, cal tenir temps durant aquelles tres setmanes de diferència que hi ha entre que acabes el curs i fas les PAU, amb la finalitat de preparar-les i acabar de consolidar tots els coneixements que has de saber de cada assignatura. Per poder aprovar segon de batxillerat amb bona nota es necessita molt d’esforç i sacrifici. És un curs molt curt però a la vegada molt intens ja que, com hem dit anteriorment, les classes finalitzen al maig. Has d’estar molt preparat i sobretot ser conscient que el temps passa molt ràpidament i que has d’assolir molts conceptes en poc temps. Per tant, és molt important l’organització a l’hora de fer els deures, d’estudiar per a un examen, de fer treballs..., aquí hi ha la clau per saber organitzar-se i no deixar per a l’endemà el que pots fer avui i alhora relacionar conceptes entre assignatures i no oblidar tot allò que vas fer el principi ja que posteriorment potser et serà útil i ho hauràs de saber. A això cal afegir la incorporació de noves matèries. En el nostre cas, en el batxillerat humanístic-social trobem com a noves: història de l’art o
geografia (que no la fèiem des de 3r d’ESO) i l’eliminació d’altres matèries com l’educació física o les ciències per al món contemporani. A més a més de la selectivitat també a segon hi ha el treball de recerca, que s’ha d’entregar a principis de novembre i del qual a finals de desembre es fan les exposicions orals. Això significa que durant el primer trimestre tens aquesta pressió afegida, perquè a primer es comença el treball de recerca i, sí que és veritat que has d’anar treballant-lo, però a segon et trobes amb la pressió afegida que tens una data màxima per entregar-lo. Alhora, tens la consciència que és una nota molt important, un 10% de la nota del teu batxillerat. A totes aquestes coses hem d’afegir les setmanes, dues per trimestre, on tenim tots els exàmens parcials i els exàmens globals de totes les assignatures. Són dies de molta pressió i nervis perquè a primer et fas una idea ja que aquesta setmana de globals ja la vius però no pas la de parcials que és nou a segon. Per finalitzar aquest article, ens agrada dir que amb un treball constant i diari de la feina i el temari fet a classe i amb una mica més d’esforç i dedicació que en altres cursos es pot aprovar el curs perfectament.
Joaquim Subiranas Professor CF
Cicles Formatius
Aprenentatges actius a l’FP En els darrers anys, l’estructura productiva i la societat estan demanant al sistema educatiu, en general, i a la Formació Professional, en particular, persones que disposin d’un perfil en el qual, més enllà de tenir formació en un conjunt de competències tècniques, també demostrin experiència en altres habilitats. En els darrers anys, l’estructura productiva i la societat estan demanant al sistema educatiu, en general, i a la Formació Professional, en particular, persones que disposin d’un perfil en el qual, més enllà de tenir formació en un conjunt de competències tècniques, també demostrin experiència en altres habilitats.
Treball en equip
Com cita Tony Wagner, codirector de grup Canvi de Lideratge de l’Escola de Graduats en Educació de la Universitat de Harvard, més enllà de les competències tècniques poden identificar-se un conjunt de competències personals i socials necessàries per desenvolupar-se en el mercat laboral. Són les següents:
●
Pensament crític i resolució de problemes
●
Treball en xarxa i lideratge per influència
●
Agilitat i adaptabilitat
●
Iniciativa i esperit emprenedor
●
Comunicació efectiva oral i escrita
●
Accés i anàlisi de la informació
●
Curiositat i imaginació
Autoaprenentage
Sovint, des del sector productiu s’expressa la necessitat que l’Escola treballi la competència en el conjunt d’habilitats esmentades, amb la mateixa atenció que es dedica a les competències tècniques, pròpies de cadascun dels perfils professionals. En aquest camí, en el cicles formatius d’Automatització i Robòtica Industrial, Audiologia Protètica i Emergències Sanitàries treballem formalment amb l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), com una de les eines que cal utilitzar per al treball conjunt de les competències professionals, personals i socials. Cal dir que l’ús d’aquesta eina no exclou l’ús en el dia a dia d’altres metodologies complementàries, com poden ser les classes expositives, pràctiques i els exercicis convencionals o les propostes basades en el model de l’aprenentatge–servei. En aquest anys hem comprovat la riquesa i el bon resultat de la complementarietat entre les diferents propostes metodològiques. El model d’Aprenentatge Basat en Problemes es fonamenta en el concepte: “el que hem d’aprendre, ho aprenem fent-ho”, i és recolza sobre tres aspectes: el treball en equip, l’autoaprenentatge i la resolució de problemes.
Resolució de problemes
11
L’escola que volem, entre tots, la farem possible. Com que mirem el futur amb il·lusió i esperança, ja sabeu que ara fa un temps vam posar en marxa un procés de reflexió àmpliament participat i col·laboratiu per part de tota la comunitat educativa de Jesuïtes Educació. Sota la voluntat de definir els horitzons, processos i accions calia trobar el marc que ens ajudés a avançar de manera decidida, concreta i eficient cap a una profunda transformació del procés d’ensenyament i aprenentatge, capaç de donar resposta als reptes que els nous temps ens plantegen. Volem transformar l’educació. Crear la nova escola i fer-ho totes i tots junts! Aquest va ser l’objectiu de partida de l’HORITZÓ 2020. Calia anar pensant en una nova escola que desenvolupés i implementés un nou model pedagògic, la Ratio Studiorum del segle XXI, basat en els principis i valors de la pedagogia ignasiana i en el diàleg permanent amb els darrers avenços de la pedagogia, la psicologia i les neurociències, per educar amb èxit en la realitat i el futur del segle XXI. És evident que en un món canviant on les noves tecnologies tenen més importància i el treball en xarxa és imprescindible, no té sentit que el procés d’ensenyar-aprendre segueixi les mateixes pautes que al segle XX.
Què és l’horitzó 20
el diari
els vídeos
1 2
Us convidem la web de l’HORITZÓ 2
Trobareu una vista v el diari HORITZÓ 2020 i el relat d
020 i què hem fet?
el relat
l’exposició
2 3 4
m a visitar 2020: h2020.fje.edu
virtual a l’exposició, de tot el procés de participació
Després d’un llarg temps de dedicació i escolta, ara sabem que la transformació passa per plantejar un nou espai físic, amb una organització flexible i amb el suport d’un nou model de gestió, per formar persones integrals, competents, conscients, compassives i compromeses. Hem treballat de valent i no és agosarat dir que el procés de recerca ha estat un èxit de participació i de resultats. Només a tall informatiu, es van obtenir més d’11.000 idees que ens ajuradan a definir, marcar objectius i fixar el full de ruta del nou model pedagògic que s’està construint des de Jesuïtes Educació. De tot el procés han sorgit 17 idees clau que ara serviran de plataforma de llançament per concretar les accions que aniran definint tot el que implica aquest canvi. Totes aquestes idees i el procés que hem estat treballant han pres forma en una exposició itinerant que visitarà totes les escoles. En aquesta mostra, es poden llegir els aspectes que defineixen l’HORITZÓ 2020: la feina feta amb les UBP i les APA, els resultats de l’enquesta, aspectes que defineixen el nou model pedagògic, els nous espais... Tota la informació necessària per entendre cap on va l’educació a les escoles de Jesuïtes, l’educació a les escoles que volem.
Som-hi!
14 Programes Formació Treball
Projecte de refrigeració per a piscifactories a Bolívia L’escola, un cop més, s’ha implicat en un projecte, subvencionat per la Diputació de Barcelona, de col·laboració amb el poble de Bolívia i, en concret, amb l’ONG CEAM (Centre d’Estudis Amazònics).
Les poblacions rurals de l’àrea amazònica de Bolívia viuen i es desenvolupen criant, pescant, menjant i venent peixos. La tecnologia actual de la refrigeració els pot donar un cop de mà en la seva manera de viure
L’escola, un cop més, s’ha implicat en un projecte, subvencionat per la Diputació de Barcelona, de col·laboració amb el poble de Bolívia i, en concret, amb l’ONG CEAM (Centre d’Estudis Amazònics). Bolívia és un país conegut pels seus altiplans, muntanyes, “cholitas” i també pel seu president Evo Morales. Però no ens podem quedar amb aquest retrat tan incomplet, ja que Bolívia és un país molt gran i amb una diversitat enorme. Precisament el projecte que tenim a les mans es desenvolupa a l’àrea ama-
zònica de Beni, una zona totalment desconeguda i últimament estudiada gràcies als sorprenents descobriments d’indicis de civilitzacions que van desenvolupar una grandiosa cultura basada en els elements naturals del territori. Afortunadament, aquests indicis van ser detectats per una persona sensible al tema, Pep Barba, que, com a president del CEAM, va remoure cel i terra per aconseguir-ne un apropament. El CEAM es va fundar l’any 1994, i des de llavors ha desenvolupat projectes de cooperació internacional en temes de piscicultura, de coneixement del medi natural i d’història,
entre altres. Durant aquests anys, el CEAM ha treballat en projectes conjuntament amb la Residencia-Internado Arajuruana jesuïta de San Ignacio de Moxos, en la provisió de beques per a estudiants i en l’establiment d’una “poza” piscícola per al consum intern dels peixos i un sistema de depuració natural de les aigües residuals (2000). Entre el gran ventall de descobriments que trobem en aquestes terres, n’hi ha de relacionats amb el món de l’aigua, ja que el lloc presenta restes de grans obres hidràuliques construïdes per civilitzacions antigues, que devien
Miquel Insausti Professor CF
ser molt nombroses i enginyoses. Són poblacions desconegudes actualment. Relacionat amb l’aigua i l’hàbitat que hi ha al voltant seu, sorgeix l’estudi del món dels peixos, de la seva criança i del seu ús com a aliment humà: la piscicultura o aqüicultura, que és el fil conductor del projecte que presentem, en què ha participat l’Escola del Clot. Les poblacions rurals de l’àrea amazònica de Bolívia viuen i es desenvolupen criant, pescant, menjant i venent peixos. La tecnologia actual de la refrigeració els pot donar un cop de mà en la seva manera de viure. Vet aquí on la nostra escola hi té alguna cosa a dir, i per què el CEAM es posa en contacte amb nosaltres per proposar-nos un projecte ambiciós amb l’objectiu de conèixer la situació actual in situ i, en funció d’ella, emprendre alguna acció.
El projecte “Fortalecimiento de las capacidades técnicas en acuicultura y en frío y climatización de los productores de instalaciones piscícolas rurales (ARPE) en los departamentos de Beni y Santa Cruz de Bolivia” va ser aprovat a la Convocatòria 2012 de projectes d’assistència tècnica de la Diputació de Barcelona, i se li va concedir una subvenció de 35.765 €. El projecte va ser presentat en partenariat amb CEAM i l’Escola del Clot, conjuntament amb dues entitats bolivianes: l’ONG HOYAM-Mojos i l’Instituto Técnico José Castillo Fe y Alegría, escola de formació professional de l’àmbit educatiu dels jesuïtes a Trinidad, capital del Departament de Beni a Bolívia. El projecte inclou activitats relacionades amb l’assistència tècnica en piscicultura als piscicultors rurals (desenvolupada conjuntament per CEAM i HOYAM-Mojos), revisió d’equips de fred i formació en fred i eficiència energè-
tica, desenvolupades per l’Escola del Clot i l’Instituto Técnico José Castillo de Trinidad (ITJC). No és la primera vegada que aquesta tecnologia arriba a aquella zona, ni molt menys, però com que l’ajuda que han rebut no ha estat sempre ben implementada, ara cal prendre mesures redreçadores per tal que se’n tregui un millor profit.
El projecte sobre el terreny Un cop presentat el motiu i l’origen del projecte, us explico com s’ha desenvolupat. La primera fase va consistir en la visita d’un professor de la nostra escola al lloc per fer una diagnosi de la situació actual. En la segona fase vam rebre un professor d’un institut bolivià a la nostra escola per formar-lo tecnològicament, i així poder fer les actuacions necessàries.
Primera fase La primera fase del projecte va tenir lloc el passat juliol. L’escola em va confiar la tasca i vaig passar tres setmanes intentant conèixer aquelles terres i la seva gent. Va ser una experiència prou positiva i engrescadora, però val a dir que també em va generar molts dubtes sobre el nostre model de societat.
Primera setmana
Segona setmana
Tercera setmana
Em vaig reunir amb associacions de piscicultors, de productors de cítrics, de melmelades i de criadors de porcs a les rodalies de la ciutat del Torno, a 20 km de la capital del Departament de Santa Cruz, Santa Cruz de la Sierra. Es va posar damunt la taula la necessitat de millorar la gestió de les seves riques produccions, amb la possible disponibilitat de càmeres frigorífiques que millorin la seva conservació i posada en el mercat en moments oportuns. Es tracta de gent molt emprenedora que, seguint models cooperatius, estan aconseguint ja, en les condicions actuals, bons resultats que els ajuden a tenir nivells de vida dignes, tot i que millorables.
Em vaig traslladar al “lloc” del projecte, al Departament de Beni, una zona amazònica on fa molta calor i que té una gran diversitat, pel que fa a la natura. Allà hi vaig desenvolupar dues tasques: ● Una, conèixer l’associació de comunitats de piscicultors indígenes de Moxos (ASOPIM), que disposen d’instal· lacions rebudes en altres èpoques de projectes finançats per l’Agència Catalana de Cooperació (ACCD) i per l’Agència Espanyola de Cooperació (AECID). Per molts i diversos motius, avui dia aquestes instal·lacions estan fora d’ús. L’estudi de la situació conclou que cal oferir una formació, que seria la segona fase del projecte. ● La segona tasca va consistir a conèixer La Mausa, un centre amb finalitats de formació i producció del peix en plena Amazònia, també construït per l’Agència Catalana de Cooperació en el seu moment. Un lloc meravellós, però en estat precari, que reclama i necessita una actuació de posada a punt.
El projecte em va portar a impartir un curs de refrigeració a l’Instituto Tecnológico José Castillo de Trinidad (ITJC) per a professionals del fred molt interessats en el tema, a causa de l’increment d’indústries que necessiten aquesta tecnologia i, per tant, la necessitat de professionals tècnics qualificats en la matèria. Cal dir que el curs va ser un èxit per la “comunió” que es va crear entre els alumnes i jo mateix, ja que, a més del repte d’explicar aquesta matèria a aquells professionals, s’hi ajuntava el fet que jo no sabia quin nivell tindrien els alumnes que hi assistirien ni la seva manera de treballar. Però tot va ser prou fàcil gràcies a les ganes d’aprendre de tots ells. No tan sols vam desenvolupar temes de fred, sinó també d’energies renovables, un tema molt innovador per a ells i que també tenen moltes ganes de conèixer.
Miquel Insausti Professor CF
16 Programes Formació Treball
Segona fase La segona fase del projecte s’ha fet aquest mes d’octubre. A l’Escola del Clot hem rebut la visita del professor Roger Noe, de l’ITJC de Trinidad, durant dues setmanes. En Roger imparteix cursos de tecnologia elèctrica a Bolívia, i la seva estada al nostre centre li ha permès rebre formació sobre la tecnologia de refrigeració, eficiència energètica i energies renovables en diferents vessants, tant tecnològica com pedagògica ja que, gràcies a la disponibilitat i l’esforç de diversos professors del
Departament d’Instal·lació i Manteniment, ha assistit a les seves classes teòriques i pràctiques. Vull aprofitar aquest article per agrair i deixar constància de la bona disposició dels nostres professors en l’acompanyament d’en Roger. El professor bolivià ha rebut formació relacionada amb instal·lacions de fred, clima, calefacció, aigua i solars tèrmiques, tant en l’àmbit de la configuració com del muntatge i el manteniment. Aquesta experiència li servirà per: ● Difondre
els coneixements adquirits en el seu centre i possibles cursos que es facin a la zona.
● P osar
en marxa i fer un manteniment eficient de les instal·lacions ja existents, però malmeses.
● A portar
a la zona les possibles millores que es deriven de totes aquestes actuacions.
Per acabar m’agradaria dir que, malgrat la meva experiència personal, que em fa ser molt crític amb la cooperació internacional, aquest projecte m’ha donat la possibilitat de repensar-m’ho i veure que existeixen noves i diferents vies de cooperació que apropen persones i que ens poden ajudar a tots.
Existeixen noves i diferents vies de cooperació que apropen persones i que ens poden ajudar a tots
David Guindulain, sj Consiliari
Tots fem escola 17
Benvinguts al cor de l’Escola! Així rebem els alumnes a la capella a l’inici de curs. Alguns són nous a l’Escola, altres ja hi han estat. Tots els nois i noies hi van, classe per classe, amb el seu tutor, un xic perplexos: “Tots hi anem, a l’eucaristia d’inici de curs? Però, que no era voluntari?” I després de la benvinguda, la raó de ser-hi: “Vam pensar que seria injust que en els vostres anys d’estada a l’Escola del Clot no coneguéssiu de primera mà el que batega a la capella Sant Pere Claver: l’impuls primer del projecte de l’Escola del Clot. Un primer impuls que té a veure amb una convocatòria fraterna; un pa i un vi que es parteix i que es reparteixen; Jesús, que és darrere de tot plegat; i una missió per a cadascun dels que hi participen.” I continuem amb una mica d’història: “Durant més de quaranta anys s’han anat reunint a la capella centenars i centenars de persones. Tantes que, si haguéssim de posar bancs per a totes elles, les fileres arribarien fins a la platja de la Mar Bella.” “Aquí s’han pres decisions que han canviat tota una vida, aquí s’han pronunciat pregàries dites des del fons del cor i aquí s’han construït símbols que restaran per sempre al cor dels qui el van
Durant més de quaranta anys s’han anat reunint a la capella centenars i centenars de persones. Tantes que, si haguéssim de posar bancs per a totes elles, les fileres arribarien fins a la platja de la Mar Bella viure. Molta gent ha après a pregar o potser ha descobert que, tanmateix, aquell no era el seu llenguatge.” El següent és fer-los actors de la celebració. “L’eucaristia es desenvoluparà al voltant de tres símbols: la llum, la paraula i la taula. Ara passaré amb una safata on hi ha candeles, retoladors i tovallons. Tu hauràs de triar un objecte de tots tres per poder participar en algun d’aquells símbols.” I ens hi posem: “L’eucaristia ens vincula els uns amb els altres en una real i desitjada fraternitat. Tots som fills del mateix Pare. Tots som germans. D’aquells que som aquí i d’aquells que no hi són. Si has triat una candela et proposo aixecar-te, encendre-la amb l’espelma de l’altar, deixar-la allà al damunt i posar-hi al costat el nom o les inicials d’algú que tu estimes i que, d’alguna manera, voldries que fos ara aquí”. Sona una cançó de Coldplay: “Lights will guide you home I will fix you”. Qui dóna el primer pas es fa esperar però, progressivament, un rere l’altre o en grupets realitzen el gest. Fins que, finalment, l’altar esdevé mirall d’una realitat invisible que ens
acompanya. Continuem: “A la capella llegim fragments de la Bíblia, que és la paraula que Déu adreça a qui vol escoltar-la. Si has triat el retolador, en sentir el relat, ets convidat a destacar una paraula que t’hagi ressonat especialment. O, si ho prefereixes, escrius la teva resposta a la Bona Notícia de Jesús que hem sentit”. “Quan la tinguis, t’aixeques i l’escrius al mural. Nosaltres contemplarem el ressò que la Paraula de Déu ha produït en tu i això ens ajudarà a comprendre el nostre ressò”. Arriba el moment de parar taula i fer present el gest de Jesús a l’Eucaristia. “Els que teniu els mocadors, us acosteu a l’altar i pareu taula perquè puguem posar-hi el pa i el vi.” La combinació de formes i colors crea un altar únic i irrepetible que acull el que serà el cos i la sang de Crist. D’aquesta manera va transcorrent l’eucaristia d’inici de curs per tots els nois i noies de 1r d’ESO i de 1r de Batxillerat. Ara, quan s’anunciï la celebració de Tots Sants, Nadal o Cendra, entendran una mica més el que es viu a la capella. I aleshores ja seran ells qui decidiran si s’afegeixen al que és, des de sempre, l’impuls primer de l’Escola.
18 Biblioteca
Glòria Dúrban Bibliotecària
Biblioteca de l’Escola del Clot Aquest curs hem incorporat a la biblioteca un seguit d’accions de millora en relació amb l’espai físic, al web i a la distribució dels materials. Creiem que la utilitat de les biblioteques en el segle XXI passa per oferir bons serveis però també per reorganitzar els espais propis i expandir la seva acció a Internet. De d’aquests dos entorns volem oferir a la comunitat educativa una diversitat de serveis i propostes. Per saber què està passant a la biblioteca entreu a: bibliotecaescoladelclot.jimdo.com
➊ A la biblioteca el més important són les persones; per
això hem volgut guanyar espai a favor de la mobilitat dels usuaris eliminant la barana que teníem a l’entrada i obrint la segona porta d’accés.
➋ Hem incorporat nous elements buscant l’amplitud. L’objectiu ha estat crear un espai més diàfan tenint en compte els gustos estètics de les joves generacions. A la secció juvenil ara hi ha cadires de colors. El “verd” s’incorpora com a color corporatiu amb la voluntat de transmetre frescor i alegria a la biblioteca. ➌ També trobareu canvis en la disposició dels materials.
S’ha ampliat tota la zona infantil i juvenil, alliberant les prestatgeries d’excessives fileres de llibres, trencant la
tradicional disposició lineal i mostrant els llibres en expositors o caixes perquè puguin ser més visibles. S’ha col· locat a la planta baixa tot el fons literari per poder facilitar el seu ús. A la planta superior hem col·locat les diferents seccions temàtiques i d’especialització d’ús més reduït.
➍ Un dels canvis més significatius ha estat la retirada dels deu terminals fixos de la biblioteca. On són els ordinadors? Treure’ls ens ha permès alliberar espai i reorganitzar-lo. Ara només en tenim quatre en un racó. Creiem que aquest és el futur. L’objectiu és facilitar l’ús de dispositius mòbils amb accés a Wi-Fi i així poder promoure un ús més transparent de les tecnologies digitals. Per saber què està passant a la biblioteca en tot moment i estar ben informats entreu a la pàgina web de la biblioteca des del web de l’escola (una pestanya on posa “biblioteca” al menú de l’esquerra). Ens podeu seguir a Twitter i i fervos amics del Facebook que hem obert només per a pares i mares de l’escola vinculats a la biblioteca. Des del web hi podreu accedir.
Montserrat Puigbarraca Directora de Pastoral
Nadal
Quan s’acosta el Nadal els carrers s’omplen de llums; les botigues, de colors; hi ha llocs on comencen a sonar, una vegada darrere l’altra, nadales; tothom corre, tothom compra, tothom té pressa i corre, TOTHOM? ÉS AIXÒ NADAL?
Pastoral 19
no hi trobarem el misteri. Per això, hem de treure aquesta pell i anar una mica més al fons. ● L a
segona capa: solidaritat, temps de commoure’s i de compartir. Sí, molt i molt important: els pastors van compartir el que tenien. Però, s’ha de ser solidari sols els dies al voltant del Nadal? Sols ens hem de commoure en aquestes dates? Si Nadal no ens transforma, no ens canvia el cor i no ens fa sempre més solidaris, aquesta capa és dura i l’hem de treure. Ens anem acostant, però encara no hem arribat al cor del Nadal.
● La
tercera capa: temps de trobada, temps de família, quants sopars!, dinar de família! Ens acostem una mica al misteri perquè Betlem és un bon punt de trobada, però, ens trobem perquè toca o perquè en tenim ganes? Compartim la festa? acollim les penes? o tan sols mengem junts el que toca cada any? Si ens trobem perquè en tenim ganes pot ajudar-nos a viure el Nadal, però no és el fons del misteri. Per anar més a fons hem de treure també aquesta capa.
● A ra
sí: som al cor de la ceba, aquí és des d’on surt el sentit de Nadal, el que dóna cos a les altres capes: m’han agradat aquestes paraules d’una homilia de Nadal d’en Marc Vilarasau, sj.
Nadal és un temps únic per reconèixer aquesta paraula que tenim arrecerada al cor, i posar-nos en sintonia amb aquest nadó que encara jeu indefens en tantes menjadores
Cada cop hi ha més persones que, quan s’acosta Nadal, comenten: a mi Nadal no m’agrada, em posa trista, falta tanta gent de la meva família!, ens sentim obligats a trobar-nos, però un rotllo... QUÈ ÉS, DONCS, EL NADAL? QUIN SENTIT TÉ? Pensant i reflexionant sobre el Nadal, he recordat que, una vegada, em
van presentar el Nadal i les tradicions al voltant seu com una ceba que cal anar pelant per arribar al seu cor: ● L a
primera capa, la més externa, és la capa de les llumetes al carrer, de les músiques, dels guarniments de Nadal. Aquesta capa pot ajudar a viure’l, però si ens quedem aquí no trobarem el gust de la celebració,
“ L’alegria inefable de Nadal neix de la paraula que Déu ha volgut plantar, com una tenda, en el cor de la humanitat. Nadal és un temps únic per reconèixer aquesta paraula que tenim arrecerada al cor, i posar-nos en sintonia amb aquest nadó que encara jeu indefens en tantes menjadores com hi ha escampades pel nostre món, en tants pessebres potser no tan idíl•lics com els de les nostres llars, però sens dubte molt més reals.” (Marc Vilarasau). Quan aquest nadal ens acostem a algun pessebre, sentim com se’ns fa proper aquest infant que neix i sentim la Paraula de Déu que ens parla dins el cor, que ens OMPLE DE VIDA i ens transforma fent que el trobem quan SERVIM i ESTIMEM.
Bon Nadal
20 Paraescolars
Xavier Ariño Coordinador Gral. Act. Paraescolars
La força d’un equip De fet, aquesta és la clau en molts moments de la nostra vida; és allò que ens ajuda a sortir endavant en la majoria d’ocasions: és la força d’un equip de treball, de la família, de l’equip de futbol o d’un grup de coral. Un equip és un conjunt de persones que persegueixen un fi, que tenen un objectiu clar, i que cada dia que passa lluiten per aconseguir-lo. S’ajuden els uns als altres, i quan els uns no poden més o flaquegen, els altres donen un “plus” per sortir endavant. Ara mateix, les activitats paraescolars disposen d’un equip de treball molt complet i molt implicat. Tot aquest grup es troba vinculat a la docència i, per tant, forma part de l’equip de mestres i professors de l’escola i, al mateix temps, està representat al consell de direcció pel seu coordinador general. És, doncs, un equip de treball fort, ben representat, i molt implicat a aconseguir que aquestes activitats siguin un gran complement per a la formació integral dels alumnes. En aquests moments aquest equip de coordinació es troba format per moltes persones i cadascuna d’elles disposa d’unes tasques concretes i d’unes funcions ben definides. Aquest ha estat el primer curs en què, des de la secció d’activitats esportives, s’han generat noves coordinacions per tal de ser millors i més competitius en certs àmbits.
Ara mateix, les activitats paraescolars disposen d’un equip de treball molt complet i molt implicat. Tot aquest grup es troba vinculat a la docència
Així, disposem d’una persona responsable de definir la línia pedagògica de les activitats paraescolars esportives i, per tant, les programacions de cadascuna d’aquestes activitats: la Núria Bermejo. També tenim un responsable de les activitats de competició i de tot allò que està relacionat amb el CEEB i la Federació, en Jaume Llecha. L’Albert Estaper, també monitor de futbol sala, s’encarrega de les comunicacions i les actualitzacions de la site de paraescolars. Per completar aquest equip, en Joan Amores és el màxim responsable de la secció d’esports. Al costat seu hi ha la Meritxell Aguilà, com a màxima responsable de la secció d’activitats culturals. També podem destacar coordinadors de casals d’estiu (Jaume Llecha i Jessica Yague), campus d’esports (Dani Matamala), intercanvis d’estiu (Alba Perejuan i Anna Garcia), etc. L’equip és molt ampli i des de la Coordinació General de les Activitats Paraescolars els vull donar les gràcies per la seva implicació, el seu ajut, la seva confiança i, sobretot, la seva predisposició a aconseguir fer d’aquestes activitats una bona eina per a la formació del nostre alumnat.
Gràcies, equip!!!
Miguel Díaz-Carrelero President de l’AMPA
AMPA 21
El futur del nostre sistema educatiu Com cada any i en arribar a aquestes dates acostumo a aturar-me un moment per pensar què demanaré als Reis Mags aquest any; és a dir, quin és el meu desig no material.
Tinc la sensació que s’han confeccionat més lleis d’educació que governs han passat per l’hemicicle
Doncs bé, aquest any i amb més èmfasi que mai demanaré als Reis Mags una societat més justa per a tothom. Parlant de justícia... el diccionari la defineix com el fet d’administrar les lleis d’un territori, país o nació. Però què passa quan aquestes lleis són injustes, discriminatòries, antisolidàries, etc.? És molt senzill: que la justícia deixa d’existir. Un cop feta aquesta reflexió vull entrar de ple en el tema que m’ocupa i que em preocupa profundament: la injusta llei LOMCE. No parlaré de colors polítics (com a representant de l’AMPA no els tinc). Només vull aclarir una dura realitat. Fa un parell de mesos en aquest país es va fer una vaga (que a partir d’aquest moment denominaré protesta) en què va participar de manera importantíssima tot el col•lectiu de l’ensenyament. El passat dia tretze també es va fer una protesta a escala nacional amb un rotund seguiment de tothom. I no ens equivoquem ni ens oblidem: nosaltres com a pares som part integrant i activa d’aquest col•lectiu, ja que en joc hi ha el futur dels nostres fills. Doncs bé, anem al gra: el Ministeri d’Educació va presentar la seva “magna obra”: la LOMCE i m’agradaria fer una molt breu reflexió sobre aquesta llei ja que realment la lectura en la seva totalitat i l’anàlisi resulten molt complexes per al mes comú dels mortals. Malgrat els assumptes clau de tal document, de nou, el debat proposat a l’opinió pública s’ha centrat en les qüestions “tradicionals”: castellà versus català i la religió a les aules. I no obstant això, la LOMCE, igual que altres
lleis d’aquesta legislatura, no es pot entendre únicament com un projecte d’un govern en clau reaccionària, sinó que, aquesta llei pretén l’aplicació d’un nou model de formació ajustat a un context de crisi i que té una continuïtat més o menys directa amb el model educatiu que neix en la Transició i que es va apuntalant progressivament fins avui sense una discussió seriosa i profunda sobre les seves conseqüències. No ho recordo bé però tinc la sensació que s’han confeccionat més lleis d’educació que governs han passat per l’hemicicle. Del que es tracta és d’evitar per tots els mitjans l’actual escenari (joves amb nivells molt alts de formació als quals el mercat no té absolutament res a oferir) per la via d’expulsar aquests joves de la formació i així explicar per què el mercat no té res a oferir. Un empobriment col•lectiu en forma d’espoli per fer passar per “normal” allò que no és més
que un mecanisme d’exclusió i reorganització social. JA N’HI HA PROU !!!!! Per tot això vull transmetre el nostre total suport a les protestes perquè som conscients que ja no es tracta només d’una qüestió de retallades salarials sinó que hem de recolzar i unir-nos incondicionalment perquè està en joc el futur dels nostre sistema educatiu i amb ell, el futur de nostres fills i del nostre país. No voldria acabar aquestes línies sense agrair a les persones que, tot i que esteu d’acord amb les jornades de protesta, heu estat al peu del canó complint els serveis mínims, conscients que tot i saber que hi havia mares i pares que estaven d’acord amb vosaltres, no tenien cap altra opció que portar els seus fills a l’escola. Per cert, un altre dels meus majors desitjos és que tots vosaltres passeu uns bons dies entranyables al costat de tots els vostres éssers estimats. BON NADAL !!!!!
c/ València, 680 · 08027 Barcelona · T. 93 351 60 11 · info.clot@fje.edu · www.clot.fje.edu
22 Flashos
Parlament Científic Jove Català
La màgia del Mag Lari
Copiant els classics
La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, amb el suport de la Robert Bosch Foundation (Alemanya), ha posat en marxa la 2a edició del Parlament Científic Jove Català, programa que preparen els joves com a ciutadans actius dins de la societat del coneixement mitjançant el debat, la negociació i el coneixement en temes de ciència.
El diumenge 27 d’octubre va començar la tercera temporada de Teatre al Barri. El primer espectacle d’aquesta temporada va ser La màgia del Mag Lari, un espectacle que no va deixar indiferent a ningú. Va ser una tarda plena d’emocions i riures, amb un joc de llums, música i misteri inigualable. Tant grans com petits van sortir del nostre teatre intentant esbrinar molts dels trucs que van anar succeint dalt de l’escenari. Algunes de les persones que hi van assistir van poder col•laborar amb el Mag Lari en algun dels seus trucs.
Sempre he tingut el desig de realitzar aquesta mostra i ara ha estat el moment de presentar-la a la meva gent del Clot: tant als professors, com als alumnes, als pares i, fins i tot, a la gent de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver.
Aquesta edició es durà a terme els dies 26 i 28 de març a Barcelona i comptarà amb la participació d’estudiants, científics i professors de tot Catalunya. Entre els 70 alumnes seleccionats n’hi ha tres de la nostra escola: Pablo Martínez, Víctor Martínez i Bernat Molero, tots tres alumnes del 2n curs de batxillerat Científic-Tecnològic.
Feia goig veure el teatre ple, tota la platea i part de l’amfiteatre. En total hi van haver 465 espectadors. Us recordem que després de Nadal tenim programades les obres següents:
• El tres porquets: 16 de febrer a les 18.00 h.
• La Ventafocs: 9 de març a les 17.00 h. Moltes gràcies per confiar en aquest projecte.
En primer lloc voldria comentar que està dedicada a la memòria del meu pare, que va saber inculcar-me l’estimació per l’art i pels pintors clàssics. El motiu d’exposar obres copiades obeeix a la necessitat d’aprendre. Copiar els bons sempre deixa sediment. Antigament els pintors es formaven al costat d’un artista consagrat que era capaç de transmetre la seva tècnica, els seus coneixements i la seva sensibilitat als deixebles. Avui dia, però, no podem fer-ho d’aquesta manera però sí que podem perfeccionar el nostre estil copiant els clàssics. Aquesta mostra repassa l’obra d’artistes del Renaixement i del Barroc, èpoques que han estat considerades com els dos segles d’or de la pintura. Finalment, voldria que la petita mostra que podeu contemplar a la capella de l’Escola del Clot, serveixi de motivació especial per a tots els alumnes del batxillerat artístic, que comencen a formar-se en el complicat món de la comunicació visual i plàstica, amb la intenció de desvetllar-los l’estimació per l’art i el desig de treballar amb força, malgrat les dificultats, a fi d’emprendre amb èxit les seves etapes de creativitat i creixement artístic. Josep Maria Moreno Flórez
Flashos 23
ENSEMBLE MOXOS: fent realitat el món global
Els espais de l’escola vers l’H2020
El passat divendres 29 de novembre no hi va haver sols un excel·lent concert de música barroca. En tot just una hora els qui érem allí vam poder experimentar com el nostre món va essent cada cop més una gran unitat.
Amb la finalitat d’oferir un millor servei a les famílies i els alumnes, aquest estiu s’han remodelat els espais de secretaria, administració i Programes Formació - Treball, unificant així tots els serveis administratius i de gestió de l’escola en un mateix espai simplificant i unificant tots els tràmits que habitualment fan alumnes i famílies.
En el context de la gira que han fet membres de l’Escola de música de San Ignacio de Moxos (Bolívia) per Europa, les escoles de Jesuïtes Educació vam gaudir d’una actuació adreçada directament a alguns dels nostres alumnes. Per una part els alumnes de diferents escoles de Jesuïtes Educació s’han trobat per a gaudir i apreciar l’art i la música dels temps de les reduccions jesuítiques. Per altra part, persones que venien de milers de quilòmetres de distància, han ofert el millor que tenien, el seu talent i la seva sensibilitat per a poder entrar en contacte amb el goig de la música. Impressionava veure el teatre de Jesuïtes El Clot ple de gom a gom de joves més o menys assabentats del que allí aniria a passar. I a mida que el concert anava desenvolupant-se es podia palpar a l’ambient com el llenguatge musical entra en nosaltres per uns canals molt diferents dels habituals i que desperta en les persones emocions que s’expressaven en els aplaudiments en aquells
moments que es volia reconèixer la qualitat (i el privilegi) d’estar presenciant allò que estàvem veient i escoltant. No deixàrem passar l’ocasió de fer notar a les noies i els nois que estaven allí que les circumstàncies de les vides de les persones que actuaven davant seu era ben diferent del seu. Poder oferir un repertori de música amb tanta qualitat com per poder estar 3 mesos fent gira per tot Europa, i alhora vivint en unes condicions molt més senzilles que les nostres, ens fa sospitar que Ensemble Moxos és més que un projecte musical. Potser el podem qualificar d’un d’aquells miracles que passen al món i que hom els veu si sap mirar la realitat. El desig dels primers jesuïtes que van endinsar-se a la selva amazònica per entrar en diàleg amb la cultura indígena fa 250 anys ara potser es converteix en el nostre desig de saber viure apreciant la nostra tradició i projectant el desig d’una vida plena del qual la música molts cops n’és una expressió molt adequada. No va per aquí això que els cristians anomenem Regne de Déu?
Aquesta remodelació respon ja a l’HORITZÓ 2020 on les escoles de Jesuïtes Educació procurem avançar en una millora en l’atenció oferint uns espais més diàfans i transparents que permeten una interacció més dinàmica i fluïda de les nostres seccions, i que afavoreixen el treball en equip.
Digues la teva! Si vols aportar la teva opinió, publicar algun article, o fer algun suggeriment per la millora de la nostra revista, només t’has de posar en contacte amb nosaltres enviant un correu electrònic a l’adreça de l’Escola info.clot@fje.edu
Torn de paraula...
Anna Ma. Vivó, Irene Arcones i Jose Molina Servei de menjador de l’escola Les hores compreses entre el dinar i el retorn a l’activitat lectiva són un espai fonamental per potenciar que els nens i les nenes tornin a les aules relaxats i preparats per assumir els continguts docents. Per a aquest nou curs 2013/14 l’Escola del Clot ha posat en marxa un nou funcionament del servei de menjador, coordinat per Irene, Anna Ma. i Jose.
En què consisteix el servei de menjador de l’escola? El temps del migdia és una estona molt important i a la vegada difícil, ja que forma part de l’horari escolar dels alumnes i és el moment ideal per deixar-se anar. Durant aquesta estona també es dóna una certa tendència natural cap al desordre i la disbauxa. Però no tan sols és un espai per menjar, sinó que també és un espai social que ha de permetre una relació distesa i de coneixement. En aquest temps, els infants comparteixen entre ells jocs, interessos, moments de relaxació, etc., imprescindibles per al seu desenvolupament. Permeten, doncs, una vida de grup rica amb possibilitat d’intercanvi d’experiències i d’aprenentatges. Per això creiem que el temps de migdia no ha de ser un espai exclusiu per menjar. Cal una educació alimentària, però també cal millorar els hàbits d’higiene, la convivència, la socialització, els modals a taula, els valors i els coneixements personals dels alumnes. Per tant, aquest és un nou espai d’aprenentatge que dóna un valor afegit al servei, un espai on aprenem
a conviure, a cooperar amb els companys, a respectar les diferències, a conèixer i gestionar les emocions, on desenvolupem hàbits i habilitats, i adquirim actituds i valors. Quines són les millores que s’han dut a terme? El nou servei de menjador s’enfoca com un servei lúdic i educatiu, en el qual hi ha una comunicació fluïda entre les diferents etapes acadèmiques, on s’aprofiten tots els espais de l’escola (gimnàs, teatre, biblioteca, diferents patis...) i organitzat per al creixement i el desenvolupament dels alumnes. Un dels canvis més significatius ha estat la posada en pràctica dels monitors referents: cada curs d’alumnes està acompanyat per uns monitors concrets; això permet millorar la comunicació amb els professors i amb les famílies, i ens permet conèixer, individualment i en grup d’iguals, als alumnes i així poder donar-los una millor atenció. Un altre canvi ha estat la posada en marxa d’activitats dirigides, amb l’objectiu de donar recursos als infants per poder gaudir de l’estona de lleure. El joc és una activitat essencial per al desenvolupament integral dels infants, representa un mitjà de relació i d’intercanvi, a més de ser una de les maneres que tenen els nens i les nenes de fer-se seu el món que els envolta. I aquestes activitats dirigides, en què consisteixen? Plantegem activitats de lleure educatives un parell de dies a la setmana, amb una durada de 45 minuts, sempre emmarcades en aspectes lúdics i adaptades a les edats dels nens i les nenes i del jovent. Són activitats que sorgeixen de les opinions i propostes dels alumnes i que permeten descobrir tot el ventall de possibilitats que
la creativitat i les ganes de passar-ho bé ofereixen. Hi fem activitats esportives, tallers, racons, jocs motrius, cine fòrum, teatre, grups de debat... i també muntem gimcanes i setmanes temàtiques. Setmanes temàtiques? Exacte! Aquesta última setmana vam posar en marxa la setmana dels jocs populars. Una entitat ens va facilitar set jocs poc habituals de jugar, i els més petits de l’escola van poder gaudir-los. A més, els alumnes d’ESO van ser els monitors d’aquestes activitats i això va permetre que grans i petits poguessin compartir una estona magnífica. Ha estat tot un èxit! I d’aquí a unes quantes setmanes ho tornarem a posar en marxa per als més grans de primària. Així doncs, ens preparem per a un curs ple d’experiències gratificants i enriquidores per a tothom.