Revista Kostka 170 by Barcino

Revista de la Comunitat Educativa

12/13

170

Jesuïtes Gràcia · Col·legi Kostka · C. Riera Can Toda, 29-31 i C. M.D. de la Salut, 17-29 · Barcelona 08024 Tel.: 93 210 36 05 · www.kostka.fje.edu · info.kostka@fje.edu

sumari Revista Nº 170 · Desembre 2013

Portada

Sumari

Editorial

Llar d’infants

Educació Infantil

Cicle Inicial Primària

6-7

Cicle Mitjà Primària

8-9

Cicle Superior Primària

10-11

Educació Secundària Obligatòria

12-13

Horitzó

14-15

Batxillerat

Entrevista Col.laboracions professorat

Activitats escolars

Pastoral Escola de música Llengües estrangeres

18 20-21 22 23-24

AMPA-KOSTKA

Paraescolars

Antics alumnes

Contraportada

Consell de redacció Oriol Navarro, Núria Estévez, Virginia Menéndez, Joaquim Molina, Anna Segura i Carme Targarona.

editorial Ser conscients: mirar cap endins “Entenem l’educació com el procés orientat a formar integralment persones conscients, competents, compassives i compromeses” Aquesta afirmació recull un dels objectius principals del

i inabastable que ens depassa, d’una superficialitat

col·legi Kostka. La tasca educativa de l’escola ha de generar

manifesta i persistent, d’un zàping constant que passa d’una

un entorn que possibiliti aquesta formació integral de

cosa a una altra sense solució de continuïtat, d’un soroll

l’alumnat, on la consciència, la competència, la compassió i

permanent que no deixa espai al silenci. De fet, l’evitem.

el compromís, en siguin elements i valors clau. I la nostra

Fins i tot nosaltres mateixos, des de l’escola i des de

pretensió és educar a aquestes noies i nois, no per a ells

casa, contribuïm moltes vegades, a aquesta dispersió tant

mateixos, sinó per als altres i amb els altres: volem que

contrària a la consciència.

contribueixin a construir una societat més justa, més humana, més solidària, més inclusiva i també, més sostenible.

En aquest context, el treball de la interioritat adquireix una importància cabdal. A casa i a l’escola hem d’anar contra

Està formulat d’aquesta manera en el manifest de l’Horitzó

corrent. Hem de poder generar un ambient i un estil que

2020 i ens compromet, per tant, a totes les escoles de

afavoreixi l’aprofundiment en allò que és important, que

Jesuïtes Educació. De ben segur que tots ens hi sentim

s’allunyi del pur activisme, que pugui aturar el ritme quan faci

plenament identificats.

falta, que provoqui moments de silenci i, fins i tot, de solitud,

Dèiem, en primer lloc, que volem educar per ser conscients. La consciència és el primer pas, i és absolutament imprescindible per a aconseguir tota la resta. Només si som profundament conscients de qui som, del que fem i de l’entorn en el que ens trobem, serem capaços de transformar-lo i millorar-lo. I, per tant, hem de començar per ser conscients de nosaltres mateixos. Hem de descobrir les nostres capacitats i possibilitats per a potenciar-les i compartir-les; dels nostres sentiments, per a gestionar-los; de les nostres limitacions per a acceptar-les, compensar-les o superar-les; de les nostres accions per fernos responsables d’elles; de les nostres il·lusions i desitjos per a mobilitzar-los; de les preocupacions i decepcions que ens poden aturar, per a integrar-les i donar-hi resposta, ... I per fer tot això, hem de mirar cap endins. Cap a l’interior de nosaltres mateixos. I estem poc acostumats a fer-ho. La societat no ajuda: estem envoltats de multitud d’estímuls que ens porten sempre cap enfora, d’informació il·limitada

on aquesta mirada interior sigui possible. Hem de ser capaços de viure aquestes experiències i moments singulars on el treball de la interioritat sigui central, però sobretot també hem de ser capaços de conviure en una quotidianitat que faci possible les preguntes fonamentals i el procés per a respondre-les: això també és mirar cap endins. Des de l’escola estem compromesos a seguir avançant en aquesta línia. I des del treball de la interioritat, des d’aquesta mirada interior, podrem anar desvetllant l’espiritualitat. Aquesta és la nostra vocació com a escola evangelitzadora: presentem Jesús de Natzaret com a model de referència per a la nostra vida, des de la llibertat i el respecte. S’apropa el Nadal. És un bon moment per mirar cap endins i per ser conscients del missatge profund d’estimació i servei que Jesús ens fa arribar. Fem-ho possible. Bon Nadal! Oriol Navarro i Oller Director General

Llar d’infants Un dia a la llar Amb aquestes línies us volem transmetre com és un dia a dia a la nostra Llar d’Infants. Com ja tots sabreu, la rutina diària pels nens i nenes és fonamental per aportar seguretat i benestar. És per això que cada dia s’estructura de la mateixa manera. Quan els infants arriben a l’aula fem el “Bon dia”, que els serveix per a conèixer els companys, els que hi són i les absències. És aleshores quan iniciem l’activitat del matí. Aquestes estan orientades a estimular el desenvolupament integral dels infants per mitjà de:

• L’experimentació. • La música. • La plàstica. • La psicomotricitat. • El Projecte E.M.A. (Expressió, Moviment i Aprenentatge) • La iniciació a la Llengua Anglesa. • Els racons de joc i els diferents tallers. • La relaxació. • Els massatges.

d’higiene personal i autonomia. Ja tots ben nets i polits fem una activitat que els permeti relaxar-se i preparar-se per a l’hora de dinar o bé per a marxar a casa amb la relaxació amb coixins, mirar o explicar contes, massatges,… Després de dinar toca fer una migdiada per a renovar energies. Al despertar-nos és moment de dur a terme altra vegada els hàbits d’higiene personal i autonomia, berenar, realitzar una activitat de joc lliure i preparar-nos per a la sortida. Així finalitzem la nostra jornada fins al dia següent. Per a acabar, volíem dir que per a totes les educadores de la Llar d’Infants és un orgull poder formar part d’aquest Projecte Educatiu tan ambiciós i així poder aportar el nostre granet de sorra des dels primers mesos de vida dels nostres infants. Moltes gràcies. Les educadores de la Llar d’Infants

Un cop finalitzada l’activitat és l’hora de sortir al pati i així relacionar-se amb altres companys i educadores. Després d’aquesta estona d’esbarjo és l’hora d’iniciar els hàbits

Cantem cançons

Juguem tots plegats

Expliquem contes amb titelles

Fem psicomotricitat

Projecte EMA amb l’Elsa

Juguem al pati

Descobrim la tardor

educació infantil Famílies a l’aula

Els planetes

Al llarg d’aquest trimestre els nens i nens d’infantil 3 i els seus tutors/es hem gaudit de la visita de les nostres famílies. Ens han explicat contes, hem ballat amb ells, ens han fet titelles, hem plantat llavors, ens han ensenyat les seves mascotes, ... i un munt d’experiències i activitats amb les que hem après moltíssim!

Durant aquest trimestre, els nens i les nenes d’infantil 4 han viscut moltes experiències i han après moltes coses sobre els planetes a través d’un projecte.

ARA JA ENS CONEIXEM MÉS!!! Gràcies per la vostra implicació i col·la boració!!

Per començar-lo, van haver d’escollir democràticament el nom de les classes. Després van compartir tot el que ja sabien i tot el que encara els faltava per saber del planeta escollit . A partir d’aquí i gràcies a la col·laboració de les famílies, els nens i les nenes donaven resposta a les preguntes formulades i van poder fer una petita exposició d’allò més interessant a través d’un mural, un vídeo, unes fotografies, etc. Amb la la sortida al Planetari Municipal del Guinardó, acabàvem un projecte del que tots, petits i grans, hem après moltíssim i hem pogut viatjar pel món de l’espai com a veritables astronautes!!

Els fruits de la tardor Aquest trimestre els nens i nenes d’INFANTIL 5 hem treballat els fruits de la tardor. Hem après que hi ha fruits secs com ara les ametlles, les avellanes, les castanyes i els festucs i, fruits carnosos com per exemple els caquis, les pomes, el raïm i les magranes. De tots aquests, hem escollit el que volíem portar a l’escola i a partir d’aquí cada dia n’hem treballat un. Els hem observat, tocat, olorat i fins i tot els hem tastat. Alguns ens han agradat molt i d’altres no tant... Hem realitzat una fitxa per cada un dels fruits, on els hem dibuixat, hem escrit el nom i les seves característiques com ara si tenia pell, closca, si eren durs, tous, si tenien suc o no... Hem pogut gaudir de l’activitat i aprendre moltes coses interessants.

cicle inicial primària El llibre de vida a 1r de Primària “El Llibre de vida” és un treball vivencial i personal de cadascun dels alumnes de Cicle Inicial. S’inicia com un treball d’escriptura espontània d’emocions i de vivències, és a dir, com un diari personal en el qual poden escriure, expressar i dibuixar tot allò de la vida escolar, social i familiar que per a ells tingui un significat especial i sigui important (el seu aniversari, el naixement d’un germà, la caiguda d’una dent, una sortida amb la família,...). Aquest treball comença a Primer i al llarg del curs ja es va veient l’evolució, i, de mica en mica, els nens van perdent la “por” a enfrontar-se al full en blanc,... i mostren més ganes i interès per escriure. I a Segon es continua el “segon volum” amb una feina molt més intensa i autònoma. És molt important la col·laboració de la família perquè participin en els treballs dels seus fills i filles i per a que puguin palpar les seves inquietuds. Per això, els caps de setmana, són moltes les famílies que se’n recorden del Llibre de vida i ajuden els seus fills a guardar fotos, les entrades del cinema, del zoo, del museu,...o, fins i tot, fulles del parc, petits bolets de tardor,... Tots aquests materials enriqueixen molt aquest treball i queden recollits també en el Llibre. Com es pot veure, aquest és un treball personal i individual. És un material que es presenta en una llibreta folrada al gust de cada alumne. Per això, cada “Llibre de Vida” és únic i personal, i respecta i afavoreix el ritme d’aprenentatge de cada nen i nena.

El treball cooperatiu La importància del treball cooperatiu a l’aula és cabdal. Ajuda a construir el coneixement dels nostres alumnes. Està ben demostrat que quan un nen o nena interacciona amb un altre per a explicar allò que coneix i allò que ha après, se li posen en marxa tot un seguit d’habilitats i estratègies comunicatives, d’organització i d’organització d’idees i pensaments. En el treball cooperatiu s’estructura l’aula en petits grups heterogenis on els alumnes treballen junts una tasca acadèmica. Entre ells s’han de coordinar, veure les necessitats que tenen, pensar com estructurar la seva feina, quin material aporten i altres petites responsabilitats que han de resoldre. La presència dels tutors i tutores és imprescindible entès com a acompanyament.

cicle mitjà primària Tercer i els tallers Antequera

La salut

Els alumnes de tercer hem iniciat aquest curs uns nous tallers: el de teatre, el de biblioteca i el de coral. El primer grup dels alumnes de 3r estem preparant un Taller de Teatre que és una petita adaptació de la novel·la el “Conte de Nadal” de Charles Dickens, tot un clàssic que intentarem representar per Nadal. Els nostres petits actors i actrius estan treballant de valent, hem de felicitar-los pel seu esforç i l’alegria amb la qual participen en aquest taller que potencia l’oralitat del alumne, la seva creativitat i el treball en equip . Hi ha un altre grup que estem fent Biblioteca: agafem un llibre que triem ben triat (tot i que de vegades no acabem d’encertar...) i marxem a la zona del ping-pong, tot aprofitant el bon temps. Primer ens llegeixen una història o conte que dura uns 10 minuts i després nosaltres triem un lloc on gaudir del nostre llibre. Ens deixen estirar, assentarnos a les escales, seure pel terra...Ah! i alguns ens hem agafat un coixí per estar encara més còmodes! El taller de Cant Coral ofereix als alumnes de l’Escola de Música un primer contacte amb el que és fer música en conjunt amb l’ajuda de l’instrument que ens és propi a tots: la veu. Prendre consciència d’aquest instrument i començar-ne a conèixer les possibilitats així com, a cuidar-lo i acostumarse a participar en un conjunt polifònic n’és l’objectiu.

Com venim fent cada any, hem començat els Tallers de Teatre en Anglès i el Taller d’Experimentació. Teatre en Anglès: Aquest curs es representaran les següents obres: “The Pyjama Party” •3rD 3rE “The Big Shrink” •

Amb aquest taller pretenem reforçar els coneixements d’anglès, fomentant la participació de tots els nens, fiançant l’expressió oral i la seguretat davant del públic en la representació final. Tot això ho aconseguim d’una manera lúdica i participativa mitjançant audicions, assajos tant a la classe com en el propi teatre. Aquest taller és un mitjà per treballar la pronunciació en anglès així com l’expressió corporal, on l’alumne en gaudeix força. Taller d’Experimentació: Durant aquest curs es realitzaran diverses pràctiques com construir una maqueta amb fusta i plastilina per aprendre els elements del paisatge. Observarem les temperatures màximes i mínimes, per després omplir una gràfica. També disseccionarem una cuixa de pollastre i una sardina, per a observar la musculatura, els ossos, resistència dels tendons, les articulacions i el sistema respiratori, els òrgans i parts del cos dels peixos. Finalment experimentarem amb les relacions entre les plantes i la llum. Dins aquest taller treballem habitualment per equips per promoure la participació activa dels alumnes i despertar el seu interès per l’entorn i la natura. D’aquesta forma apropem al nen a la realitat d’una manera més vivencial i motivadora.

cicle mitjà primària Projecte once Fa un temps ens va arribar a l’escola la proposta de participar en un projecte de l’ONCE. La idea era que, si en el calendari hi ha un dia dedicat a la Pau i No-violència, als drets dels infants, i a la salut, també es podria dedicar un dia a la il.lusió. Després d’unes primeres activitats de sensibilització parlant sobre què és la il·lusió, per què creiem que és important i quines il·lusions tenim (algunes precioses!), els alumnes de 4t de primària es van entusiasmar i engrescar en participar en aquest projecte: fer un cartell per impulsar la instauració d’Un dia de la il·lusió. Hem dedicat algunes sessions de plàstica i d’arts and crafts a la creació d’aquest cartell, utilitzant tècniques treballades durant el trimestre: el puntillisme i la línia recta com a formes d’omplir una figura. Hem alternat estones d’explicació de com ha de ser un cartell, la importància de triar un bon eslògan, de combinar adequadament els colors i les imatges, de com trobar l’equilibri de l’espai... amb estones de treball en grup.

Per entendre bé què era un eslògan, vam posar uns quants exemples, a veure si els associaven a les marques corresponents. Segur que llegint aquestes línies us en ve algun al cap, no? El resultat d’aquests dies de feina: uns cartells ben elaborats aplicant tècniques treballades a classe i la satisfacció d’un treball fet amb i per la il·lusió. No us podeu imaginar com ha estat de difícil triar-ne només un per classe!

cicle superior primària Les convivències de 6è de Primària “...Els dies 17 i 18 d’octubre vam anar de convivències a Mas Banyeres (Centelles).Vam fer moltes activitats, com per exemple: cars, tir amb arc, rocòdrom, etc. Les habitacions tenien noms d’arbres i fulles. En definitiva ens ho vam passar molt bé!!” “…ens vam avenir molt bé tots i ràpidament ens vam fer amics. També vam poder retrobar-nos amb molts companys que feia temps que no vèiem. Vam anar a fer unes activitats al bosc que consistia en ser investigadors i trobar fulles i insectes, vam trobar un munt d’animals interessants, encara que se’ns van resistir les marietes!!! En aquestes convivències ens ho vam passar genial i vam fer un munt d’amistats noves!! Espartanos!! Au!! Au!! Au!!...” “...vam tenir una estona de temps lliure abans de sopar i després de fer una estona de discoteca ens vam anar a dormir...” “...Les convivències d’aquells dos dies van ser tota una experiència molt agradable i uns dies meravellosos...” “...El més divertit va ser la disco, petits i grans ballàvem tots junts i ens ho vam passar d’allò més bé...” “...Les convivències ens han agradat molt...Hem conegut altres persones i hem fet molts amics...” “...L’entorn exterior de la casa era maquíssim, amb un paisatge meravellós i gegantí. Hi havia molta quantitat de flora i fauna...Va ser una experiència inoblidable...” “...Aquestes convivències ens ho vam passar molt bé! Ens van fer moltes activitats divertides i emocionals. Ha estat una bona oportunitat per conèixer els nostres futurs companys i companyes dels dos edificis (Salut i Antequera) podent fer així noves amistats...” “...Per nosaltres la nit va ser un dels moments més divertits gràcies a que vam poder anar a la discoteca, gaudir d’unes begudes de colors en el sopar de gala i el més emocionant va ser l’hora d’anar a dormir amb els nostres companys/es de classe! En general, va ser una de les millors convivències de la nostra vida...” “...Mas Banyeres va ser l’escenari d’aquest meravellós record, un indret que recordarem tota la nostra vida, gràcies a aquells grans dies i sobre tot, als nostres professors i professores que van fer possible aquest viatge tant emotiu.També us volem donar les gràcies a vosaltres mares, pares i tutors que ens heu regalat aquest gran record... Fins sempre.” Alumnes de sisè d’Antequera i La Salut

cicle superior primària Projecte: “Plantem, treballem i recollim” El nostre Projecte de l’Hort, “Plantem, treballem i recollim”, va néixer l’any 2005 donant resposta a les iniciatives promogudes per les Nacions Unides del 2005 al 2014, conegut com la Dècada d’Educació per al Desenvolupament Sostenible, dissenyant un pla de treball que integrés diferents activitats per poder incorporar la dimensió ambiental en la nostra gestió i en el nostre currículum i ens vam marcar tres grans objectius: ncorporar la cultura de la sostenibilitat a les activitats • Iformatives dins de l’aula. els alumnes a una part de la natura que té a veure • Aambpropar la seva alimentació i qualitat de vida. la participació dels alumnes, mestres i famílies en • Mel otivar manteniment de l’hort i del jardí, potenciant el treball cooperatiu. El fet de que els nostres alumnes siguin els protagonistes de la transformació d’un espai de la seva escola en un hort, els ajuda a sentir-lo més seu i a desitjar tenir-ne cura. És una experiència personal i directa de contacte amb la terra i els seus fruits, realitzada de forma compartida que es convertirà en estimació pel nostre entorn. L’hort és un espai privilegiat que desperta interès i curiositat i que a més dóna l’oportunitat de reflexionar sobre els hàbits alimentaris i motiva a incorporar a la seva dieta verdures i hortalisses, que els mateixos alumnes són els responsables de la seva plantació, creixement i collita.També és un eix organitzador i transversal, ja que permet estudiar i integrar l’aprenentatge d’altres àmbits de coneixement com el medi natural i social, el matemàtic, el de llenguatges verbal o plàstic ... Els participants en el Projecte són tots els alumnes d’Educació Infantil i d’Educació Primària de l’edifici la Salut, però els alumnes de P3 i P5 d’Infantil i els alumnes de 5è de Primària són els encarregats de tenir-ne cura (plantant, regant, collint, abonant...).Tot i això guiats per la Laura, que és l’enginyera agrònoma que des de l’inici d’aquest projecte ens assessora i col·labora activament amb nosaltres. També estan implicats, a part del claustre de professors, el personal de cuina i neteja. Es treballa ecològicament sense utilitzar productes químics, amb les eines tradicionals de l’hort i el compost, que ens el proporcionen les tres compostadores que tenim pels residus orgànics. I quan el fred ens visita despleguem el nostre hivernacle. Fem dues plantacions al llarg del curs, la de Tardor-Hivern i la de Primavera-Estiu i en tenim una altra perenne, que és la de les herbes aromàtiques. Pastanagues, bledes, faves, escaroles, cebes, albergínies, pebrots, tomàquets, maduixes ..., el nostre hort és tan productiu que, fins i tot, s’incorpora al casal d’estiu prolongant la collita durant el mes de juliol. I el nostre objectiu de futur és conrear més generacions que estimin la natura! Aurora Moreno

educació secundària obligatòria Ja som a l’ESO!!! Com ja sabeu, el passat dia 12 de setembre vam començar una nova etapa, 1r d’ESO! Al principi estàvem nerviosos perquè tothom ens deia que seria un canvi molt important: molts més deures, més hores d’estudi, noves sensacions interiors, nous companys d’altres escoles fins arribar a omplir una tercera línia..., i retrobar-nos amb alguns dels nostres amics de l’antic Cormar. El primer dia tots estàvem molt nerviosos intentant descobrir quines serien les nostres noves amistats i com seria realment aquest canvi d’etapa. Finalment, tot està resultant una gran experiència! Tots els nostres nous companys han resultat molt oberts a fer noves relacions, el que ha facilitat que la integració hagi estat un èxit! De feina, molta més: més deures, estudiar cada dia, els primers exàmens trimestrals... però, de mica en mica, ens hem anat acostumant. Per acabar, voldríem compartir amb tots vosaltres les activitats que hem viscut plegats aquest primer trimestre: una sortida a La Conreria per a fer unes activitats cooperatives per conèixer una mica més l’Àfrica, i un taller de interioritat per descobrir el millor de nosaltres com a persones.

Era el primer dia de curs d’una nova etapa en una escola nova ; estava nerviós per com serien els nostres companys i com seria la nova escola. Vaig entrar a l’auditori, hi havia molts nens i nenes asseguts i xerrant els uns amb els altres. Al cap d’una estona els nostres tutors (llavors encara no sabíem amb quin d’ells ens tocaria) ens van presentar una activitat ben curiosa per descobrir quin seria el nostre grup-classe. Només ens van dir que estiguéssim atents a la projecció que ens havien preparat per descobrir el missatge ocult: a quin grup aniríem!!! No cal dir que hi vam posar els cinc sentits. A la pantalla anaven sor tint els nostres noms en colors diferents. Però encara quedava un assumpte per resoldre: qui seria el nostre tutor? Cada un d’ells portava una peça de roba d’algun color ; si el color era el mateix que el del teu nom aquell era el teu tutor. La veritat es que va ser una activitat molt diver tida per començar el curs. Ara, amb el temps que portem, puc dir que estic en un grup on em sento molt còmode, tant a la meva classe com amb la resta de companys d’ESO 1.

Judit Ramos Estévez Guillem Pascual

Era el primer dia de escola nova, nova etapa, nous companys...L’escola plena de gent. Jo com els altres companys nous, entre tanta gent, no sabia què fer. Llavors es va obrir la porta! Recordo que dintre meu van esclatar totes les emocions; por, neguit, nervis, curiositat... Per sort, el neguit va anar disminuint quan vaig veure una molt bona amiga meva. Vam entrar juntes dins l’escola i ens vam asseure a l’auditori, on ens van projectar un Power Point que ens donaria la clau del que realment volíem saber en aquell moment: amb qui aniríem i amb quin tutor passaríem la resta del curs. Ara que ja portem un trimestre i hem fet la sortida de Tutoria a La Conreria, el taller d’interiorització i moltes activitats plegats, podem dir que la integració està sent més fàcil del que ens pensàvem aquell primer dia! Blanca Martínez

educació secundària obligatòria Sortida d’interioritat 3r ESO

Sortida a Montserrat 4t d’ESO

El passat octubre, l’alumnat de 3r de la ESO vam anar a Manresa a realitzar un taller d’interioritat. Va ser una sortida força lúdica. Sempre va bé fer sortides durant el curs per treure tensió. Les activitats que vàrem fer van ser distretes i van servir per a relaxar-nos i adornar-nos més de com som nosaltres mateixos, i saber com ens sentíem en aquell moment. Vam fer activitats individuals, en petit grup i tots junts, algunes més tranquil.les i altres de més mogudes. Finalment vam aprofitar per conèixer La Cova de Manresa, un lloc molt important per l’espiritualitat de l’Escola. Alumnes de 3r d’ESO

El dia 11 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO vam anar a visitar el monestir de Montserrat. Vam quedar tots a les 8’15h a la parada de metro de plaça Espanya i, tot i que alguns vam arribar tard, tothom va poder agafar el tren. Vam haver d’agafar un tren fins a Montserrat i després un cremallera fins al monestir. El viatge va durar unes dues hores. En arribar, vam esmorzar i vam estar veient l’entorn. Ens va sorprendre la gran quantitat de boira que hi havia per la qual cosa no vam poder fer l’excursió prevista a la muntanya de Montserrat. De totes maneres, vam poder visitar el museu de Montserrat i conèixer la història d’aquell monestir i de la muntanya. Un cop vam visitar el museu, vam anar a veure l’acte de l’escolania de Montserrat. Va arribar el migdia i la boira encara seguia. Per sort, un familiar d’un company ens va facilitar un espai per poder restar durant l’hora de dinar. Allà vam estar fins a la tarda gaudint de la companyia del curs. Un cop vam acabar de dinar, vam deixar tot en ordre i els que van voler van poder anar a encendre una espelma a l’esglèsia mentre els altres tenien temps lliure. Un cop acabat, vam iniciar el camí de tornada a Barcelona.Tot i el mal temps, va ser una gran sortida! Alex Blanco i Laura Navarro

L’escola que volem, entre tots, la farem possible. Com que mirem el futur amb il·lusió i esperança, ja sabeu que ara fa un temps vam posar en marxa un procés de reflexió àmpliament participat i col·laboratiu per part de tota la comunitat educativa de Jesuïtes Educació. Sota la voluntat de definir els horitzons, processos i accions calia trobar el marc que ens ajudés a avançar de manera decidida, concreta i eficient cap a una profunda transformació del procés d’ensenyament i aprenentatge, capaç de donar resposta als reptes que els nous temps ens plantegen. Volem transformar l’educació. Crear la nova escola i fer-ho totes i tots junts! Aquest va ser l’objectiu de partida de l’HORITZÓ 2020. Calia anar pensant en una nova escola que desenvolupés i implementés un nou model pedagògic, la Ratio Studiorum del segle XXI, basat en els principis i valors de la pedagogia ignasiana i en el diàleg permanent amb els darrers avenços de la pedagogia, la psicologia i les neurociències, per educar amb èxit en la realitat i el futur del segle XXI. És evident que en un món canviant on les noves tecnologies tenen més importància i el treball en xarxa és imprescindible, no té sentit que el procés d’ensenyar-aprendre segueixi les mateixes pautes que al segle XX.

Què és l’horitzó 20

el diari

els vídeos

1 2

Us convidem la web de l’HORITZÓ 2

Trobareu una vista v el diari HORITZÓ 2020 i el relat d

020 i què hem fet?

el relat

l’exposició

2 3 4

m a visitar 2020: h2020.fje.edu

virtual a l’exposició, de tot el procés de participació

Després d’un llarg temps de dedicació i escolta, ara sabem que la transformació passa per plantejar un nou espai físic, amb una organització flexible i amb el suport d’un nou model de gestió, per formar persones integrals, competents, conscients, compassives i compromeses. Hem treballat de valent i no és agosarat dir que el procés de recerca ha estat un èxit de participació i de resultats. Només a tall informatiu, es van obtenir més d’11.000 idees que ens ajuradan a definir, marcar objectius i fixar el full de ruta del nou model pedagògic que s’està construint des de Jesuïtes Educació. De tot el procés han sorgit 17 idees clau que ara serviran de plataforma de llançament per concretar les accions que aniran definint tot el que implica aquest canvi. Totes aquestes idees i el procés que hem estat treballant han pres forma en una exposició itinerant que visitarà totes les escoles. En aquesta mostra, es poden llegir els aspectes que defineixen l’HORITZÓ 2020: la feina feta amb les UBP i les APA, els resultats de l’enquesta, aspectes que defineixen el nou model pedagògic, els nous espais... Tota la informació necessària per entendre cap on va l’educació a les escoles de Jesuïtes, l’educació a les escoles que volem.

Som-hi!

batxillerat El futur de l’educació Em dic Blanca Navarro i sóc estudiant de segon de Batxillerat. Durant el curs passat i fins dimarts 26 de novembre he estat fent el Treball de Recerca titulat El futuro del proceso de enseñanza-aprendizaje. En aquest treball em plantejo una sèrie de preguntes relacionades amb el futur de l’educació com, per exemple, cap a on porta el món globalitzat, les noves tecnologies, els nous avenços en el coneixement del cervell i la seva aplicació en nous models d’ensenyament i aprenentatge. A la par t teòrica del treball hi ha un apartat relacionat amb els projectes actuals que plantegen reformes en l’educació. Un d’aquests projectes s’està portant a terme a la nostra escola, es tracta de l’Horitzó 2020. És un projecte de reformes a les escoles jesuïtes a Catalunya que es caracteritza per ser col·lectiu, hi participen tant nens com professors i l’AMPA. Per saber-ne més sobre aquest projecte, vaig tenir el plaer d’entrevistar a Enric Caturla (Cap de Pedagogia i Formació de JE), impulsor del mena, el nou model d’ensenyament i aprenentatge.

Integració

Aquest model parteix de l’essència de la pedagogia ignasiana, de la psicologia de l’aprenentatge, de sistemes educatius com el de Finlàndia, de models pedagògics com Waldorf o Montessori, i concedeix un paper actiu als alumnes en el seu procés d’aprenentatge, al treball per projectes o a l’autonomia dels centres. En aquest nou projecte es volen potenciar aspectes com la importància de l’alumne, la formació de valors i l’entrenament de la capacitat de resoldre problemes per a formació per a la vida. Un dels apartats tractats al Mena i al meu TR són les intel·ligències múltiples del psicòleg Howard Gardner. Gardner va plantejar una nova interpretació de les capacitats cognitives de l’ésser humà. Aquesta teoria proposa vuit noves intel·ligències: la intrapersonal, la interpesonal, la naturalista, la musical, la visualespacial, la cinesicocorporal, la lingüística i la logicomatemàtica. Encara que la seva teoria no està considerada com un model pedagògic, ha estat incorporada a nombrosos models educatius, sobretot a l’etapa d’infantil. Al nou futur plantejat per a l’escola també està prevista la incorporació d’aquesta teoria que es concretarà en la realització de projectes d’investigació que potenciïn les diferents intel·ligències de l’alumnat. “La nostra escola està duent a terme una sèrie de canvis necessaris què la faran una escola per al segle XXI.”

No és or tot el que brilla. Si hi ha alguna cosa que s’ha d’aprendre des de petit és a saber integrar-se i adaptar-se als llocs, perquè la vida dóna moltes voltes i mai saps on i amb qui acabarà. No tothom sap què fer quan és nou a algun lloc. Potser ets més tímid o es té por del que puguin pensar, però sempre tens clar una cosa: la imatge que es doni des de el primer dia mai serà la mateixa que l’últim. Quan s’és nou a un lloc hom no es pot tancar molt, perque és com si estigués dient a la gent que l’envolta que no vols saber res d’ells. Tampoc s’ha d’obrir massa, ha de ser natural, un mateix. Sóc nou al Kostka i he de dir que d’on vinc anteriorment era impensable el fet que els de la pròpia escola et volguessin integrar amb ells. Sempre, està clar, hom ha de posar de la seva part però si hi ha alguna cosa que es pot destacar és el sentiment d’hospitalitat. Si es viu el dia a dia amb por de què pensaran d’un a un lloc nou, impedirà sempre ser com un és, i es així com se t’ha de valorar. Igual que s’ha de saber integrar-se s’ha de saber acollir. Quan ve algú molts cops ens fem les típiques preguntes: ¿Qui és? ¿D’on ve? però per què en comptes de preguntar-ho a nosaltres mateixos no li preguntem a ell/a? Mai se sap quan seràs un mateix el que s’hagi d’integrar i sempre s’agraeix que t’acollin. Com he dit, sóc nou al Kostka i si puc destacar alguna cosa, són aquets valors. Alex Ibáñez

entrevista Entrevista a l’Albert Sáenz Quants anys has estat treballant a l’escola? Doncs he estat treballant durant 12 cursos escolars. Vaig arribar el primer de setembre del 2001, al llavors SEK (Sant Estanislau de Kostka), de la mà de la Fundació Jesuïtes Educació i com a director de Batxillerat. En aquells moments en Joan Bassas era el director de l’escola. Jo provenia de l’escola de jesuïtes de Bellvitge, Joan XXIII, on havia estat 8 cursos com a docent i els últims 4 exercint de cap d’estudis d’ESO i Batxillerat.

2. En aquest temps, quines tasques has realitzat al Kostka? Primer, director de Batxillerat (3 cursos), després, director de tota la Secundària (ESO i Batxillerat) durant 6 cursos més, novament director de Batxillerat (1 curs) i finalment coordinador de qualitat (els últims 3, ja que el primer curs d’aquests tres vaig compaginar el càrrec amb la direcció del Batxillerat). Els meus directors generals en aquests anys han estat en Joan Bassas (2 cursos), l’Antoni Parellada (7 cursos) i l’Oriol Navarro (els darrers 3 cursos).

Explica alguna anècdota divertida i algun moment crític, succeïts al llarg de la teva estada a l’escola Pel que fa a les anècdotes divertides, la majoria fan referència a la relació quotidiana amb els alumnes i les famílies, per exemple, tot el que em deien els alumnes petits (INF i PRI) quan passejava pel pati en hores d’esbarjo i els saludava. Són tot un tresor!!! També hi ha hagut anècdotes per a riure en la feina diària amb el professorat o amb el personal d’administració i serveis, amb els que he passat moments que són inesborrables. Els moments crítics que recordo són derivats d’algun problema amb alguna família i la desesperació del tutor o la tutora pel que havia passat, després d’haver esmerçat tants esforços...també en les reunions de l’equip directiu hem tingut gabinets de crisi...està clar, són molts anys de viure en primera línia la vida del dia a dia d’una escola amb tot el que això representa.

I el teu millor moment a l’escola? I el pitjor? Jo diria que el millor moment era cada dia, en arribar a l’escola, saludar als companys i als alumnes i iniciar la

jornada laboral. La veritat és que he tingut molta sort, doncs sempre he anat molt satisfet a treballar, pensant en la sort que tenia de gaudir d’una feina com la nostra en una escola com la nostra. Però si em demanes un moment d’especial satisfacció et diré que la certificació en ISO, assolida amb una molt bona qualificació, ho va ser per a mi, per tot el que representava. A banda, he passat moments boníssims amb companys, alumnes,... Seguint en la línia anterior, em costa trobar mals moments, no els recordo, però personalment penso que la mort de l’Alfredo García va ser un moment molt dolent per a tots.

Com valores la teva tasca com a educador? Des de ben jovenet (jo vaig estudiar Magisteri abans de Químiques) m’he dedicat a la tasca educativa i l’únic que espero, al final de la meva vida laboral, és haver estat a l’alçada de les circumstàncies. Però no ho sé, doncs m’he vist sovint envoltat de tants bons professionals, tan lliurats a la seva feina, a la seva vocació, que pensava “I tu que fas aquí?”. Des de la senyora de la neteja fins al director general, passant pel personal no docent, el professorat,... en totes les escoles on he treballat he vist educadors fantàstics que donaven lliçons diàries de ben fer. Jo, personalment i humil, he intentat estar a l’alçada, però tinc dubtes sobre si ho he aconseguit.

Què fas a partir del moment que has deixat de treballar? Què ocupa ara el teu temps? Bé, els que em coneixen ja saben que sóc una persona molt activa i que, tot i estar jubilat, no estaria tancat a casa “veient-les venir”, de fet faig massa coses : sóc formador de professors en la metodologia ABP i imparteixo cursos en les escoles que m’ho demanen, col·laboro amb la Companyia de Jesús portant la coordinació de les activitats d’interioritat que es fan a La Cova de Manresa (engrescador projecte conjunt de La Cova i JE), faig voluntariat a la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge (6 hores a la setmana), em dedico més que abans a les tasques domèstiques, faig esport (vaig al gimnàs i jugo a tennis), estic amb les netes,...no m’avorreixo pas !!! Ara, certament, us trobo molt a faltar, el caliu dels companys, dels alumnes, dels pares i mares del Kostka. És com una immensa família que ha estat la meva família durant molts anys. A més, una bona família, doncs la nostra escola (i el seu personal) és fantàstica en tots els sentits. Gràcies a totes i tots pel carinyo que m’heu donat al llarg d’aquest anys, sempre us estaré agraït.

col.laboracions professorat Blau No és sinó quan l’ombra s’allarga i perd el seu to, quan de tan llarga que arriba fins l’horitzó, que el copsar dels ulls queda esmorteït. Capcot segueixo l’infinit fil d’aquesta ombra encegadora, filla ja de la foscor més remota i no de la claror més intensa. Perfectament esfilagarsada és impossible trobar-ne ni l’origen ni el final, i ja no és la meva ombra la que no trobo ans em meravello com s’han unit totes sí com el desig més fervorós de dos amants. I és aleshores quan miro el cel, i l’horitzó no li ha estat frontera! I s’hi dibuixen estrelles perquè elles no tenen ombra, i miro d’entendre aleshores el color de l’infinit. Un bri de claror tornarà el cel roent, bullirà el mar brindantme un suau oreig, i mudarà tot al seu to natural. I la mar, que mirall és d’un cel presumit, en deixa entreveure ja els seus colors reals mentre la fina llum li brinda, entre ones, platejats reflexes com la lluna encara. I miraré el cel. I miraré la mar. Sabré de quin color és l’infinit i seguiré amb l’encís d’aquest mirall penetrable mentre s’aclareix el dia. La temptació de travessar, d’arribar a l’infinit a través de la mar, serà cada cop més incontenible. I m’hi capbussaré per a caçar-ne els núvols. Ressenya:

La composició sorgeix de la suggerència d’escriure en el primer número d’una revista literària electrònica en la qual

en cada publicació és dedicada a un mot, concepte, idea, etc. en aquest cas l’escollit va ser “blau”. El text amaga, i s’hi recrea poèticament, una idea infantil: “el cel és blau de dia però de nit és més fosc, tot de nit és més fosc i si el cel és l’univers això vol dir que l’infinit és blau” Per tant anem a l’hora del crepuscle, un moment on no sabem si és de dia o si és de nit. Les ombres s’atenuen i s’allarguen amb el vespre així doncs si imaginem el límit d’aquest succés ens trobarem amb ombres infinitament llargues i si son tan infinitament llargues les ombres que són foscor faran que no hi veiem, ens enceguen. Alhora un instant després el cel és fosc i per tant és com si les ombres s’hagin allargat i unit la terra amb el cel. Ara passaríem a l’alba. Aquella primera claror que fa tornar el cel vermell com una espasa que en contacte amb l’aigua de la mar farà que bulli i en un instant, el que dura mig cloure els ulls pel suau vent matinal amb aroma a mar, ja sembla haver-se fet de dia. Les onades fan reflexes platejats i potser és perquè la lluna encara és al firmament. Finalment trobem una altra idea infantil: els miralls com una realitat paral·lela i en ser tan suau el vent la mar queda força plana tan que s’hi reflecteixen els núvols. I no podríem doncs arribar a poder-los casar submergint-nos-hi? Claudi Cisneros. Professor Escola Música Kostka

activitats escolars ConvivĂ¨ncies

Castanyada

pastoral Omple’t de vida!!! En tot servir i estimar Des del silenci creatiu i la bona convivència, els alumnes i mestres d’Educació Infantil i Primària hem viscut una experiència d’interiorització col·lectiva el dia de Sant Estanislau de Kostka, 13 de novembre. Hem proposat a tots els grups de l’escola que omplissin el món de color...de vida!!! Com? DISSENYANT, CREANT I MANDALA que simbolitzés la VIDA.

DESFENT

una

La mandala com a FORMA mateixa de la VIDA , del creixement a partir d’un punt central que proporciona energia al conjunt, convidant a posar el missatge de Jesús en el centre del nostre dia a dia. Mandala, com a imatge del constant anar i venir entre l’interior i l’exterior, del moviment vital de la persona. “Mandala” vol dir : recipient que conté allò més essencial. Volem compartir amb vosaltres aquesta bonica experiència, plena de sentiment, d’emoció, d’expressió, de col·laboració, d’ajut, de cooperació, de respecte, de creativitat, de somnis compartits, de contemplació, de paciència ...de colors, de ...VIDA !!! Equip de Pastoral Infantil-Primària

pastoral Primeres Comunions Els passats dies 9 i 16 de novembre va tenir lloc a l’auditori de la nostra escola una celebració molt important per 27 alumnes de 5è de Primària. Tots ells van rebre el Sagrament de la Comunió acompanyats dels seus familiars i amics. Va ser un dia assenyalat per tots ells on van poder conèixer el sentit i la il·lusió que significa seguir el camí cap a Jesús. Confiem en que la il·lusió i alegria viscuda durant aquest dia tant important els acompanyi sempre.

escola de música Música per enriquir el nostre esperit El proppassat 20 de novembre la nostra escola ha inaugurat oficialment la temporada musical del present curs 2013-2014 amb el ja tradicional Concert de Santa Cecília patrona de la música i dels músics. Molts pares, mares, professors del col·legi i alumnes han passat una estona agradable escoltant i gaudint de la música que els nostres professors ens han ofert i que, com és ja costum, tardarà força temps en esvair-se del nostre cervell. Certament que per a qui subscriu aquest article serà molt difícil d’oblidar aquest concert 2013 en honor a la nostra patrona perquè ha estat el darrer en el qual he intervingut, directament, en la direcció de l’última de les peces que han sonat: Fragments de la Suite de Cambra del mestre Josep Garcia Gago, el meu pare. En segon lloc, serà molt difícil d’oblidar, perquè serà la darrera vegada que hagi pujat a l’escenari de l’auditori abans de la meva jubilació com a professor de l’Escola. Tot un munt de records i d’actuacions, també inoblidables, al decurs dels darrers quinze anys de concerts...i de nervis, com no. En tercer lloc, i no per això menys important, pel recolzament d’amics i companys presents. Començant per la del bon amic i excel·lent tenor Dalmau Gonzàlez antecessor meu en la direcció de les corals i escolania de puericantors del Sagrat Cor dels Jesuïtes de Casp,

que ens obsequià amb unes breus peces del seu ampli repertori de ‘bel cant’; i acabant per la presència de companys professors, associació de pares i mares i de la direcció del centre. Han estat anys durs de feina i activitat frenètica per fer arribar la música i els seus grans valors a tothom -nois, noies i adultsque mostraven la sensibilitat per rebre de les mans d’Orfeu el do de la sensibilitat artística. El sol fet de veure com en l’obra final del concert pujaven a l’escenari a tocar amb els professors de música un seguit d’alumnes dels cursos avançats de la nostra escola i, alguns altres que, tot i haver acabat els seus estudis al centre, segueixen gaudint de la música, dóna sentit a la feina duta a terme durant aquests darrers anys. Aquest fet va ser definitivament emotiu per mi. Per cloure, sols dir-vos que em sento molt satisfet pel suport que des de la institució he rebut durant tot el temps que he estat al capdavant de l’Escola de Música. Tot va començar en un acte nadalenc a l’església dels Jesuïtes de Casp amb uns nens que cantaven i uns altres que tocaven amb uns instruments de percussió, flautes i metal·lòfons, “aclarida, beneïda, venturosa nit de Nadal” ... el 1975. Una abraçada. Josep M. Garcia Plaja

llengües estrangeres Interview with Mercedes by the students of ESO4 Mercedes Mussard is our English assistant for conversation. She is from Colchester in Essex. She has come to Barcelona because she hopes to learn Spanish and Catalan and gain some experience in a Spanish school. We have prepared a short interview to get to know her much better:

• Do you like your experience so far? Yes, a lot. • What is your aim in life? To be happy :) • Tell us one thing that always makes you smile? My family hat did you want to be when you where young? A marine • Wbiologist and psychologist. hen you were little did you use to bicker with anybody? No, • Wbecause I am an only child. W hat is the one thing you hate the most? Cream! • your father say when you said that you would be • WgoinghattodidSpain? He said “Good for you!” s Spain what you expected? Is it better or worst than you • Iexpected? It is better than I expected, it surpassed my expectations, I love Barcelona. And now, a series of quick questions:

• Favourite music? Jazz • Last book read? Brave New World • Last film watched? Water for Elephants • Football player? David Beckham • Last city visited before Barcelona? London • Degree taken? Politics and philosophy • A favourite colour?Yellow • A favourite film? Breakfast at Tiffany’s • A favourite city? Barcelona • A favourite animal? Snakes • A favourite actor? Jonnhy Depp It was to a friend in Australia. I asked her: “are • Lyouast Whatsapp? awake?” • Last call? A Skype call to my mum • Favourite Football team? Barça • A favourite book? 1984 • A favourite song? Summertime • Favourite food? Seafood • Favourite dish? Toad in the Hole. It’s a typical British dish. • Favourite hobby? Salsa moment / recollection? When I went to NY • Mwithostmymemorable mum for my 21st birthday n essential item that you always put in your suitcase? • AHairdryer

• A phobia? Wasps • Amesdream to accomplish? A trip to Brazil for the Olympic ga• Beach or mountain? Beach • Singing or dancing? Dancing omeone that you admire? Steven Fry, an English comedian, • Sactor, writer, presenter, and director. • Have you ever fallen in love? Yes omething that makes you remember your childhood? Penny • Ssweets. When I was younger, my father used to take me to a shop where you could buy all kind of sweets for 1 penny each.

• Describe yourself in 1 word: Excitable • Barcelona, NY or Paris? Barcelona • Star Wars or Star Treck? Star Wars • Favourite place in the world? Barcelona/Barbados • Your number one / top / favourite clothes brand? TopShop • Name of your first / your favourite pet: Slipper (it was my pet) • A girls name: Portia (strange name, but I like it) • A boys name: Kia or Douglas (my father’s middle name) of a close friend? Gemma... It’s a very common name • Nin ame England! • Big or small families? Mine is small, but I would like a big one. • What is your guilty pleasure? Chocolate! Thank you very much, Mercedes!

llengües estrangeres “Watch out! Look up! Watch up!!! for the food raising campaign!!!” Els alumnes de quart d’ESO s’encarreguen cada any de l’organització del supersolidari de l’escola, la qual s’articula des de les matèria de “Watch up!” (matèria AICLE, en anglès) i des de les tutories. Aprofiten també les estones d’esbarjo per portar a terme les accions necessàries. Tot seguit us presentem en anglès l’opinió de dues alumnes de quart acompanyada d’algunes imatges, les quals il.lustren la tasca que fan per tal que la recollida d’aliments sigui, cada any, un projecte ple de sentit. The students of 4th of ESO have been collecting food for those people most in need in the neighbourhood of `El Carmel”. As expected, everyone in the school has helped us to achieve our goal.

What is the meaning of supersolidari to you? Two students have given their views of this special time of year, when we as a school launch an initiative that we call `SUPERSOLIDARI´ which is a kind of ‘supermarket’ the school has created to support our campaign to raise awareness and collect food for those in need in our neighbourhood. “Hello, my name is Alexandra. I am in 4th of ESO and this year I am taking part in Supersolidari; as every year the students of 4th of ESO are in charge of organising this supportive supermarket. This week I’ ve been to P4 classes with some of my classmates to inform and encourage young pupils to get involved with collecting food, and they were really enthusiastic and willing to participate.

I have enjoyed this experience so much because I feel that I am helping people and I am making little children aware of what is happening right now in our country, as many families are going through a difficult time and we can all identify with this…” “Hello, my name’s Berta Rodríguez, and I am also in my last year of ESO. The two 4th of ESO classes have been appointed different tasks: some people have been informing, some have been collecting the food and some have been making a record of the amount of food collected so far, so that we know at the end of the campaign exactly how successful we all have been. At first, some of us went to La Salut and we informed primary students of the campaign. It was very exciting because they really followed our explanation and were eager to start contributing.”

All our efforts have been worth it!!! Throughout this experience we had some problems, like the fact that we had too much food to fit in the boxes (this was a good problem though!) In fact, in the first couple of days we didn’t actually collect much, but once all the children were fully aware of the school campaign the response was overwhelming, and they brought lots of food. In the end we made from not a too good beginning one of the happiest endings! We hope that this will help many families in need at Christmas, which should be a happy time for everyone. BEST WISHES AND JOY TO ALL AT CHRISTMAS TIME AND A VERY HAPPY NEW YEAR!!!

ampa-kostka Entendre el fracàs escolar. Una crida al respecte Fa uns dies a la premsa sortia el que comporta “el fracàs escolar per les arques públiques”. Concretament, es presentava el greuge que es comet si no s’inverteix en educació; la notícia deia que això “podia tenir nefastes conseqüències econòmiques”. Amb aquest fet tots hi podríem estar d’acord, però el que és curiós és que vinculava el cost econòmic al fet de que dels fracassats escolars no se’n recapten tants impostos com d’aquells que desenvolupen una bona carrera acadèmica. Això és degut al fet que amb estudis, suposadament, s’assoleix un millor nivell adquisitiu i que, per tant, es paguen més impostos. No cal dir que això és avui una utopia en tots els sentits. En aquest article es pretén aportar una mirada molt diferent al que s’anomena fracàs escolar i el que pot ser una aposta per a l’educació. Es reivindica la connexió al saber, als continguts de cultura, al tresor que preserva una comunitat de ciutadans. El panorama que ara per ara emergeix en els mitjans de comunicació, en qualsevol dels apartats d’un diari, sembla haver oblidat què es fa a l’escola. Què suposa haver d’aprendre i quant important és sentir-se acompanyat en aquest acte. Si considerem l’educació només des de l’òptica de rendiment econòmic estem atemptant sobre un alumnat que potencialment està en edat de fer-se seus aquests continguts d’època i aquest fet és un acte de negligència. Què vol dir això? Que l’escola, com institució social, cal cuidar-la i respectar-la infinitament. La comunitat educativa és, ara per ara, l’aparell que carrega amb la responsabilitat de vetllar per una cultura que sí o sí, encara que ho sembli, no és gens fàcil. En clau econòmica voldria dir que això no té preu. La sociabilització dels subjectes suposa una violència simbòlica, on els alumnes que acudeixen a les aules dia a dia són introduïts als codis socials que permetran preservar una convivència ètica. L’ètica que, per definició, ens convoca a un respecte sublim per a l’ésser humà. Aquesta argumentació vol reivindicar que el fracàs escolar no existeix com a tal, que més enllà de l’etiqueta, de quelcom estrany i extern, és un concepte relativament nou. És un concepte que s’allunya dels alumnes particulars, dels fills singulars, dels futurs ciutadans. Tots ells posseeixen una modalitat diferent envers

l’aprenentatge; les condicions per connectar amb els sabers són complexos i particulars. Des de la pedagogia sabem que l’alumne finalment aconsegueix un saber, de manera enigmàtica, que vol dir etiquetar en fracassat escolar? Fracàs és un significant molt feixuc per a un alumne. Un baix rendiment temporal, un curs complicat, 6 assignatures suspeses, repetir curs, deixar els estudis, no van en sèrie econòmica. Des de l’educació, cada alumne es fa seu el seu saber. L’escola d’això en sap, sap que no és només una classe, un grup, una aula. El professor sap que un subjecte en particular pot preocupar, i que val la pena apostar per ell. Si quedem enganxats en el mercantilisme d’un acte educatiu posem en risc el no apostar per les generacions tant d’alumnes com de professionals que, contemporàniament, treballem en aquest ofici tan i tan antic i complex alhora, com és el d’educar. Parlarem de condicions singulars per aprendre, parlarem de temps particular en cada alumne i d’actes educatius que, essencialment, són un enigma respecte de cada subjecte. No podem caure en l’atemptat del buidat que pateixen els continguts educatius, no tot es compra: llegir, pensar, escriure, preguntar, obrir desig això no és només un indicador. Creiem que el desig que cada alumne aprengui i el respecte per la particularitat del seu aprenentatge possibilita una rectificació davant d’una inhibició o una dificultat. I creiem que si partim de l’etiqueta de fracassat, la possibilitat de rectificació es redueix significativament. Aquesta és la nostra aposta pedagògica des de GPS Educació, que neix a partir de l’experiència de treballar amb nens, joves i adolescents que en algun moment han dit alguna cosa sobre la seva singular forma d’accedir a l’aprenentatge. Recollim aquest aprenentatge per continuar treballant i possibilitant que aquest alumne en singular es pugui vincular de nou amb el fet d’aprendre...alguna cosa nova. GPS, Educació.

C/ Or, núm. 31. Barcelona 08024 gps.educacio@gmail.com, Rosa Antolín ✆ 67737532 / Pilar Verdeguer ✆ 661746251. Orientadores pedagògiques

Pilar Verdeguer Almaraz és mare de l’escola de dues alumnes i una ex-alumne, la Berta, l’Andrea i l’Anna. Llicenciada en pedagogia es dedicada al món de l’educació des de fa més de 20 anys, dins de l’àmbit de l’orientació escolar, professional i laboral; així com també és especialista en l’atenció de les dificultats envers els aprenentatges. Actualment exercint professionalment des de GPS,Educació com assessora pedagògica. Núria Estévez - Representant del Col·lectiu de Mares i Pares

Paraescolars Una nova mirada al projecte de les activitats paraescolars La nova incorporació de l’edifici de la Salut amb tots els seus professors-es, monitors i activitats és una gran ocasió per poder començar a construir un nou projecte de futur amb sintonia amb els nous temps de canvi que ens planteja l’H2020. Aprofitem aquest espai que ens donen des de l’editorial de la revista per presentar-vos a dos noves incorporacions. El meu nom és Raquel Pineda Garcia, vaig néixer l’1 de desembre del 1986 a Barcelona i sóc d’aquelles persones afortunades que es guanyen la vida amb allò que els fa feliç, que és l’educació dels més petits. Tota la vida he estudiat en escoles del barri de Gràcia i la meva formació universitària a Bellaterra (UAB), però va ser el Col·legi Cor de Maria – CORMAR, el centre que va apostar per mi des d’un primer moment, no només com a tutora sino com a coordinadora de les activitats paraescolars i com a directora de l’Escola Oberta d’Estiu. Aquesta aventura, de la que sobretot cal destacar el meu constant aprenentatge i l’augment de la passió per la meva feina, s’ha vist augmentat pel repte d’entrar dins de la dinàmica de la Fundació Jesuïtes Educació, que em proposa un nou concepte educatiu que vol adaptar-se als nous reptes que planteja la societat en la que estem vivint.

Josep Maria Inglavaga i López des de l’any 1968 vinculat al centre, primer com alumne i després com a educador que ha conegut i representat multituds d’auques de la funció quotidiana en un centre docent. Alumne, monitor, secretari, professor, tutor, coordinador, director. La meva evolució com a professional és directament proporcional a l’evolució del propi centre en la seva vesant de pedagogia essencialment sistèmica. Actualment, motivat i il·lusionat per un futur que s’albira fortament esperançador amb la proposta que es fa des de la visió de l’horitzó 2020 i amb la integració de l’edifici de la Salut; és per això que, amb la col·laboració dels meus companys, tenim l’oportunitat d’elaborar un nou projecte d’activitats paraescolars. En aquests dos propers anys treballarem per assolir aquest objectiu.

antics alumnes Sabios consejos para cambiar el mundo… empezando por uno mismo No hace falta ser un lince para descubrir que estamos en un mundo donde lo visual prima sobre lo escrito, donde se han multiplicado los mensajes que recibimos por vía audiovisual y dónde se han reducido de manera significativa las horas de plácida lectura frente a un buen fuego de invierno, por ejemplo. Más o menos a medio camino entre la lectura de densos volúmenes y el material audiovisual disponible con un solo click a través de la red se ubican las infografías, tradicionales okupas de las páginas de la prensa dominical o de jornadas poselectorales y que últimamente proliferan en internet. La que acompaña este texto recoge sabios consejos para cambiar el mundo. Realmente no hacen falta grandes epopeyas, ni grandilocuentes actos, ni movilizaciones masivas o movimientos con fechas de día y mes o añoranzas de mayos de los sesenta. Basta con fijarnos, nosotros mismos, nuestro propio rumbo personal y mantenerlo con firmeza y constancia. Tú tienes el control. Tú puedes cambiarte. Sé consciente de tu momento y actúa. Sin acción no hay movimiento. Sin acción no irás a ninguna parte. Deja de quejarte y haz algo. Persiste. Y (este consejo me parece muy especial) sé congruente, sé auténtico: sé tú mismo. Lo de crecer y evolucionar no me preocupa en absoluto. Si haces todo lo anterior, eso vendrá dado por naturaleza. Y voy a añadir otra observación: fíjate que en ningún punto menciona la palabra ‘success’. Como dice Ferrán Adriá en la que probablemente sea su mejor receta ‘No busques el éxito, busca la felicidad’. Si Adriá es el mejor cocinero del mundo no será por su desmesurada ambición o su anhelo de premios o de prestigio. Su éxito ha residido siempre en su pasión por la cocina, en vivir entregado a esa pasión y en disfrutar en todo momento de aquello que hacía, con creatividad, unas cucharaditas de ilusión y salpimentado al gusto con algo de diversión. Busca tu espacio, tus tiempos, tu vocación y tu sentido en el mundo. A partir de ahí echa a andar y no te pares nunca. No hay mejor receta para cambiar el mundo. Sergio Carol

1r de Batxillerat ArtĂstic us desitja un bon Nadal!

Guanyadora Helena Corominas

Finalista Pablo Camacho

Finalista Erika Romero

Finalista Xavier LongĂ s

Finalista Andrea Feliu