núm. 79 - Juny 2013
... Permeteu-me fer-vos l’última o penúltima reflexió
– quin és l’objectiu d’un col·legi com el nostre? – quin és el model d’alumne que volem formar? – com es preveu que serà la societat futura? – fent el que fem, podrem donar resposta als reptes del segle XXI? –q uines característiques necessitaran els nostres alumnes, quan surtin de l’escola, per adaptar-se a aquest món? Sobre aquest últim aspecte voldria compartir amb vosaltres la següent reflexió: Una cosa que m’ha quedat clara és que, al llarg de la vostra vida, us haureu de “reinventar” més d’una vegada, difícilment us podreu estancar o “apalancar” (si em permeteu aquesta expressió), haureu d’estar constantment formant-vos, reciclant-vos. Diuen alguns experts que, fins i tot, en algun moment haureu de desaprendre per tornar a aprendre. Les societats occidentals en què vivim es transformen contínuament. Globalització, postmodernitat, hipermodernitat, postindustrialització..., estem immersos en un context complex, plural i en constant moviment. El món on us tocarà viure serà..., perdó, és un món canviant. Caldrà que penseu diferent i actueu diferent si voleu obtenir resultats diferents. La creativitat us ajudarà a avançar. La creativitat no està lligada de forma exclusiva al món de l’art, la creativitat és transversal. Ser creatiu és dibuixar un quadre de forma magnífica, és saber combinar els colors, és imaginar una escultura, és..., però també és plantejar-se una situació de manera diferent, és mirar la realitat amb uns altres ulls...
La creativitat pot assimilar-se al pensament divergent, que consisteix en la cerca d’alternatives o possibilitats creatives i diferents per a la resolució d’un determinat problema. Ser creatiu és ser original, és ser únic, és gaudir d’allò que s’està fent. Ser creatiu és sorprendre. No ho dubteu, la creativitat ha de ser un dels principals pilars del vostre futur. Aquí us presento 10 trucs que us ajudaran a desenvolupar i a potenciar la vostra creativitat: 1. Concentra’t en l’ara i aquí. 2. Integra’t en el context. 3. Connecta idees, persones, disciplines… 4. Experimenta. 5. Transforma contínuament. 6. Sorprèn-te quotidianament. 7. Diverteix-te treballant. 8. Gaudeix cada instant. 9. Practica l’autenticitat. 10. Confia en el teu potencial. Voldria acabar aquesta reflexió amb una sola idea, que m’agradaria que féssiu vostra: Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix. (Albert Einstein) Javier Puyol (Extracte del discurs de comiat dels alumnes de Batxillerat, pronunciat durant la Festa de l’Orla del curs 2012-13).
SUMARI
Durant aquest curs tots hem tingut l’encàrrec de pensar en el futur de l’educació, en l’educació del segle XXI. Aquest encàrrec ens ha permès reflexionar sobre aspectes com:
PETIT FORMAT
ORLA BATXILLERAT
PARLEM AMB…
AMPA
Silvestre Falguera sj
PARAESCOLARS
TANCAMENT COMENIUS
EL DESPERTAR INTERIOR
FORMACIÓ EDUCADORS
ANTICS ALUMNES
CLAVER SOLIDARI
ELS NOSTRES ALUMNES
PETIT FORMAT Ciència al carrer
el CONEIXES? Silvestre Falguera sj
Mestres i alumnes de l’escola van participar en la 7a edició del certamen Ciència al Carrer .Hi van dur a terme diversos experiments: una reacció oscil·lant, una demostració sobre el punt crític d’un superconductor, un experiment sobre líquids no newtonians, el comportament de líquids magnètics com el ferrofluid i gelats instantanis per als més petits.
El pare Silvestre Falguera ha estat cap de la pastoral de l’escola durant 20 anys. Per a molts, ell sempre ha estat aquí. El curs que ve torna a Barcelona, ciutat on va néixer i on va començar la seva vocació jesuítica. Pare Sílver, és conegut que els jesuïtes van i vénen; no sou gaire sedentaris. A què es deu aquesta decisió de tornar a Barcelona? Bé, la decisió no ha estat pas meva. El Provincial amb la seva Consulta ho ha cregut oportú. De fet, ara a Lleida ens trobem en una situació privilegiada pel que fa al número de jesuïtes. En canvi, al Col·legi Jesuïtes Sarrià el curs que ve es quedava un sol jesuïta per a 3000 alumnes. Procurem estar disponibles i oberts a ser enviats on més convingui... encara que costi! I Déu és aquí i també allà.
BUSBAT, Nova línia d’autocars A partir del proper curs 2013-14, a fi de facilitar la mobilitat dels alumnes de Batxillerat i rebaixar costos en el transport, s’oferirà un nou servei de transport escolar a la ciutat de Lleida. Aquest transport no portarà acompanyant, va dirigit exclusivament als alumnes de batxillerat i farà un màxim de sis parades.
Sant Joan de Déu Aquest mes de juny, alguns usuaris del Centre Hospitalari Sant Joan de Déu d’Almacelles ens han visitat i han compartit amb nosaltres una estona del mati. Aquesta activitat s’emmarca en la tasca de voluntariat que els nostres alumnes de quart d’ESO han realitzat durant el curs i dintre del projecte que vàrem implementar el curs passat. Aquest projecte s’ha consolidat aquest curs amb una valoració molt positiva tant per part de l’escola com de la institució de Sant Joan de Déu
Ramon Mayench El 10 de maig, el nostre company Ramon Mayench ens va deixar. En Ramon havia estat mestre del Claver durant 37 anys, des de gairebé els inicis de l’escola fins a la seva jubilació. A més de la seva tasca com a mestre, va coordinar durant molts anys diferents activitats paraescolars; entre aquestes, els campaments d’estiu.
Claver notícies Publicacions del Claver. Finca Vallfonda. Raimat, Lleida. http://claver.fje.edu/
Coordinació: Departament Claver Comunicació
Maquetació i impressió: Barcino Solucions Gràfiques, S.L.
L’edició de Claver Notícies es fa gràcies a la col·laboració de la Fundació Claver.
Quines són les sensacions que se’t van despertant arrel d’aquesta decisió? Jo ho sé des de principis de maig, però no es va saber públicament fins a finals d’aquest mes. Durant aquest temps, m’anava acomiadant interiorment. Predominava una certa tristesa de deixar tantes relacions, activitats, llocs coneguts... Després, quan ja es va saber, tot era anar preveient com podrien quedar les coses: a la Pastoral del Col·legi , a la Comunitat de jesuïtes de Lleida, als diversos àmbits de la Missió de Lleida on col·laboro (CVX-Xavier, Parròquia de Sant Ignasi, Fundació Arrels-Sant Ignasi, Escola de Pares i Mares, Centre de Preparació al Matrimoni, Església de la Sang...). Encara no he pensat gaire com serà el curs vinent! El Claver... molts anys de Claver. Tu que ets químic, ho tindràs més fàcil per explicar-nos quina és la pedra filosofal del professor. La clau són els companys, els alumnes, les relacions... especialment el gran regal de tractar i interaccionar amb les nenes i els nens. Les persones són el sentit de tot plegat. Quins records han perdurat d’aquells primers contactes amb l’escola? Quan vaig arribar, el ser tutor i profe a 2n de BUP (4t d’ESO), amb tot el que suposava de relació personal amb alumnes individualment, amb grups classe amb les seves dinàmiques, relació amb famílies, el quedar després de classes amb alguns per fer exercicis de formulació. Especialment recordo els alumnes de la primera tutoria. I algunes classes ‘memorables’, per la satisfacció de l’ “èxit” o pel desànim del “fracàs”. El fer equip amb el P. Abizanda i el P. Avellí i amb els companys professors. El futbol dels dijous a la tarda amb profes (la qual cosa et donava opció a assistir al sopar de germanor!), ser fotògraf oficial a les primeres comunions, convivències amb el P. Lau Balanzó a Sant Martí Sesgueioles, la catequesi de Confirmació, les colònies a Senet, l’ordenació diaconal a l’església del Col·legi plena d’alumnes i profes a principis del segon curs, la Pastoral Intercol·legial (Vetlla de la Immaculada, prepasqua...) Més endavant la Tarda Social, més relació amb Primària i Infantil, equips de Pastoral, catequistes, Consell de Direcció i tantes i tantes coses... I això només dels primers anys! Quan més faig memòria, més coses van sortint! Pren-te temps, fes una ullada enrere i digues... t’ha quedat alguna cosa per fer? M’hagués agradat passar més estones i xerrar sense presses amb els companys del Col·legi i amb alumnes. Compartir, enriquir-nos mútuament. Ajudar més i millor a reconciliar-se amb la pròpia vida, a enfocar-la cap a endavant trobant la pròpia vocació i missió, a trobar-se personalment amb Jesús. Digues, pare Sílver, digues...? Primer de tot faig un elogi sincer a totes i tots els educadors del Col·legi pel seu lliurament en aquesta missió tan important i plena de tensions. I expresso el meu agraïment i els meus millors desigs a tot el personal, alumnes i famílies. Animem-nos a deixar-nos anar pel camí de l’amor i del compromís pel bé de tothom, especialment dels necessitats i sofrents, sense por a perdre, a no ser, a no tenir... ja que ens sosté qui ha vençut el pecat i la mort amb la força de l’amor. Amb la consciència d’haver rebut tantíssim durant aquests anys, faig meva la petició de la ‘contemplació per assolir amor’ dels Exercicis Espirituals: “demanar el que vull: aquí serà demanar coneixement intern de tant de bé rebut, per tal que jo, enterament reconegut, pugui en tot estimar i servir sa divina majestat.” Gràcies per tot Silver!
Tancament Comenius Aquest mes de juny ha finalitzat el Comenius The Sun: skills you need for a successful learning-teaching en què ha participat la nostra escolar. Vam iniciar aquest projecte el setembre de 2011, conjuntament amb altres escoles sòcies (actualment amigues) de 5 països europeus: Scuola Media Statale “via Addis Abeba” (Itàlia), Lycee Professionnel Du Chablais (França), Ogres Valsts gimnazija (Letònia), 2° Geniko Lykeio Polichnis (Grècia) i Zespol Szkol Ponadgimnazjalnych nr12 (Polònia). En la primera reunió, a França (octubre 2011), vam decidir la temporització de les tasques, les dates de les trobades, l’ordre de les destinacions i la distribució de les activitats a fer. Posteriorment, ens vam adreçar als alumnes de 4t d’ESO per explicar-los el projecte i donar-los l’oportunitat de formar-ne part. En aquell moment es va obrir un procés selectiu que va durar tot un mes en el qual els alumnes interessats van haver de respondre preguntes, llegir textos, escoltar i comentar documentals en anglès. Finalment, se’n va escollir un grup de 12. Durant els cursos 2011-12 i 2012-13, hem fet activitats, enquestes, presentacions, experiments i demostracions científiques. Tot plegat, per complir amb les tasques encomanades i presentar-les davant de la resta de països socis. En la primera trobada, ja amb alumnes, a Polònia, vam presentar el resultats de les enquestes sobre com havia evolucionat el rol de l’alumne i del professor des del passat fins a l’actualitat. En la segona trobada, a Catalunya,
vam presentar els resultats de les enquestes sobre com hauria de ser el professor en actualitat i, en la tercera, a Itàlia, els resultats sobre com hauria de ser l’alumnat en l’actualitat. A continuació, vam extreure’n les conclusions pertinents a partir de la comparativa dels resultats de totes les enquestes en els diferents països i vam preparar una lliçó sobre el Sol, duta a terme pels alumnes. Després de buscar la informació necessària, el material de suport i els estris que ens calien, vam demostrar la dualitat de la llum (ona i partícula) amb uns experiments físicoquímics que vam gravar i presentar en les dues darreres trobades a Letònia i Grècia. Durant els 2 anys que ha durat el projecte Comenius, hem compartit moltes experiències amb els nostres col·legues europeus i hem demostrat que la col·laboració, l’entesa i la il·lusió estan per damunt de les diferències culturals, lingüístiques i acadèmiques. Ha estat un petit privilegi formar-ne part. Moltes gràcies per l’actitud positiva, per les ganes de treballar, d’aprendre i de viure a l’equip d’alumnes Comenius: David Pontí, Laia Arderiu, Roser Vales, Paula de Urquía, Núria Lafuente, Paula García, Gise Solé, Anna Solà, Tesa Reimat, Jep Mesegué, Alba Solé i Alba Rius. Sense vosaltres o sense la implicació dels professors Alberto Lax i Minerva Porcel, aquest projecte no hauria estat possible. Kiko Solsona, coordinador de Comenius
Formació educadors L’Horitzó 2020 ens planteja el gran repte de participar activament en la transformació de l’educació. Els educadors hem de ser dinamitzadors i els encarregats de provocar i introduir aquests canvis a les nostres escoles, per això és tan important la formació no tan sols ja en l’àmbit educatiu, sinó en tots aquells àmbits que s’hi interrelacionen: tecnologia, gestió, qualitat... Són diversos els cursos i seminaris en què equips directius, professorat i PAS de l’escola ha participat també enguany. Pel que fa als mestres i professors: • Curs per a Nous Educadors • Acompanyament en TIC • Formació de professors sèniors per fer de mentors • Formació personal Departament d’Orientació • Claustres de formació o recés d’educadors • Formació CETEI. Formació de la NET • Eines digitals 2.0 • Cursos al Fòrum 2013 (mes de juliol)
Els dirigits als equips directius o coordinadors: • Curs de formació d’auditors interns • Seminari de governança. • Formació en lideratge pedagògic. • Curs de desenvolupament directiu. • Seminari per a gerents i administradors de les escoles de JE. • Curs per a directius de nova incorporació. • Setmana d’immersió ignasiana • Trobada vocacional professional directius • Fonaments ignasians per a l’acompanyament. Com acompanyar els educadors i les famílies? Els cursos destinats al personal d’administració i serveis: • Coordinadors de paraescolars • Eines informàtiques. • Jornada del PAS Així mateix, tot el personal de l’escola ha realitzat un curs de prevenció de riscos laborals.
Claver solidari Campanyes diverses al llarg del curs amb múltiples activitats, escrits i circulars que arriben a les famílies demanant la seva participació, mobilització i implicació del educadors perquè tot rutlli, alumnes amb un paper molt actiu en les campanyes... La solidaritat és part del Claver, és un pilar de la nostra pastoral i, per tant, del nostre ideari. Quan es planteja una campanya de caire solidari, la comunitat educativa del Claver s’hi aboca i ho fa no només perquè famílies i educadors hi creiem, sinó perquè aquestes campanyes tenen uns clars protagonistes: els nens i nenes, els nois i noies de l’escola. Totes les campanyes que es planifiquen al llarg del curs tenen un component essencial: el valor de la solidaritat. El fet d’implicar-nos en una campanya, comporta educar-nos en la solidaritat, tant els nostres alumnes, els nostres educadors com les nostres famílies. L’educació en la solidaritat és acció, és implicació, és participació i és una formació permanent, contínua, perquè el fet de ser solidari és part d’un mateix i perquè malauradament sempre hi ha algú, molt a prop, que n’ha de menester. Les famílies ho sabeu i en sou copartícips. I així ha estat, és i continuarem treballant perquè així sigui. Podríem dir que les campanyes a l’escola han estat tot un èxit: portem més d’una tona i mitja de taps solidaris des del novembre; vàrem recollir més de 3600€ per a projectes de Mans Unides amb la venda de talonaris i 1065€ amb el mural i la venda de samarretes; gairebé 2500€ en diferents campanyes i donacions destinats a la Fundació Arrels-St. Ignasi; quilos i quilos d’aliments, en la campanya de Nadal, dirigits a la Parròquia de Sant Andreu, al Casc Antic, i la Fundació Social Sant Ignasi de Loiola; 315€ de la venda de roses per Sant Jordi destinats al projecte Guarjila, al Salvador; més de 3000 litres de llet destinats al servei d’aliments de la Fundació Arrels-St. Ignasi entre altres i, al tancament d’aquesta publicació, encara hi ha diverses activitats que s’han de dur a terme. Però el que realment és un èxit rotund és que, quan s’han plantejat aquestes campanyes, els nostres alumnes i educadors s’hi han implicat; els mateixos alumnes
han organitzat o participat en moltes de les activitats; les accions solidàries també han format part de les activitats de l’AMPA: mona solidària, concert Abbey Road…; en algunes campanyes s’hi han afegit antics alumnes o persones que no formen part de la comunitat Claver; i les famílies, amb la seva predisposició i exemple, han fet que aquestes activitats tinguessin una dimensió que ha sobrepassat l’ estrictament escolar. Són importants les quantitats de taps, llet o euros recollides, però ho és encara molt més l’acció de les famílies que dia a dia van recollint aquella dotzena de taps que el seu fill portarà amb orgull a l’escola i que afegirà als milers de taps que altres famílies i alumnes s’han encarregat de fer arribar per a un projecte d’investigació mèdica; són importants els litres de llet recollits i portats a l’escola, sigui per l’infant de P3, que intueix la importància d’aquell paquet tan feixuc, com de l’alumne de batxillerat, que és conscient que cada bric compta perquè el centre Arrels pugui omplir cada dia aquells got de llet de les persones més desvalgudes que hi van a esmorzar; és important cada cèntim recollit perquè cèntim a cèntim estem ajudant a desenvolupar projectes solidaris darrere dels quals hi ha persones. El Claver és solidari, ho porta en la seva essència, al seu ideari; i tota la comunitat educativa: alumnes, educadors i famílies, ens estem formant permanentment en aquest màster de solidaritat. Gràcies. Les campanyes abans esmentades són part de les accions solidaries que s’esdevenen a l’escola durant el curs. N’hem deixat de citar diverses: la tasca social de voluntariat que els nostres alumnes de 4t d’ESO realitzen al centre de Sant Joan de Déu d’Almacelles; el voluntariat de recapte d’aliments en la campanya del Banc d’Aliments de Lleida tant d’alumnes com de professors; la donació al Banc de Recursos de diversos equipaments escolars remanents del curs passat; mercats i mercadets solidaris i diversos organitzats tant per alumnes de primària com secundària i batxillerat; l’organització de campanyes per part dels alumnes d’ESO que després dinamitzen presentant-les als seus companys de primària...
Orla Batxillerat Sincerament, no recordem quan vam començar el col·le a P3; però, qui se’n recorda? L’únic que et ve al pensament dels anys de parvulari són les llargues migdiades que ens regalàvem; els dimarts i els dijous, que per berenar tocava llet amb galetes i que els altres dies enterràvem la mortadel·la al pati. El pati... aquell pati tan gran, on no podies veure els nens que estaven a l’altra punta; els pins, que eren els pins més alts que mai haguessis vist i que no podies agafar ni des del més alt del tobogan de pedra. De Primària, ja recordem més coses: els carnestoltes, els festivals de Nadal... A segon de Primària, vam fer la primera excursió important a Cal Gort. És d’aquelles excursions que et quedes a dormir en una casa de colònies i que sembla el viatge més llunyà i llarg de la teva vida. Després van venir Cambrils, Port del Comte... I no ens ho crèiem, però la Primària ja s’havia acabat i teníem pors, dubtes i angoixes respecte a l’ESO, perquè no sabíem el que ens hi podríem trobar. S’hauria de reconèixer que primer de l’ESO no és un any fàcil. Les noies semblen molt més grans que qualsevol noi i els nois, bé, els nois s’assemblen perillosament a un simi en qualsevol de les seves varietats. Sents que ets gran, bé, el director et parla de les tres erres i ja et tracta de noi o noia en lloc de nen o nena... Vols créixer, però encara ets petit, i abaixes la mirada quan algú de batxillerat se t’apropa. A segon, en canvi, veiem tots aquells de primer que encara tenen cara de primària i el nostre ego puja com l’escuma, però nosaltres encara ens comportem com nens, nens petits que es creuen grans. L’any següent, tercer, tots ens havien dit que era molt difícil i que ens preparéssim (...). I arribes a quart: alguns se’n van a Alemanya, i ens passem tot el curs esperant el País Basc (...).
I, de sobte, ja comences batxillerat. Les classes ja no es distribueixen per grupets d’amics, sinó per la modalitat que tu has triat. La carpa és un bon al·licient per a la dura vida de l’estudiant de batxillerat. De fet, per a alguns, els cafès de la Grego són l’únic motiu pel qual tirar endavant..., ah!, i pensar en el futur viatge a qui sap on, també. El més estrany del batxillerat és trobar-te que la gent ha... madurat?, és aquesta la paraula? Sí, possiblement. L’estiu de primer a segon, te’l passes pensant: “He de fer el treball de recerca, he de fer el treball de recerca”, però realment, fer, fas poc i et dediques el primer trimestre de segon de batxillerat redactant-lo, a més dels exàmens (molts, massa, terrorífics...) i del viatge a Roma!!!! Realment, va valer la pena. Bé, i tot passa molt ràpid després: acabar el TdR a corre-cuita, exposar-lo, un segon tri-
mestre que causa símptomes similars als de l’esquizofrènia aguda i l’últim, que és com una olla a pressió, i que tot just ha acabat avui, amb el permís de la selectivitat. Ja som aquí, a la Festa de les Orles, per celebrar no la fi, sinó el contingut d’aquests quinze, dotze, sis o dos anys que s’han fet eterns i alhora tan curts. Ara què som? Som la generació del 95. Una mostra de com l’educació ignasiana del Claver incideix en l’ara i aquí del nostre món. Tothom diu que els temps que ens toca viure són extraordinàriament difícils, però des de la nostra joventut pensem que només un gran repte porta il·lusió. Tenim davant un desafiament de proporcions colossals... No ho trobeu simplement genial? No hi ha res de més estimulant. (Extracte del manifest de la promoció)
Nosaltres no som mestres ni tutors d’una escola. No hem d’enfromtar-nos als alumnes d’una aula. Ni tenir a punt tot el contingut de cap classe. No hem de fer tutories amb els pares dels alumnes. Ni corregir exàmens. No hem de passar una auditoria del Quality. Ni atendre les peticions que fa la Direcció del col·legi per seguir unes directrius educatives. Nosaltres no som tots els pares ni totes les mares d’aquest col·legi. Tenim altres feines. Però sabem que l’educació dels nostres fills comença a casa, no a l’escola. No ens perdem cap activitat proposada per vosaltres els mestres. Procurem atendre totes les indicacions que ens feu des del col·legi per mirar d’anar tots a una. I ara, s’atansa el final de curs. Les classes tanquen i fins al setembre. Sabem que heu d’estar cansats, que arribeu a final de curs una mica apurats. Només ens queda una cosa per fer: agrair-vps in any més la vostra feina com a mestres i educadors, i la sintonia que heu tingut amb les nostres iniciatives. Un any més JUNTS HO HEM FET POSSIBLE GRÀCIES DE TOT COR
PARAESCOLARS Tarda Claver
Els monitors de l’Estiu Claver
Després d’un primer any molt enriquidor, la TARDA CLAVER torna amb molta més il·lusió, més activitats, més idiomes, més jocs.... i més dies!!!
Els monitors són una baula molt important de la cadena educativa de l’Estiu Claver. Sense la seva aportació seria molt difícil que les activitats es desenvolupessin tan bé com fins ara.
Al Col·legi, vam crear la TARDA CLAVER per oferir un nou espai lúdic i formatiu als nostres alumnes i un nou servei educatiu a les nostres famílies. El curs vinent, aquest servei es desenvoluparà de dilluns a divendres, de 17.00h a 19.00h, i hi haurà 2 grups d’alumnes: INFANTIL I PRIMÀRIA. Primer de tot, els nens berenaran junts i després cada grup realitzarà diferents activitats, que aniran en consonància amb l’edat dels alumnes. Aquestes activats estaran dirigides en tot moment per mestres i monitors titulats. Per als alumnes de Primària, hem organitzat aquestes tardes abastant tres àmbits que considerem molt importants en la seva formació: l’àmbit de l’estudi, l’àmbit de les llengües estrangeres i l’àmbit ludicoesportiu. Cada dia tindran 1 hora d’estudi, per a fer els deures, i després podran escollir entre els idiomes anglès i francès o jocs i multiesport. Per als alumnes d’Infantil, com que encara no han de fer deures, oferim l’opció de TALLERS, JOCS I ESPORT, on el joc, com a element educatiu, tindrà un paper fonamental. Tindrà una estructura semblant a la de ludoteca, és a dir, es programarà l’activitat mensualment i els nens i nenes aniran canviant d’activitat i d’espai cada dia. Per exemple, poden anar a primera hora al pati (durant el bon temps) o al gimnàs; i, a segona hora, a escoltar contes a la Biblioteca d’Infantil, a fer tallers, manualitats, a jugar a la ludoteca, a la sala de psicomotricitat, a la sala d’ordinadors o a fer activitats amb la pissarra digital. També, un cop al mes, aniran al cinema. Quant al transport, hi haurà un autobús del Col·legi a Lleida. Els pares dels pobles hauran de recollir els nens a l’escola a les 19.00h de la tarda.
ANIMEU-VOS A PARTICIPAR A LA TARDA CLAVER!!
Aquests joves educadors es caracteritzen per ser un grup especial, amb unes característiques que els fan únics. Són alumnes i antics alumnes del Col·legi que, voluntàriament, s’impliquen en el procés d’educació des d’un àmbit diferent, el del lleure. Aquesta voluntarietat de contribuir en l’acció educativa del Col·legi, perquè el senten seu i l’han viscut de petits, esdevé la senya d’identitat del monitor del Claver. El perfil dels nostres monitors és el d’una persona responsable, organitzada, engrescadora, confident, oberta en cos i esperit, hàbil, reflexiva, dolça en el tracte i càlida. Tots els nostres monitors han de seguir un procés de formació. Aquest camí està marcat per aquestes fases: • FORMACIÓ: curs Brúixola, un curs de premonitoratge a 4t d’ESO • PARTICIPACIÓ AL CASAL: tots els monitors inicien la seva tasca al Casal. • PARTICIPACIÓ A LES COLÒNIES: més endavant, als monitors més destacats, els donem l’oportunitat de promocionar i ser monitors de colònies. •C APS: després d’uns any de formació, els monitors amb més vocació, dedicació i responsabilitat passen a ser caps de Casal o a les colònies.
Com veieu, la tasca de ser monitor no és fàcil. Demana constància i dedicació, per tant, des del Col·legi, volem donar les GRÀCIES a tots els monitors que han participat o estan participant amb nosaltres en el lleure del Claver. De ben segur que totes les vivències, els valors, el treball, la convivència, el lideratge... que heu après i viscut durant aquests anys, us seran útils en les vostres vides, tant a nivell personal com professional. Sense vosaltres, l’Estiu Claver no seria possible. Moltes gràcies a tots!
L’edició d’aquesta revista ha estat possible gràcies al suport de les següents empreses:
El despertar interior El despertar interior dels nens/nenes. Amb tu, MÉS!!! Tots els pares volem donar el millor als nostres fills i el nostre somni és ajudar que siguin feliços, que la seva existència transcorri joiosa i sana. Per això triem l’alimentació adequada, l’horari oportú, els espais més rics i segurs, una bona escola… Fins i tot, tenir un fill ens fa ser millors persones, ja que tenim cura de les nostres expressions i els nostres actes, perquè volem transmetre’ls valors solidaris, ecològics i socials. Sabem que ells no aprenen dels nostres discursos sinó dels nostres comportaments.
Com donar formació espiritual al vostre fill/a? Depenent de la vivència de fe d’infantesa i joventut, podem sentir-nos inclinats a transmetre la nostra fe com un tresor, a negar-la o a deixar que triï més endavant... Aquesta decisió és important, perquè el nen o nena, aquest ésser humà que arriba a les nostres mans “com una pàgina en blanc” i amb la qual tenim tant a veure en tot allò que s’hi escrigui, té diferents parcel·les: FÍSICA, que els pares tractem de cuidar amb carícies, aliment, descans, higiene, bellesa i exercici. SOCIAL, que ens ocupem de desenvolupar, ensenyant-li a tractar la gent, comunicar-se, relacionar-se amb calidesa i espontaneïtat, defensar les seves opinions i a viure en relació, resolent conflictes, aprenent a perdonar i a superar les dificultats. MENTAL, que nodrim amb informació i formació, des del moment que neix, fins que és major d’edat, responent als seus perquès i triant per a ell l’educació oportuna. ESPIRITUAL, que posseeix tot ésser humà i que és la seva música interior, el seu projecte personal que anirà definint al llarg de la vida, des de ben petit, per aprendre a trobar-se a si mateix. Els hem d’ajudar a valorar, a estonetes, el silenci i la solitud. Transmetre’ls com un tresor el pensar, el sentir el seu cor, o el sentir Déu dins de si mateixos. I quan aquest silenci se’ls ompli de presència, se’ls explica que hi ha Algú, aquí dins, un pare que ens vol, des del principi dels temps, que té per a nosaltres grans somnis de felicitat i plenitud. Aleshores els estem ensenyant a treure del fons del seu cor el millor de si mateixos, i a trobar serenor i harmonia.
Això dóna al nen fortalesa interior i li omple la vida de sentit i de missió. Per exemple, quan se’n va a dormir, es pot pregar amb ell una estona, presentant una experiència amb contingut i donant gràcies pels petits detalls del dia; se li pot ensenyar a demanar pels familiars, amics i necessitats, se li va fent un cor contemplatiu i universal. Després caldrà anar adaptant aquesta comunicació infantil a altres edats, per saber-se habitat i impulsat a treure el millor de la seva persona, per la seva felicitat i la dels altres, que és en definitiva el gran somni que Déu té per a tots els éssers humans.
Altres exemples: Quan els nens donen gràcies pels petits detalls del dia, es tornen contemplatius i intensos en el seu viure. Beneir la taula és una manera de ser agraït i d’obrir el cor a altres persones i realitats. Participar en una eucaristia adequada a la seva edat és la millor manera d’encomanar la passió per viure com Jesús, per la vida i pels altres, així anirà omplint la seva història de sentit i de missió i se sentirà acompanyat i segur. És essencial que els educadors els presentem el Déu de l’amor, el que vol que visquem contents, el que mai es disgusta amb nosaltres, perquè sempre ens està esperant, el que treu el més bonic de cada un i I’Amic que es queda quan tots se’n van. I després ensenyar a tractar amb Déu com es parla amb un amic, amb naturalitat i proximitat, sense ritus freds, perquè gaudeixin del Déu de l’alliberament, de la festa i de l’amor, aquell que ens impulsa a ser persones felices i constructores d’un món més humà i més just.
Com un més !!! I com el millor tresor que tenim, el que ens sana i ens dinamitza, perquè podem experimentar que Déu és salut per a la història personal, compartim el dia a dia, la vida. Amb Jesús, més pau interior, més calma, més empatia, més felicitat! Equip de Pastoral
Antics Alumnes Ferran Badia, antic alumne de la promoció del 80 (3r de BUP). És doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona. Després d’haver estat professor a la Universitat de Vic i a la Universitat de Barcelona, s’incorpora a l’Escola Politècnica Superior de la UdL el curs 1998-99, com a professor de l’ àrea de física aplicada. Des de l’octubre de 2005, ocupa el càrrec de director de l’escola politècnica superior de la Universitat de Lleida. Us presentem un extracte de l’entrevista que ens ha concedit. Podeu llegir l’entrevista completa a l’apartat Antics Alumnes de la nostra web. Com vas arribar a l’escola? Vaig arribar a l’escola el curs 1972-73 per fer el 4t curs d’EGB. (...) Què ha representat per a tu haver estat alumne del Claver? (...)El més important, vist amb la perspectiva que em permet l’edat i l’experiència, va ser la gran sort de tindre uns mestres que eren sobretot grans persones, amb una gran dedicació a l’alumnat, que estimaven la seva feina i que, a més d’una bona formació en les matèries que ens explicaven, es preocupaven per nosaltres i ens formaven per a ser ciutadans i per a saber conviure en societat.
Quins són els records que et revenen quan penses en l’escola? (...)Recordo els llargs descansos de l’hora de dinar; els cuiners i el menjar que ens preparaven i el pati de després amb els partits que s’organitzaven. Tens alguna anècdota que recordis amb simpatia? El difícil és destacar-ne una. Van ser molts anys i en van haver moltes que sovint recordem amb companys que encara ens trobem. Però si n’he de dir una, recordo que fèiem expedicions a descobrir secrets de la casa. (...) Un professor que recordis de manera especial? Destacar-ne un és molt difícil. (...) Però si n’he de destacar un, el pare Joan Bertran va ser tot un mestre i mentor. (...) Hi ha una altra persona per qui tinc un record especial. (...) És el pare Joan Ribalta. (...) Quan et trobes amb companys de promoció i aparèix el Claver a les converses, què se’n diu? En general en parlem amb gran afecte. Vam passar uns anys molt importants de la nostra vida. El més habitual és recordar les anècdotes amb els companys i els professors. I després del Claver, què? Després del Claver va vindre un any d’institut i els estudis a Barcelona i tota una vida. Penso que el que queda són uns valors ètics que et serveixen de brúixola, de guia, en els moments en què cal orientació, prendre decisions i actuar en conseqüència. I també queden grans companys i amics. Gràcies Ferran
Els nostres alumnes El mes de juliol, un grup de nois i noies d’ESO i Batxillerat van aconseguir tres primers llocs en la trobada esportiva JeSET a la Selva Negra alemanya amb la participació d’alumnes de diferents escoles jesuïtes europees, entre aquestes algunes de catalanes.
presentar, 50 han quedat per sobre de la mitjana catalana i 5 entre els 3% dels millors resultats.
Alumnes de 4t d’ESO van exposar al Centre d’Art la Panera els treballs artístics que van crear dins el bloc de Visual i Plàstica i al Treball de Recerca.
Álvaro Aunós, de 4t d’ESO, va obtenir el 2n premi de la modalitat juvenil del premis Frater amb l’obra titulada Diario de un enfermo.
Alba Palau, antiga alumna (2n de batxillerat 2011-12), va ser guardonada a la 9a edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior convocats per la Universitat de Lleida pel seu treball Consumits pel consum. Josep Mesegué i David Pontí, alumnes de batxillerat del Claver, van ser guardonats amb el 1r i 2n premi respectivament al concurs literari infantil i juvenil Sambori-Òmnium que organitza Òmnium Cultural a Ponent-Lleida. A començament de curs, Ferran Capell, alumne de 3r d’ESO, va rebre un dels premis de la 1a edició del concurs Parada Literària en la modalitat d’expressió artística en prosa i el més de maig va obtenir el primer premi absolut del concurs de relats matemàtics Cangur 2013 amb l’obra La Cambra de Thot, de la qual va parlar a Lleida TV en una entrevista.
Em sento molt satisfet del que he fet i de mi mateix i que em reconeguin tot l’esforç i la dedicació que hi ha darrere de cada treball. No deixa de ser un al·licient que m’empeny a continuar. A les proves Cangur d’aquest curs, de 65 alumnes del Claver que s’hi van
Laura Porcel va guanyar el Premi d’investigació i recerca Pare Antoni Mur, en l’àmbit de caràcter social, amb el seu treball Herois del segle XXI.
No esperava que el meu treball acabés sent premiat. La veritat, vaig fer la redacció com a memorial de la meva àvia, que va patir d’alzhèimer.
Anna Sabaté va participar, amb el professor Josep Mallol, al programa Cafeïna de Lleida TV per parlar del seu treball de recerca de batxillerat. Aquest treball tracta sobre astronomia, concretament sobre la relació entre mitologia i constel·lacions.
El fet que el meu treball hagi estat valorat per persones enteses en el tema i per d’altres que potser no hi estan tan interessades, m’omple de satisfacció. A nivell esportiu els nostres equips de bàsquet, futbol, escacs i voleibol han tingut excel·lents actuacions.