137
A REVIST LTA LA U S N IA O C LTIMÈD A I MU IV T C A INTER
je.edu f . 3 2 n a www.jo
12/12
Centre d’Estudis Joan XXIII
Què esperem del curs 2012-13? Quan comença un nou curs, alumnes i mestres preparem el material escolar, sigui llibres, llibretes, carpetes o sites de l’ordinador, llapis, retoladors. Cada inici de curs és com començar una llibreta nova, en blanc, on anirem apuntant tot el que ens va passant, els exercicis, els deures, els apunts, les impressions, els èxits, el que ens cal millorar.... També cada inici de curs comporta pels alumnes uns “bons” propòsits: aquest curs estudiaré més que l’any passat, escoltaré a classe, aprofitaré el temps, faré els deures, ho aprovaré tot... També els docents tenim els nostres bons propòsits, els nostres objectius que volem assolir. Vull compartir amb vosaltres alguns d’aquests objectius que Joan XXIII s’ha proposat per aquest curs 2012-13. Diverses vegades, en aquests editorials, hem comentat el model educatiu que tenim a Catalunya, ens hem qüestionat si els canvis que ens marcava l’Administració central eren els adequats, hem demanat autonomia de centre... Doncs bé, proposem fer una aturada en el dia a dia i mirar cap al futur: com ens agradaria, a pares i mares, a alumnes, als professors, que fos l’educació d’aquí a uns anys? Concretament, totes les escoles de la xarxa de Jesuïtes Educació, durant aquest curs ens proposem pensar com voldríem que fossin els nostres centres, quines metodologies educatives hauríem d’utilitzar, quins valors prioritzaríem, quines matèries serien prioritàries. Dedicarem un any a reflexionar per, després, poder prendre decisions. Aquesta dinàmica l’hem anomenada: Horitzó 2020 i consisteix en què aixequem el cap de la tasca diària (que sempre és el que ens preocupa) i ens donem temps per pensar en L’EDUCACIÓ: on volem anar, a fer què, per a què? Sabem que cal transformar l’educació, sabem que les eines TIC ens poden ajudar, sabem que ens cal parlar més llengües, sabem que hem de treballar perquè els alumnes siguin competents en una societat complexa i multicultural, sabem que hem de conservar les eines que formen part de la nostra tradició, sabem que no podem perdre els nostres valors espirituals i socials... Però... i què més?
dat a unes trobades per expressar les seves idees d’una manera dinàmica però pautada. També grups de pares i mares hi seran convidats. Els alumnes de tota l’escola, des de P3 fins als cicles formatius de Grau Superior, faran una sessió de tutoria per poder exposar les seves opinions, evidentment adaptades a cada edat. Les famílies rebran per correu electrònic unes enquestes per poder expressar els seus desitjos i pensaments. Ja en aquests moments hi ha una bústia oberta per fer arribar les vostres opinions. Es tracta de tenir una visió compartida, de refermar uns models que ens permetin avançar. Tenim a les nostres mans influir en la societat del futur, en la societat del 2020. Som-hi! Amb tu més! Aquest és el lema que aquest any ens acompanyarà durant tot l’any. És una crida personal, a què cadascú de nosaltres busquem i trobem el nostre lloc en aquest món, allò que ens fa feliços. Però també té el sentit que si sumem diferents “tu”, serem capaços de fer grans coses. En aquests moments, en el nostre entorn, tots coneixem persones que estan passant dificultats econòmiques, que estan soles, que no tenen amics. El Nadal ens convida a ser solidaris amb ells. Entre tots més! La nostra tradició cristiana ens diu que un petit infant que va néixer, pobre i senzill, en un portal de Betlem, ens va portar un missatge de Pau i Amor a tots els homes i dones de bona voluntat. Aquest és el missatge que volem transmetre amb la felicitació de Nadal, que com cada any ha fet un alumne de l’escola. Bon Nadal! Carme Castelltort
Un Nadal + Solidari: Compartim i Estimem! La Fundació Joan XXIII us desitja un bon Nadal i un feliç 2013
2
4
Marta Rocher Cujo
Aquest discerniment el farem plegats tota la comunitat: educadors, alumnes i famílies. Hi ha propostes de participació per a cada grup. El personal del centre està convi-
8
10
11
2
Entrevista Núria Gonzalo
Aquest és el segon curs que fas com a directora de Secundària al Joan XXIII. Com van ser els primers mesos aquí? La veritat és que no deixa de ser un repte canviar d’escola després de tants anys en un mateix centre. Des d’un primer moment ho vaig viure amb molta il·lusió perquè un cop vaig dir que deixava el càrrec de directora de Batxillerat als jesuïtes del Clot, vaig afegir que no descartava, més endavant, seguir aportant la meva experiència al front d’algun tipus de responsabilitat, sempre que es cregués oportú. El que mai m’hauria imaginat és que la proposta arribés el mateix any que deixava el càrrec. Quan vaig comunicar al meu equip anterior que aquell era el meu darrer any al front de la direcció, de seguida em van dir que segur que “se t’acabaran emportant del Clot”. Ho van encertar. Haig de confessar que això em va doldre. Jo els havia assegurat que estaven equivocats, i fins i tot, ens havíem jugat un dinar, que és clar, vaig haver d’acabar pagant!!.
Per bé que anava a realitzar una tasca semblant a la que ja coneixia, haig de dir que els dos primers mesos van ser de bastant desconcert. La manera de treballar de les dues escoles era diferent. L’etapa de Secundària d’un lloc i l’altre es confegia de maneres diferents: l’estructura, la manera de treballar, la gent porta unes inèrcies i dinàmiques que al principi desconeixes pràcticament en la seva totalitat. Recordo anar a les primeres reunions d’espectadora, més que no pas de gestora. No entenia massa perquè algunes coses es feien d’una determinada manera i realment era que desconeixia el rerefons de tot el funcionament. Prenia notes del què es deia i del què es feia. Tot em semblava diferent i novedós. No deixa de ser un “xoc”, et trobes forani en una tasca que portes duent a terme un munt d’anys i no és més que, a l’altra escola, jo havia participat en la confecció i creació de l’estructura documental, aquí jo n’era una total desconeguda. A l’escola del Clot hi portaves molts anys... Jo vaig anar a parar a l’escola del Clot tot just en acabar la llicenciatura de Filologia Hispànica. Era l’any 1985 i se’m va contractar per donar classes a la Formació Professional. Classes de castellà i d’anglès. En aquell temps havia tornat d’Anglaterra on havia estudiat a la Universitat de Sheffield i Edinburgh. L’escola del Clot era un buc insígnia de la FP del moment i el nombre de professorat que hi treballava era molt nombrós. A l’any següent, el curs 85-86, se’n va demanar donar classes al BUP i COU. Durant dos anys vaig conjugar les dues seccions de l’escola i després ja em vaig quedar a la secció de BUP i COU per complert, és a dir, el que avui s’entén per Batxillerat. Tinc
molts bons records d’aquella escola. Lògicament és l’escola que em va acollir tot just acabada la carrera. Al principi, ets inexpert, poruc, indecís. Amb el temps guanyes en confiança i experiència. Dedicar-te a l’ensenyament és una feina força feixuga i moltes vegades denostada i menyspreada per la societat. No és fàcil fer raure a joves adolescents amb interessos i afeccions diverses. Donar classes era una activitat que portava fent des dels 18 anys. Donava classes a grups d’alumnes d’una escola d’idiomes i era una cosa que m’omplia fortament. Veritablement, triar la feina de professor ha de ser vocacional. Ha d’estar en el teu ADN. T’ho has de creure, hi has de creure. Has d’estimar-te els alumnes i has d’entendre’ls i posar-te en el seu lloc per poder comprendre’ls i ajudar-los en el seu creixement personal i acadèmic. Quan fas de professor ets testimoni de molts fets que passen diàriament. Has de ser capaç de situar-te en el context social que t’envolta, en les necessitats i demandes que els alumnes i les famílies t’encomanen i has de saber anticipar-te als canvis que exigeix l’entorn i la societat. Què em podries dir de l’equip de professors i professores que has trobat aquí? L’equip que he trobat al Joan XXIII és una gent molt implicada en la seva tasca. És un capital humà d’enormes potencialitats. El tracte a la diversitat que sembla una falca recurrent i desgastada, però que queda bé, no és ni molt menys una quimera al Joan XXIII. És una realitat. El treball que fan els professors és encomiable: USEE, treball de reforç i seguiment, acompanyament individualitzat, grups-aula adreçats a alumnes amb necessitats i ritmes d’aprenentatge diferent,... El tracte, la sensibilitat
3 amb els alumnes i famílies és proper, constant. Em va sorprendre veure que cada trimestre es dedica un dia sencer a lliurar les notes als alumnes un per un. Desconeixia aquest mètode i crec que és interessantíssim poder comentar personalment durant una estona les notes amb ells, i en el cas de l’ESO, fins i tot, amb la família. Un vertader luxe!!! Quins són els punts que voldries reforçar en l’etapa que dirigeixes? Crec que es treballa molt i bé, però evidentment hi ha alguns punts que m’agradaria dilucidar i llimar. M’agradaria apropar la metodologia d’aprenentatge que fem servir, a la realitat que els toca i tocarà viure. Ferlos entendre el sentit dels continguts que se’ls imparteixen. De vegades, els fem fer les coses perquè toca, però no som capaços d’estrènyer el lligam entre el que fan i per què els serveix. Això ens porta a una desconnexió de l’escola amb la vida real i aquest fet no afavoreix l’aprenentatge dels nostres alumnes. Tot sovint, els continguts són massa allunyats del que viuen. Enguany els departaments pedagògics de la Secundària tenen encomanada aquesta tasca per anarhi treballant. Un altre punt que m’agradaria reforçar és el coneixement de llengües estrangeres per part de tots els alumnes, mitjançant l’estudi d’una segona llengua estrangera i introduint més matèries AICLE en el seu desplegament curricular. Sense cap mena de dubte, les llengües obren portes, però més enllà d’això, faciliten la connexió i el desenvolupament de relacions entre persones, la qual cosa els ajuda d’una manera importantíssima en els intercanvis culturals i a l’hora d’entrar en el mercat laboral. Una empresa que no inverteix en coneixements lingüístics perd avantatges de competitivitat
Veritablement, triar la feina de professor ha de ser vocacional. Ha d’estar en el teu ADN. T’ho has de creure, hi has de creure. i per la mateixa regle de tres, una escola que no s’obre a les llengües pot perdre mercat i oportunitats. Estem vivint uns moments molt complicats en la societat en general i en l’ensenyament en particular. Com penses que ens en sortirem? Certament, no estem passant per un bon moment. Millor dit, és la pitjor crisi a nivell global que ens ha tocat viure. I l’educació no n’és aliena. L’educació és un dels pilars que està sent més sacsejat. I és una llàstima, perquè sempre es veuen esquinçats els mateixos àmbits. Malgrat això, si tenim idees, no podem deixar-les escapar ni esperar a desenvoluparles. Jo seguiria la màxima que diu que la crisi s’ha de viure com una oportunitat per fer coses noves. Ara és possiblement el millor moment per reinventar-nos, per anticipar-nos. El camí de l’èxit ve sovint després d’un fracàs. Hem d’assumir riscos i ser creatius. Ens hem de marcar fites: si tenim una idea, apuntem-la, el pitjor dels errors és deixar-la oblidada i després adonar-nos que algú altre l’ha copiada. Les oportunitats només es presenten una vegada. Penses que l’esforç que fem a l’escola es veu i es valora des de fora? És difícil de jutjar. Molt sovint creiem que tant d’esforç no es veu mai prou recompensat. Especialment quan escoltes algunes crítiques poc fonamentades. Pot haver-hi certes dosis de raó, però jo soc optimista i crec que la societat no és cega als grans esforços que es fan des de l’escola. Evidentment no produïm beneficis a curt termini, però maldem
un capital humà i tangible, en la majoria dels casos, d’excel·lent qualitat. L’escola és transformadora d’idees, capacitats i projectes i està orientada a donar resposta a les noves demandes que sorgeixen d’una societat en contínua transformació, tot fent front a les necessitats socials que se’ns encomanen. I els alumnes, què penses que valoren de la nostra escola? Moltes coses, però en destacaria dues. Per una banda, l’acompanyament i el potencial humà del professorat i la qualitat de l’ensenyament que s’imparteix, i per una altra banda, el fet que el Joan XXIII és una escola oberta, àmplia de mires, dinàmica, emprenedora, acollidora, on tothom hi té cabuda. No importa el teu ritme d’aprenentatge. El que cal és il·lusió i ganes. Si l’alumne demostra interès i motivació, és una escola feta a mida. És la teva escola. Com ho fas per tenir aquesta capacitat de treball? Si tu ho dius?! Crec que simplement faig el que crec que haig de fer. És cert que sóc una persona que m’engresco a fer les coses amb una excessiva facilitat, especialment quan el que faig m’agrada, m’apassiona. I aquest és el meu cas. Sinó, t’asseguro que no estaria aquí. No em veig fent una altra feina que no estigui vinculada amb el món de l’ensenyament perquè crec que treballar amb els joves és un luxe. Ells són la matèria prima del futur. Ells són el nostre gran repte i no els podem defraudar. Carmen Simón - Tutora ESO
4
Infantil. Primària
Quina és la teva primera impressió de l’escola? Estem contents perquè l’adaptació a la llar d’infants li va costar molt a la nena i va ser molt llarga i, aquest curs encara que els canvis li han costat ha tingut una adaptació molt més senzilla. També veiem que com la nena interacciona amb més persones que a la llar d’infants han anat sortint pors (tenir més d’una mestra, fer canvis d’espais durant el dia…)que mica en mica ha anat superant i es troba més segura, però encara hem de seguir treballant tant a casa com a l’escola aquests aspectes. En aquests 2 mesos veiem a la Iziar molt més autònoma tant a nivell d’hàbits com a nivell personal ja que és capaç d’interaccionar amb més nens a l’hora de jugar i fer un joc més madur. Com a pares ens ha costat acostumar-nos als canvis, ja que a la Llar d’infants el contacte amb la mestra és diari, entràvem a la classe cada dia, fèiem servir agenda ...i ara ens hem d’hagut d’ajustar a la dinàmica de l’escola “dels grans”. Ens agradaria....poder entrar a l’aula encara que fos una vegada a la setmana però som conscients que a la llar d’infants hi ha menys nens i que per temes d’organització és complicat.
Noemí Navarro - mare de Iziar Izara P3A
El que més m’agrada de l’escola és que hi ha moltes joguines a la classe i podem jugar a moltes coses diferents com a nines i camions.
Aleix Manzanedo - P3 A
M’agrada que a l’escola pintem coses diferents de quan era petita.He fet moltes amigues i m’agrada venir al cole. Judit Miguel - P3 A
M’ho passo bé a l’escola perquè hi ha molts nens i nenes. M’agrada molt la classe del Quon. Áfrika Carrasco
ESO Nova metodologia Per a mi, a Primària, tot ho treballàvem amb llibreta, amb fulls blancs i de quadrets. Tot era escriure i a la vegada practicàvem. Era el mètode tradicional que havíem fet servir durant 6 cursos. Però, canviaríem alguna vegada el mètode? Passem de Primària a l’ESO, tot és diferent, la manera de fer las feines, els professors, però el que més m’ha agradat ha estat l’ordinador. Encara que per alguns els hi costi més i per altres no, tots s’esforcen per aprendre i els altres ajuden. Entre tots i col·laborant, aconseguim fer les tasques de les diferents assignatures. Les classes són diferents. A vegades copiem, d’altres cerquem informació, usem programes diferents (com per exemple la meca o el d’enregistrar la veu...). Tot és més divertit i menys monòton. Gracies a això, molts nens/-es han pogut tenir un ordinador que no tenien a casa i els hi feia falta. Guillem Viladoms - 1r ESO D
Canvi d’etapa El canvi d’etapa ( passar de la Primària a l’E.S.O) ha estat molt diferent del que jo em pensava. Al principi, tenia por perquè no sabia com aniria tot. No coneixia els professors i també hi havia companys nous. Després d’uns dies, em vaig acostumar i vaig adonar-me que no n’hi havia per tant. Ara bé, per a mi, el què ha suposat un canvi molt dràstic ha estat el canvi de grup de companys de classe, perquè amb alguns d’ells, portava des de de P-3. Ara toca començar de nou: una nova classe, uns nous amics, una nova tutora, nous horaris i nous professors. Però estic content i animat. Victor Moreno - 1r E.S.O A
5
Aquest curs, la nostra xarxa Jesuïtes Educació finalitza el pla estratègic 2008-12, que va significar, junt amb el Congrés de Pedagogia de l’any 2005, una de les fites més importants del nostre treball en xarxa dels darrers anys. Hem decidit aprofitar aquesta situació per a donar un pas més en el nostre somni de profunda transformació de l’educació: dotar JE d’un MARC ESTRATÈGIC per als propers anys.
Ens plantegem de nou una pregunta permanent en la tradició d'Ignasi de Loiola:
on anem i a què?
Volem avançar d'una manera decidida, concreta i eficient cap a una profunda transformació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge a les nostres escoles per a oferir una millor educació a les famílies. Durant el 2012-13, entrem en una etapa de reflexió, de participació i de disseny del Marc Estratègic on l’opinió i col·laboració de tota la comunitat educativa és fonamental. Per això, posem en marxa un procés de reflexió àmpliament participatiu per part de tots els estaments de Jesuïtes Educació. Aquest procés de participació i reflexió l’hem batejat amb el nom d’HORITZÓ 2020. De tot aquest treball i col·laboració, sortiran els elements fonamentals per a definir l’educació que desitgem en l’HORITZÓ 2020. És a dir, es tracta d’imaginar el futur i decidir com voldríem que fossin les nostres escoles l’any 2020 per, a partir d’aquí, anar fent els canvis necessaris en els anys que falten per arribar-hi. Això és el marc estratègic i això és el que pretenem.
El marc estratègic ens ha de portar a un canvi profund de l'educació. A una millora clara en el procés d’ensenyament i aprenentatge. El MARC ESTRATÈGIC es composa de tres elements: Horitzó, Escenaris i Projectes. • HORITZÓ: expressa desig; és a dir, on volem estar l’any 2020 com a escoles i com a xarxa. Mostra el gran objectiu de canvi i concreta la gran intuïció del somni. • ESCENARIS: ens aportarà anàlisi de les situacions de futur. L’objectiu és treballar les tendències del futur que ens trobarem. • PROJECTES: són la nostra eina de transformació. Ens ajudaran a guanyar el futur desitjat. Avui, en el nostre camí en xarxa ens és imprescindible tenir marcs comuns de futur compartits per avançar.
Per això estem demanant la participació a tots els membres de la comunitat educativa: • Mestres i professors: convidem tots els docents a participar en una sessió de dues hores (UBP, Unitat Bàsica de Participació) per a donar la seva opinió i fer les seves propostes. • Alumnes: tots els alumnes, mitjançant el seu tutor de grup i en el marc d’una activitat anomenada APA (Activitat de Participació dels Alumnes), podran fer propostes al voltant de l’escola que els agradaria tenir en el futur. • Pares i mares d’alumnes: mitjançant les juntes de les AMPA i els delegats de curs, tots els pares i mares que ho desitgin estan convidats a participar en una sessió de dues hores (UBP) per a donar les seves idees de futur per a nostres escoles. Per això, et convidem, us convidem, a participar en la reflexió, el debat i la imaginació col·lectiva d’aquest futur diferent que desitgem. L’HORITZÓ 2020 és això. És una manera de recollir les teves idees i propostes, perque els teus somnis i propostes de futur formin part del somni col·lectiu de JE.
8
Estudis Professionals
Formació professional
ocupacional per a noies i nois
A la Fundació Joan XXIII, en la nostra missió explicitem el compromís per una formació que cerqui la promoció social de les persones. La nostra visió parla de cercar la millora educativa amb criteris de cohesió social i, finalment, entre els nostres valors hi llegim que treballem per l’equitat amb vocació de servei públic. En aquest context, a la Formació Professional de l’escola, des de fa molts anys atenem nois i noies que han abandonat l’escola, sense obtenir
el graduat en ESO: HO hem fet tant a través de Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) com altres cursos de formació prelaboral i de preparació per a accedir a cicles de Grau Mitjà. Actualment tenim en marxa dos cursos de preparació per a la prova d’accés a GM; un d’ells inclou coneixements bàsics d’electricitat i l’altre, d’administració. Estan subvencionats per La Marató de TV3, la Diputació de Barcelona i l’Obra Social de La Caixa.
Per què estàs fent aquest curs? “El curs em dóna una oportunitat per estudiar i aprendre una professió. Espero treure profit d’aquest curs perquè m’agrada aprendre i fer coses manuals.” (Victor Damián, 17 anys) “És una manera de recuperar el temps perdut a l’ESO, i així accedir a un Cicle Formatiu” (Robert, 16 anys) “El curs m’agrada perquè aprens molt i t’ho passes bé treballant. El faig perquè vull tenir una titulació i aprendre coses noves” (Khalil Houmal, 16 anys) “Vull aprofitar aquest curs per seguir progressant en el meu futur, de cara a entrar en un Grau Mitjà” (Miguel Ángel, 16 anys)
Si alguna cosa els agermana és l’alegria amb que expliquen les seves vivències i les seves expectatives. Des de l’escola, els seus professors i professores els acompanyen, comprensius però exigents, en aquest viatge cap al seu futur.
Son 36 nois i noies que ara tenen una segona oportunitat per reincorporar-se als estudis. Es tracta d’uns grups amb grans diferències culturals, acadèmiques i vitals. Noies i noies il·lusionats, però immadurs i indisciplinats, amb carències acadèmiques de tots tipus però famolencs per aprendre, tot i que encara no s’han assabentat que aquesta fita s’assoleix a base d’esforç personal. Us fem arribar la seva experiència i els seus somnis de futur, a través de dues preguntes que els hem formulat.
Quins són els teus somnis pel dia de demà? Jo vull ser tècnic d’imatge i so, i després fer-me DJ (Àlex, 16 anys) Yo voy a ser Ingeniero Civil, de puentes, caminos y edificios. Sobre todo edificios (Juan Andrés, 21 anys). Yo quiero estudiar para “azafata” (Cristina, 14 anys). Pues yo voy a ser administradora de empresas… ¡Y yo! ¡Y yo también! (Aida, Rhandel y Douaa; 19, 18 y 16 anys respectivament) Yo quiero ser cantante… mira, voy a enseñarte un vídeo clip que hice… (Robinson, 18 anys). Yo voy a montar una guardería. De esas para los niños pequeños (Hilianny, 16 anys) ¡Vamos a ser enfermeras! (Arileidi, Ramelsi, Doae, 17, 18 y 17 anys respectivament) Yo voy a ser diseñador gráfico (Manu, 17 anys).
Paraescolars Més que un club! EDUCAR A TRAVÉS DE L’ESPORT, aquest és el principal objectiu que des de l’Escola Esportiva volem assolir i que en totes les nostres activitats treballem. Considerem que l’esport no és només potenciar les capacitats físiques dels nois i noies, encara que no deixem de banda la millora de les habilitats motrius. El nostre treball, continuant amb la línia educativa del centre, va enfocat primordialment a potenciar el desenvolupament personal de tots els nens i nenes. Aprofitant les possibilitats que ens dóna l’esport, eduquem a través dels valors que es poden transmetre a través de qualsevol activitat física, valors com: l’esforç, la superació personal, el treball en equip, l’acceptació de la derrota i la assimilació positiva de la victòria, la perseverança, ... tots aquests valors es treballen dia a dia en cada sessió. També, prestem una especial atenció a la diversitat i a les necessitats individuals i col·lectives, aconseguint així un treball molt més guiat i per tant amb millors resultats adaptant-nos al nivell de cada nen o nena. La nostra Escola Esportiva es “més que un club” per que tots hi tenen cabuda i tots en formem part. Míriam Torres - Educadora Escola Esportiva
Som monitors! Els monitors i entrenadors de paraescolars ens aporten un gran valor educatiu. Emmarcat en el projecte educatiu de l’escola, la missió i els valors, el rol dels monitors i entrenadors de paraescolars té un paper essencial en el bon desenvolupament de les activitats, i per aconseguir els objectius que ens proposem. Tant mateix com tots i cadascun dels educadors de l’escola! I els demanem un munt d’habilitats i qualitats personals. Han de tenir bons coneixements de l’esport o l’activitat que lideren, però també han de ser persones de referència per els nens i nenes, per els nois i noies. Els volem responsables, organitzats, empàtics, dialogants, reflexius, comunicatius, capaços de crear un clima de confiança i suport al grup, de resoldre conflictes de forma constructiva i positiva, d’escoltar sense jutjar, de motivar cada alumne/a i de motivar el grup, de crea un bon clima solidari, ...... de ser un model per els infants i joves! I és que en definitiva, el que volem no és que facin de monitors, és que siguin monitors!
9
10
AMPA. AAA
Sortida amb les famílies de P3 El passat mes de novembre es va fer la sortida que organitza l’AMPA perquè els pares de P3 ens coneixem i puguem compartir inquietuds tots plegats. En començar, la M. Jesús i membres de la Junta Directiva de l’ AMPA ens va rebre amb uns post-it de colors per definir amb una paraula, què esperàvem d’ aquella experiència. Les propostes van ser diferents però la gran majoria amb l’objectiu que ens coneguéssim i ens ho passéssim d’ allò més bé. També es van tractar aspectes com ara la formació futura dels nostres fills, l’ excés de protecció, etc. Les decisions eren individuals, no de parella, és a dir, cadascú va poder opinar allò que li semblava més adient. Una part molt divertida de la trobada va ser la exposició dels contes que prèviament es van preparar en grups de 5 persones i que fins i tot van anar acompanyats de sons i cançons. Des de la sala on estàvem vam poder veure als nostres fills jugar a la gespa. Després es va passar a una part més formal on els membres de la Junta Directiva de l’ AMPA ens van explicar les seves activitats i el seu finançament. L’ AMPA som tots i tots podem col·laborar en la mesura que més s’ajusti a les nostres possibilitats. I ens van convidar a assistir a l’Assemblea General de Socis el mes de novembre. Tot i que aquest any els nostres fills no poden gaudir de cap activitat paraescolar, perquè encara són petits per estar tantes hores separats de la família, ens van fer una introducció de les activitats amb les que poden completar la seva formació. L’ AMPA subvenciona totes les paraescolars amb dos euros en cada rebut mensual. Com que tres hores passen molt ràpid no va donar temps de fer una part de debat i potser va ser el que va mancar però l’ esforç i les ganes amb les que es va organitzar la trobada són d’ agrair.
El pasado 24 de octubre de 2012, David Aliaga Muñoz, exalumno de la escuela de BachillerHumanidades, presentó su libro y ensayo titulado Los fantasmas de Dickens, Ed. Base. El evento estuvo presentado por Santiago Sobrequés, director de la editorial Base y apadrinado por el historiador, poeta y colaborador del diario Punt Avui Ferran Aisa. El acto, entrañable y acogedor, sirvió para que David diera a conocer la pasión de Dickens por las apariciones fantasmales, afición realmente desconocida por el público. También presentó sus futuros proyectos sobre la literatura del autor británico. Hizo mención especial y agradeció la formación académica recibida sin la cual no hubiera sido posible esta afición literaria. Nos sentimos profundamente orgullosos de su trayectoria académica y su reflejo en su iniciativa literaria. Luis Domingo Báez - Professor Batxillerat
Des de la meva opinió personal ha estat una experiència interessant i enriquidora amb la que hem après més sobre el funcionament de l’ AMPA. En acabar ens van servir un Bufet de begudes i menjar que ens va permetre gaudir una estoneta amb els nostres fills i els seus amics i d’ un contacte més relaxat amb els pares, membres de l’ AMPA i la M. Jesús Méndez, Directora d’ Infantil i Primària. Miriam Domínguez - Mare de Nerea Lazo P3
Natalicis
· El 8 d’agost va néixer en Xavi, primer fill de la nostra companya Imma Martínez, professora de Primària. · El 18 d’octubre va néixer la Paula, primera filla de la nostra companya Noelia Diaz, professora d’anglès de FP. · Enhorabona!!
Defuncions
· El 21 d’octubre va morir la mare i sogra respectivament dels nostres companys Loli Bayona i Pedro Díaz. · El 21 d’octubre va morir Carles Mañe, alumnes de la promoció 85-86 Administratiu. · El 8 de novembre va morir el pare dels nostres companys Virgínia i Eduard Romero. · El 26 de novembre va morir el pare de la Carla Pérez alumna del 1r ESO D. · El nostre més sentit condol
Racó religiós, la pregunta El ministre d’educació,
José Ignacio Wert,
digué que a les escoles catalanes es promou la voluntat d’independència, i que el seu objectiu hauria de ser el d’espanyolitzar els alumnes. Creus que al Joan XXIII “catalanitzem” o “espanyolitzem”? Ho hauríem de fer? Jo crec que aquí a l’escola ni catalanitzen ni espanyolitzen. Hi ha professors que parlen castellà i hi ha professors que parlen en català, com ells es senten millor. I crec que això hauria de seguir igual, i no parlar malament d’una persona que se sent catalana ni d’una persona que se sent espanyola, perquè tothom té dret a decidir.
Marc Camós - 1r ESO A Jo crec que no estem catalanitzats ni espanyolitzats. Cadascú, tant professors com alumnes, parla de la manera que li resulta més còmoda, i crec que és així com hauria de ser a tots els llocs. I més dins d’una societat que té la sort de ser bilingüe. Sergi Llop - 4t ESO B Sincerament jo crec que a l’escola no ens influeixen per res en la nostra opinió sobre la independència de Catalunya. A l’escola cadascú parla català, castellà, qualsevol idioma, i té la seva opinió personal segons els seus ideals i el que conegui de la història per voler la independència o no voler-la. Cristina Huertas - 1r CFGM Gestió Administrativa Nosaltres? La nostra escola? No ho crec; tampoc m’agradaria. No crec que sigui la nostra feina, encara que també penso que exercint d’educador irremeiablement transmets una certa visió de les coses que passen. Com a professora, m’agrada oferir als alumnes el coneixement de productes culturals bons i interessants, al marge de la llengua en què van ser escrits o pensats. Obrir finestres, és el meu lema. Els alumnes de l’ESO a vegades em demanen l’opinió sobre temes polítics i religiosos; algú ho pot considerar delicat, però no hi tinc inconvenient i els la dic deixant-los clar que és una visió més de les diverses que hi ha. Imma Parellada - professora de l’ESO
L’ingredient màgic per un gran pastís: la Pastoral en un CLIC! A l’escola tenim una llista llarga d’ingredients que posats en la seva mesura donen la millor de les receptes. Aquesta recepta, però, per cuinar-la amb traça, només demana d’un últim ingredient que el trobaràs si fas una ullada al lloc web de la pastoral -al web de l’escola, fes CLIC a la pestanya “pastoral” i cerca’l!. Anem al gra, es tracta d’un pastís. Un pastís que si bé té una gran dosi d’esforç i creativitat per part de tots, guanya moltíssim si li donem tres tocs: profunditat, una manera de fer i un desig de voler continuar aprenent amb altres. - Què vol dir guanyar en profunditat? Vol dir ser conscient que darrera de tot el que fem hi ha una gratuïtat que ens fa més lliures, més persones. És a dir, a l’escola i a la pastoral fem moltes coses, però el més important és prendre’n consciència de tant en tant, i anar a la rel i al sentit últim que ens mou a fer tot el que fem. Des d’aquesta profunditat podrem sentir una veu que ens diu “gràcies!, gràcies perquè amb tot el que tu fas, fem un món millor!”. - El pastís demana també una manera de fer, un estil (ni molt ràpid, ni molt lent). Una manera de fer què és marca de la casa. Una manera de fer que al Joan XXIII li diem inquietud, mirada a la realitat, acció, solidaritat, agermanament, UNESCO... Una manera de fer que comença per tenir una manera de mirar especial, capaç de descobrir la tendresa i el clam del món. - I un desig profund de treballar junts i amb ganes d’aprendre. Ah! i l’ingredient màgic que volem convidar-te a descobrir tot visitant el lloc web de la pastoral. Bon curs! L’equip de pastoral de l’escola
11
Ensenyament personalitzat, innovador Valors compartits: • Identitat ben definida • Excel·lència i atenció a la diversitat • Capacitat d’innovació • Treball en equip
Compromesos amb tu
Infantil, Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius
Jornada de Portes Obertes 16 de febrer de 2013 A les 10:00h
www.joan23.fje.edu Mare de Déu de Bellvitge, 100
- 10:45h - 11:30h
Tf: 93 335 15 43
08907-L’Hospitalet de Ll.
Email: secretaria.Joan23@fje.edu
www.joan23.fje.edu L’edició de la revista
ha estat possible gràcies al suport de:
, editat pel Centre d’Estudis Joan XXIII, Av. Mare de Déu de Bellvitge 110, 08907 L’Hospitalet del Llobregat. Tel.: 93 335 15 43 Fax: 93 335 66 70 E.mail: info.joan23@fje.edu www.joan23.fje.edu. Consell de redacció i col·laboradors: Santi Álvarez, Xavier Batlle, Xavier Camarassa, Carme Castelltort, Carmen Fernández, Lluís Figueras, Sonia Moreno, Marisa Perella, Elvira Ravetllat, Pablo Rivero, Carmen Simón, Roger Torres, Natxo Velasco i AMPA. Alumnes col·laboradors: Miquel Ariño, Mónica Codina i Sara Llovet. Projecte gràfic i impressió: Barcino Solucions Gràfiques, S.L. Imprès en paper ecològic. Dipòsit legal: B-15885-96.