E revista claver 63

Page 1

Claver Revista Jesuïtes El Clot - Escola del Clot

06/13

63

Àfrica, pole-pole Setmana Interdisciplinària a Primària


2

3

4

7

8

9

Editorial

Conversa amb...

Educació Infantil

Educació Primària

Educació Secundària

Francesc Moreno Barón

Els llibres i la Diada de Sant Jordi

Setmana interdisciplinària al Cicle Mitjà

Perseguint la història

10

11-13

14

16

18

Batxillerat

Cicles Formatius

Programes FP

Pastoral

Biblioteca

19

20

21

22

24

Paraescolars

Paraescolars

AMPA

Flashos

Torn de paraula

Concurs de traducció de francès

Consolidem el teatre a l’escola. Nova temporada 2013-2014

Mesures flexibilitzadores i accions en la formació professional inicial

Festivals de fi de curs

El mur de PQPI…

Déu n’hi do

Véns de Recés?

Avui, baixa el portàtil a la biblio

Maria Jesús Mariñoso i Dolors Robles

CLAVER. Publicació Trimestral de Jesuïtes El Clot - Escola del Clot. C/València 680, 08027 Barcelona / Tel. 93.351.60.11 / Fax. 93.408.46.82 / info.clot@fje.edu www.clot.fje.edu Consell de Redacció: Francesc Moreno, Mònica San José, Anna R. Titos, Miquel Serra, Cristina Costa, Víctor Buitrago, Glòria Durban, Xavier Gómez, Miquel Estal, Felisa Lobato , Datiu Sàlvia , Beatriz Feijoó, Montserrat Puigbarraca, Xavier Ariño, Miguel Díaz-Carralero. Projecte Gràfic i Impressió: Barcino Solucions Gràfiques, S.L. Dipòsit legal: B-43437-1992 Nota: Per exprés mandat del que disposa i ampara la Llei de Protecció de Dades, llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, es dóna a conèixer a tots els lectors de la revista escolar que les dades i imatges que hi consten procedeixen de la Base de Dades Generals de Jesuïtes El Clot - Escola del Clot.


Francesc Moreno Director General

Editorial

Un somni compartit En el moment de donar per tancat el curs acadèmic, faré referència als dos grans projectes de l’escola, tal com expressava en el número del primer trimestre. Encara ens queda als llavis el bon regust de l’assoliment de la certificació ISO: una feina d’anys que culminava el passat febrer. Però avui m’estendré en el segon projecte, el plantejament de l’Horitzó 2020, del qual heu anat rebent informació al llarg de tot el curs. Tots els especialistes en educació diuen que el nostre sistema educatiu actual està esgotat, és obsolet i no dóna resposta a les necessitats educatives dels futurs ciutadans del s. XXI. Cal fer una transformació profunda de l’educació. Per això, des de Jesuïtes Educació (JE) ens vàrem plantejar conjuntament un ambiciós procés per poder somniar en l’escola del futur. Hi han participat més de 500 educadors, entre mestres, professors i PAS, tots els més d’11.000 alumnes i més de 200 representants de les famílies; un impressionant moviment que ha donat lloc a més de 57.000 idees per millorar l’educació. De les opinions dels alumnes vull destacar la seva demanda d’apropament, de sensibilitat, d’aproximació a la realitat i de transformació dels espais. Les quasi 40 famílies de l’escola han aportat idees innovadores, coincidents amb les dels mateixos docents. Amb el suport de pares com aquests, podem superar la distància entre l’escola i les famílies, i trobar canals de major i més efectiva participació. Pares i mares que han expressat el sentiment d’orgull de pertinença a una escola i una xarxa que es planteja un canvi profund i que els convida a participar-hi. L’Horitzó 2020 es va dibuixant. Implicarà canvis en la metodologia, l’organització dels docents i dels alumnes, canvis d’espais i d’organització, acadèmica i de gestió, de l’escola. Al començament de juliol presentarem al personal el resum del treball de tot l’any. Per a la resta de la comunitat educativa hem preparat una exposició itinerant que us convidarem a visitar, per gaudir del volum i la riquesa de la feina feta. Al llarg del curs vinent aprofundirem en el disseny del model i la concreció de noves experiències, rigorosament avaluades. L’Escola del Clot, paral·lelament, ha reflexionat sobre allò que li és propi, per cercar el que li cal transformar per poder apropar-se fermament cap a l’Horitzó 2020. I hem identificat alguns reptes, entre els quals, el de la imatge estètica de l’escola, amb molts espais que a hores d’ara es mostren grisos, industrials, anacrònics. Volem canviar els espais i donar-los color, fer-los més alegres i acollidors. Sabem que els espais condicionen els aprenentatges i els reconvertirem perquè responguin a les necessitats futures. No puc acabar aquest article sense comunicar-vos que el Patronat de Jesuïtes Educació, després de fer una exhaustiva avaluació de la meva tasca de quatre anys a la Direcció General de l’Escola, ha decidit renovar la seva confiança per un període de quatre anys més. Vull agrair les mostres de suport rebudes aquests dies i alhora vull expressar la confirmació del meu compromís amb el magnífic projecte de l’Escola del Clot. Us desitjo a totes i a tots un molt bon estiu.

3


4

Conversa amb...

Francesc Moreno Barón

El director general i el seu equip han de prendre decisions complexes, que afecten a moltes persones, i que cal valorar molt bé perquè influeixen sobre la organització, els projectes i la forma de treballar

Després de quatre anys amb nosaltres com a Director general, el Patronat de Jesuïtes Educació ha decidit renovar la confiança en ell per un nou període de quatre anys. Per aquest motiu, un grup de joves periodistes de primària l’han anat a entrevistar: Pau Salas, Elena de Paz i Naiara Otero. Quants anys has estat director general de l’Escola del Clot? Ara fa quatre anys que vaig començar. T’agrada l’Escola del Clot? I tant, que m’agrada. És una escola molt gran on treballen moltes persones que es preocupen molt, molt pels alumnes. Això fa que t’il·lusioni venir aquí a ajudar-los. És dur el treball de director general? És complicat. Tots els treballs son durs, eh? El que fan els vostres mestres a classe, amb vosaltres, cada dia, preparant bé la vostra tasca i acompanyant-vos no és fàcil, tampoc. El que passa és que el director general i el seu equip han de prendre decisions complexes, que afecten a moltes per-

sones, i que cal valorar molt bé perquè influeixen sobre la organització, els projectes, la forma de treballar i influeixen sobre els vostres resultats. No sempre és agradable prendre algunes decisions, però cal fer-ho. Què és el millor de ser director general? Et dóna una perspectiva de tota l’escola. L’arribes a conèixer molt bé. No coneixes els detalls del que passa, per exemple, a la classe de 6è o de 4t... , però es pot seguir la lògica del vostre aprenentatge. El Director general i l’equip que té al voltant pensa en el futur de l’escola. Vull dir, en quines coses hauríem de canviar per que vosaltres aprenguéssiu més. Quins projectes i metodologies són millors pel vostre aprenentatge? Doncs aquest equip és el que decideix les línies de futur de l’escola. I un cop prens la decisió, has de fer que les coses passin. De fet


aquesta darrera frase resumeix el paper del director general, “fer que les coses passin”, facilitar que les coses passin. Com t’agradaria l’escola del futur 2020? M’agradaria que fos molt atractiva, que vinguéssiu molt a gust, per que el dia que no pugueu venir dieu: Quina llàstima que avui no puc anar al cole! M’agradaria una escola més bonica, amb més colors, amb espais més amables. On poguéssiu participar més, que fóssiu més actius, que treballéssiu més al vostre ritme. Presentar els continguts de manera que us assemblin interessants. Per exemple, enlloc de dir: “ara toca mates o socials”, proposar un projecte per donar a conèixer la nostra ciutat a uns nens d’un altre país. Allà hi haurà mates, anglès... estarà tot barrejat i vosaltres aprendreu amb ganes. El que vosaltres al final fareu és dir “si vinguessin, podríem fer això” ..., i al final, que vinguin! Això seria atractiu, no? Si M’agradaria que fos una escola on us sentiu molt acompanyats pels mestres, que els que teniu jo crec que són molt bons i molt carinyosos. Més o menys ja ho sentiu això ara? Si, si, si, jo amb el meu professor estic molt bé i amb els meus companys també (Pau) M’agradaria que tinguéssiu un pati millor, amb seients, arbres, plantes. De fet, quan heu fet les APA’s de l’Horitzó 2020 ja ens heu donat moltes idees. Ja les estem treballant per veure quines podem dur a terme. Què opines de les retallades que està patint l’educació? Les trobo injustes. L’educació i la sanitat, son els dos puntals més bàsics d’una societat els més necessaris per tothom. I enlloc d’aquests aspectes, hi ha d’altres en els que es podria retallar i que no afectarien directament ni a vosaltres ni a la societat. I a més a més, sembla que no serveixen per millorar la situació actual. Ara bé, també us dic que podeu estar contents dels mestres que teniu, que encara que estan patint les retallades, hi posen un esforç especial per què això no afecti a la feina amb vosaltres. Vosaltres heu notat cap diferència? No Segueixen treballant bé? Si. Des de P3 fins ara si Doncs ara ja fa tres d’anys que el seu sou va baixant. I malgrat això, enlloc de dir, “saps què, ara treballaré una mica menys....” Doncs no ho fan... per què els mestres tenen vocació, i us estimen molt i saben que vosaltres no teniu la culpa i s’esforçaran més per què pugueu aprendre i estar a gust com si no hi haguessin retallades. O sigui que ja els hi podeu agrair. Què opines sobre el que està fent el ministre Wert amb l’educació? Crec que la llei Wert no té en compte les necessitats dels alumnes, dels nois i noies d’aquest país. Em sembla que s’uti-

Conversa amb...

litzen les lleis d’educació de forma política, pels interessos partidistes. La llei del ministre Wert té uns bons objectius: millorar el nivell acadèmic dels nostres nens i nenes. Però la manera que diu com arribar a ells, a mi personalment, no em sembla correcta. A més, no trobo bé que interfereixin el model d’immersió lingüística Està demostrat que els alumnes que esteu en aquest sistema, quan sou grans sabeu tant català com castellà, i sabeu tan castellà com els nens d’altres comunitats. A més, en canvi, sabeu dues llengües. Per què canviar això? En Educació, en pocs anys es fan moltes lleis, i això provoca que els professors vagin de bòlid, i hagin de canviar la seva forma de treballar contínuament. Això no ajuda. Hauríem de tenir menys lleis, que duressin més temps. I més llibertat per que cada escola pogués organitzar-se amb autonomia com creu que ho ha de fer, i després que s’avaluïn els resultats. Surten els nen ben preparats? Sí, doncs endavant. No, doncs cal canviar. Creus que els teus superiors fan bé la seva feina? Tu saps qui son els meus superiors? No El meu superior és el Director general de la Fundació Jesuïtes Educació, i un equip de persones que treballa conjuntament amb ell per ajudar-nos. Junts, fem projectes de futur de les escoles, i sobre com arribar a que aquestes es transformin. Jo crec que fan molt bé la seva feina, ens ajuden molt a fer que l’escola sigui diferent i millor. Com trobes que son avui en dia els mestres? Creus que son bons amb els nens i si creus que fan bé la seva feina Si. Jo crec que els vostres mestres formen un equip molt bo. Per que es preocupen molt per vosaltres, per que estan ben preparats. I quan no ho estan en algun aspecte, els formem. Els agrada molt la feina que fan. Es troben cada setmana i programen les vostres activitats. Decideixen com ho faran entre tots i així n’aprenen uns dels altres, que és la base del treball en equip. I els nens, com trobes que son? Com han estat sempre. Als nens els agrada relacionar-se i passar-s’ho bé, els agrada aprendre quan se’ls hi presenten les coses de manera atractiva, que els cridi l’atenció i els animi a aprendre. Els nens d’ara estan molt acostumats a la tecnologia: ordinadors, mòbils, tauletes, consoles... vosaltres ho teniu al vostre dia a dia, heu nascut amb això. La vostra mentalitat i la nostra és diferent. Per que nosaltres puguem fer que aprengueu millor, ens hem d’acostar a com vosaltres sou, amb la tecnologia i amb tots els altres aspectes. Creus que hauríem de fer més hores d’alguna matèria en concret? Jo crec que no. No és qüestió de les hores que es facin, si no d’aprofitar-les més, i les aprofitarem més si vosaltres esteu més motivats, si teniu mes ganes de fer-les. I una manera de fer-les més interessants és acostar-les més a la vida, amb activitats més properes a la realitat.

5


6

Conversa amb...

Nosaltres un dia a la classe de mates vàrem anar a una botiga a fer canvis de diners. Fantàstic! Això és el que vull dir. Veus que el que estàs fent serveix, i t’interesses més per aprendre’n.

Tens fills? Jo tinc dues filles, son més grans que vosaltres. La gran té 23 anys i la petita 20. On treballa la teva dona?

Has hagut d’estudiar molt per ser director general? No hi ha estudis per ser director general d’una escola. Jo vaig estudiar Biologia, i després vaig pensar que m’agradaria ser professor de secundària. Per ser millor professor sí que cal formar-se. Després vaig ser director de secundària i vaig seguir formant-me per ser millor director. He hagut d’estudiar algunes coses que no coneixia, de lideratge, treball en equip, organització, estratègia, per ser millor director general. De fet, tot sovint vaig a cursos, xerrades o seminaris de formació. Però hi ha coses que no s’estudien: o les portes dins o no serveixes.

La meva dona treballa també en educació. Treballa en la FP, en una altra escola de jesuïtes. És a dir, que a casa també parlem de nens i de feina. Sabeu què és la FP? Si La FP és aprendre una professió, és aprendre a ser electricista, aprendre a conduir ambulàncies, a muntar un aparell d’aire condicionat, a fer funcionar i muntar ordinadors.... Aprendre a ser bons professionals i bones persones.

Crec que la llei Wert no té en compte les necessitats dels alumnes, dels nois i noies d’aquest país


Meritxell Aguilà Tutora d’Educació Infantil

Educació Infantil

Els llibres i la Diada de Sant Jordi Un dels nostres objectius a l’etapa d’Educació Infantil és despertar el gust per la lectura, el respecte i la cura dels llibres. Des que els nens i les nenes entren a P3 intentem treballar aquests objectius a partir de diferents activitats puntuals i durant el dia a dia. Al llarg de tot el curs aprofitem molts moments per endinsar els nostres nens i nenes en aquest món tan màgic que ens ofereixen els llibres. Els ajudem a descobrir que els llibres són finestres obertes a un món on poden deixar volar la seva imaginació, descobrir personatges fantàstics i aprendre coses noves sobre els temes que més els interessen. Sovint a través dels contes podem ajudar els nostres infants que entenguin algunes realitats que estan vivint i que els mateixos mestres i la família no sabem com explicar-los-les. En aquestes edats primerenques, per a mi, una de les millors “virtuts” que tenen els nens i nenes és la seva innocència. Seure, obrir un conte, començar a explicar-lo i veure l’atenció dels 27 alumnes, les seves cares i com es deixen endinsar dins d’aquella història que els estàs explicant no té preu: és un moment únic. Deixen volar la seva imaginació i cadascú s’imagina com són els personatges, el lloc on està passant, etc. Per aquest motiu, crec que és molt important explicar contes tant a l’escola com a casa, anar a la biblioteca, etc. Els ajudem a desenvolupar i enriquir la seva imaginació, fantasia, i sobretot a despertar el gust per la lectura, ja que quan estan a P4 comencen a demanar que ells mateixos volen explicar-los. Un dels dies en què estem envoltats de llibres i contes és el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi. Les aules i els passadissos d’Infantil

es converteixen en un “anar i venir” de nens i nenes amunt i avall, de roses, llibres i dracs. És un dia molt especial per a tots els nostres petits alumnes, ja que a través de la Llegenda descobrim un munt de personatges molt atractius per a ells: el drac ferotge, el cavaller amb la seva llança i el seu escut, i la princesa dolça i bonica. Aquest any, durant tot el dia s’han fet moltes activitats: a la sala de psicomotricitat hem vist la Llegenda de Sant Jordi representada per titelles; hem anat a la biblioteca, on ens han explicat un conte; a les aules els mestres ens han explicat diverses versions de la Llegenda; i hem pogut mirar i llegir contes de la paradeta que teníem a l’entrada d’Infantil. A més a més, hem fet diferents manualitats per regalar als nostres familiars i així celebrar la Diada.

Alguns alumnes de P4 han opinat: • T’agraden els contes i llibres? Per què? — Alumna de P4: m’agraden perquè tenen dibuixos i lletres. I vull aprendre a llegir-los jo soleta. — Alumne de P4: sí, perquè jo també en vull explicar, i quan sigui gran n’explicaré molts. • T’agrada que t’expliquin contes? Quins contes o llibres són els més t’agraden? Per què? — Alumna de P4: sí, perquè són molt bonics. Els que més m’agraden són els de princeses. — Alumne de P4: m’agrada que la mama m’expliqui contes del Tom i en Jerry, perquè són molt divertits.

Hem d’aprofitar, tant a casa com a l’escola, en algun moment del dia, per ajudar-los a créixer a partir dels contes, ja que cada conte és una nova aventura per a ells i sempre estan disposats a escoltar i conèixer nous personatges i noves històries

7


8

Educació Primària

Setmana interdisciplinària al Cicle Mitjà Enguany, tota l’etapa d’Educació Primària hem celebrat la setmana interdisciplinària, amb el lema “Àfrica Pole-Pole”. Els nostres alumnes, a partir de les diverses activitats, han pogut fer un tast sobre la gran i interessant cultura africana. Vam arrencar motors amb una activitat introductòria de presentació d’aquest continent. Motivats per aquesta activitat, vam treballar en petits grups i de manera cooperativa, i vam fer un gran treball de recerca a fi de presentar als companys el país d’Àfrica que ells mateixos havien triat. Arran del coneixement adquirit sobre la cultura africana vam voler imitar alguns dels seus costums, com ara: elaborar màscares amb materials senzills i diversos (llavors, palla, fulles...) o fer postals amb retalls de roba i fusta, que representen escenes quotidianes de la vida africana.

A més, ens hem fixat en les sanefes de les seves teles i les hem reproduït amb molt bon gust. D’altra banda, aprofitant tot el que hem après i tenint en compte que s’apropava la diada de Sant Jordi, cadascú de nosaltres ha elaborat un conte ambientat en l’Àfrica. Han sortit relats molts xulos i, fins i tot, alguns de premiats al concurs de Sant Jordi. No només hem treballat a classe sinó que també hem dedicat tota una tarda a compartir amb tot el Cicle jocs típics de diferents països de l’Àfrica. Després d’haver passat per tots ells hem comentat quin ens havia agradat més, a quin ens agradaria tornar a jugar... Durant aquesta setmana també hem tingut la sort de rebre testimonis reals de la vida a l’Àfrica. En primer lloc vam escoltar la Josephine, una

noia del Camerun que va explicar als nens i les nenes de Cicle Mitjà com era el seu dia a dia a l’escola del seu poble. D’altra banda, l’associació Akuawa va venir al Cicle per presentar el diari d’una noia de la Costa d’Ivori que es diu Naaku. I, com a final de festa ben sonat, vam intentar seguir el ritme d’uns ballarins senegalesos que també ens van ensenyar cançons típiques. Els alumnes van adonar-se de la gran quantitat de diferències entre les cultures. Aquest fou un aspecte positiu per motivar-los a participar i interessar-se a trobar punts d’unió. Ens hem divertit jugant i ballant, hem après molt fent recerca, construint màscares i postals, i imitant sanefes. En conclusió, tota la setmana ha estat un gran èxit. Tutors de Cicle Mitjà

Els nostres alumnes, a partir de les diverses activitats, han pogut fer un tast sobre la gran i interessant cultura africana. Vam arrencar motors amb una activitat introductòria de presentació d’aquest continent. Motivats per aquesta activitat, vam treballar en petits grups i de manera cooperativa, i vam fer un gran treball de recerca a fi de presentar als companys el país d’Àfrica que ells mateixos havien triat


Educació Secundària

Perseguint la història Un dia a classe ens van proposar una nova activitat optativa en què havíem de llegir-nos un llibre anomenat Antaviana, un recull de contes de Pere Calders. Ens va semblar una idea molt interessant ja que a banda de poder gaudir dels magnífics contes de Calders també teníem la possibilitat de realitzar activitats sobre el llibre amb altres escoles. En Joan Lluís Bozzo ens va explicar que Antaviana va tenir molt d’èxit i que va marcar un canvi en el món del teatre dels anys 70 i 80 Primer de tot, quan ja ens havíem llegit el llibre, Maite Roldan, escriptora i dinamitzadora de clubs de lectura, es va desplaçar a cadascun dels centres que hi participàvem per fer una introducció sobre el llibre. Ella ens va explicar qui era Pere Calders, el significat de cada conte del llibre d’Antaviana... A més, com a tècnica per trencar el gel, va utilitzar una pilota per tal que tots hi participéssim. El dimecres 22 de maig les Biblioteques de Barcelona i el Memorial Democràtic van organitzar una trobada a la biblioteca Jaume Fuster pels estudiants que participàvem en l’activitat. Juntament amb el director d’Antaviana (1978), Joan Lluís Bozzo i amb Pau Vidal, filòleg català, vam tractar el context històric i vam parlar sobre l’obra.

En Joan Lluís Bozzo ens va explicar que Antaviana va tenir molt d’èxit i que va marcar un canvi en el món del teatre dels anys 70 i 80. En Pau Vidal ens va explicar que havia investigat sobre la paraula “Antaviana” i ens va dir que no estava registrada al diccionari català però que si la separem en “Anta” i “Viana”, descobrim altres significats; “anta” és un pilar adossat a un mur, i “Viana” un poble de Navarra. No és segur, però potser per a Pere Calders tenia algun significat. En total vam participar uns 20 alumnes de la nostra escola. Ens ha resultat una experiència molt enriquidora ja que ens ha permès descobrir més àmpliament l’obra de Pere Calders. El seguit d’activitats que vàrem fer aquí, abans d’anar a la Biblioteca Jaume Fuster, ens va permetre conèixer una mica més sobre l’autor i la seva vida. A més gràcies a l’ajut de Maite Roldan, vam analitzar i descobrir molts detalls dins d’Antaviana, els quals la majoria, ens eren desconeguts, com ara que totes les històries de Pere Calders tenen una moralitat. Laura Valls, Paula Ventura i Martí Villanueva

9


10 Batxillerat

Alba Nicola i Nerea Garcia Alumnes de 1r de Batxillerat

Concurs de traducció de francès

Diuen que en un món globalitzat tots acabarem parlant la mateixa llengua, que beurem de cultures llunyanes a la nostra que possibilitaran la pèrdua de la identitat que ens defineix. Això diuen. Però sembla ser que la realitat actual desmenteix aquestes premisses. Si volem ser competents hem d’obrir portes. Conèixer la llengua dels veïns ens enriqueix i ens ajuda a compartir idees i projectes. Gosaria dir que alguns dels nostres alumnes creuen en aquestes paraules, fins el punt que van deixar de fer les activitats de cap de setmana per seguir aquest fil conductor. Cal agrair-ho. Una cop més, el nostre alumnat sap el que cal fer!

Le 15 Février, il a eu lieu la treizième édition de la concurrence de traduction française de l’Université Pompeu Fabra dans la Faculté de Communication. Pour représenter notre institution, de nombreux élèves de l’école secondaire et supérieure assistions à l’activité, qui consistait de traduire un texte qu’ils proposaient en catalan ou en espagnol. Même si nous rencontrions quelques difficultés, parce que le texte n’a pas été facile, nous nous réussissions plutôt bien. Le texte s’agitait d’une histoire véridique : un homme fermé dans un aéroport pour des raisons économiques. Lorsque nous terminions ce, épuisés, nous devions attendre jusqu’à ce passé Avril pour savoir les résultats. On pouvait utiliser tous les dictionnaires qu’on voulait et ça a allégé les choses. Les élèves d’humanités n’éteint les uniques participants, donc il y avait quelques scientifiques qui, volontairement, s’ont aussi inscrit pour connaître une autre langue étrangère, donc de cette maire, on pourra avoir plus de possibilités en pensant en le futur et ils trouvent cette langue très intéressant et facile à comprendre car il est similaire au Catalan. Tous les étudiants ont reçu un certificat de participation ou même un diplôme, prix pour la bonne interprétation qu’on avait fait. La cérémonie de remise des prix était le pluvieux Samedi 27 Avril, à la même université. L’Institut Français de Barcelone, l’EOI Lleida et l’Institut Goethe étaient les collaborateurs de cet événement si solennel. Nous sommes entrés dans une salle de conférences, dirigé par les présidents de la livraison, qui étaient le Deccan Cristina Galpin, l’ambassadrice du département des langues Cecilia Globoffe, Ana Rotlan, de l’assemblée des professeurs de français en Catalogne et Marion Haase, directeur de l’Institut Goethe à Barcelone. Carmen Bach, chef d’études à l’Universitat Pompeu Fabra A priori, chaque une dit des mots très inspirants qui parlent de l’importance des langues, pas seulement de l’anglais, donc c’est de base, mais d’autres, pour faire face à un monde concurrentiel qui nous attend et qui n’est pas jusqu’à présent. Le bilinguisme n’est pas une capacité pour le moment, mais une nécessité. Il a également parlé des liens linguistiques et culturels qui relient les pays catalan et le français, si proche et si chère. On a donné fin à la cérémonie avec la livraison de prix, nous espérons retourner l’année prochaine, au revoir !

El 15 de febrer es va dur a terme la tretzena edició del concurs de traducció de francès de la Universitat Pompeu Fabra a la Facultat de Comunicació. Per representar la nostra institució molts estudiants d’ESO i de Batxillerat de la nostra escola ens vam presentar a la prova, que consistia en la traducció d’un text, el qual es podia triar convertir-lo al català o bé al castellà. Encara que hi vam trobar algunes petites dificultats, ja que el text no era cosa fàcil, ens en vam sortir prou bé. El text es tractava d’una història real: un home tancat en un aeroport per raons econòmiques. Durant l’examen era permès utilitzar tots els diccionaris que volguéssim, per agilitar les traduccions. Quan vam acabar la feina, esgotats, vam haver d’esperar fins a l’abril per conèixer-ne els resultats. Els estudiants d’Humanitats no vam ser els únics, sinó que també hi va haver alguns científics que voluntàriament també s’hi van animar, tot posant en relleu la seva voluntat de conèixer un altre idioma, i així tenir més oportunitats, tot pensant en el futur i en el plaer d’aprendre un idioma tan interessant i pròxim al català com és el francès. Tots els estudiants vam rebre un certificat de participació o fins i tot un diploma, premis per la bona interpretació que vam dur a terme. El lliurament de premis es va fer durant un plujós dissabte, el 27 abril, a la mateixa universitat. L’Institut Francès de Barcelona, Lleida EOI i l’Institut Goethe eren col·laboradors d’aquest acte tan solemne. La cerimònia es va fer en una sala de conferències i va ser dirigida per les presidentes del lliurament: la degana Cristina Galpin; l’ambaixadora del Departament d’Idiomes, Cecilia Globoffe; Anna Rotlan, presidenta de l’assemblea dels professors de francès a Catalunya i Marion Haase, directora de l’Institut Goethe de Barcelona. Carmen Bach, cap d’estudis a la Universitat Pompeu Fabra, també hi va ser present. A priori, cada representant institucional va dir unes paraules molt inspiradores sobre la importància de les llengües, no tan sols de l’anglès, que és bàsic, sinó de moltes més per poder afrontar el món competitiu que ens espera i que no està gaire lluny. El bilingüisme no és una possibilitat ara mateix, és una necessitat. Van parlar també dels vincles lingüístics i culturals que uneixen els països català i francès, tan propers i tan estimats entre si. L’acte va concloure amb el lliurament dels premis i amb un càlid adéu, però només fins a l’any vinent!


Blanca Giral Coordinadora Servei Escola-Empresa

Cicles Formatius

Mesures flexibilitzadores i accions en la formació professional inicial El passat 29 de setembre de 2012 es va publicar al DOGC una resolució en la qual es presentaven diverses mesures flexibilitzadores i actuacions en l’FP inicial. Aquestes mesures tenen com a finalitat millorar la formació al llarg de la vida, possibilitar l’adaptació a les situacions personals i professionals dels alumnes, i millorar l’oferta i la qualitat de l’educació. També es pretén que els centres disposem d’un marge d’autonomia d’acció prou ampli per dur a terme aquestes mesures i poder afavorir la seva eficàcia i extensió a tot el territori. La relació de mesures i accions és la següent:

risc d’exclusió social o amb discapacitats.

Servei d’assessorament en la formació professional del sistema educatiu

Es fa si la demana una empresa o una entitat i se signa un conveni de col· laboració amb el centre.

Consisteix en l’anàlisi detallada de les capacitats i les expectatives professionals i en la identificació i valoració de les ofertes formatives amb les seves variants. Aquest servei conclou amb l’elaboració i el lliurament de l’informe d’assessorament.

Reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits mitjançant l’experiència laboral o les activitats socials

Matrícula semipresencial Té com a finalitat facilitar l’accés als ensenyaments d’FP a les persones que al·leguin incompatibilitat amb el treball, que tinguin cura d’altres persones o tinguin altres circumstàncies excepcionals justificades. Cal assistir presencialment, almenys, al 50% de les hores establertes.

Formació professional en zones de baixa densitat de població Pretén estalviar a les persones el desplaçament o el canvi de residència per cursar estudis d’FP. Els alumnes s’escolaritzen en un centre i cursen part dels continguts del cicle a distància.

Ofertes a col·lectius singulars Aquesta mesura sorgeix per atendre les necessitats d’inserció o de reinserció laborals, promoció, reciclatge o adaptació professional, o les derivades dels alumnes amb més dificultats, amb

Les persones destinatàries han d’haver complert 18 anys i han d’acreditar una

experiència laboral o en activitats socials d’una durada, com a mínim, de dos anys en el sector relacionat amb el cicle formatiu del qual volen reconèixer els aprenentatges.

Reconeixement acadèmic de la formació impartida a les empreses o entitats Es fa quan el demana l’empresa o l’entitat i s’ha signat un conveni de col· laboració amb el centre.

11


12

Cicles Formatius

Formació Profes Dual: L’aula a l’ Amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats del mercat laboral, la Formació Professional Dual aposta per augmentar la col·laboració entre els centres de Formació Professional i les empreses en el procés formatiu dels alumnes. Un nombre significatiu d’empreses participen en el nou model de Formació Professional Dual i fan possible que els alumnes puguin compatibilitzar la formació als centres educatius amb la formació en entorns laborals reals. L’FP Dual consisteix en el fet que l’alumne rep part de la formació a l’escola, un primer curs de formació intensiva, amb la finalitat de facilitar-li l’adaptació al procés productiu de l’empresa. L’altra part de la formació (pràcticament el segon curs) l’assoleix mitjançant les activitats formatives i productives en l’empresa. La flexibilitat organitzativa de la formació professional permet acordar aquesta distribució de la formació mitjançant un conveni entre el centre i l’empresa. Centre i empresa designen els tutors que han de fer tant el seguiment dels alumnes aprenents com la coordinació i l’avaluació de les activitats que realitzen en cadascun de tots dos àmbits.

L’estada a l’empresa es divideix en dues fases. En la primera, l’alumne s’hi incorpora per fer-hi unes pràctiques i adaptarse al funcionament de l’empresa. En finalitzar aquest període, inicia l’estada remunerada en modalitat de contracte o de beca, atenent els criteris d’accés prèviament acordats entre l’empresa i l’escola. Per a cada alumne s’acorden les activitats formatives que desenvoluparà dins l’empresa a fi de completar la seva qualificació, així com l’horari i el calendari. El centre i l’empresa analitzen les oportunitats de formació i preveuen l’organització de l’estada a l’empresa i les activitats formatives que realitzaran els alumnes atenent els objectius generals i les competències professionals del cicle formatiu. Actualment, un nombre significatiu d’empreses participen en el nou model de Formació Professional Dual i fan possible que els alumnes puguin compatibilitzar la formació als centres educatius amb la formació en entorns laborals reals. Per assegurar la competitivitat de les empreses cal disposar d’un capital humà amb les competències i les habilitats personals i professionals necessàries per incorporar-se al món laboral. Aconseguir la implantació d’aquesta modalitat de formació re-


Francesc Pozo Professor FP

sional ’ empresa vertirà, sens dubte, en la millora de la productivitat i l’ocupació al nostre país.

Avantatges de la Formació Professional Dual: Per a l’escola: establir una major vinculació i coresponsabilitat entre l’escola de Formació Professional i les empreses en el procés formatiu dels alumnes. Per a l’empresa: recuperar el model d’aprenent tot garantint una formació professional que millori la qualificació i el desenvolupament personal dels joves; disposar de personal qualificat adaptat a les seves necessitats i format en el seus processos i en la seva cultura empresarial. Per a l’alumne: compaginar la formació dins el centre i en una empresa del sector amb un contracte o beca; desenvolupar el potencial professional; aprendre en situacions reals de treball; adquirir experiència professional i millorar l’ocupació. En el proper curs, l’Escola del Clot iniciarà aquesta modalitat de Formació Professional Dual en els Cicles Formatius de la Família d’Instal·lació i Manteniment. En concret: • CFGM d’Instal·lacions Frigorífiques i de Climatització • CFGS de Manteniment d’Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids • CFGS de Desenvolupament de Projectes d’Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids. A data d’avui, l’Escola ja té signats convenis amb 14 empreses, les quals es detallen a continuació. Es continua treballant per incrementar aquest nombre.

Sergi Lairisa Professor FP

Cicles Formatius 13

Temps de canvis, temps de reptes Aquests últims anys s’han anat extingint els cicles formatius del pla d’estudis LOGSE i s’ha donat pas als LOE. En aquest marc, el curs passat es va començar a impartir el cicle de grau mitjà d’Instal·lacions Frigorífiques i de Climatització en lloc de l’antic Muntatge i Manteniment d’Instal·lacions de Fred, Climatització i Producció de Calor. Aquest juny n’acaba la primera promoció i és el moment de mirar enrere i fer balanç. Després d’un primer curs en què es van impartir les bases per poder treballar intensivament aquest segon curs, observem amb satisfacció la feina feta. Per posar-ne un exemple, al cap de dos trimestres els alumnes de segon curs han estat capaços de realitzar una instal·lació frigorífica que emula la d’un supermercat. Ha calgut muntar una central a partir de 0, tirar metres i metres de tubs de pas de refrigerant, quadre i cablejat elèctric per donar servei a tres cambres frigorífiques i una illa de congelats. D’altra banda, per millorar l’eficiència de la instal·lació s’ha aprofitat la calor alliberada en refredar les cambres per climatitzar l’aula l’hivern. Ha arribat, doncs, el moment de felicitar-nos tots plegats per la feina feta i també el moment de proposar-nos nous reptes. En aquesta línia, a partir del curs vinent, l’Escola oferirà aquest cicle de grau mitjà i els cicles de Desenvolupament de Projectes d’Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids i el de Manteniment d’Instal·lacions Tèrmiques i de Fluids, tots dos de grau superior, en modalitat dual.


14 Programes Formació Treball

El mur de PQPI… El PQPI (Programa de Qualificació Professional Inicial) és una porta oberta a aquells nois i noies que per motius diversos no han estat capaços d’obtenir el graduat en ESO. Sense aquesta nova oportunitat ens trobaríem davant d’una situació de desemparament social, de rebuig i molt probablement d’exclusió d’uns nois pels quals es va deixar de lluitar ja fa alguns anys. Ara, aquests joves poden obtenir una primera titulació de formació professional amb la qual es poden incorporar al mercat laboral. En el millor dels casos s’aconsegueix que reconsiderin els seus objectius i continuïn la formació professional accedint al següent nivell formatiu (cicle formatiu de grau mitjà). La disparitat de motivacions, de coneixements previs i d’implicació fa que esdevingui un curs difícil pel que fa a homogeneïtzar uns continguts bàsics. Per tot això el repte més gran, més enllà d’assolir els continguts mínims que determina el marc curricular, consisteix a motivar i fer un treball de desenvolupament personal. Conscienciar els nois que cada situació i cada moment requereix un saber estar i que la formació continuada és indispensable per mantenir-se en la cresta de l’ona, ha estat el treball diari. La metodologia ...uf!, davant tanta variabilitat podríem dir que la metodologia es diu “adaptabilitat”; dies en els quals convenia pressionar els joves per treure’n el millor de cadascun, dies en els quals l’exigència podia fer-nos retrocedir més que no pas avançar, moments per riure, moments de desacord, situacions còmiques, felicitacions i empipaments...”variabilitat”. M’agradaria aprofitar l’oportunitat que m’ofereix escriure aquest article per recordar-los una vegada més el primer consell que els vaig donar a l’inici del curs amb l’esperança que siguin capaços de traslladar-ho a les seves vides: — En aquest curs no ens importa on arribareu cadascun de vosaltres. El que més ens importarà seran les intencions i les ganes que poseu a anar, a buscar, a descobrir. I per què no? un dels últims consells, fent-me ressò d’una conferència de Pep Guardiola a uns estudiants de Mèxic: — No hem de deixar de buscar allò que ens motiva. Si aconseguim descobrir el que realment ens apassiona i fem d’això la nostra professió serem uns afortunats. Aixecar-se cada dia i anar a treballar en alguna cosa que ens omple farà que el nostre dia a dia sigui molt més senzill. L’avaluació final d’aquest curs consisteix en un projecte integrat en el qual tenen l’oportunitat de demostrar en uns 15 dies tot el que han après. Des dels continguts purament pràctics fins als més teòrics... sí, aquells que a l’inici del curs tots els nois preguntaven que per a què els anaven a

servir tantes “ximpleries” en un treball de debò i que ara la majoria s’adona de la seva importància. Per a aquesta fase del curs hem posat a la seva disposició un mur de “totxos” sobre el qual han tingut l’oportunitat de simular a petita escala, però totalment funcional, les diferents instal·lacions que requereix un pis per ser habitat (instal·lació de llum, d’aigua, de calefacció i de climatització). Però, quina pot ser una millor avaluació que la que ens puguin fer ells mateixos? Acabades ja les classes és el moment de posar a disposició seva un nou mur, un de paper, un en el qual ens puguin deixar per escrit el que vulguin. Un espai en el qual deixar constància de la seva opinió i que ens retornin la pilota amb l’esperança que ara siguem nosaltres capaços d’interpretar els seus comentaris per millorar el curs vinent.

Aixecar-se cada dia i anar a treballar en alguna cosa que ens omple farà que el nostre dia a dia sigui molt més senzill.

Felicitats per la feina feta durant el curs i per l’article que resumeix una realitat que molta gent no vol veure. Excel·lent, motivador... Realment amb el PQPI, els nois retroben les ganes de tornar a escola, de continuar la seva formació, de sentir-se útils i capaços. Només una pregunta a l’aire: — Què passa amb els nois que han aprofitat degudament el PQPI però que no estan capacitats per continuar un cicle formatiu, és a dir, tots aquells que tornen a estar com ara fa 9 mesos enrere però amb una injecció de moral i ganes com fa anys que no la tenien? — L’ideal és un altre PQPI però a l’hora de fer la preinscripció el meu fill passarà a ser l’últim d’una llista de 70 persones que opten a 16 places. Entenc el perquè de passar al final de la llista, però no la situació d’una oferta tan minsa amb un abandonament escolar reconegut per sobre del 25%.


Paco Díaz Tutor de PQPI

Comentaris d’alguns alumnes i pares

Yo vine obligado y sin ningunas ganas. Ahora tengo que reconocer que me ha acabado gustando. La lástima es que me di cuenta tarde y no he superado la prueba de acceso para seguir estudiando.

El PQPI és una segona oportunitat per als qui no hem pogut treure l’ESO. M’ha ajudat a centrar-me i m’ha donat una oportunitat laboral que d’una altra manera no hagués tingut. Continuaré estudiant el cicle de grau mitjà i per poc que pugui serà aquí, al Clot.

Llevo 4 años rascándome la barriga y ahora he conseguido acabar el PQPI y me siento bien, me siento considerado... incluso ha mejorado la relación con mis padres.

El PQPI es una manera fácil de empezar en un oficio pero… ojo! también es fácil relajarse y hay que ir con cuidado porque al final todo se paga. Espero tener nota suficiente para entrar en el CFGM que quiero.

A mí también me ha gustado lo de fontanería, pero cambiaré de familia profesional a un grado medio de técnico deportivo. Sin el PQPI no hubiese podido acceder.

No es veu a simple vista però és una gran ajuda per continuar una formació professional. Jo vull seguir estudiant el mateix a l’escola.

Co m a m a re n donar o les grà m és p uc cies p e tasca q r la ue heu fe t a m m eu fill b el . Ac o n s e gu ca da d ir q u e s’aixe ia a m b qu d e ve n les ga i n es ir a cla ss una ge s t a , i q e é s to t a u e s’aixe a les 6 del m a tí d q u i els 2 u ra n t últ a na r a ims m esos pe les p rà a m b le c tiq u e r s gane s, i s e ra u n a c o s a q u e h o fa , im p ens a ble. Tota a q u es ta p o r ta c m om a re otiva ció sultat , malgra qu t n l’ E SO c o haver a ca e bat om els altres vulg ui n ois , seg uir estu dia fo r m a n nt i t- s e . G rà cie sp ca , p er er la vostra tas la cació.. . paciència , d e diGRÀCIE S!


16 Pastoral

Véns de Recés? El primer que ens ve al cap quan pensem a parlar de recessos és definir-lo: “Un recés és un temps fora del remolí diari d’activitats. Ens permet mirar el que ens ha succeït, prendre consciència d’on som i decidir sobre les accions que podem emprendre per millorar la nostra vida. Aturar-nos per trobar moments de reflexió profunda que poden transformar la pròpia vida.” Un matí, tot esmorzant amb un grup d’alumnes de quart d’ESO de l’escola, vaig sentir aquest comentari:

cés, i a segon es proposa anar a Taizé, compartint aquesta estada amb altres escoles de la xarxa.

- Necessitava un recés per organitzar-me la vida.

Aquesta oferta arrela, a més de la necessitat que pot tenir tothom, en la nostra tradició d’espiritualitat ignasiana.

Això vol dir que un recés pot ser per a tothom. Hi ha recessos que tenen un accent creient, que volen fer un pas més i que volen obrir-se a la presència de Déu en la pròpia vida, descobrir com Ell sempre està treballant amb nosaltres, pressionant-nos suaument, comunicant-se i buscant la nostra complicitat. El recés té com a funció, en aquest cas, donar-se temps per a escoltar el Seu «missatge», sigui quin sigui! A l’escola, en les etapes d’ESO i BAT oferim la possibilitat de participar en un recés a tots els alumnes: des de pastoral es fa la proposta i la resposta és voluntària. Hi ha dos recessos per curs a l’ESO; a primer de Batxillerat, un re-

A l’escola, en les etapes d’ESO i BAT oferim la possibilitat de participar en un recés a tots els alumnes

L’espiritualitat ignasiana La clau de l’espiritualitat ignasiana és adonar-se dels senyals de Déu a la vida. I adonar-se vol dir posar nom al que convé i al que no, al que omple a desdir i al que acaba buidant. Per això, la llibreta té un paper importantíssim per al recés. Allà, el nois registren el que experimenten després de cada activitat, el que responen a les interpel·lacions de cada experiència. Perquè es tracta d’això, de fer experiència de Déu; d’un Déu proper, amable i compromès amb els nostres joves, com Jesucrist. Aquí compartim amb tots diverses aportacions de persones que han participat en un recés:


El recés és una activitat que fomenta el creixement i l’evolució de la persona, et fa créixer l’ànima

“El recés és una activitat que fomenta el creixement i l’evolució de la persona, et fa créixer l’ànima. Per a mi, és un objectiu personal, que considero que hauria de tenir qualsevol persona amb la fi de conèixer-se i d’interioritzar en les experiències viscudes. En els recessos aprens a respectar, a compartir, a estimar, a perdonar... L’escola educa la ment i el recés educa el cor.” (Míriam Bejarano, 4t d’ESO) “El passat mes de novembre tres alumnes de 2n de Batxillerat de l’escola, acompanyats del David Guindulain i de dos monitors més, vam unir-nos a altres escoles jesuïtes catalanes per viatjar a la Comunitat Ecumènica de Taizé, a França. Els dies que hi vam passar van ser d’austeritat, la col·laboració era fonamental per al bon funcionament de l’engranatge de la comunitat: un dia tocava a un grup netejar els plats mentre l’altre repartia el menjar, i un tercer netejava. Les activitats anaven destinades a la coneixença pròpia i dels nostres companys, i les estones de reflexió i silenci a les capelles o pels voltants eren molt presents. Per a nosaltres, acostumats a viure contínuament ‘’enganxats’’ a l’ordinador, el mòbil, les tauletes i altres aparells electrònics, va suposar una ‘’desintoxicació’’, una oportunitat única entre l’aqueferada vida moderna per respirar natura, compartir i mantenir encesa la llum de la fe.” (Andrea Llovera, 2n Batxillerat)

Pastoral 17

En tornar del recés de 3r d’ESO un professor comentava que li havia agradat molt compartir aquesta experiència amb alguns dels seus alumnes i que, sense dubte, li agradaria repetir-la. Ara que ja fa olor d’estiu us convidem que, al llarg de les vacances, feu una experiència de recés: curta, llarga, cadascú a la seva mida, però que us ajudi a escoltar-vos i escoltar i a gaudir profundament de la vida que vivim. Equip de Pastoral d’EiB

Una oportunitat única entre l’aqueferada vida moderna


18 Biblioteca

Glòria Dúrban Bibliotecària

Avui, baixa el portàtil a la biblio Tallers de lectura i edició de blogs a 1r d’ESO Potser d’aquí a ben poc temps l’accés als llibres de la biblioteca es farà amb una descàrrega digital Aquest any hem iniciat amb els grups de 1r d’ESO la realització d’activitats de foment de la lectura amb l’ús del portàtil dins l’espai de la biblioteca i amb l’objectiu de fer un apropament a la lectura literària. S’han dut a terme diferents activitats, però la més interessant ha estat l’edició de blogs. En el segon trimestre cada noi i cada noia han elaborat els seus propis blogs de recomanacions. Han après a utilitzar l’eina Blogger per a l’edició de continguts i han compartit les seves lectures a la xarxa. La realització de tallers específics d’edició és una nova via per fer atractiva i útil la biblioteca als adolescents. L’exem-

ple dels blogs ho demostra. El recorregut marcat els ha portat del món digital a la lectura literària en paper i alguns han fet bones descobertes. Potser d’aquí a ben poc temps l’accés als llibres de la biblioteca es farà amb una descàrrega digital, però avui encara no. Per això, com que vivim una situació d’impàs cultural, ara el que hem de fer és experimentar i cercar propostes diferents. El blog de recomanacions de la biblioteca vol facilitar aquesta descoberta de la lectura literària des del món digital. Aquest treball s’ha desenvolupat dins l’horari lectiu amb la col·laboració de les professores Gemma Garcia, Laura Alemany, Silvia Font i Teresa Cobo del Departament de Llengua d’ESO/BAT. Al web de la biblioteca trobareu l’enllaç als millors blogs dels alumnes de 1r d’ESO. No us perdiu les recomanacions de lectura que aquests nois i noies presenten a la xarxa.


Xavier Ariño Coordinador Gral. Act. Paraescolars

Paraescolars 19

Consolidem el teatre a l’escola. Nova temporada 2013-2014 El curs 2013 - 2014 serà ja la tercera temporada de teatre a la nostra escola. Han estat dos bons anys, amb una mitjana de 250 persones per obra, i amb la participació i implicació en el projecte de moltes persones altament vinculades a l’escola. Des de la secció de paraescolars hem estat treballant amb la intenció d’oferir un teatre de qualitat pel barri i per les nostres famílies. Oferir noves propostes pels diumenges per la tarda i així aconseguir tenir al barri un teatre interessant i assequible pel major nombre possible de famílies.

Arribem al tercer any, el de la consolidació. I ho fem amb importants novetats. Ja tenim la programació pel proper curs 2013-2014 amb els següents espectacles: • L a màgia del Mag Lari, el 27 octubre a les 18 h • Hansel i Gretel el musical, el 24 novembre a les 17 h • Beatles for kids, el 9 febrer a les 17 h • Ventafocs, el 9 de març a les 17 h Totes aquestes obres són de gran potencial i tenen un gran renom. Exposen una qualitat excepcional i cadascuna d’elles, en el seu gènere, són del

El curs 2013 - 2014 serà ja la tercera temporada de teatre a la nostra escola

millor que podem trobar avui dia pel que fa a espectacles infantils. Crida excepcionalment l’atenció la presència del Mag Lari a la nostra escola. Ell serà l’encarregat de donar la benvinguda a la temporada de teatre del curs vinent. El seu espectacle està dirigit no només als més petits, sinó també als més grans (dels 0 als 99 anys, ens diuen des de la companyia). L’escola mantindrà els preus de venta com fins ara, totes les obres a 7 euros amb l’excepció del Mag Lari, que donat el seu elevat catxet tindrà un preu de 12 euros. Però també s’introdueix la possibilitat de comprar la programació de tot el curs en una sola entrada, la T4. Aquesta sortirà a la venta a partir del 9 de setembre i fins el 7 d’octubre i tindrà un preu final de 28 euros, obtenint així un 15% de descompte sobre el preu final, i donant-nos accés a totes les obres de l’any. Al mateix temps, en comprar la T4 de teatre, també ens assegurem que durant tot l’any disposem del mateix seient. Però també seguirà vigent el format de compra actual ja que no és incompatible amb l’aparició de la T4. Els desitgem un molt bon estiu, amb l’atenció posada en aquest 27 d’octubre per donar per inaugurada la tercera temporada de teatre de l’Escola del Clot.


20 Paraescolars

Xavier Ariño Coordinador Gral. Act. Paraescolars

Festivals de fi de curs Els alumnes de les activitats paraescolars esportives i culturals han mostrat tot el que han après al llarg del curs amb l’ajut dels seus monitors i monitores. Enhorabona a tots ells!


Miguel Díaz-Carrelero President de l’AMPA

AMPA 21

Déu n’hi do Quan mires enrere, cap a l’inici del curs, i t’adones que el calendari ha fet el seu recorregut i que ja l’acabem, comences a pensar les coses que hem fet i el primer que et ve al cap és: DÉU N’HI DO, el que aconseguit fer entre tots! Entre els que col·laboren de forma puntual, els que formen les comissions, les mares i pares delegats de cursos, els seus coordinadors, la col·laboració de l’escola cedint espais i suport logístic i informàtic, els meus companys de junta... Mare de déu el treball que hem realitzat!!! Si fas un petit passeig pel curs comencem amb la nostra revista MEMÒRIA; la festa de benvinguda, la gestió de la qual correspon a l’anterior junta, la junta general de mares i pares; la 46a exposició de pessebres; el Tió; van venir els reis mags d’Orient; vam anar al circ Raluy (més de cinc-centes persones) en una nova activitat que per poc que puguem, repetirem; en col·laboració amb l’escola es va organitzar la visita de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, a la nostra escola i també amb l’escola vam organitzar la Xerrada per part d’un altre col·laborador de l’associació sobre les xarxes socials a fi d’ajudar-nos davant les nostres filles i els nostres fills (amb els seus avantatges i inconvenients); els Premis Elias, destinats als cicles formatius; els Premis Labeira, que reconeixen la tasca de les noies i els nois de Batxillerat; les classes de ioga per a mares i pares; les classes de manteniment físic per a mames i papes; el fons d’infortuni que es gestiona des de fa molts anys; el comiat d’ESO; ens hem iniciat en les xarxes socials; reciclem llibres en un projecte que ens il·lusiona a tots pels resultats que estem obtenint gràcies a la tasca d’aquesta fantàstica comissió del projecte RE; col·laborem en el consell social de l’escola i no ens oblidem dels contes explicats als petits en la Diada de Sant Jordi (cada vegada són més els

pares que hi col·laboren); s’ha organitzat una experiència de futbol amb nens amb discapacitació visual de l’ONCE i els convidem a jugar amb nosaltres a l’escola; hem celebrat Carnestoltes i, com a colofó, hem iniciat un projecte molt ambiciós, encara que lent, que es tracta de la borsa de treball de l’AMPA.

El proper curs tornarem, amb més ganes, amb més il·lusió, no defallirem perquè aprofitarem la riquesa que ens uneix i seguirem lluitant i lluitant per poder arribar a implantar la borsa de treball, i altres idees que tindrem: cursos i formació per a mares i pares, algun tipus de beques, etc.

Després de llegir totes aquestes línies penso que no som la comissió de festes de la nostra escola, que anem més enllà de tot això, que volem fer un pas més. Després ho analitzes i dius: crisi? A l’AMPA no tenim crisi. Ni econòmica ni de valors. Al contrari: cada dia tots els que ens ajudeu a dur a terme la nostra tasca ens feu més rics i us ho agraïm amb tot l’afecte.

Qualsevol cosa que se’ns ocorri per aconseguir que no ens quedem quiets, que no ens adormim, que seguim endavant encara que a algunes persones d’aquesta societat se’ls passi pel cap que podran amb nosaltres; que en són d’il·lusos !!!!!

Llavors és quan penses... DÉU N’HI DO el que hem aconseguit, però DÉU N’HI DO el que ens falta per fer!

Així que DÉU N’HI DO el que ens queda per fer, però més encara DÉU N’HI DO les ganes que tenim de continuar fent.

Hi tornarem.

El proper curs tornarem amb més ganes, amb més il·lusió, no defallirem perquè aprofitarem la riquesa que ens uneix i seguirem lluitant i lluitant per poder arribar a implantar la borsa de treball, i altres idees que tindrem

c/ València, 680 · 08027 Barcelona · T. 93 351 60 11 · info.clot@fje.edu · www.clot.fje.edu


22 Flashos

Compartim el somni d’Ignasi Ad maiorem Dei gloriam

Alumnes d’èxit! Dedicació, esforç i talent....

La fam no fa vacances

SOM SI

X Premi Pare Labeira als millors treballs de recerca de Batxillerat. Els primers premis van recaure sobre Rodrigo Álvarez (CT1), Maria Fernández (CT2), Pablo García (CT1) i Ariadna Novella (CT2).

L’escola s’ha adherit a la campanya LA FAM NO FA VACANCES i us convida a tots a participar-hi aportant algun d’aquests aliments: arròs, pasta, llegums secs, oli i llet.

Els alumnes de batxillerat van celebrar el Dia de Sant Ignasi amb una sortida a Montserrat, on un monjo de l’abadia els va dirigir unes paraules per parlar del sant i, tot seguit, van enfilar la muntanya per realitzar alguna de les excursions proposades. Com a colofó se’ls va lliurar una postal que els convidava a la reflexió: “Quin és el teu somni?”

XIII Premi d’investigació i recerca Pare Antoni Mur. Marta Montilla, de 2n de Batxillerat, amb el treball Tim Burton i l’animació, ha estat guardonada en l’àmbit de Ciències Socials. Proves Cangur. El Bernat Molero (1r BAT), la Laia Navarra i l’Àlex De Paz (4t d’ESO), entre els 100 alumnes més ben classificats. La Societat Catalana de Matemàtiques ha convidat aquests alumnes a unes sessions gratuïtes que s’impartiran a les universitats UAB i UB, a partir del mes de setembre. Premis Cirit. El nostre ex alumne de Batxillerat Jesús Rodrigálvarez guardonat en aquests premis que fomenten l’esperit científic del jovent i concedeix anualment la Generalitat de Catalunya. El seu treball de recerca, tenia com a tema principal el “LHC” (El gran col·lisionador d’hadrons) que es troba a la ciutat suïssa de Ginebra. Bojos per la Biomedicina. Pablo Martínez Collado, de 1r CT1 de Batxillerat, ha estat un dels 24 seleccionats per participar en aquest projecte organitzat per l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i la Fundació Catalunya Caixa, que li permetrà aprofundir el seu coneixement de la teoria i tècniques científiques en aquest camp en un institut de recerca internacional. Premis Talent d’Everis. Jaime Zamorano, de 2n DAW d’FP, guardonat amb aquest premi consistent en una beca d’estudis, que té la finalitat de fer un reconeixement a l’esforç i el talent dels estudiants de cicles de formació TIC. Menció 10 a l’expedient acadèmic. Maria Fernández Cuch, de 2n de Batxillerat, ha obtingut una nota de 10 en el seu expedient acadèmic.

Els aliments que anem recollint, seran repartits des del grup de projecció de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver entre les famílies que ho necessitin del nostre barri. Aquesta campanya té com objectius recollir aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària durant l’estiu i sensibilitzar la ciutadania que la realitat de pobresa al nostre país s’agreuja al llarg de l’estiu amb la disminució de donacions. La campanya es dur a terme coordinada pels quatre Bancs d’Aliments de Catalunya. Es poden portar aliments al llarg de tot el mes de juny, i desar-los als contenidors que hi haurà a diversos espais de l’escola amb un cartell indicatiu de la campanya. Per més informació: www.lafamnofavacances.com

• Tenir al costat tots aquells amics de veritat

• Estimar-me tal i com soc • Que la meva àvia superi el càncer • Ser feliç amb el que tinc • Ser feliç i estar sempre orgullós del que faig

Aquestes són algunes de les reflexions dels nostres alumnes. Podeu trobar-ne moltes més al nostre bloc de tutoria: Enllaç a la notícia: http://www.tutoriaclotbat.blogspot. com.es/2013/03/quin-es-el-teusomni.html Enllaç al bloc: http://www.tutoriaclotbat.blogspot. com.es/


Flashos 23

Mobilitat

Xarxes socials, Ajudar els fills a estudiar, reflexions sobre la realitat catalana

Marina Bonache

El passat 8 de maig vàrem celebrar la 7ª Jornada de Mobilitat amb l’assistència dels candidats dels projectes de mobilitat d’enguany i també els participants de l’any passat.

Al llarg d’aquest curs, hem tingut el plaer de comptar amb en Juanjo Fernández, Jordi Pujol i Mariano Sarriera a les instal·lacions de la nostra escola, en tres xerrades d’allò més interessants i d’actualitat per les nostres famílies i pel públic en general.

El passat dijous 30 de maig, al Centre Moral i Cultural del Poblenou, va tenir lloc el lliurament de premis dels Jocs Florals escolars del barri de Sant Martí del Clot.

La jornada va comptar amb la presencia de l’Estel Torné, responsable de RRHH d’Amplifon Ibérica que va orientar als joves per tal de preparar-se a l’hora de buscar feina, donant consells i recomanacions. Vàrem comptar també amb la presència d’en Xavier Sintas, ex alumne de l’escola. En Xavier, que va participar l’any 2002 en un projecte de mobilitat a Cardiff al llarg de 4 mesos en empreses d’electrònica, va aportar la seva pròpia vivència i els seus consells després dels anys. Finalment, un grup de participants de l’any passat, van explicar la seva experiència a la resta de candidats. La jornada es va clausurar amb el lliurament de diplomes als participants i amb una fotografia de tots ells com a record de l’acte. Fins l’any que ve!

Josep Menéndez, Director Adjunt de Jesuïtes Educació, va conduir la xerrada d’en Jordi Pujol, Expresident de la Generalitat de Catalunya, a propòsit de la publicació del seu llibre “El caminant davant el congost”. Compromís, desencís: Catalunya en la cruïlla, va ser un debat profund i amè de la situació i realitat actual catalana. El mes d’abril, el Juanjo Fernández, en una atractiva, distreta i sorprenent xerrada, Com Ajudar els Fills a Estudiar (i Fer la Feina del Col·le!) donà algunes orientacions sobre les millors actituds i estratègies dels pares per ajudar els seus fills a estudiar i fer les feines del col·le.

L’alumna MARINA BONACHE, de 2n batxillerat CT2 de la nostra escola, va resultar guanyadora del 2n premi de prosa de la seva categoria, amb una narració titulada “Dic en el silenci el nom del no res”. Van assistir a l’acte, entre altres, la senyora Blanca Morán Medina, inspectora d’educació, i Eduard Freixedes i Plans, regidor. Enhorabona, Marina!!!

Mariano Sarriera, en la seva xerrada Las redes sociales en la vida de tus hij@s, proporcionà consells per un ús segur de les xarxes socials per part dels adolescents. Els pares i mares van poder aprofundir i conèixer les eines tecnològiques que estan tan presents ja en la vida i relacions dels nostres fills, de la presència d’internet a la vida dels menors i del fenomen de les xarxes socials.

Digues la teva! Si vols aportar la teva opinió, publicar algun article, o fer algun suggeriment per la millora de la nostra revista, només t’has de posar en contacte amb nosaltres enviant un correu electrònic a l’adreça de l’Escola info.clot@fje.edu


Torn de paraula...

Maria Jesús Mariñoso i Dolors Robles L’Escola del Clot és un centre amb una àmplia oferta educativa i d’activitats paraescolars. S’hi ofereix un ensenyament de qualitat i un compromís en tots els àmbits. Dins d’aquest projecte educatiu també hi ha altres serveis, un dels quals és la Infermeria. El servei d’Infermeria de l’Escola Jesuïtes El Clot dóna una extensa cobertura assistencial. Actualment, al matí i migdia, de 9 a 17 h, hi trobem la Maria Jesús Mariñoso. Si hi anem a la tarda o al vespre, de 17 a 22 h, hi trobem la Dolors Robles. Ambdues són al capdavant del servei d’Infermeria i vetllen perquè els alumnes tinguin un lloc on adreçar-se i ser atesos. L’escola també treballa perquè els nois i les noies aprenguin, creixin i interaccionin de manera saludable amb les persones, els recursos i l’entorn. Com ja sabeu, tenir uns hàbits saludables ajudaran els nens i les nenes a créixer amb salut i seguretat.

Quina és la vostra tasca principal a l’escola? La tasca que realitzem al servei d’Infermeria a l’escola és donar una atenció sanitària de qualitat a tots els alumnes, al professorat i al personal d’administració i serveis. Aquesta tasca implica tenir cura de: • Malalties cròniques • Alimentació • Administracció de medicaments • Prevenció de conductes de risc • Vacunacions • Indisposició i malalties infeccioses • Accidents A l’escola es continuen administrant les vacunes previstes en el calendari del Departament de Salut. Aquesta actuació s’emmarca en el Programa de Salut

Escolar i en el protocol d’activitats preventives i de promoció de la salut. Pel que fa a l’alimentació, els nens es troben en una etapa en què comencen a ser autònoms en els costums alimentaris. Cal fer-los, doncs, un seguiment acurat. Cal garantir la varietat d’aliments i de tots els grups: llet i derivats, fècules, fruita i verdures, carn, peix, etc. És molt recomanable que els nens i els joves facin un desdejuni complet a casa (pa, galetes o cereals, suc o fruita, llet o iogurt) abans d’anar a l’escola, i que portin també esmorzar per a l’hora del pati (entrepans, fruita, fruita seca, lactis). Els productes de brioxeria i pastisseria es poden consumir però de manera ocasional i amb moderació. Com sabeu, a més de l’alimentació també són molt importants per al rendiment escolar i el benestar dels nens l’activitat física (caminar, jugar a l’aire lliure, participar en algun esport d’equip, etc.) i el descans (hores de son adequades a la nit). Atenem els alumnes que pateixin alguna malaltia i necessiten algun tipus de prevenció (intoleràncies, asma, etc.) o tractament amb medicació per resoldre crisis puntuals (inhalador, glucagó, etc.). Si hi ha algun antecedent mèdic cal que la familia ho comuniqui a l’escola i que presenti un informe mèdic amb la finalitat que orientem la prevenció i l’atenció. La tasca que realitzeu dóna resposta a unes necessitats concretes? La primera demanda i les necessitats es concentren a atendre les incidències que es puguin produir al centre escolar, tant dels alumnes com del personal de l’escola i familiars. D’altra banda, es recullen i custodien totes les dades referents als alumnes, s’administren els medicaments prescrits i es coordinen les actuacions que es deriven de les incidències que es produeixen a l’escola i es prioritzen les derivacions als centres sanitaris, si cal. Quina ha estat l’evolució d’aquest servei que ofereix Jesuïtes El Clot? Cal destacar que Jesuïtes El Clot ofereix el servei d’Infermeria a l’escola des de fa uns 35 anys. D’aleshores ençà s’han es-

devingut noves necessitats i els serveis que s’ofereixen s’han anat ampliant per donar resposta a aquestes noves necessitats. Per aquest motiu es treballa en la creació i la millora dels protocols i les actuacions, per optimitzar les accions i oferir un servei de qualitat. Com heu dit, la Infermeria està creant nous projectes per adaptar-se a les necessitats. Quins projectes són? Es vol millorar l’aplicatiu que recull i gestiona totes les incidències d’infermeria, el qual es posarà en marxa el proper curs escolar 2013-2014. Això ens permetrà disposar i obtenir dades per poder fer comparatives i posteriors millores. Quins projectes i quins nous reptes us plantegeu? A la Infermeria ens agrada implicar-nos-hi i per això estem fent una petita aportació a la recerca: estem elaborant una comunicació que presentarem al IV Congrés de la Societat Científica Espanyola d’Infermeria Escolar, que es farà a Girona l’octubre de 2013. Serà un punt de trobada amb una visió global amb altres professionals d’infermeria escolar amb treballs d’investigació i experiències relacionades amb l’àmbit escolar. Així, doncs, ens plantegem una entrada per al proper curs escolar molt enriquidora i plena de projectes.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.